Activideo2

Els audiovisuals a l’aula

TÍTOL DE L’ACTIVITAT: Els moviments
Edat: Tots els cicles de Primària i ESO. Material:
Una càmera, cinta, bateria o adaptador, trípode, monitor/
Durada aproximada:
televisió.
Es tracta d’unes activitats d’aprenentatge bàsiques, així
doncs, resulta important que tots els alumnes puguin Espai:
realitzar-les. En funció d’aquest objectiu caldrà planificar el L’aula. El lloc on es desenvolupi l’activitat.
temps de les sessions.

Agrupament:
El grup-classe per a les activitats prèvies. Grups de quatre o
cinc alumnes per a les activitats pràctiques.

Presentació de l’activitat
Es tracta que els alumnes coneguin i sàpiguen aplicar les distintes possibilitats expres-
sives i/o narratives dels moviments que pot fer una càmera de vídeo.

Descripció detallada de l’activitat
Recordem que els moviments de la càmera poden ser:
PANORÀMICA HORITZONTAL O VERTICAL: quan la càmera gira sobre el seu eix de
dreta a esquerra o a l’inrevés; i quan la càmera va de dalt a baix o a l’inrevés.

48

El vídeo. Estratègies i recursos didàctics

En els dos casos la càmera compleix una funció descriptiva, però –segons què expli-
quem– també de tipus dramàtic.
EL ZOOM: la càmera fixa enregistra el que passa al seu davant utilitzant-hi la funció
zoom per apropar o allunyar (vegeu les activitats referides a l’enquadrament).
Un altre tipus de moviment de la càmera és quan aquesta no està quieta en un punt,
sinó que es desplaça cap a algun lloc. D’aquest moviment se’n diu TRÀVELING, el qual
pot ser:
FRONTAL: quan la càmera avança cap al que està enregistrant o se n’allunya.
LATERAL: quan la càmera segueix paral·lelament el que està enregistrant, com si
“caminés” al seu costat.
VERTICAL: quan la càmera es desplaça de dalt a baix o viceversa.
CIRCULAR: quan la càmera es desplaça d’una manera circular, girant al voltant del que
enregistra.

Activitat 1
Amb els alumnes de Cicle Inicial i Mitjà no cal treballar tots els moviments de càmera,
atesa la seva complexitat proposem treballar només les panoràmiques i el zoom.

Proposta:
1. Per començar es pot jugar a anar descrivint el que veuen mentre mouen el cap de
dalt a baix i a l’inrevés, i quan el belluguen d’esquerra a dreta i a l’inrevés. Doncs bé, això
és el que farem a continuació però amb la càmera. Posarem la càmera sobre un trípode i
muntarem un circuit tancat. Per torns, els alumnes, aniran demanant al company que porta
la càmera que faci els mateixos moviments de càmera que ells fan amb el cap.

49


Activitat 2
Cicle Superior i ESO:
1. Per descobrir i conèixer els tipus de moviments de la càmera, muntarem un circuit
tancat de televisió i farem una sèrie d’exercicis previs molt senzills.
Per exemple:
Demanarem que un alumne manipuli la càmera. El professor o un altre alumne li anirà
donant instruccions per tal que faci uns determinats moviments amb la càmera.
Per fer panoràmiques: (la càmera amb trípode; no s’hi podrà utilitzar el zoom)
“Enfoca en X i mostra’l des del cap fins als peus”; “Enfoca en X de mig cos cap amunt
i presenta’ns la resta del grup-classe”, etc.
Per fer un tràveling: (la càmera sense trípode; no s’hi podrà utilitzar el zoom)
“Segueix en X fins a la sortida de l’aula.”
“Mostra tot el que tenim penjat a les parets de l’aula.”
Molt probablement, tindran problemes d’enfocament; de seguiment del personatge;
d’elements o persones que entren en camp “trencant” la panoràmica; etc. Caldrà que facin
propostes i pràctiques a fi de resoldre aquests problemes (que són els que hauran d’afron-
tar quan enregistrin “de veritat”).

Activitat 3
A continuació, els mostrarem una o unes seqüències de cinema en què la càmera faci
algun moviment senzill, llavors els demanarem on estava situada la càmera en cada cas i
quin moviment havia fet. Serà important que no confonguin els moviments d’angulació
amb els desplaçaments de la càmera.
Als alumnes del Cicle Superior i ESO podem fer-los notar o analitzar el fet que panorà-
miques i tràvelings es poden realitzar conjuntament; són els anomenats moviments de
grua. I, també, que panoràmiques i tràvelings permeten passar d’un tipus de pla a un altre.
Per exemple, d’un pla mitjà a un primer pla, una panoràmica iniciada com a pla general
acaba en un pla mitjà, etc.

Activitat 4
Ara ja podem proposar una sèrie d’enregistraments que, en certa manera, s’enllacen
amb les propostes de l’apartat dedicat als diversos tipus de plans.
• Cal que formin equips de quatre o cinc persones.
• Es tracta d’enregistrar alguna o algunes de les frases següents o de les que ells matei-
xos poden suggerir. Les imatges soles han d’explicar la situació, per tant, no podrà
haver-hi veu que les expliqui.
• Cada equip decideix, prèviament, quin o quins dels moviments de càmera treballats
anteriorment aplicarà a cada “frase” a l’hora d’enregistrar-la.

— Nen! vés amb la mare. — Si t’acostes, t’ho diré a l’orella!
— Què hi fas, amagat sota la taula? — Mira: estic embarassada!
— Té el mocador i para de plorar. — Aquest és el meu nas i aquell és el seu.
— Mira! la Maria és dalt de la taula. — Vols parar de seguir-me, càmera estúpida!
— He, he! l’hem tancat al pati. — No espiïs més el que escric!

50


• Cada “història” ha de ser molt curta (uns 20-60 segons).
• Un cop enregistrades caldrà passar-les al grup-classe per valorar-les: comprensió de
la història; encert o no dels moviments de càmera; suggeriments d’altres possibilitats
per explicar la mateixa història; etc.
• Igualment, proposem fer el visionat i l’anàlisi de seqüències de pel·lícules perquè els
alumnes descobreixin i, si escau, analitzin els diferents moviments que pot fer una
càmera “professional”.

51


TÍTOL DE L’ACTIVITAT: El so
Edat: Material:
Cicle Inicial, Mitjà i adaptable al Superior i ESO. Micro, magnetoscopi amb funció audiodub , monitor, trípode
i càmera.
Durada aproximada:
Una o dues sessions. Espai: Un espai silenciós.

