1
DIRECCIÓ
FINANCERA
TRANSPARÈNCIES
Carme Martìnez Costa
Antoni Salamero Salas
2
EMPRESA
1. L’empresa és una unitat de producció. Entenen com a
producció qualsevol activitat que proporciona un valor o ...
3
DIFERÈNCIES: SOCIETAT-EXPLOTACIÓ-PLANTA
Societat és una possible forma jurídica de l’empresa. La societat és
la unitat j...
4
1.- Segons la naturalesa de l’activitat econòmica que és desenvolupa:
Empreses del sector primari
Empreses transformador...
5
Empresa Individual:
La empresa individual és el tipus d’organització més simple.
El seu propietari és una persona física...
6
Societat Limitada ( nom + SL)
Pensada per a empreses de menor dimensió o de tipus mig.
Capital mínim és de 3.005,06 euro...
7
Societat Anònima Laboral ( nom + SAL)
Han estat una resposta a la crisis d’empreses.
Empreses que anaven a tancar se les...
8
Sistema
Tècnic
Sistema de
direcció
Sistema
humà
Entorn Entorn
Sistema
polític
Sistema
cultural
Gràfic Sistema-entorn de ...
9
BALANÇ DE SITUACIÓ
ACTIU = PATRIMONI NET + PASSIU
Actiu: conjunt de bens i drets de l’empresa en un moment determinat.
R...
10
Exigibilitat
0 Patrimoni Net
S’inclouen, entre altres, les aportacions
dels propietaris, les reserves procedents
de res...
11
III. Inversions immobiliàries. Actius que no utilitza en el seu cicle
d’explotació sinó que manté per obtenir ingressos...
12
Clients de dubtós cobrament
Deutors diversos
Acomptes de remuneració (personal). Crèdits al personal
Hisenda pública, d...
13
A-2) Ajustaments per canvis de valor.
Inclou els canvis de valor que s’ajusten directament contra el patrimoni net.
Bàs...
14
I. Passius no corrents vinculats amb actius mantinguts per a la venda
I. Provisions a curt termini: provisions per oper...
15
INGRESSOS D’EXPLOTACIÓ
1. Import net de la xifra de negoci
a) Vendes
b) Prestació de serveis
En el compte de PiG les ve...
16
5.Excés de provisions (diferència positiva entre l’import de la provisió
existent en el balanç inicial i el que corresp...
17
11. Diferències de canvi
Per modificacions del tipus de canvi en partides monetàries en moneda
estrangera). Poden ser b...
18
FONS DE MANIOBRA (nota: s’assumeix que no hi ha deute a curt
termini)
ACTIU
IMMOBILITZAT
NET
RECURSOS
PERMANENTS
ACTIU
...
19
TEMPS
Duració
aprovisionaments
Duració procés
productiu
Duració dels
estocs de
productes
Duració
crèdit client
Capital ...
20
CÀLCUL DEL PERÍODE MITJÀ DE MADURACIÓ (en dies)
Període de Maduració = P1 + P2 + P3 + P4 (dies)
1. Subperíode d’aprovis...
21
CÀLCUL DEL CAPITAL CIRCULANT MÍNIM O FONS DE
MANIOBRA MÍNIM (unitats monetàries)
Fons de Maniobra
mínim =
Immobilitzaci...
22
EXEMPLE DE CÀLCUL DEL FONS DE MANIOBRA MÍNIM
Una empresa comercial ha realitzat compres per valor de 20.000 u.m i que h...
23
EXEMPLE DE CÀLCUL DEL PERÍODE DE MADURACIÓ
Una empresa tèxtil ha comprat matèries primeres per un valor de 50.000 u.m.,...
24
EXEMPLE DE CÀLCUL DEL PERÍODE DE MADURACIÓ I EL FONS DE
MANIOBRA A PARTIR DEL BALANÇ
Es coneix el Balanç de situació d’...
25
RESOLUCIÓ:
Hipòtesi: Cost de vendes = Costos de producció (fixes i variables) = 22.800
Una altre possibilitat seria:
Co...
26
ESTAT DE FLUXOS DE TRESORERIA
L’estat de fluxos de tresoreria informa de les transaccions que afecten al
disponible de ...
27
EXEMPLE: Una empresa presenta una variació de tresoreria durant l’exercici
2004 provocat per les següents operacions:
P...
28
a) Elaborar l’estat de tresoreria per el mètode directe:
ACTIVITATS ORDINARIES
Pagaments Cobraments
Compres + canc. deu...
29
b) Mètode indirecte
Utilitzat fonamentalment per a determinar l’augment del disponible a partir de
dades històriques.
E...
30
FORMAT D’UN PRESSUPOST DE CAIXA
(1) Cobrament per vendes
(2) Pagaments d’explotació
Compres
Personal (salaris)
Tributs ...
31
Exemple de Pressupost de Caixa:
TRANTOR, S.A. Pressupost de caixa complet del primer semestre de l’any
(en Milers u.m.)...
32
Exemple de Previsió del Flux de Cobraments (Continuació de
TRANTOR, S.A.)
Suposem que les condicions habituals de venda...
33
EXERCICI Nº1
Una empresa facilita la següent informació:
- Balanç a 1 de gener (xifres en milions u.m.)
ACTIU PASSIU
Ma...
34
Resolució de l’exercici nº1:
Pressupost de tresoreria elaborat a partir de les dades anteriors:
Gener Febrer Març Abril...
35
EXERCICI Nº2
Una empresa facilita la següent informació:
- Balanç a 1 de gener (xifres en milions u.m.)
ACTIU PASSIU
Ma...
36
Resolució exercici nº2 (xifres en milions u.m.):
Compte d’explotació previsional del mes de gener:
Vendes 30
- Cost mat...
37
EXEMPLE: ANÀLISI DEL BALANÇ DE SITUACIÓ
(Xifres en milions u.m.)
ANY 1 ANY 2
ACTIU
Immobilitzat net 8,8 10,96
Existènci...
38
Representació gràfica
La representació gràfica ens permet visualitzar més clarament el que ja hem
detectat amb els perc...
39
ESTRUCTURES D’ACTIU I PASSIU SEGONS SECTORS:
Estructura de l’actiu segons sectors:
ACTIU FIX
EXISTÈNCIES
REALITZABLE
DI...
40
EXEMPLE D’ANÀLISI DEL COMPTE DE RESULTATS:
(Xifres en milions u.m.)
Any 1 Any 2
Import % Import %
Vendes 12 100 15 100
...
41
ANÀLISIS FINANCER PER RATIS
1. LIQUIDESA: capacitat de fer front als pagaments a curt termini
PC
AC
LIQUIDESA =
PC
sExi...
42
ANÀLISIS ECONÒMIC PER RATIS
1. RENDIBILITAT ECONÒMICA (ROI) Ó RENDIMENT
( ) 100% ×=
AN
BAII
RE
( ) actiusdRotacióvendes...
43
EXEMPLE D’ANÀLISI PER RATIS
ANY 1 ANY 2
ACTIU
Immobilitzat net 8,8 10,96
Actiu circulant 12,1 16,44
Existències 7,3 9,5...
44
CLASSIFICACIÓ DE COSTOS
- Per la seva naturalesa: - Materials, matèries primeres, components,
envasos, ..
- Energia, ai...
45
MODELS DE COSTOS:
Model full costing (cost complet)
Hi ha dues variants
FULL COST LITERAL: S’assignen al producte tots ...
46
Model Direct Costing (cost variable)
S’assignen al producte tots els costos variables de producció. Els costos fixes
de...
47
Els costos indirectes són els que es desprenen de la taula adjunta:
Cost indirecte
Cost energia (segons nº hores màquin...
48
VALORACIÓ D’EXISTÈNCIES
Existeixen 3 mètodes per tal de realitzar la valoració de les existències:
- FIFO (First in Fir...
49
Suposem Producte Acabat
Estoc inicial = 100 u. a 20 u.m /u.
Estoc final = estoc inicial + producció - vendes
Producció ...
50
EXEMPLE:
Preu de venda = 6,5 u.m /u.
Existències inicials de M.P. = 0
Existències inicials Producte en curs = 0 a 1 de ...
51
Mes de Febrer
Producció 10.000 u.
Vendes = 8.000 u.
Despeses d’administració i estructura = 7.400 u.m. (no assignables)...
52
PUNT D’EQUILIBRI
I = p * q
I
CT = CV + CF
E
Ie h CV = Cv * q
CF
U q
CFMCTCVCFICVCFIBUq ee =+=⇒=−−=⇒= 0
vcp
CF
mc
CF
U
−...
53
EXEMPLES DE MARGE DE CONTRIBUCIÓ I PUNT D’EQUILIBRI
Exemple nº 1
Una empresa fabrica un sol producte Z amb un preu de v...
54
+ Preu de venda unitari = p 60 u.m /u
- Costos variables unitaris = CV = -(13+3,5+3)
=
-19,5 u.m
/u
= Marge de contribu...
55
Exemple nº 2. Per a dos productes
Suposem una empresa que fabrica i ven dos productes A i B. La quantitat
venuda de cad...
56
Càlcul del punt d’equilibri:
Ie =
C
0 / 1 MCP
F
=
C
0 / 1 MCP *
I
I
+ 0 / 1 MCP *
I
I
F
A
A
B
B⎛
⎝
⎜
⎞
⎠
⎟
⎛
⎝
⎜
⎞
⎠
⎟
...
57
PALANCAJAMENT OPERATIU
Palancajament operatiu: Tant per u de variació en el benefici (BAII) que
resulta d’un determinat...
58
DECISIONS
Índex
1. Introducció
2. El procés de pressa de decisions
3. Fonts d’informació
4. Classificació de les decisi...
59
4.- classificació de les decisions
Existeixen de molts tipus. En nostre cas, pensant com a enginyers, podem
parlar de:
...
60
6.- Decisions d’Explotació de Baixa Capacitat
La capacitat de producció no està limitada.
a) Comanda especial
Com els c...
61
Cas b)
Suprimir (?) producte B suposant una demanda de 150.000 u.
Dades:
preu 75 €/u
M.P.(v) 35 €/u
M.O.D. (v) 20 €/u
D...
62
7.- Decisions d’Explotació d’Alta Capacitat
Ara hi ha limitació de la capacitat productiva (estem en curt termini). Per...
63
LES FONTS DE FINANÇAMENT DE L’EMPRESA
Els recursos financers o fons de finançament de l’empresa, poden classificar-se:
...
64
FINANÇAMENT EXTERN DE L’EMPRESA
Finançament extern a Curt Termini:
Crèdit dels proveïdors, comercials o de provisió
Des...
65
PRÉSTECS I EMPRÈSTITS
- L’operació de crèdit pot ser:
-Prestador ( o prestamista) ———— Prestatari
[BANC, OBLIGACIONISTE...
66
TIPUS DE PRÉSTECS MÉS USUALS
1. UN SOL PAGAMENT
2. PAGAMENTS PERIÒDICS D’INTERESSOS I PAGAMENT ÚNIC DEL CAPITAL
AL FINA...
67
COST DE LES FONTS DE CAPITAL
• RECURSOS ALIENS
( ) ( )∑ ∑= =
⎥
⎦
⎤
⎢
⎣
⎡
+
=⎥
⎦
⎤
⎢
⎣
⎡
+
n
t
n
t
t
t
t
t
k
Q
k
F
0 0 1...
68
EXEMPLES D’EMPRÈSTITS
Exemple Túnel del Cadí
Total emprèstit = 8.000 Milions d’u.m.
Despeses d’emissió = 220 Milions d’...
69
CLASSIFICACIÓ D’INVERSIONS
1.- Segons els seus objectius
a) De renovació o reemplaçament (substitució d’un element per ...
70
POLÍTIQUES GENERALS CATEGORIES D’INVERSIÓ
NATURALESA OPCIONS TIPUS EXEMPLES
CREIXEMENT
Objectiu:
- Purament
quantitativ...
71
HORITZÓ TEMPORAL
• VIDA ECONÒMICA DEL PROJECTE
1. Vida física
2. Vida comercial
3. Vida tecnològica
VIDA ECONÒMICA DEL ...
72
FONS INVERTITS 0 1 2 n
INCREMENT IMMOBILITZAT
Inc. Terrenys i construccions
Inc. Maquinaria
etc.
INCREMENT CAPITAL CIRC...
73
PERÍODE DE RETORN Ó TERMINI DE RECUPERACIÓ (PAY-
BACK)
∑=
=
T
t
tQ
0
0
⇓
PR = T
Si fluxos d’explotació són constants:
(...
74
EXEMPLES SENZILLS D’INVERSIONS
Exemple1:
0 1 2 3 4 5
INVERSIÓ 130
FLUX = Qt -130 10 40 50 60 70
FLUX ACUMULAT -130 -120...
75
Nota sobre la decisió d’optar entre varies alternatives
Quan s’ha d’optar entre varies possibilitats alternatives d’inv...
76
Exemple 5: FINANÇAMENT D’INVERSIONS
Suposem el projecte A que té les següents fluxos de caixa:
0 1 2
CFO -100 50 110
Su...
77
El CFF és més rendible que el CFO. En aquest cas el finançament escollit
afavoreix la rendibilitat, com a conseqüència ...
78
79
PROBLEMES D’INVERSIONS
Problema d’inversions nª1
Una empresa estudia la possibilitat de canviar una màquina de valor co...
80
Als períodes 1 a 5, tindrem una sèrie de fluxos de caixa:
- Un estalvi de costos igual a 250 u.m. anuals.
- Un pagament...
81
Problema d’inversions nº2
Un empresari necessita una màquina per fabricar un nou producte amb una
vida estimada de dos ...
82
Valor de realització (valor residual) 500
- Valor comptable (totalment
amortitzada)
0
= Plusvalia 500
Impostos (35%) 17...
83
MÀQUINA A 0 1 2
FONS INVERTITS 2.800 -325
0 1 2
+ Ingressos nets 22.500 23.625
- Costos variables 19.800 20.790
- Costo...
84
MÀQUINA B 0 1 2
FONS INVERTITS 4.500 -975
0 1 2
+ Ingressos nets 22.500 23.625
- Costos variables 18.000 18.900
- Costo...
85
MERCATS FINANCERS
Classificació
a) Segons tipus de títols:
-Mercat primari o d’emissió
-Mercat secundari
b) Segons el v...
86
Mercat de derivats: Futurs
Concepte Avui (t), es pacta : un producte financer, un preu F (t , t´) de una
transacció a r...
87
Valoració teòrica d’opcions
- Valor d’una opció al venciment ( Valor intrínsec )
CALL : Vc = Max ( 0, S-E ) Vc
PUT : Vp...
88
VALORACIÓ D’EMPRESES
Diferencia entre Valor i Preu
Cas clar i habitual: Valor Cadastral i Preu de l’habitatge
Valoració...
89
b) Basats en el Compte de Resultats
- Considerant l'actualització dels dividends.
Sí anomenem k a la rendibilitat exigi...
90
OPA (Oferta Pública d’Adquisició)
Es tracta de fer pública una oferta d’adquisició d’accions per part d’un grup
importa...
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Transparen Df Oct 08

173 visualizaciones

Publicado el

0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
173
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
2
Acciones
Compartido
0
Descargas
0
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Transparen Df Oct 08

  1. 1. 1 DIRECCIÓ FINANCERA TRANSPARÈNCIES Carme Martìnez Costa Antoni Salamero Salas
  2. 2. 2 EMPRESA 1. L’empresa és una unitat de producció. Entenen com a producció qualsevol activitat que proporciona un valor o utilitat susceptible de cobrir o satisfer necessitats dels clients. 2. L’empresa és una organització, o conjunt de persones que mantenen unes relacions formals i informals, dotada d’una estructura interna segons una determinada relació d’autoritat, i amb uns objectius (finalitat lucrativa). 3. L’empresa és una unitat financera, dotada amb un capital, segons determinada estructura de propietat. 4. L’empresa és una unitat de decisió o de direcció, perseguint uns objectius, amb una determinada relació de propietat i control. 5. L’empresa és un sistema socio-tècnic obert a l’entorn, constituït per un conjunt d’elements (humans, tècnics i financers) ordenats segons una determinada estructura, i relacionats pel compliment de certs objectius. Es pot dividir en diverses parts o subsistemes empresarials. L’empresa és la unitat econòmica que combina diversos factors productius, ordenats segons determinada estructura organitzativa, localitzats en una o varies unitats tècniques i físiques, combinats i ordenats segons determinat tipus d’estructura organitzativa i dirigits en base a certa relació de propietat i control, amb l’ànim d’assolir uns objectius determinants.
