Se ha denunciado esta presentación.
Utilizamos tu perfil de LinkedIn y tus datos de actividad para personalizar los anuncios y mostrarte publicidad más relevante. Puedes cambiar tus preferencias de publicidad en cualquier momento.

Seminari 5x1: 5 intensitats de provisió per a 1 sanitat més valuosa - Jordi Varela

227 visualizaciones

Publicado el

Seminari per a directius i líders clínics de la Secció de Gestió Sanitària de l'Acadèmia Mèdica Balear - 1 d'abril de 2019

Publicado en: Atención sanitaria
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Seminari 5x1: 5 intensitats de provisió per a 1 sanitat més valuosa - Jordi Varela

  1. 1. 1
  2. 2. TEMPS DE REFORMES ESTRUCTURALS EIXOS D’ACCIÓ A L’ATENCIÓ PRIMÀRIA I A L’HOSPITAL 2
  3. 3. LAS TRES ESSÈNCIES DE 5x1 3 TEMPS DE REFORMES ESTRUCTURALS EIXOS D’ACCIÓ A L’ATENCIÓ PRIMÀRIA I A L’HOSPITAL
  4. 4. LAS TRES ESSÈNCIES DE 5x1 EL CONCEPTE DE VALOR COM EFECTIVITAT PERCEBUDA ELS PRINCIPIS PICKERIANS D’ATENCIÓ CENTRADA EN EL PACIENT LA PLANIFICACIÓ DELS SERVEIS A PARTIR DE LES NECESSITATS DELS GRUPS POBLACIONALS 4
  5. 5. EL PACIENT PRIMERA ESSÈNCIA d’inspiració pickeriana 5
  6. 6. 6 El 1988, el Picker Institute, als Estats Units, va encunyar el terme atenció centrada en el pacient, i va començar una recerca que va determinar quins eren els 8 eixos que defineixen més bé la qualitat assistencial des de la perspectiva dels pacients: 1. Respecte pels valors, preferències i necessitats de les persones 2. Rebre els serveis de manera coordinada i integrada 3. Disposar d’informació rellevant en format clar i comprensible 4. Aconseguir la màxima qualitat de vida possible, amb especial atenció a l’alleujament del dolor 5. Disposar de suport emocional per afrontar la por i l’ansietat 6. Implicar a familiars i amics en el seu procés en la mesura en que els propis pacients ho creguin oportú 7. Rebre atenció continuada independentment del punt d’atenció 8. Obtenir la màxima accessibilitat possible als serveis prescrits Atenció Centrada en el Pacient
  7. 7. Peter Pronovost, Johns Hopkins Medicine’s senior vice president for patient safety and quality, defensa que enlloc de fer enquestes de satisfacció, el que cal fer és seleccionar pacients amb molta experiència i preguntar-los-hi com ho veuen Decàleg del pacient hospitalitzat (elaborat a partir del què diuen els propis pacients): 1. Deixin-me dormir entre les 10 de la nit i les 6 del matí. No em prenguin constants ni m'extreguin sang si no és vital, i si ho és, expliquin-m'ho bé. Pensin que dormir bé m'ajuda a recuperar-me i em fa sentir millor. 2. No facin soroll al control d'infermeria. Baixin el volum de les converses, el televisor, la ràdio, l'ordinador i les alarmes dels aparells i monitors, especialment a la nit. Els pacients preferim plantes d'hospitalització poc sorolloses. 3. Tinguin cura de les meves pertinences. Tinguin inventariades i protegides les meves coses. Això em fa sentir més segur/a i incrementa la meva confiança en vostès. 7 Focalitzant l’experiència del pacient a l’hospital