Agrupament: Petit i gran grup.

Es tracta d’una activitat per treballar la importància del so. En qualsevol gravació
audiovisual el so és tan important com les imatges, fins al punt que, de vegades, una gra-
vació sense so o amb el so poc adequat pot generar resultats poc creïbles o amb poca força.
Alhora, veurem com un missatge audiovisual pot canviar de significat tan sols canviant-ne
l’àudio.


Activitat 1: A qui se sent?
Les activitats 1 i 2 estan pensades per a alumnes de Cicle Inicial (d’acord amb el nivell,
també es pot fer al Cicle Mitjà).
1. Donarem als alumnes un text molt breu. Una frase, per exemple. I els demanarem
que cap altre company en conegui el contingut.
2. Després muntarem un circuit tancat de televisió. Els alumnes s’enregistraran llegint
la seva frase.
3. Ningú no pot veure aquest enregistrament, per tant haurem de muntar aquest circuit
tancat de televisió en un altre espai que no sigui l’aula . D’aquesta manera, l’activitat esde-
vé compatible amb altres que s’estiguin fent a classe i, al mateix temps, evitem que els
alumnes coneguin qui diu cada frase. També ho podem fer a la classe en moments en què el
grup no hi és per alguna raó. En un o altre cas només cal organitzar els torns per fer la
gravació.
4. Passarem la cinta al grup-classe però només amb l’àudio, sense que es vegin les
imatges. Entre tothom s’haurà d’endevinar a quin company correspon la veu.
Per comprovar si l´hem encertada, només s’hauran de veure les imatges.

Activitat 2: Què se sent?
1. Es prepara una gravació amb les imatges d’objectes quotidians recognoscibles amb
facilitat pel so que fan. La gravació serà d’imatge i so. Per exemple: la cadena del vàter i el
soroll que fa, el pati ple de nens i nenes que juguen, una olla a pressió funcionant, el tecleig
d’una màquina d’escriure, cotxes, motos, una pilota que bota, una aixeta oberta que goteja,
etc.
2. Passarem només l’àudio de la cinta i es tractarà que endevinin de quin soroll es
tracta i quin objecte, lloc, situació, etc. el provoca. Podem anar anotant en una llista, per
ordre, què van sentint.
3. A continuació, visionarem la cinta amb la imatge i el so, i anirem comprovant si s’ha
sabut encertar de què es tractava només escoltant-ne el so, sense el reforç de la imatge.
(Si cal, per tal d’ajudar els més menuts, els podem donar una fitxa amb el nom o dibuix

52


dels elements gravats, perquè escriguin una creu al costat al moment en què els recone-
guin.)

Activitat 3: Veu en off
Aquesta activitat pretén iniciar els alumnes en la manipulació de la funció audiodub o
insert de so.
1. Es tracta de tenir gravades imatges ben diverses, una mena de “banc d’imatges” que
podem enregistrar nosaltres mateixos o bé obtenir de la televisió, de cintes de vídeo, etc.
2. A partir del Cicle Mitjà podem demanar que siguin els mateixos alumnes que el
creïn.
3. Agruparem els alumnes en petits grups –o individualment– i els demanarem que
triïn alguna de les imatges emmagatzemades que els mostrarem sense veu.
Després els demanarem que decideixin el so que volen ficar-hi. Un so que es pot
correspondre o no amb el real. Així, un nen pot imitat el bram d’un lleó per acompanyar
aquesta imatge, però també pot fer que ens digui “Bon dia” amablement.
En funció de l’edat i els coneixement que tinguin haurem de decidir si la part tècnica
la porten els mateixos alumnes o el professor (vegeu la fitxa en què s’explica el funciona-
ment de l’audiodub).

Activitat 4: les imatges poden suscitar moltes històries
1. Gravarem, o demanarem als nostres alumnes que ho facin, entre quatre i sis fotogra-
fies (millor si mantenen alguna mena de relació de qualsevol tipus entre elles).
2. Farem grups de tres o quatre alumnes i donarem a cada equip una còpia de la cinta
en què hem enregistrat la sèrie de fotografies.

53


3. Demanarem a cada grup que, sense que els altres se n’assabentin, escriguin un text
per explicar cada fotografia, de manera que s’hi relati una història, i els direm que aquesta
història l’hauran de gravar com a veu en off a la cinta.
4. Després gravarem els diversos àudio en cada una de les cintes.
5. Visionenarem a classe totes les històries.
6. Per acabar. cal fer-los reflexionar sobre com imatges iguals poden suggerir històries
distintes. I, en conseqüència, la importància que té el text que acompanya les imatges... i
que fàcil que resulta manipular la informació.

Per demostrar-ho, proposarem als alumnes del Cicle Superior dur a terme l’activitat
següent:

Activitat 5: manipulació informativa
1. Enregistrarem, o demanarem als nostres alumnes que ho facin, distintes notícies en
què la imatge exerceixi un paper important.
2. En seleccionarem una (per exemple: l’apallissament d’un ciutadà negre per la policia).
3. La copiarem sense àudio en tantes cintes com grups de treball organitzem a classe.
4. En donarem una a cada grup i els demanarem que escriguin l’àudio que hi posarien,
però jugant cada grup un rol ideològic diferent:
• un grup racista
• un grup defensor de la igualtat racial
• un grup “neutre” ideològicament parlant
• un grup deixarem que hi introdueixi lliurement el seu comentari
• etc.
5. Si volem, podem introduir l’àudio a les imatges tal com s’explica a l’activitat del
doblatge.

54


Activitat 6
Doblatge 1
1. Caldrà que gravem de la televisió fragments de sèries, dibuixos, reportatges, pel-
lícules, anuncis, etc. Ara, doncs, podríem parlar d’un “banc de seqüències”.
2. Organitzenarem grups de treball a fi de modificar-ne el so original. És a dir, a fi de
preparar un nou àudio.
3. És evident que no podem esperar un nivell de doblatge tècnicament gaire satisfacto-
ri, però sí que hem de demanar una visió atenta de les imatges per garantir un cert nivell
de correcció en la durada i l’adequació dels sons.
4. Aquesta activitat la podem fer en la nostra llengua, malgrat que, igual que l’anterior,
és molt útil com a pràctica per a una segona llengua o una llengua estrangera.

