ADG_pac2

05.556 Administració i Gestió d'Organitzacions / Organització i Administració d'empreses. Comptabilitat · PAC2· 2015-16· ETI/GEI/GM/GTT ·
Istudis d’Informàtica Multimèdia i Telecomunicació
PAC 2
Presentació
Aquesta és la PAC que aborda, tal com s'indica en el pla docent, les competències i continguts corresponents al mò-
dul 2 de l'assignatura anomenat Finances en les Organitzacions.
Competències
Del conjunt de competències abordades en l'assignatura i que es detallen en el pla docent, la que es treballa en
aquesta PAC és:
C3. "Organització i gestió d'empreses". (De GTT14)
Objectius
Comprendre els conceptes introduïts en el mòdul i saber-los identificar o aplicar a problemes teòrics i situacions que
emulin la realitat.
Descripció de la PAC
Per a l'èxit a resoldre aquesta PAC és necessari seguir el cicle metodològic indicat en el pla docent:
1. Llegir les indicacions de la Guia d'Aprenentatge per a cada mòdul i els seus bits corresponents.
2. Llegir, comprendre i estudiar els bits corresponents, seguint les indicacions de la Guia d'Aprenentatge
(punt 1).
3. Iniciar la resolució la PAC a partir de:
a. El que s'après en els bits.
b. Les possibles indicacions que doni el consultor via tauler.
c. Aquella informació addicional que l'estudiant hagi d'obtenir a partir de la bibliografia o d'altres fonts
a les que accedeixi pel seu compte.
4. Compartir dubtes o suggeriments mitjançant el fórum i la bústia del consultor.
Recursos
Els recursos Bàsics per a desenvolupar aquesta PAC són els Bits associats al mòdul 2 (21, 22 i 23). La utilització de
recursos Complementaris pot ser necessària en funció de les necessitats de l'estudiant. A l'espai de recursos de
l'aula l'estudiant trobarà l'accés a la bibliografia recomanada, a altres fonts d'informació i a eines de suport addicional
(entre ells, exercicis similars d'altres semestres).
Criteris de valoració
La puntuació de cada pregunta s'indica a cada enunciat. Es valorarà principalment la correcció de les respostes,
la capacitat de raonament o justificació, i la capacitat de síntesi, però també la correcció formal de les respos-
tes i, si aplica, la seva claredat discursiva o de desenvolupament.
Format i data de lliurament
El lliurament de les respostes es farà a la pastilla de l'aula denominada Lliurament d'Activitats en un fitxer o conjunt
de fitxers .pdf, .doc, rtf o odt. No és necessari que aquest arxiu contingui els enunciats. Al peu de pàgina l'alumne es-
criurà el seu nom complet i el nombre total de pàgines que conté la resposta.
La data límit de lliurament són les 24 hores del dia 12 d’abril de 2016. Les solucions de la PAC2 apareixeran a l'aula
el dia 14 d’abril.
1

