34a sessió web
Innovació oberta a l’Administració
A càrrec de Jordi Graells i Costa, coordinador de Continguts i Innovació a la Direcció General
d’Atenció Ciutadana i Difusió del Departament de la Presidència. Va presentar l’acte Ignasi Genovès,
director general d’Atenció Ciutadana i Difusió, i Josep Xavier Hernández, director del CEJFE.
Sala d’actes del CEJFE, 22 de gener de 2014. 196 assistents.
Internet permet l’accés fàcil a una gran quantitat de coneixements. En són líders els qui els ofereixen
primer, ja que la xarxa és meritocràtica. Aquests coneixements poden ser fins i tot oficials, com els
que imparteixen UOC, Udacity, Coursera, edx, Khan Academy, TED, Tubersidad, OER o iTunes U.
Darrere aquesta eclosió del coneixement hi ha un canvi econòmic fonamental: que es coneix com a
long tail (llarga cua), i també com a wikinomia. S’ha passat de la concentració fabril a una producció
més distribuïda basada en el coneixement com a factor diferencial. El nou model es caracteritza per,
d’una banda, una concepció maker (dissenyadors de processos i sistemes en perspectiva com, per
exemple, la GovJam) i, de l’altra, per l’ús d’estratègies col·laboratives. Sobre aquesta última, hi ha
exemples d’iniciatives que funcionen prou bé: Innocentive, Verkami, Trip4real, Meetup i Imagine
Express. L’Administració s’ha de poder inspirar en aquesta filosofia i intentar personalitzar més els
seus serveis per fer-los millors, més útils i eficaços. La personalització comportarà ben segur un
augment del catàleg i dels costos. Aquest increment es pal·liarà en part per l’estalvi en l’ús de les
xarxes socials (respostes socials i agregades), l’explotació de les potencialitats del món mòbil i el
desenvolupament d’aplicacions per part de tercers amb les dades que obre l’Administració.
La innovació és un dels elements més rellevants d’aquest nou model econòmic. Es tracta d’afegir
alguna cosa monetitzable en les iniciatives privades i/o simplement que aporti valor, en les públiques.
En la fase prèvia de definició de continguts de la sessió, s’ha fet un exercici basat en el model de la
Universitat Hebrea de Jerusalem a partir de cinc accions sobre els components dels productes o
serveis: unificació, multiplicació, divisió, remoció-resta i canvi d’atributs. El resultat ha estat
espectacular: serveis dignes de ser implantats pel gran valor que aporten. Són serveis innovadors i
disruptius perquè trenquen amb l’anterior: hi afegeixen tecnologia però per canviar el procés del
servei i millorar-lo a partir de les dues fórmules exposades a la sessió per innovar serveis. Totes dues
fórmules persegueixen definir una proposta de valor per al servei innovat. El llibre Generación de
modelos de negocio pot ajudar els professionals de l’Administració a concretar aquesta proposta de
valor.
Aportacions de la 34a sessió web
1. Els professionals de l’Administració són part essencial dels processos d’innovació, com també els
actors externs (empreses, entitats, ciutadania...). Així ho remarca el concepte d’innovació oberta
encunyat per Henry Chesbrough. La sessió s’ha basat en tot moment en la participació de la gent.
2. El coneixement és arreu. No cal crear un departament d’innovació.
3. Es tracta d’identificar oportunitats més que no pas ser el primer a tenir una idea i de destinar-hi els
recursos necessaris.
4. Cal definir objectius per a la innovació (què volem aconseguir) i bastir estratègia de màrqueting.
5. La interacció a les xarxes col·laboratives genera informació, que es transforma en coneixement per
identificar oportunitats de negoci. Les xarxes d’innovació s’han de relacionar amb les polítiques de
dades obertes, xarxes socials i serveis mòbils, en un marc general de governança oberta.
6. Hi ha necessitat d’elaborar una estació de treball col·laboratiu (ETC) per als professionals públics.
7. S’ha concretat una proposta de valor per al model de governança oberta, que no és una moda, per
construir organitzacions i un país que motivin la gent a oferir cada dia la seva creativitat i passió.
Generalitat de Catalunya. Barcelona, gener de 2014