  3. 3. 3 DIFERÈNCIES: SOCIETAT-EXPLOTACIÓ-PLANTA Societat és una possible forma jurídica de l’empresa. La societat és la unitat jurídica que regula el conjunt de relacions que produeix un patrimoni del que són titulars dos o més persones. Explotació és la unitat tècnica o conjunt de processos tecnològics amb els que s’obtenen uns productes o resultats. Planta es la unitat física, el lloc on es localitza i desenvolupa l’activitat econòmica d’un negoci, d’una indústria o també d’una explotació. Grup d’empreses o de societats és un conjunt de societats vinculades accionarialment, de manera que constitueixin una única unitat de decisió. Una empresa pertany a un grup quan més del 50% del seu capital és propietat d’alguna altre societat del grup (matriu o principal). Una empresa és associada quan una altre empresa o persona física exerceix sobre ella una influencia notable i un grau de control important, però no absolut. El PGC estableix que “a aquests efectes es presumirà que existeix tal influencia notable quan es produeixi una participació en el capital de l’empresa associada de, com a mínim, el 20 o 30%, si aquesta cotitza a Borsa”.
  4. 4. 4 1.- Segons la naturalesa de l’activitat econòmica que és desenvolupa: Empreses del sector primari Empreses transformadores o del sector secundari Empreses del sector terciari 2.- Segons la seva dimensió o magnitud MICRO PETITA MITJANA GRAN Nombre de treballadors < 10 < 50 < 250 >= 250 Volum de negoci < 1 M€ < 9 M€ < 50 M€ >= 50 M€ Balanç < 1.4 M€ < 10 M€ <43 M€ >= 42 M€ Mínim 25% capital independent 3.- Segons la titularitat del seu capital: Privades Públiques 4.- Segons el seu àmbit d’actuació: Locals Regionals Nacionals Transnacionals o multinacionals 5.- Segons la seva forma jurídica: Individuals Societàries
  5. 5. 5 Empresa Individual: La empresa individual és el tipus d’organització més simple. El seu propietari és una persona física. La raó social (nom de l’empresa) ha de ser el nom del seu titular. El propietari respon il·limitadament amb tot el seu patrimoni dels deutes enfront a tercers. Societat Col·lectiva ( nom + Cía.) Dos o més socis que aporten tant capital com treball. Responen de forma il·limitada amb tot el seu patrimoni enfront a tercers. Nom d’algun soci i Cía. Societat Comendatària ( nom + Soc. en Comandita) Dos o més socis, algun soci pot aportar sols capital (la seva responsabilitat és limitada al capital aportat). El nom és el d’algun soci col·lectiu i Soc. En Comandita Societat Anònima (nom + SA) Pensada per empreses que poden tenir una gran dimensió. La raó social és un nom qualsevol o bé unes sigles i S.A. Capital social mínim és de 60.101,21 euros (10M ptes.), desemborsats com a mínim en un 25% en el moment de la constitució. Abans del març del 1995 es necessitaven un mínim de 3 socis, però des d’aleshores es poden fer Societats Anònimes Unipersonals (1 sola persona). Els socis sols responen amb el capital aportat i no amb el seu patrimoni (responsabilitat social limitada). El capital es troba dividit en parts alíquotes que s’anomenen accions (són negociables).
  6. 6. 6 Societat Limitada ( nom + SL) Pensada per a empreses de menor dimensió o de tipus mig. Capital mínim és de 3.005,06 euros, (500.000 ptes.) desemborsat en un 100% en el moment de la constitució. Abans del març de 1995 es necessitaven un mínim de 2 socis., però des d’aleshores es poden fer Societats Limitades Unipersonals (1 sola persona). La raó social és lliure i S.L. La responsabilitat social és limitada, és a dir, els socis només responen de les pèrdues socials amb les seves aportacions de capital social, i no responen amb el seu patrimoni individual. El capital es troba dividit en títols iguals que s’anomenen participacions (no negociables). Societat Cooperativa (nom + Soc. Cooperativa) Els treballadors són els propietaris i socis (mínim de 5 socis) N’hi ha de diversos tipus: de Treball Associat, de Consumidors, de Vivendes, Agràries, Sanitàries, etc.). Poden ser de responsabilitat limitada i il·limitada. No hi ha afany de lucre o d’obtenció de la màxima rendibilitat del capital. Els socis aporten capital i treball, essent el més important que s’obtingui una remuneració conjunta corresponent a les seves activitats. Hi ha lliure entrada i sortida de socis. El capital és variable, doncs es constitueix per les aportacions dels socis i pels beneficis, ja que solen ser reinvertits en l’empresa com a increment del capital. Les Societats Cooperatives estan regulades por normativa estatal, però que Catalunya té normativa específica al respecte.
  7. 7. 7 Societat Anònima Laboral ( nom + SAL) Han estat una resposta a la crisis d’empreses. Empreses que anaven a tancar se les queden els seus treballadors (mínim el 51% del capital social ha d’estar en mans de socis treballadors). La majoria del capital social ha de ser propietat dels treballadors. (Mínim 3 socis i 60.101,21 euros (10M ptes.), de capital). Responsabilitat limitada al capital aportat. Societat Limitada Laboral (nom+SLL) Ha estat una desposta a la crisis d’empreses. Mateixes caracteristiques que les SL però els socis treballadors han de tenir, com a mínim, el 51% de les accions i un soci no pot tenir més d’un terç de les accions Altres formes Hi ha entitats com fundacions, associacions, comunitats de bens ……. que poden actuar com empreses
  8. 8. 8 Sistema Tècnic Sistema de direcció Sistema humà Entorn Entorn Sistema polític Sistema cultural Gràfic Sistema-entorn de l’Empresa Les dimensions de l’entorn de l’empresa Competidors actuals Competidors potencials Proveïdors Productes substitutius Clients Econòmics Socioculturals Politic-legals Tecnològics Empresa ENTORN GENERAL ENTORN ESPECIFIC
  9. 9. 9 BALANÇ DE SITUACIÓ ACTIU = PATRIMONI NET + PASSIU Actiu: conjunt de bens i drets de l’empresa en un moment determinat. Representa la utilització o on estan invertits els recursos de que disposa l’empresa: en instal·lacions, maquinaria, estocs, en diners (caixa o bancs), etc. Passiu: conjunt de deutes i obligacions que l’empresa ha contret amb els seus creditors, en un moment donat. Patrimoni net: constitueix la part residual dels actius de l’empresa, una vegada deduïts tots els seus passius. Inclou les aportacions realitzades, ja sigui en el moment de la seva constitució o en altres posteriors, pels socis o propietaris, que no tinguin la consideració de passius, així com els resultats acumulats. - Liquiditat Actiu no corrent Actius que no es puguin classificar com a corrents (elements del patrimoni destinats a servir de forma permanent o a llarg termini en les activitats de l’empresa o inversions financeres amb venciment, venda o realització prevista a un termini superior a un any + Actiu corrent Actius que l’empresa espera vendre, consumir o realitzar en el cicle normal d’explotació (amb caràcter general 1 any, però si és més gran, per ex. 14 mesos, l’actiu corrent serà del mateix període) Actius amb venciment, venda o realització prevista a curt termini, és a dir en el termini màxim d’un any Actius financers mantinguts per a negociar Efectiu i actius líquids equivalents
  10. 10. 10 Exigibilitat 0 Patrimoni Net S’inclouen, entre altres, les aportacions dels propietaris, les reserves procedents de resultats no distribuïts, el resultat de l’exercici, subvencions de capital i donacions. - Passiu No Corrent Els elements del passiu que no es puguin classificar com a corrents (en general deutes a llarg termini) + Passiu Corrent Les obligacions que s’espera liquidar en el transcurs del cicle normal d’explotació del negoci Obligacions amb un venciment a curt termini, és a dir en el termini màxim d’un any Passius financers inclosos en la cartera de negociació COMPOSICIÓ ACTIU NO CORRENT I. Immobilitzat intangible. Bens immaterials i intangibles Recerca i desenvolupament (R+D) Concessions administratives Propietat industrial (patents, llicencies i marques) Fons de comerç (clientela, nom o raó social) Drets de traspàs (diners pagats per dret de lloguer de locals) Aplicacions informàtiques II. Immobilitzat material. Bens materials que utilitza en el seu cicle d’explotació Terrenys i construccions Instal·lacions tècniques, maquinaria, utillatge, mobiliari i altre immobilitzat material Immobilitzat en curs i acomptes
  11. 11. 11 III. Inversions immobiliàries. Actius que no utilitza en el seu cicle d’explotació sinó que manté per obtenir ingressos per lloguer o beneficis per venda Terrenys Construccions IV. Inversions en empreses del grup i associades a L/P Accions i participacions en empreses del grup i associades Crèdits a empreses del grup i associades Altres inversions V. Inversions financeres a llarg termini Accions i participacions en patrimoni net a L/P Valors representatius de deute a L/P Altres inversions financeres a L/P COMPOSICIÓ ACTIU CORRENT I. Actius no corrents mantinguts per a la venda (actius que ha posat a la venda i espera vendre en menys d’un any) Nova partida a efectes de presentació en l’actiu corrent “Actius no corrents mantinguts per la venda”. S’haurà de classificar un actiu no corrent en aquesta partida quan l’empresa consideri que el valor net contable de l’actiu o grup enajenable d’actius es recuperarà mitjançant la seva venda, en compte de per ús continuat. Requisits a complir: a) L’actiu o grup enajenable ha d’estar en unes condicions, tals que permetin la seva venda immediata. b) La seva venda ha de ser altament probable. c) La venda de l’actiu s’ha de negociar activament a un preu adequat en relació amb el seu valor raonable. d) La venda s’ha d’efectuar dins de l’any següent a la data de classificació de l’actiu com a mantingut per la venda. II. Existències Mercaderies Matèries primeres Elements i conjunts incorporables, combustibles, recanvis... Envasos i embalatges Productes en curs Productes acabats Subproductes, residus III. Deutors Clients Acomptes a proveïdors Efectes a cobrar
  12. 12. 12 Clients de dubtós cobrament Deutors diversos Acomptes de remuneració (personal). Crèdits al personal Hisenda pública, deutora (devolució impostos, per IVA, per subvenció) Accionistes (socis) per desemborsaments exigits IV. Inversions en empreses del grup i associades a C/P Accions i participacions en empreses del grup i associades a C/P Crèdits a empreses del grup i associades a C/P Altres inversions a curt termini V. Inversions financeres a curt termini Accions i participacions a curt termini Crèdits a empreses a curt termini Derivats financers a curt termini (opcions, futurs) Altres inversions financeres a curt termini VI. Efectiu i altres actius líquids equivalents Tresoreria (caixa i bancs) Altres actius líquids equivalents VII. Periodificacions. Despeses que s’han de comptabilitzar per avançat i que corresponen a exercicis següents. Despeses anticipades (assegurances, lloguers...) Interessos pagats per avançat COMPOSICIÓ PATRIMONI NET A-1) Fons propis Són fons aportats per els propietaris (capital) o bé generats per la pròpia empresa (reserves, beneficis, dividends a compte). Capital subscrit (es posa tot el capital en valor nominal) (Capital no exigit) (si hi ha una part del capital no desemborsat i no exigit, es posa restant) Prima d’emissió (preu de venda d’accions - valor nominal) Reserves (beneficis reinvertits en l’empresa) (Accions i participacions pròpies) (si l’empresa en té es posen restant) Resultats d’exercicis anteriors: Romanent (benefici encara no distribuït) Resultats negatius d’exercicis anteriors (pèrdues) Resultat de l’exercici (benefici o pèrdua) (Dividends a compte) (si l’empresa en reparteix durant l’exercici es posen restant)
  13. 13. 13 A-2) Ajustaments per canvis de valor. Inclou els canvis de valor que s’ajusten directament contra el patrimoni net. Bàsicament ajustaments per revalorització d’inversions financeres (quan augmenta el preu o cotització de les inversions financeres mantingudes per a la venda i que l’empresa té valorades a preu raonable). A-3) Subvencions, donacions i llegats rebuts Es refereix a les atorgades per tercers diferents als socis o propietaris. Les subvencions de capital es posen en el balanç i després es van passant linealment com a ingrés al compte de Pèrdues i Guanys (es va restant del balanç la part traspassada). COMPOSICIÓ PASSIU B) Passiu no corrent Finançament aliè obtingut per l’empresa a termini superior a un any. Es separen els deutes entre empreses del grup i associades (préstecs rebuts) i deutes amb tercers: Obligacions i bons Préstecs a llarg termini Efectes a pagar a llarg termini Proveïdors immobilitzat a llarg termini Inclou una partida específica de Provisions a llarg termini. Les provisions tenen per objecte el reconeixement d’obligacions, clarament especificades en quant a la seva naturalesa, però que en la data de tancament, són indeterminades en quant a l’import exacte i la data que es produiran. Poden ser per diferents conceptes: Provisions per retribucions i altres prestacions al personal Provisions per impostos Provisions per altres responsabilitats Provisions per reestructuracions Etc. Inclou també una partida de passius per impostos diferits C) Passiu corrent Finançament aliè obtingut a termini (o venciment) inferior a un any, amb entitats de crèdit, amb empreses del grup i associades a C/P i deutes de tipus comercial: Obligacions i bons a curt termini Préstecs a curt termini Interessos a pagar Acomptes de clients Proveïdors i efectes comercials a pagar Creditors per prestació de serveis Hisenda pública creditora (impostos a pagar) Remuneracions pendents de pagament Dividends a pagar També inclou tres partides:
  14. 14. 14 I. Passius no corrents vinculats amb actius mantinguts per a la venda I. Provisions a curt termini: provisions per operacions comercials (devolució de vendes, garanties, reparacions) I. Periodificacions. Ingressos i interessos comptabilitzats o cobrats per anticipat (en l’exercici actual i que corresponen a l’exercici següent) EL COMPTE DE PERDUES I GUANYS Aquest compte recull el resultat de l’exercici, format pels ingressos i les despeses de l’exercici +Ingressos -Despeses =RESULTAT Els ingressos i despeses es classifiquen segons la seva naturalesa. Primer es posen els d’explotació i després els de naturalesa financera: + Ingressos d’Explotació - Despeses d’Explotació = A.1 RESULTAT D’EXPLOTACIÓ + Ingressos financers - Despeses financeres = A.2 RESULTAT FINANCER = A.3 RESULTAT ABANS D’IMPOSTOS (A.1+A.2) - 18 Impost sobre societats i altres impostos = A.4 RESULTAT DE L’EXERCICI