Enunciat de la PAC
Recordeu que la capacitat de raonament i de síntesi es tindrà en compte en la valoració de les qüestions plantejades.
PREGUNTES TEÒRIQUES (3 PUNTS)
Rebeu una trucada del vostre pare, un agricultor de l’horta valenciana que acaba de jubilar-se i us
pregunta què voleu fer amb la vella finca plantada de tarongers i que la vostra família porta moltes
generacions treballant. Vosaltres mateixos, de més joves, hi havíeu treballat per pagar-vos els estudis.
Després de pensar en les diferents alternatives, decidiu fer un pas endavant i convertir-vos en
emprenedors, tot agafant la responsabilitat del vell negoci familiar, “Tarongers de l’Avi Cosme” (TACSA)”
per tal de preservar-ne el patrimoni i la tradició.
De fet, ja teniu una bona experiència assessorant start-ups i nous negocis, així doncs, creieu que, salvant
les distàncies, també us resultarà fàcil poder responsabilitzar-vos de la gestió d’aquesta explotació, tot i
que us caldrà fer una bona pila de noves inversions per fer-la rendible.
PREGUNTA 1 (1,5 PUNTS)
Una de les primeres tasques realitzades per iniciar el vostre projecte ha estat valorar quines són les
inversions que us caldrà realitzar a la finca per tal de convertir-la en una explotació moderna i productiva.
Les noves inversions identificades són les següents:
- Inversió 1: Canviar els actuals arbres fruiters i replantar-ne de nous, més joves i productius.
- Inversió 2: Realitzar noves plantacions d’arbres fruiters de noves espècies i varietats que poden
permetre arribar a noves demandes i allargar la temporada de collita.
- Inversió 3: Canviar les instal·lacions i sistema de regadiu, per un de més modern i eficient en el
consum de recursos i energia. A més, aquest nou sistema incorpora les últimes innovacions
tecnològiques que permeten una gestió automatitzada del procés així com una millor analítica
de les dades de la plantació.
- Inversió 4: Condicionar un nou magatzem amb un segon sistema de triatge i emmagatzematge
que pugui absorbir l’augment de la capacitat productiva.
- Inversió 5: Adquirir una cambra per realitzar el tractament per fred, per tal de poder complir amb
els estàndards sanitaris requerits per entrar en els mercats internacionals, per tant, us permetrà
poder exportar la vostra producció i no sereu tan dependents del mercat local.
- Inversió 6: Canviar l’antiga furgoneta per una de nova amb cambra frigorífica per poder realitzar
la distribució de la producció als mercats locals, en millors condicions de manteniment.
Es demana que classifiqueu cadascuna de les anteriors inversions segons la seva naturalesa
(el criteri de comptable) i segons el paper que tenen, tal i com s’explica en el BIT22:
2

Inversió Criteri comptable Criteri pel paper que tenen
Inversió 1. Canvi arbres terrenys i bens naturals Inversion de reposició (substitució)
Inversió 2. Nova plantació terrenys i bens naturals Inversions d’expansió
(Expansió en nous productes.)
Inversió 3. Nou sistema
regadiu
instal.lacions Inversions de racionalització
(reduir consum d'aigüa )
Inversió 4. Nou sistema
triatge i emmagatzematge
Criteri comptable
(Edificis)
inversió d'enriquimet que augmenta el
valor
Inversió 5. Cambra
frigorífica
Criteri comptable
(instal·lacions)
valor
Inversió 6. Furgoneta Criteri comptable
(elements de transport)
valor
PREGUNTA 2 (1,5 PUNTS)
L’explotació agrícola que voleu millorar i desenvolupar està orientada a la producció de fruita,
principalment de taronges, però també d’altres fruites com les pomes o préssecs.
Us demanem, com a productors que sou, que analitzeu i expliqueu com es veurà afectada la corba
d’oferta de la producció de taronges davant canvis en els següents factors, considerats de forma aïllada
(deixant els altres factors invariables):
a) Disminució del preu de les pomes.
Quan puja el preu del bé la quantitat que es demanda disminueix, mentre que quan abaixa el preu,
la quantitat augmenta. És el que s'anomena funció de demanda per tant la baixada del preu de les
pomes bé donada per un augment en la producció.
Si apliquem una corba en aquest cas, es desplaça cap a la dreta tal com mostra la figura
3

