SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 12
Descargar para leer sin conexión
EXPOSICIÓ I CATÀLEG

Enric Valor. El valor de les paraules
València, Sala Thesaurus de la Nau, Centre Cultural de la Universitat de València
Del 23 de novembre del 2010 al 23 de gener del 2011
Alacant, Sala d’Exposicions de l’Aula de Cultura de la CAM
Del 28 de gener al 27 de març del 2011




Organitza                                 Taller didàctic narratiu                  Verònica Cantó Doménech                 Levante-EMV
Acadèmia Valenciana de la Llengua         Vicent Camps                              Adrià Carbonell Roque                   Plaza & Janés
                                                                                    Josep Daniel Climent                    Publicacions de l’Abadia
Comissió de l’Escriptor de l’Any          Prestadors                                                                        de Montserrat
2010, Enric Valor                                                                   Agustí Colomer Ferràndiz
                                          Biblioteca de l’Acadèmia Valenciana                                               Revista Saó
Presidenta:                                                                         Santi Cortés
                                          de la Llengua
                                                                                    Josep Lluís Doménech Zornoza            Tàndem Edicions
Verònica Cantó Doménech                   Biblioteca Valenciana
                                                                                    Dari Escandell Maestre                  Lluís Aguiló i Lúcia
Secretària:                               Família Valor Hernández
                                                                                    Diego Gómez Garcia                      Andreu Alfaro
M. Soledat González Felip                 Hemeroteca Municipal d’Alacant
                                                                                    Víctor Gómez Labrado                    Enric Banyuls
Vocals:                                   Hemeroteca Municipal de València
                                                                                    Glòria Gómez Monllor                    Francesc Beltran
Emili Casanova Herrero                    Arxiu General de la Universitat
                                                                                    M. Soledat González Felip               Ernest Brotons Martínez
Josep Lluís Doménech Zornoza              d’Alacant
                                          Fons documental de l’Escola de            Ramon Haro Esplugues                    Emili Casanova
Joan Alfons Gil Albors
                                          Comerç                                    Gemma Lluch Crespo                      Josep Daniel Climent
Honorat Ros i Pardo
                                          Ernest Brotons Martínez                   Josep Martines Peres                    Agustí Colomer Ferràndiz
Comissària                                Vicent Brotons Rico                       Sandra Montserrat Buendia               Santi Cortés
Verònica Cantó Doménech                   Òscar Pérez Silvestre                     Joan Pellicer                           Maque Falgás
                                          Rosa Serrano Llàcer                       Òscar Pérez Silvestre                   María Falgás
Comissaris adjunts
                                                                                    Honorat Ros i Pardo                     Susanna Francés Tomàs
Vicent Brotons Rico                       Textos de la introducció
                                                                                    Vicent Salvador                         Pepe Gimeno
Òscar Pérez Silvestre                     Ascensió Figueres Górriz, presiden-
                                                                                    Vicent Santamaria                       Manuel Granell
                                          ta de l’Acadèmia Valenciana de la
Disseny gràfic                                                                       Núria Sendra                            Josep Hortolà
                                          Llengua
Pepe Gimeno – Proyecto Gráfico                                                       Rosa Serrano Llàcer                     Vicent Luna Sirera
                                          Esteban Morcillo Sánchez, rector de
                                          la Universitat de València                Santi Vallés Casanoves                  Carmela Mayor
Projecte expositiu                                                                                                          Òscar Pérez Silvestre
                                          Josep Lluís Sirera, vicerector d’Arts,    Rafael Ventura Melià
Espais d’Art – Vicent Carda                                                                                                 Emili Sáez Aranda
                                          Cultura i Patrimoni de la Universitat     Jordi Raül Verdú Pons
Fotografies                                de València                               Alfons Vila Moreno                      Rosa Serrano Llàcer
Arxiu de la família Valor Hernández       Verònica Cantó Doménech                                                           Alfons Vila Moreno
                                          Vicent Brotons Rico                       Revisió i correcció
Arxiu d’Àngel Sàez Pedrero – Santi
                                          Òscar Pérez Silvestre                     Acadèmia Valenciana de la Llengua,      © de l’edició: Acadèmia Valenciana
Cortés
                                                                                    Unitat de Recursos Lingüisticotècnics   de la Llengua
Biblioteca Valenciana
                                          Estudis                                                                           © dels textos: els autors
Emili Casanova                                                                      Impressió
                                          Jaume Albero Poveda                                                               © de les imatges: els autors o els
CEFIRE d’Elda                                                                       Artes Gráficas Alcoy
                                          Joan Borja i Sanz                                                                 propietaris
Centre Cultural Castallut
                                          Vicent Brotons Rico                       Agraïments
Josep Daniel Climent
                                          Verònica Cantó Doménech                   Família Valor Hernández                 ISBN: 978-84-482-5444-5
Editorial Barcino
                                          Emili Casanova Herrero                    Ajuntament de Castalla                  Depòsit Legal: A-1032-2010
Editorial Moll
                                          Josep Daniel Climent                      Biblioteca Gabriel Miró d’Alacant
El País
                                          Jordi Colomina i Castanyer                Biblioteca Pública Municipal de
Fundació Ferrer Pastor
                                          Vicent Escrivà Peiró                      Cocentaina
Grup Cultural Exeo de Petrer
                                          Joaquim Espinós Felipe                    CEFIRE d’Elda
Levante-EMV
                                          Gemma Lluch Crespo                        Centre Cultural Castallut
Maque Falgás
                                          Francisco Moreno Sáez                     El País
Revista Saó
                                          Brauli Montoya Abat                       Editorial Alambor
Tàndem Edicions
                                          Francesc Pérez Moragon                    Editorial Barcino
Francesc Vera
                                          Manuel Pérez Saldanya                     Edicions del Bullent
Transport i assegurança d’obres           Òscar Pérez Silvestre                     Editorial Club Universitario
JM Trans                                  Abelard Saragossà Alba                    Editorial Denes
                                          Rosa Serrano Llàcer                       Editorial Moll
Muntatge expositiu
                                                                                    Família Sanchis Cavanilles
Espais d’Art – Vicent Carda               Fitxes tècniques
                                                                                    Fundació Carles Salvador                Amb la col·laboració de
                                          Lluís Aguiló i Lúcia
Audiovisual                                                                         Fundació Coromines
                                          Enric Balaguer Pasqual
Radiotelevisió Valenciana                                                           Fundació Ferrer Pastor
                                          Joan Borja i Sanz
                                                                                    Grup Cultural Exeo de Petrer
Visites guiades                           Joan-Ramon Borràs Hernandis
                                                                                    Institut de Cultura Juan Gil-Albert
Fernado López Uhden                       Jordi Botella Miró
                                                                                    IES Pare Vitòria d’Alcoi
Lourdes Tamborero                         Vicent Brotons Rico




4
_Índex




Enric Valor, Escriptor de l’Any 2010                                                                                   7
Ascensió Figueres Górriz, Presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua
Esteban Morcillo Sánchez, Rector de la Universitat de València
Josep Lluís Sirera Turó, Vicerector d’Arts, Cultura i Patrimoni
Presentació                                                                                                           10
Verònica Cantó Doménech · Vicent Brotons Rico · Òscar Pérez Silvestre
Estudis                                                                                                               13
L’ambient polític, social i cultural de la joventut d’Enric Valor                                                     14
Francisco Moreno Sáez
Enric Valor i la cultura en valencià en l’Alacant de la Segona República                                              29
Òscar Pérez Silvestre
L’obra rondallística: la literaturització dels relats tradicionals orals                                              46
Joan Borja i Sanz
Les lectures de les Rondalles d’Enric Valor                                                                            61
Gemma Lluch Crespo
Velles històries, biografies de la memòria: les rondalles valorianes a través dels seus personatges                     71
Jaume Albero i Poveda
La novel·lística d’Enric Valor: el Cicle de Cassana                                                                   83
Vicent Escrivà Peiró
La narrativa de Valor: L’ambició d’Aleix, La idea de l’emigrant i els relats curts                                    98
Joaquim Espinós Felipe
Enric Valor des de la lingüística i des de la normativa                                                              114
Abelard Saragossà Alba
La flexió verbal: un bestseller valencià                                                                              128
Manuel Pérez Saldanya
El valencià d’Enric Valor: una llengua oral viva i culta per al segle xxi                                             141
Brauli Montoya Abat
Enric Valor i el lèxic normatiu                                                                                      152
Jordi Colomina i Castanyer
La contribució d’Enric Valor a la lexicografia catalanovalenciana                                                     168
Emili Casanova Herrero
Ensenyar valencià durant el franquisme: els cursos de llengua d’Enric Valor en la premsa valenciana (1960-1965)      185
Josep Daniel Climent
Enric Valor i l’aventura editorial de Gorg                                                                           200
Francesc Pérez i Moragón
Enric Valor per a l’escola                                                                                           208
Vicent Brotons Rico
Conéixer i publicar Enric Valor, un escrit des de la proximitat                                                      224
Rosa Serrano Llàcer
El nostre homenatge a un valencià il·lustre: Enric Valor i Vives                                                     234
Verònica Cantó Doménech
Bibliografia sobre Enric Valor                                                                                         247
Òscar Pérez Silvestre
Obra lingüística i literària d’Enric Valor (1933-2010)                                                               264
Òscar Pérez Silvestre
Fitxes tècniques                                                                                                     271
_Les lectures de les Rondalles d’Enric Valor

                                                                                 Gemma Lluch Crespo / Universitat de València




El 1950 Enric Valor acaba d’escriure L’ambició d’Aleix i, com        La lectura de rondalles en el marc
en aquell moment era prescriptiu, envia la novel·la a la censu-      de la cultura popular
ra per poder publicar-la. Però el permís no va arribar, ja que
                                                                     Les manifestacions orals de la cultura popular han arribat al
l’obra va ser considerada amoral per un adulteri que apareixia
                                                                     públic com «alguna cosa més» que la simple lectura d’un text.
en la trama. Com a conseqüència, naix l’obra més coneguda
                                                                     La incorporació a l’escola a través de la lectura recomanada,
d’Enric Valor, les Rondalles valencianes. L’autor sempre recorda
                                                                     l’edició en col·leccions específiques o la consideració del text
la conversa que va tenir amb Sanchis Guarner després que la
                                                                     com a reducte de paraules i expressions del passat les han si-
censura prohibira la novel·la: «Per què no escrius aquelles ron-
                                                                     tuades en un espai diferenciat alhora que han proposat «altres»
dalles que et contaven de menut a Castalla? Segur que passaran
                                                                     lectures. En aquesta primera part analitzem breument algunes
la censura i podrem publicar-les».
                                                                     causes d’aquest tractament.
Afortunadament per a nosaltres, Valor s’hi va animar. En el
pròleg a la primera edició, Sanchis afirma: «Els valencians ac-       Sobre el concepte de cultura popular
tuals no s’han adonat del gran servei que Enric Valor ret al País,
                                                                     Els estudis tradicionals consideren que les rondalles són ma-
salvant d’una pèrdua segura un dels seus béns espirituals més
                                                                     nifestacions orals de l’anomenada cultura del poble. Però ja fa
significatius, més bells i més desconeguts». Enric Valor reco-
                                                                     un temps que es posa en dubte alguns dels llocs comuns que
pila un corpus de trenta-sis rondalles de gran valor folklòric i
                                                                     acompanyen la investigació d’aquest tipus de relat com, per
narratiu que aparentment proposa dues lectures diferents però
                                                                     exemple, el concepte de poble, de tradicional, de manifestació
complementàries: la primera va ser publicada en diferents edi-
                                                                     oral o de narració del passat.
cions (Valor 1951, 1952, 1964, 1975, 1976, 1984), la segona
és una adaptació de les anteriors realitzada pel mateix autor i      Investigadors com Luis Díaz (1999) consideren que el concep-
Rosa Serrano (Valor 1985 i 1992).                                    te «popular» és una invenció situada en el romanticisme quan
                                                                     els il·lustrats comencen a mirar el poble com un lloc on buscar
Tradicionalment, hem afirmat que ambdues versions s’adrecen
                                                                     elements que han de ser salvats, recollits, estudiats i valorats
a lectors diferents: a l’adult, membre d’una cultura escrita, i al
                                                                     com a populars. Però la consideració de «popular» l’estableix
nen que no havia tingut contacte amb el valencià escrit per la
                                                                     l’investigador, no el camp d’estudi, i és una idea que el roman-
prohibició d’aprendre’l fins a èpoques recents. Però els darrers
                                                                     ticisme associa a una època utòpica, enyorada, en harmonia i
estudis i investigacions ens qüestionen aquesta afirmació: al
                                                                     unitat perfecta; sempre des de les dicotomies de tradició en-
llarg d’aquestes pàgines ho revisarem i veurem com les lectu-
                                                                     front de progrés, local enfront d’universal, popular enfront de
res que proposen les rondalles de Valor tenen més complexitat
                                                                     culte o passat enfront de futur.
que la derivada de l’edat del lector.


                                                                                                Enric Valor. El valor de les paraules   {   61
Dolors Llopart, Joan Prat i Llorenç Prats (1985: 9) parlen de          posteriors, la disciplina incorporarà les produccions urbanes.
tres tipus d’investigacions. Primer, els investigadors que situen
                                                                       Però per a Oriol el canvi més decisiu el proposa Ben Amos
l’eix explicatiu en polaritats temporals com passat/present, tra-
                                                                       que, en la sessió anual de la Folklore Society (Toronto, 1967),
dicional/modern, abans/ara, i espacials com rural/urbà o camp/
                                                                       presenta una ponència on redefineix el terme de manera més
ciutat. El segon tipus el formen els que identifiquen cultura
                                                                       revolucionària: folklore és una forma de comunicació que es
popular amb nacional i la consideren com la manera de pensar,
                                                                       produeix al si d’un grup petit. És a dir, ja no parla d’un text
de sentir i d’actuar compartida per una col·lectivitat distintiva
                                                                       sinó d’un acte comunicatiu, per tant, cada producció de fol-
a partir de dicotomies com ara estat únic/pluralitat de nacions,
                                                                       klore serà única i estarà situada en un context irrepetible: el
cultura pròpia enfront d’estranya, cultura colonitzada enfront
                                                                       canal i el codi comunicatiu ja no seran un criteri de distinció.
de la cultura colonitzadora. Els autors d’aquesta línia de treball
utilitzen elements com història, territori, memòria col·lectiva,       A partir de Ben Amos, el folklore té un caràcter eminentment
patrimoni col·lectiu, etc. I el tercer tipus considera la cultura      comunicatiu, produït per un grup de persones que estan en
popular com a cultura de classe, més concretament, la cultu-           contacte en un moment determinat i disposen d’un conjunt
ra de les classes subalternes que ocupen espais marginals i de         de recursos per a resoldre determinades situacions comunica-
subordinació respecte de les estructures dominants, hegemò-            tives.
niques o burgeses.
                                                                       En l’actualitat, altres folkloristes van més enllà i proposen re-
És interessant la reflexió que fa Díaz (2005: 36) quan afirma            nunciar al terme de tradicional. Així ho defensa Pujol (2002:
que el terme de cultura popular és «una etiqueta que se pone           35): «no hi ha relats intrínsecament tradicionals o folklòrics en
a lo que parece sobrar, una definición por exclusión, un espa-          oposició a uns altres que no ho són […]. Les històries només
cio indefinido en que aparcar la cultura que queda fuera de la          es creen quan hi ha demanda social: davant de determinades
Gran Cultura. Se denomina así, “folklore” a las expresiones            realitats problemàtiques que resulta delicat plantejar oberta-
que quedarían al margen de la Cultura con mayúsculas, tam-             ment o respecte a les quals és difícil assolir el consens, i només
bién “alta”, “hegemónica” o “Gran Tradición”, la cultura de los        perduren mentre aquesta demanda subsisteix o mentre poden
cultos, de las más excelsas obras de arte, de los grandes libros       continuar sent temes de conversa; mentre coincideixen amb
y monumentos. La otra cultura que sería la de lo modesto, la           alguna zona ruïnosa de l’edifici social que necessita ser reforça-
de las cosas y formas de vida que van sobrando, en parte la de         da o amb alguna fricció dels mecanismes de les relacions hu-
la gente corriente, también la de los miembros de una comu-            manes que convinga endolcir».
nidad concreta en cuanto a recipiendarios de lo que hacían y
sólo sabían hacer o decir sus padres».                                 En resum, des de 1846 fins a l’actualitat, els investigadors del
                                                                       folklore han canviat de paradigma de treball: de l’estudi res-
Cultura popular i folklore                                             tringit del text, passen al de l’acte comunicatiu; de l’estudi dels
                                                                       textos orals, amplien a qualsevol tipus de text, i dels conside-
Associat al terme de cultura popular habitualment apareix el           rats tradicionals, als creats en qualsevol moment.
de folklore per a designar tant una disciplina com l’objecte que
estudia. La professora Oriol i Carazo (2002: 17) recorda que           Situats en aquest paradigma, els folkloristes analitzen actes
el terme és molt recent: va ser utilitzat per primera vegada per       comunicatius tan actuals com les llegendes urbanes perquè el
l’anglés William J. Thoms en una carta al director de la revista       folklore (Díaz 2005: 39): «es también la manera en que los
The Athenaeum publicada el 22 d’agost de 1846 on proposava             grupos construyen y preservan una cultura que hacen suya
usar-lo per a referir-se a les maneres, els costums, les pràctiques,   […], el folklore no sólo se conserva, sino se perpetúa y se rein-
les supersticions, les produccions literàries del temps passat.        venta. De su capacidad no sólo para sobrevivir desde el pasado,
Aquesta és la concepció tradicional del terme.                         sino para incorporarse al presente e incluso preludiar el futuro.
                                                                       […] Aquí se sitúan los rumores que causan pérdidas a las mul-
A continuació, resumim el recorregut que Carme Oriol (2002:            tinacionales, contribuyen a articular una acción política, de las
17-54) fa de l’àrea d’investigació destacant-ne els canvis pro-        leyendas urbanas sobre los peligros que nos acechan. […] Un
funds. La investigadora diferencia dues tradicions: i) la que          folklore que sigue sirviendo socialmente tanto de expresión de
entén el folklore en un sentit estricte és majoritàriament la dels     tensiones profundas como de válvula de escape que ayude a
filòlegs i només considera la literatura produïda pel poble i no        librarnos de ellas o, al menos, conjurarlas en el terreno de lo
corrompuda per la civilització; ii) la segona, la dels antropòlegs,    poético». En aquest nou paradigma, Díaz situa i analitza els
entén el folklore en un sentit ampli associat a cultura.               correus electrònics que arribaven a Espanya sobre la catàstro-
Alan Dundes de la Universitat d’Indiana és el modernitzador            fe de l’enfonsament del vaixell de càrrega Prestige, la Guerra
del concepte en considerar-lo com el saber, no simplement de           d’Iraq o l’atemptat d’Atocha el 11-M de 2003 i els missatges
la gent de camp, sinó d’un grup de persones que almenys té             de mòbil fins al 14-M.
una característica comuna. El canvi és molt important perquè
a partir d’aquesta proposta, assumida per les investigacions

