Se ha denunciado esta presentación.
Utilizamos tu perfil de LinkedIn y tus datos de actividad para personalizar los anuncios y mostrarte publicidad más relevante. Puedes cambiar tus preferencias de publicidad en cualquier momento.
LA VARIACIÓ DIALECTAL DEL CATALÀ
El trimestre passat vam escoltar dues audicionsde les variants estructurals o dialectes geogràficsmés importants de la nos...
Això ens permet identificar l’origen geogràficd’una persona mitjançant la seua manera deparlar. En castellà també passa aç...
Hi ha qui creu que això de parlar un dialecte és parlarmalament o parlar una llengua de segona divisió. Això noés així de ...
1. VARIACIÓ FONÈTICA:DIALECTE OCCIDENTAL:distinció de a, e àtones: pare [pare], casa[kaza]distinció de o, u àtones: posar ...
2. VARIACIÓ MORFOSINTÀCTICA:Primera persona del singular del presentd’indicatiu:   DIALECTE OCCIDENTAL:Desinència en –o : ...
Present de subjuntiu:DIALECTE ORIENTAL: amb –i (canti, cantis) // DIALECTE OCCIDENTAL: amb     –e (cante, cantes)Formes de...
3. VARIACIÓ LÈXICA:OCCIDENTAL          ORIENTAL         espill       mirall         melic        llombrígol        corder ...
http://www.youtube.com/watch?v=5xzsmQ7Uw4o             http://www.youtube.com/watch?v=7FfYsRuwEaEOBRINT PAS               ...
CATALÀ OCCIDENTAL:Varietat nord-occidentalValencià general
La varietat nord-occidental     S’estén per Andorra, les comarques deLleida, la Franja de Ponent a l’Aragó, sud deTarragon...
La varietat nord-occidentalFONÈTICAPronúncia de la –a àtona final com una –e oberta: lluna- llune, artista-artistePronúnci...
2. El valencià generalFONÈTICAEn general, el vocalisme manté les mateixes característiques quehem apuntat en parlar del bl...
2. El valencià general2.1. El valencià septentrional2.2. El castellonenc2.3. L’apitxat2.4. El valencià meridional2.5. L’Al...
2.1. El valencià septentrional Es parla als Ports,
FONÈTICAPèrdua de la –r final: anar > anà, menjador>menjadó.Manteniment de la –d- intervocàlica en el sufix –ador: caçador...
http://www.youtube.com/watch?v=-SvsCfdmeBM                        ALUMINOSIS AgriculturaDe matí men vaig a podar los garro...
2.2. El castellonencEs parla a lAlcalatén, la Plana     Alta i la Plana Baixa.
2.2 El castellonencFONÈTICACanvi en la pronúncia d’algunes consonants:- la ts es pronuncia com la tx :        potser >potx...
2.3. El valencià apitxat     Es parla a les comarques     del Camp de Morvedre,              l’Horta,        el Camp de Tú...
FONÈTICAEnsordiment de la esse sonora que es transforma en sorda: casa >cassa.Ensordiment de les consonants g, j, tg i tj ...
2.4. El valencià        meridionalEs parla a les comarques de la Safor, part de la Ribera Baixa, la Costera,el Comtat, la ...
FONÈTICATendència a l’harmonia vocàlica: tota –a final àtona es pronunciacom la o oberta tònica anterior (porta>pOrtO) o c...
Dins del valencià meridional s’inclou elparlar de les localitats de Tàrbena i de la Vallde Gallinera, que, com a conseqüèn...
CATALÀ ORIENTALLa varietat septentrional orossellonésLa varietat centralLa varietat balearL’alguerés
1. La varietat septentrional o                     rossellonés     Es parla a les comarques dela Catalunya Nord (Rosselló,...
1. La varietat septentrional o                   rossellonésFONÈTICAEl vocalisme tònic del rossellonés no té e ni o oberte...
MORFOSINTAXIEls possessius són meu, meua, teu, teua, seu, seua, nostre,nostra, vostre, vostra, llur, llura, llurs, llures....