  15. 15. 15 INGRESSOS D’EXPLOTACIÓ 1. Import net de la xifra de negoci a) Vendes b) Prestació de serveis En el compte de PiG les vendes es posen netes (després d’haver restat les devolucions i qualsevol tipus de descompte fet als clients, ja sigui per volum de vende (rappels) o per pagament immediat): 2. Variació d’existències de producte acabat i de productes en curs 3. Treballs realitzats per l’empresa per al seu actiu. 4.Altres ingressos d’explotació a) Ingressos accessoris (lloguers, royalties per propietat industrial, comissions, serveis al personal) b) Subvencions d’explotació incorporades al resultat de l’exercici 5.Imputació de subvencions de capital (import traspassat al resultat de l’exercici de les subvencions, donacions i legats de capital) DESPESES D’EXPLOTACIÓ 1. Aprovisionaments (consums) a) Consum de mercaderies b) Consum de matèries primeres y altres matèries consumibles c) Treballs realitzats per altres empreses d) Deterioraments de materials 2. Despeses de personal a) Sous, salaris i Seguretat Social a carrega de l’empresa b) Indemnitzacions, aportacions a plans de pensions i altres c) Provisions per retribucions i altres prestacions al personal 3. Altres despeses d’explotació a) Serveis exteriors (despeses R+D, lloguers, cànons, reparacions, serveis professionals independents, transports, assegurances, publicitat, propaganda, relacions públiques, subministraments...) b) Tributs ( ≠ impost de societats ) c) Pèrdues, deterioraments i variacions de provisions per operacions comercials d) Altres despeses de gestió corrent 4.Amortització de l’immobilitzat (depreciació sistemàtica anual soferta per l’immobilitzat intangible i material, per la seva aplicació al procés productiu, i per les inversions immobiliàries)
  16. 16. 16 5.Excés de provisions (diferència positiva entre l’import de la provisió existent en el balanç inicial i el que correspongui al tancament de l’exercici) Recull totes les provisions de passiu a llarg o curt termini, menys les corresponents al personal que es reflecteixen en la partida 6 de Despeses de Personal i les de reestructuració. 6.Deterioraments i vendes del immobilitzat Deterioraments o reversions del deteriorament de l’ immobilitzat (correccions valoratives per deteriorament de caràcter reversible en l’immobilitzat o correccions valoratives, per la recuperació de valor de l’immobilitzat) Resultats per venda d’elements de l’immobilitzat i d’inversions immobiliàries (beneficis o pèrdues de venda d’actius no financers). Diferència entre el preu de venda i el seu valor comptable. 7.Altres resultats (multes, sancions) 8.Ingressos financers: a) De participacions en instruments de patrimoni en empreses del grup i associades, i en tercers b) De valors negociables i de crèdits de l’actiu immobilitzat en empreses del grup i associades, i en tercers Dividends a favor de l’empresa (a cobrar) Interessos de valors de renda fixa (a cobrar) Interessos de préstecs (a cobrar) Interessos per descompte d’efectes Altres ingressos financeres 9.Despeses financeres i despeses assimilades a) Per deutes amb empreses del grup i associades b) Per deutes amb tercers Interessos d’obligacions i bons (a pagar) Interessos de préstecs (a pagar) Interessos per descompte d’efectes Pèrdues de crèdits no comercials (incobrables per insolvència) Altres despeses financeres (primes d’assegurances que cobreixen riscos financers d’insolvència o de tipus de canvi) 10.Variacions de valor raonable d’instruments financers Beneficis o pèrdues originats per la valoració a valor raonable de determinats instruments financers (segons si el seu valor ha augmentat o ha disminuï
  17. 17. 17 11. Diferències de canvi Per modificacions del tipus de canvi en partides monetàries en moneda estrangera). Poden ser beneficis o pèrdues 10. Deteriorament, baixes i venda d’instruments financers Correcció valorativa per deteriorament del valor en inversions financeres o beneficis originats per la valoració a valor raonable de determinats instruments financers. Beneficis o pèrdues procedents de la venda d’actius financers (participacions en empreses del grup, associades, etc), la baixa o cancel·lació
  18. 18. 18 FONS DE MANIOBRA (nota: s’assumeix que no hi ha deute a curt termini) ACTIU IMMOBILITZAT NET RECURSOS PERMANENTS ACTIU CIRCULANT PASSIU CIRCULANT FONS DE MANIOBRA Representació Gràfica del Fons de Maniobra Adquisició de matèries primeres Entrada en procés productiu Entrada en magatzem de productes acabats Venda a Clients Cobrament de les vendes Tresoreria Tresoreria APROVISIO- NAMENT PRODUCCIÓ VENDA CREDIT CLIENTS P1 = període d’aprovisionament i emmagatzemament P2 = període de fabricació o producció P3 = període de venda P4 = període de cobrament a clients Cicle de l’Exercici ( o del Capital d’Explotació )
  19. 19. 19 TEMPS Duració aprovisionaments Duració procés productiu Duració dels estocs de productes Duració crèdit client Capital Circulant mínimCrèdits de provisió Terminació procés Sortides productes CobramentsEntrades de procés Pagaments Entrades factors FINANÇAMENT DEL CICLE Cicle de caixa Cicle de caixa = Període de maduració – Període de pagament factors Fons de maniobra mínim necessari = f ( cicle de caixa)
  20. 20. 20 CÀLCUL DEL PERÍODE MITJÀ DE MADURACIÓ (en dies) Període de Maduració = P1 + P2 + P3 + P4 (dies) 1. Subperíode d’aprovisionament i emmagatzemament P1: mitjana de dies d’emmagatzemament de matèries primeres P1 = 365 anualsCompres primeresmateriesdemitjàEstoc × 2. Subperíode de producció P2: dies de duració del procés P2= 365 anualproducciódetotalCost cursenproductesdemitjàEstoc × 3. Subperíode de venda P3: dies de permanència del producte en estoc P3 = 365 anualsvendeslesdeCost acabatsproductesdemitjàEstoc × 4. Subperíode de cobrament o crèdit a clients P4: mitjana de dies de crèdit a clients P4 = 365× anualsVendes comercialscrèditsdelsmitjàSaldo
  21. 21. 21 CÀLCUL DEL CAPITAL CIRCULANT MÍNIM O FONS DE MANIOBRA MÍNIM (unitats monetàries) Fons de Maniobra mínim = Immobilitzacions positives - Immobilitzacions negatives (inversions) (crèdits) Fons de Maniobra mínim = (I1 + I2 + I3 + I4 + I5) - (I6 + I7) I1: Immobilitzacions en Matèries Primeres. Valor de l’inventari mitjà de matèries primeres. I1 = ( compres anuals totals / 365 ) * P1 I2: Inversió en fabricació. Valor de l’inventari mitjà de productes en curs de fabricació. I2 = ( cost de la producció / 365 ) * P2 I3: Immobilització de productes acabats per a la venda. Valor de l’inventari mitjà de producte acabat. I3 = ( cost de les vendes / 365 ) * P3 I4: Immobilització en comptes a cobrar. I4 = ( vendes anuals / 365 ) * P4 I5: Immobilització en tresoreria. Inversió en tresoreria (caixa i bancs). I6: Crèdit concedit per proveïdors. I6 = ( compres anuals totals / 365 ) * Període mitjà pagament proveïdors I7: Crèdit concedit per altres creditors a curt termini. I7 = ( salaris diaris * període mitjà de pagament de salaris ) + + (despeses generals diàries * període mitjà de pagament de despeses generals) + ( creditors varis diaris * període mitjà de pagament de creditors varis )
  22. 22. 22 EXEMPLE DE CÀLCUL DEL FONS DE MANIOBRA MÍNIM Una empresa comercial ha realitzat compres per valor de 20.000 u.m i que ha vengut per valor de 25.000, tenint un saldo mitjà d’existències valorat a preu de cost en 800. Paga a proveïdors a 60 dies i concedeix als seus clients un crèdit a 30 dies. Les altres despeses les paga al comptat. El saldo de tresoreria que sol mantenir aquesta empresa és de 1.000 u.m. Es demana: Calcular el fons de maniobra mínim de l’empresa. RESOLUCIÓ: F.M. = Immobilitzacions positives - Immobilitzacions negatives F.M. = ( I1 + I2 + I3 + I4 + I5 ) - ( I6 + I7 ) Per ser una empresa comercial: P2 = 0 (període de producció) => I2 = 0 P1 = 0 (període d’aprovisionament) => I1 = 0 I3 = P3 * Vendes a preu de cost 365 = Stock mitjà Cost vendes / 365 * Vendes a preu de cost 365 I3 = 800 u.m. I4 = P4 * Vendes 365 = 30 * 365 000.25 = 2054,79 u.m. I5 = 1.000 u.m. I6 = P6 * Compres 365 = 60 * 365 000.20 = 3.287,67 u.m. I7 = 0 ( no obté crèdit d’altres creditors ) Fons de Maniobra = 800+ 2.054,79 + 1.000 – 3.287,67 = 567,12 u.m.
  23. 23. 23 EXEMPLE DE CÀLCUL DEL PERÍODE DE MADURACIÓ Una empresa tèxtil ha comprat matèries primeres per un valor de 50.000 u.m., havent mantingut un saldo mitjà d’existències (de matèries primeres) de 2.500 u.m. Amb aquestes matèries primeres ha elaborat una producció d’un cost total de 120.000 u.m. que ha donat un saldo mitjà de productes en curs de 5.000 u.m. Les vendes, que han tingut un cost de 170.000 u.m, han estat de 200.000 u.m. amb un saldo mitjà del compte de clientes de 20.000 u.m. i un saldo mitjà de productes acabats en magatzem de 10.000 u.m. Es demana: Calcular el Període de Maduració RESOLUCIÓ: PM = P1 + P2 + P3 + P4 P1 = Stock mitjà de materies primeres Compres anuals * 365 = 365* 000.50 500.2 = 18,25 dies P2 = Stock mitjà de producte en curs Cost total de producció anual * 365 = 000.120 000.5 * 365 = 15,2 dies P3 = Stock mitjà de producte acabat Cost de les vendes anuals * 365 = 000.170 000.10 * 365 = 21,5 dies P4 = Saldo mitjà dels crèdits comercials Vendes anuals * 365 = 000.200 000.20 * 365 = 36.5 dies Període de Maduració = 91,45 dies
  24. 24. 24 EXEMPLE DE CÀLCUL DEL PERÍODE DE MADURACIÓ I EL FONS DE MANIOBRA A PARTIR DEL BALANÇ Es coneix el Balanç de situació d’una empresa a 31-12-t a 31-12-(t+1), així com el Compte de Pèrdues i Guanys del (t+1). ACTIU 31-12-t 31-12-(t+1) PASSIU 31-12-t 31-12-(t+1) Immobilitzat 8.100 8.700 Fons propis 6.000 6.000 Amortit. acumulada (400) (500) Préstec a llarg termini 4.000 4.000 Existències M. P. 200 100 Proveïdors 1.500 2.000 Producte en curs 500 600 Efectes a pagar 2.300 2.200 Producte acabat 1.200 1.600 Clients 2.000 2.200 Efectes a cobrar 1.600 1.200 Caixa 100 100 Bancs 500 200 Total Actiu 13.800 14.200 Total Passiu 13.800 14.200 P i G (t+1) Costos producció 22.800 Vendes 25.000 Compres 4.000 Salaris 11.300 Variació d’existències -400 Despeses generals fabricació 7.900 Despeses comercials 600 Despeses financeres 500 Despeses d’estructura 400 Amortitzacions 100 BAI 600
  25. 25. 25 RESOLUCIÓ: Hipòtesi: Cost de vendes = Costos de producció (fixes i variables) = 22.800 Una altre possibilitat seria: Cost de vendes = Total dels costos variables (fabricació i comercials) F.M.1-1-95 = Actiu Circulant - Passiu Circulant = = (200 + 500 +1.200 + 2.000 + 1.600 + 100 + 500) - (1.500 + 2.300) = 6.100 - 3.800 = 2.300 F.M.31-12-95 = Actiu Circulant - Passiu Circulant = = (100 + 600 + 1.600 + 2.200 + 1.200 + 100 + 200) - ( 2.000 + 2.200)= 6.000 - 4.200 = 1.800 Període Mitjà de Maduració = P1 + P2 + P3 + P4 P1 = Stock mitjà de materies primeres Compres anuals * 365 = 365* 000.4 2 )100200( + = 13,68 dies P2 = Stock mitjà de producte en curs Cost total de producció anual * 365 = 800.22 2 )600500( + * 365 = 8,80 dies P3 = Stock mitjà de producte acabat Cost de les vendes anuals * 365 = 1200 1600 2 22 800 . . . + * 365 = 22,41 dies P4= Saldo mitjà dels crèdits comercials Vendes anuals * 365= 2 000 1600 2 200 1200 2 25000 . . . . . + + + * 365 = = 51,1 dies Període Mitjà de Maduració = 95,99 dies ≅ 96 dies
  26. 26. 26 ESTAT DE FLUXOS DE TRESORERIA L’estat de fluxos de tresoreria informa de les transaccions que afecten al disponible de l’empresa. La NIC 7 introdueix la obligatorietat de presentar aquest estat com a part integrant dels estats financers a presentar anualment. Aquest estat informa dels fluxos produïts durant el període classificant-los per: - Activitats operatives - Activitats d’inversió - Activitats de finançament Aquest estat, que ajuda a avaluar la capacitat de l’empresa per generar tresoreria, pot calcular-se amb dades històriques o amb previsions de tresoreria d’exercicis futurs. Els dos mètodes que hi ha per a determinar el saldo final de disponible són: a) Mètode directe Utilitzat principalment per a calcular previsions d’exercicis futurs (setmana, mes o any) Aquest és el mètode recomanat per les NICs. Es confecciona afegint al saldo inicial de disponible els cobraments (reals o previstos) i els pagaments (reals o previstos) previstos del període considerat: Saldo inicial de disponible + Cobraments d’explotació - Pagaments d’explotació = Tresoreria procedent d’activitats operatives + Cobraments d’activitats d’inversió - Pagaments d’activitats d’inversió = Tresoreria procedent d’activitats d’inversió + Cobraments d’activitats de finançament - Pagaments d’activitats de finançament = Tresoreria procedent d’activitats de finançament = Variació de tresoreria (no d’explotació) Saldo final de disponible
  27. 27. 27 EXEMPLE: Una empresa presenta una variació de tresoreria durant l’exercici 2004 provocat per les següents operacions: PAGAMENTS Compra mercaderies al comptat 100.000 Cancel·lació deutes amb proveïdors 10.000 Bestretes a proveïdors d’immobilitzat 5.000 Compra immobilitzat al comptat 20.000 Cancel·lació deutes amb proveïdors d’immobilitzat 9.000 Sous i salaris 60.000 Seguretat Social 15.000 Amortització nominal préstec 5.000 Interessos de préstecs 500 Subministraments i altres despeses corrents 41.000 Tributs 1.000 Arrendaments financers 20.000 Impost societats 4.000 Dividends a accionistes 6.000 Interessos préstec hipotecari 1.000 COBRAMENTS Vendes al comptat 300.000 Factures pendents a clients 20.000 Venda inversions financeres 10.000 Venda mobiliari 5.000 Subvenció a l’explotació 1.000 Obtenció préstec hipotecari 30.000 Desemborsament accionistes en ampliació de capital 10.000 Dividends per inversions financeres 1.000 Cal tenir en compte que: - S’han de separar cobraments de pagaments - Els interessos de deutes i els dividends d’inversions financeres es consideren dins les activitats ordinàries - Les subvencions a l’explotació són activitats ordinàries.