Aquesta baixada del preu ens afectarà; en les estimacions de beneficis de la nostra empresa,
ja que el nostre benefici serà inferior a causa de la baixada del preu de les pomes. A la producció
de taronges no afectara per ares la corba de demanda de pomes.
b) La inversió en un nou sistema de regadiu automatitzat.
Quant ens plantegem una millora tecnologica en la nostra empresa el desplaçament de la corba
d'oferta anira cap a la dreta ja que un cosum eficient a l'hora de regar sera un menor consum de
recursos un cost economic menor a l'hora de pagar-los i per una major benefici.
c) L’augment del preu de l’energia i l’electricitat.
L'energia elèctrica és un recurs utilitzat per a produir en la nostra empresa. S'utilitza en el
magatzem, motors de regar, il·luminació, maquinaria, etc. Per tant tot aquest gasto repercuteix en
un increment en el preu per tant la corba anirà cap a l'esquerra
d) L’augment dels preu del suc de taronja
Si produïm taronja per a suc i augmenta el preu del producte és perquè augmenta la demanda la
corba és desplaçarà cap a la dreta i per tant millora el nostre benefici
e) Augment dels aranzels d’exportació als mercats asiàtics.
Un augment dels impostos sobre les vendes de productes el que crea és una baixada del benefici i
un increment en els costos, per tant la corba anirà cap a l'esquerra.
PREGUNTES TEST (2 punts: 0,25 punts / pregunta)
Aquest test està format per 8 preguntes en les quals només hi ha una resposta correcta. Intenteu entendre
els conceptes i aspectes que es plantegen per a una millor comprensió del contingut dels mòduls. Utilitzeu
el model adjunt per a les respostes d'aquest test.
1 2 3 4 5 6 7 8
d c b a a d c a
1. El finançament obtingut a través d’un business angel, que aporta capital a l’empresa de
nova creació (start-up) i participa de la gestió del projecte, podria ser considerat com:
a. Un préstec.
b. Un factoring.
c. Un leasing.
d. Cap dels anteriors.
Un Business Angel és un individu que pren les seves pròpies decisions d'inversió i que aporta els
seus propis diners a empreses, són inversors particulars, privats
Inverteixen els seus propis diners, a diferència de les entitats de Capital de risc que inverteixen els
diners de tercers. Prenen les seves pròpies decisions d'inversió.
4

El préstec és una operació per la qual es lliura al prestatari o beneficiari una quantitat de diners, i el
beneficiari té l'obligació, al cap d'un termini establert, de restituir aquesta quantitat (principal del
préstec), més els interessos reportats
Facturing hi ha de 2 tipus
Facturatge amb recurs: És una venda del crèdit condicionada a la bona fi de l'operació. si al
venciment el deutor no paga, se li descompta del compte.
Facturatge sense recurs: L'entitat de facturatge assumeix tot el risc d'insolvència del deutor contra
qui haurà d'actuar judicialment si aquest no paga al seu venciment, sense cap mena de responsabilitat
cap a l'empresa.
Leasing és una operació financera per la qual una empresa (societat lísing) adquireix a un proveïdor
un determinat bé, que cedeix a una altra empresa que l'utilitza a canvi del pagament d'una quota
d'arrendament.
2. Els ajornaments de pagament que podeu negociar amb els vostres proveïdors, poden ser
considerats com una font de finançament?:
a. Sí, de tipus interna, pròpia i espontània
b. Sí, de tipus externa, pròpia i negociada
c. Sí, de tipus externa, aliena i negociada
d. No es pot considerar font de finançament
Fonts de finançament externes són aportacions fetes des de fora de l'empressa. Sí en la negociació
del deute no s'incrementen els interessos per l'augment de la demora del temps. En realitat estem
aprofitant els avantatgés d'un préstec. L'empresa pot disposar de fons econòmiques per poder
desenvolupar la seva activitat durant el temps de la demora. En l'actualitat hi ha negociacions que
s'aconsegueix una demora en el temps sense que incrementi l'interès.
3. Si a l’analitzar el balanç de la vostra empresa observeu que el valor dels passius fixes (no
exigible + passiu no corrent) és superior al valor dels actius no corrents :
a. Pot ser indicador d’un problema de liquidesa a curt termini
b. Pot ser indicador d’un problema de solvència a llarg termini
c. Ens indica que l’empresa està equilibrada financerament
d. Ens indica que l’empresa té més passius que actius, per tant, un patrimoni net negatiu
5