62
Folklore versus folklorisme

Més enllà de la producció oral, cal revisar també la relació que
la societat té i ha tingut amb aquestes manifestacions culturals.
És evident que determinats grups han sentit un interés especial
per la cultura tradicional; Martí (1996) utilitza el terme folklo-
risme per a referir-se a l’interés que sent la societat actual per
la denominada cultura popular o tradicional, un interés que
es pot produir de manera passiva, com a espectador, o de ma-
nera activa, amb accions o actituds que volen reproduir parts
del món tradicional fora del context original d’espai, temps i
funció.
Martí (1996), entre altres investigadors, considera que qualse-
vol reproducció de la cultura tradicional implica una manipu-
lació que produeix confrontació entre el món tradicional (el
que convoquen les accions) i el món actual (el que produeix
l’al·lusió). De vegades, l’existència simultània de les dues reali-
tats pot resultar grotesca.
Per a interpretar la manifestació del folklorisme cal entendre
que es tracta d’un joc entre dues realitats diferents: la realitat
actual en la qual reproduïm una actitud o una acció i la del
moment històric en el qual l’acció o l’actitud eren una forma
de vida. Martí (1996) diferencia entre folklore, que és una vi-
vència, i folklorisme que és vivència d’una vivència perquè els
que el practiquen simplement imiten el que es feia en una altra
època. El folklorisme implica discontinuïtat perquè la cadena
ja s’ha trencat.
Díaz (1999: 17) és més rotund: «los profesionales del folklo-
rismo son profesionales de la cultura (de un tipo de cultura
inventada por ellos mismos), pero no profesionales del estudio
de la cultura […]. En esa actitud de defender lo propio y lo
de “antes”, el folklore se ha visto arrastrado por el folkloris-
mo hacia posiciones que no sólo potencian lo autóctono y lo
tradicional, sino que, implícitamente o a veces explícitamente,
pretenden excluir lo extraño y lo moderno. Y ha derivado, así,
hacia manipulaciones y reductos claramente reaccionarios».
Des d’aquesta concepció, apareix la vida rural i tradicional
com a més desitjable, més sana i veritable que la urbana: vida,
costums i manifestacions culturals que cal salvar de la desapa-
rició. Com hem dit al principi, són idees heretades del roman-
ticisme i traslladades a les noves generacions.

La lectura de l’obra de Valor en el marc
de la cultura popular                                                 Gemma Lluch, De princeses i herois: la
                                                                      rondallística meravellosa d’Enric Valor (València:
La descripció dels estudis anteriors permet revisar més que           Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, 1988)

l’obra de Valor, el tipus de lectura que proposen determinades        Gemma Lluch i Rosa Serrano,
activitats didàctiques o textos programàtics. És a dir, reflexio-      Noves lectures de les Rondalles d’Enric
                                                                      Valor (València: Gregal Llibres, 1989)
nar sobre les propostes de lectura de les rondalles que van més
enllà del text; són propostes que parlen de preservar paraules
en procés de desaparició, d’aprendre parts de la història o de la
vida i d’admirar el paisatge valencià descrit en l’obra de Valor.


                                                                                                         Enric Valor. El valor de les paraules   {   63
A partir de les anàlisis descrites en els apartats anteriors, in-     xviii quan les narracions comencen a ser recollides i escrites
terpretem que determinades propostes situen les rondalles en          en paper. En aquests moments, moltes coses canvien perquè
l’enfrontament passat i present, rural i urbà, tradicional i mo-      l’acte de transcripció és alhora creatiu i destructiu. Les histò-
dern; associen el món possible creat per les rondalles a una          ries que formaven part de l’oralitat i d’una cultura reduïda i
època utòpica, d’harmonia perfecta amb la terra, la paraula i la      pròxima, entren a formar part de l’escriptura i, amb ella, d’una
mateixa història, en un moment on el patrimoni cultural enca-         literatura, d’una cultura i d’una civilització que havia crescut
ra no era colonitzat. Determinades declaracions, propostes di-        paral·lelament, i sovint de manera aliena, a l’anterior. Dues
dàctiques i estudis sobre l’obra rondallística la situen en aquest    formes literàries d’entendre l’univers que encara que existien
paradigma romàntic: textos que són presentats a la comunitat          en el mateix temps, sovint creixien ignorant-se, sense pràcti-
lectora com a reducte de paraules i expressions valorades i dig-      cament barrejar-se. A continuació, revisem les característiques
nes de ser salvades.                                                  d’ambdues per analitzar de quina manera són presents en les
                                                                      rondalles de Valor.
Però la cadena que unia l’autor amb els informants i amb
el context que genera cadascuna de les històries s’ha trencat.        La narració oral popular
Moltes de les paraules que hi apareixen designen contextos
que ni perviuen ni es necessiten; les formes de vida lentes i         Si la narració ha sobreviscut al llarg dels segles ha estat fona-
pausades que s’associen a pobles com Penàguila, Ontinyent             mentalment per una sèrie de característiques discursives que
o Castalla a nuclis familiars i allunyats són desconegudes per        ajuden a memoritzar-la. Les revisem a partir dels estudis de
al lector actual i la natura verge que presenta el món possible       Camarena (1995), Leino (1989), Moreno (2003), Ong (1982)
creat per Valor a través de les paraules escollides ha quedat         i Pisanty (1995).
soterrada sota el ciment.
                                                                      Context comunicatiu i elements no verbals
Com a conseqüència, la lectura entesa com a corrector de ten-
dències relacionades, per exemple, amb les formes de vida o de        La comunicació té lloc en un context on es dóna una participa-
comunicació actuals és justament una forma de folklorisme             ció simultània de les persones que intervenen i que interactuen.
aliena a la intenció de l’autor. Paradoxalment, Valor s’allunya       Aquesta presència és activa, construeix i negocia les caracterís-
d’aquesta orientació, en primer lloc, perquè l’autor reprodueix       tiques de la narració que fixa els temes i les fórmules, el resultat
literàriament el món que viu ell o els seus personatges, descriu      del procés depén de les característiques psicosocials del grup,
el paisatge que coneix com a caçador i utilitza el llenguatge         és a dir, del seu estatus o la seua imatge perquè la interacció en
que empra; en segon lloc, perquè la seua actitud cap a les for-       viu interfereix dinàmicament en l’estabilitat verbal: les expec-
mes de vida i les manifestacions culturals no tenen a veure           tatives del públic seran les que finalment fixen el text.
amb l’actitud romàntica explicada anteriorment, com veurem            En aquest context, el narrador usa una àmplia gamma d’ele-
al llarg d’aquestes pàgines.                                          ments no verbals com el moviment del cos o la qualitat de la
                                                                      veu o l’organització de l’espai social per a crear un clímax de-
La narració oral i escrita popular                                    terminat, una relació amb l’auditori o per a substituir, canviar
La narració de transmissió oral (Ong 1987: 39) forma part             o jugar irònicament amb determinats elements lingüístics del
d’una societat que entén la paraula com un model d’acció i no         relat. Per exemple, usa gestos per a assenyalar un fet que ha
només com una contrasenya del pensament, és a dir, forma              tingut lloc en el passat o una persona del públic, per a comple-
part d’una societat que confereix a les paraules el poder de          tar una descripció o restablir el contacte amb el públic a través
fer coses i el poder sobre les coses. A més, és una societat que      d’una carícia.
desconeix la lletra impresa, el recurs potent de retenir en paper,    Mark Knapp (2001) agrupa els factors no verbals d’interés
de reproduir gràficament per a poder recordar una narració             per a l’estudi de la comunicació humana en set grups: els mo-
més enllà de la capacitat memorística del narrador. Per a resol-      viments del cos, les característiques físiques com l’aspecte, la
dre eficaçment el problema de la retenció i la recuperació del         conducta tàctil com la carícia, el parallenguatge com la qua-
pensament articulat, la societat dota les narracions de fórmules      litat de la veu, l’espai social i personal, els artefactes com el
que possibiliten la repetició oral; bàsicament, parlem de pautes      perfum o els factors de l’entorn com els mobles, la llum o els
narratives equilibrades i intensament rítmiques, de repeticions,      sorolls.
antítesis, alteracions, assonàncies, etc. Són fórmules que tota
la comunitat coneix i mecanismes que l’ajuden a memoritzar i          Els més importants són els elements proxèmics, és a dir, la
retenir per a poder tornar a contar, a repetir a un altre auditori.   manera de concebre l’espai, la forma d’apropiar-se del lloc
La narració perviu, torna a narrar-se i es manté com a part de        on es desenvolupa l’intercanvi comunicatiu, el valor que se
la tradició que la repeteix.                                          li atribueix i la distància que es manté entre el públic i el nar-
                                                                      rador. Aspectes fonamentals en el resultat final de la narració.
Aquest procés de comunicació és viu bàsicament fins al segle           O els elements cinètics, és a dir, els moviments corporals que


64
adquireixen significat intencionat quan es combinen amb les            nivells discursius tenen la funció d’afavorir-ne la transmissió
estructures verbals i les paralingüístiques. Fernando Poyatos         perquè, recordem, en la cultura oral el coneixement que no es
(1994) destaca els moviments de les mans per a marcar fets            repeteix en veu alta desapareix. Així, les manifestacions orals
del futur o per acompanyar una descripció d’un personatge             heretades comparteixen característiques discursives que les han
amb la forma visual que creen els moviments de les mans o les         salvades de l’oblit com, per exemple, ser pròximes al món vital
imitacions d’una manera de caminar, els moviments de la vista         de la societat que les transmet o utilitzar emocions i sentiments
com complicitat, etc.                                                 que provoquen la identificació amb el grup i la participació en
                                                                      les trames que són agonístiques.
S’utilitzen també uns altres elements situats en la frontera del
gest i de la paraula: els elements vocals però no lingüístics que     En un nivell formal, Pisanty (1995: 36) parla d’altres caracte-
enriqueixen o estableixen significats. Per exemple, la qualitat,       rístiques com l’absència de descripcions, l’ús de fórmules rí-
la intensitat o el timbre d’una veu però també els sons com les       gides i repetides, la manca de caracterització dels personatges,
aspiracions, les xiulades o els plors i badalls. En l’altre extrem,   l’ús d’un narrador omniscient o la indeterminació espacial i
se situen els silencis en forma de pauses que poden adoptar           temporal.
diferents tipus de significats. Per exemple, hi ha pauses que in-
                                                                      Òbviament, com a conseqüència de la caracterització anteri-
diquen una vacil·lació, altres s’utilitzen per a callar una paraula
                                                                      or, el concepte d’originalitat és diferent en aquestes manifes-
i crear un espai d’intimitat amb el públic, altres pauses impli-
                                                                      tacions perquè l’originalitat no rau a inventar històries sinó a
quen autocontrol quan, per exemple, el narrador substitueix
                                                                      adaptar-les, és a dir, aconseguir la reciprocitat particular amb
un insult per un silenci acompanyat d’una mirada de com-
                                                                      aquell públic i en aquell moment (Ong 1982: 42-48). Per tant,
plicitat. Altres vegades, la pausa vol la retroalimentació per a
                                                                      la creació de material nou no significa introduir-hi nous ele-
cercar o recordar la paraula o idea adequada. Parlem també de
                                                                      ments sinó adaptar els tradicionals a cada públic o situació
pausa manipulativa quan el silenci vol aconseguir determinats
                                                                      comunicativa. De fet, el text mai no queda fixat sinó que es
efectes en l’interlocutor o de pausa emocional provocada per
                                                                      manté sempre obert per a les «noves» transformacions verbals
una reacció emocional, real o fictícia, que impedeix continuar
                                                                      (que diferencien cada versió) i d’argument (que permeten variants
el fil narratiu. En definitiva, són silencis complexos amb una
                                                                      d’un mateix conte en funció de les circumstàncies histori-
càrrega comunicativa tan forta o més que algunes paraules.
                                                                      cosocials de cada comunitat o de cada narrador).
Elements lingüístics
                                                                      Les estructures textuals i les lleis èpiques
La tria del tipus de varietat dialectal (geogràfica o social) o fins
                                                                      El relat popular presenta una estructura narrativa hipercodi-
i tot de la llengua per al narrador i per als personatges té, de
                                                                      ficada aconseguida per segles d’estabilitat i l’organització in-
vegades, una clara intencionalitat comunicativa. Per exemple,
                                                                      formativa només varia en els subgèneres. Diferenciem entre
hem observat com narradors monolingües en valencià fan par-
                                                                      narracions amb una seqüència narrativa i amb estructures més
lar en castellà els personatges màgics com el dimoni o Jesucrist
                                                                      complexes. Les més conegudes són les rondalles meravelloses
perquè com a llengua aliena, la fan màgica i distant, com els
                                                                      estudiades per Vladimir Propp (1972) que les defineix com
personatges que la utilitzen.
                                                                      uns petits drames integrats per set actants i trenta-una fun-
Fonèticament, el narrador fa ús de l’entonació per a organitzar       cions mediatitzades per les relacions causals i estètiques.
la informació, marcar el focus temàtic o destacar determinats
                                                                      Axel Olrik (1992) estudia els elements que formaven els contes
elements estructurals. El ritme interpreta una determinada ac-
                                                                      i publica el 1909 en The Epic Laws of Folk Narrative els resul-
titud o ajuda a memoritzar fragments essencials en la narració.
                                                                      tats de les seues investigacions. Bàsicament, observa com les
Lèxicament, la narració oral conté un grau baix de densitat
                                                                      narracions orals tenien tendència a seguir unes «lleis èpiques»
lèxica i alt de redundància, és a dir, és habitual la presència de
                                                                      com la claredat de la narració, una dualitat escènica, l’esque-
repeticions, paràfrasis, comodins o díctics, solucions lèxiques
                                                                      matització dels personatges i les accions, la caracterització per
habituals en un discurs on emissor i receptor comparteixen un
                                                                      l’acció, la simplicitat de la trama o el contrast entre els ele-
mateix context.
                                                                      ments simples (a Lluch 2007 resumim Olrik 1992: 41-53).
Elements discursius                                                   Les narracions amb una sola seqüència narrativa segueixen
Ong (1982: 41) afirma que en una cultura oral «el pensa-               l’esquema quinari que organitza els fets en cinc moments o
miento debe originarse según unas pautas equilibradas e in-           seqüències (Adam 1999) i les més senzilles segueixen una es-
tensamente rítmicas, con repeticiones o antítesis, alteraciones       tructura repetitiva compartida amb cançons populars (Cerrillo
y asonancias, expresiones calificativas y de tipo formulario,          2005: 134-136) creada per enumeració d’elements com perso-
marcos temáticos comunes, proverbios que todo el mundo                natges, accions o llocs; per encadenament, en el qual el final
escuche constantemente, de manera que vengan a la mente               d’una oració apareix repetit al principi de la següent o el final
con facilidad». Els elements que es repeteixen en els diferents       d’una acció que es reprodueix en l’inici de la següent, i estruc-


                                                                                                  Enric Valor. El valor de les paraules   {   65
tures binàries, bé a través de diàlegs amb preguntes i respostes
                                                                            en les quals dues veus desenvolupen l’acció o bé per la repeti-
                                                                            ció de dues accions similars relacionades per causalitat.

