2.
VOCABULARI <ul><li>Macromagnituds econòmiques (p.142) </li></ul><ul><li>Marques turístiques </li></ul><ul><li>Turisme </li></ul><ul><li>Operador turístic </li></ul><ul><li>Finances </li></ul><ul><li>borsa </li></ul><ul><li>clústers </li></ul><ul><li>esculls artificials </li></ul><ul><li>logística </li></ul><ul><li>plataformes logístiques </li></ul><ul><li>polígon industrial </li></ul><ul><li>parc tecnològic </li></ul><ul><li>sinergies </li></ul><ul><li>equilibri territorial </li></ul><ul><li>CIM </li></ul><ul><li>ZAL </li></ul><ul><li>parc tecnològic </li></ul>

3.
ECONOMIA LOCAL EN UN MÓN GLOBAL <ul><li>Què entenem per sectors productius? </li></ul><ul><li>Importància del sector terciari </li></ul><ul><ul><li>pes sector terciari català és menor en comparació a altres països europeus. </li></ul></ul><ul><li>Sector industrial </li></ul><ul><ul><li>2n en importància </li></ul></ul><ul><ul><li>tradicionalment: principal regió industrial d’ESP i molt important dins la UE. </li></ul></ul><ul><ul><li>important pel desenvolupament econòmic i socials des de la 2/2 s. XIX </li></ul></ul><ul><ul><li>des de 1970 pèrdua d’importància en economia catalana. </li></ul></ul><ul><ul><li>CAT continua tenint sector industrial potent: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>convivència subsectors industrials tradicionals i sectors emergents (p.143) </li></ul></ul></ul><ul><li>Sector de la construcció  motor economia CAT i ESP </li></ul><ul><ul><li>fort procés d’urbanització del país. </li></ul></ul><ul><ul><li>2007 comença la recessió: menys població activa + esclat bombolla immobiliària </li></ul></ul>

4.
<ul><li>Sector primari  poca participació en el PIB </li></ul><ul><ul><li>poca població activa </li></ul></ul><ul><ul><li>importants beneficis indirectes de l’activitat agrària </li></ul></ul>Confluència amb Europa <ul><li>1986: Espanya entra a la CEE </li></ul><ul><ul><li>economia catalana creix i s’acosta als països + avançats. </li></ul></ul><ul><ul><li>es distingeixen 3 etapes: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>1986 a 1991. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>1992-1994 </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>1995-2006 </li></ul></ul></ul>- 2007: inici de la crisi pel col·lapse financer mundial i pel desinflament de la bombolla immobiliària. - CAT: economia amb un pes de la construcció molt important  crisi molt intensa de durada indeterminada.

5.
ELS SECTORS PRODUCTIUS ELS SERVEIS. EL COMERÇ <ul><li>Important per l’economia. </li></ul><ul><li>forma predominant d’empresa: PIME </li></ul><ul><ul><li>actualment moltes PIMES han tancat o tenen greus problemes econòmics </li></ul></ul><ul><li>Distribució territorial NO homogènia  més demarcació de BCN </li></ul><ul><li>Tendències del sector: </li></ul><ul><ul><li>protagonisme dels centres comercials </li></ul></ul><ul><ul><li>concentració de la distribució en poques empreses </li></ul></ul><ul><ul><li>noves formes de venda </li></ul></ul><ul><ul><li>ressorgiment del comerç de proximitat </li></ul></ul><ul><li>Característiques principals: </li></ul><ul><ul><li>domini petita empresa </li></ul></ul><ul><ul><li>associacionisme comercial feble </li></ul></ul><ul><ul><li>grau de professionalització baix </li></ul></ul><ul><ul><li>índex alt d’habitants per establiment </li></ul></ul><ul><li>Reptes del comerç català: </li></ul><ul><ul><li>Competència productes importats a baix preu </li></ul></ul><ul><ul><li>presència empreses estrangeres </li></ul></ul><ul><ul><li>Noves maneres de venda </li></ul></ul>

6.
ELS SERVEIS. EL TURISME <ul><li>Activitat important per economia catalana </li></ul><ul><li>CAT principal destinació turística per: </li></ul><ul><ul><li>diversitat de paisatge </li></ul></ul><ul><ul><li>clima </li></ul></ul><ul><ul><li>patrimoni cultural </li></ul></ul>- Turisme estranger i nacional <ul><li>Tendències del sector turístic: </li></ul><ul><ul><li>creixement de la demanda turística. </li></ul></ul><ul><ul><li>augment del nombre d’allotjaments turístics </li></ul></ul><ul><ul><li>diversificació oferta </li></ul></ul><ul><ul><li>línies aèries de baix cost </li></ul></ul><ul><ul><li>millora dels equipaments i impuls Adm. </li></ul></ul><ul><ul><li>millora de la formació professional especialitzada </li></ul></ul><ul><li>Característiques principals: </li></ul><ul><ul><li>forta estacionalitat </li></ul></ul><ul><ul><li>concentració turística al litoral </li></ul></ul><ul><ul><li>força de la marca BCN </li></ul></ul><ul><ul><li>consolidació turisme rural </li></ul></ul><ul><ul><li>procedència geogràfica variada </li></ul></ul><ul><li>Reptes a superar: </li></ul><ul><ul><li>estacionalitat estival </li></ul></ul><ul><ul><li>concentració al litoral + insuficiència d’allotjaments a l’interior. </li></ul></ul><ul><ul><li>dèficits d'infraestructures </li></ul></ul><ul><ul><li>disminució despesa mitjana turista </li></ul></ul>