4. El mercat de taronges en el que la vostra empresa pretén competir, podria ser considerat
com:
a. Un mercat en competència perfecta
b. Un monopoli
c. Un mercat en oligopoli
d. Un mercat en competència monopolista
Multitud de compradors els preus determinen la funció de la demanda
Multitud de productors cada un d'ells decidís produir al preu que vulgui i això permetrà una funció
d'oferta de mercat.
5. Si esteu interessats en estudiar la quantia, estructura, origen i l’evolució del rendiment de
l’empresa:
a. Caldrà dur a terme un anàlisi econòmic
b. Caldrà utilitzar la informació financera que es deriva del compte de pèrdues i guanys
c. Us interessarà conèixer les mesures del rendiment sobre fons propis, vendes i actius
d. Totes les anteriors
L’anàlisi econòmic té com a objectiu general l’estudi del resultat de l’empresa, la quantia,
l’estructura, l’origen, l’evolució i les rendibilitats. El compte anual que recull aquesta
informació és el compte de pèrdues i guanys. Aquest compte recull el resultat d’una
empresa en un exercici comptable.
6. En general podem afirmar que l’augment de la inflació
a. És positiva perquè la pujada del preu dels productes millora el poder adquisitiu i genera un
increment de les ventes.
b. Sense tenir en compte altres factors podríem considerar-la positiva per les empreses que
tenen molt d’endeutament en el seu balanç, com les empreses immobiliàries o
constructores.
c. És positiva per les empreses que veuen augmentar els seus costos productius, sempre i
quan estiguin en sectors amb preus regulats o amb una elevada competència, com les
empreses elèctriques o les empreses de telefonia.
d. Cap de les anteriors.
Els efectes de la inflació són pèrdua de poder adquisitiu, el que és el mateix disminució de poder per
comprar i a més els màxims perjudicats són els consumidors davant les pujades de preus, ja que es
major la pujada dels preus que la dels sous per tant la demanda baixa.
6

7. A l’hora d’analitzar un projecte d’inversió, el mètode del pay-back a diferència del mètode de
la TIR:
a. Considera la totalitat dels fluxos que es generen al llarg de tots els anys que dura el projecte
d’inversió.
b. Ens indica quin és el rendiment mig anual de la nostra inversió, per unitat invertida.
c. És un mètode molt més senzill d’aplicar
d. Ens dóna una valoració de quin és el benefici monetari que generarà la nostra inversió
El pay Back ens permet saber quant de temps se tardara en recuperar la inversió inicial mitjançant els
fluxos de caixa.
8. Indica quina de les següents afirmacions és correcta en relació al mètode de valoració i
selecció d’inversions del Valor Actual Net (VAN):
a. Té en compte el diferent moment temporal en que es reben els fluxos de caixa
b. Es tracta d’aplicar la suma aritmètica de tots els fluxos de caixa obtinguts en cada un dels
períodes
c. No coincideix amb el mètode de la TIR a l’hora de valorar la viabilitat o no d’un projecte
d’inversió
d. Cap de les anteriors
PREGUNTES PRÀCTIQUES (5 PUNTS)
PREGUNTA PRÀCTICA 1 (1 PUNT)
L’estimació de l’import de les inversions a realitzar per l’empresa TACSA, exposades a la pregunta teòrica
1, sumen un total de 185.000 €, per la qual cosa el següent pas que us plantegeu és trobar les fonts de
finançament més adequades que us permetin dur-les a terme, doncs les aportacions pròpies i de familiars
només us faciliten recollir 35.000 €.
Inversió Valor a invertir
Inversió 1. Canvi arbre 25.000
Inversió 2. Nova plantacio 55.000
Inversió 3. Nou sistema regadiu 20.000
Inversió 4. Nou sistema triatge i emmagatzematge 40.000
Inversió 5. Càmara fred 30.000
Inversió 6. Furgoneta 15.000
7