                                                                            Gèneres

                                                                            La forta codificació del relat popular presenta algunes variaci-
                                                                            ons que permeten la diferenciació en subgèneres. A partir dels
                                                                            treballs de Bassols (1990), Cerrillo (2000), Oriol (1996, 1997),
                                                                            Pujol (1989) i Violant (1990) podem diferenciar els següents:

 NARRACIONS D’ESTRUCTURA SIMPLE (una seqüència)
 Nom                         Característiques
ACUDIT                       Forma sintètica i elaborada de narració on la importància rau en el desenllaç breu que dóna la nota d’humor.
 ENDEVINALLA                 Composició lírica que conté elements (des)orientadors que fan referència a aspectes, qualitats,
                             conjectures o imatges d’allò que ha de ser descobert.
ANÈCDOTA                     Història divertida referida a una persona concreta del grup on es conta la història. Els personatges són
                             propers a la comunitat que la crea.
CONTE FORMULÍSTIC            Nucli narratiu molt breu que conté una fórmula prefixada que es repeteix. La característica comuna no es dóna pel
                             tema o els personatges sinó per la repetició rígida de sons, estructures oracionals o d’organització textual caracte-
                             ritzada. Les diferències entre narracions orals i escrites d’una mateixa versió són mínimes
                             perquè es memoritza el producte final. Ritme paregut al d’una cançó provocat per la repetició de paraules que de
                             vegades s’acompanya de rima. Els personatges poden ser humans, animals, objectes o elements
                             de la natura personificats. Sovint, la repetició apareix en el diàleg.
CONTES RELIGIOSOS            Els éssers humans es relacionen amb personatges característics del cristianisme amb una relació antagònica provo-
                             cada per la virtut.
CONTE HUMORÍSTIC             Narració realista de temática ficcional i que sovint es presenta en clau humorística. La diferència la marca el tipus
                             de personatge: un personatge, conte de beneits, o tota una col·lectivitat, bertranada, ignoren les lleis més elemen-
                             tals del funcionament de la realitat; dos personatges enfrontats per la beneiteria d’un que és aprofitada per l’altre.
CONTES DEL GEGANT            L’heroi s’enfronta amb un gran i el supera gràcies a la seua astúcia i a la beneiteria del gegant.
 FAULA                       Narració en vers que desenvolupa una lliçó de moral pràctica.
 NARRACIONS D’ANIMALS        Forma narrativa molt breu i en prosa que desenvolupa un nus argumental provocat per la fam i la necessitat
                             d’aconseguir menjar. No s’hi planteja la col·laboració entre els animals sinó l’engany i el profit del fort sobre
                             el feble. De fet, la narració acaba com s’inicia: un personatge té fam, aquell que té menys possibilitats
                             d’imposar-s’hi. Les bèsties que hi apareixen més sovint són la rabosa, el llop, el corb, etc.
TRADICIÓ                     No existeix com a forma narrativa específica. Podria aplicar-se a aquells elements mítics que s’atribueixen a deter-
                             minats fenòmens, a determinats llocs, sense que aquests elements s’hagen d’estructurar en forma narrativa.



 NARRACIONS D’ESTRUCTURA COMPLEXA (més d’una seqüència)
 Nom, característiques i tipus
 NARRACIÓ ORAL GENERAL      -Trama purament imaginària: narrador i públic són conscients que s’explica una història inventada.
                            -Té una doble funció: distraure i alliçonar.
                            -Utilitza fórmules fixes que inicien i tanquen el relat.
                            -Situades en un temps passat imprecís i en un lloc d’accés difícil entre boscos, coves i pobles llunyans.
                            -Segueix un ritme binari o ternari.
                            -Absència de la primera persona.
                            -El personatges són descrits de forma impersonal, ambigua; poques vegades s’explicita el nom o detalls
                             de la indumentària, i sovint són caracteritzats per la referència a l’edat (un xic), a l’ofici que exerceixen (el forner)
                             o als atributs físics (geperut).
                            Tipus
                            Rondalles meravelloses: les més complexes, ja que desenvolupen un tema central i tota una sèrie de motius
                            secundaris o funcions, entre les més importants el combat i la victòria.
                            Rondalles humanes: poden desenvolupar un tema central amb diferents seqüències narratives, de manera
                            semblant a les meravelloses; o bé desenvolupar un tema simple, reduït a una única seqüència narrativa.
                            Els personatges són habitualment gent de poble i no hi ha cap element fantàstic. Les trames versen sobre
                            qualitats o virtuts o defectes i vicis.


66
LLEGENDA                    -Els fets tenen lloc en el món real i són versemblants, és a dir, el relat crea una il·lusió de realitat. Aquesta base
                              real projecta les característiques socials, culturals, geogràfiques o religioses de l’entorn que les explica.
                             -Narren fets extraordinaris que s’insereixen en el sistema de creences d’una comunitat.
                             -Funció: donar pautes de conducta a les persones d’una determinada comunitat i expressar el temor al desconegut.
                              Tipus
                              Llegenda del passat: explica l’existència d’éssers relacionats amb les creences, donen lliçons d’acord amb
                              un sistema de valors i de creences preindustrials.
                              Llegenda etiològica: explica l’origen d’un element del món.
                              Llegenda urbana: l’informant és una persona jove, il·lustrada i urbana que dóna forma a les angoixes i tensions.
                              Els temes tenen a veure amb les pors provocades pel segrest de persones per a l’extracció d’òrgans, la manipula-
                              ció genètica, el medi ambient, la sida, les eixides nocturnes... Tenen aparença de versemblança i una voluntat de
                              realisme perquè crea fonts reals (un amic diu que li ha passat a un conegut).




La narració oral escrita o l’escriptura                                    lectura privada i s’exclou el públic que no sabia llegir. Com a
com a filtre ideològic                                                      conseqüència es produeix un canvi de classe social i un canvi
Si el context oral es caracteritza per la diversitat descrita, el pro-     d’ideologia, de forma de veure el món, perquè els nombrosos
cés de l’escriptura iniciat al segle xviii imposa la uniformitat i         narradors són substituïts per escriptors amb una qualitat com-
com a resultat moltes narracions no passen a la lletra impresa.            partida: ser adults, homes i d’una classe social diferent de la
En aquest context, escriptura i filtre ideològic funcionen com              que crea les rondalles en l’etapa oral.
a sinònims. Els motius són diferents, però les cites següents        No és estrany aquest fenomen de canvis, reducció i de recon-
són una bona mostra de la ideologia que compartien els trans-        versió ideològica. És un fet habitual quan la cultura escrita,
criptors.                                                            l’acadèmica, es fixa en aquestes narracions. Dolors Llopart
Un primer exemple el trobem en el pròleg de l’edició catalana        (1985: 7-8) caracteritza la cultura europea com a monolítica,
de Les mil i una nits (Cinta 1995: xviii): «Les polèmiques més homogènia, estandarditzada i excloent. Com a conseqüència,
enceses en l’entorn de Les mil i una nits les ha provocat el con- no permet la presència d’altres formes de cultura perquè ne-
tingut eròtic d’algunes històries. Aquestes polèmiques s’han cessita mantenir-se com l’única cultura. Per a aconseguir-ho,
aguditzat al llarg del nostre segle i l’existència i la proliferació Llopart es refereix a tres tipus de mecanismes que utilitza per
d’edicions censurades de l’obra ha estat fruit de l’opinió que a excloure altres formes culturals. El primer és el mecanisme
fa mancada expurgar els passatges més escabrosos». Un altre de l’agressió, per exemple, l’agressió econòmica a través de la
en el treball de Bertran i Bros (Pujol 1989: lvi): «És cert que penetració de l’economia capitalista que ha liquidat qualsevol
Bertran, com a catòlic que era, es queixa de l’ús irreverent que altre tipus d’estructura econòmica, l’agressió política a través
podia fer-se del folklore, però no és menys cert també —i és de del control de tot tipus de procés o la social a través de la
justícia reconéixer-ho— que admet que la “grosseria” té tot el dominació de classe. Però sovint el mecanisme de l’agressió és
dret de veure’s recollida, i no nega aquest dret ni a la “brutícia” substituït per un segon tipus de mecanisme més subtil, el de la
ni àdhuc a la tan avorrida per ell “obscenitat”: l’única restricció fagocitosi: pensem en la gran capacitat de la cultura dominant
per a aquestes darreres és que cal publicar els materials “a col- per a assumir i assimilar els contramodels. Per exemple, la cul-
leccions reservades exclusivament a la coneixença dels savis”».      tura punk que en un inici es planteja com a contracultura de
                                                                     clara oposició a la cultura dominant és assumida o assimilada
Per contra, el folklorista Alcover que arreplega, estudia i classi- fins al punt que inspira les col·leccions de roba d’alta costura.
fica la literatura popular de les Illes Balears opera de la manera El tercer mecanisme és el de la censura que consisteix a silen-
següent (Grimalt 1996: 15): «Hem vist que tenia per norma ciar, desprestigiar o ridiculitzar altres formes culturals. Els tres
arreplegar tot el material que poguera haver però amb una ex- mecanismes s’han utilitzat per a relacionar-se amb la cultura
cepció important: els materials que li semblaven indecents, es- popular encara que el més rendible ha estat el de la fagocitosi
catològics, irreverents o anticlericals eren en principi rebutjats. que s’ha usat quan, per exemple, transforma les narracions de
La seua consciència li impedia arreplegar i divulgar allò que tradició en literatura infantil despullant-les de tot tipus d’ele-
trobava nociu […] quan li contaven una rondalla verdosa o ments subversius i contraris a les normes de conducta domi-
irreverent, ell ja no la considerava ni en els esborranys, segura- nant que pogueren contenir.
ment per a eliminar tota possibilitat d’utilitzar-se públicament
aquells materials considerats pecaminosos».                          L’elecció de Valor: una lectura literària
En general, amb el pas al paper escrit, es formalitza una ver-             Enric Valor forma part de la cultura oral i de la il·lustrada: com
sió que és la que coneix l’auditori i el tipus de comunicació              a nen de Castalla, d’una cultura oral en la qual Elionor i Isa-
literària canvia radicalment perquè es produeix un pas a la                bel Doménec, de Penàguila; Vicenta-Maria Soler Borredà, de

                                                                                                           Enric Valor. El valor de les paraules   {   67
Bèlgida; Pere Vidal Bravo, Antònia Bernabeu, Maria Sempere,                 reproduir sorolls, i aspectes paralingüístics, frases inacabades,
Toneta Xirivia, de Castalla; Eduard Escrihuela, de la Vall de               repetició de paraules, abundància de diminutius i augmenta-
Tavernes, i sa mare, li contaren les rondalles que formaven part            tius, inserció de comparacions o l’ús del present d’indicatiu
d’una cultura popular compartida i caracteritzada pels trets                com a temps de la narració.
descrits en l’apartat anterior i que podem representar amb el
                                                                            Però com a proposta literària, Valor singularitza cada relat,
«circuit literari» següent (a partir de Leino 1989):
                                                                            com conclou Comes (1999) després de l’anàlisi comparativa
                                                                            de la rondalla de L’amor de les tres taronges amb onze versions
                                                                            més: «les seues versions […] responen al més essencial plaer
                                              Esquelet narratiu             de l’escriptura, són farciments en què els recursos purament
                                                                            literaris vessen pels cantons de les frases i els paràgrafs. Són
                                                                            adaptacions subversives dels relats que corren per la nostra ora-
 Marc de referència
 de les comarques
                                                                            litat» (Comes 1999: 219).
 alcoianes, etc.
                                                                            Òbviament, el món literari des del qual proposa la lectura re-
 Valencià oral
                                   Elionor,                       Enric     clama un nou context i finalitat. Per tant, Valor no té proble-
 Intencions lúdiques,   Tradició   Isabel,                        Valor
 didàctiques i          oral       Vicenta,       Oralit-         Nen,
                                                                            ma a tractar el material discursiu de què disposa, no com a
 il·lustrades           de         Pere,          zació           adult,    empremtes d’una tradició oral intocable, sinó com a esquelets
                        l’Alcoià   Antònia,                       escrip-   narratius vius i factibles de ser canviats o treballats literària-
 Coneixement
                                   Maria...                       tor
 del nen                                                                    ment. Un bon exemple apareix en una entrevista que li férem
 i de l’adult
                                                                            Rosa Serrano i jo: «“El pollastre en festes” era un conte horri-
 Interacció entre
 informant i Valor
                                                                            ble que em contaren i que es deia “L’agüela golosa” i era una
                                                                            cosa vulgaríssima; a voltes faltava text i jo deia, per què no
                                                                            contar-la a la meua manera? […] també n’hi havia una altra
Alhora, com a intel·lectual, és membre important d’una cul-                 que era brutíssima, que és “La mestra i el manyà”, era bruta i
tura impresa en la qual assumeix una responsabilitat. Valor                 horrible tal com la contaren […] coses grolleres del tot, en lloc
(Salvador i van Lawick 1999: 23) parla de tres intencions quan              de tirar fum, no sé què feia, barbaritats […] algunes me les
escriu les rondalles: i) nacionalitzar-les, a través de la fixació           he deixades perquè no he pogut estar-me de redimir-les, eren
a la realitat, ii) descriure els paisatges per a donar a conéixer           massa escatològiques».
plantes amb els noms valencians, iii) utilitzar un llenguatge               Així doncs, les rondalles de Valor es mantenen entre l’oralitat i
planer, però correcte i ric de vocabulari com el que va aprendre,           l’escriptura i les lectures que proposa guanyen en complexitat,
per fer-ne literatura i no folklore «a seques». En definitiva, «fer          com resumim en el quadre següent:
una obra que, tot distraent —i si era possible divertint—, pro-
curàs alhora una mica d’ensenyament del nostre català. També,
no cal dir, fer paleses moltes particularitats psicològiques i cos-              Versió oral 1       Escriptura Enric Valor
                                                                                                     Lectura «tradicional»
tumistes de la nostra estimada gent de la muntanya i del pla»
(Salvador i van Lawick 1999: 24).                                            Versió oral 2                                    - Usos de recursos
                                                                                                                               lingüístics que
Per tant, la seua escriptura manté característiques dels dos                                         Escriptura Enric Valor    mantenen els ele-
                                                                                 Versió oral n          Lectura literària      ments no verbals
mons. De la tradició oral conserva les estructures textuals uti-                                                               i paraverbals i fan
litzades en la resta del corpus europeu (com demostra l’estudi                                                                 present la figura
comparatiu que realitzàrem a Lluch 1988), utilitza l’estructura                                                                d’un narrador.
de Propp en les rondalles meravelloses i conserva les caracterís-                                                             - Manté el caràcter
                                                                                                     - Intencionalitat
                                                                                                                               proper a la
tiques prototípiques dels subgèneres a les d’animals, les huma-                                       literària: tria
                                                                                                                               comunitat, els
nes i a les contarelles.                                                                              estètica que opta
                                                                                                                               matisos agonístics
                                                                             Diferents versions,      per una densitat
                                                                                                                               i empàtics.
                                                                             subgèneres, prota-       lèxica forta, poca
Però les empremtes de l’oralitat van més enllà i moltes de les                                        redundància,            - Conserva
                                                                             gonisme d’homes
característiques descrites anteriorment hi són presents. Els es-             i dones, propostes       descripció de pai-       l’estructura de la
tudis de Conca (2002) i de Peraire (1999) descriuen l’ús de                  ideològiques             satges coneguts i        rondalla oral.
                                                                             diverses, caracterís-    caracterització dels
formes dialectals, locucions i frases fetes, aforismes i refranys            tiques pròpies           personatges.
en el discurs del narrador; referències a espais físics i a indrets          (veg. apartat 1).       - Intencionalitat
concrets coneguts pel públic lector; ús d’expressions deíctiques,                                     nacional:
dialogisme, apel·lacions directes al destinatari; inserció en el                                      inserir-les en
                                                                                                      un context propi.
relat d’expressions modalitzadores; pauses de creació d’expec-
tativa, onomatopeies i altres fenòmens fonètics que pretenen