Doblatge 2
1. Es graven de la televisió tres o quatre maneres de parlar, és a dir, de diferents tons de
veu, per exemple un discurs d’un politic, la locució d’un presentador de concursos, d’un
retransmissor d’un esport.
2. Els imitarem.
3. Després els doblarem dient el mateix text però canviant els tons de veu o canviant el
text però mantenint-hi el mateix to de veu.
L’objectiu és veure com el que fa més efectiu als continguts verbals és el to de veu. Per
tant, en un missatge audiovisual és molt important el to de veu.

Posar músiques
1. Hem de tenir gravacions sense so de coses diverses. Una entrevista, una escena de
por, un menjador amb gent.
2. Ells han de buscar quina seria la música, els sorolls de fons o els sorolls especials que
els semblen més adequats per a cada gravació.
3. Posaran la música a les gravacions (vegeu la fitxa de sonorització).
Seria bo tenir un banc o arxiu de sons. Podrien fer una col·lecció de sons en cassets i
classificar-los.

55


El muntatge

TÍTOL DE L’ACTIVITAT: Concepte i tipus de muntatge

Edat: Cicle Superior i ESO. Material:
Durada aproximada: Dues sessions. Càmera, trípode, 2 magnetoscopis, fotografies, monitor.

Agrupament: Grup-classe i petit grup. Espai: L’aula, pati, carrer.

En aquesta activitat es treballa què és el muntatge; les diverses maneres de muntar una
historia i com els diversos muntatges o editatges poden donar lloc a històries diferents o a
matisos diferents.
El significat d’una imatge depèn de les imatges anteriors i posteriors, i del so que
l’acompanyi. Mitjançant el muntatge compaginem les imatges gravades perquè es conver-
teixin en una història que tingui sentit. El muntatge ve a ser la sintaxi narrativa cinemato-
gràfica o videogràfica. L’operació de muntatge comprèn, bàsicament, aquestes fases:
• seleccionar les preses
• ordenar-les d’acord amb l’ordre en què volem que apareguin a la cinta
• unir les diferents preses seleccionades
Amb els alumnes treballarem dos tipus de muntatge:
Muntatge lineal: tota la història es conta a mesura que va passant, l’ordre de l’acció és
cronològic, els missatges es transmeten l’un darrere de l’altre.
Muntatge paral·lel: dues accions succeeixen simultàniament, la història passa en dos
llocs diferents però al mateix temps. S’alternen fins que convergeixen en un punt comú.


Activitat 1: Quan mirem fem muntatges
El primer que es proposa és fer un exercici mental per demostrar que nosaltres fem
muntatges i seleccionem imatges quan mirem.
Podem iniciar el tema del muntatge fent-los prendre consciència del següent: que
expliquin què fan quan estan asseguts en un banc del pati observant o mirant al seu vol-
tant. Si ens fixem anem mirant el pati en general fins que ens concentrem en una determi-
nada història de les moltes que succeeixen davant de la nostra vista. Primer mirem en pla
general tot el que hi ha al pati, tot seguit seleccionem i ens fixem més en un grup determi-
nat, després en els seus rostres, fins a concentrar-nos en el que estan fent i en tot allò que
ens crida l’atenció d’aquell grup.

5. Parlem indistintament de muntatge i editatge com si fossin sinònims, encarà que en el món del vídeo és més adient
parlar d’editatge.

56


Activitat 2: Explicar una història de dues maneres
Es formen dos grups i se’ls donen unes indicacions escrites molt senzilles diferents a
cada grup, perquè facin unes gravacions. En comptes de gravar, també es poden fer foto-
grafies. Es tracta, per exemple, de gravar la història de dues amigues –l’Anna i la Pia– que
han quedat per anar al cinema.
1. Gravar aquestes preses (és recomanable fer-les seguides sense editar).

Grup A Grup B
1. PG de la Pia sortint de casa seva 1. PG de la Pia sortint de casa seva.
2. PS amb la Pia caminant per un carrer. 2. PG de l’Anna sortint de casa seva.
3. PG de totes dues, la Pia i l’Anna, 3. PS amb la Pia caminant per un carrer.
davant la porta del cine saludant-se.
4. PS amb l’Anna corrent pel carrer.
5. PG de les dues arribant a la porta del cine
i saludant-se.

1 1

2 2

3 3

4

5

57


Acabades les gravacions, explicarem que organitzar el temps en què passen les accions
és el mateix que succeeix a les novel·les en què els successos s’ordenen de la manera que
més convé a les intencions de l’escriptor (es pot intercalar en la narració un fet ja passat, un
altre que podria ocórrer, etc.). A la narració visual les accions es poden presentar d’una
manera alterada respecte a la realitat, i segons com s’ordeni aquesta acció obtindrem el
muntatge lineal i/o el muntatge en paral·lel.
1. Es visionen ambdues gravacions i es demana a cada grup a quin muntatge correspo-
nen les seves gravacions.
2. Es pot proposar que inventin les seves històries i facin diversos muntatges d’una
mateixa història.

Activitat 3: Una mateixa gravació poden ser dues o més històries
Amb aquesta activitat es pretén demostrar com unes mateixes preses ordenades de
manera diferent poden donar lloc a dues o més històries.
1. Es fan grups reduïts.
2. Es proposa fer les gravacions següents:

núm. pla temps posició de la càmera què veig (preses)
1 PS 1 minut angle normal un tros de paret amb una porta al
i en el trípode centre
2 PS 1’ ídem un nen es dirigeix a la porta, l’obre,
entra i tanca
3 PS 1’ ídem un nena es dirigeix a la porta, l’obre,
entra i la tanca
4 PS 1’ ídem la porta s’obre i tots dos surten agafats
i se’n van

3. Com a treball previ es pot demanar que per grups facin un còmic utilitzant aquestes
preses com a vinyetes. Poden repetir-les tants cops com vulguin, en l’ordre que vulguin
i amb el text que vulguin (aquest apartat pot ser opcional).
4. Cada grup ha de fer un guió de muntatge posant les accions anteriors en l’ordre en
què vulgui. També es poden repetir, posar-hi els sons i els sorolls que es vulguin.
5. Després se’n farà l’editatge. Es tracta d’un bon exercici per fer pràctica d’editatge
i sonorització (vegeu l’activitat d’editatge).
6. Es compararan les diferents històries que han sortit i es reflexionarà entorn de la
importància que té l’ordre de les preses respecte al significat de la història.