2. La varietat central    És, juntament amb el valencià, elparlar de més pes demogràfic, econòmic ipolític i el de més vit...
FONÈTICAEl vocalisme tònic és el del catalàgeneral     format     per      setfonemes: /a/, /e/, /ɛ /, /i/, /o/,/ɔ/ i /u/....
MORFOSINTAXIDesinència –o en la 1a per.pres.ind., que es pronuncia [u]:canto>cantu.Desinències del present de subjuntiu en...
ET DONO CASA MEVA                                                     Et dono casa meva,Arrenca lany i arriba abril;      ...
3. La varietat balear     Es parla a les illes deMallorca, Menorca, Eivissai Formentera, les qualsforen repoblades durant ...
FONÈTICACaiguda de la –a final d’alguns esdrúixols: família > famili.Iodització: abella > abeia.Supressió de la –r de la m...
MORFOSINTAXI Ús de l’article salat procedent del llatí IPSE, IPSA, IPSUM: es, sa,es, ses, sos.La 1a persona del present d’...
VOS ESTIM A TOTS IGUALTenc un zoo dins ca meva,   ses lleones se jalen sa penya,   ses goril·les mengen herba, realment só...
4. L’alguerés    A la ciutat de l’Alguer, a l’illa italiana de Sardenya, s’hi vainstal·lar al segle XIV un grup de catalan...
4. L’alguerésLa 1a persona del present d’indicatiu desinència –Ø: jo cant, jopens.Formes de l’imperfet d’indicatiu en –eva...
p://almadravaxavierbrotons.blogspot.com/2011/02/cantants-algueresos-al-diccionari-de-la.html
Variació dialectal llengua catalana
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Variació dialectal llengua catalana

1.688 visualizaciones

Publicado el

Publicado en: Educación
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Variació dialectal llengua catalana

  1. 1. LA VARIACIÓ DIALECTAL DEL CATALÀ
  2. 2. El trimestre passat vam escoltar dues audicionsde les variants estructurals o dialectes geogràficsmés importants de la nostra llengua. Diemvariants estructurals perquè afecten:La manera concreta de pronunciar algunes paraules(variació fonètica).La forma d’algunes paraules o la manera de construiralgunes frases (variació morfosintàctica)La forma i el significat d’alguns mots (variació lèxica).
  3. 3. Això ens permet identificar l’origen geogràficd’una persona mitjançant la seua manera deparlar. En castellà també passa açò: perexemple, si sentim que algú diu les paraulessegüents, de seguida pensarem que parla undialecte castellà del sud (andalús):[mu∫a∫o], [muhé], o [sine] en comptes de muchacho, mujer o cine.Ustedes estáis contentos en comptes de Ustedes están contentos.Tengo un coche muy chico, o Pon el libro en lo alto de la mesa en comptes de Tengo uncoche muy pequeño o Pon el libro encima de la mesa.