68
La lectura per a infants que fagocita la tradició                      Bibliografia citada
Per a un públic no marcat resulta estranya l’afirmació que els          Adam, Jean-Michel i Lorda Clara-Ubaldina (1999): Lingüística de
contes de Perrault i de Grimm no naixen com a narracions                 los textos narrativos. Barcelona: Ariel Lingüística.
infantils. És a partir del segle xix, quan una part de les nar-        Bassol i Puig, Margarida (): Anàlisi pragmàtica de les endevina-
racions que passen a paper escrit es transforma a l’instant en           lles catalanes. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
literatura per a infants. I de tots el gèneres descrits anterior-      Bono Palomar, Rut (): «Les edicions de les rondalles de Valor;
ment és la rondalla meravellosa —amb el terme de contes de               dos lectors, dues formes de narrar», dins Salvador, Vicent i Van
fades— l’omnipresent. Contes com La Caputxeta Vermella, La               Lawick, Heike (1999): Valoriana. Estudis sobre l’obra d’EnricValor.
Cendrellosa o La Bella Dorment acompanyen els infants i confi-            Castelló: Publicacions de la Universitat Jaume I, pp. 221-232.
guren el nostre univers familiar, de manera que la gran varietat       Camarena, Julio (): «El cuento popular», diversos autors: Lite-
genèrica o temàtica que hem revisat es fagocita per a acabar en          ratura popular. Conceptos, argumentos y temas. Anthropos 166/167
unes poques històries i personatges.                                     (maig-agost). Barcelona: Editorial Anthropos.
                                                                       Cerrillo, Pedro C. (2000): Adivinanzas populares españolas (Estudio
És fàcil concloure amb una evidència: la narrativa de tradició
                                                                         y Antología). Cuenca: Ediciones de la Universidad de Castilla-La
oral que ha passat a la literatura infantil presenta una reduc-          Mancha
ció de gèneres, de temàtiques, de versions i de propostes ideo-
lògiques on la responsabilitat de Disney no és menor (veg.             Cinta, Dolors i Castells, Margarida (1995): «Nota preliminar a
                                                                         Les mil i una nits». Les mil i una nits, Barcelona: Proa.
Lluch 2007, 2010). Amb paraules de Josep Maria Pujol (1985:
166): «la rondalla s’encamina també cap a la crisi. L’amenacen         Comes, Rosa (): «Fixar una rondalla: La singularitat d’Enric
el canvi en les relacions familiars, la guarderia, la destrucció         Valor», dins Salvador, Vicent i Van Lawick, Heike (1999): Valo-
                                                                         riana. Estudis sobre l’obra d’Enric Valor. Castelló: Publicacions de
de la família extensa, la secularització (que també comporta             la Universitat Jaume I, pp. 211-219.
la desmagificació del món infantil), i la competència amb les
formes d’administració de l’oci de la societat de consum infan-        Conca, Maria (2002): «De les rondalles a les novel·les: una anàlisi
                                                                         contrastiva en l’obra de Valor», dins Casanova, Emili (ed.) Enric
til. Per contra, el seu prestigi com a valor cultural i literari pot     Valor, un home de poble. València: Editorial Denes, pp. 69-82.
contribuir a salvar-la descontextualitzant-la (donant-li entrada
a l’escola) o immobilitzant-la: passant-la als mitjans de comu-        Díaz g. Viana, Luis (): Los guardianes de la tradición. Ensayos
                                                                         sobre la «invención» de la cultura popular. Oiartzun: Sendoa Edi-
nicació de masses (llibre infantil, dibuixos animats); fent-li           torial.
perdre, en definitiva, el seu caràcter de folklore».
                                                                       — (): «Sobre el folklore en la actualidad y la pluralidad en la
En aquest context, l’escriptura per a adults i per a infants de          lectura». Revista Ocnos 1, pp. 35-42.
Valor no es contagia de la pràctica dominant i manté caracte-
                                                                       Grimalt, Josep A. (1996): «Pròleg» dins Alcover, A. M. (1996):
rístiques similars en ambdues. La diferència de la lectura pro-          Aplec des rondaies mallorquines d’En Jordi des Recó. Edició a cura de
posada als infants és mínima, amb paraules de Rosa Serrano               Josep A. Grimalt amb la col·laboració de Jaume Guiscafré. Palma
(1999) adaptadora de l’obra: «Només vaig acurtar fragments               de Mallorca: Editorial Moll, pp. 7-41.
massa llargs i descriptius». Per tant, la lectura que es proposa a     Knapp, Mark L. (): La comunicación no verbal: el cuerpo y el
l’adult i a l’infant és la mateixa, les diferències les donarà l’ús      entorno. Barcelona: Paidós.
que el context concret de cada escola propose.
                                                                       Leino, P. (1989): «The Interpretation of Tales in Folkloristics», dins
                                                                         Siikala, Anna-Leena (ed.): «Studies in oral narrative», Studia Fen-
Conclusions                                                              nica. Review of Finnish Linguistics and Ethnology 33. Helsinki, pp.
                                                                         29-41.
Les rondalles valencianes escrites per Valor a partir de les his-
                                                                     Llopart, Dolors; Joan Prat i Llorenç Prats (): La cultura popu-
tòries orals proposen diferents tipus de lectures, més enllà de        lar a debat. Barcelona: Editorial Altafulla.
la dirigida als infants o als adults. Són escriptures que compar-
teixen trets de la tradició oral i de la literària, del treball dels Lluch, Gemma (1988): De princeses i herois. València: Generalitat
                                                                       Valenciana.
folkoristes però també dels escriptors. A diferència d’altres ini-
ciatives similars, Enric Valor és un novel·lista que vol escriure — (): «Quin tipus de lector proposen les rondalles d’Enric Va-
i utilitza uns esquemes argumentals tradicionals i una manera          lor?», Simposi d’estudi i festa. Enric Valor. Castalla.
de contar històries. Però, a més, el treball com a gramàtic, la — (2007): «De los narradores de cuentos folclóricos a Walt Disney:
transcendència social i l’activisme polític del personatge acti-       un camino hacia la homogeneización», Invención de una tradición
ven lectures diferents més enllà de la voluntat de l’escriptor o       literaria (De la narrativa oral a la literatura para niños). Cuenca:
de la pròpia obra.                                                     Servicio de Publicaciones de la Universidad de Castilla-La Manc-
                                                                          ha, pp. 17-52.
                                                                       Lluch, Gemma (ed.); Gil Calvo, Enrique; Martín Barbero, Je-
                                                                         sús; Morduchowicz, Roxana; Arellano, Antonio i Cerrillo,


                                                                                                     Enric Valor. El valor de les paraules   {   69
Pedro (2010): Las lecturas de los jóvenes (un nuevo lector para un nuevo    — (1975): Obra literaria completa, (volum i), València, Editorial
  siglo). Madrid: Anthropos.                                                  Gorg.
Lluch, Gemma i Serrano, Rosa (1995): Noves lectures de les ronda- — (1976): Obra literaria completa, (volum ii), València: Editorial
  lles d’Enric Valor. València: Editorial Albatros-Tàndem.          Gorg.
Martí, Josep (1996): El folklorismo. Uso y abuso de la tradición. Bar- — (1984): Rondalles valencianes,València, Edicions de la Federació
  celona: Editorial Ronsel.                                              d’Entitats Culturals, Editorial Bullent (8 volums), 1984-1988.
Moreno verdulla, Antonio (): Las estructura del cuento fol- — (1985): Rondalles Valencianes, València, Gregal Llibres (Adaptació
 clórico: nueva morfología. Cádiz: Universidad de Cádiz.           de Rosa Serrano, 36 volums, 1985-1987.)
Olrik, Axel (): Principles for oral narrative research. Blooming- — (1992): Rondalles Valencianes, València, Tàndem Edicions (Adap-
  ton: Indiana University Press.                                        tació de Rosa Serrano, 8 volums, 1992-1995.).
Ong, Walter (): Oralidad y escritura. Tecnologías de la palabra. — (1996): Llibret de contarelles, València, Tàndem Edicions, 1996.
  Mexico: Fondo de Cultura Económica.
Oriol i Carazo, Carme (): «El model formalista en l’estudi de
  textos rondallístics», Fernández, J. M. (coor.): Teoría de la lite-
  ratura y métodos de crítica. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili.
Oriol i Carazo, Carme (1997): Estudi del folclore andorrà en el seu
  context. «La guerra d’Andorra amb els Estats Units» i altres mostres
  de folclore. Barcelona: Editorial Altafulla.
Oriol i Carazo, Carme (2002): Introducció a l’etnopoètica. Teoria i
  formes del folklore en la cultura catalana. Valls: Cossetània Edicions.
Peraire, Joan (1999): «Funcions discursives dels marcadors d’in-
  tergració lineal en les “Rondalles” d’Enric Valor», dins Salvador,
  Vicent i Van Lawick, Heike (1999): Valoriana. Estudis sobre l’obra
  d’Enric Valor. Castelló: Publicacions de la Universitat Jaume I, pp.
  139-161.
Pisanty, Valentina (): Cómo se lee un cuento popular. Barcelona:
   editorial Paidós.
Poyatos, Fernando (1994): La comunicación no verbal. Madrid: Ist-
  mo.
Pujol, Josep Maria (1985): «Literatura tradicional i etnopoètica:
  blanç d’un folklorista», dins La cultura popular a debat. Barcelo-
  na: Editorial Altafulla.
Pujol, Josep Maria (1989): «Estudi Bertran i Bros (1853-91), una
  cruïlla del folclore català», dins Bertran i Bros, P. El rondallari
  català. Barcelona: Altafulla, p. 275.
Pujol, Josep Maria (coord.) (2002): «Benvingut al club de la sida»
  i altres rumors d’actualitat. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
Salvador, Vicent i Van Lawick, Heike (1999): Valoriana. Estudis
  sobre l’obra d’Enric Valor. Castelló: Publicacions de la Universitat
  Jaume I.
Violant, Rosa (1990): La rondalla i la llegenda. Barcelona: Altafulla.



Bibliografia de treball
Valor, Enric (1950): Rondalles valencianes, València, Editorial Torre
  (3 volums), 1950-1958.
— (1951): Rondalles gironines i valencianes, Barcelona, Ariel.
— (1952): Narracions de la Foia de Castalla, Barcelona, Barcino.
— (1964): Meravelles i picardies, València, L’Estel (2 volums), 1964-
  70.


70

Más contenido relacionado

La actualidad más candente (20)

Gotico: escultura y pintura
Gotico: escultura y pinturaGotico: escultura y pintura
Gotico: escultura y pintura
 
Tipus de textos
Tipus de textosTipus de textos
Tipus de textos
 
Personatges famosos renaixement
Personatges famosos renaixementPersonatges famosos renaixement
Personatges famosos renaixement
 
El text retòric
El text retòricEl text retòric
El text retòric
 
UD11. ARTE MUDEJAR
UD11. ARTE MUDEJARUD11. ARTE MUDEJAR
UD11. ARTE MUDEJAR
 
Les quatre grans cròniques medievals.
Les quatre grans cròniques medievals.Les quatre grans cròniques medievals.
Les quatre grans cròniques medievals.
 
Treball de les eines
Treball de les einesTreball de les eines
Treball de les eines
 
Arte carolingio
Arte carolingioArte carolingio
Arte carolingio
 
Arte románico presentación (2)
Arte románico presentación (2)Arte románico presentación (2)
Arte románico presentación (2)
 
Grau en Dret
Grau en DretGrau en Dret
Grau en Dret
 
7. arte visigodo
7. arte  visigodo7. arte  visigodo
7. arte visigodo
 
Arte gótico 2º ESO
Arte gótico 2º ESOArte gótico 2º ESO
Arte gótico 2º ESO
 
4 arte románico pintura general
4 arte románico pintura general4 arte románico pintura general
4 arte románico pintura general
 
L'art gòtic (arquitectura)
L'art gòtic (arquitectura)L'art gòtic (arquitectura)
L'art gòtic (arquitectura)
 
Art gòtic
Art gòticArt gòtic
Art gòtic
 
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
 
L'imperi carolingi
L'imperi carolingiL'imperi carolingi
L'imperi carolingi
 
El feudalisme
El feudalismeEl feudalisme
El feudalisme
 
Tecniques Estudi
Tecniques EstudiTecniques Estudi
Tecniques Estudi
 
Romanico 2º ESO
Romanico 2º ESORomanico 2º ESO
Romanico 2º ESO
 

Destacado

Rondalles valencianes
Rondalles valencianesRondalles valencianes
Rondalles valencianestyfo
 
De los narradores de cuentos folclóricos a Walt Disney: un camino hacia la ho...
De los narradores de cuentos folclóricos a Walt Disney: un camino hacia la ho...De los narradores de cuentos folclóricos a Walt Disney: un camino hacia la ho...
De los narradores de cuentos folclóricos a Walt Disney: un camino hacia la ho...Gemma Lluch
 
Enric Valor
Enric ValorEnric Valor
Enric ValorVANESA
 
Els relats dels germans Grimm
Els relats dels germans Grimm Els relats dels germans Grimm
Els relats dels germans Grimm Gemma Lluch
 
Andalusia
AndalusiaAndalusia
Andalusiatyfo
 
Poemes i cançons de bolets.
Poemes i cançons de bolets.Poemes i cançons de bolets.
Poemes i cançons de bolets.Neus Cortiella
 
Estructura de les rondalles
Estructura de les rondallesEstructura de les rondalles
Estructura de les rondallesngt1776
 
Els personatges de les rondalles
Els personatges de les rondallesEls personatges de les rondalles
Els personatges de les rondallesngt1776
 
El rei astoret
El rei astoretEl rei astoret
El rei astoretngt1776
 
Presentació de les Rondalles Valencianes de Jordi Raül Verdú per Carles Durà
Presentació de les Rondalles Valencianes de Jordi Raül Verdú per Carles DuràPresentació de les Rondalles Valencianes de Jordi Raül Verdú per Carles Durà
Presentació de les Rondalles Valencianes de Jordi Raül Verdú per Carles Duràcccastellut
 
La rondalla del mig pollastre
La rondalla del mig pollastreLa rondalla del mig pollastre
La rondalla del mig pollastreclasse3r
 

Destacado (20)

Enric Valor
Enric ValorEnric Valor
Enric Valor
 
Rondalles
RondallesRondalles
Rondalles
 
Rondalles valencianes
Rondalles valencianesRondalles valencianes
Rondalles valencianes
 
De los narradores de cuentos folclóricos a Walt Disney: un camino hacia la ho...
De los narradores de cuentos folclóricos a Walt Disney: un camino hacia la ho...De los narradores de cuentos folclóricos a Walt Disney: un camino hacia la ho...
De los narradores de cuentos folclóricos a Walt Disney: un camino hacia la ho...
 
Enric valor (2)
Enric valor (2)Enric valor (2)
Enric valor (2)
 
Enric Valor
Enric ValorEnric Valor
Enric Valor
 
Els relats dels germans Grimm
Els relats dels germans Grimm Els relats dels germans Grimm
Els relats dels germans Grimm
 
Andalusia
AndalusiaAndalusia
Andalusia
 
El dimoni fumador
El dimoni fumadorEl dimoni fumador
El dimoni fumador
 
Poemes i cançons de bolets.
Poemes i cançons de bolets.Poemes i cançons de bolets.
Poemes i cançons de bolets.
 