Activitat 4: Causa/efecte
Un altre aspecte que es pot treballar és que quan es vol explicar una història no cal
gravar tots els passos d’aquesta. El muntatge ens permet utilitzar diversos recursos i siste-
mes per provocar en la ment dels espectadors una vivència de la història sense necessitat
de gravar-ne tots els detalls. Es tracta de suggerir la història a partir d’una causa i el seu
efecte.
Per exemple:
1. Demanarem que componguin un storyboard amb aquestes accions: uns nens juguen a
pilota, trenquen un vidre i se’n van corrents. L’han de saber explicar només amb tres preses.

58


2. Posat cas que no aconsegueixin resoldre-la només amb les tres preses, les hi propo-
sem nosaltres.
• Uns nens juguen a pilota (PG)
• Es trenquen els vidres d’una finestra (PS)
• Els nens fugen corrents (PG)
No ens cal veure com la pilota trenca un vidre per entendre l’efecte que ha causat la
pilota, perquè tothom té els coneixements previs suficients per saber que la pilota pot
trencar el vidre. Aquest recurs s’anomena el·lipsi.
La causa/efecte també ens permet donar significats diversos a les històries perquè una
causa pot tenir efectes distints. Per tant, podem trobar diferents maneres d’acabar una
història.
1. Els mateixos alumnes, o també nosaltres, podem explicar una història sense explicar-
ne el final.
2. Demanarem que, per grups, proposin diversos finals.
3. Per votació, n’escollirem dos.
4. Gravarem, una sola vegada, la història sense el final.
5. Gravarem, separadament, els dos finals.
6. Farem dos editatges de la mateixa història i en un hi posarem el primer final i en
l’altre el segon.

TÍTOL DE L’ACTIVITAT: El temps i el seu ritme

Edat: Cicle Mitjà i Cicle Superior. Material: Trípode, càmera, monitor.

Durada aproximada: Una sessió. Espai: L’aula.

Agrupament: Grup-classe.

Es tracta de descobrir la importància del temps. Viure una acció o veure-la no és el
mateix. Sovint advertim els alumnes de no allargar massa estona una mateixa gravació,
perquè a l’hora de visionar-la es fa avorrida. Això els costa una mica d’entendre quan són
ells mateixos els protagonistes del que estan enregistrant.


Activitat 1
1. Amb un circuit tancat es grava
durant un minut una persona caminant
molt a poc a poc d’un costat a l’altre dels
límits de la pantalla, és a dir, sense que
surti del camp visual.

1 minut

59


2. Es grava un minut en què aquesta persona o persones, corren, salten, s’empaiten,
etc., davant de la càmera.

1 minut

3. A classe es visionen les dues gravacions i es demana quina de les dues gravacions ha
durat més estona. Sens dubte, respondran que la de la persona que camina molt a poc a
poc.
4. S’informa que les dues gravacions han durat exactament el mateix temps: un minut. I
se n’extreu al màxim de conclusions: no és el mateix qui fa l’acció que qui la mira; no totes
les imatges demanen del mateix temps; les imatges han de ser gravades pensant que seran
visionades.

Activitat 2
1. S’enregistra una persona fent una acció des del principi fins al final. Per exemple,
algú que baixa o puja una escala; algú menjant-se un plat de pasta; etc.
2. A continuació, es graven les mateixes accions però parcialment, només l’inici i el final
(evitant, però salts de ràcord).
Es visionen les gravacions i s’extreuen conclusions sobre les sensacions que provoquen
les diverses gravacions. El temps i el ritme amb els quals transcorren les imatges són uns
elements que cal controlar, ja que produeixen efectes en l’espectador, i els poden provocar
des de l’avorriment total fins a l’atracció més intensa, els poden provocar sorpresa, por,
angoixa, etc.
En aquest sentit és interessant, amb els alumnes més grans, analitzar seqüències de
pel·lícules on s’utilitzi el recurs de l’el·lipsi narrativa.

60


Recursos

TÍTOL DE L’ACTIVITAT: Els trucs i altres jocs

Edat: Cicle Mitjà, Superior i ESO. Material:
Càmera, trespeus, monitor de televisió, altres estris, com ara
Durada aproximada:
una caixa cartró, corda, got i ampolla d’aigua... vegeu les
Pot ser variable, d’acord amb el nombre d’activitats que es necessitats de material de cada activitat.
duguin a terme.
Espai: L’aula.
Agrupament:
L’activitat es pot realitzar en petit grup, tenint en compte
que una part del grup actuarà d’espectador mentre que
només un alumne, per torns, anirà fent d’actor.

De vegades el desconeixement tècnic del mitjà fa que els alumnes es pensin que totes
les imatges que es veuen a la pantalla són o poden ser de veritat . Les activitats que ara es
presenten són uns jocs que permeten treballar la discontinuïtat del temps, la relativitat de
l’enquadrament. Es tracta d’anar incidint, mitjançant la pràctica d’activitats com aquestes,
en la desmitificació del mitjà, sense que això comporti cap decepció, sinó, ben al contrari, la
possibilitat d’intervenir tot jugant en la producció “d’efectes màgics”.


Activitat 1: Fer màgia
Joc 1: Aparèixer i desaparèixer
1. Instal·larem la càmera sobre el trespeus de manera que quedi fixa. La càmera no s’ha
de bellugar gens del lloc, per evitar-ho es pot fer algun senyal al terra, al punt exacte on hi
ha els trespeus.
2. Així mateix, farem un senyal al terra que marqui l’espai en què s’haurà de col·locar
l’actor.
3. S’inicia la sessió dient que anem a fer màgia, que farem desaparèixer un company.
4. Surt un nen a fer d’actor. Es col·loca en l’espai marcat al terra, i se li explica que no
s’ha de moure del lloc marcat.
5. Llavors es grava uns segons l’actor en aquesta posició. Després es prem la pausa i es
demana a l’actor que surti de davant la càmera.
6. Aleshores es torna a gravar uns segons el mateix espai però ara sense ningú davant
de la càmera.
7. Es pot repetir la mateixa acció tantes vegades com alumnes formin part del grup de
manera que tots facin d’actors, per torns.

