Curs codi tècnic de l'edificació db se-c v08

DOCUMENT BÀSIC: SEGURETAT
ESTRUCTURAL – FONAMENTS
diap. 1

EL CODI TÈCNIC DE
L’EDIFICACIÓ

DOCUMENT BÀSIC:
SEGURETAT
ESTRUCTURAL
FONAMENTS

2007

diap. 2

Caràcter
DB SE-C: NOVETATS
SE C: instrumental

- OMPLE UN IMPORTANT BUIT REGLAMENTARI
- DEFINEIX i QUANTIFICA les exigències bàsiques (SE1 / SE2)
- estableix del nivell o valor límit de les prestacions dels edificis o de les
seves parts: RELACIÓ ENTRE COMPORTAMENT TERRENY I
ESTRUCTURA
- regula els CONTINGUTS MÍNIMS i JUSTIFICACIONS de l’ESTUDI
l ESTUDI
GEOTÈCNIC
- selecciona determinats MÈTODES de verificació i/o solucions sancionades
per l pràctica
la à ti
- aborda també: condicionament del terreny, millora i reforç

diap. 3

DB SE-C: CONTINGUTS
- Part 1 (cap. 1 – 3): àmbit d’aplicació - objectius funcionals i p
( p ) p j prestacionals
de la fonamentació - requisits i continguts mínims de l’estudi geotècnic

- Part 2 (cap. 4 – 6 ): definició de tipologies de fonamentació i estructures de
contenció - definició d’accions sobre la fonamentació - mètodes de
verificació dels estats límits últim i de servei - recomanacions respecte a la
construcció i manteniment

- P t 3 (cap. 7 – 9) condicionament d l t
Part ( 9): di i t del terreny – aigua – millora d l t
i ill del terreny
– ancoratges.

diap. 4

Cap.
Cap 1: Generalitats

diap. 5

Cap
Cap. 2: bases de cà cu continguts a ressaltar ( )
càlcul: co t guts essa ta (1)

-Les estructures en relació al terreny (fonaments, contenció, etc) es
dissenyaran atenent a la capacitat portant (ELU) i a l’aptitud al servei
l aptitud
(ELS)
- Es consideraran les situacions de dimensionat persistents, transitòries i
extraordinàries
t di à i
-ELU: los requisitos relativos a la cimentación se verificarán normalmente
g
mediante cálculos, utilizando el formato de los coeficientes de seguridad
parciales
- ELS: la verificació dels estats límits de servei relacionats amb els
moviments de la fonamentació considera l’assentament l’assentament
l assentament, l assentament
diferencial, la distorsió angular, etc, però únicament prescriu valors per la
distorsió angular: no hi ha prescripció vers l’assentament màxim

diap. 6

Cap.
Cap 2: bases de càlcul: continguts a ressaltar (2)
el mètode dels coeficients de seguretat parcials

γR : coef parcial de resistència
γM : coef parcial sobre les propietats
dels materials
γE : coef parcial per efectes de les
accions
γF : coef parcial sobre les accions

diap. 7

Cap. 3: L’Estudi Geotècnic

que cal comprovar?

diap. 8

Cap.
Cap 3: definició i autoria de l estudi geotècnic
l’estudi

Definició d’estudi geotècnic:

Autoria i moment d’execució:

diap. 9

Cap. 3: Dimensionament de la campanya de prospecció
com dimensionar la complexitat
p
campanya de prospecció? geotècnica del
terreny
campanya de
reconeixement
i

-tipologia de prospecció
tipus d estructura
d’estructura
- profunditat d’estudi

-número de punts de
m2 edificats prospecció

diap. 10

Cap.
Cap 3: Dimensionament de la campan a de prospecció
campanya
Tipologies estructurals

Tipus de construcció

diap. 11

Cap.
Cap 3: Dimensionament de la campan a de prospecció
campanya
El terreny

Grups de terreny: T-1, T-2

diap. 12

Cap. 3: Dimensionament de la campanya de p p
p p y prospecció
El terreny T-3

Grups de t
G d terreny: T-3
T3

diap. 13

Cap. 3: número mínim de prospeccions: 3 !!
número de “punts”

diap. 14

Cap. 3: restriccions a l’aplicació dels penetròmetres (1)
p p p ( )
Acceptació d’assaigs de penetració dinàmica contínua

diap. 15

Cap 3: est cc o s
Cap. 3 restriccions a l’aplicació de s pe et ò et es (3)
ap cac ó dels penetròmetres
Tipologia dels assaigs de penetració acceptats:

diap. 16

Cap 3: dimensionat del eco e e e t exemples
Cap. 3 d e s o at de reconeixement: e e p es