Enric valor 1
Enric valor 1Enric valor 1
Enric valor 1
 
Estructura de les rondalles
Estructura de les rondallesEstructura de les rondalles
Estructura de les rondalles
 
Els personatges de les rondalles
Els personatges de les rondallesEls personatges de les rondalles
Els personatges de les rondalles
 
El rei astoret
El rei astoretEl rei astoret
El rei astoret
 
Presentació de les Rondalles Valencianes de Jordi Raül Verdú per Carles Durà
Presentació de les Rondalles Valencianes de Jordi Raül Verdú per Carles DuràPresentació de les Rondalles Valencianes de Jordi Raül Verdú per Carles Durà
Presentació de les Rondalles Valencianes de Jordi Raül Verdú per Carles Durà
 
Enric Valor
Enric ValorEnric Valor
Enric Valor
 
Enric valor
Enric valorEnric valor
Enric valor
 
L'ambicio d'aleix
L'ambicio d'aleixL'ambicio d'aleix
L'ambicio d'aleix
 
La rondalla del mig pollastre
La rondalla del mig pollastreLa rondalla del mig pollastre
La rondalla del mig pollastre
 
Enric Valor
Enric ValorEnric Valor
Enric Valor
 

Más de Gemma Lluch

Lluch, Gemma; Nicolás, Miquel (2015): Escriptura acadèmica. Planificació, doc...
Lluch, Gemma; Nicolás, Miquel (2015): Escriptura acadèmica. Planificació, doc...Lluch, Gemma; Nicolás, Miquel (2015): Escriptura acadèmica. Planificació, doc...
Lluch, Gemma; Nicolás, Miquel (2015): Escriptura acadèmica. Planificació, doc...Gemma Lluch
 
Maria Peris Bixquer analitza El rei Lleó de Walt Disney
Maria Peris Bixquer analitza El rei Lleó de Walt DisneyMaria Peris Bixquer analitza El rei Lleó de Walt Disney
Maria Peris Bixquer analitza El rei Lleó de Walt DisneyGemma Lluch
 
Uam lectura en la red-literatura juvenil-gemmalluch-universitatvalència.pptx
Uam lectura en la red-literatura juvenil-gemmalluch-universitatvalència.pptxUam lectura en la red-literatura juvenil-gemmalluch-universitatvalència.pptx
Uam lectura en la red-literatura juvenil-gemmalluch-universitatvalència.pptxGemma Lluch
 
Màrqueting a la biblioteca pública per a adolescents
Màrqueting a la biblioteca pública per a adolescentsMàrqueting a la biblioteca pública per a adolescents
Màrqueting a la biblioteca pública per a adolescentsGemma Lluch
 
De booktubers o exposiciones orales para presentar una lectura. ¿Cómo lo hace...
De booktubers o exposiciones orales para presentar una lectura. ¿Cómo lo hace...De booktubers o exposiciones orales para presentar una lectura. ¿Cómo lo hace...
De booktubers o exposiciones orales para presentar una lectura. ¿Cómo lo hace...Gemma Lluch
 
Xavier Molina anàlisi dels ratolins
Xavier Molina anàlisi dels ratolinsXavier Molina anàlisi dels ratolins
Xavier Molina anàlisi dels ratolinsGemma Lluch
 
Lluch, G. i Valriu, C. (2013): “20 anys del Premi Josep M. Folch i Torres: la...
Lluch, G. i Valriu, C. (2013): “20 anys del Premi Josep M. Folch i Torres: la...Lluch, G. i Valriu, C. (2013): “20 anys del Premi Josep M. Folch i Torres: la...
Lluch, G. i Valriu, C. (2013): “20 anys del Premi Josep M. Folch i Torres: la...Gemma Lluch
 
Lluch 2013 de la literatura anglesa a la catalana un canvi de circuit lector ...
Lluch 2013 de la literatura anglesa a la catalana un canvi de circuit lector ...Lluch 2013 de la literatura anglesa a la catalana un canvi de circuit lector ...
Lluch 2013 de la literatura anglesa a la catalana un canvi de circuit lector ...Gemma Lluch
 
"De las redes sociales a la escritura compartida. Ejemplos de buenas práctica...
"De las redes sociales a la escritura compartida. Ejemplos de buenas práctica..."De las redes sociales a la escritura compartida. Ejemplos de buenas práctica...
"De las redes sociales a la escritura compartida. Ejemplos de buenas práctica...Gemma Lluch
 
Lluch, Gemma (2013). La lectura en català per a infants i adolescents. Histò...
Lluch, Gemma (2013).  La lectura en català per a infants i adolescents. Histò...Lluch, Gemma (2013).  La lectura en català per a infants i adolescents. Histò...
Lluch, Gemma (2013). La lectura en català per a infants i adolescents. Histò...Gemma Lluch
 
La lectura en la web 2.0. Estudio de caso: los blogs en el 'Reto Delirium'
La lectura en la web 2.0. Estudio de caso: los blogs en el 'Reto Delirium'La lectura en la web 2.0. Estudio de caso: los blogs en el 'Reto Delirium'
La lectura en la web 2.0. Estudio de caso: los blogs en el 'Reto Delirium'Gemma Lluch
 
Com dissenyem el Pla de Lectura de Centre
Com dissenyem el Pla de Lectura de CentreCom dissenyem el Pla de Lectura de Centre
Com dissenyem el Pla de Lectura de CentreGemma Lluch
 
La literatura per a infants i joves en català anàlisi, gèneres i història
La literatura per a infants i joves en català anàlisi, gèneres i històriaLa literatura per a infants i joves en català anàlisi, gèneres i història
La literatura per a infants i joves en català anàlisi, gèneres i històriaGemma Lluch
 
Dins del bosc,Anthony Browne
Dins del bosc,Anthony BrowneDins del bosc,Anthony Browne
Dins del bosc,Anthony BrowneGemma Lluch
 
El príncep teixidor, Lola Anglada
El príncep teixidor, Lola AngladaEl príncep teixidor, Lola Anglada
El príncep teixidor, Lola AngladaGemma Lluch
 
Twitter com a espai de lectura
Twitter com a espai de lecturaTwitter com a espai de lectura
Twitter com a espai de lecturaGemma Lluch
 
Sil·labari breu, 1932
Sil·labari breu, 1932Sil·labari breu, 1932
Sil·labari breu, 1932Gemma Lluch
 
Auca del noi català
Auca del noi catalàAuca del noi català
Auca del noi catalàGemma Lluch
 
La necesidad de construir criterios para la selección de lecturas (del aula y...
La necesidad de construir criterios para la selección de lecturas (del aula y...La necesidad de construir criterios para la selección de lecturas (del aula y...
La necesidad de construir criterios para la selección de lecturas (del aula y...Gemma Lluch
 
Historia de la Literatura Infantil y Juvenil. Siglo XIX
Historia de la Literatura Infantil y Juvenil. Siglo XIXHistoria de la Literatura Infantil y Juvenil. Siglo XIX
Historia de la Literatura Infantil y Juvenil. Siglo XIXGemma Lluch
 

Más de Gemma Lluch (20)

Lluch, Gemma; Nicolás, Miquel (2015): Escriptura acadèmica. Planificació, doc...
Lluch, Gemma; Nicolás, Miquel (2015): Escriptura acadèmica. Planificació, doc...Lluch, Gemma; Nicolás, Miquel (2015): Escriptura acadèmica. Planificació, doc...
Lluch, Gemma; Nicolás, Miquel (2015): Escriptura acadèmica. Planificació, doc...
 
Maria Peris Bixquer analitza El rei Lleó de Walt Disney
Maria Peris Bixquer analitza El rei Lleó de Walt DisneyMaria Peris Bixquer analitza El rei Lleó de Walt Disney
Maria Peris Bixquer analitza El rei Lleó de Walt Disney
 
Uam lectura en la red-literatura juvenil-gemmalluch-universitatvalència.pptx
Uam lectura en la red-literatura juvenil-gemmalluch-universitatvalència.pptxUam lectura en la red-literatura juvenil-gemmalluch-universitatvalència.pptx
Uam lectura en la red-literatura juvenil-gemmalluch-universitatvalència.pptx
 
Màrqueting a la biblioteca pública per a adolescents
Màrqueting a la biblioteca pública per a adolescentsMàrqueting a la biblioteca pública per a adolescents
Màrqueting a la biblioteca pública per a adolescents
 
De booktubers o exposiciones orales para presentar una lectura. ¿Cómo lo hace...
De booktubers o exposiciones orales para presentar una lectura. ¿Cómo lo hace...De booktubers o exposiciones orales para presentar una lectura. ¿Cómo lo hace...
De booktubers o exposiciones orales para presentar una lectura. ¿Cómo lo hace...
 
Xavier Molina anàlisi dels ratolins
Xavier Molina anàlisi dels ratolinsXavier Molina anàlisi dels ratolins
Xavier Molina anàlisi dels ratolins
 
Lluch, G. i Valriu, C. (2013): “20 anys del Premi Josep M. Folch i Torres: la...
Lluch, G. i Valriu, C. (2013): “20 anys del Premi Josep M. Folch i Torres: la...Lluch, G. i Valriu, C. (2013): “20 anys del Premi Josep M. Folch i Torres: la...
Lluch, G. i Valriu, C. (2013): “20 anys del Premi Josep M. Folch i Torres: la...
 
Lluch 2013 de la literatura anglesa a la catalana un canvi de circuit lector ...
Lluch 2013 de la literatura anglesa a la catalana un canvi de circuit lector ...Lluch 2013 de la literatura anglesa a la catalana un canvi de circuit lector ...
Lluch 2013 de la literatura anglesa a la catalana un canvi de circuit lector ...
 
"De las redes sociales a la escritura compartida. Ejemplos de buenas práctica...
"De las redes sociales a la escritura compartida. Ejemplos de buenas práctica..."De las redes sociales a la escritura compartida. Ejemplos de buenas práctica...
"De las redes sociales a la escritura compartida. Ejemplos de buenas práctica...
 
Lluch, Gemma (2013). La lectura en català per a infants i adolescents. Histò...
Lluch, Gemma (2013).  La lectura en català per a infants i adolescents. Histò...Lluch, Gemma (2013).  La lectura en català per a infants i adolescents. Histò...
Lluch, Gemma (2013). La lectura en català per a infants i adolescents. Histò...
 
La lectura en la web 2.0. Estudio de caso: los blogs en el 'Reto Delirium'
La lectura en la web 2.0. Estudio de caso: los blogs en el 'Reto Delirium'La lectura en la web 2.0. Estudio de caso: los blogs en el 'Reto Delirium'
La lectura en la web 2.0. Estudio de caso: los blogs en el 'Reto Delirium'
 
Com dissenyem el Pla de Lectura de Centre
Com dissenyem el Pla de Lectura de CentreCom dissenyem el Pla de Lectura de Centre
Com dissenyem el Pla de Lectura de Centre
 
La literatura per a infants i joves en català anàlisi, gèneres i història
La literatura per a infants i joves en català anàlisi, gèneres i històriaLa literatura per a infants i joves en català anàlisi, gèneres i història
La literatura per a infants i joves en català anàlisi, gèneres i història
 
Dins del bosc,Anthony Browne
Dins del bosc,Anthony BrowneDins del bosc,Anthony Browne
Dins del bosc,Anthony Browne
 
El príncep teixidor, Lola Anglada
El príncep teixidor, Lola AngladaEl príncep teixidor, Lola Anglada
El príncep teixidor, Lola Anglada
 
Twitter com a espai de lectura
Twitter com a espai de lecturaTwitter com a espai de lectura
Twitter com a espai de lectura
 
Sil·labari breu, 1932
Sil·labari breu, 1932Sil·labari breu, 1932
Sil·labari breu, 1932
 
Auca del noi català
Auca del noi catalàAuca del noi català
Auca del noi català
 
La necesidad de construir criterios para la selección de lecturas (del aula y...
La necesidad de construir criterios para la selección de lecturas (del aula y...La necesidad de construir criterios para la selección de lecturas (del aula y...
La necesidad de construir criterios para la selección de lecturas (del aula y...
 
Historia de la Literatura Infantil y Juvenil. Siglo XIX
Historia de la Literatura Infantil y Juvenil. Siglo XIXHistoria de la Literatura Infantil y Juvenil. Siglo XIX
Historia de la Literatura Infantil y Juvenil. Siglo XIX
 