61


8. Es visiona el que s’ha gravat i descobriran, potser amb gran sorpresa, que els actors
apareixen i desapareixen a la pantalla com si fos per art d’encanteri.
9. Com a conclusió es pot demanar que expliquin què s’ha fet durant la gravació i què
s’ha vist després en pantalla. Durant aquesta reflexió cal arribar a parlar que el truc ha
consistit únicament a eliminar un temps de gravació, el temps necessari per canviar alguna
cosa.
10. Es pot repetir l’activitat introduint-hi modificacions. Per exemple, fer aparèixer
i desaparèixer un barret que portem al cap, transformar cada alumne en un altre, transfor-
mar un objecte en un altre, etc. La màgia hi és i qualsevol cosa és possible.

Joc 2: Quants n’hi caben!
Aquesta activitat es basa en el mateix truc que l’anterior.
1. La càmera ha de quedar ben fixada al trípode i que no es bellugui .
2. Col·loquem una capsa de cartró grossa fixada al terra, perquè és molt important que
no es bellugui del lloc, en tot cas caldria assenyalar-ne al terra, amb un guix, la posició
exacta.
3. Es grava amb la càmera durant uns segons com entra un nen o una nena.
4. S’atura la gravació.

62


5. Surt el qui ha entrat dins la capsa.
6. Es grava com hi entra un altre nen. I així successivament.
7. Es visiona tot seguit. Oh sorpresa! Tots han entrat a la capsa i és impossible que tots
hi càpiguen.
8. És aconsellable que algú cronometri el temps que es tarda a gravar tota l’experiència,
perquè després això permetrà fer la reflexió respecte al tema que el temps real no coinci-
deix amb el temps de la filmació (vegeu l’activitat “El temps i el seu ritme”).
9. Enlloc d’una caixa també ho podem fer amb un bidó, un armari, entrant molts nens
en un vàter, o també podem agafar per exemple una motxilla petita i fer veure que hi po-
dem ficar 20 o 30 llibres... una maleta, etc.

Activitat 2: Relativitat de l’enquadrament
Joc 1: Si que puja!
1. Es crea un circuit tancat: monitor i càmera connectada si pot ser amb un fil llarg.
2. Es fixa la càmera al trípode, se li dóna una posició inclinada.
3. S’ha d’enfocar un fons neutre, sense objectes.
4. Els nens que es veuen pel monitor representaran que pugen una paret i que es can-
sen. Per fer més versemblant la representació, se’ls pot donar una corda a què tots s’agafen.

5. Després es visiona i es veu com si realment escalessin una paret.
6. Es poden treballar altres situacions: baixen de la paret, hi caminen, etc.

63


Joc 2: L’aigua cau
Aquesta activitat es basa en el mateix que l’anterior. Cal girar totalment la càmera, de
manera que la imatge també queda girada del tot, per tant es tracta de jugar amb els múlti-
ples jocs que es poden fer amb l’engany.
1. La càmera damunt una taula, posada a l’inrevés i connectada en circuit tancat a un
monitor, perquè la gràcia rau a veure el truc en directe per poder enquadrar de la manera
més correcta.
2. Dues mans: una que aguanta un got i una altra que té una ampolla d’aigua.
3. Es fica una mica d’aigua al got. L’efecte és que l’aigua va cap amunt enlloc de caure
cap avall.

Joc 3: Què és?
Aquesta activitat consisteix a tenir un dibuix contingut en altres dibuixos. Enquadra-
rem un primer pla fins a un pla més general de manera que es van donant informacions
enganyoses, perquè el que es veu no és el dibuix complet. A mesura que es va canviant de
pla es modifica el significat de la imatge. Es tracta de jugar amb el zoom tancat, que anirem
obrint fins a tenir la imatge de tot el dibuix.
1. Es fa un dibuix dins d’altres dibuixos. Per exemple:
• 1r enquadrament: és una cara.
• 2n enquadrament: la cara dins un ull.
• 3r enquadrament: l’ull és una piruleta.
• 4t enquadrament: la piruleta està dibuixada a la portada d’una llibreta.
• 5é enquadrament: la llibreta està decorant una motxilla.
• 6è enquadrament: la motxilla és a l’esquena d’una nena.

64


Joc 4: Volar
En aquesta activitat es pot jugar amb decorats i enquadraments poc habituals.
1. La càmera s’ha de col·locar en algun lloc que pugui gravar des del més amunt possi-
ble. És difícil poder-la col·locar al sostre per manca de suport, però com a alternativa es pot
buscar una taula i, al damunt, clavar-hi el trípode amb la càmera, enfocant cap al terra.
2. Es construeix un decorat en paper d’embalar d’unes dimensions força grans, ha de
fer més alçada que qualsevol nen de la classe.
3. Es pot dibuixar un cel blau amb ocells i, a la part inferior, uns núvols blancs.
4. A sobre del decorat estirat a terra se situa un personatge, el qual interpreta que pas-
seja pels núvols.
5. La càmera enfoca en pla general el decorat i grava la passejada pels núvols.
6. Altres possibilitats: dibuixar altres decorats: unes teulades, unes escales que pugen a
la lluna, una nena perseguida per un tauró, etc.

65


Joc 5: He perdut el cap
1. Es munta un circuit tancat.
2. S’enfoca el mig cos d’una persona asseguda des del coll fins a la cintura. No se’n
veuen ni el cap ni les cames.
3. Llavors, sota el braç i recolzat en una mà, apareix el cap d’una altra persona que no
veiem perquè queda amagada al darrere del mig cos que enfoquem.
Fem veure que xerrem amb el nostre cap, que portem a la mà.

Activitat 3: Jugar amb miralls
Joc 1: Mirall i monitor mirall
1. Un alumne es maquilla mirant-se a un mirall.
2. Es posa la càmera damunt del trípode en circuit tancat connectada al monitor i pre-
parada per enfocar un primer pla d’aquest alumne davant del monitor.
3. Al mateix personatge li demanem que es desmaquilli però ara mirant-se en el moni-
tor.
4. Es comprova el que passa: costa molt fer l’acció mirant el monitor perquè no té la
mateixa simetria que el mirall.
5. Un altre exemple pot ser fer llegir un cartell davant d’un mirall i davant d’un moni-
tor per comprovar els mateixos efectes.