7.
ELS SERVEIS. LES FINANCES <ul><li>Important pel desenvolupament de l’economia. </li></ul><ul><li>permeten canalitzar els diners de les unitats econòmiques (famílies, empreses, sector públic). </li></ul><ul><li>sistema financer format per: </li></ul><ul><ul><li>banca: pública i privada </li></ul></ul><ul><ul><li>borsa </li></ul></ul><ul><ul><li>mercats </li></ul></ul><ul><li>Circuit de moviment de capital per fer possible: </li></ul><ul><ul><li>producció </li></ul></ul><ul><ul><li>distribució </li></ul></ul><ul><ul><li>consum de béns </li></ul></ul><ul><li>Sistema ben regulat i complex (caract. economies avançades) </li></ul><ul><li>Genera riquesa </li></ul>- Importància caixes estalvis (ara són BANCS)  dipòsits privats catalans - Concentració a BCN i franja litoral i principals nuclis de població

8.
ACTIVITATS INDUSTRIALS I CONSTRUCCIÓ <ul><li>Importància sector industrial per a la modernització de CAT </li></ul><ul><li>activitats industrials agrupades. </li></ul><ul><ul><li>gremis, colònies tèxtils i ara polígons industrials </li></ul></ul><ul><ul><li> construïts amb planificació urbanística </li></ul></ul><ul><li>Beneficis per empreses: </li></ul><ul><ul><li>optimització infraestructures i serveis comuns </li></ul></ul><ul><ul><li>configurar espais que s’adaptin als requeriments específics d’aquest sector </li></ul></ul><ul><li>Situats en punts determinats del territori: </li></ul><ul><ul><li>disponibilitat de sòl a bon preu </li></ul></ul><ul><ul><li>bones comunicacions </li></ul></ul><ul><ul><li>accessibilitat a xarxes de distribució </li></ul></ul><ul><ul><li>proximitat centres de serveis </li></ul></ul><ul><li>Tipologia diversa segons activitats: </li></ul><ul><ul><li>transformació de primeres matèries </li></ul></ul><ul><ul><li>semiindustrials (transformació + R+D </li></ul></ul><ul><ul><li>logística (emmagatzematge i distribució </li></ul></ul>Polígons industrials Novetat: polígons mixtos

9.
Principals àrees industrials <ul><li>Tendències: </li></ul><ul><ul><li>crear polígons mixtos </li></ul></ul><ul><ul><li>obertura al mercat europeu i mundial  internacionalització </li></ul></ul><ul><ul><li>deslocalització selectiva </li></ul></ul><ul><ul><li>evolució positiva de tots els sectors  reconversió industrial </li></ul></ul><ul><ul><li>presència creixent de les empreses multinacionals </li></ul></ul><ul><li>Característiques: </li></ul><ul><ul><li>estructura productiva diversificada:: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>2 grans subsectors: químic i transport </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>altres sectors: alimentari, maquinària, metal·lúrgia, productes metàl·lics…. </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>domini de la indústria transformadora </li></ul></ul><ul><ul><li>moltes PIMEs </li></ul></ul><ul><ul><li>productivitat baixa (poc R+D i poca formació dels treballadors) </li></ul></ul><ul><ul><li>concentració àrea metropolitana de BCN </li></ul></ul>- Localització amb relació a 3 sistemes urbans <ul><li>Grans nuclis de població </li></ul><ul><li>Prals. eixos viaris i de transport </li></ul><ul><li>eixos fluvials </li></ul>

10.
<ul><li>Factors importants per escollir 1 lloc: </li></ul><ul><ul><li>entorn accessible </li></ul></ul><ul><ul><li>propers a centres logístics </li></ul></ul><ul><ul><li>dotats de serveis per facilitat el desenvolupament </li></ul></ul><ul><ul><li>teixit industrial previ </li></ul></ul><ul><ul><li>iniciativa empresarial </li></ul></ul><ul><li>Especialització territorial per la concentració de diversos subsectors industrials en àrees concretes: </li></ul><ul><ul><li>àrea metropolitana de BCN (+ empreses / + diversitat activitats) </li></ul></ul><ul><ul><li>corredor AP-7  pral. eix industrial de CAT </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>gran diversitat de sectors </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>eixos fluvials (Ter i Llobregat  pèrdua pes històric) </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>sector tèxtil </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>colònies industrials  conjunts patrimonials </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>Baix Camp i Tarragonès  2ª àrea industrial de CAT </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>ind. química </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>àrea urbana de Lleida i el Segrià  pral. àrea industrial de CAT interior </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>indústria agroalimentària + fabricació maquinària agrícola </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>multinacionals alimentàries  seu a BCN </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>altres àrees + petites: Tàrrega – Cervera / Manlleu – Torelló / litoral Maresme / Ripoll / Olot.... </li></ul></ul>