En aquest sentit, es demana:
a) Que busqueu tres fonts de finançament corresponents a préstecs bancaris, leasing i renting,
respectivament, indicant en cada cas de quin tipus són (propi o aliè, intern o extern) i quins
avantatges i inconvenients poden tenir per la vostra empresa.
Cal que detalleu l’entitat que us atorga el finançament i en quines condicions: tipus d’interès,
termini, possibilitat de carència, etc.
Característique
s font
finançament
Tipus font de
finançament
Avantatges Inconvenients
Préstec
bancari
Es la solicitud de un
d in e ro e l cu a l se
d e v o l v e r á c o n
intereses en un término
establecido a una
entidad bancaria
-Permeten finançar d'una sola
vegada la compra de béns o el
desenvolupament de projectes.
- Major flexiblilidad interessos
mes baixos que Lísing o
Renting
- Risc financer
l'impagament té
conseqüències negatives
per a l'empresa
- Estudi previ de garantia (
propietats, avals, etc.) i no
sempre es concedeixen
- No hi ha beneficis fiscals
pels diners prestats
Leasing
financer
Intervé una entitat
bancària ja que es
compra aquest ben i
tots dos l'entitat i
l'empresa són co-
propietaris de producte
És una espècie de
lloguer amb dret a
compra al cap d'un
temps l'empresari té
l'opció de quedar-se
amb el producte o
vendre-ho.
- L'operació no forma part del
risc financer a efectes
bancaris.
- Crèdit 100% (préstec=
diners - Imposts)
- Millor fiscabilidad part de la
compra del producte pot ser
desgravada com perdudes..
-Les quotes de lísing
tenen uns interessos més
alts.
- inclou l'opció de compra
en finalitzar el temps
pactat pagament
- Totes les despeses en
m a n t e n i m e n t e n e l
producte corre del nostre
compte..
Renting
financer
Amb el renting el que
es fa directament és
llogar el producte
- no existeix risc financer
- Beneficis fiscals: tot el que
gastem a llogar el producte és
declarat com perduda.
- si el nostre producte
s'espatlla tenim l'avantatge que
l'empresa responsable del
renting ens reposa el producte
per un altre exactament igual
amb el que sempre tenim un
producte operatiu..
- no contempla l'opció de
compra
-Complir el contracte. No
es pot cancel·lar el
contracte.
Independentment de la
seva durada
8

Que relacioneu cada partida de finançament trobada, amb la inversió a la qual va destinada,
argumentant el criteri segons el qual realitzeu l’assignació.
Tipus de font de finançament Import de
finançament
Inversió a la que es
destina i import
finançat
Argument
Aportació de Fons Propis 20.000
15.000
El sistema de regadiu
Caixa
Passa a ser un valor actiu (immobilitzat
material) valor afegit a les terres.
15.000 € en caixa per pagar proveidors.
Préstec 80.000 Nova plantacio
Canvi arbre
L'empresa inverteix en Immobilitzat material, ja
que aquests actius ens tenen de servir de
manera permanent a més que no són
reparables i són el motor de l'empresa. A
diferència de com hem finançat el sistema de
triatge i emmagatzematge com la càmera de
fred que aquests elements tenen un cost de
manteniment.
Renting financer 70.000 Càmara fred
Nou sistema triatge i
emmagatzematge
Aquesta inversió es realitza en un rènting
perquè així no se sobrecarrega el passiu i per
tant baixa el risc financer. A més que és un
afegit a la producció de la taronja es pot
començar amb un rènting i si funcionés en
finalitzar aquest contracte i passat un temps en
el qual ja ha baixat el deute a llarg termini
aleshores serà el moment de realitzar aquesta
inversió.
En el cas que no funcioni no afecta la producció
de la taronja. També ens assegurem de tindre
unes instal·lacions en bones condicions, ja que
en el rènting sempre s'inclou el manteniment
de la maquinaria està inclòs.
Leasing financer 15.000 Furgoneta És l'opció que millor s'adapta per a la compra
d'un vehicle, ja que s'obté el 100% del
finançament a més sempre a l'hora de renovar
es ofereixen la possibilitat de canviar el vehicle.
És flexible quant a la durada del contracte en el
temps permanent unes quotes assumibles per
l'empresa; és un producte bancari que
ofereixen tots els bancs per tant ofereix
condicions molt bones depenent de l'entitat
bancaria i entre finançar el sistema de regadiu i
el furgó el fet que sigui un producte amb molta
oferta i demanda hem decidit fer el leasing
financer del vehicle.
9