* prospecció complementària que permeti l’observació directa del terreny, **: superfície edificada total.
Atenció: el número de sondeigs indicat és el MÍNIM i complirà amb les distàncies màximes

diap. 17

Cap. 3: restriccions a determinats sondeigs
p g

Realització de sondeigs amb barrina helicoide:

diap. 18

Cap. 3: assaigs de laboratori
p g

S’incrementa notablement l’exigència d’assaigs de laboratori (suficiència de mostra per
a estimacions amb validesa estadística): Per a cada unitat geotècnica es realitzaran:

En presència d’aigua es prendrà i analitzarà una mostra per a cada dos sondeigs

diap. 19

Cap. 3: contingut de l’estudi geotècnic (a)
p g g ( )

-I f
Informació d’antecedents
ió d’ t d t
- Definició geomètrica i geomecànica complerta de litotipus: NSPT ≠ Qad
- S’obliga a una justificació detallada del coeficient del sòl vers la NCSR
S obliga NCSR,
en cas necessari es definirà per a cada litotipus i cada sondeig
- A petició expressa del projectista o del Director de l’Obra es presentaran
recomanacions constructives (i si s’escau alternatives) pel sistema de
fonamentació, procés d’excavació, sistema de contenció, i es valorarà llur
influència amb els colindants

diap. 20

Cap. 3: contingut de l’estudi geotècnic (b)
p g g ( )

- Recomanacions: especificacions mínimes necessàries
- cota de fonamentació
- tensió admissible: definir capacitat portant i tensió de treball recomanada vs deform.
- valoració quantificada dels assentaments totals i diferencials (AMB s < 2.54 cm NO
VAL si no s’admet un dif
i ’ d t diferencial d l mateixa magnitud).
i l de la t i it d)
- elements de contenció: paràmetres pel càlcul d’empentes
- Llei tensió – desplaçament (en pantalles) o mòdul de balast (pantalles, fonaments) en
models d’interacció estructura – terreny.
- qualificació del terreny respecte a la capacitat de remoció de maquinària
- caracterització i influència de les aigües subterrànies
- valoració de l’agressivitat del terreny i de les aigües
- problemes d’excavacions, estabilitat de talussos provisionals, afeccions

diap. 21

Cap. 3: Confirmació de l’estudi geotècnic
p g

diap. 22

Cap. 3: Confirmació de l’estudi geotècnic (?)
p g ( )

diap. 23

Cap. 4: Fonamentacions superficials
p p

diap. 24

Cap. 4: Fonamentacions directes: disseny ( )
p y (1)

Resum de continguts:

- Definició tipològica de les fonamentacions “directes”: sabates aïllades i
corregudes,
corregudes pous de fonamentació emparrillats i lloses
fonamentació,

- Criteris de dimensionat: verificacions (estats límits) variables bàsiques del
límits),
terreny a considerar.

diap. 25

Cap. 4: Fonamentacions directes: CÀLCUL EN SÒLS
p

Criteris de dimensionat: verificacions estat límit ÚLTIM
-mètodes de càlcul:
-sòls
-analítics (detallats) - roques
-simplificats (aplicables amb restriccions)
mètode molt
Mètode simplificat per a sòls: habitual
abans del
Qad deduïda directament de NSPT
CTE

Condició: per sdif tolerable = 25 mm i D ≤ 2 %0 L = 12.5 m ( ! )

diap. 26

Cap. 4: Fonamentacions directes: ROCA
p
- Pressions
admissibles per a
fonamentació en roca:
- únic cas en que
s admet
s’admet un criteri de
disseny “segons
norma” (relació entre
tipologia i estat de la
roca i tensió
admissible).
- alternativa de càlcul
lt ti d àl l
analític simplificat.

