1. 1. Diferències entre l'Hellen Keller d'abans de conèixer la seva mestra
i la de després
Todos ustedes han escuchado cómo una pequeña palabra
pronunciada con las señales de los dedos de las manos de
otra persona, cómo un rayo de luz nacido en otra alma
llegaron hasta la oscuridad de mi mente y pude hallarme a
mí misma, hallar el mundo, hallar a Dios. Y ahora puedo
trabajar por mí y por los demás, porque mi maestra pudo
entenderme y pudo irrumpir a través de la oscuridad, la
prisión del silencio en que me encontraba.1
Helen Adams Keller (1880-1968) va ser una i escriptora sorda i muda
nascuda a Alabama, Estats Units. La seva discapacitat era deguda a una febre
que va patir l’any 1882, quan només tenia 19 mesos. Sembla ser que als 7
anys havia inventat 60 signes diferents per entendre’s amb la seva família, però
el seu comportament era ingovernable. Els pares no li havien inculcat cap tipus
de norma i sempre li deixaven fer el que volia, de manera que la seva conducta
era irracional. A partir de 1886 va ser educada per l’Anna Sullivan amb la qual
va estar unida els 49 anys següents. La seva mestra va utilitzar el mètode
"Tadoma", que consisteix en sentir les vibracions dels llavis dels altres quan
parlen i deletrejar l’alfabet en la palma de la persona sord-muda. Amb aquest
mètode la Helen va aprendre anglès, francès, alemany, grec, llatí i Braile. Més
tard va fer-se membre del partit socialista, va escriure a favor de la classe
treballadora i es va entrevistar amb diversos presidents dels Estats Units.
Durante los años anteriores a la aparición de mi maestra, yo
desconocía mi propia vida.(...) Ignoraba que yo pudiera tener algún
conocimiento, o que vívia, actuaba o deseaba. Carecía tanto de voluntad
como de inteligencia (...) Mi vida interior era entonces para mí como una
hoja de papel en blanco, sin pasado, presente, ni futuro, sin esperanza y
sin admiración, sin alegría y sin fe.2
Abans de conèixer l’Anna Sullivan, la Helen vivia immersa en l’ara i aquí. Tenia
percepcions tàctils, olfactives i gustatives però no era conscient d’ella mateixa,
perquè no era capaç de donar significat a les imatges mentals que derivaven
de les seves percepcions. No era capaç tampoc d’un pensament abstracte ja
que no podia penetrar en l’estructura interna de la realitat a través del
llenguatge.
Quan la Hellen va aprendre el mètode "Tadoma" va ser capaç de construir les
estructures mentals internes (símbols o representacions mentals) que
substitueixen els objectes físics. De manera que va poder processar els
1
Fragment del discurs que va pronunciar Helen Keller el 30 de juny de
1925 a la Convenció Internacional de Cedar Point, Ohio
⇒ veure:
http://www.lionsclubs.org/SP/content/lions_history_hkspeech.sht
ml
2
Keller, H. (1945). El mundo donde vivo. Buenos Aires:Sudamericana

2. estímuls (fonamentalment tàctils), accedir al llenguatge i construir la seva
pròpia visió del món.
Però òbviament, abans de conèixer a Ana, la portentosa ment de la Helen ja
estava funcionant. Pensava, encara que no pogués transmetre a ningú el seu
pensament per mitjà del llenguatge?
Cuando niña, ese lenguaje (interno) se hallaba
constituído íntegramente por mi “deletreo interior”. A
pesar de todo, aún ahora y con bastante frecuencia me
sorprenden deletreando conmigo misma, con la ayuda
de los dedos. También me hablo con la ayuda de los
labios; y además es cierto que en cuanto aprendí a hablar mi mente
descartó los símbolos digitales y empezó naturalmente a articular. No
obstante, cuando trato de recordar lo que alguien me dijo, siento como
una mano que deletrease en la mía3.