Inversió Valor a
invertir
tipus de font de finançamet
Inversió 1. Canvi arbre 25.000 Prestec a llarg plaç
Inversió 2. Nova plantacio 55.000 prestec a llarg plaç
Inversió 3. Nou sistema regadiu 20.000 fons propis
Inversió 4. Nou sistema triatge i emmagatzematge 40.000 renting
Inversió 5. Càmara fred 30.000 renting
Inversió 6. Furgoneta 15.000 leasing
10

PREGUNTA PRÀCTICA 2 (2 PUNTS)
REVISAM AQUEST PROBLEMA
Finalment heu trobat un grup inversor interessat en el vostre projecte empresarial. Aquest grup inversor us
demana la informació dels vostres comptes anuals previstos pel 2016, per tal de poder fer un anàlisi
patrimoninal i econòmic, que pugui demostrar si l’empresa és interessant o no per realitzar una important
aportació de capital.
Concretament requereixen el compliment de les següents ràtios i condicions:
 Ràtio de liquiditat no inferior a 1
 Fons de maniobra no negatiu
 Ràtio de solvència superior a 1,25
 Ràtio d’endeutament no superior a 0,65
 Estructura del deute no superior a 0,4
 Rendibilitat financera requerida superior al 12%
El problema és que el vostre comptable està malalt i no ha pogut ordenar cada partida comptable dins el
balanç i ara us toca a vosaltres realitzar la seva confecció i plantejar els càlculs necessaris, per tal de
conèixer si es compleixen o no les condicions exigides, a partir de la següent informació:
Creditors a llarg termini 105.000,00
Instal·lacions tècniques regadius 20.000,00
Línea de triatge i emmagatzematge 40.000,00
Cambra frigorífica 30.000,00
Capital social 135.000,00
Actius biològics (plantacions) 80.000,00
Comptes a cobrar de clients 24.500,00
Matèries primeres 15.500,00
Construccions 40.000,00
Creditors per prestacions de serveis 15.000,00
Productes acabats 25.000,00
Terrenys 45.000,00
Saldos en comptes bancaris 9.000,00
Altre passiu fix 30.000,00
Proveïdors 42.500,00
Efectiu a caixa 2.000,00
Elements de transport 15.000,00
11

Es demana:
a.- Confeccioneu el balanç de situació ordenat per masses incloent les diferents partides i els seus valors
on correspongui.
Podeu seguir el model que us adjuntem:
ACTIU PASIU
ACTIU NO CORRENT NO EXIGIBLE (patrimoni net)
Inmobilitzat material
Instal·lacions tècniques regadius 20.000,00
Línea de triatge i emmagatzematge 40.000,00
Cambra frigorífica 35.000,00
Actius biològics (plantacions) 80.000,00
Construccions 40.000
Elements de transport 15.000
Terrenys 45.000
Capital social 135.000
PASSIU NO CORRENT
Creditors a llarg termini 105.000
Altre passiu fix 30.000
Inmobilitzat no material PASSIU CORRENT
Proveïdors 42.500
Creditors per prestacions de serveis 15.000
ACTIU CORRENT TOTAL PASIU 327.500
Existències
Matèries primeres 15.500
Productes acabats 25.000
Realitzable
Comptes a cobrar de clients 24.500
Disponible
efectiu en caixa 2.000
Saldos en comptes bancaris 9.000
TOTAL ACTIU 351.000
12

b.- Determineu si es compleixen o no les condicions imposades pel grup inversor, sabent que la
xifra de vendes prevista per l’exercici 2016 serà de 144.600 € i els beneficis abans d’impostos de
22.952 € :
Total Actiu = 351.000
Total Pasiu = 327.500
Actiu circulat= 76.000
Pasiu Circulant = 57.500
Actiu fix = 275.000
Pasiu Fix= 270.000
Exigible total (pasiu corrent + pasiu no corrent)= 192.500
BAI= 22.592€
Disponible:11.000
Ràtio de liquiditat = Disponible / exigible a curt termini = 11.000/ 57.500= 0,1913
Fons de maniobra= Actiu corrent – Pasiu corrent --> 76.000 - 57.500= 18.500
Ratio de solvencia= Actiu / pasiu exigible --> 351.000 / 192.500= 1,8233
Ràtio d’endeutament = pasiu exigible / pasiu -->192.500/327.500=0,5877
Estructura del deute = exigible a curt termini / Exigible total --> 57.500 / 270.000= 0,2129
Rentabilidad financiera= Benefici Avanç d'impostos (BAI) / actiu corrent = 22.592 / 76.000= 0,2972
Valor exigit Valor calculat
Ràtio de liquiditat >1 0,1913
Fons de maniobra > = 0 18.500
Ràtio de solvència
> 1,25 1,8233
Ràtio d’endeutament < 0,4 0,5877
Estructura del deute <0,65 0,2129
Renbilitat financera > 12% 0,2972 = 29,72%
13