Joc 2: Circuit amb miralls
1. S’han de tenir dos miralls. Col·loquem els alumnes de manera que l’alumne 1 es
reflecteixi en el mirall que aguanta l’alumne 2.
2. L’alumne 2 i el seu mirall es reflecteixen en el mirall que sosté l’alumne 3.
3. La càmera grava el que es reflecteix en el mirall de l’alumne 3.
4. Quan es visiona pel monitor aquesta situació, es veu la cara de l’alumne 1 però si
s’obre el zoom es descobreix que aquesta imatge de l’alumne 1 només és un reflex.
5. Si es continua obrint el zoom es veurà tot el muntatge. Se’n comenten els efectes.

66


Joc 3: Simetries
1. Es necessita un mirall sense marc que es col·loca en posició vertical fent un angle de
45º respecte a la càmera.
2. El mirall ha de tenir al darrere un fons neutre, que pot ser blanc o negre.
3. Es munta un circuit tancat: la càmera enquadra el mirall de manera que ocupi la
meitat vertical del monitor i a l’altra meitat hi ha de sortir el fons.
4. Del darrere del mirall poden sortir mans, peus, mig cos (si el mirall és prou gran),
algú pot aixecar una cama i semblarà que vola.
5. Aquest mateix sistema pot servir per fer decorats (vegeu la fitxa de decorats).
6. Es comenten els efectes de simetria que es produeixen.

67


Joc 4: Imatges fragmentades
1. Es necessiten quatre miralls petits que
es col·loquen tots junts sobre una superfície
plana.
2. Es munta un circuit tancat: la càmera
enfoca des de dalt, perpendicularment, els
quatre miralls.
3. Un alumne s’hi mira.
4. Es comenten els efectes de descompo-
sició i fragmentació de la imatge, sobretot
com es podrien utilitzar per crear efectes
d’expressivitat: un personatge que està
somniant, o que està torrat...

M i ra
ll

Joc 5: Caminar sobre l’aigua
Mirall
1. Es tracta de fixar un mirall a la
paret.
2. Recolzar una taula a la paret,
a sota del mirall.
3. Posarem un decorat sobre
la taula. Per exemple un llac.
4. L’actor puja sobre aquest
decorat, que també es reflecteix
al mirall.
5. Una càmera gravarà enfo-
cant part del decorat i part del
mirall. Semblarà que l’actor
camina damunt el llac.

68


Activitat 4: Regravant la pantalla
En aquestes activitats es tracta de gravar directament el monitor, que emet quelcom ja
gravat abans, amb la intenció de produir uns efectes determinats.

Joc 1: El meu braç és dins del monitor!
1. Es grava durant un minut un braç movent-se amb un fons neutre al darrere.
2. Es posa la cinta en un magnetoscopi i es visionen aquestes imatges.
3. La persona que ha prestat el seu braç es posa al costat del monitor i interpreta que té
el seu braç dins del monitor.
4. La càmera grava aquesta nova situació .
5. Es visionen les imatges i se’n comenten els resultats.

Joc 2: Les meves cames són dins del monitor!
Es fa la mateixa situació que en el joc anterior, però, aquesta vegada, simulant-hi que
s’han perdut les cames dins del monitor.

Joc 3: El meu cap és dins del monitor!
També és semblant, ara el que es perd és el cap.
1. Es grava un minut d’un primer pla de la cara girant la càmera o l’alumne estirat al
terra.
2. Es col·loca el monitor a terra i es visiona la cinta.
3. L’alumne, estirat a terra, amaga el seu cap darrere del monitor.
4. Amb la càmera es grava aquesta nova situació.
5. Es visionen les imatges i se’n comenten els resultats.

69


Joc 4: Escapar-se de l’ombra
1. Es grava una persona que passa caminant per davant de la càmera.
2. Es col·loca sobre la pantalla un paper d’acetat.
3. Es passa la gravació i quan la persona està just al mig de la pantalla s’atura la cinta
prement pause.
4. Es dibuixa i es pinta la silueta de la persona sobre l’acetat.
5. Es torna a prémer pause de manera que es continua visionant la gravació, bé que amb
l’efecte que la persona escapa de la seva pròpia ombra.

Joc 5: Parlar amb el meu doble
1. Es grava un minut d’un primer pla del cap d’un alumne girat lleugerament de perfil
que representa que està realitzant una entrevista:
• com et dius?
• trobo que t’asssembles molt a mi
• no creus que puc ser el teu doble virtual?
• etc.
• potser saps com fer-me desaparèixer?
2. Es col·loca una cadira al costat del monitor i el mateix alumne s’asseu a la cadira
mirant el monitor.
3. Es prepara la càmera per gravar aquesta situació.
4. Es posa la gravació de l’entrevista i després de cada pregunta l’alumne ha de contes-
tar fins que s’arriba a l’última.
5. Es treu el monitor, aturant un moment la gravació, i l’altre ha desaparegut. S’enregis-
tra aquesta situació.
6. Es visiona la gravació i se’n comenten els efectes.
7. Es pensen noves possibilitats semblants a aquesta.

70


Joc 6: Dos monitors parlen
1. Es prepara una conversa, l’explicació d’un conte, d’un acudit... entre dues persones.
2. S’han d’utilitzar dues cintes, la 1 i la 2.
3. A la cinta 1 s’hi grava
el que diu el personatge 1,
deixant un temps prudenci-
al per a la intervenció del
personatge 2. La persona 2
pot anar parlant en veu
baixa perquè el temps esti-
gui ben calculat.
4. Es posa la cinta 2 i es
fa el mateix amb el perso-
natge 2. S’ha d’anar amb
compte, perquè cal gravar
uns quants segons al perso-
natge 2 fent veure que
escolta l’1.
5. Es passen les dues
cintes, una amb un magne-
toscopi i l’altra utilitzant la
càmera com a magnetoscopi.
6. Es miren ambdós monitors veient els dos personatges mantenint la seva conversa de
monitor a monitor.
7. Si hi ha la possibilitat de tenir dues càmeres, aquest muntatge es pot fer en directe.

Joc 7: El cadàver exquisit
(Aquest joc només es pot fer si disposem de mes d’un
monitor)
1. Enregistrarem en una cinta molts caps, de manera
que el coll quedi tallat just en el límit inferior del quadre.
En una altra cinta enregistrarem cossos i en una altra cinta
les cames i els peus.
2. Col·locarem els dos o tres monitors de què disposem
l’un damunt de l’altre.
3. Connectarem els monitors a dos o tres magnetosco-
pis.
4. Posarem la cinta dels caps en el monitor que estigui
damunt de tot; la segona cinta amb la gravació dels cossos
en el del mig i la cinta amb la gravació de les cames en el
de baix.
5. Engegarem tots tres magnetoscopis i observar el
resultat d’un cos que va canviant de cap, cos i cames.