  8. 8. 4. Truquin a la porta abans d'entrar i presentin-se. Dirigeixin-se a mi pel meu nom i no em tutegin si no els hi demano. En resum m'agradaria que respectessin la meva intimitat i la meva manera de ser. 5. Tinguin penjada a la paret una pissarreta amb els noms dels professionals de cada torn i amb les accions que m'han preparat per al dia. Això m'ajuda a estar orientat. Comprovin que el meu nom i el número del llit estan escrits en el capçal. 6. Tinguin-me al corrent, a mi i a la meva família, si observen canvis en les meves condicions clíniques. Informin-me també si hi ha retards a les proves programades. Estar informat/da em rebaixa l'ansietat. 7. Tinguin l'habitació neta. Netegin en profunditat cada dia. M'han dit que la neteja redueix el risc d'infeccions. 8. Escoltin-me i impliquin-me en les decisions del meu procés clínic. Facin servir un llenguatge planer i confirmin que els he entès. 9. Expliquin-me les normes bàsiques de l'hospital. Si estic ingressat/da en unes instal·lacions grans i complexes, on hi treballa molta gent, el fet d'entendre les regles, em fa sentir més adaptat/da. 10. Mantinguin un nivell alt de professionalisme a tothora. Quan estan prenent un cafè a l'office o quan ja han acabat el torn, per mi continuen sent el reflex del servei que se m'ofereix. No se n'oblidin d'aquest detall. 8 Focalitzant l’experiència del pacient a l’hospital
  9. 9. 9 DESIGN THINKING I PREMS
  10. 10. 10 DESIGN THINKING I PREMS
  11. 11. 11 EL VALOR DE LA PRÀCTICA CLÍNICA SEGONA ESSÈNCIA d’inspiració porteriana
  12. 12. DE L’EFECTIVITAT AL VALOR EFECTIVITAT CLÍNICA + quantitat de vida + qualitat de vida indicadors de mortalitat indicadors de morbiditat determinantsde la salut percepció VALOR 12
  13. 13. International Consortium for Health Outcomes Measurement és una organització sense ànim de lucre que promou la definició de resultats específics per a cada procés clínic. ICHOM organitza grups de treball combinats entre clínics i pacients per definir quins outcomes es pensa que són els més valuosos. Ha elaborat packs de outcomes per 24 processos clínics, i té en preparació 12 més. 13
  14. 14. Donald Berwick. Institute for Healthcare Improvement Les pràctiques clíniques inapropiades consumeixen entre el 25% i el 33% dels pressupostos sanitaris de tots els països del món 14 EL MALBARATAMENT PER PRÀCTIQUES DE POC VALOR 17 de juliol de 2017
  15. 15. 15 PLANIFICAR D’ACORD AMB LES NECESITATS TERCERA ESSÈNCIA d’inspiració kaiseriana
  16. 16. 16 REORDENAR ELS SERVEIS A PARTIR DE LES NECESSITATS DELS GRUPS POBLACIONALS
  17. 17. REFORMES PRÈVIES A L’ATENCIÓ PRIMÀRIA 17
  18. 18. 18 Julian Tudor Hart LLEI DE L’ASSISTÈNCIA SANITÀRIA INVERSA
  19. 19. MODEL ACTUAL D’ATENCIÓ A LA DEMANDA ESPONTÀNIA 19
  20. 20. MÉS TREBALL EN EQUIP 20
  21. 21. PROPOSTA D’ATENCIÓ A LA DEMANDA ESPONTÀNIA 21
  22. 22. ORGANITZACIÓ MÉS RESOLUTIVA 22
  23. 23. MÉS CARTERA DE SERVEIS 23
  24. 24. MÉS COORDINACIÓ ENTRE XARXES D’ATENCIÓ PRIMÀRIA 24
  25. 25. POBLACIÓ SANA INTENSITAT 1 25
  26. 26. ELS DETERMINANTS SOCIALS DE LA SALUT Els equips d'atenció primària i els de salut pública haurien d'estar presents en les principals activitats de l'entramat social i municipal de les seves respectives comunitats, tant per influir en la perspectiva saluto-gènica de tots els programes, com per conèixer de primera mà què es cou. 26
  27. 27. SALUT COMUNITÀRIA 1. Fomentar le accions que tenen evidencia suficient 2. Adoptar el model d’actius per a la salut (Rafa Cofiño) 3. Referenciar la guia “Community engagement” de NICE Cofino R, Aviñó D, Benedé CB, Botello B, Cubillo J, Morgang A, Paredes-Carbonell JJ, Hernán M. Informe SESPAS 2016. Promoción de la salud basada en activos: ¿cómo trabajar con esta perspectiva en intervenciones locales? Gac Sanit. 2016; 30 (S1): 93–8. • Vacunació infantil en grups de baixa adherència • Salut materno-infantil en colectius de risc • Intervencions conductuals en prevenció de sida entre homosexuals • Evitar consum de tabac en joves (evidència dèbil) • Prevenció de la diabetis 2 (evidència dèbil) 27