PREGUNTA PRÀCTICA 3 (2 PUNTS)
SE CALCULAR EL VAN Y EL TIR PERO NO SE PER ON COMENÇAR BLOQUEJAT TOTAL!
Han passat els mesos i la vostra empresa està funcionant segons els càlculs previstos. Ara que teniu una
mica més de temps, és moment d’analitzar l’evolució de la tecnologia en el sector fruiter i decidiu anar a
una de les fires agràries més importants del país. Us adoneu que han sortit novetats tecnològiques molt
interessants, concretament heu mirat dues noves tècniques de recol·lecció que us poden permetre un
important estalvi de costos i, per tant, fer-vos molt més competitius per tal de poder vendre a mercats més
llunyans. El problema és que cal valorar si aquestes inversions, donat el seu elevat cost, poden o no poden
ser viables i interessants. Aquestes inversions les denominarem com a “inversió A” i “inversió B”.
Amb aquesta finalitat, realitzeu un estudi de com poden evolucionar els fluxos d’ingressos i despeses de
l’empresa, segons quin sigui l’escenari plantejat:
Escenari 1: No es realitza cap nova inversió.
Escenari 2: Es realitza la inversió A
Escenari 3: Es realitza la inversió B
Els diferents escenaris presenten la següent previsió d’ingressos i costos pels propers cinc anys:
ESCENARI 1:
No canviar
INVERSIÓ A INVERSIÓ B
Ingressos Costos Ingressos Costos Ingressos Costos
Any 0 185.000,00 359.000,00 500.000,00
Any 1 125.000,00 102.500,00 125.000,00 58.375,00 125.000,00 22.000,00
Any 2 135.000,00 108.000,00 135.000,00 64.800,00 135.000,00 30.000,00
Any 3 155.000,00 115.000,00 155.000,00 80.250,00 155.000,00 45.000,00
Any 4 225.000,00 160.000,00 225.000,00 121.000,00 225.000,00 95.000,00
Any 5 265.000,00 185.000,00 265.000,00 144.750,00 265.000,00 105.000,00
Es demana:
a) Quina serà la vostra decisió? No canviar, realitzar la inversió “A” o realitzar la inversió “B”?
Argumenteu la vostra resposta en base als criteris d’inversió que apareixen en el BIT22.
b) I si l’anàlisi de la vostra decisió es realitza considerant l’actual escenari de tipus d’interès, amb un
cost del capital del 3%? Reconsideraríeu la vostra decisió?
14

ESCENARI 1 NO CANVIAR
S’ha estimat un cost del capital del 6%. --> 0,06
Inversio 185.000
inversio Any 1 Any 2 Any 3 Any 4 Any 5
185.000 22.500 27.000 40.000 65.000 80.000
Flux de Capital= Ingres (any) – Cost (any)
VAN -->
Flujo1
(1+K )1
+
Flujon
(1+K )n
- inversion
22.500
(1+0,06)
1
+
27.000
(1+0,06)
2
+
40.000
(1+0,06)
3
+
65.000
(1+0,06)
4
+
80.000
(1+0,06)
5
- 185.000= 5107,83 €
TIR 0=
Flujo1
(1+TIR)
1
+
Flujo2
(1+TIR)
2
22.500
(1+0,06)
1 +
27.000
(1+0,06)
2 +
40.000
(1+0,06)
3 +
65.000
(1+0,06)
4 +
80.000
(1+0,06)
5 - 185.000 = 0
TIR = 6,82 %
VAN = 25.660,78 €
TIR= 6,82%
15