71


Activitat 5: Iniciació a l’animació
Joc 1: Objectes escalant el cos humà!
Posem un exemple en concret, però pot Rec
servir qualsevol idea que proposin els
alumnes.
1. Es grava un personatge assegut en una
cadira, dormint. Pausa
2. Jugant amb el rec-pause es van aproxi-
mant uns auriculars i uns walkman al perso-
natge. A cada pausa es mouen una mica els
auriculars i els walkman, fins que queden a Rec
l’alçada de les seves orelles.
3. El personatge es desperta de cop i
volta, sobtat per la música que li arriba
directament a les orelles.
Pausa
Joc 2: Els escacs juguen sols
1. És el mateix que el joc anterior, encara
que aquí s’hi utilitza un taulell d’escacs i les
peces juguen soles una partida.
Rec

Joc 3: Dibuix màgic
Aquesta activitat consisteix a veure un
dibuix que es va fent sol amb un llapis
màgic.
1. La càmera, damunt el trípode, con-
nectada en circuit tancat a un monitor.
2. Un vidre transparent, el d’una fines-
tra serveix.
3. S’enganxa un full de paper de 3 x 4 al
vidre.
4. S’enfoca un focus de llum directa-
ment al full.
5. Amb un retolador gruixut es comença
a fer un dibuix.
6. La càmera ho enfoca per l’altra banda
i es grava.
7. Després, en visionar-ho, es veu com el
dibuix apareix “miracolosament”.

72


Activitat 6: Filtres
Es tracta de crear filtres amb plantilles de cartolina.
1. Es dóna a cada alumne un tros de cartolina negra.
2. Dibuixaran un quadrat que tingui com a mida dels costat el diàmetre de l’objectiu de
la càmera.
3. Hi dibuixaran el que vulguin: una clau, un estel, uns prismàtics, etc.
4. Retallaran amb cutter el dibuix.
5. Demanarem que pensin una breu historia o una frase en què es necessiti col·locar un
d’aquests filtres que han fet com un efecte especial.
6. Per exemple: ella va veure amb els binocles com ell entrava al bar.

El mercat videogràfic ofereix una gamma molt variada de filtres per aconseguir efectes
especials. A l’activitat que presentem es tracta que siguin els mateixos alumnes els qui creïn
els seus propis filtres.
1. El treball pot ser individual o en petits equips.
2. Caldrà tenir paper de cel·lofana de colors diferents i retallar-ne petites peces, una
mica més grans que l’objectiu de la càmera que s’hagi d’utilitzar.
3. Fixarem amb la cinta adhesiva el primer retall de color damunt de l’objectiu, vigilant
de no tocar la lent amb els dits.
4. Amb aquest primer filtre farem unes preses i mirarem els efectes.
5. A continuació canviarem el filtre i repetirem la mateixa presa, per poder comparar el
canvi expressiu que representen les diferents imatges.
6. Podem anar repetint l’experiència fent diverses preses.
Una altra possibilitat és crear un filtre de doble color.
1. Es tracta de cobrir la meitat de la lent de l’objectiu amb cel·lofana d’un color i l’altra
meitat amb un retall d’un altre color. Cal vigilar molt bé que els dos retalls no s’encaval-
quin l’un damunt de l’altre, ni que quedi gens d’espai buit entre tots dos.

73


2. Podem filmar qualsevol tema amb aquest filtre, però el resultat sempre tindrà més
qualitat si la línia de canvi de color coincideix amb algun element de la realitat que també
marqui una separació (per exemple: el cel i l’horitzó; una paret i el terra, etc.).
Podem dur a terme l’experiència de fer preses nocturnes retratant focus, llums de
cotxes, fanals, etc. emprant-hi un filtre d’efecte estel.
1. Amb una mica de vaselina untarem un retall de cel·lofana (en aquest cas és preferible
que sigui transparent, per tal que no es “mengi” part de la llum amb què comptarem). Amb
el dit o amb una mica de paper (de vàter, mocador, tovalló...) fregarem en diagonal i sem-
pre en la mateixa direcció.
2. A continuació, girarem el retall de cel·lofana i l’untarem igualment, però fregant en
direcció contrària de com ho hem fet abans, de manera que les dues capes de vaselina es
creuïn en “X”.
3. Després fixarem la cel·lofana damunt de l’objectiu, amb molta cura de no tocar la
lent, i ja podrem fer les preses.
4. L’experiència en l’ús de filtres especials la podem aplicar als nostres muntatges. Es
tracta d’interrelacionar l’efecte expressiu dels filtres (misteri, nit, un món diferent, etc.)
amb la història que ells narrin.

TÍTOL DE L’ACTIVITAT: Els decorats
Edat: Cicle Mitjà, Superior i ESO. magnetoscopi, televisor; rotlle de paper d’embalar i estris
de dibuixar i pintar; retroprojector, làmines i/o rotlle d’acetat
Durada aproximada: i retoladors normals o per a acetat; projector de diapositives
En funció de l’edat dels alumnes i del tipus de treball que es i les diapositives mateixes.
vulgui realitzar.
Espai: L’aula ordinària i/o la de plàstica.
Agrupament: Equips de treball.

Material:
En funció del tipus de decorat escollit: càmera, cinta, trípode,

Es tracta de presentar propostes senzilles per a la realització de distints tipus de deco-
rats plans.

Normalment, les nostres produccions videogràfiques –tant si són reportatges com
produccions de ficció– utilitzen un fons real, “de veritat”. Si es tracta d’una producció de
ficció li podem atribuir el fons real –amb uns poc canvis o sense ni tan sols fer-ne cap– un
significat diferent de l’autèntic: el jardí o pati del centre pot esdevenir un parc públic; un
despatx, la sala de redacció d’un diari; l’aula, un saló de ball; etc.
Ara bé, es pot donar el cas que ens calguin o que decidim construir expressament uns
decorats (potser interactuant amb l’àrea de plàstica).
Abans de passar a les propostes concretes hi ha una observació que hem de tenir pre-
sent a l’hora de preparar decorats per enregistrar-los en vídeo i que ens pot estalviar molta
feina: quan enregistrem amb el vídeo nosaltres decidim l’espai que volem enquadrar, què
hi haurà al camp de visió i què quedarà fora de camp, en conseqüència, d’acord amb el

74


tipus de pla que vulguem enregistrar podrem limitar les dimensions i/o la “quantitat” de
decorats necessaris. Dit d’una altra manera: si el guió ho permet, recomanem fer plans
curts o tancats per estalviar la feina de crear uns decorats massa complexos.