diap. 27

Cap. 4: Fonamentacions directes: ASSENTAMENTS
p
- Assentament de fonamentacions directes
- Mètodes de verificació:
- sòls granulars: mètode de càlcul de Burlarnd & Burbridge (a partir
de NSPT).
- sòls granulars grollers (graves): placa de càrrega / geofísica
- sòls coherents: càlcul elàstic (quan Qw < Qprec).
- No contempla:
- Sòls granulars de compacitat fluixa (NSPT < 7).
- Sòls coherents normalment consolidats o quan Qw > Qprec (càlcul
de la consolidació)

diap. 28

Cap. 4: fonamentacions directes: construcció
p

- E prescriu l’ú d’
Es i l’ús d’una solera d’
l d’assentament (f
t t (formigó d neteja) 10 cm mín.
i ó de t j ) í
- Excavació curosa: final de l’excavació i col·locació del formigó de neteja:
temps mínim, fons d’excavació “inalterat”, p
p precaucions en cas de diferents
nivells de fonamentació, dimensions mínimes d’encastament)
- S’estableixen precaucions per al cas de presència d’aigua
- Es consideren també precaucions en cas de gelada del sòl, inundació,
aterraments, etc.

PROTECCIÓ DEL FONS
D’EXCAVACIÓ

diap. 29

Cap. 4: qüestions específiques per Lloses
p q p q p

- Estableix criteris preventius en cas de sifonament del fons d excavació
d’excavació
- Cal preveure l’aixecament del fons d’excavació quan la llosa es situa en el
fons d’un buidat important pels diferents mecanismes que poden dur a
variacions volumètriques d l sòl o al trencament d l mateix:
i i l è i del òl l del i
- aixecament per descompressió
- aixecament per expansivitat
i t i it t
- trencament del fons d’excavació

diap. 30

Cap. 4: qüestions específiques per POUS
p q p q p

- C it i preventius en cas d sifonament d l f
Criteris ti de if t del fons d’
d’excavació
ió
- En cas de parets d’excavació inestables entibar
- En cas d’esgotament del pou previ a formigonar: limitar el rentat de fins

diap. 31

Cap. 4: Fonamentacions directes: control
p

- E presenten un seguit de prescripcions pel control d’
Es t it d i i l t l d’execució d l
ió de les
fonamentacions superficials, en generals criteris de bona pràctica.
- Inspecció del fons d’excavació: cal verificar la correspondència amb les
p p
previsions de l’estudi geotècnic; cas de disconformitat es replantejarà el
projecte de la sabata en qüestió: “actuar en conseqüència” (en molts casos
manca una certa definició)
- Homogeneïtat de la superfície d’assentament de la sabata (zones toves i
zones dures)
- El control de la fonamentació haurà de reflectir-se en plànols o altres
documents, i haurà de ser incorporat a la documentació final d’obra.

diap. 32

Cap. 4: Fonamentacions directes: auscultació
p

- Es recomana per totes les construccions i es prescriu per a estructures C-
3 i C-4 l’auscultació mitjançant anivellació amb una precisió de 0.1 mm.

diap. 33

fonamentacions profundes

diap. 34

Cap. 5: Fonamentacions profundes: definició
p p

-Defineix el que és una fonamentació profunda (L > 8b)
- Segueix la sistemàtica habitual de classificació de les fonamentacions
profundes, definint-les per:
- la transmissió de càrregues al sòl: fuste / punta
- els materials: formigó “in situ”, prefabricats, d’acer, fusta
- la forma: secció circular prismàtica H cas especial: pilots – pantalla
circular, prismàtica, H...
- el procediment constructius: per excavació / per desplaçament

els micropilots no són considerats en el DB SE-C

diap. 35

Cap. 5: Fonamentacions profundes: disseny i càlcul
p p y
Accions a considerar:
s’abandona el
Es simplifica el càlcul: sistema tradicional
NTE segons el qual
- encep infinitament rígid i pilots articulat en cap
és suficient per
p
- càlcul simplificat: - fregament negatiu
g g definir el
comportament del
- empentes horitzontals
terreny amb la
Anàlisi de dimensionat: determinació de la
resistència per
- pilot aïllat
estat límit últim i assentament fuste i punta
- grup de pilots:
mètodes d càlcul d
èt d de àl l desenvolupats en annexes
l t

s’incrementa lleugerament el tope estructural (no distinció ambient sec / amb aigua)

diap. 36

Cap. 5: Fonamentacions profundes: construcció
p p

Condicions constructives:
-Criteri general
UNE-EN 1536:2000
per a pilots formigonats
“in situ”
- Formigó i els seus
components s./ EHE, RC...