Les lectures de les Rondalles d’Enric Valor

  • 1. EXPOSICIÓ I CATÀLEG Enric Valor. El valor de les paraules València, Sala Thesaurus de la Nau, Centre Cultural de la Universitat de València Del 23 de novembre del 2010 al 23 de gener del 2011 Alacant, Sala d’Exposicions de l’Aula de Cultura de la CAM Del 28 de gener al 27 de març del 2011 Organitza Taller didàctic narratiu Verònica Cantó Doménech Levante-EMV Acadèmia Valenciana de la Llengua Vicent Camps Adrià Carbonell Roque Plaza & Janés Josep Daniel Climent Publicacions de l’Abadia Comissió de l’Escriptor de l’Any Prestadors de Montserrat 2010, Enric Valor Agustí Colomer Ferràndiz Biblioteca de l’Acadèmia Valenciana Revista Saó Presidenta: Santi Cortés de la Llengua Josep Lluís Doménech Zornoza Tàndem Edicions Verònica Cantó Doménech Biblioteca Valenciana Dari Escandell Maestre Lluís Aguiló i Lúcia Secretària: Família Valor Hernández Diego Gómez Garcia Andreu Alfaro M. Soledat González Felip Hemeroteca Municipal d’Alacant Víctor Gómez Labrado Enric Banyuls Vocals: Hemeroteca Municipal de València Glòria Gómez Monllor Francesc Beltran Emili Casanova Herrero Arxiu General de la Universitat M. Soledat González Felip Ernest Brotons Martínez Josep Lluís Doménech Zornoza d’Alacant Fons documental de l’Escola de Ramon Haro Esplugues Emili Casanova Joan Alfons Gil Albors Comerç Gemma Lluch Crespo Josep Daniel Climent Honorat Ros i Pardo Ernest Brotons Martínez Josep Martines Peres Agustí Colomer Ferràndiz Comissària Vicent Brotons Rico Sandra Montserrat Buendia Santi Cortés Verònica Cantó Doménech Òscar Pérez Silvestre Joan Pellicer Maque Falgás Rosa Serrano Llàcer Òscar Pérez Silvestre María Falgás Comissaris adjunts Honorat Ros i Pardo Susanna Francés Tomàs Vicent Brotons Rico Textos de la introducció Vicent Salvador Pepe Gimeno Òscar Pérez Silvestre Ascensió Figueres Górriz, presiden- Vicent Santamaria Manuel Granell ta de l’Acadèmia Valenciana de la Disseny gràfic Núria Sendra Josep Hortolà Llengua Pepe Gimeno – Proyecto Gráfico Rosa Serrano Llàcer Vicent Luna Sirera Esteban Morcillo Sánchez, rector de la Universitat de València Santi Vallés Casanoves Carmela Mayor Projecte expositiu Òscar Pérez Silvestre Josep Lluís Sirera, vicerector d’Arts, Rafael Ventura Melià Espais d’Art – Vicent Carda Emili Sáez Aranda Cultura i Patrimoni de la Universitat Jordi Raül Verdú Pons Fotografies de València Alfons Vila Moreno Rosa Serrano Llàcer Arxiu de la família Valor Hernández Verònica Cantó Doménech Alfons Vila Moreno Vicent Brotons Rico Revisió i correcció Arxiu d’Àngel Sàez Pedrero – Santi Òscar Pérez Silvestre Acadèmia Valenciana de la Llengua, © de l’edició: Acadèmia Valenciana Cortés Unitat de Recursos Lingüisticotècnics de la Llengua Biblioteca Valenciana Estudis © dels textos: els autors Emili Casanova Impressió Jaume Albero Poveda © de les imatges: els autors o els CEFIRE d’Elda Artes Gráficas Alcoy Joan Borja i Sanz propietaris Centre Cultural Castallut Vicent Brotons Rico Agraïments Josep Daniel Climent Verònica Cantó Doménech Família Valor Hernández ISBN: 978-84-482-5444-5 Editorial Barcino Emili Casanova Herrero Ajuntament de Castalla Depòsit Legal: A-1032-2010 Editorial Moll Josep Daniel Climent Biblioteca Gabriel Miró d’Alacant El País Jordi Colomina i Castanyer Biblioteca Pública Municipal de Fundació Ferrer Pastor Vicent Escrivà Peiró Cocentaina Grup Cultural Exeo de Petrer Joaquim Espinós Felipe CEFIRE d’Elda Levante-EMV Gemma Lluch Crespo Centre Cultural Castallut Maque Falgás Francisco Moreno Sáez El País Revista Saó Brauli Montoya Abat Editorial Alambor Tàndem Edicions Francesc Pérez Moragon Editorial Barcino Francesc Vera Manuel Pérez Saldanya Edicions del Bullent Transport i assegurança d’obres Òscar Pérez Silvestre Editorial Club Universitario JM Trans Abelard Saragossà Alba Editorial Denes Rosa Serrano Llàcer Editorial Moll Muntatge expositiu Família Sanchis Cavanilles Espais d’Art – Vicent Carda Fitxes tècniques Fundació Carles Salvador Amb la col·laboració de Lluís Aguiló i Lúcia Audiovisual Fundació Coromines Enric Balaguer Pasqual Radiotelevisió Valenciana Fundació Ferrer Pastor Joan Borja i Sanz Grup Cultural Exeo de Petrer Visites guiades Joan-Ramon Borràs Hernandis Institut de Cultura Juan Gil-Albert Fernado López Uhden Jordi Botella Miró IES Pare Vitòria d’Alcoi Lourdes Tamborero Vicent Brotons Rico 4
  • 2. _Índex Enric Valor, Escriptor de l’Any 2010 7 Ascensió Figueres Górriz, Presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua Esteban Morcillo Sánchez, Rector de la Universitat de València Josep Lluís Sirera Turó, Vicerector d’Arts, Cultura i Patrimoni Presentació 10 Verònica Cantó Doménech · Vicent Brotons Rico · Òscar Pérez Silvestre Estudis 13 L’ambient polític, social i cultural de la joventut d’Enric Valor 14 Francisco Moreno Sáez Enric Valor i la cultura en valencià en l’Alacant de la Segona República 29 Òscar Pérez Silvestre L’obra rondallística: la literaturització dels relats tradicionals orals 46 Joan Borja i Sanz Les lectures de les Rondalles d’Enric Valor 61 Gemma Lluch Crespo Velles històries, biografies de la memòria: les rondalles valorianes a través dels seus personatges 71 Jaume Albero i Poveda La novel·lística d’Enric Valor: el Cicle de Cassana 83 Vicent Escrivà Peiró La narrativa de Valor: L’ambició d’Aleix, La idea de l’emigrant i els relats curts 98 Joaquim Espinós Felipe Enric Valor des de la lingüística i des de la normativa 114 Abelard Saragossà Alba La flexió verbal: un bestseller valencià 128 Manuel Pérez Saldanya El valencià d’Enric Valor: una llengua oral viva i culta per al segle xxi 141 Brauli Montoya Abat Enric Valor i el lèxic normatiu 152 Jordi Colomina i Castanyer La contribució d’Enric Valor a la lexicografia catalanovalenciana 168 Emili Casanova Herrero Ensenyar valencià durant el franquisme: els cursos de llengua d’Enric Valor en la premsa valenciana (1960-1965) 185 Josep Daniel Climent Enric Valor i l’aventura editorial de Gorg 200 Francesc Pérez i Moragón Enric Valor per a l’escola 208 Vicent Brotons Rico Conéixer i publicar Enric Valor, un escrit des de la proximitat 224 Rosa Serrano Llàcer El nostre homenatge a un valencià il·lustre: Enric Valor i Vives 234 Verònica Cantó Doménech Bibliografia sobre Enric Valor 247 Òscar Pérez Silvestre Obra lingüística i literària d’Enric Valor (1933-2010) 264 Òscar Pérez Silvestre Fitxes tècniques 271
  • 3. _Les lectures de les Rondalles d’Enric Valor Gemma Lluch Crespo / Universitat de València El 1950 Enric Valor acaba d’escriure L’ambició d’Aleix i, com La lectura de rondalles en el marc en aquell moment era prescriptiu, envia la novel·la a la censu- de la cultura popular ra per poder publicar-la. Però el permís no va arribar, ja que Les manifestacions orals de la cultura popular han arribat al l’obra va ser considerada amoral per un adulteri que apareixia públic com «alguna cosa més» que la simple lectura d’un text. en la trama. Com a conseqüència, naix l’obra més coneguda La incorporació a l’escola a través de la lectura recomanada, d’Enric Valor, les Rondalles valencianes. L’autor sempre recorda l’edició en col·leccions específiques o la consideració del text la conversa que va tenir amb Sanchis Guarner després que la com a reducte de paraules i expressions del passat les han si- censura prohibira la novel·la: «Per què no escrius aquelles ron- tuades en un espai diferenciat alhora que han proposat «altres» dalles que et contaven de menut a Castalla? Segur que passaran lectures. En aquesta primera part analitzem breument algunes la censura i podrem publicar-les». causes d’aquest tractament. Afortunadament per a nosaltres, Valor s’hi va animar. En el pròleg a la primera edició, Sanchis afirma: «Els valencians ac- Sobre el concepte de cultura popular tuals no s’han adonat del gran servei que Enric Valor ret al País, Els estudis tradicionals consideren que les rondalles són ma- salvant d’una pèrdua segura un dels seus béns espirituals més nifestacions orals de l’anomenada cultura del poble. Però ja fa significatius, més bells i més desconeguts». Enric Valor reco- un temps que es posa en dubte alguns dels llocs comuns que pila un corpus de trenta-sis rondalles de gran valor folklòric i acompanyen la investigació d’aquest tipus de relat com, per narratiu que aparentment proposa dues lectures diferents però exemple, el concepte de poble, de tradicional, de manifestació complementàries: la primera va ser publicada en diferents edi- oral o de narració del passat. cions (Valor 1951, 1952, 1964, 1975, 1976, 1984), la segona és una adaptació de les anteriors realitzada pel mateix autor i Investigadors com Luis Díaz (1999) consideren que el concep- Rosa Serrano (Valor 1985 i 1992). te «popular» és una invenció situada en el romanticisme quan els il·lustrats comencen a mirar el poble com un lloc on buscar Tradicionalment, hem afirmat que ambdues versions s’adrecen elements que han de ser salvats, recollits, estudiats i valorats a lectors diferents: a l’adult, membre d’una cultura escrita, i al com a populars. Però la consideració de «popular» l’estableix nen que no havia tingut contacte amb el valencià escrit per la l’investigador, no el camp d’estudi, i és una idea que el roman- prohibició d’aprendre’l fins a èpoques recents. Però els darrers ticisme associa a una època utòpica, enyorada, en harmonia i estudis i investigacions ens qüestionen aquesta afirmació: al unitat perfecta; sempre des de les dicotomies de tradició en- llarg d’aquestes pàgines ho revisarem i veurem com les lectu- front de progrés, local enfront d’universal, popular enfront de res que proposen les rondalles de Valor tenen més complexitat culte o passat enfront de futur. que la derivada de l’edat del lector. Enric Valor. El valor de les paraules { 61
  • 4. Dolors Llopart, Joan Prat i Llorenç Prats (1985: 9) parlen de posteriors, la disciplina incorporarà les produccions urbanes. tres tipus d’investigacions. Primer, els investigadors que situen Però per a Oriol el canvi més decisiu el proposa Ben Amos l’eix explicatiu en polaritats temporals com passat/present, tra- que, en la sessió anual de la Folklore Society (Toronto, 1967), dicional/modern, abans/ara, i espacials com rural/urbà o camp/ presenta una ponència on redefineix el terme de manera més ciutat. El segon tipus el formen els que identifiquen cultura revolucionària: folklore és una forma de comunicació que es popular amb nacional i la consideren com la manera de pensar, produeix al si d’un grup petit. És a dir, ja no parla d’un text de sentir i d’actuar compartida per una col·lectivitat distintiva sinó d’un acte comunicatiu, per tant, cada producció de fol- a partir de dicotomies com ara estat únic/pluralitat de nacions, klore serà única i estarà situada en un context irrepetible: el cultura pròpia enfront d’estranya, cultura colonitzada enfront canal i el codi comunicatiu ja no seran un criteri de distinció. de la cultura colonitzadora. Els autors d’aquesta línia de treball utilitzen elements com història, territori, memòria col·lectiva, A partir de Ben Amos, el folklore té un caràcter eminentment patrimoni col·lectiu, etc. I el tercer tipus considera la cultura comunicatiu, produït per un grup de persones que estan en popular com a cultura de classe, més concretament, la cultu- contacte en un moment determinat i disposen d’un conjunt ra de les classes subalternes que ocupen espais marginals i de de recursos per a resoldre determinades situacions comunica- subordinació respecte de les estructures dominants, hegemò- tives. niques o burgeses. En l’actualitat, altres folkloristes van més enllà i proposen re- És interessant la reflexió que fa Díaz (2005: 36) quan afirma nunciar al terme de tradicional. Així ho defensa Pujol (2002: que el terme de cultura popular és «una etiqueta que se pone 35): «no hi ha relats intrínsecament tradicionals o folklòrics en a lo que parece sobrar, una definición por exclusión, un espa- oposició a uns altres que no ho són […]. Les històries només cio indefinido en que aparcar la cultura que queda fuera de la es creen quan hi ha demanda social: davant de determinades Gran Cultura. Se denomina así, “folklore” a las expresiones realitats problemàtiques que resulta delicat plantejar oberta- que quedarían al margen de la Cultura con mayúsculas, tam- ment o respecte a les quals és difícil assolir el consens, i només bién “alta”, “hegemónica” o “Gran Tradición”, la cultura de los perduren mentre aquesta demanda subsisteix o mentre poden cultos, de las más excelsas obras de arte, de los grandes libros continuar sent temes de conversa; mentre coincideixen amb y monumentos. La otra cultura que sería la de lo modesto, la alguna zona ruïnosa de l’edifici social que necessita ser reforça- de las cosas y formas de vida que van sobrando, en parte la de da o amb alguna fricció dels mecanismes de les relacions hu- la gente corriente, también la de los miembros de una comu- manes que convinga endolcir». nidad concreta en cuanto a recipiendarios de lo que hacían y sólo sabían hacer o decir sus padres». En resum, des de 1846 fins a l’actualitat, els investigadors del folklore han canviat de paradigma de treball: de l’estudi res- Cultura popular i folklore tringit del text, passen al de l’acte comunicatiu; de l’estudi dels textos orals, amplien a qualsevol tipus de text, i dels conside- Associat al terme de cultura popular habitualment apareix el rats tradicionals, als creats en qualsevol moment. de folklore per a designar tant una disciplina com l’objecte que estudia. La professora Oriol i Carazo (2002: 17) recorda que Situats en aquest paradigma, els folkloristes analitzen actes el terme és molt recent: va ser utilitzat per primera vegada per comunicatius tan actuals com les llegendes urbanes perquè el l’anglés William J. Thoms en una carta al director de la revista folklore (Díaz 2005: 39): «es también la manera en que los The Athenaeum publicada el 22 d’agost de 1846 on proposava grupos construyen y preservan una cultura que hacen suya usar-lo per a referir-se a les maneres, els costums, les pràctiques, […], el folklore no sólo se conserva, sino se perpetúa y se rein- les supersticions, les produccions literàries del temps passat. venta. De su capacidad no sólo para sobrevivir desde el pasado, Aquesta és la concepció tradicional del terme. sino para incorporarse al presente e incluso preludiar el futuro. […] Aquí se sitúan los rumores que causan pérdidas a las mul- A continuació, resumim el recorregut que Carme Oriol (2002: tinacionales, contribuyen a articular una acción política, de las 17-54) fa de l’àrea d’investigació destacant-ne els canvis pro- leyendas urbanas sobre los peligros que nos acechan. […] Un funds. La investigadora diferencia dues tradicions: i) la que folklore que sigue sirviendo socialmente tanto de expresión de entén el folklore en un sentit estricte és majoritàriament la dels tensiones profundas como de válvula de escape que ayude a filòlegs i només considera la literatura produïda pel poble i no librarnos de ellas o, al menos, conjurarlas en el terreno de lo corrompuda per la civilització; ii) la segona, la dels antropòlegs, poético». En aquest nou paradigma, Díaz situa i analitza els entén el folklore en un sentit ampli associat a cultura. correus electrònics que arribaven a Espanya sobre la catàstro- Alan Dundes de la Universitat d’Indiana és el modernitzador fe de l’enfonsament del vaixell de càrrega Prestige, la Guerra del concepte en considerar-lo com el saber, no simplement de d’Iraq o l’atemptat d’Atocha el 11-M de 2003 i els missatges la gent de camp, sinó d’un grup de persones que almenys té de mòbil fins al 14-M. una característica comuna. El canvi és molt important perquè a partir d’aquesta proposta, assumida per les investigacions 62
  • 5. Folklore versus folklorisme Més enllà de la producció oral, cal revisar també la relació que la societat té i ha tingut amb aquestes manifestacions culturals. És evident que determinats grups han sentit un interés especial per la cultura tradicional; Martí (1996) utilitza el terme folklo- risme per a referir-se a l’interés que sent la societat actual per la denominada cultura popular o tradicional, un interés que es pot produir de manera passiva, com a espectador, o de ma- nera activa, amb accions o actituds que volen reproduir parts del món tradicional fora del context original d’espai, temps i funció. Martí (1996), entre altres investigadors, considera que qualse- vol reproducció de la cultura tradicional implica una manipu- lació que produeix confrontació entre el món tradicional (el que convoquen les accions) i el món actual (el que produeix l’al·lusió). De vegades, l’existència simultània de les dues reali- tats pot resultar grotesca. Per a interpretar la manifestació del folklorisme cal entendre que es tracta d’un joc entre dues realitats diferents: la realitat actual en la qual reproduïm una actitud o una acció i la del moment històric en el qual l’acció o l’actitud eren una forma de vida. Martí (1996) diferencia entre folklore, que és una vi- vència, i folklorisme que és vivència d’una vivència perquè els que el practiquen simplement imiten el que es feia en una altra època. El folklorisme implica discontinuïtat perquè la cadena ja s’ha trencat. Díaz (1999: 17) és més rotund: «los profesionales del folklo- rismo son profesionales de la cultura (de un tipo de cultura inventada por ellos mismos), pero no profesionales del estudio de la cultura […]. En esa actitud de defender lo propio y lo de “antes”, el folklore se ha visto arrastrado por el folkloris- mo hacia posiciones que no sólo potencian lo autóctono y lo tradicional, sino que, implícitamente o a veces explícitamente, pretenden excluir lo extraño y lo moderno. Y ha derivado, así, hacia manipulaciones y reductos claramente reaccionarios». Des d’aquesta concepció, apareix la vida rural i tradicional com a més desitjable, més sana i veritable que la urbana: vida, costums i manifestacions culturals que cal salvar de la desapa- rició. Com hem dit al principi, són idees heretades del roman- ticisme i traslladades a les noves generacions. La lectura de l’obra de Valor en el marc de la cultura popular Gemma Lluch, De princeses i herois: la rondallística meravellosa d’Enric Valor (València: La descripció dels estudis anteriors permet revisar més que Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, 1988) l’obra de Valor, el tipus de lectura que proposen determinades Gemma Lluch i Rosa Serrano, activitats didàctiques o textos programàtics. És a dir, reflexio- Noves lectures de les Rondalles d’Enric Valor (València: Gregal Llibres, 1989) nar sobre les propostes de lectura de les rondalles que van més enllà del text; són propostes que parlen de preservar paraules en procés de desaparició, d’aprendre parts de la història o de la vida i d’admirar el paisatge valencià descrit en l’obra de Valor. Enric Valor. El valor de les paraules { 63