Proposta 1
Seria la més tradicional de totes: pintar –amb els materials que decidim– un decorat
sobre fons de paper d’embalar, com si fos una obra de teatre (amb l’avantatge, com hem
dit, que només ens caldrà pintar l’espai que enregistrem), que enganxarem en una paret, el
suro d’un mural, etc.
Explicarem, però, un truc senzill per provocar sensació de moviment: imaginem que
expliquem la història d’uns personatges que viatgen en tren. Podem crear amb cartró una
de les parets laterals del tren, amb la finestra retallada; situarem la càmera frontalment a
aquest espai i, millor, focalitzant en pla mitjà; per la finestra “passarà” el paisatge, les
estacions, etc. que haurem pintat abans (amb la proporcionalitat adequada de llunyania) en
una seqüència seguida en un rotlle continu de paper d’embalar que uns alumnes ben ama-
gats aniran fent rodar o enrotllant sobre si mateix.

Proposta 2
Es tracta de fer els dibuixos que ens calguin damunt d’un acetat i projectar-los amb el
retroprojector damunt l’espai que fa de fons de l’acció.
Hi hem de tenir presents algunes consideracions:
• Si hi ha molta llum damunt del decorat de fons, la projecció amb prou feines es veurà.
• La projecció l’hem de fer de manera que els actors i les actrius no interfereixin el

75


focus de llum de la projecció. Així, si es tracta d’un decorat estàtic de fons el podem
projectar des del darrere sobre una tela prou transparent, davant de la qual s’actua.
• Si volem que el decorat sigui mòbil, com a l’exemple anterior del viatge en tren, ens
serà més útil utilitzar un rotlle d’acetat que farem “córrer” des del retroprojector.

Proposta 3
Com l’anterior, però usant un projector de diapositives i les diapositives corresponents.
Té l’inconvenient que l’espai on enregistrem ha de tenir molt poca llum, a fi que siguin
visibles les imatges projectades. Amb tot, per a determinades escenes o situacions no ha de
ser necessàriament un inconvenient.
A l’igual del retroprojector, podem ampliar molt les imatges, la qual cosa ens permet
crear situacions originals i divertides, per exemple el diàleg d’un personatge amb diferents
diapositives de diversos primers plans i mitjans d’una formiga que hem aconseguit d’una
col·lecció de Ciències Naturals; etc.

Proposta 4
Ja hem vist a l’activitat de Trucs i altres jocs com podíem establir una interrelació amb
les imatges enregistrades de la televisió. Ara es tracta de recordar que en algun cas aques-
tes imatges també les podem utilitzar com a decorat de fons, sempre que treballem en plans
molt curts.

Proposta 5
Es tracta de fer un decorat molt inusual, com ara volar o caminar sobre l’aigua, em-
prant-hi la tècnica que s’explica en les activitats dels jocs amb mirall.
En una paret tenim un mirall i recolzem una taula en aquesta paret. Sobre la taula
col·loquem el decorat dibuixat d’uns núvols i cel. El personatge que vol volar es col·loca
sobre el decorat. La càmera enfoca el mirall que reflecteix el decorat i una part del decorat,
de manera que fa sensació que està volant, i si canviem el decorat del fons per un dibuix
del mar semblarà que el personatge camina sobre l´aigua.

76


TÍTOL DE L’ACTIVITAT: Els títols i crèdits
Edats: Tots els Cicles de Primària i ESO. Material:
Una càmera, trípode, monitor, cinta, i l’específic de cada
Durada aproximada:
proposta.
En funció de l’opció escollida i l’edat dels alumnes.
Espai: L’aula.
Agrupament: Per equips.

Es tracta de presentar diferents propostes per elaborar els títols o crèdits de les produc-
cions en vídeo.

S’anomenen crèdits els diferents rètols que poden sortir en un videograma: el títol, els
noms de les persones que hi han participat, etc.
Tot seguit us presentem unes quantes propostes per compondre’n. Per a la majoria
d’aquestes propostes haurem de tenir en compte les qüestions següents:
• Pensar a controlar que el format o proporció del que escrivim s’adapti al format
d’una pantalla de televisió.
• Enregistrar-los amb la càmera damunt del trípode, per evitat tremolors i moviments,
que en el cas del crèdits es noten especialment.

Proposta 1
És la més fàcil: la podem fer nosaltres o els nostres alumnes. Es tracta d’ escriure el
crèdits sobre una superfície adequada (paper, cartolina, pissarra...), amb una lletra visible
(s’ha de preveure que el vídeo no enregistra gaire bé el color vermell).

LA C LA S S E
D E 6è
P R ES EN TA

77


Proposta 2
També podem escriure’ls –nosaltres o els alumnes— sobre un acetat transparent que
podrem col·locar damunt de les imatges reals o del monitor de televisió que ens interessi.
O escriure’ls en un rotlle d’acetat de paper, etc. que anirem enrotllant davant de la
càmera que ho enregistra, de manera que farà l’efecte visual que apareixen a la pantalla de
baix a dalt o a l’inrevés.

Proposta 3
També podem provocar un efecte d’animació (vegeu l’apartat “Animació”) si la nostra
càmera pot gravar per intervals, o pitjant el botó d’enregistrar cada dos segons –aproxima-
dament, segons la càmera–, de manera que les lletres o els noms sencers vagin apareixent o
vagin movent-se cap al seu lloc, etc.
En aquest cas les lletres poden fer-se a partir de tota mena de materials o objectes:
plastilina, fusta, cordes i cordills, retalls de papers, capses, llaunes, ninots animats que les
“porten”, etc.

Proposta 4
Si disposem dels aparells i els connectors apropiats, podem crear-los amb algun progra-
ma d’ordinador i passar-los a vídeo.
Per últim, si disposeu d’una tituladora –algunes càmeres la porten incorporada– no-
més cal llegir-ne les instruccions i aplicar-les (val a dir, però, que les tituladores senzilles
tenen unes possibilitats força limitades...).

78

Activideo2

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to Activideo2

Similar to Activideo2 (20)

More from Glòria

More from Glòria (19)

Activideo2