  4. 4. Hi ha qui creu que això de parlar un dialecte és parlarmalament o parlar una llengua de segona divisió. Això noés així de cap manera. Tothom parla un dialecte d’unallengua (recordeu que la llengua és la suma de tots elsdialectes), no hi ha ningú que parle la llengua.La nostra llengua no és una excepció en aquest assumpte.També n’hi ha de dialectes.En la nostra llengua es distingeixen dos grans blocsdialectals: l’oriental i l’occidental. Vegem-ne lesdiferències fonamentals atenent els tres tipus devariacionsde què parlàvem:
  5. 5. 1. VARIACIÓ FONÈTICA:DIALECTE OCCIDENTAL:distinció de a, e àtones: pare [pare], casa[kaza]distinció de o, u àtones: posar [pozar] DIALECTE ORIENTAL:confusió (neutralització) de a, e àtones en → [ ] :pare [par ]confusió (neutralització) de o, u àtones en →[u]: posar [puzar]
  6. 6. 2. VARIACIÓ MORFOSINTÀCTICA:Primera persona del singular del presentd’indicatiu: DIALECTE OCCIDENTAL:Desinència en –o : jo canto, jo penso------→NORD-OCCIDENTALDesinència en –e: jo cante, jo pense----→VALENCIÀ GENERAL DIALECTE ORIENTAL: - Desinència en –i : jo canti, jo pensi -------- →ROSSELLONÉS - Desinència en –o [u] : jo canto [kantu], jo
  7. 7. Present de subjuntiu:DIALECTE ORIENTAL: amb –i (canti, cantis) // DIALECTE OCCIDENTAL: amb –e (cante, cantes)Formes dels verbs incoatius:DIALECTE ORIENTAL: Present d’indicatiu: pateix Present de subjuntiu: pateixiDIALECTE OCCIDENTAL: Present d’indicatiu: patix Present de subjuntiu: patiscaAltres:DIALECTE ORIENTAL: En la seua evolució històrica, alguns motsen plural provinents d’antics esdrúixols acabats en n,perden aquesta consonant: homines > homesDIALECTE OCCIDENTAL: En els mateixos casos, aquestes paraules
  8. 8. 3. VARIACIÓ LÈXICA:OCCIDENTAL ORIENTAL espill mirall melic llombrígol corder xai/be llaurador pagès fesols mongetes granera escombra xic noi roig vermell
  9. 9. http://www.youtube.com/watch?v=5xzsmQ7Uw4o http://www.youtube.com/watch?v=7FfYsRuwEaEOBRINT PAS ELS AMICS DE LES ARTS No et limites a contemplar aquestes hores que Ens vam retrobar una nit destiu en un ara venen cicle especial de cinema francès a la fresca. baixa al carrer i participa, El meu pla era tornar aviat però al final tot es va anar allargant i els dos vam decidir sortir no podran res davant de gresca. un poble unit alegre i combatiu Sens va fer tard, va dir: “No agafis pas el Amb lespurna de la historia, cotxe, si vols et pots quedar, que al pis hi tinc un quarto exprés per convidats” i avançant a pas valent, hem ences dins la memoria I et deixo aquí sobre un cobrellit perquè ara no però després fot rasca, ja veuràs. la flama dun sentiment. Si tens gana o vols aigua tu mateix, pots Viure sempre corrent,avançant amb la gent fer, pot fer com si fossis a casa. rellevant contra el vent La manera com va dir bona nit i va picar tranportant sentiments lullet era fàcilment malinterpretable. Viure mantenint vivala flama a través del temps Vaig augurar una nit per la posteritat, fer la flama de tot un poble en moviment.(bis un cim, fer un vuit mil, fer quelcom difícilment igualable. Amb columnes de paraules ,i travessant la llarga nit, Però allàno passava res només aquell silenci trencat pel meu somier potser no era el
  10. 10. CATALÀ OCCIDENTAL:Varietat nord-occidentalValencià general
  11. 11. La varietat nord-occidental S’estén per Andorra, les comarques deLleida, la Franja de Ponent a l’Aragó, sud deTarragona i el nord de Castelló (aquestes duesúltimes com a zona de transició).
  12. 12. La varietat nord-occidentalFONÈTICAPronúncia de la –a àtona final com una –e oberta: lluna- llune, artista-artistePronúncia de la e- àtona inicial (especialment en els grups en- i es-)com una a-: escala-ascala; entendre-antendre.Diftongació de la –o àtona inicial que es converteix en –au: ofegar-aufegarPronúncia amb una –e final de la 3a pers.sing. d’alguns temps: canta-cante; cantava- cantave.MORFOSINTAXIDesinència –o en la 1a persona del present d’indicatiu: jo canto, jo
  13. 13. 2. El valencià generalFONÈTICAEn general, el vocalisme manté les mateixes característiques quehem apuntat en parlar del bloc occidental, coincidint en algunstrets amb el nord-occidental: per exemple en la pronúncia de la e-àtona inicial (especialment en els grups en- i es-) com una a-:escala-ascala; entendre-antendre.Certes paraules porten el fonema [ ] a principi o darrere deconsonant: xiquet-txiquet; panxa-pantxa.En la terminació –ada i –ador procedent del llatí es perd la –d-: aixà(aixada), llauraor (llaurador).Sol pronunciar-se la –r final: senyor, dir...Solen pronunciar-se les oclusives finals: font, dent...