  28. 28. 28 a) Elaborar l’estat de tresoreria per el mètode directe: ACTIVITATS ORDINARIES Pagaments Cobraments Compres + canc. deute públic 110.000 Vendes + clients 320.000 Sous 60.000 Subvencions a l’explotació 1.000 Seguretat social 15.000 Dividends d’inv. financeres 1.000 Subministraments i altres 41.000 Tributs 1.000 Interessos préstecs 500 Interessos préstec hipotecari 1.000 Impost societats 4.000 Fluxos act. ordinàries 89.500 ACTIVITATS D’INVERSIÓ Pagaments Cobraments Compra immobilitzat 20.000 Venda inversions financeres 10.000 Bestreta compra immobilit. 5.000 Venda mobiliari 5.000 Cancel. Deute proveïdor 9.000 Fluxos act. d’inversió 19.000 ACT. DE FINANÇAMENT Pagaments Cobraments Amortització préstec 5.000 Obtenció préstecs 30.000 Arrendaments financers 20.000 Desembors accionistes 10.000 Dividends accionistes 6.000 Fluxos act. de finançament 9.000 VARIACIÓ TRESORERIA 79.500
  29. 29. 29 b) Mètode indirecte Utilitzat fonamentalment per a determinar l’augment del disponible a partir de dades històriques. Es confecciona ajustant el benefici d’un període determinat amb les transaccions no monetàries (per exemple compres i vendes encara no pagades ni cobrades) i altres operacions que no afecten als fluxos d’efectiu operatius del període (per exemple amortitzacions o provisions): EXEMPLE: L’empresa X presenta els següents balanços de dos períodes consecutius: ACTIU 2004 2003 Diferència Maquinària 1.700 600 1.100 Clients 1.400 1.500 -100 Tresoreria 600 500 100 Total actiu 3.700 2.600 1.100 PASSIU Capital 1.000 1.000 0 Pèrdues i Guanys 500 200 300 Préstecs bancaris 700 100 600 Proveïdors 1.500 1.300 200 Total passiu 3.700 2.600 1.100 Segons el mètode indirecte el saldo final de tresoreria es pot composar de la següent manera: Benefici d’explotació 500 Variació comptes a cobrar (clients) -100 Variació comptes a pagar (proveïdors) 200 Tresoreria procedent d’activitats operatives 600 Increment de l’immobilitzat -1.100 Tresoreria aplicada en activitats d’inversió -1.100 Increment de préstecs bancaris 600 Tresoreria procedent d’activitats de finançament 600 Augment de la tresoreria 100 Saldo inicial tresoreria 500 Saldo final tresoreria 600
  30. 30. 30 FORMAT D’UN PRESSUPOST DE CAIXA (1) Cobrament per vendes (2) Pagaments d’explotació Compres Personal (salaris) Tributs (impostos) Feines, serveis i subministraments exteriors Altres (3) = (1) - (2) Flux de caixa d’explotació (4) Altres cobraments Per ingressos financers (interessos, dividends) Subvencions a l’explotació Ampliació de capital Augment de préstecs Augment d’emprèstits Subvencions de capital Cobraments extraordinaris (per venda d’actius) (5) Altres pagaments De despeses financeres (interessos, descomptes) Devolució de préstecs Amortització d’emprèstits Reintegrament de subvencions Dividends Pagaments extraordinaris Inversió en actius (adquisició d’elements de l’actiu) (6) Saldo inicial de tresoreria (7) = (3) + (4) - (5) + (6) Saldo final de tresoreria
  31. 31. 31 Exemple de Pressupost de Caixa: TRANTOR, S.A. Pressupost de caixa complet del primer semestre de l’any (en Milers u.m.) Gener Febrer Març Abril Maig Juny SALDO INICIAL 1.000 1.600 1.060 480 -80 -280 Cobraments Vendes 4.240 3.860 3.420 3.740 4.280 4.500 Interessos i dividends 260 320 400 TOTAL COBRAMENTS 4.500 3.860 3.420 3.740 4.600 4.900 Pagaments Compres 1.800 2.100 2.400 2.600 2.700 2.600 Sous i salaris 800 800 850 900 900 850 Despeses adm. i generals 500 500 500 500 500 500 Despeses financeres - - - - - - 150 - - - - - - 150 Dividends - - - - - - - - - 300 - - - - - - Inversions - - - 1.000 - - - - - - 500 - - - Impostos - - - - - - - - - - - - 200 - - - Devolució crèdits 800 - - - 100 - - - - - - - - - TOTAL PAGAMENTS 3.900 4.400 4.000 4.300 4.800 4.100 SALDO DEL MES (+)Superàvit (-) Dèficit 600 -540 -580 -560 -200 800 SALDO FINAL 1.600 1.060 480 -80 -280 520
  32. 32. 32 Exemple de Previsió del Flux de Cobraments (Continuació de TRANTOR, S.A.) Suposem que les condicions habituals de venda d’una empresa són les següents, en base mensual: - El 25% al comptat - El 75% restant a crèdit de trenta dies net Suposem també que l’experiència passada de l’empresa indica que el 80% de les vendes a crèdit es cobren efectivament al mes següent, però el restant 20% es cobra dos mesos després, no existint incobrats. El quadre següent indica el procés de previsió de cobraments per vendes (en milers u.m.) periodificat per mesos, a partir del pressupost de vendes, per el semestre gener-juny: Vendes Cobraments per vendes MES Totals Comptat A crèdit Del mes Del mes anterior 2 mesos anteriors Total Novembre 4.000 1.000 3.000 1.000 Desembre 4.400 1.100 3.300 1.100 2.400 Gener 4.000 1.000 3.000 1.000 2.640 600 4.240 Febrer 3.200 800 2.400 800 2.400 660 3.860 Març 3.600 900 2.700 900 1.920 600 3.420 Abril 4.400 1.100 3.300 1.100 2.160 480 3.740 Maig 4.400 1.100 3.300 1.100 2.640 540 4.280 Juny 4.800 1.200 2.600 1.200 2.640 660 4.500 2.080 660 520 TOTAL 24.400 6.100 17.300 24.040 Suposem que les condicions de pagament atorgades per els proveïdors són el 50% al comptat i la resta a 30 dies, i que la política de l’empresa és complir-les estrictament. Si el programa de producció exigís que les matèries primeres es compressin un més abans de la venda prevista, el pressupost de pagaments per compra de matèries primeres podria ser el següent: Compres Pagaments per compres MES Totals Comptat A crèdit Del mes Del mes anterior Total Desembre 1.600 800 800 Gener 2.000 1.000 1.000 1.000 800 1.800 Febrer 2.200 1.100 1.100 1.100 1.000 2.100 Març 2.600 1.300 1.300 1.300 1.100 2.400 Abril 2.600 1.300 1.300 1.300 1.300 2.600 Maig 2.800 1.400 1.400 1.400 1.300 2.700 Juny 2.400 1.200 1.200 1.200 1.400 2.600 TOTAL 14.600 7.300 7.300 14.200
  33. 33. 33 EXERCICI Nº1 Una empresa facilita la següent informació: - Balanç a 1 de gener (xifres en milions u.m.) ACTIU PASSIU Maquinària 20 Capital 15 Existències 10 Préstec 15 Clients 5 Proveïdors 8 Caixa 8 Hisenda pública 5 Total 43 Total 43 - Les vendes, que es cobren a 30 dies, seran de 6 milions u.m. mensuals, de gener a juliol, i de 7 milions u.m.. d’agost a desembre. - El mes de gener s’han de cobrar les vendes de desembre del darrer any de 5 milions u.m.., incloses al balanç inicial. - Les compres a proveïdors, que es paguen als 60 dies seran de 4,5 milions u.m.. tots els mesos. - Els mesos de gener i febrer s’han de pagar 3 milions u.m.. i 5 milions u.m. respectivament corresponents a compres del darrer any. - Mensualment es pagaran al comptat 1,5 milions u.m.. de despeses generals - El mes d’abril s’haurà de pagar el deute existent amb Hisenda de 5 milions u.m. - El mes de juny caldrà tornar al banc el préstec de 1,5 milions u.m.. inclòs al balanç inicial.
  34. 34. 34 Resolució de l’exercici nº1: Pressupost de tresoreria elaborat a partir de les dades anteriors: Gener Febrer Març Abril Maig Juny SALDO INICIAL 8 8,5 8 8 3 3 Cobraments Clients (Vendes) 5 6 6 6 6 6 Pagaments Proveïdors (Compres) -3 -5 -4,5 -4,5 -4,5 -4,5 Despeses -1,5 -1,5 -1,5 -1,5 -1,5 -1,5 Hisenda pública - - - - - - - - - -5 - - - - - - Préstecs - - - - - - - - - - - - - - - -15 SALDO FINAL 8,5 8 8 3 3 -12 Juliol Agost Setem. Octubre Novem. Desem. SALDO INICIAL -12 -12 -12 -11 -10 -9 Cobraments Clients (Vendes) 6 6 7 7 7 7 Pagaments Proveïdors (Compres) -4,5 -4,5 -4,5 -4,5 -4,5 -4,5 Despeses -1,5 -1,5 -1,5 -1,5 -1,5 -1,5 Hisenda pública - - - - - - - - - - - - - - - - - - Préstecs - - - - - - - - - - - - - - - - - - SALDO FINAL -12 -12 -11 -10 -9 -8 A través del pressupost de tresoreria es pot estimar que l’empresa tindrà importants dèficits de liquiditat a partir de juny del proper any. Per tant, amb la suficient antelació, s’haurà de negociar el préstec bancari, avançar cobraments o retardar pagaments.
  35. 35. 35 EXERCICI Nº2 Una empresa facilita la següent informació: - Balanç a 1 de gener (xifres en milions u.m.) ACTIU PASSIU Maquinària 30 Capital 20 Amortització -6 Reserves 20 Existències 20 Préstecs 11 Clients 22 Proveïdors 20 Caixa 5 Total 71 Total 71 Per al mes de gener es preveuen els següents ingressos i despeses: - Vendes: 30 milions u.m.que es cobraran al febrer. - Compres: 10 milions u.m. que es pagaran al març. - Despeses de personal: 2 milions u.m. que es pagaran al gener - Despeses financeres: 2% del préstec inclòs al balanç inicial que es pagaran al gener. - Amortitzacions: 1% de la maquinària inclosa al balanç inicial. - Altres despeses: 3 milions u.m. a pagar el mes de gener. - També al gener es produiran els següents pagaments i cobraments: - 8 milions u.m. de clients - 3 milions u.m. de proveïdors - 1 milions u.m. de préstecs - El valor de les existències a finals de gener s’estima en 10 milions u.m.
  36. 36. 36 Resolució exercici nº2 (xifres en milions u.m.): Compte d’explotació previsional del mes de gener: Vendes 30 - Cost materials -20 - Compres -10 - Existències inicials -20 +Existències finals 10 = Marge brut 10 - Despeses de personal -2 - Despeses financeres -0,22 - Amortitzacions -0,3 - Altres despeses -3 = Benefici 4,48 Pressupost de caixa pel mes de gener: Saldo inicial 5 + Cobrament Clients 8 - Pagaments Despeses de personal -2 Despeses financeres -0,22 Altres despeses -3 Proveïdors -3 Préstecs -1 Saldo final 3,78 Balanç previsional a finals de gener: ACTIU Saldo inicial Moviments Saldo final Maquinaria 30 30 Amortització acumulada -6 -0,3 (amortització mensual) -6,3 Existències 20 -10 (reducció existències) 10 Clients 22 +30 (vendes)- 8 (cobraments) 4.4 Caixa 5 (pressupost tresoreria) 3,78 Total 71 81,48 PASSIU Saldo inicial Moviments Saldo final Capital 20 20 Reserves 20 20 Préstecs 11 -1(devolució préstecs) 10 Proveïdors 20 +10 (compres)- 3 (pagaments) 27 Beneficis - - - Cte. Pèrdues i Guanys previsional 4,48 Total 71 81,48
  37. 37. 37 EXEMPLE: ANÀLISI DEL BALANÇ DE SITUACIÓ (Xifres en milions u.m.) ANY 1 ANY 2 ACTIU Immobilitzat net 8,8 10,96 Existències 7,3 9,59 Deutors 3,7 5,48 Tresoreria 1,1 1,37 Total Actiu 20,9 27,4 PASSIU Fons propis 9,9 9,59 Exigible a llarg i mitjà termini 6,3 8,22 Exigible a curt termini 4,7 9,59 Total Passiu 20,9 27,4 Calculem els percentatges dividint cada element del balanç per el total de l’actiu. Així es pot veure la importància de cada element respecte al total de l’actiu o passiu. ANY 1 ANY 2 ACTIU Immobilitzat net 42,1% 40,0% Circulant 57,9% 60,0% Existències 34,9% 35,0% Deutors 17,7% 20,0% Tresoreria 5,3% 5,0% 100% 100% PASSIU Fons propis 47,4% 35% Exigible 52,6% 65% Exigible a llarg i mitjà termini 30,1% 30% Exigible a curt termini 22,5% 35% 100% 100%
  38. 38. 38 Representació gràfica La representació gràfica ens permet visualitzar més clarament el que ja hem detectat amb els percentatges. ACTIU PASSIU ACTIU ANY 1 ACTIU ANY 2 Balanç de l’any 1 en percentatges Evolució comparativa de l’Actiu IMMOBILITZAT 42,1 % EXISTÈNCIES 34,9 % DEUTORS 17,7% TRESORERIA 5,3% NO EXIGILBE 47,4% EXIGIBLE A LLARG TERMINI 30,1 % EXIGIBLE A CURT TERMINI 22,5% IMMOBILITZAT 42,1 % EXISTÈNCIES 34,9 5% DEUTORS 17,7% TRESORERIA 5,5% IMMOBILITZAT 40% EXISTÈNCIES 35% DEUTORS 20% TRESORERIA 5% ACTIU PASSIU PASSIU ANY 1 PASSIU ANY 2 Balanç de l’any 2 en percentatges Evolució comparativa del Passiu NO EXIGILBE 35% EXIGIBLE A LLARG TERMINI 30% EXIGIBLE A CURT TERMINI 35% IMMOBILITZAT 40% EXISTÈNICES 35% DEUTORS 20% TRESORERIA 5% NO EXIGILBE 47,4% EXIGIBLE A LLARG TERMINI 30,1 % EXIGIBLE A CURT TERMINI 22,5% NO EXIGILBE 35% EXIGIBLE A LLARG TERMINI 30% EXIGIBLE A CURT TERMINI 35%
  39. 39. 39 ESTRUCTURES D’ACTIU I PASSIU SEGONS SECTORS: Estructura de l’actiu segons sectors: ACTIU FIX EXISTÈNCIES REALITZABLE DISPONIBLE DISPONIBLE DISPONIBLE DISPONIBLE REALITZABLE REALITZABLE REALITZABLE EXISTÈNCIES EXISTÈNCIES EXISTÈNCIES ACTIU FIX ACTIU FIX ACTIU FIX Sector Construcció Industries Manufactureres Empreses Comercials Sector Serveis Estructura del passiu segons sectors: Sector Construcció Industries Manufactureres Empreses Comercials Sector Serveis NO EXIGIBLE NO EXIGIBLE NO EXIGIBLE NO EXIGIBLE EXIGIBLE A CURT TERMINI EXIGIBLE A CURT TERMINI EXIGIBLE A CURT TERMINI EXIGIBLE A CURT TERMINI EXIGIBLE A LLARG TERMINI EXIGIBLE A LLARG TERMINIEXIGIBLE A L. TERMINI EXIGIBLE A L. TERMINI
  40. 40. 40 EXEMPLE D’ANÀLISI DEL COMPTE DE RESULTATS: (Xifres en milions u.m.) Any 1 Any 2 Import % Import % Vendes 12 100 15 100 - Aprovisionaments -3 25 -3,9 26 - Despeses de personal -3 25 -3,9 26 - Dotacions per amortitzacions -3 25 -3 20 - Serveis exteriors -1,5 12,5 -1,5 10 = BAII 1,5 12,5 2,7 18 - Despeses financeres -0,3 2,5 -0,3 2 = BAI 1,2 10 2,4 16 - Impost de Societats -0,3 2,5 -0,6 4 = BdI 0,9 7,5 1,8 12 Benefici net 12% Impostos 4% VENDES 100% APROVISIONAMENTS 26% DESPESES DE PERSONAL 26% Compte de resultats de l'any 1 Compte de resultats de l'any 2 Benefici net 7,5% DOTACIONS PER AMORTITZACIONS 20% SERVEIS EXTERIORS 10% Despeses fin. 2% DOTACIONS PER AMORTITZACIONS 25% Impostos 2,5% Despeses fin. 2,5% VENDES 100% APROVISIONAMENTS 25% DESPESES DE PERSONAL 25% SERVEIS EXTERIORS 12,5% Comparació dels comptes de resultats dels anys 1 i 2 Benefici net 12%Benefici net 7,5% APROVISIONAMENTS 26% DESPESES DE PERSONAL 25% DESPESES DE PERSONAL 26% DOTACIONS PER AMORTITZACIONS 25% DOTACIONS PER AMORTITZACIONS 20% SERVEIS EXTERIORS 10%SERVEIS EXTERIORS 12,5% Despeses fin. 2% Impostos 4% APROVISIONAMENTS 25% Despeses fin. 2,5% Impostos 2,5%