  28. 28. POBLACIÓ DE RISC INTENSITAT 2 28
  29. 29. ELS DETERMINANTS SOCIALS DE LA SALUT Solitud i pobresa són els dos determinants de la salut que més afecten aquest col·lectiu SALUT COMUNITÀRIA • Augmentar la vacunació de la grip en persones grans • Exercici físic i prevenció de caigudes en el domicili • Prevenció de la depressió i millores funcionals en persones amb pluripatologies 29
  30. 30. PROGRESSIÓ DE LA INSUFICIÈNCIA CARDÍACA (Classificació NYHA) 30
  31. 31. ORGANIGRAMA MATRICIAL DE LES UNIVERSITATS 31
  32. 32. 32
  33. 33. PERSONES AMB NECESSITATS SANITÀRIES I SOCIALS COMPLEXES INTENSITAT 3 33
  34. 34. Gráfic adaptaT de: Kuipers P, Kendall E, Ehrlich C, McIntyre M, Barber L, Amsters D, et al. Complexity and health care: health practitioner workforce services, roles, skills and training to respond to patients with complex needs. Brisbane: Clinical Education and Training. Queensland 2011. DIMENSIONS DE LA COMPLEXITAT 34
  35. 35. AVALUACIÓ INTEGRAL 35
  36. 36. 36
  37. 37. 1. El model actual és injust. El sistema sanitari és universal, mentre que l'accés al sistema social és restringit. 2. Les fonts de finançament són diferents. El sistema sanitari es nodreix del pressupost públic, mentre que el social és híbrid i es nodreix de diferents institucions i amb copagaments de vegades difícils de comprendre. 3. Els sistemes socials i sanitaris tenen problemes interns i externs de coordinació. Són sistemes dissenyats des de la perspectiva de la gestió dels recursos i no de les necessitats de les persones. 37
  38. 38. CIRCUITS ACTUALS PER A LES PERSONES DEL SEGMENT 3 38
  39. 39. Infermera Treballador social ajuntament Treballador social ABS Metge de família Geriatre THE CHRONIC CARE MODEL Elaboració conjunta d’una avaluación integral i un pla individualitzat 39
  40. 40. 40 Gráfico adaptado de: Shippee ND, Shah ND, May CR, Mair FS, Montori VM. Cumulative complexity: a functional, patient-centered model of patient complexity can improve research and practice. Journal of Clinical Epidemiology October 2012; 65 (10): 1041–51 & Spencer-Bonilla G, Quiñones AR, Montori VM. Assessing the Burden of Treatment. Journal of General Internal Medicine October 2017; 32 (10): 1141–5 & Leppin AL, Montori VM, Gionfriddo MR. Minimally Disruptive Medicine: A Pragmatically Comprehensive Model for Delivering Care to Patients with Multiple Chronic Conditions. Healthcare (Basel) 2015 Mar; 3 (1): 50–63. MODEL DE COMPLEXITAT ACUMULATIVA
  41. 41. EQUIPS D’ATENCIÓ A LA COMPLEXITAT 41
  42. 42. 42
  43. 43. 43
  44. 44. 44 SARA KREINDLER DE LA UNIVERSITAT DE MANITOBA VA ESTUDIAR L’IMPACTE DELS PROGRAMES DE CRÒNICS EN UNA REGIÓ DEL CANADÀ, I VA CONCLOURE: 1. Petits èxits no resolen la fallada general del sistema 2. La teva innovació és la meva complicació 3. El teu ordre és el meu caos 4. La teva integració és la meva fragmentació 5. Al final les urgències són el camp de refugiats dels sistemes sanitaris Kreindler SA. The three paradoxes of patient flow: an explanatory case study. BMC Health Services Research 2017; 17: 481.