  14. 14. 2. El valencià general2.1. El valencià septentrional2.2. El castellonenc2.3. L’apitxat2.4. El valencià meridional2.5. L’Alacantí
  15. 15. 2.1. El valencià septentrional Es parla als Ports,
  16. 16. FONÈTICAPèrdua de la –r final: anar > anà, menjador>menjadó.Manteniment de la –d- intervocàlica en el sufix –ador: caçador > caçadó.Pronúncia amb una –e final de la 3a persona del singular d’alguns tempsverbals: ell tenia > ell tenie, tindria > tindrie.MORFOSINTAXIDesinència –o en la 1a persona del present d’indicatiu: jo canto, jo treballo.Ús de l’article masculí lo/los: lo carrer, los amics.Pretèrit imperfet de subjuntiu amb lesdesinències –és, -ís: cantés, temés, patís
  17. 17. http://www.youtube.com/watch?v=-SvsCfdmeBM ALUMINOSIS AgriculturaDe matí men vaig a podar los garrofers i l´albercocar,i allà venen losamericans, tirant taronges a fer la mà.No cal parlar tampoc dels "cirés",se paguen com ara fa trenta anys o més,si no estàs conforme lesimportaran de Marroc, Aràbia, Israel, Egipte o Àfrica tropical.Tincgarrofes, tinc "cirés", i al mercat no em donen res.Fes-me cas a mi si volsviure una aventura, vinga, crida en "natros”: agriculturaFes-me cas a misi vols viure una aventura, passa ja de "ponting" vine a l’ agricultura. Dis-me “pa”què vaig plantar "cirés", tant de patir no ha valgut “pa” res,l´anypassat me va pedregar, i la collita me va arruïnar. Laltre dia el tractorsem va parar, allà al mig del bancal me va gripar,dis-me tu ara com hopagaré si entre deutes i factures no arribo a final de mes. c
  18. 18. 2.2. El castellonencEs parla a lAlcalatén, la Plana Alta i la Plana Baixa.
  19. 19. 2.2 El castellonencFONÈTICACanvi en la pronúncia d’algunes consonants:- la ts es pronuncia com la tx : potser >potxer.- la tz es pronuncia con la tg i la tj : dotze > dotge.MORFOSINTAXITerminació –e per a la 3a persona del present d’indicatiu (ell parla>ell parle) que s’estén a la 1a i 3ade l’imperfet d’indicatiu, condicional i imperfet de subjuntiu: cantave, cantarie, cantare.
  20. 20. 2.3. El valencià apitxat Es parla a les comarques del Camp de Morvedre, l’Horta, el Camp de Túria, la Ribera Alta, part de la Ribera Baixa i les ciutats de Gandia i Xàtiva
  21. 21. FONÈTICAEnsordiment de la esse sonora que es transforma en sorda: casa >cassa.Ensordiment de les consonants g, j, tg i tj que es pronuncien com atx: gent > txent, platja > platxa, germà > txermà. MORFOSINTAXIÚs quasi exclusiu del perfet simple: aní, vinguí, torní. LÈXICAbundància de castellanismes: *entonces, *después, *adiós, *roïdo.
  22. 22. 2.4. El valencià meridionalEs parla a les comarques de la Safor, part de la Ribera Baixa, la Costera,el Comtat, la Vall d’Albaida, l’Alcoià, Quan el mal ve d’Almansa…
  23. 23. FONÈTICATendència a l’harmonia vocàlica: tota –a final àtona es pronunciacom la o oberta tònica anterior (porta>pOrtO) o com la e obertatònica anterior (terra >tE rrE ).Pèrdua sistemàtica de la -d- intervocàlica: roda > roa.Supressió de la –r final:cantar > cantà.El diftong –ou s’obri en –au: pou > pau.MORFOSINTAXIÚs de l’adverbi aquí en lloc d’ací.Utilització de la forma astò en lloc d’açò. http://www.youtube.com/watch?v=KH81rG5NlyQ
  24. 24. Dins del valencià meridional s’inclou elparlar de les localitats de Tàrbena i de la Vallde Gallinera, que, com a conseqüència del’expulsió dels moriscos l’any 1609, van serrepoblades per mallorquins al segle XVII i enmantenen alguns trets, com ara l’articlesalat : es=el, sa=la, es cotxe, sa cadira.
