Se ha denunciado esta presentación.

Textos descriptius

14

Compartir

Próximo SlideShare
Apadrinaments lectors
Apadrinaments lectors
Cargando en…3
×
1 de 23
1 de 23

Más Contenido Relacionado

Libros relacionados

Gratis con una prueba de 14 días de Scribd

Ver todo

Audiolibros relacionados

Gratis con una prueba de 14 días de Scribd

Ver todo

Textos descriptius

  1. 1. Descriure Abril 2012 Font imatge: theinspiredapple.blogspot.com Organitzadors gràfics i eines d´avaluació per a planificar i revisar textos descriptius
  2. 2. Índex 1. Què són i quan s´empren els textos descriptius 2. Bases d´orientació i rúbriques 3. Planificació amb organitzadors gràfics 4. Producció. Exemples Abril 2012
  3. 3. Carta de navegació Descriure suposa mirar En funció d'una pregunta Per a construir un model Mirar d´una No per recollir observacions sinó determinada manera per comprendre o resoldre l´objecte d'estudi dubtes. Els textos descriptius consisteixen en representar amb paraules, una persona, un objecte, un ambient, un entorn. Els textos Definició científics pretenen presentar el món tal com és (sense necessitat d´explicar el per què) seguint el vocabulari del model pertinent. Font: SANMARTÍ, N. (2003): Aprendre ciències tot aprenent a escriure ciència, Edic. 62- Rosa Sensat
  4. 4. Carta de navegació ● QUÈ SÓN?. A quina categoria pertanyen? ● QUÈ TENEN?. Com són per dins i per fòra?. Quines parts, dimensions o trets? (propietats o Preguntes ● característiques i les seves qualitats). QUÈ PODEN FER? Què passa/ va passar? (relacionades amb la tasca) (dimensió temporal o seqüencial) Com passa? Com funciona? ● QUINES NECESSITATS/UTILITATS? ● On els podem trobar? ● S´empren en textos literaris (descripció subjectiva= versió personal de l´autor) Contextos ● En textos científics és un pas del procés: A) Descriure B)Definir C) Justificar, D) Argumentar.
  5. 5. Bases d´orientació Primària Font: A partir de M. Mas, CP St. Esteve de Sesrovires, 6è de primària, Neus Sanmartí
  6. 6. IES BADIA DEL VALLÈS, via Neus Sanmartí ESO Abril 2012
  7. 7. Rúbriques IES BADIA DEL VALLÈS, via Neus Sanmartí Veure aquí de primària ESO Abril 2012
  8. 8. Bases d´orientació QUÈ HEM DE FER PER DEFINIR Pensar en: ● A quin grup pertany -d’objectes, materials, éssers vius…, o de parts- (per exemple, la flor és una part d’una planta). ● Quines parts, propietats o característiques són imprescindibles (ex. totes les flors tenen pistil i/o estams, però no totes tenen pètals). ● En quina és la seva funció o aplicacions, és a dir, perquè serveix (per exemple, la flor serveix perquè la planta es pugui reproduir). “Una flor és una part d’una planta que sempre té un pistil (òvuls) i/o estams (pol.len) i que serveix perquè Neus la planta es pugui reproduir”. Sanmartí
  9. 9. http://papallonesacolorides.blogspot. com/
  10. 10. Bloc 2. La diversitat dels éssers vius De la planificació a l'escrit Primària Context científic Font: Swimming into second
  11. 11. Bloc 2. La diversitat dels éssers vius Planificació Primària Context científic Abril 2012
  12. 12. Planificació+ treball cooperatiu Context científic Primària Descripció de l´àguila peixetera. Veure aquí el photopeach Àngels Pons. Escola Margarita Florit. DESCRIVIM L´ÀGUILA PEIXETERA
  13. 13. Font: Glitzyinfirstgrade Planificació (adjectius) Context científic Abril 2012
  14. 14. Planificació EDUCACIÓ INFANTIL I CICLE INICIAL. Bloc 4. Persones, cultures i org. socials Context literari Context científic FONT: Teresa Julià http://theinspiredapple.blogspot.com Abril 2012
  15. 15. Bloc 2. La diversitat dels éssers vius Què necessita un ésser viu per tenir benestar? tots els éssers vius necessiten el mateix? Semblances i diferències. Per què una planta és un ésser viu? Què els entra, què els surt, què passa dins? Què necessiten? TENEN Com són per dins i per fòra? PODEN. Com sabem que són éssers vius?
  16. 16. Bloc 7.Objectes, màquines i tecnologies 2n primària: Com funcionen les nostres joguines? 2. Què els hem de fer o donar per fer-les funcionar? 1. Com són per fòra i per dins? De quines parts 3. Què fan quan les fem consten? De quins funcionar? Quins canvis materials estan fetes? es produeixen? Garriga i Verdaguer, Neus (2009): Projectes per ajudar a evolucionar les idees científiques i les competències dels infants.
  17. 17. Planificar 2n Primària Què TENEN per dins i per fòra? Bloc 7. Objectes, màquines i tecnologies Com creus que són les joguines? (2n) (Estructura i propietats) Font: Neus Garriga Verdaguer. Llicència d´estudis dirigida per Neus Sanmartí.
  18. 18. TENEN Comprendre 1. Com són LES JOGUINES?. Diàleg a partir de l´avaluació inicial PODEN 3. Fem hipòtesis. Què fa baixar el ninot? 2. Què fem perquè funcionin i què passa?. Font: Neus Garriga Verdaguer. Llicència d´estudis dirigida per Neus Sanmartí.
  19. 19. Escriure Font: Neus Garriga Verdaguer. Llicència d´estudis dirigida per Neus Sanmartí.
  20. 20. Planificació (adjectius) Context literari Abril 2012
  21. 21. Planificació (pluja d´idees adjectius + sinònims) Font: fabulous-fourth.blogspot.com Abril 2012
  22. 22. Planificació (pluja d´idees adjectius + sinònims) Font: Cari Hynes Font: Teaching in the early years Abril 2012
  23. 23. Font: CEIP Sant Iscle de Producció Vidreres ESO Llibre de l´ànima. Què sé de mi. CESIRE Abril 2012

×