  41. 41. 41 ANÀLISIS FINANCER PER RATIS 1. LIQUIDESA: capacitat de fer front als pagaments a curt termini PC AC LIQUIDESA = PC sExistèncieAC ACIDESA − = PC Tresoreria TRESORERIA = 2. SOLVÈNCIA: capacitat de pagar tots els deutes i obligacions Exigible Actiu SOLVÈNCIA = 3. ESTRUCTURA: estudi de la composició de l’actiu i del passiu Actiu IN ATIMMOBILITZRATI = RP D eTENDEUTAMENDRATI ==' D RP FINANCERAAUTONOMIADRATI =' ( ) 100%' ×= Passiu D TOTALTENDEUTAMENDRATI D PC DEUTEDELQUALITAT = 4. COBERTURA: utilitzats per estudiar el finançament de l’immobilitzat 100×= IN RP PROPISRECURSOSAMBFINANÇATATIMMOBILITZ 100 ..Re ×= IN Permc PERMANENTSRECURSOSAMBFINANÇATATIMMOBILITZ
  42. 42. 42 ANÀLISIS ECONÒMIC PER RATIS 1. RENDIBILITAT ECONÒMICA (ROI) Ó RENDIMENT ( ) 100% ×= AN BAII RE ( ) actiusdRotacióvendessobreeM AN Vendes Vendes BAII RE 'arg100% ×=××= 2. RENDIBILITAT FINANCERA (ROE) ( ) 100% ×= RP BdI RF ( ) ( )tfinancerpalanqCoefREt RP AN BAII BAI AN BAII RF −××=−×⎥ ⎦ ⎤ ⎢ ⎣ ⎡ ××= 1.1 ( )[ ] ( )tiREeRERF −×−×+= 1 RP D e = deutedelmitjàCosti = 3. CAPACITAT D’AUTOFINANÇAMENT provisionsdotacionsióamortitzacdotacionsBdIflowCash ++= Vendes dividendsflowCash vendeslessobreamentAutofinanç − = AN dividendsflowCash actiulsobreamentAutofinanç − =' 4. RATIS BORSARIS accionsdnombre BdI accióperBenefici ' = ( ) accióperBenefici Cotització ratioearningicePER =Pr
  43. 43. 43 EXEMPLE D’ANÀLISI PER RATIS ANY 1 ANY 2 ACTIU Immobilitzat net 8,8 10,96 Actiu circulant 12,1 16,44 Existències 7,3 9,59 Deutors 3,7 5,48 Tresoreria 1,1 1,37 20,9 27,40 PASSIU Fons propis 9,9 9,59 Exigible 11 17,81 Exigible a llarg i mitjà termini 6,3 8,22 Exigible a curt termini 4,7 9,59 20,9 27,40 Any 1 Any 2 Import % Import % Vendes 12 100 15 100 - Aprovisionaments -3 25 -3,9 26 - Despeses de personal -3 25 -3,9 26 - Dotacions per amortitzacions -3 25 -3 20 - Serveis exteriors -1,5 12,5 -1,5 10 = BAII 1,5 12,5 2,7 18 - Despeses financeres -0,3 2,5 -0,3 2 = BAI 1,2 10 2,4 16 - Impost de Societats -0,3 2,5 -0,6 4 = BdI 0,9 7,5 1,8 12 Principals Ratis Any 1 Any 2 Liquiditat 2,57 1,71 Acidesa 1,02 0,71 Tresoreria 0,23 0,14 Solvència 1,90 1,54 Immobilitzat 0,42 0,40 Autonomia financera 0,90 0,54 Endeutament 1,11 1,86 Endeutament total 52,63 % 65,00 % Qualitat del deute 0,43 0,538 Cobertura immobilitzat amb RP 112,50 % 87,50 % Cobertura finançament 184,09 % 162,50 % RE 7,18 % 9,85 % RF 9,09 % 18,77 %
  44. 44. 44 CLASSIFICACIÓ DE COSTOS - Per la seva naturalesa: - Materials, matèries primeres, components, envasos, .. - Energia, aigua, gas - Combustibles, lubricants - M.O.D., M.O.I., personal adm., comercial... - Etc. - Segons la seva referència: - Històrics - Corrents - Futurs o de reposició - Estàndards: cost que es necessita en condicions normals per produir 1 unitat de producte - Segons la seva funció: - Producció: activitats aprovisionament, transformació, auxiliar, manteniment i control de qualitat - Estructura: adm., comercials, financers - Segons la relació amb el nivell d’activitat, producció o venda: - Variables: proporcionals - Fixos: independents A curt termini per una capacitat o dimensió (interval d’activitat) - Segons 1 unitat de referència: - directes - indirectes criteri repartiment: - nº u. - nº h. MOD - nº h. maq. - m2 ocupats Producte, família, procés - etc. Projecte Secció, dept., divisió Empresa - Costos total i unitaris: - Costos totals d’un lot (nº d’unitats) - Costos unitaris = cost total / nº unitats
  45. 45. 45 MODELS DE COSTOS: Model full costing (cost complet) Hi ha dues variants FULL COST LITERAL: S’assignen al producte tots els costos, ja siguin fixes o variables, de producció o d’estructura FULL COST INDUSTRIAL: S’assignen al producte tots els costos de producció , ja siguin fixes o variables. Els costos d’estructura (comercial i d’administració, s’imputen directament al compte d’explotació. Aquest model és el que actualment està admès per l’ICAC (Ministeri d’Economia) L’estructura del compte analític d’explotació és el següent: A B TOTAL Vendes 3000 2000 5000 -Cost de les vendes -1200 -800 -2000 MARGE INDUSTRIAL 1800 1200 3000 - Cost comercial -1200 -800 -2000 MARGE COMERCIAL 600 400 1000 - Cost d’administració -800 RESULTAT EXERCICI 200 COST DE PRODUCCIÓ COST COMERCIAL COST D’ADMINISTRACIÓ COST DEL PRODUCTE Si es ven COST DE LES VENDES Si no es ven COST DE LES EXISTÊNCIES COST DEL PRODUCTE Si es ven COST DE LES VENDES Si no es ven COST DE LES EXISTÊNCIES COST DE PRODUCCIÓ COST COMERCIAL COST D’ADMINISTRACIÓ COMPTE EXPLOT.
  46. 46. 46 Model Direct Costing (cost variable) S’assignen al producte tots els costos variables de producció. Els costos fixes de producció i d’estructura (comercial i d’administració, s’imputen directament al compte d’explotació. Per tant: El COST DE LES VENDES i el COST DE LES EXISTÈNCIES FINALS NO VENUDES només inclou costos variables de producció L’estructura del compte analític d’explotació és el següent: A B TOTAL Vendes 3000 2000 5000 -Cost variable de les vendes -1100 -700 -1800 MARGE COBERTURA INDUSTRIAL 1900 1300 3200 - Cost variable comercial -1000 -700 -1700 MARGE COBERTURA COMERCIAL 900 600 1500 - Costos fixes (producció i estructura ) -1300 RESULTAT EXERCICI 200 Si tenim 2 productes X i Y fabricats amb la mateixa màquina i operari: Els costos indirectes són: - Cost energia: 500 u.m. -Cost lloguer: 2000 u.m. Els costos directes són els que es desprenen de la taula adjunta: Unitats fabricades Cost materials Hores màquina Hores home Producte X 50 u. 2,5u.m/u. 1,5 h màq/u. 0,5 h.MOD/u. Producte Y 100 u. 3 u.m /u. 1 h. màq/u. 1,5 h.MOD/u. Cost directe X Y Cost M.O.D. 10 u.m./h. 5 u.m /u. 15 u.m/u. Cost màquina 5 u.m./h. 7,5 u.m /u. 5 u.m /u. Cost materials 2,5 u.m./u. 2,5 u.m /u. 3 u.m /u. 3 u.m./u. 15 23
  47. 47. 47 Els costos indirectes són els que es desprenen de la taula adjunta: Cost indirecte Cost energia (segons nº hores màquina) X Y == 100h.+75h 500 1h.*100u.+1,5h.*50u. 500 2,8571u.m/h 4,2856 u.m/u. 2,8571 u.m /u. Cost lloguer (segons nº unitat) 100u.+50u. u.m.2000 = 13,3333 u.m./u. 13,3333 u.m/u 13,3333 u.m /u 17,619 16,1904 X Y Cost directe producció 15 23 Cost indirecte producció 17,619 16,1904 Cost producció unitari 32,619 39,1904 Cost producció total = 1360,95 + 3919,04 ≅ 5280
  48. 48. 48 VALORACIÓ D’EXISTÈNCIES Existeixen 3 mètodes per tal de realitzar la valoració de les existències: - FIFO (First in First out) on es valora l’últim preu. - LIFO (Last in First out) on es valora el primer preu. - Cost Mitjà Ponderat Anem a veure el funcionament de cadascun d’ells a partir d’un exemple: Suposem Matèries Primeres Estoc inicial any t = 50 u. Valorades a 4 u.m /u. Compres durant any t = 100 u. Valorades a 4,5 u.m /u. Producció = 120 u. = Consum Sabem: Estoc final de matèries primeres = Compres + Estoc inicial - Consum Així, tindrem: Estoc final de matèries primeres = 100 + 50 - 120 = 30 u. ¿Com valorem l’estoc final de matèries primeres? - FIFO 50 unitats a 4 u.m /u. Consum de 120 u. 120 - 50 = 70 unitats a 4,5 u.m /u. Estoc final = 30 u. a 4,5 u.m /u. Estoc final = 30 * 4,5 = 135 u.m - LIFO 100 unitats a 4,5 u.m /u. Consum de 120 u. 120 - 100 = 20 unitats a 4 u.m /u. Estoc final = 30 u. a 4 u.m /u. Estoc final = 30 * 40 = 120 u.m - Cost Mitjà Ponderat Consum de 120 u. a 4,334 u.m /u. Cost = 334,4 10050 5,4*1004*50 Compres+inicialsUnitats compresValor+inicialestocValor = + + = Estoc final = 30 u. a 4,334 u.m /u. Estoc final = 30 * 4,334 = 130 u.m.
  49. 49. 49 Suposem Producte Acabat Estoc inicial = 100 u. a 20 u.m /u. Estoc final = estoc inicial + producció - vendes Producció = 100 u. Cost de producció unitari = 21 u.m /u. Vendes = 150 u. Estoc final = 100 + 100 - 150 = 50 u. ¿Com valorem l’estoc final de producte acabat? FIFO Estoc final = 50u. * 21 u.m./u. = 1.050 u.m. LIFO Estoc final = 50u. * 20 u.m./u. = 1.000 u.m. Cost mitjà ponderat Cost = u.m/u.20,5 100100 21*10020*100 Entradas+inicialsUnitats entradasValor+inicialestocValor = + + = Estoc final = 50u. * 20,5 = 1.025 u.m. Per tal d’aplicar la valoració d’existències a la Producció en curs, primer hem de calcular en nombre d’unitats equivalents: Cost unitats equivalents = nº unitats prod. en curs * (Cost M.P. + X% Costos producció)
  50. 50. 50 EXEMPLE: Preu de venda = 6,5 u.m /u. Existències inicials de M.P. = 0 Existències inicials Producte en curs = 0 a 1 de Gener Existències inicials Producte acabat = 0 Suposem FIFO Mes de Gener Producció 20.000 u. Vendes = 16.000 u. Despeses d’administració i estructura = 7.400 u.m. (no assignables) Compra matèries primeres = 30.000 u.m. Salaris = 26.000 u.um. Despeses Generals Variables de Fabricació = 16.000 u.m. Despeses Generals Fixes de Fabricació = 20.000 u.m. Cost de Producció = 30.000 + 26.000 + 16.000 + 20.000 = 92.000 u.m. Cost unitari = .000.20 000.92 u = 4,6 u.m /u. +Vendes 6,5 u.m /u. * 16.000 u. = 104.000 - Cost Vendes 4,6 u.m /u. * 16.000 u. = -73.600 =Marge brut 30.400 - Despeses d’administració -7.400 =Benefici d’explotació 23.000 Existències finals de Producte Acabat = 4.000 u. * 4,6 u.m./u. = 18.400 u.m. També podríem calcular el Cost de les Vendes com: Consum materials 30.000 Compres M.P. 30.000 +Existències inicials M.P. 0 - Existències finals M.P. 0 Salaris 26.000 Despeses Generals de fabricació 36.000 + Existències inicials Producte en curs - Existències finals Producte en curs + Existències inicials Producte Acabat - Existències finals Producte Acabat -18.400 Cost de les Vendes 73.600
  51. 51. 51 Mes de Febrer Producció 10.000 u. Vendes = 8.000 u. Despeses d’administració i estructura = 7.400 u.m. (no assignables) Compra matèries primeres = 15.000 u.m. Salaris = 13.000 u.m. Despeses Generals de Fabricació = 28.000 u.m. Cost de Producció = 56.000 u.m. Cost unitari = u000.10 '000.56 = 5,6 u.m /u. Sabem Existències inicials de Producte Acabat=4.000 u.*4,6u.m /u.=18.400u.m 4.000 u. a 5,6 u.m /u. Així de les 8.000 u. venudes: (FIFO) 4.000 u. a 4,6 u.m./u. Existències finals de Producte Acabat = 6.000 * 5,6 u.m /u. = 33.600 u.m. +Vendes 6,5 u.m /u. * 8.000 u. = 52.000 - Cost Vendes 4,6*4000 + 5,6*40000 = -40.800 =Marge brut 11.200 - Despeses d’administració -7.400 =Benefici d’explotació 3.800 Consum materials 15.000 Compres M.P. 15.000 +Existències inicials M.P. 0 - Existències finals M.P. 0 Salaris 13.000 Despeses Generals de fabricació 28.000 + Existències inicials Producte en curs - Existències finals Producte en curs + Existències inicials Producte Acabat 18.400 - Existències finals Producte Acabat -33.600 Cost de les Vendes 40.800
  52. 52. 52 PUNT D’EQUILIBRI I = p * q I CT = CV + CF E Ie h CV = Cv * q CF U q CFMCTCVCFICVCFIBUq ee =+=⇒=−−=⇒= 0 vcp CF mc CF U − == U = volum d'activitat mínim. mc = marge de contribució unitari de l’empresa. I CV CF MCP CF Ie − == 1 Ie = vendes mínimes. MCP = marge de contribució percentual = = I mcq I MCT × = Si l’empresa produeix més d’un producte: Ie = I I MCP C i i n i F ×∑ U = ⎟ ⎠ ⎞ ⎜ ⎝ ⎛ ×−×∑ V V cv i i n i V V p C i i F
  53. 53. 53 EXEMPLES DE MARGE DE CONTRIBUCIÓ I PUNT D’EQUILIBRI Exemple nº 1 Una empresa fabrica un sol producte Z amb un preu de venda de 60 u.m /u. Per una producció de 1.500 unitats s’han obtingut les següents despeses: DESPESA COST UNITARI Matèries primeres 19.500 13 Mà d’obra directa 15.750 10,5 Subministraments exteriors (energia, aigua,...) 5.250 3,5 Despeses generals de fabricació (amortització, lloguers, neteja, manteniment, M.O.I., etc.) 18.000 12 Despeses d’administració (assegurances) i vendes (publicitat) 12.000 8 Comissions sobre vendes 4.500 3 Sabem que són variables: Matèries primeres Subministraments exteriors Comissions I són fixes: M.O.D. Despeses generals de Fabricació Despeses d’administració i vendes Es desitja conèixer el marge de contribució unitari del producte (mc), el marge de contribució total (MCT) i el marge de contribució percentual (MCP). Càlcul del cost de producció: Matèria prima 19.500 M.O.D. 15.750 Subministraments exteriors 5.250 Despeses Generals Fabricació 18.000 Cost de producció total 58.500 u.m Cost de producció unitari = 1.500u 58.500 = 39 u.m /u.
  54. 54. 54 + Preu de venda unitari = p 60 u.m /u - Costos variables unitaris = CV = -(13+3,5+3) = -19,5 u.m /u = Marge de contribució unitari = mc = p - CV 40,5 u.m /u mc = quantitat de despeses fixes que absorbeix un producte Marge de contribució total d’un lot de 1.500 unitats (unitats venudes): MCT = q * mc = 1.500 * 40,5 = 60.750 u.m Marge de contribució percentual MCP (%) = 60*500.1 750.60 netesVendes MCT = = 67,5 % MCP = Quantitat de despeses fixes que s’absorbeixen per cada 100 u.m de vendes Compte de resultats analític: + Vendes netes 90.000 100% - Costos variables comercials (comissions) -4.500 5% = Marge comercial 85.500 95% - Costos variables industrials -24.700 27,5% = Marge industrial (MCT) 60.700 67,5% - Despeses fixes -45.750 50,8% = Resultat (BAII) 15.000 16,7% Si MCT > CF MCT - CF = Beneficis MCT < CF MCT - CF = Pèrdues MCT = CF Benefici = 0 => Punt d’equilibri Ie = CF + CV Càlcul del punt d’equilibri: U = neq = 5,40 750.45 mc C cp C F V F == − = 1.129,6 u. Ie = C 0 / 1 MCP F = 675,0 750.45 = 67.777,7 u.m. ò Ie = C 1 C I F V − = 325,01 750.45 000.90 250.29 1 750.45 − = − = 67.777,7 u.m.
