Textos descriptius

10.421 visualizaciones

Publicado el

Organitzadors gràfics i rúbriques per avaluar textos descriptius

Publicado en: Educación
0 comentarios
7 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
10.421
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
3.170
Acciones
Compartido
0
Descargas
0
Comentarios
0
Recomendaciones
7
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Textos descriptius

  1. 1. Descriure Abril 2012 Font imatge: theinspiredapple.blogspot.comOrganitzadors gràfics i eines d´avaluació per a planificar i revisar textos descriptius
  2. 2. Índex1. Què són i quan s´empren els textos descriptius2. Bases d´orientació i rúbriques3. Planificació amb organitzadors gràfics4. Producció. Exemples Abril 2012
  3. 3. Carta de navegacióDescriure suposa mirar En funció duna pregunta Per a construir un model Mirar d´una No per recollir observacions sinó determinada manera per comprendre o resoldre l´objecte destudi dubtes. Els textos descriptius consisteixen en representar amb paraules, una persona, un objecte, un ambient, un entorn. Els textos Definició científics pretenen presentar el món tal com és (sense necessitat d´explicar el per què) seguint el vocabulari del model pertinent.Font: SANMARTÍ, N. (2003): Aprendre ciències tot aprenent a escriureciència, Edic. 62- Rosa Sensat
  4. 4. Carta de navegació ● QUÈ SÓN?. A quina categoria pertanyen? ● QUÈ TENEN?. Com són per dins i per fòra?. Quines parts, dimensions o trets? (propietats oPreguntes ● característiques i les seves qualitats). QUÈ PODEN FER? Què passa/ va passar?(relacionades amb la tasca) (dimensió temporal o seqüencial) Com passa? Com funciona? ● QUINES NECESSITATS/UTILITATS? ● On els podem trobar? ● S´empren en textos literaris (descripció subjectiva= versió personal de l´autor)Contextos ● En textos científics és un pas del procés: A) Descriure B)Definir C) Justificar, D) Argumentar.
  5. 5. Bases d´orientació PrimàriaFont: A partir de M. Mas, CP St. Esteve de Sesrovires, 6è de primària, Neus Sanmartí
  6. 6. IES BADIA DEL VALLÈS, via Neus Sanmartí ESO Abril 2012
  7. 7. RúbriquesIES BADIA DEL VALLÈS, via Neus Sanmartí Veure aquí de primària ESO Abril 2012
  8. 8. Bases d´orientació QUÈ HEM DE FER PER DEFINIRPensar en: ● A quin grup pertany -d’objectes, materials, éssers vius…, o de parts- (per exemple, la flor és una part d’una planta). ● Quines parts, propietats o característiques són imprescindibles (ex. totes les flors tenen pistil i/o estams, però no totes tenen pètals). ● En quina és la seva funció o aplicacions, és a dir, perquè serveix (per exemple, la flor serveix perquè la planta es pugui reproduir).“Una flor és una part d’una planta que sempre té unpistil (òvuls) i/o estams (pol.len) i que serveix perquè Neusla planta es pugui reproduir”. Sanmartí
  9. 9. http://papallonesacolorides.blogspot.com/
  10. 10. Bloc 2. La diversitat dels éssers viusDe la planificació a lescrit Primària Context científic Font: Swimming into second
  11. 11. Bloc 2. La diversitat dels éssers vius Planificació Primària Context científic Abril 2012
  12. 12. Planificació+ treball cooperatiu Context científic PrimàriaDescripció de l´àguila peixetera. Veure aquí el photopeachÀngels Pons. Escola Margarita Florit. DESCRIVIM L´ÀGUILA PEIXETERA
  13. 13. Font: GlitzyinfirstgradePlanificació(adjectius) Context científic Abril 2012
  14. 14. PlanificacióEDUCACIÓ INFANTIL I CICLE INICIAL. Bloc 4. Persones, cultures i org. socials Context literari Context científic FONT: Teresa Julià http://theinspiredapple.blogspot.com Abril 2012
  15. 15. Bloc 2. La diversitat dels éssers viusQuè necessita un ésser viu per tenir benestar? tots els éssers vius necessiten el mateix? Semblances i diferències. Per què una planta és un ésser viu? Què els entra, què els surt, què passa dins? Què necessiten? TENEN Com són per dins i per fòra? PODEN. Com sabem que són éssers vius?
  16. 16. Bloc 7.Objectes, màquines i tecnologies 2n primària: Com funcionen les nostres joguines? 2. Què els hem de fer o donar per fer-les funcionar?1. Com són per fòra i perdins? De quines parts 3. Què fan quan les femconsten? De quins funcionar? Quins canvismaterials estan fetes? es produeixen? Garriga i Verdaguer, Neus (2009): Projectes per ajudar a evolucionar les idees científiques i les competències dels infants.
  17. 17. Planificar 2n Primària Què TENEN per dins i per fòra?Bloc 7. Objectes, màquines i tecnologies Com creus que són les joguines? (2n) (Estructura i propietats) Font: Neus Garriga Verdaguer. Llicència d´estudis dirigida per Neus Sanmartí.
  18. 18. TENEN Comprendre 1. Com són LES JOGUINES?.Diàleg a partir de l´avaluació inicial PODEN3. Fem hipòtesis. Què fa baixar elninot? 2. Què fem perquè funcionin i què passa?. Font: Neus Garriga Verdaguer. Llicència d´estudis dirigida per Neus Sanmartí.
  19. 19. Escriure Font: Neus Garriga Verdaguer. Llicència d´estudis dirigida per Neus Sanmartí.
  20. 20. Planificació (adjectius) Context literari Abril 2012
  21. 21. Planificació(pluja d´idees adjectius + sinònims) Font: fabulous-fourth.blogspot.com Abril 2012
  22. 22. Planificació (pluja d´idees adjectius + sinònims)Font: Cari Hynes Font: Teaching in the early years Abril 2012
  23. 23. Font: CEIPSant Iscle de ProduccióVidreres ESO Llibre de l´ànima. Què sé de mi. CESIRE Abril 2012

×