  25. 25. CATALÀ ORIENTALLa varietat septentrional orossellonésLa varietat centralLa varietat balearL’alguerés
  26. 26. 1. La varietat septentrional o rossellonés Es parla a les comarques dela Catalunya Nord (Rosselló,Vallespir, Conflent i Capcir), lesquals passaren a dependre del’estat francés l’any 1659 envirtut del Tractat dels Pirineus.
  27. 27. 1. La varietat septentrional o rossellonésFONÈTICAEl vocalisme tònic del rossellonés no té e ni o obertes. També desconeixels mots esdrúixols: musica, botanica...Pas de la o tancada del llatí vulgar a u: mosca > musca, món > mun...Els grups QUÁ-, GUÁ- es pronuncien CO-, GO-: quatre>cotre,enguany>engony.Es produeix neutralització de /a/ i /e/ àtones i de /o/ i /u/ àtones, comés general en la varietat oriental, encara que la [ə] tendeix a perdre’s oa passar a [i]: raïm> rim, família>famili, petit>pitit.
  28. 28. MORFOSINTAXIEls possessius són meu, meua, teu, teua, seu, seua, nostre,nostra, vostre, vostra, llur, llura, llurs, llures.En els numerals, hi ha interferències del francés i de l’occità:quatrevints (80), desevuit (18)...En morfologia verbal, destaca la desinència –i de la 1a pers.pres. ind.: canti, parli..., que es transmet a l’imperfeti alcond.: cantavi, cantarii...Negació amb pas, sense no : vindré pas avui.Ús del verb ser com a auxiliar en el pretèrit perfet d’algunsverbs: som vingut, s’és tallat un dit...LÈXICArcaismes, occitanismes: peirer (obrer de vila), veire (got) i http://www.66tv.fr/index.php?option=com_content&task=view&id=91&Itemid=40
  29. 29. 2. La varietat central És, juntament amb el valencià, elparlar de més pes demogràfic, econòmic ipolític i el de més vitalitat. S’estén per lescomarques de Girona, Barcelona i nord deTarragona.
  30. 30. FONÈTICAEl vocalisme tònic és el del catalàgeneral format per setfonemes: /a/, /e/, /ɛ /, /i/, /o/,/ɔ/ i /u/.El vocalisme àton està format pertres fonemes, ja que es dónaneutralització en [ə] i [u]: acta iacte [aktə], pontet i puntet[puntet].Emmudiment dels sons oclusiusfinal en els grups -mp, -nt, -rt, -lt:camp>cam, cant>can.
  31. 31. MORFOSINTAXIDesinència –o en la 1a per.pres.ind., que es pronuncia [u]:canto>cantu.Desinències del present de subjuntiu en –i : digui, escoltiPossessius femenins amb v: meva, teva, seva.LÈXICGran nombre de castellanismes, sobretot a les ciutats.Lèxic propi.