  • 6. A partir de les anàlisis descrites en els apartats anteriors, in- xviii quan les narracions comencen a ser recollides i escrites terpretem que determinades propostes situen les rondalles en en paper. En aquests moments, moltes coses canvien perquè l’enfrontament passat i present, rural i urbà, tradicional i mo- l’acte de transcripció és alhora creatiu i destructiu. Les histò- dern; associen el món possible creat per les rondalles a una ries que formaven part de l’oralitat i d’una cultura reduïda i època utòpica, d’harmonia perfecta amb la terra, la paraula i la pròxima, entren a formar part de l’escriptura i, amb ella, d’una mateixa història, en un moment on el patrimoni cultural enca- literatura, d’una cultura i d’una civilització que havia crescut ra no era colonitzat. Determinades declaracions, propostes di- paral·lelament, i sovint de manera aliena, a l’anterior. Dues dàctiques i estudis sobre l’obra rondallística la situen en aquest formes literàries d’entendre l’univers que encara que existien paradigma romàntic: textos que són presentats a la comunitat en el mateix temps, sovint creixien ignorant-se, sense pràcti- lectora com a reducte de paraules i expressions valorades i dig- cament barrejar-se. A continuació, revisem les característiques nes de ser salvades. d’ambdues per analitzar de quina manera són presents en les rondalles de Valor. Però la cadena que unia l’autor amb els informants i amb el context que genera cadascuna de les històries s’ha trencat. La narració oral popular Moltes de les paraules que hi apareixen designen contextos que ni perviuen ni es necessiten; les formes de vida lentes i Si la narració ha sobreviscut al llarg dels segles ha estat fona- pausades que s’associen a pobles com Penàguila, Ontinyent mentalment per una sèrie de característiques discursives que o Castalla a nuclis familiars i allunyats són desconegudes per ajuden a memoritzar-la. Les revisem a partir dels estudis de al lector actual i la natura verge que presenta el món possible Camarena (1995), Leino (1989), Moreno (2003), Ong (1982) creat per Valor a través de les paraules escollides ha quedat i Pisanty (1995). soterrada sota el ciment. Context comunicatiu i elements no verbals Com a conseqüència, la lectura entesa com a corrector de ten- dències relacionades, per exemple, amb les formes de vida o de La comunicació té lloc en un context on es dóna una participa- comunicació actuals és justament una forma de folklorisme ció simultània de les persones que intervenen i que interactuen. aliena a la intenció de l’autor. Paradoxalment, Valor s’allunya Aquesta presència és activa, construeix i negocia les caracterís- d’aquesta orientació, en primer lloc, perquè l’autor reprodueix tiques de la narració que fixa els temes i les fórmules, el resultat literàriament el món que viu ell o els seus personatges, descriu del procés depén de les característiques psicosocials del grup, el paisatge que coneix com a caçador i utilitza el llenguatge és a dir, del seu estatus o la seua imatge perquè la interacció en que empra; en segon lloc, perquè la seua actitud cap a les for- viu interfereix dinàmicament en l’estabilitat verbal: les expec- mes de vida i les manifestacions culturals no tenen a veure tatives del públic seran les que finalment fixen el text. amb l’actitud romàntica explicada anteriorment, com veurem En aquest context, el narrador usa una àmplia gamma d’ele- al llarg d’aquestes pàgines. ments no verbals com el moviment del cos o la qualitat de la veu o l’organització de l’espai social per a crear un clímax de- La narració oral i escrita popular terminat, una relació amb l’auditori o per a substituir, canviar La narració de transmissió oral (Ong 1987: 39) forma part o jugar irònicament amb determinats elements lingüístics del d’una societat que entén la paraula com un model d’acció i no relat. Per exemple, usa gestos per a assenyalar un fet que ha només com una contrasenya del pensament, és a dir, forma tingut lloc en el passat o una persona del públic, per a comple- part d’una societat que confereix a les paraules el poder de tar una descripció o restablir el contacte amb el públic a través fer coses i el poder sobre les coses. A més, és una societat que d’una carícia. desconeix la lletra impresa, el recurs potent de retenir en paper, Mark Knapp (2001) agrupa els factors no verbals d’interés de reproduir gràficament per a poder recordar una narració per a l’estudi de la comunicació humana en set grups: els mo- més enllà de la capacitat memorística del narrador. Per a resol- viments del cos, les característiques físiques com l’aspecte, la dre eficaçment el problema de la retenció i la recuperació del conducta tàctil com la carícia, el parallenguatge com la qua- pensament articulat, la societat dota les narracions de fórmules litat de la veu, l’espai social i personal, els artefactes com el que possibiliten la repetició oral; bàsicament, parlem de pautes perfum o els factors de l’entorn com els mobles, la llum o els narratives equilibrades i intensament rítmiques, de repeticions, sorolls. antítesis, alteracions, assonàncies, etc. Són fórmules que tota la comunitat coneix i mecanismes que l’ajuden a memoritzar i Els més importants són els elements proxèmics, és a dir, la retenir per a poder tornar a contar, a repetir a un altre auditori. manera de concebre l’espai, la forma d’apropiar-se del lloc La narració perviu, torna a narrar-se i es manté com a part de on es desenvolupa l’intercanvi comunicatiu, el valor que se la tradició que la repeteix. li atribueix i la distància que es manté entre el públic i el nar- rador. Aspectes fonamentals en el resultat final de la narració. Aquest procés de comunicació és viu bàsicament fins al segle O els elements cinètics, és a dir, els moviments corporals que 64
  • 7. adquireixen significat intencionat quan es combinen amb les nivells discursius tenen la funció d’afavorir-ne la transmissió estructures verbals i les paralingüístiques. Fernando Poyatos perquè, recordem, en la cultura oral el coneixement que no es (1994) destaca els moviments de les mans per a marcar fets repeteix en veu alta desapareix. Així, les manifestacions orals del futur o per acompanyar una descripció d’un personatge heretades comparteixen característiques discursives que les han amb la forma visual que creen els moviments de les mans o les salvades de l’oblit com, per exemple, ser pròximes al món vital imitacions d’una manera de caminar, els moviments de la vista de la societat que les transmet o utilitzar emocions i sentiments com complicitat, etc. que provoquen la identificació amb el grup i la participació en les trames que són agonístiques. S’utilitzen també uns altres elements situats en la frontera del gest i de la paraula: els elements vocals però no lingüístics que En un nivell formal, Pisanty (1995: 36) parla d’altres caracte- enriqueixen o estableixen significats. Per exemple, la qualitat, rístiques com l’absència de descripcions, l’ús de fórmules rí- la intensitat o el timbre d’una veu però també els sons com les gides i repetides, la manca de caracterització dels personatges, aspiracions, les xiulades o els plors i badalls. En l’altre extrem, l’ús d’un narrador omniscient o la indeterminació espacial i se situen els silencis en forma de pauses que poden adoptar temporal. diferents tipus de significats. Per exemple, hi ha pauses que in- Òbviament, com a conseqüència de la caracterització anteri- diquen una vacil·lació, altres s’utilitzen per a callar una paraula or, el concepte d’originalitat és diferent en aquestes manifes- i crear un espai d’intimitat amb el públic, altres pauses impli- tacions perquè l’originalitat no rau a inventar històries sinó a quen autocontrol quan, per exemple, el narrador substitueix adaptar-les, és a dir, aconseguir la reciprocitat particular amb un insult per un silenci acompanyat d’una mirada de com- aquell públic i en aquell moment (Ong 1982: 42-48). Per tant, plicitat. Altres vegades, la pausa vol la retroalimentació per a la creació de material nou no significa introduir-hi nous ele- cercar o recordar la paraula o idea adequada. Parlem també de ments sinó adaptar els tradicionals a cada públic o situació pausa manipulativa quan el silenci vol aconseguir determinats comunicativa. De fet, el text mai no queda fixat sinó que es efectes en l’interlocutor o de pausa emocional provocada per manté sempre obert per a les «noves» transformacions verbals una reacció emocional, real o fictícia, que impedeix continuar (que diferencien cada versió) i d’argument (que permeten variants el fil narratiu. En definitiva, són silencis complexos amb una d’un mateix conte en funció de les circumstàncies histori- càrrega comunicativa tan forta o més que algunes paraules. cosocials de cada comunitat o de cada narrador). Elements lingüístics Les estructures textuals i les lleis èpiques La tria del tipus de varietat dialectal (geogràfica o social) o fins El relat popular presenta una estructura narrativa hipercodi- i tot de la llengua per al narrador i per als personatges té, de ficada aconseguida per segles d’estabilitat i l’organització in- vegades, una clara intencionalitat comunicativa. Per exemple, formativa només varia en els subgèneres. Diferenciem entre hem observat com narradors monolingües en valencià fan par- narracions amb una seqüència narrativa i amb estructures més lar en castellà els personatges màgics com el dimoni o Jesucrist complexes. Les més conegudes són les rondalles meravelloses perquè com a llengua aliena, la fan màgica i distant, com els estudiades per Vladimir Propp (1972) que les defineix com personatges que la utilitzen. uns petits drames integrats per set actants i trenta-una fun- Fonèticament, el narrador fa ús de l’entonació per a organitzar cions mediatitzades per les relacions causals i estètiques. la informació, marcar el focus temàtic o destacar determinats Axel Olrik (1992) estudia els elements que formaven els contes elements estructurals. El ritme interpreta una determinada ac- i publica el 1909 en The Epic Laws of Folk Narrative els resul- titud o ajuda a memoritzar fragments essencials en la narració. tats de les seues investigacions. Bàsicament, observa com les Lèxicament, la narració oral conté un grau baix de densitat narracions orals tenien tendència a seguir unes «lleis èpiques» lèxica i alt de redundància, és a dir, és habitual la presència de com la claredat de la narració, una dualitat escènica, l’esque- repeticions, paràfrasis, comodins o díctics, solucions lèxiques matització dels personatges i les accions, la caracterització per habituals en un discurs on emissor i receptor comparteixen un l’acció, la simplicitat de la trama o el contrast entre els ele- mateix context. ments simples (a Lluch 2007 resumim Olrik 1992: 41-53). Elements discursius Les narracions amb una sola seqüència narrativa segueixen Ong (1982: 41) afirma que en una cultura oral «el pensa- l’esquema quinari que organitza els fets en cinc moments o miento debe originarse según unas pautas equilibradas e in- seqüències (Adam 1999) i les més senzilles segueixen una es- tensamente rítmicas, con repeticiones o antítesis, alteraciones tructura repetitiva compartida amb cançons populars (Cerrillo y asonancias, expresiones calificativas y de tipo formulario, 2005: 134-136) creada per enumeració d’elements com perso- marcos temáticos comunes, proverbios que todo el mundo natges, accions o llocs; per encadenament, en el qual el final escuche constantemente, de manera que vengan a la mente d’una oració apareix repetit al principi de la següent o el final con facilidad». Els elements que es repeteixen en els diferents d’una acció que es reprodueix en l’inici de la següent, i estruc- Enric Valor. El valor de les paraules { 65
  • 8. tures binàries, bé a través de diàlegs amb preguntes i respostes en les quals dues veus desenvolupen l’acció o bé per la repeti- ció de dues accions similars relacionades per causalitat. Gèneres La forta codificació del relat popular presenta algunes variaci- ons que permeten la diferenciació en subgèneres. A partir dels treballs de Bassols (1990), Cerrillo (2000), Oriol (1996, 1997), Pujol (1989) i Violant (1990) podem diferenciar els següents: NARRACIONS D’ESTRUCTURA SIMPLE (una seqüència) Nom Característiques ACUDIT Forma sintètica i elaborada de narració on la importància rau en el desenllaç breu que dóna la nota d’humor. ENDEVINALLA Composició lírica que conté elements (des)orientadors que fan referència a aspectes, qualitats, conjectures o imatges d’allò que ha de ser descobert. ANÈCDOTA Història divertida referida a una persona concreta del grup on es conta la història. Els personatges són propers a la comunitat que la crea. CONTE FORMULÍSTIC Nucli narratiu molt breu que conté una fórmula prefixada que es repeteix. La característica comuna no es dóna pel tema o els personatges sinó per la repetició rígida de sons, estructures oracionals o d’organització textual caracte- ritzada. Les diferències entre narracions orals i escrites d’una mateixa versió són mínimes perquè es memoritza el producte final. Ritme paregut al d’una cançó provocat per la repetició de paraules que de vegades s’acompanya de rima. Els personatges poden ser humans, animals, objectes o elements de la natura personificats. Sovint, la repetició apareix en el diàleg. CONTES RELIGIOSOS Els éssers humans es relacionen amb personatges característics del cristianisme amb una relació antagònica provo- cada per la virtut. CONTE HUMORÍSTIC Narració realista de temática ficcional i que sovint es presenta en clau humorística. La diferència la marca el tipus de personatge: un personatge, conte de beneits, o tota una col·lectivitat, bertranada, ignoren les lleis més elemen- tals del funcionament de la realitat; dos personatges enfrontats per la beneiteria d’un que és aprofitada per l’altre. CONTES DEL GEGANT L’heroi s’enfronta amb un gran i el supera gràcies a la seua astúcia i a la beneiteria del gegant. FAULA Narració en vers que desenvolupa una lliçó de moral pràctica. NARRACIONS D’ANIMALS Forma narrativa molt breu i en prosa que desenvolupa un nus argumental provocat per la fam i la necessitat d’aconseguir menjar. No s’hi planteja la col·laboració entre els animals sinó l’engany i el profit del fort sobre el feble. De fet, la narració acaba com s’inicia: un personatge té fam, aquell que té menys possibilitats d’imposar-s’hi. Les bèsties que hi apareixen més sovint són la rabosa, el llop, el corb, etc. TRADICIÓ No existeix com a forma narrativa específica. Podria aplicar-se a aquells elements mítics que s’atribueixen a deter- minats fenòmens, a determinats llocs, sense que aquests elements s’hagen d’estructurar en forma narrativa. NARRACIONS D’ESTRUCTURA COMPLEXA (més d’una seqüència) Nom, característiques i tipus NARRACIÓ ORAL GENERAL -Trama purament imaginària: narrador i públic són conscients que s’explica una història inventada. -Té una doble funció: distraure i alliçonar. -Utilitza fórmules fixes que inicien i tanquen el relat. -Situades en un temps passat imprecís i en un lloc d’accés difícil entre boscos, coves i pobles llunyans. -Segueix un ritme binari o ternari. -Absència de la primera persona. -El personatges són descrits de forma impersonal, ambigua; poques vegades s’explicita el nom o detalls de la indumentària, i sovint són caracteritzats per la referència a l’edat (un xic), a l’ofici que exerceixen (el forner) o als atributs físics (geperut). Tipus Rondalles meravelloses: les més complexes, ja que desenvolupen un tema central i tota una sèrie de motius secundaris o funcions, entre les més importants el combat i la victòria. Rondalles humanes: poden desenvolupar un tema central amb diferents seqüències narratives, de manera semblant a les meravelloses; o bé desenvolupar un tema simple, reduït a una única seqüència narrativa. Els personatges són habitualment gent de poble i no hi ha cap element fantàstic. Les trames versen sobre qualitats o virtuts o defectes i vicis. 66