La paraula idea (ειδος,) significa ‘imatge ideal d’un objecte”, ‘la forma’, ‘l’
aspecte d’una cosa’, i deriva del verb grec ideín que vol dir veure. De la mà de
l’Anna la Helen va poder veure-hi amb els ull de la ment, accedir a les idees i
expressar el pensament, tot i que no ho va fer mitjançant els ulls físics, sinó a
través fonamentalment del tacte. En el moment que va poder simbolitzar la
realitat (interior i exterior) mitjançant el llenguatge, els límits del seu món es van
eixamplar d’una forma extraordinària. 4
2. Diferències que hi poden haver entre la manera de representar-se la
informació d'Hellen Keller i la d'una persona sense dèficits
sensorials?
(...) Mi espíritu aventurero me impulsa a usar palabras
que se hallan íntimamente ligadas con la vista y el oído,
aunque sólo puedo adivinar su significado por medio
de analogías y mi imaginación.
Segons la psicologia cognitiva, quan percebem la nostra
Memòria Operativa (MO) connecta l’empremta de la
memòria sensorial (estímul) amb les representacions que existeixen a la
Memòria a Llarg Termini (MLT). D’aquesta manera atribuïm significat a la
nostra percepció i s’activa una xarxa que ens permeten inferir altres
característiques i orientar conseqüentment la nostra conducta.
Les representacions mentals de la MLT guarden tota la informació rellevant
sobre els objectes o conceptes als que fan referència. N’hi ha dos tipus, de
característiques oposades: les analògiques o imatges, que són multimodals,
deriven el seu valor referencial de l’isomorfisme amb el seu domini, s’originen
en la percepció, només serveixen per conceptes concrets –perceptibles-, es
processen en paral·lel i s’empren de forma conscient (consumeixen recursos
3
Ob. cit, Del capítol IV, El poder del tacto.
4
Paràfrasi de: Els límits del meu llenguatge signifiquen els límits del meu
món, Wittgenstein, L. Tractatus Logico-philosophicus. Madrid. Alianza 1980,

3. atencionals), i les digitals, que deriven el seu valor referencial d’associacions
arbitràries, i poden representar conceptes abstractes, es processen
seqüencialment i tenen un funcionament automàtic/inconscient. A la vegada,
aquestes representacions s’organitzen en els esquemes, que coordinen entre
sí coneixements declaratius i no declaratius per tal d’adaptar-nos a diversos
escenaris de la nostra vida quotidiana, i també en els mapes cognitius, de
naturalesa també multimodal que ens permeten orientar-nos en l’espai.
El coneixement de la Helen es diferenciava del que tenen les pèrsones que no
estan privades de la vista i l’oïda en que estava constituït exclusivament per les
imatges analògiques adquirides a través de la resta de modalitats perceptives
(tacte, olfacte i gust). Amb l’aprenentatge del mètode “TADOMA”5 va poder
adquirir també representacions digitals, de naturalesa abstracta i amodal (no
associades a cap tipus de modalitat sensorial), com el llenguatge i les
proposicions de la memòria semàntica, així com esquemes i mapes cognitius
que li van permetre accedir a un coneixement del món descontextualitzat, és a
dir, més enllà de l’ara i a aqui, l’única forma de coneixement que coneixia fins
aleshores.
FONTS CONSULTADES:
Sáiz, D., Baqués, J, de la Fuente, J., Pousada, M., Vera, J.A. (2004).
Psicologia de la Memòria. Barcelona: Fundació UOC
http://www.uhu.es/cine.educacion/cineyeducacion/temaskeller.htm
http://ca.wikipedia.org/wiki/Helen_Keller
http://www.rnib.org.uk/xpedio/groups/public/documents/publicwebsite/public_kel
ler.hcsp
http://www.lionsclubs.org/SP/content/lions_history_hkspeech.shtml
http://www.leonesdechile.org/articulos/114.htm
http://www.tuytubebe.com/contenido/ninos/la_sordoceguera.htm
http://www.unav.es/users/Articulo20a.html#nota18
http://www.ideasapiens.com/psicologia/cognitiva/aspectos%20-_psic._
%20ceguera.htm
http://culturitalia.uibk.ac.at/hispanoteca/Foro-preguntas/ARCHIVO-Foro/Idea-
eidos-saber.htm
5
Veure: http://www.tuytubebe.com/contenido/ninos/la_sordoceguera.htm