  32. 32. ET DONO CASA MEVA Et dono casa meva,Arrenca lany i arriba abril; et dono tot allò que porto a dins de hi ha un país que és país nostre les butxaques. i és país com les arrels. Et dono la mirada, et dono i només dono; no perdrem I dient sud diem país, mai la batalla. que és dir arrels, dir que vivim, Voldria dir-te, avui, perquè volem, perquè existim. que cal guanyar per fer possible el somni i les paraules. Quilòmetres fan Delta avall, I, algun dia, amiga, els ponts de lEbre, fer lamor sense posar preu a les i tot el que els nostres governs volen canviar. nostres cares. I quan passem per Burjassot, Amb avions sescurça el món, recordem i no oblidem i el meu món comença aquí, companys i amics que ja no hi són. aquí et deixo una cançó. Cap a Alacant, tenim concert, A les espatlles, llibertat; pel 9 doctubre, mil carrers; el dibuix de poder ser, seran mil cops que guanyarem. desdevenir sense horitzons. Testimo, Alcoi, i et beso els peus, Bec de La Tet fins a Canet, potser són cendres, o la gent, que és beure el cel, beuret a tu, barranc del Cint; et veig, on ets? i ser un setembre al Rosselló. Tocar la mar un juliol, Sempre hi haurà un mur obert, per La Marina, prop de Xàbia, damunt dels Ports, camí a Beseit; arribar a Eivissa aquell agost. tens el país sota els teus peus. De Santa Eulàlia a Llucmajor, Et dono casa meva... Tramuntana és dir amor; "amor, tespero a Maó".
  33. 33. 3. La varietat balear Es parla a les illes deMallorca, Menorca, Eivissai Formentera, les qualsforen repoblades durant elsegle XIII per parlants de lavarietat oriental. És, ambl’alguerés, el dialecte mésdiferenciat de tots, a causadel seu aïllamentgeogràfic.
  34. 34. FONÈTICACaiguda de la –a final d’alguns esdrúixols: família > famili.Iodització: abella > abeia.Supressió de la –r de la majoria de monosíl·labs: cor>co.Caiguda de –s- entre vocals: camisa >camia
  35. 35. MORFOSINTAXI Ús de l’article salat procedent del llatí IPSE, IPSA, IPSUM: es, sa,es, ses, sos.La 1a persona del present d’indicatiu no té desinència: jo cant. Desinències –am, -au en la 1a i 2a persones del plural dels verbsla 1a conjugació: cantam, cantau. Desinències –às, -asses, -às... en l’imperfet de subjuntiu: cantàs,cantasses...LÈXICLèxic específic:
  36. 36. VOS ESTIM A TOTS IGUALTenc un zoo dins ca meva, ses lleones se jalen sa penya, ses goril·les mengen herba, realment són bones ties. I ses àguiles marines són més putes que ses gallines, sa gallina diu que no, que és més puta es gorrió. Perquè sou uns animals, perquè sou es meus germans, perquè sou tan irreals, vos estim a tots igual. I es canaris sedentaris tornen locos dins sa gàbia, i ses guàtleres, què bones, sempre n´he de dur de noves. I es mussol sap metafísica i sa física no falla, què difícil separar ses coales des coals! Des meus vidres entelats, des meu cel insuficient, de carrers abandonats, d´arbres tan indiferents. Perquè sou uns animals, perquè sou es meus germans, perquè sou tan irreals, vos estim a tots igual. Ses mones en es arbres mengen plàtans de Canàries, ses cotorres discuteixen, es mussol fa tres capades. I de serps no en vull ni veure que m´espanten ses clientes, unes nines que se pensen que la verge nom Esteve. Perquè sou irracionals, perquè sou elementals, perquè sou de mar i cel i terrestres com es fang. Perquè sou uns animals, perquè sou es meus germans, perquè sou tan irreals, vos estim a tots igual.
  37. 37. 4. L’alguerés A la ciutat de l’Alguer, a l’illa italiana de Sardenya, s’hi vainstal·lar al segle XIV un grup de catalans per repoblar-la. Desd’aleshores s’hi ha mantingut la llengua amb moltesinterferències del sard i de l’italià.
  38. 38. 4. L’alguerésLa 1a persona del present d’indicatiu desinència –Ø: jo cant, jopens.Formes de l’imperfet d’indicatiu en –eva(creieva), -iva (colliva).Arcaismes: gonella (faldilla), llong (llarg), ver (veritat).Sardismes i italianismes: assai (prou)
  39. 39. p://almadravaxavierbrotons.blogspot.com/2011/02/cantants-algueresos-al-diccionari-de-la.html

×