  55. 55. 55 Exemple nº 2. Per a dos productes Suposem una empresa que fabrica i ven dos productes A i B. La quantitat venuda de cadascun d’ells ha estat de 100 unitats a un preu de 3 i 4 u.m./u respectivament. Compte de resultats analítica (en unitats monetàries): PRODUCTE A PRODUCTE B TOTAL EMPRESA + Vendes netes 300 400 700 - Costos variables -180 -280 -460 = Marge contribució 120 (40%) 120 (30%) 240 (34,3%) - Costos fixes - - - - - - -230 = Resultat (BAII) - - - - - - 10 Observem que tot i tenir el mateix marge de contribució, en el producte A aquest representa un percentatge superior sobre les vendes netes. Això fa que sigui un producte més rendible, amb un percentatge de contribució marginal major. Absorbeix més costos fixes. MCT = MCTA + MCTB = 120 + 120 = 240 0/1 MCP = 0/1 MCPA* I I A⎛ ⎝ ⎜ ⎞ ⎠ ⎟ + 0/1 MCPB * I I B⎛ ⎝ ⎜ ⎞ ⎠ ⎟ on I I A⎛ ⎝ ⎜ ⎞ ⎠ ⎟ és la proporció de vendes d’A en vendes totals on I I B⎛ ⎝ ⎜ ⎞ ⎠ ⎟ és la proporció de vendes d’B en vendes totals 0/1 MCP = 0,4 * 300 700 ⎛ ⎝ ⎜ ⎞ ⎠ ⎟ + 0,3 * 400 700 ⎛ ⎝ ⎜ ⎞ ⎠ ⎟ 0/1 MCP = 0.3428 ≅ 0.343
  56. 56. 56 Càlcul del punt d’equilibri: Ie = C 0 / 1 MCP F = C 0 / 1 MCP * I I + 0 / 1 MCP * I I F A A B B⎛ ⎝ ⎜ ⎞ ⎠ ⎟ ⎛ ⎝ ⎜ ⎞ ⎠ ⎟ = 230 0 343, = 670,55 u.m. Si s’han venut 100 unitats d’A a 3 u.m./u. i 100 unitats de B a 4 u.m./u.: U = neq = C p * V V p * V V c * V V c * V V F A A B B VA A VB B + ⎛ ⎝ ⎜ ⎞ ⎠ ⎟ − + ⎛ ⎝ ⎜ ⎞ ⎠ ⎟ = = 230 3 100 200 4 100 200 18 100 200 28 100 200 * * . * . *+ ⎛ ⎝ ⎜ ⎞ ⎠ ⎟ − + ⎛ ⎝ ⎜ ⎞ ⎠ ⎟ = 191,66 u. 192 u. Aquestes són, però, les unitats totals, per tal de veure les unitats que corresponen a cadascun dels dos productes cal solucionar el sistema d’equacions següent: ΣUi * mci = CF UA * 1,2 + UB * 1,2 = 230 ΣUi * pi = Ie UA * 3 + UB * 4 = 670,55 Resolent el sistema d’equacions, obtenim: UA = 96 u. d’A UB = 96 u. de B També es pot fer utilitzant la mateixa proporció de cada producte en el mix de vendes. 50% UA = 96 u U = 192 u 50% UB = 96 u
  57. 57. 57 PALANCAJAMENT OPERATIU Palancajament operatiu: Tant per u de variació en el benefici (BAII) que resulta d’un determinat tant per u de variació de les unitats venudes. AO = Δ Δ B / B V / V Tant per cent de variació del benefici (BAII) que resulta al variar un 1% les unitats venudes. on: B benefici de l’empresa per el volum de vendes V (VAII) V volum de vendes (nombre d’unitats venudes) ΔB increment del benefici corresponent a l’increment de les vendes ΔV ΔV increment de vendes AO = 1 1 U V − AO = q*)c(p C 1 1 V F − − El palancajament operatiu depèn exclusivament del quocient entre el volum de vendes al punt d’equilibri (U) i del volum de vendes real (V) i és tant major com majors siguin les despeses fixes i serà menor quan menor importància tinguin aquestes. I CT Ie CF U q Vendes Total CostosBº ΔV Proporcionalitat ΔBº > ΔV
  58. 58. 58 DECISIONS Índex 1. Introducció 2. El procés de pressa de decisions 3. Fonts d’informació 4. Classificació de les decisions 5. Decisions d’Explotació 6. Decisions d’Explotació Baixa Capacitat 7. Decisions d’Explotació Alta Capacitat 1.- Introducció Pressa de decisions consubstancial a l’activitat de dirigir. Té aspectes quantitatius i aspectes qualitatius. 2.- El procés de pressa de decisions Etapes: a) Definició del problema → Més difícil del que sembla b) Establiments de criteris, per exemple: • Impacte sobre beneficis, rendibilitat,.. • Impacte sobre actituds dels empleats • Impacte sobre el Mercat • Possibilitat o/i restriccions financeres • Influència sobre el prestigi de la firma • Aspectes qualitatius c) Generació d’alternatives. De vegades es requereix imaginació. d) Avaluació d’alternatives. Sempre està present el risc. e) Pressa de decisió. De vegades no és cosa de una sola persona, i sobretot, en decisions importants juguen molts aspectes qualitatius. 3.- Fonts d’informació Fonts comptables Fonts extracomptables
  59. 59. 59 4.- classificació de les decisions Existeixen de molts tipus. En nostre cas, pensant com a enginyers, podem parlar de: ▪ Decisions d’Explotació (curt termini) - Preus - Producte (qualitat, distribució quantitat) ▪ Decisions d’Inversió (llarg termini) - Altre tema 5.- Decisions d’Explotació: Situacions contemplades Supòsits previs: 1. L’empresa ja està produint, per exemple un mix de productes (A, B, C, ..). 2. Els rendiments, la productivitat, ... no varien amb la quantitat produïda. Situacions: a) Comanda especial. Ens fan una demanda addicional a preu, normalment, inferior a l’habitual. Acceptem o no ? b) Suprimim un producte o no ? c) Afegim un producte o no ? d) Comprem o fabriquem un component ? e) Vendre un component o fer el producte final ? Recordatori: ESTEM PARLANT DE CURT TERMINI, ELS COSTOS FIXOS SEMPRE HI SÓN! (llevat d’algun cas que podem identificar els costos fixos directes, CFD, per algun producte).
  60. 60. 60 6.- Decisions d’Explotació de Baixa Capacitat La capacitat de producció no està limitada. a) Comanda especial Com els costos fixos els tenim igualment, la regla de decisió serà: Si p> Cv o mc > 0 → Acceptarem b) Suprimir un producte Potser aquí es pot prescindir de CFD (deixarem de tenir-los si no es fabrica el bé). • Si mc > 0 i MCT > CFD → Continuarem produint el producte Quina és la quantitat mínima a produir (N)? p*N – CFD – Cv*N = 0 → N = CFD/mc mc = p – Cv • Si mc < 0 o mc > 0 però CFD > MCT → Suprimir el producte c) Afegir un producte • Si mc > 0 i MCT > CFD amb q > N → Afegir el producte Exemples de Baixa Capacitat Cas a) Una empresa reb una comanda especial de 100.000 u. Del producte A a 100 €/u (preu normal = 120 €/u). Els costos són: M.P. (v) 40 €/u M.O.D. (v) 20 €/u Desp. Generals Variable 5 €/u50 €/u fix 45 €/u Cost Total 110 €/u En principi: Cost Total = 110 €/u > preu = 100 €/u → No acceptariem Però com mcA = p – Cv = 100 – (40+20+5) = 35 > 0 → Acceptarem Ingressos diferencials (MCT) = mcA * N = 35 * 100.000 = 3.500.000 €
  61. 61. 61 Cas b) Suprimir (?) producte B suposant una demanda de 150.000 u. Dades: preu 75 €/u M.P.(v) 35 €/u M.O.D. (v) 20 €/u Desp.Gnrls(energ.)(v) 5 €/u - CFDirecte 5 €/u Desp.Gnrls Fixes 25 €/u (P.Ex.Lloguer Maquin) - CFIndirecte 20 €/u (P.Ex.Mà obra Ind) Cost Total 85 €/u mcB = 75 – 60 = 15 €/u CFDB (Total) = 5 * 150.000 = 750.000 € MCTB = 15 * 150.000 = 2.250.000 € Com mcB > 0 i MCTB > CFDB → No suprimirem el producte B Fixem-nos que N = CFD/mc = 50.000 u. < 150.000 u. de demanda. FIXEM-NOS QUE EN ELS DOS CASOS a) i b) p < Cv+Cf PERÒ ULL PERQUÈ ESTEM EN CURT TERMINI. PER A LLARG TERMINI S’HAURIA D’ANALITZAR.
  62. 62. 62 7.- Decisions d’Explotació d’Alta Capacitat Ara hi ha limitació de la capacitat productiva (estem en curt termini). Per exemple no podem acceptar tot el que ens demanin per que estem a plena capacitat i això implica deixar de produir un altre producte . Supòsit: La capacitat ve determinada per les hores màquina (HM) disponibles en un període de temps. Per a les situacions anteriors a), b) i c) de l’apartat 6 La situació a) no té massa sentit per que aquí estem a plena capacitat. Si anomenem i a un producte genèric, l’alternativa més adient (econòmica o rendible) serà la de major: MCTi = HM * ni * (pi – Cvi) ó MCTi = HM * 1/ti * (pi – Cvi) On, ni: és el nombre d’unitats produïdes del producte i per hora. ti: és el nombre d’hores necessàries per produir 1 unitat de i. Exemples d’Alta Capacitat 1.- Escollir entre produir A o B, essent HM = 40 h/setmana A B pi 308 €/u 415 €/u Cvi 128 €/u 155 €/u mci 180 €/u 260 €/u ni 230 u/h 150 u/h MCTA = 40 * 230 * (308 – 128) = 1.656.000 €/setmana MCTB = 40 * 150 * (415 – 155) = 1.560.000 €/setmana Com MCTA > MCTB → Escolliem A malgrat que mcB > mcA
  63. 63. 63 LES FONTS DE FINANÇAMENT DE L’EMPRESA Els recursos financers o fons de finançament de l’empresa, poden classificar-se: 1.- Segons la seva procedència: - Interna o autofinançament (reserves, amortitzacions, etc.) - Externa (recursos financers procedents de l’exterior: crèdits, préstecs, emprèstits i capital propi) 2.- Segons les característiques dels proveïdors de fons: - Recursos o fons propis (recursos no exigibles) - Recursos o fons financeres alienes (deute contret per l’empresa o deutes a tercers) 3.- Segons el seu caràcter temporal, per els recursos aliens: - Curt Termini, venciment comprès en el termini d’un any. Deutes de reembossament a termini menor d’un any. - Llarg Termini, cancel·lació total o reembossament total s’efectuarà en una termini superior a 1 any.
  64. 64. 64 FINANÇAMENT EXTERN DE L’EMPRESA Finançament extern a Curt Termini: Crèdit dels proveïdors, comercials o de provisió Descompte comercial (descompte d’efectes o lletres) Préstecs bancaris Compte o línia de crèdit: El banc obre un compte de crèdit al client per tal que aquest disposi d’ell de la manera que estimi convenient dins dels termini i la quantia estipulats. Factoring: Cessió dels drets de cobrament sobre els clients a un preu determinat. Venda de les factures del clients abans del seu venciment. Confirming: Per operacions de comerç exterior per facilitar el pagament a l’importador i garantitzar el cobrament a l’exportador. És un mitjà de pagament que garantitza al creditor la percepció del deute. El pagament es realitzarà en el termini acordat i serà abonat per una entitat financera. Altres fons no negociades: (comptes de despeses devengats i no pagats: salaris, impostos, cotitzacions a la seguretat social) Emprèstits a Curt Termini Finançament extern a Mitjà Termini i Llarg Termini: Propi: Emissió d’accions (ampliació de capital) Aliè: Préstecs bancaris Emprèstits (emissió d’obligacions i bons) Leasing: Arrendament de bens o actius fixes productius amb opció de compra. Renting: Lloguer a llarg termini, incloent un paquet de serveis. Normalment no es considera l’opció de compra. Vendes a terminis (compra de bens a terminis)
  65. 65. 65 PRÉSTECS I EMPRÈSTITS - L’operació de crèdit pot ser: -Prestador ( o prestamista) ———— Prestatari [BANC, OBLIGACIONISTES] [EMPRESA] - K (Existeixen varies comissions: d’obertura, de disposició, d’estudi, de cancel·lació anticipada...). - Garanties ( hipoteques immobiliàries, mobiliàries, màquines, marques,...). - Període de carència: Classificació a) Segons l’amortització del Principal: b) Segons el pagament / cobrament d’interessos: c) Segons el moment de pagament / cobrament d’interessos: d) Segons el pagament de l’amortització: e) Segons K: - Aval - Préstec - Total - Només d’interessos - Única - Periòdica - Únic - Periòdic - Vençut - Anticipat - Constant - Variable - Fix - Variable referenciat (EURIBOR, LIBOR,..)
  66. 66. 66 TIPUS DE PRÉSTECS MÉS USUALS 1. UN SOL PAGAMENT 2. PAGAMENTS PERIÒDICS D’INTERESSOS I PAGAMENT ÚNIC DEL CAPITAL AL FINAL DEL VENCIMENT 3. MITJANÇANT UNA RENDA ( PAGAMENT DE QUOTES CONSTANTS ) Per períodes inferiors a 1 any: iTAE = ( ) ( )k kii +=+ 11 ( ) 11 −+= k kii ( ) ( ) 11 1 0 −+ +⋅ ⋅= ⋅ ⋅ kn k kn kk i ii CQ 4. AMB PERÍODE DE CARÈNCIA ( MITJANÇANT RENDES DIFERIDES ) Sense pagament d’interessos Amb pagament d’interessos Cn = C0 * ( 1 + i )n In = Cn - C0 = C0 * [ ]1)i+1( n − Cn = C0 * ( 1 + i ) I = i * C0 A = C0 * i i i n n *( ) ( ) 1 1 1 + + − A = Ct * i *(1+ i) i) n-t n-t (1 1+ − A = C0 * i *(1+ i) i) n-t n-t (1 1+ −
  67. 67. 67 COST DE LES FONTS DE CAPITAL • RECURSOS ALIENS ( ) ( )∑ ∑= = ⎥ ⎦ ⎤ ⎢ ⎣ ⎡ + =⎥ ⎦ ⎤ ⎢ ⎣ ⎡ + n t n t t t t t k Q k F 0 0 11 ( )∑= ⎥ ⎦ ⎤ ⎢ ⎣ ⎡ + = n t t t o k Q F 0 1 F0 = Fons nets rebuts per l’empresa en el moment t = 0 Qt = Desemborsaments ó sortides de fons en el període t n = Duració (nombre de períodes) de l’operació financera k = Cost de capital de la font de finançament • RECURSOS PROPIS mk D P e − =0 Si D = constant → m = 0 , per tant: eK D P =0 ke = cost del capital propi P0 = valor de cotització actual d’una acció de l’empresa D = dividends futurs que l’accionista espera obtenir m = creixement anual dels dividends • COST DE CAPITAL. COST MITJÀ PONDERAT FONT Proporció sobre l’estructura (%) Cost efectiu Cost ponderat A. Préstec 30 2,7 0,81 B. Obligacions 10 7,0 0,70 C. Accions 60 20,0 12,00 Exemple de préstec: Préstec de 20.000 u.m. al 10% d’interès real anual en 6 anys, amortitzable mitjançant quotes anuals. A = 1)1,01( )1,01(*1,0 *000.20 6 6 −+ + = 4.592,14 u.m. Quadre d’amortització del préstec: Any Capital Pendent Interès Quota Capital Total Amortitzat t Ct (al inici de l’any) It Kt = A - It ∑ Kt 1 20.000,00 2.000,00 2.592,14 2.592,14 2 17.407,85 1.740,78 2.851,36 5.443,51 3 14.556,49 1.455,64 3.136,49 8.580,00 4 11.419,99 1.141,99 3.450,14 12.030,15 5 7.969,84 796,98 3.795,16 15.825,32 6 4.174,67 417,46 4.174,67 20.000,00 Total a pagar = 6 * A = 27.552,88 u.m. Total interessos = 7.552,88 u.m.