  • 9. LLEGENDA -Els fets tenen lloc en el món real i són versemblants, és a dir, el relat crea una il·lusió de realitat. Aquesta base real projecta les característiques socials, culturals, geogràfiques o religioses de l’entorn que les explica. -Narren fets extraordinaris que s’insereixen en el sistema de creences d’una comunitat. -Funció: donar pautes de conducta a les persones d’una determinada comunitat i expressar el temor al desconegut. Tipus Llegenda del passat: explica l’existència d’éssers relacionats amb les creences, donen lliçons d’acord amb un sistema de valors i de creences preindustrials. Llegenda etiològica: explica l’origen d’un element del món. Llegenda urbana: l’informant és una persona jove, il·lustrada i urbana que dóna forma a les angoixes i tensions. Els temes tenen a veure amb les pors provocades pel segrest de persones per a l’extracció d’òrgans, la manipula- ció genètica, el medi ambient, la sida, les eixides nocturnes... Tenen aparença de versemblança i una voluntat de realisme perquè crea fonts reals (un amic diu que li ha passat a un conegut). La narració oral escrita o l’escriptura lectura privada i s’exclou el públic que no sabia llegir. Com a com a filtre ideològic conseqüència es produeix un canvi de classe social i un canvi Si el context oral es caracteritza per la diversitat descrita, el pro- d’ideologia, de forma de veure el món, perquè els nombrosos cés de l’escriptura iniciat al segle xviii imposa la uniformitat i narradors són substituïts per escriptors amb una qualitat com- com a resultat moltes narracions no passen a la lletra impresa. partida: ser adults, homes i d’una classe social diferent de la En aquest context, escriptura i filtre ideològic funcionen com que crea les rondalles en l’etapa oral. a sinònims. Els motius són diferents, però les cites següents No és estrany aquest fenomen de canvis, reducció i de recon- són una bona mostra de la ideologia que compartien els trans- versió ideològica. És un fet habitual quan la cultura escrita, criptors. l’acadèmica, es fixa en aquestes narracions. Dolors Llopart Un primer exemple el trobem en el pròleg de l’edició catalana (1985: 7-8) caracteritza la cultura europea com a monolítica, de Les mil i una nits (Cinta 1995: xviii): «Les polèmiques més homogènia, estandarditzada i excloent. Com a conseqüència, enceses en l’entorn de Les mil i una nits les ha provocat el con- no permet la presència d’altres formes de cultura perquè ne- tingut eròtic d’algunes històries. Aquestes polèmiques s’han cessita mantenir-se com l’única cultura. Per a aconseguir-ho, aguditzat al llarg del nostre segle i l’existència i la proliferació Llopart es refereix a tres tipus de mecanismes que utilitza per d’edicions censurades de l’obra ha estat fruit de l’opinió que a excloure altres formes culturals. El primer és el mecanisme fa mancada expurgar els passatges més escabrosos». Un altre de l’agressió, per exemple, l’agressió econòmica a través de la en el treball de Bertran i Bros (Pujol 1989: lvi): «És cert que penetració de l’economia capitalista que ha liquidat qualsevol Bertran, com a catòlic que era, es queixa de l’ús irreverent que altre tipus d’estructura econòmica, l’agressió política a través podia fer-se del folklore, però no és menys cert també —i és de del control de tot tipus de procés o la social a través de la justícia reconéixer-ho— que admet que la “grosseria” té tot el dominació de classe. Però sovint el mecanisme de l’agressió és dret de veure’s recollida, i no nega aquest dret ni a la “brutícia” substituït per un segon tipus de mecanisme més subtil, el de la ni àdhuc a la tan avorrida per ell “obscenitat”: l’única restricció fagocitosi: pensem en la gran capacitat de la cultura dominant per a aquestes darreres és que cal publicar els materials “a col- per a assumir i assimilar els contramodels. Per exemple, la cul- leccions reservades exclusivament a la coneixença dels savis”». tura punk que en un inici es planteja com a contracultura de clara oposició a la cultura dominant és assumida o assimilada Per contra, el folklorista Alcover que arreplega, estudia i classi- fins al punt que inspira les col·leccions de roba d’alta costura. fica la literatura popular de les Illes Balears opera de la manera El tercer mecanisme és el de la censura que consisteix a silen- següent (Grimalt 1996: 15): «Hem vist que tenia per norma ciar, desprestigiar o ridiculitzar altres formes culturals. Els tres arreplegar tot el material que poguera haver però amb una ex- mecanismes s’han utilitzat per a relacionar-se amb la cultura cepció important: els materials que li semblaven indecents, es- popular encara que el més rendible ha estat el de la fagocitosi catològics, irreverents o anticlericals eren en principi rebutjats. que s’ha usat quan, per exemple, transforma les narracions de La seua consciència li impedia arreplegar i divulgar allò que tradició en literatura infantil despullant-les de tot tipus d’ele- trobava nociu […] quan li contaven una rondalla verdosa o ments subversius i contraris a les normes de conducta domi- irreverent, ell ja no la considerava ni en els esborranys, segura- nant que pogueren contenir. ment per a eliminar tota possibilitat d’utilitzar-se públicament aquells materials considerats pecaminosos». L’elecció de Valor: una lectura literària En general, amb el pas al paper escrit, es formalitza una ver- Enric Valor forma part de la cultura oral i de la il·lustrada: com sió que és la que coneix l’auditori i el tipus de comunicació a nen de Castalla, d’una cultura oral en la qual Elionor i Isa- literària canvia radicalment perquè es produeix un pas a la bel Doménec, de Penàguila; Vicenta-Maria Soler Borredà, de Enric Valor. El valor de les paraules { 67
  • 10. Bèlgida; Pere Vidal Bravo, Antònia Bernabeu, Maria Sempere, reproduir sorolls, i aspectes paralingüístics, frases inacabades, Toneta Xirivia, de Castalla; Eduard Escrihuela, de la Vall de repetició de paraules, abundància de diminutius i augmenta- Tavernes, i sa mare, li contaren les rondalles que formaven part tius, inserció de comparacions o l’ús del present d’indicatiu d’una cultura popular compartida i caracteritzada pels trets com a temps de la narració. descrits en l’apartat anterior i que podem representar amb el Però com a proposta literària, Valor singularitza cada relat, «circuit literari» següent (a partir de Leino 1989): com conclou Comes (1999) després de l’anàlisi comparativa de la rondalla de L’amor de les tres taronges amb onze versions més: «les seues versions […] responen al més essencial plaer Esquelet narratiu de l’escriptura, són farciments en què els recursos purament literaris vessen pels cantons de les frases i els paràgrafs. Són adaptacions subversives dels relats que corren per la nostra ora- Marc de referència de les comarques litat» (Comes 1999: 219). alcoianes, etc. Òbviament, el món literari des del qual proposa la lectura re- Valencià oral Elionor, Enric clama un nou context i finalitat. Per tant, Valor no té proble- Intencions lúdiques, Tradició Isabel, Valor didàctiques i oral Vicenta, Oralit- Nen, ma a tractar el material discursiu de què disposa, no com a il·lustrades de Pere, zació adult, empremtes d’una tradició oral intocable, sinó com a esquelets l’Alcoià Antònia, escrip- narratius vius i factibles de ser canviats o treballats literària- Coneixement Maria... tor del nen ment. Un bon exemple apareix en una entrevista que li férem i de l’adult Rosa Serrano i jo: «“El pollastre en festes” era un conte horri- Interacció entre informant i Valor ble que em contaren i que es deia “L’agüela golosa” i era una cosa vulgaríssima; a voltes faltava text i jo deia, per què no contar-la a la meua manera? […] també n’hi havia una altra Alhora, com a intel·lectual, és membre important d’una cul- que era brutíssima, que és “La mestra i el manyà”, era bruta i tura impresa en la qual assumeix una responsabilitat. Valor horrible tal com la contaren […] coses grolleres del tot, en lloc (Salvador i van Lawick 1999: 23) parla de tres intencions quan de tirar fum, no sé què feia, barbaritats […] algunes me les escriu les rondalles: i) nacionalitzar-les, a través de la fixació he deixades perquè no he pogut estar-me de redimir-les, eren a la realitat, ii) descriure els paisatges per a donar a conéixer massa escatològiques». plantes amb els noms valencians, iii) utilitzar un llenguatge Així doncs, les rondalles de Valor es mantenen entre l’oralitat i planer, però correcte i ric de vocabulari com el que va aprendre, l’escriptura i les lectures que proposa guanyen en complexitat, per fer-ne literatura i no folklore «a seques». En definitiva, «fer com resumim en el quadre següent: una obra que, tot distraent —i si era possible divertint—, pro- curàs alhora una mica d’ensenyament del nostre català. També, no cal dir, fer paleses moltes particularitats psicològiques i cos- Versió oral 1 Escriptura Enric Valor Lectura «tradicional» tumistes de la nostra estimada gent de la muntanya i del pla» (Salvador i van Lawick 1999: 24). Versió oral 2 - Usos de recursos lingüístics que Per tant, la seua escriptura manté característiques dels dos Escriptura Enric Valor mantenen els ele- Versió oral n Lectura literària ments no verbals mons. De la tradició oral conserva les estructures textuals uti- i paraverbals i fan litzades en la resta del corpus europeu (com demostra l’estudi present la figura comparatiu que realitzàrem a Lluch 1988), utilitza l’estructura d’un narrador. de Propp en les rondalles meravelloses i conserva les caracterís- - Manté el caràcter - Intencionalitat proper a la tiques prototípiques dels subgèneres a les d’animals, les huma- literària: tria comunitat, els nes i a les contarelles. estètica que opta matisos agonístics Diferents versions, per una densitat i empàtics. subgèneres, prota- lèxica forta, poca Però les empremtes de l’oralitat van més enllà i moltes de les redundància, - Conserva gonisme d’homes característiques descrites anteriorment hi són presents. Els es- i dones, propostes descripció de pai- l’estructura de la tudis de Conca (2002) i de Peraire (1999) descriuen l’ús de ideològiques satges coneguts i rondalla oral. diverses, caracterís- caracterització dels formes dialectals, locucions i frases fetes, aforismes i refranys tiques pròpies personatges. en el discurs del narrador; referències a espais físics i a indrets (veg. apartat 1). - Intencionalitat concrets coneguts pel públic lector; ús d’expressions deíctiques, nacional: dialogisme, apel·lacions directes al destinatari; inserció en el inserir-les en un context propi. relat d’expressions modalitzadores; pauses de creació d’expec- tativa, onomatopeies i altres fenòmens fonètics que pretenen 68
  • 11. La lectura per a infants que fagocita la tradició Bibliografia citada Per a un públic no marcat resulta estranya l’afirmació que els Adam, Jean-Michel i Lorda Clara-Ubaldina (1999): Lingüística de contes de Perrault i de Grimm no naixen com a narracions los textos narrativos. Barcelona: Ariel Lingüística. infantils. És a partir del segle xix, quan una part de les nar- Bassol i Puig, Margarida (): Anàlisi pragmàtica de les endevina- racions que passen a paper escrit es transforma a l’instant en lles catalanes. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. literatura per a infants. I de tots el gèneres descrits anterior- Bono Palomar, Rut (): «Les edicions de les rondalles de Valor; ment és la rondalla meravellosa —amb el terme de contes de dos lectors, dues formes de narrar», dins Salvador, Vicent i Van fades— l’omnipresent. Contes com La Caputxeta Vermella, La Lawick, Heike (1999): Valoriana. Estudis sobre l’obra d’EnricValor. Cendrellosa o La Bella Dorment acompanyen els infants i confi- Castelló: Publicacions de la Universitat Jaume I, pp. 221-232. guren el nostre univers familiar, de manera que la gran varietat Camarena, Julio (): «El cuento popular», diversos autors: Lite- genèrica o temàtica que hem revisat es fagocita per a acabar en ratura popular. Conceptos, argumentos y temas. Anthropos 166/167 unes poques històries i personatges. (maig-agost). Barcelona: Editorial Anthropos. Cerrillo, Pedro C. (2000): Adivinanzas populares españolas (Estudio És fàcil concloure amb una evidència: la narrativa de tradició y Antología). Cuenca: Ediciones de la Universidad de Castilla-La oral que ha passat a la literatura infantil presenta una reduc- Mancha ció de gèneres, de temàtiques, de versions i de propostes ideo- lògiques on la responsabilitat de Disney no és menor (veg. Cinta, Dolors i Castells, Margarida (1995): «Nota preliminar a Les mil i una nits». Les mil i una nits, Barcelona: Proa. Lluch 2007, 2010). Amb paraules de Josep Maria Pujol (1985: 166): «la rondalla s’encamina també cap a la crisi. L’amenacen Comes, Rosa (): «Fixar una rondalla: La singularitat d’Enric el canvi en les relacions familiars, la guarderia, la destrucció Valor», dins Salvador, Vicent i Van Lawick, Heike (1999): Valo- riana. Estudis sobre l’obra d’Enric Valor. Castelló: Publicacions de de la família extensa, la secularització (que també comporta la Universitat Jaume I, pp. 211-219. la desmagificació del món infantil), i la competència amb les formes d’administració de l’oci de la societat de consum infan- Conca, Maria (2002): «De les rondalles a les novel·les: una anàlisi contrastiva en l’obra de Valor», dins Casanova, Emili (ed.) Enric til. Per contra, el seu prestigi com a valor cultural i literari pot Valor, un home de poble. València: Editorial Denes, pp. 69-82. contribuir a salvar-la descontextualitzant-la (donant-li entrada a l’escola) o immobilitzant-la: passant-la als mitjans de comu- Díaz g. Viana, Luis (): Los guardianes de la tradición. Ensayos sobre la «invención» de la cultura popular. Oiartzun: Sendoa Edi- nicació de masses (llibre infantil, dibuixos animats); fent-li torial. perdre, en definitiva, el seu caràcter de folklore». — (): «Sobre el folklore en la actualidad y la pluralidad en la En aquest context, l’escriptura per a adults i per a infants de lectura». Revista Ocnos 1, pp. 35-42. Valor no es contagia de la pràctica dominant i manté caracte- Grimalt, Josep A. (1996): «Pròleg» dins Alcover, A. M. (1996): rístiques similars en ambdues. La diferència de la lectura pro- Aplec des rondaies mallorquines d’En Jordi des Recó. Edició a cura de posada als infants és mínima, amb paraules de Rosa Serrano Josep A. Grimalt amb la col·laboració de Jaume Guiscafré. Palma (1999) adaptadora de l’obra: «Només vaig acurtar fragments de Mallorca: Editorial Moll, pp. 7-41. massa llargs i descriptius». Per tant, la lectura que es proposa a Knapp, Mark L. (): La comunicación no verbal: el cuerpo y el l’adult i a l’infant és la mateixa, les diferències les donarà l’ús entorno. Barcelona: Paidós. que el context concret de cada escola propose. Leino, P. (1989): «The Interpretation of Tales in Folkloristics», dins Siikala, Anna-Leena (ed.): «Studies in oral narrative», Studia Fen- Conclusions nica. Review of Finnish Linguistics and Ethnology 33. Helsinki, pp. 29-41. Les rondalles valencianes escrites per Valor a partir de les his- Llopart, Dolors; Joan Prat i Llorenç Prats (): La cultura popu- tòries orals proposen diferents tipus de lectures, més enllà de lar a debat. Barcelona: Editorial Altafulla. la dirigida als infants o als adults. Són escriptures que compar- teixen trets de la tradició oral i de la literària, del treball dels Lluch, Gemma (1988): De princeses i herois. València: Generalitat Valenciana. folkoristes però també dels escriptors. A diferència d’altres ini- ciatives similars, Enric Valor és un novel·lista que vol escriure — (): «Quin tipus de lector proposen les rondalles d’Enric Va- i utilitza uns esquemes argumentals tradicionals i una manera lor?», Simposi d’estudi i festa. Enric Valor. Castalla. de contar històries. Però, a més, el treball com a gramàtic, la — (2007): «De los narradores de cuentos folclóricos a Walt Disney: transcendència social i l’activisme polític del personatge acti- un camino hacia la homogeneización», Invención de una tradición ven lectures diferents més enllà de la voluntat de l’escriptor o literaria (De la narrativa oral a la literatura para niños). Cuenca: de la pròpia obra. Servicio de Publicaciones de la Universidad de Castilla-La Manc- ha, pp. 17-52. Lluch, Gemma (ed.); Gil Calvo, Enrique; Martín Barbero, Je- sús; Morduchowicz, Roxana; Arellano, Antonio i Cerrillo, Enric Valor. El valor de les paraules { 69
  • 12. Pedro (2010): Las lecturas de los jóvenes (un nuevo lector para un nuevo — (1975): Obra literaria completa, (volum i), València, Editorial siglo). Madrid: Anthropos. Gorg. Lluch, Gemma i Serrano, Rosa (1995): Noves lectures de les ronda- — (1976): Obra literaria completa, (volum ii), València: Editorial lles d’Enric Valor. València: Editorial Albatros-Tàndem. Gorg. Martí, Josep (1996): El folklorismo. Uso y abuso de la tradición. Bar- — (1984): Rondalles valencianes,València, Edicions de la Federació celona: Editorial Ronsel. d’Entitats Culturals, Editorial Bullent (8 volums), 1984-1988. Moreno verdulla, Antonio (): Las estructura del cuento fol- — (1985): Rondalles Valencianes, València, Gregal Llibres (Adaptació clórico: nueva morfología. Cádiz: Universidad de Cádiz. de Rosa Serrano, 36 volums, 1985-1987.) Olrik, Axel (): Principles for oral narrative research. Blooming- — (1992): Rondalles Valencianes, València, Tàndem Edicions (Adap- ton: Indiana University Press. tació de Rosa Serrano, 8 volums, 1992-1995.). Ong, Walter (): Oralidad y escritura. Tecnologías de la palabra. — (1996): Llibret de contarelles, València, Tàndem Edicions, 1996. Mexico: Fondo de Cultura Económica. Oriol i Carazo, Carme (): «El model formalista en l’estudi de textos rondallístics», Fernández, J. M. (coor.): Teoría de la lite- ratura y métodos de crítica. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili. Oriol i Carazo, Carme (1997): Estudi del folclore andorrà en el seu context. «La guerra d’Andorra amb els Estats Units» i altres mostres de folclore. Barcelona: Editorial Altafulla. Oriol i Carazo, Carme (2002): Introducció a l’etnopoètica. Teoria i formes del folklore en la cultura catalana. Valls: Cossetània Edicions. Peraire, Joan (1999): «Funcions discursives dels marcadors d’in- tergració lineal en les “Rondalles” d’Enric Valor», dins Salvador, Vicent i Van Lawick, Heike (1999): Valoriana. Estudis sobre l’obra d’Enric Valor. Castelló: Publicacions de la Universitat Jaume I, pp. 139-161. Pisanty, Valentina (): Cómo se lee un cuento popular. Barcelona: editorial Paidós. Poyatos, Fernando (1994): La comunicación no verbal. Madrid: Ist- mo. Pujol, Josep Maria (1985): «Literatura tradicional i etnopoètica: blanç d’un folklorista», dins La cultura popular a debat. Barcelo- na: Editorial Altafulla. Pujol, Josep Maria (1989): «Estudi Bertran i Bros (1853-91), una cruïlla del folclore català», dins Bertran i Bros, P. El rondallari català. Barcelona: Altafulla, p. 275. Pujol, Josep Maria (coord.) (2002): «Benvingut al club de la sida» i altres rumors d’actualitat. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Salvador, Vicent i Van Lawick, Heike (1999): Valoriana. Estudis sobre l’obra d’Enric Valor. Castelló: Publicacions de la Universitat Jaume I. Violant, Rosa (1990): La rondalla i la llegenda. Barcelona: Altafulla. Bibliografia de treball Valor, Enric (1950): Rondalles valencianes, València, Editorial Torre (3 volums), 1950-1958. — (1951): Rondalles gironines i valencianes, Barcelona, Ariel. — (1952): Narracions de la Foia de Castalla, Barcelona, Barcino. — (1964): Meravelles i picardies, València, L’Estel (2 volums), 1964- 70. 70