diap. 37

Cap. 5: Fonamentacions profundes: control
p p

PILOTS FORMIGONATS “IN SITU”
- Durant l’execució de cada pilot es confeccionarà un “parte” de control que
f “
contindrà la informació obtinguda de la supervisió del replanteig, la
perforació, el formigonat, la col·locació d’armadures, etc
- Pilots tipus CPI-7/8: s’insisteix en la conveniència de realitzar un registre
continu de paràmetres durant l’execució
- S’imposa la realització d’assaigs de control: proves d’integritat (geofísica
S imposa d assaigs d integritat (geofísica,
sondeig mecànic) que haurà de ser fixada pel Plec de condicions de Projecte
abans de l’inici d’obra. S’esmenten els assaigs de càrrega.
PILOTS PREFABRICATS CLAVATS
- Sistemàtica del control del procés de clava: registre de paràmetres

diap. 39

Cap. 6: Estructures de contenció: definició
p

S’estableixen les tipologies habituals, afegint-se de noves no considerades o
poc definides en l’anterior normativa bàsica:
l anterior
-Pantalles:
- convencionals
- de pilots
- clavades (tablestaques i p
( q prefabricades col·locades en rasa)
)
- Murs de contenció (no inclou murs especials p.e. de rocalla)
- Entibacions

diap. 40

Cap. 6: Estructures de contenció: càlcul
p

Accions considerades: les habituals (pes propi de l’element de contenció,
empentes del reradors puntals ancoratges ) + novetats respecte a NBE-
reradors, puntals, ancoratges...) NBE
AE-88
- Considerar les accions degudes intrínsecament al terreny l’estudi
geotècnic h à d’
tè i haurà d’aportar t t els paràmetres necessaris d di
t tots l à t i de disseny
- Sobrecàrregues permanents / transitòries (colindants, vials, acopis...)
- Empentes degudes a terrenys expansius
- S’insisteix en la necessitat de considerar l’empenta en repòs especialment
en cas de reradors compactat o sòls sobreconsolidats

diap. 41

Cap. 6: execució: Murs
p

-Condicions constructives d’acord a les específiques d’aplicació de la EHE
-Especificacions sobre l’excavació equivalents a les esmentades per a
fonamentacions directes
-Es comprovarà la coincidència entre el terreny excavat i les previsions de
Es
l’estudi geotècnic; de tots els murs es realitzarà un registre documentat
sobre la seva execució.
-És especialment important controlar les característiques dels elements
É
d’impermeabilització i del material del reblert del reradors

diap. 42

Cap. 6: execució: Pantalles
p

Qüestions d’especial incidència:
-S’incideix de forma especial en la conveniència d’una correcta execució
dels murets – guia per assegurar una execució adequada de la pantalla
-Recalca la importància d’una adequada dosificació del formigó i un
Recalca d una
correcte ús dels llots tixotròpics
-Incideix en la necessitat de procedir a un formigonat correcte: emprant el
tub Tremie (mai abocant el formigó) i sense pauses de subministrament
-Es comprovarà la coincidència entre el terreny excavat i les previsions de
l estudi
l’estudi geotècnic; de totes les pantalles es realitzarà un registre
documentat sobre la seva execució.

diap. 44

Cap. 7: Condicionament del terreny: excavacions
p y
les excavacions no s’improvisaran sobre la marxa de l’obra:

diap. 45

Cap. 7: excavacions: càlcul; auscultació
p ;

-s’implica al responsable del Projecte, o en el
seu cas de l’estudi geotècnic, a la definició
cas, l estudi geotècnic
dels estats límits últims dels talussos en sòls i obliga a una correcta
en roca definició en Projecte
-es considerarà l’estat límit de servei de les (en l
( el seu cas, en
estructures o vials propers per efecte directe o l’estudi geotècnic)
indirecte, a curt o llarg termini, dels treballs
d’excavació

introdueix la necessitat de procedir a la instrumentació d’excavacions
d excavacions
quan les mesures prescriptives no siguin prou garantistes o les hipòtesi
de càlcul no es recolzin sobre dades fiables

diap. 46

Cap
Cap. 7: reblerts: disseny, co st ucc ó i co t o
eb e ts d sse y, construcció control