  68. 68. 68 EXEMPLES D’EMPRÈSTITS Exemple Túnel del Cadí Total emprèstit = 8.000 Milions d’u.m. Despeses d’emissió = 220 Milions d’u.m. Valor nominal títols = VN = 100.000 u.m. n = 10 anys i = 9,85% Nombre de títols: N = 80.000 F0 = 8.000 M d’u.m. - despeses = 8.000- 220 = 7.780 M d’u.m. Interessos: N * (i * VN) = 80.000 * 0,0985 * 100.000 = 788 M d’u.m. 1 2 100 7.780 M d’u.m. 788 43 5 788 788 788 8.788 M d’u.m. D10 = 8.000 + 788 = 8.788 7.780 = 788 * (1 k) 1 (1 k) * k 10 10 + − + ⎡ ⎣ ⎢ ⎤ ⎦ ⎥ + 10 k)1( 000.8 + → k = 10,30% Cost efectiu: K = 10,30 * (1 - 0,35) = 6,695% Si ho calculéssim de manera exacta, obtindríem: 7.780 = 788 * (1 - 0,35) * (1 K) 1 (1 K) * K 10 10 + − + ⎡ ⎣ ⎢ ⎤ ⎦ ⎥ + 8 000 1 10 . ( + K) Cost efectiu: K = 6,79 %
  69. 69. 69 CLASSIFICACIÓ D’INVERSIONS 1.- Segons els seus objectius a) De renovació o reemplaçament (substitució d’un element per un altre) b) De modernització i productivitat. Innovacions de procés. c) D’innovació de productes d) D’expansió o diversificació e) Altres: - de caràcter legal - de seguretat - d’imatge - de naturalesa social - de R+D 2.- Segons la vinculació en el temps a) Inversions a curt termini b) Inversions a llarg termini 3.- Segons la naturalesa dels diferents elements patrimonials a) Inversió en capital circulant b) Inversió en bens d’equipament c) Inversió en patents d) Inversió en mitjans de transport, etc. 4.- Segons la relació que guarden entre sí dins d’un programa o pla d’inversió a) Inversions complementaries (una exigeix o facilita la realització de l’altre) b) Inversions substitutives (una dificulta o exclou la realització de l’altre) c) Inversions independents 5.- Segons la cronologia dels cobrament i pagaments a) Inversions d’un sol pagament i un sol cobrament b) Inversions de diversos pagaments i un sol cobrament c) Inversions de diversos pagaments i diversos cobraments d) Inversions d’un sol pagament i diversos cobraments
  70. 70. 70 POLÍTIQUES GENERALS CATEGORIES D’INVERSIÓ NATURALESA OPCIONS TIPUS EXEMPLES CREIXEMENT Objectiu: - Purament quantitatives - Innovació - Capacitat - Llançament de nou producte - Augment capacitat productiva d’una fàbrica Augmentar les vendes i els ingressos - Diversificació - Innovació - Estratègia d’ordre econòmic - Ampliar gamma de productes - Creació de filial distribució RACIONALITZACIÓ Objectiu: Reduir costos i despeses - Productivitat - Reemplaçament - Modernització - Renovació de material - Automatització d’un lloc de treball - Renovació de flota de vehicles RECONVERSIÓ Objectiu: Augmentar les vendes - Desinversió i inversió Diversificació - Diversificació per substitució d’activitats - Eliminació dels productes en declivi i llançament de diverses activitats noves Eleccions fonamentals que es presenten a l’empresa durant la primera fase de selecció d’inversions ETAPES PRÈVIES A LA DECISIÓ 1.- Etapa Primera Estudiar la contribució de la inversió als objectius a mitjà i llarg termini de l’empresa. 2.- Etapa Segona. Recollida d’informacions crítiques necessàries per l’avaluació del projecte Obtenir les informacions crítiques indispensables per l’avaluació dels projectes i fixar les hipòtesis sobre les quals es basa Han d’estudiar-se aspectes tals com els següents: - Comercials - Producció - Fiscalitat - Pla de finançament del projecte 3.- Etapa Tercera. Paràmetres estructurals del projecte La tercera etapa consisteix en estimar els paràmetres estructurals del projecte: - Horitzó temporal - Fluxos de caixa Liquiditat Rendibilitat Risc - Dimensió
  71. 71. 71 HORITZÓ TEMPORAL • VIDA ECONÒMICA DEL PROJECTE 1. Vida física 2. Vida comercial 3. Vida tecnològica VIDA ECONÒMICA DEL PROJECTE = MENOR ( 1, 2, 3 ) FLUXOS DE CAIXA O DE TRESORERIA 1. Són cobraments i pagament associats al projecte, sempre després d’impostos: Qt = Ct - Pt on t = 0,1,...,n 2. Aquesta seqüència temporal de fluxos o moviment de fons, que en realitat és continua, a efecte de l’anàlisi, s’agrupa en períodes, normalment anuals, i s’accepta la hipòtesi que els fluxos resultants d’un període es produeixen al final del mateix. 3. Cal tenir en compte els costos d’oportunitat en termes de tresoreria (els impostos seran pagaments). 4. No s’ha de tenir en compte els fluxos o moviments de fons associats al finançament bàsic del projecte. Es suposa que els recursos propis tenen un cost igual a zero. 5. Els fluxos de caixa o moviments de fons es poden descompondre en: • Fons invertits (flux inicial i flux terminal) • Fons generats
  72. 72. 72 FONS INVERTITS 0 1 2 n INCREMENT IMMOBILITZAT Inc. Terrenys i construccions Inc. Maquinaria etc. INCREMENT CAPITAL CIRCULANT Inc. Disponible Inc. Estocs Inc. Comptes a Cobrar - (Inc. Comptes a Pagar) TOTAL FONS INVERTITS Quadre de càlcul dels fons invertits FONS GENERATS 0 1 2 n Vendes Netes (ingressos nets) - Costos variables = Marge de contribució - Despeses fixes (incloses amortitzacions) = Benefici abans d’Impostos - Impostos + Possibles desgravacions (per inversió) = Benefici després d’Impostos + Amortitzacions = TOTAL FONS GENERATS 0 1 2 n + FONS GENERATS - FONS INVERTITS = FLUX DE CAIXA = Cash-Flow operatiu Fluxos de Caixa d’una inversió
  73. 73. 73 PERÍODE DE RETORN Ó TERMINI DE RECUPERACIÓ (PAY- BACK) ∑= = T t tQ 0 0 ⇓ PR = T Si fluxos d’explotació són constants: ( ) tQ QINVERSIÓ PR 0 = ( en anys ) t = 1.....n ( ) 120 ×= tQ QINVERSIÓ PR ( en mesos ) VALOR ACTUAL NET ( VAN ) ( )∑= + = n t t t k Q VAN 0 1 Qt = Flux de caixa del període t = = cobraments menys pagaments del període t n = Horitzó econòmic del projecte k = Taxa de descompte ó Cost del Capital ( ) ( ) ( )n n k Q k Q k Q QVAN + ++ + + + += 111 2 21 0 ooo Si Q1, Q2, ........., Qn = Cte, llavors: ( ) ( ) kk k QQVAN n n ⋅+ −+ ×+= 1 11 0 TAXA INTERNA DE RENTABILITAT( TIR ) ( )∑= = + = n t t t r Q VAN 0 0 1 ⇓ TIR = r ( ) ( ) ( )n n r Q r Q r Q Q + ++ + + + += 111 0 2 21 0 ooo ( ) ( ) ( )n n r Q r Q r Q Q + ++ + + + =− 111 2 21 0 ooo
  74. 74. 74 EXEMPLES SENZILLS D’INVERSIONS Exemple1: 0 1 2 3 4 5 INVERSIÓ 130 FLUX = Qt -130 10 40 50 60 70 FLUX ACUMULAT -130 -120 -80 -30 30 100 (t=3) + (t=4) = 30 + 30 = 60 => 30 / 60 = 0,5 anys Interpolant: Període de Retorn = 3,5 anys Exemple 2: 0 1 2 3 4 5 INVERSIÓ 400 FLUX = Qt -400 30 120 150 150 150 FLUX ACUMULAT -400 -370 -250 -100 50 200 (t=3) + (t=4) = 150 => 100 / 150 = 0,67 Període de Retorn = 3,67 anys = 3 anys i 8 mesos Exemple 3: Inversió = Q0 = 100 Qt = 50 = const. Període de Retorn = 100 50 = 2 anys Exemple 4: ANY Qt Rendibilitat de les oportunitats futures d’inversió 0 -100 - - - 1 40 10 2 40 15 3 40 13 4 40 - - - 0 = -100 + 40 (1 r) 40 (1 r) 40 (1 r) 40 (1 r)2 3 4 + + + + + + + r = TIR = 21,86 % 100 * (1 + r)4 = 40 * (1 + 0,1)3 + 40 * (1 + 0,15)2 + 40 * (1 + 0,13) + 40 TIRC = r = 17,6 %
  75. 75. 75 Nota sobre la decisió d’optar entre varies alternatives Quan s’ha d’optar entre varies possibilitats alternatives d’inversió pot passar: a) Que totes tinguin la mateixa Qo i el mateix horitzó temporal. No hi ha cap problema especial. b) Que tinguin diferent Qo . En principi si no hi ha restriccions financeres, escollirem la de major VAN encara que tingui un menor TIR. S’ha de tenir en compte que per a una empresa que tingui un cost de capital de k, el VAN de posar qualsevol quantitat de diners al sistema financer a un tipus d’interès compost, k, és zero. c) Si les inversions alternatives tenen diferents vides útils, per fer un estudi comparatiu hauríem de prendre un horitzó temporal que fos el mínim comú múltiple (m.c.m.) de les respectives vides útils, “repetint” la inversió el nombre de vegades igual al m.c.m. dividit per la respectiva vida úitl. Un altra possibilitat és calcular el valor estructural de les respectives inversions al finalitzar la vida útil de la inversió que tingui la vida útil més curta.
  76. 76. 76 Exemple 5: FINANÇAMENT D’INVERSIONS Suposem el projecte A que té les següents fluxos de caixa: 0 1 2 CFO -100 50 110 Suposem que el finançarem mitjançant: 30% recursos propis 50% subministradors d’equipaments 20% préstec bancari Nota: El cost del capital = cost mitjà marginal esperat, immediatament o a curt termini. Mitjana ponderada del cost dels recursos financers que s’espera puguin obtenir-se, per al finançament dels projectes relacionats, dins el mitjà termini 0 1 2 Finançament subministradors d’equipaments 50 0 0 Devolució principal 0 0 -50 Interessos a subministradors (i = 26%) 0 -13 -13 Finançament bancari 20 0 0 Devolució principal 0 0 -20 Interessos banc (i = 25%) 0 -5 -5 Escut fiscal (t = 35%) 0 +6,3 +6,3 CFD després d’impostos 70 -11,7 -81,7 0 1 2 CFO -100 50 110 CFD 70 -11,7 -81,7 CFF -30 38,3 28,3 Cost de capital = k = 50 100 * 0,26 * (1 - 0,35) + 20 100 * 0,25 * (1 - 0,35) + 30 100 * 0,30 = k = 50 100 * 0,169 + 20 100 * 0,1625 + 30 100 * 0,30 = 0,207=> k = 20,7 % TIR del deute: 0 = 70 - 11,7 (1 r) 81,7 (1 r)2 + − + => r = 0,167142 = 16,71% 0 1 2 TIR CFO -100 50 110 0,328192 CFD 70 -11,7 -81,7 0,167142 CFF -30 38,3 28,3 0,800573 TIR = 0,3282 > k = 0,207 => Interessa el projecte ja que és econòmicament viable
  77. 77. 77 El CFF és més rendible que el CFO. En aquest cas el finançament escollit afavoreix la rendibilitat, com a conseqüència del palanquejament del benefici pel deute. Si augmenta la proporció de deute => Augmenta la rendibilitat del CFF del projecte però augmenta també el risc financer. (doncs el cost del deute és menor que el cost dels recursos propis) En el cas límit i ideal de que el deute financí el 100% del projecte, el TIR del CFF seria infinit. Si el deute anul·la => el TIR del CFF s’iguala al TIR del CF0 del projecte • Si financéssim el projecte al 100% amb un préstec: 0 1 2 Finançament bancari 100 0 0 Devolució principal 0 0 -100 Interès a banc 0 -25 -25 Escut fiscal 0 8,75 8,75 CFD després d’impostos 100 -16,25 -116,25 0 1 2 CFO -100 50 110 CFD 100 -16,25 -116,25 CFF 0 33,75 -16,25 Podem veure que el CFDt=3 sobrepassa als fons generats pel projecte CFOt=3 • Si financem el projecte al 90% amb un préstec: 0 1 2 Finançament bancari 90 0 0 Devolució principal 0 0 -90 Interès a banc 0 -22,5 -22,5 Escut fiscal 0 7,875 7,875 CFD després d’impostos 90 -14,625 -104,625 0 1 2 TIR CFO -100 50 110 0,328192 CFD 90 -14,325 -104,625 0 CFF -10 35,375 5,375 2,7 Cost del capital = k = 90 100 * 0,25 * (1 - 0,35) + 10 100 * 0,3 = 90 100 * 0,1625+ 10 100 * 0,3 = 0,17625 → k = 0,17625 => k = 17,625% menor que abans
  78. 78. 78
  79. 79. 79 PROBLEMES D’INVERSIONS Problema d’inversions nª1 Una empresa estudia la possibilitat de canviar una màquina de valor comptable 200 u.m. per una altre nova d’un cost d’adquisició de 1.000 u.m. L’adquisició va orientada cap un estalvi de costos que s’estimen en 250 u.m. anuals (no incloses amortitzacions), constants. La nova màquina té un horitzó de vida de cinc anys i s’espera que la liquidació de la màquina antiga proporcioni un ingrés de 100 u.m. El valor residual (de desfet) de la màquina s’estima, després de cinc anys de funcionament, en 150 u.m. corrents. La xifra de vendes, així com la inversió en circulant i altres partides es mantindran constants. Sabent que el tipus impositiu per a l’empresa és del 35%, i que el cost de capital és del 10%, determinar si li interessa comprar o no la nova màquina i la rendibilitat que obtindrà. Resolució: En el període 0, tenim dos fluxos de caixa: - Un flux negatiu, degut al desemborsament per compra de la nova màquina igual al seu cost de 1.000 u.m. - Un flux positiu, degut a una desinversió o venda de la vella màquina. Aquest flux és igual al valor de realització de la màquina després d’impostos. Degut a que la seva venda proporciona un ingrés (cobrament) inferior al seu valor comptable (valor de compra menys amortització acumulada), es produeix una minusvalia, que ens permetrà desgravar el 35% del valor de la minusvalia, la qual cosa suposa també un ingrés addicional. Valor comptable 200 - Valor realització 100 = Minusvalia 100 Escut fiscal (35%) 35 Valor de realització després d’impostos = 135
  80. 80. 80 Als períodes 1 a 5, tindrem una sèrie de fluxos de caixa: - Un estalvi de costos igual a 250 u.m. anuals. - Un pagament corresponent a l’increment d’imposts a pagar per aquests ingrés. - No tenim en compte l’amortització de la nova màquina en els costos, doncs no es tracta d’una sortida de caixa, però sí afecta a la quantitat a pagar d’impost. Amortització lineal: 1.000 u.m. 5 anys = 200 u.m. / any A l’últim període, és a dir, el 5, tindrem un flux terminal per venda de la màquina. Valor de realització després d’impostos: Valor de realització 150 - Valor comptable 0 = Plusvalia 150 Impostos (35%) -52,5 Valor de realització després d’impostos = 97,5 Sense tenir en compte la desgravació per inversió: 0 1 2 3 4 5 Compra màquina nova 1000 -97,5 Venda màquina vella -135 FONS INVERTITS 865 -97,5 0 1 2 3 4 5 + Reducció de Costos 250 250 250 250 250 - Amortització màquina -200 -200 -200 -200 -200 = Benefici abans d'impostos 50 50 50 50 50 - Impost de Societats -17,5 -17,5 -17,5 -17,5 -17,5 = Benefici després d'impostos 32,5 32,5 32,5 32,5 32,5 + Amortització 200 200 200 200 200 FONS GENERATS 232,5 232,5 232,5 232,5 232,5 0 1 2 3 4 5 + FONS GENERATS 0 232,5 232,5 232,5 232,5 232,5 - FONS INVERTITS -865 0 0 0 0 97,5 FLUX DE CAIXA -865 232,5 232,5 232,5 232,5 330 SUMA FLUXOS DE CAIXA -865 -632,5 -400 -167,5 65 395 VAN (k = 10 %) 76,898 TIR (%) 13,26% PAY BACK anys 4