  45. 45. REFORMES PRÈVIES ALS HOSPITALS 45
  46. 46. MODEL DE FUNCIONAMENT ACTUAL DE LA MAJORIA DE PLANTES D’HOSPITALIZACIÓ 46
  47. 47. 47 DIFICULTATS EN L’ATENCIÓ MÈDICA DELS PACIENTS HOSPITALITZATS
  48. 48. Model de guàrdias mèdiques i efecte weekend 48
  49. 49. 49 La via americana: les funcions dels metges hospitalists El 1996 Robert Watcher i Lee Goldman van descriure per primera vegada el terme hospitalist com un metge especialitzat en la pràctica de la medicina hospitalària. Aquest assumpte es va viure, ja llavors, com a imprescindible per a l'organització de les plantes d'hospitalització als EUA, a causa sobretot a la pluriocupació dels especialistes que feia que la gestió dels pacients ingressats sovint fora desordenada. Gairebé vint anys més tard, la Society of Hospital Medicine informa que ja hi ha més de 30.000 metges hospitalists treballant en 3.300 hospitals. Les 4 funcions del metge hospitalist segons Chris Addis, Director of Internal Medicine Hospitalists a Lancaster General Hospital: 1. Assumeixen la coordinació dels especialistes en posició de lideratge i de repartir joc (quarterback) 2. Saben comunicar al pacient les informacions clíniques de manera senzilla 3. Garanteixen la continuïtat assistencial 4. Són el referent per als metges de família tant durant l'ingrés com en el transfer
  50. 50. 2/3 o més dels pacients que reingressen ho fan per causes diferents a l’ingrés inicial. El Dr. Harlan Krumholz atribueix la síndrome de post-hospitalització a factors d’estrés durant l’ingrés: alteracions del son i dels ritmes circadians, dèficits alimentaris, dolor, manca d’activitat física, medicació que altera l’estat cognitiu o notícies adverses. Síndrome de post-hospitalització 50
  51. 51. 51 Què és un hospital magnètic? És una organització que, en un context de manca d'infermeres, és capaç de retenir-ne i d'atraure’n En un estudi de Margaret McLure s'ha definit el magnetisme com una qualitat de certs hospitals que es caracteritzen per: a) les infermeres tenen un nivell alt d'autonomia, b) hi ha supervisores de suport i, per tant, les càrregues de treball no tenen fluctuacions, c) hi ha programes ben desenvolupats de formació continuada, d) el model de treball està orientat al pacient, e) hi ha bona comunicació entre metges i infermeres i f) la competència és un valor per a la promoció. Augmentar el magnetisme de l’organització
  52. 52. UN MODEL INDUSTRIAL PER ALS PROCESSOS CLÍNICS PROTOCOLITZABLES INTENSITAT 4 52
  53. 53. 53 INDUSTRIALITZACIÓ DELS PROCESSOS CLÍNICS PROTOCOLIZABLES
  54. 54. 54 PRINCIPALS ELEMENTS DE METODOLOGIA INDUSTRIAL PER ALS PROCESSOS CLÍNICS 1. Mapeig industrial del procés 2. Delimitació de funcions professionals 3. Selecció i implicació dels pacients 4. Instruments de procés industrial (lean o six sigma) 5. Control de qualitat de procés i resultat 6. Instal·lacions i plantilles professionals específiques
  55. 55. 55 AVANÇANT CAP A UN MODEL DUAL
  56. 56. UN MODEL D’HOSPITAL GENERALISTA PER A LA COMPLEXITAT CLÍNICA INTENSITAT 5 56
  57. 57. 57 SISTEMA ADAPTATIU COMPLEX (CAS) CRITERIS DE PRIORITZACIÓ 1. Treball en equipo multidisciplinar 2. Avaluació integral i plans individualitzats 3. Coordinació amb atenció primària i serveis socials 4. Qualitat de les cures d’infermeria 5. Continuïtat de l’atenció mèdica 6. Atenció a la fragilitat i transferències acurades
  58. 58. SESIÓ CLÍNICA DE L’HOSPITAL GENERALISTA Metges generalistes referents Infermeres referents Treballador social de l’hospital Metges especialistes relacionats Metge i infermera de família 58