-El Projecte haurà de definir les qualitats del préstec, les condicions de
col locació
col·locació en obra el procediment i grau de compactació (entre d’altres)
obra, d altres)
-En cas d’estar limitats per un talús s’hi aplicaran les mateixes disposicions
que per als talussos d’excavació
-Preferentment s’utilitzaran sòls de tipus granulars (habitualment dits “sòls
adequats” o “seleccionats”)
-Els sòls argilosos requeriran d’un tractament especial i d’una previsió
Els d un d una
adequada sobre la seva col·locació en obra
-Cal un control adequat de la compactació (emprant els sistemes habituals
en obra civil), però s’ha de tenir especial cura en no sobrecompactar els
reblerts pels efectes negatius (incidència sobre estructures)

diap. 47

Cap
Cap. 7: gest ó de l’aigua:
gestió a gua

diap. 48

Cap
Cap. 7: gest ó de l’aigua: projecte i co st ucc ó
gestió a gua p ojecte construcció
-El Projecte definirà el procediment de gestió (esgotament, rebaix del n.f.,
drenatge per gravetat, etc):

-A demés dels condicionants habituals que han de garantir l’efectivitat dels
sistemes d’esgotament, es tindran en compte els condicionants ambientals:
-influència sobre l’aqüífer local
influència l aqüífer
-eliminació d’aigua amb possible contaminació de fins
-valoració de l’impacte ambiental en l’entorn
p
-S’imposa al Projecte una previsió de seguiment del nivell freàtic, pressions
intersticials, moviments del terreny... instrumentació + auscultació

diap. 49

diap. 50

Cap 8:
Cap. 8 millora o reforç de te e y
oa e o ç del terreny

-Primera Norma Bàsica d’aplicació a uns procediments de construcció cada
vegada més usuals en l’edificació (no només en obres singulars); tanmateix,
el desenvolupament de l’articulat és molt limitat i g
p genèric
-El disseny del procediment de millora serà establert en Projecte atenent a
totes les variables terreny – estructura involucrades
-Es tindran en compte els efectes sobre el medi ambient (injeccions,
addicions al sòl, contaminació d’aigües freàtiques)
- El projecte establirà les especificacions de les mesures constructives i de
control

diap. 51

Cap 9: ancoratges
Cap. 9 a co atges

-En general segueix les prescripcions de la UNE-EN 1537:2001 Anclajes al
Terreno, i d l R
T de les Recomendaciones para el proyecto, construcción y control
d i l t t ió t l
de anclajes al terreno H.P.8-96 elevant al caràcter de Norma Bàsica les
seves aportacions essencials

diap. 52

Annexes
e es

diap. 53

moltes gràcies pe la vostra ate c ó
o tes g àc es per a ost a atenció

diap. 54

p g
preguntes?
- ara que l’estudi geotècnic és obligatori, en cas de sinistre o patologia, els
arquitectes tècnics / aparelladores continuem sent responsables?
- que s’ha de fer si un ha de començar una obra en la que el Projecte no
compleix amb la definició dels procediments d’execució com obliga el CTE?
- qui / quan / com ha de procedir a la supervisió de l’execució de TOTES les
excavacions de TOTS els elements de fonamentació (sabates, pantalles,
pilots, murs de contenció...) per elaborar el registre que obligadament s’ha
s ha
d’incorporar a la documentació final d’obra?
- per a una unifamiliar de planta baixa sobre roca evident i en un solar pla,
és obligada la realització d’una campanya de prospecció complerta?
d una
- en quins casos i quins procediments d’auscultació són preceptius davant
de risc a colindants per excavacions o moviments de la fonamentació?

Curs codi tècnic de l'edificació db se-c v08

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

Más de Geotecnia Geosuport

Más de Geotecnia Geosuport (9)

Último

Último (9)

Curs codi tècnic de l'edificació db se-c v08