  81. 81. 81 Problema d’inversions nº2 Un empresari necessita una màquina per fabricar un nou producte amb una vida estimada de dos anys, no sap per quina de les següents decidir-se: - Màquina A: té un preu de venda de 2.500 u.m. a les que cal sumar-hi unes altres 300 en concepte d’instal·lació. Amb aquesta màquina es podrien produir 100.000 unitats anuals a un cost variable de 2,2 u.m. per unitat produïda. Les despeses de manteniment d’aquesta màquina ascendeixen a 1.000 u.m. anuals (sense incloure amortitzacions). - Màquina B: el preu és de 4.500 u.m. posada en funcionament. La capacitat de producció és de 150.000 unitats anuals amb un cost variable de 2 u.m. i les despeses ascendeixen a 3.000 u.m. anuals (incloent amortitzacions). El valor residual és de 500 i 1.500 u.m. per les màquines A i B, respectivament, i el mètode d’amortització seguit en ambdós casos és lineal. S’estima que les màquines poden ser venudes i cobrades al final de la vida del producte en qüestió i que poden adaptar-se a qualsevol nivell de producció sempre que sigui inferior a la seva capacitat productiva màxima. La demanda per aquest producte és de 9.000 unitats per any a un preu unitari de 2,5 u.m. El producte té una vida comercial de 2 anys. Sabent que el cost de capital d’aquesta empresa és del 12%, la taxa d’inflació prevista per els pròxims anys el 5% i el tipus impositiu del 35% (es suposa que els impostos es paguen al final de l’any), determinar quina màquina li interessa a aquest empresari i calcular la rendibilitat que obtindrà amb aquesta inversió. Resolució: Prendrem un període d’estudi o horitzó temporal de 2 anys per ser la vida comercial del producte al qual es destinarà al màquina. Per el càlcul dels fluxos de caixa, descomposarem en fons invertits i fons generats per l’explotació del projecte (en aquest cas fabricació i venda del nou producte). En el moment t=0 tindrem: - Una inversió de 2.500 + 300 = 2.800 en cas de comprar la màquina A - En cas de comprar la màquina B, la inversió seria de 4.500 u.m. En el moment t=2 tindrem un flux terminal per la venda de la màquina, el seu valor serà el valor residual després d’impostos: - Per la màquina A
  82. 82. 82 Valor de realització (valor residual) 500 - Valor comptable (totalment amortitzada) 0 = Plusvalia 500 Impostos (35%) 175 Valor de realització després de l’impost = 500 - 175 = 325 - Per la màquina B Valor de realització (valor residual) 1.500 - Valor comptable (totalment amortitzada) 0 = Plusvalia 1.500 Impostos (35%) 525 Valor de realització després de l’impost = 1.500 - 525 = 975 Per els períodes t=1,2 tindrem que calcular els fons generats. Com a l’anunciat parla d’inflació, el correcte seria considerar que els preus i els costos s’incrementen segons la inflació prevista. Una altre possibilitat és considerar els preu i costos constants, però això implica o bé que la inflació és nul·la o que tant l’empresa com els seus proveïdors no la tenen en compte (hipòtesi poc realista). Tant per la màquina A com la B: per t = 1 Ingressos1 = Q * p = 9.000 u.m. * 2,5 u.m./u = 22.500 per t = 2 Ingressos2 = Q * [ ]p *(1 f)+ = 9.000 u.m. * [ ])05.01(*5,2 + = 23.625 Hem suposat que el preu de venda ja és després de l’IVA, amb la qual cosa s’obtenen directament ingressos nets (després d’impostos). Màquina A t = 1 Costos variables1 = Q * Cv1 = 9.000 * 2,2 = 19.800 t = 2 Costos variables2 = Q *[ ]Cv *(1 f)2 + = 9.000 *[ ])05.01(*2,2 + = 20.970 Amortització = anys2 800.2 = 1.400 (amortització lineal) t = 1 Costos fixes1 = Despeses de manteniment + Amortització = =1.000 + 1.400 = 2.400 t = 2 Costos fixes2 = Despeses de manteniment + Amortització = = 1.000 * (1 + 0.05) + 1.400 = 2.400
  83. 83. 83 MÀQUINA A 0 1 2 FONS INVERTITS 2.800 -325 0 1 2 + Ingressos nets 22.500 23.625 - Costos variables 19.800 20.790 - Costos fixos 2.400 2.450 = Benefici abans d'impostos 300 385 - Impost societats -105 -134,75 = Benefici després d'impostos 195 250 + Amortització 1.400 1.400 FONS GENERATS 1.595 1.650,25 0 1 2 + FONS GENERATS 0 1.595 1650,25 - FONS INVERTITS -2.800 0,0 325 FLUX DE CAIXA -2.800 1.595 1975,25 SUMA DE FLUXOS DE CAIXA -2.800 -1.205 770,25 VAN (k = 12%) en Euros. 198,76 TIR (%) 17,17% PAY BACK anys 2 (1 + r) = (1 + R) * (1 + f) R (%) = 0,1159139 Màquina B t = 1 Costos variables1 = Q * Cv1 = 9.000 * 2,0 = 18.000 t = 2 Costos variables2 = Q *[ ]Cv *(1 f)2 + = 9.000 *[ ])05.01(*0,2 + = 18.900 Amortització = anys2 500.4 = 2.250 (amortització lineal) t = 1 Costos fixes1 = Despeses de manteniment + Amortització = = 750 + 2250 = 3000 t = 2 Costos fixes2 = Despeses de manteniment + Amortització = = 750 * (1 + 0.05) + 2.250 = 3.037,50
  84. 84. 84 MÀQUINA B 0 1 2 FONS INVERTITS 4.500 -975 0 1 2 + Ingressos nets 22.500 23.625 - Costos variables 18.000 18.900 - Costos fixos 3.000 3.037,5 = Benefici abans d'impostos 1.500 1.688 - Impost societats -525 -590,625 = Benefici després d'impostos 975 1.096,9 + Amortització 2250 2250 FONS GENERATS 3.225 3.346,875 0 1 2 + FONS GENERATS 0 3.335 3.346,875 - FONS INVERTITS -4.500 0,0 975 FLUX DE CAIXA -4.500 3.225 4.321,875 SUMA DE FLUXOS DE CAIXA -4.500 -1.275 3.046,875 VAN (k = 12%) en EUROS. 1.824,84 TIR (%) 40,18% PAY BACK anys 2 (1 + r) = (1 + R) * (1 + f) R (%) = 0,33504614
  85. 85. 85 MERCATS FINANCERS Classificació a) Segons tipus de títols: -Mercat primari o d’emissió -Mercat secundari b) Segons el venciment dels títols: -Mercat de capital -Mercat de diner c) Segons el tipus de mercat: -Mercat negociat (OTC, Over The Counter) -Mercat organitzat per una institució financera La Borsa: cas espanyol És un mercat secundari organitzat, en principi , de capitals. -Es compra – ven : accions, obligacions privades, fons públics,............. -Està organitzada per una Institució financera amb personalitat jurídica que garanteix les operacions -Les Borses publiquen les cotitzacions individuals , però també índex generals. A més, hi han diversos índex d’alguns valors selectius: IBEX-35 (Espanya); Eurstoxx-50 (Europa) ; Dow-Jones (USA); Nikkei (Japó).............. -A Espanya hi havien 4 Borses : Madrid, Bilbao, Barcelona i València. Ara a més, hi ha el mercat continu on es negocien informàticament els valors més importants. També s’han creat uns segons mercats per les petites i mitjanes empreses -Les entitats que cotitzen a Borsa han de complir un requisits mínims -El cotitzar a Borsa te avantatges tant per les entitats, com per els “inversors” però també presenta inconvenients Exemple lectura cotitzacions ( 4/11) Exemple teòric i simplificat d’ampliació de capital Ampliació de 1*10 a la par, preferent pels accionistes antics. Es demana calcular el preu de l’acció desprès de l’ampliació C, i el preu del dret o cupó, d . Suposarem un antic accionista que disposa de 10 accions i escriurem 2 equacions de balanç (valor abans i desprès de l’ampliació) en dos supòsits : que compra la nova acció; i que ven els drets 10*8.37 + 0.5 = 11*C 10*8.37 = 10*C + 10*d C = 7.65 d = 0.71 V.Nom C.Max. C.Min C.Tan. PER Dar.Div. Acció Banc Santander 0.5 8.41 8.28 8.37 1.09
  86. 86. 86 Mercat de derivats: Futurs Concepte Avui (t), es pacta : un producte financer, un preu F (t , t´) de una transacció a realitzar en una data concreta (t´). Aquesta transacció que es pot generar en un mercat primari, pot canviar de mans moltes vegades en un mercat secundari, fins que arribi la data (t´). Els antecedents son molt antics quan el producte (subjacent) era real ( productes agraris, Au, Ag ....). Però son nous quan el producte es financer : Chicago 1972, BCN 1990. Avui a Espanya el mercat està organitzat per MEFFSA i s’utilitzen com subjacent: -Accions -Deute Públic (ex- cupó) -Obligacions -Índex (Ibex-35 ...) Altres aspectes, en general els guanys o pèrdues es liquiden diàriament. Els futurs tenen un important Palanquejament financer, amb pocs diners se'n poden guardar , o perdre , molts. Mercat de derivats: Opcions Concepte. Contracte fet avui que mitjançant el pagament d’un prima (V) suposa el dret a comprar (CALL), o a vendre ( PUT ) un títol financer a un preu determinat d’exercici (Strike) a una data determinada (Opcions europees ) o no (Opcions americanes). Aquesta opció que es pot generar en un mercat primari, pot canviar de mà moltes vegades. Els antecedents son molt antics quan es tractava d’un actiu real, però son nous quan el subjacent es financer: Chicago 1973, Madrid 1989 Avui a Espanya el mercat està organitzat per MEFFSA i s'utilitzen com a subjacent: -Accions -Deute públic -Obligacions -Índex -Futurs No organitzat per MEFFSA però també son opcions, els Warrants. Altres aspectes. En general els guanys o pèrdues es liquiden diàriament. Les opcions, que estan mes generalitzats que els futurs, també tenen un elevat Palanquejament. Exemple lectura de Futurs i Opcions (4 / 11) (acció Banc Santander) Vencin. F.Max F.Min F.Tan. V.Max V.Min V.Tan. --------------------------------------------- FUTUR Març 8.38 8.38 8.38 CALL Strike 7.25 Desem. 1.07 1.07 1.07 CALL Strike 8.50 Desem. 0.23 0.20 0.21
  87. 87. 87 Valoració teòrica d’opcions - Valor d’una opció al venciment ( Valor intrínsec ) CALL : Vc = Max ( 0, S-E ) Vc PUT : Vp = Max ( 0, E-S ) E S Vp E S - Valor teòric és el valor esperat dels beneficis actualitzats que l’opció pot proporcionar. Si anomenem Vj al valor d’un opció associat a una probabilitat Pj, tindrem com a valor esperat actualitzat. V = Suma (Vj* Pj ) * 1 / (1+r) - Hi ha diferents models per expressar aquestes Pj , els més normals son el de Black-Sholes i el Binomial també anomenat de Cox, Ross i Rubinstein. A continuació s’exposa un exemple molt senzill del model binomial: • Anomenem S al preu de l’actiu subjacent i E al preu d’exercici (Strike). • Suposarem un horitzó temporal d’un període (mes, any...). • S’evoluciona segons un procés binomial multiplicador. Avui 1 període desprès --------- ---------------------- uS prob. q S dS prob. ( 1- q ) - Sí r es el tipus d'interès sense risc, s’ha de complir que u ha de ser igual o major que ( 1+r ) que al seu torn, ha de ser igual o superior a d. - Sí suposem una CALL, Vcu = Max (0, uS-E) Vcd = Max (0, dS-E) - En definitiva queda: Vc = 1/ (1+r)*{qVcu + (1-q)Vcd} Si es tractes d’una PUT Vp = 1/ (1+r)*{qVpu + (1-q)Vpd} en aquest cas: Vpu = Max (0, E-uS) Vpd = Max (0. E-dS)
  88. 88. 88 VALORACIÓ D’EMPRESES Diferencia entre Valor i Preu Cas clar i habitual: Valor Cadastral i Preu de l’habitatge Valoració - Important per: adquisicions i fusions; planificació estratègica; sortida a Borsa; anàlisi d’inversions; remuneració de directius..... - Diferents supòsits de valoració: a) No continuïtat de l’empresa b) Continuïtat Mètodes de Valoració a) Basats en el Balanç - Valor Comptable - Valor Comptable ajustat - Valor de liquidació (no continuïtat) - Valor substancial (de reposició) - Valor de mercat (si n’hi ha, per exemple si cotitza a Borsa) Exemple de Valor comptable (empresa ABC): Actiu Passiu Act. Fix 100 Cap i Reserv. 80 Mercaderies 45 Deutes L.P. 30 Deutors 10 Deutes C.P. 10 Tresoreria 5 Proveïdors 40 TOTAL 160 TOTAL 160 Exemple de Valor Comptable Ajustat (ABC): Actiu Passiu Act. Fix 150 Cap i Reserv. 135 Mercaderies 52 Deutes L.P. 30 Deutors 8 Deutes C.P. 10 Tresoreria 5 Proveïdors 40 TOTAL 215 TOTAL 215
  89. 89. 89 b) Basats en el Compte de Resultats - Considerant l'actualització dels dividends. Sí anomenem k a la rendibilitat exigida, i suposem un dividend d per acció constant en el temps, el valor de l’acció serà: V = d* Σ {1/ (1+ k )j } I sí suposem infinits períodes: V = d / k Sí a més ara suposem que el dividend creix a un ritme anual g: V = d * ( 1+g )/ ( k-g ) - Considerant les vendes com a variable explicativa: Valor empresa = Vendes*n sent, n un número com 2 , 3 ..... c) Basats en el Good-Will Podríem trobar diverses fórmules com per exemple: Valor empresa = Actiu Net + n* Beneficis sent n un número com en el cas anterior d) Basats en l'actualització dels Cash-Flows Sí suposem que k i g tenen el mateix significat que en el cas b) el valor de l’empresa serà: Valor empresa = Σ {CF / ( 1+k )j } Sí suposem infinits períodes i que el CF és constant per tots els anys: Valor empresa = CF / k Sí ara suposem que els CF creixen a un ritme anual g: Valor empresa = CF* ( 1+g ) / ( k-g ) e) Altres mètodes Existeixen altres mètodes que aquí no es consideren, per exemple el d’opcions o els utilitzats valorar grups empresarials de diverses empreses o divisions.
  90. 90. 90 OPA (Oferta Pública d’Adquisició) Es tracta de fer pública una oferta d’adquisició d’accions per part d’un grup important que molt normalment vol tenir el control de la societat, o canviar la correlació de forces als òrgans decisoris. En principi, es vol protegir al petit accionista. S’han de complir un requisits i informar al òrgan regulador la CNMV L'OPA ha d’abastar a tots els accionistes i als posseïdors d’opcions. Sí la societat que oferta ja té un 25% la OPA ha de ser ≥ del 10% Sí la societat que oferta ja té un 50% la OPA ha d’arribar al 75% OPV (Oferta Pública de Venda) Es tracta de fer una oferta pública de venda d’accions pensant en els petits “ inversors “. Ho fan les empreses que volen sortir a Borsa , també s’ha utilitzat molt en les privatitzacions d’empreses publiques.

×