  59. 59. 59 UNITATS MULTIDISCIPLINÀRIES D’HOSPITALITZACIÓ PASSI ESTRUCTURAT I MULTIDISCIPLINAR DE VISITA
  60. 60. 6060 60 L'avaluació geriàtrica integral augmenta les probabilitats de sobreviure a un ingrés urgent i, a més, els costos es redueixen. Aquests resultats són especialment bons si els pacients ingressen en una UGA. "Si fossis una persona gran i fràgil i et diguessin que existeix un fàrmac que augmenta en un 22% les teves probabilitats de tornar a casa després d'una hospitalització, deixaries que t'ingressessin en un hospital que no disposa d'aquest producte?" UNITATS DE GERIATRIA D’AGUTS
  61. 61. 61 S’haurien de planificar àrees específiques per a pacients fràgils • Equips professionals especialitzats connectats amb l'equip wagnerià. • Espais adequats per evitar desorientacions, caigudes, úlceres, etc. • Espais silenciosos per reunir-se les famílies i els equips implicats i així afavorir la presa de decisions compartida. SECCIONS D’URGÈNCIES GERIÀTRIQUES
  62. 62. NOU MODEL DE RELACIÓ ENTRE NIVELLS ASSISTENCIALS 62
  63. 63. 63
  64. 64. 5x1 EN RESUM 64
  65. 65. LAS TRES ESSÈNCIES DE 5x1 EL CONCEPTE DE VALOR COM EFECTIVITAT PERCEBUDA ELS PRINCIPIS PICKERIANS D’ATENCIÓ CENTRADA EN EL PACIENT LA PLANIFICACIÓ DELS SERVEIS A PARTIR DE LES NECESSITATS DELS GRUPS POBLACIONALS 65
  66. 66. TRES INTENSITATS DE TIPUS POBLACIONAL DUES INTENSITATS ALS HOSPITALS EN UN SOL SISTEMA SANITARI (I SOCIAL) DE DRET UNIVERSAL 66
  67. 67. I DOS (DE FET TRES) INSTRUMENTS PER A LA COL·LABORACIÓ EFECTIVA 67 EN UN SOL SISTEMA SANITARI (I SOCIAL) DE DRET UNIVERSAL
  68. 68. SENSE OBLIDAR EL TREBALL EN EQUIP MULTIDISCIPLINAR 68
  69. 69. Un microsistema clínic és una unitat de treball on tots els professionals implicats comparteixen valors i objectius, on tots creuen que les accions tenen sentit per als pacients, on es fomenten les reunions d'equip multidisciplinari i on tots, de comú acord, exerceixen el seu treball en funció de les seves capacitats i competències. 69 ELS MICROSISTEMES CLÍNICS: LA PEÇA CLAU
  70. 70. Com defensa Richard Bohmer, els equips clínics han d'aplicar les millors pràctiques de manera rigorosa, han d'abordar els processos complexos amb mecanismes de prova-error i han de tenir una actitud orientada a millorar les coses des de la quotidianitat. 70 ELS MICROSISTEMES CLÍNICS: LA PEÇA CLAU
  71. 71. 71 L’AUTOGESTIÓ: EL REPTE
  72. 72. I SI NO HI HA PROU CORATGE PER A LA DISRUPCIÓ? 72
  73. 73. 73 DECÀLEG D’AVENÇOS FACTIBLES 1. A l’atenció primària: agrupar professionals i professionalitzar agendes 2. També a l’atenció primària: organitzar el treball segons demandes diferents 3. Augmentar la cartera de serveis d'atenció primària en funció de les possibilitats pressupostàries 4. Generar sessions clíniques entre nivells i entre xarxes 5. Distribuir serveis d'atenció urgent a nivell d'atenció primària pel territori 6. Promoure un "codi fragilitat" en el sistema d'emergències mèdiques 7. Potenciar les decisions compartides i les comissions "right care" 8. Augmentar la seguretat i l'atenció continuada dels pacients ingressats 9. Transformar trajectòries clíniques en cadenes de valor en els processos més freqüents 10. Crear unitats de geriatria d'aguts i seccions geriàtriques a les urgències
  74. 74. 74 No subestimis mai el poder d’unes quantes persones compromeses a canviar el món. De fet, és l’única cosa que ho ha aconseguit. Margaret Mead, antropòloga
  75. 75. 75 Disponibles a

×