ESCENARI 2 PROJECTE A
Inversio 185.000
359.000 66.625 70.200 74.750 104.000 120.250
VAN -->
Flujo1
(1+K )1
+
Flujon
(1+K )n
- inversion
66.625
(1+0,06)
1
+
70.200
(1+0,06)
2
+
74.750
(1+0,06)
3
+
104.000
(1+0,06)
4
+
120.250
(1+0,06)
5
- 359.000= 1328,60€
TIR 0=
Flujo1
(1+TIR)
1
+
Flujo2
(1+TIR)
2
66.625
(1+0,06)
1 +
70.200
(1+0,06)
2 +
74.750
(1+0,06)
3 +
104.000
(1+0,06)
4 +
120.250
(1+0,06)
5 - 359.000= 0
TIR = 6,12 %
VAN = 36.392,90
TIR= 6,12%
16

ESCENARI 3 PROJECTE B
Inversio 185.000
500.000 103.000 105.000 110.000 130.000 160.000
VAN -->
Flujo1
(1+K )1
+
Flujon
(1+K )n
- inversion
103.000
(1+0,06)
1 +
105.000
(1+0,06)
2 +
110.000
(1+0,06)
3 +
130.000
(1+0,06)
4 +
160.000
(1+0,06)
5 - 500.000= 5511,04€
TIR 0=
Flujo1
(1+TIR)
1
+
Flujo2
(1+TIR)
2
66.625
(1+0,06)
1 +
70.200
(1+0,06)
2 +
74.750
(1+0,06)
3 +
104.000
(1+0,06)
4 +
120.250
(1+0,06)
5 - 359.000= 0
TIR = 6,38 %
VAN = 53158,87
TIR= 6,38%
17

FLUXOS INCREMENTALS
Els fluxos incrementals és la diferència entre els fluxos d'un projecte i un altre
Projecte Inversio Any 1 Any 2 Any 3 Any 4 Any 5 VAN (K=6) VAN (K=3) TIR(%)
A 359.000 66.625 70.200 74.750 104.000 120.250 1328,60€ 36.392,90 6,12%
B 500.000 103.000 105.000 110.000 130.000 160.000 5511,04€ 53.158,87 6,38 %
B-A 141.000 36.375 34.800 35.250 26.000 39.750 4.182,44 16,765,98 7,09%
Dos projectes són excloents si solament es pot dur a terme un d'ells
Per saber com és el projecte que té millor viabilitat es comparen els fluxos incrementals dels projectes que
ens dóna com a resultant un nou projecte aquests fluxos són la diferència entre B i A
En la taula tenim que el projecte B té millors dades de TIR i VAN respecte a A .
Comparamem el proyecto B amb No Canviar
Projecte Inversio Any 1 Any 2 Any 3 Any 4 Any 5 VAN (K=6) VAN (K=3) TIR(%)
No Canviar 185.000 22.500 27.000 40.000 65.000 80.000 5107,83 € 25.660,78 6,12%
B 500.000 103.000 105.000 110.000 130.000 160.000 5511,04€ 53.158,87 6,38 %
B-NC 315.000 80.500 78.000 70.000 65.000 80.000 403,21€ 27.498,10 6,05%
El significat seria si val la pena invertir obtenint un VAN = 403,21 euros mes en un dels dos projectes en
aquest cas el projecte triat sera el B ja que presenta una TIR = 6,05% amb l'interès del capital al 6%. NO el
costos dels diners és del 6% i el risc solament ho supera per apenes unes decimes.
Si el preu del capital és al 3% tenim uns marges de beneficis molt superiors pel que si que és positiu
realitzar el projecte B.
18

ADG_pac2

Recommended

Recommended

More Related Content

Viewers also liked

Viewers also liked (20)

Similar to ADG_pac2

Similar to ADG_pac2 (20)

More from Marcos Baldovi

More from Marcos Baldovi (20)

ADG_pac2