11.
Sistemes de producció locals <ul><li>Agrupació / concentració d’empreses d’1 mateix sector </li></ul><ul><li>són concentracions geogràfiques d’indústries interconnectades, de proveïdors especialitzats, d’empreses de serveis i d’institucions associades. </li></ul>Sector de la construcció <ul><li>1950: inici desenvolupament econòmic CAT i ESP </li></ul><ul><li>Sector de la construcció  important per economia </li></ul><ul><ul><ul><li>molta població activa </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>problema amb crisi: efectes + greus </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>1998-2007: fort creixement (habitatges privats i obres públiques) </li></ul></ul></ul><ul><li>Activitats relacionades amb la construcció també noten la crisi </li></ul><ul><li> situades a prop de les primeres matèries </li></ul>

12.
LES ACTIVITATS AGRÀRIES I LA PESCA Sector agrari <ul><li>Poca importància en el PIB </li></ul><ul><li>poca població activa  s. XIX – s. XX: procés de mecanització del camp </li></ul><ul><li>30 % del territori català és ocupat per conreus </li></ul><ul><li>tendències del sector: </li></ul><ul><ul><li>descens de la superfície conreada </li></ul></ul><ul><ul><li>augment de la superfície de regadiu </li></ul></ul><ul><ul><li>reducció nombre explotacions </li></ul></ul><ul><ul><li>millora de la renda agrària </li></ul></ul><ul><li>característiques principals: </li></ul><ul><ul><li>diversificació de molts sectors. Agricultura continental – agricultura mediterrània. </li></ul></ul><ul><ul><li>importància de la ramaderia (intensiva) </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>porquí (+ imp.), aviram i boví </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>molt tecnificat + concentració sistemes productius </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>explotacions de mida mitjana o petita </li></ul></ul><ul><ul><li>caràcter familiar </li></ul></ul><ul><ul><li>tinença de la terra. Més propietaris que arrendataris </li></ul></ul>

13.
Principals àrees agràries <ul><li>Diversificació productiva </li></ul><ul><ul><li>ocupació heterogènia del territori + tendència a l’especialització </li></ul></ul><ul><ul><li>4 àrees productives: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>1. Bosc i pastures </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>- zona + muntanyosa </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>- turisme rural: paisatges + esports hivern - aventura </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>2. Regadiu, fruiters i horta </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>- zones regades artificialment </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>- pla Urgell, zona Segrià: fruita dolça </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>- Maresme, Baix Ll., Delta: hortalisses, flors i planta ornamental </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>3. Cereals i granges </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>- àrea central i nord de la Depressió Central (CAT seca) </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>- blat i ordi + bestiar porcí </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>4. Vinya i fruiters de secà i olivera </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>- depressió prelitoral i zona + meridional de la Dep. Central. </li></ul></ul></ul>

14.
Sector pesquer <ul><li>Litoral de CAT molt extens amb plataforma continental estreta </li></ul><ul><li> </li></ul><ul><li>- zona rica amb biomassa i refugis </li></ul><ul><li>problema: degradació fons marí </li></ul><ul><ul><li>causes: - urbanització litoral </li></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>sobrepesca (vedes) </li></ul></ul></ul></ul></ul>- solució: construcció esculls artificials (Adm.) - pesca: activitat tradicional - poc pes en l’economia - fort modernització - aqüicultura Recerca i coneixement <ul><li>Economia occidental  el creixement econòmic i nivell de vida és el coneixement. </li></ul><ul><li>per analitzar l’economia d’1 país es té en compte: R + D + I </li></ul>

15.
<ul><li>Indicadors per mesurar l’esforç en innovació: </li></ul><ul><ul><li>despesa en R + D en percentatge del PIB </li></ul></ul><ul><ul><li>formació de la població </li></ul></ul><ul><ul><li>esforç de les empreses en innovació </li></ul></ul><ul><li>CAT: poca inversió en R + D </li></ul><ul><ul><li>últims anys: inversió en parcs científics i tecnològics (mapa p. 162) </li></ul></ul><ul><ul><li>formació de la població </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>massa graduats universitaris amb feines de baixa qualificació </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>poca població amb cicles formatius </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>poca despesa de les empreses en innovació </li></ul></ul>

16.
LES INFRAESTRUCTRUES DEL TRANSPORT FUNCIONS DE LES XARXES DE COMUNICACIONS <ul><li>Importants per la vertebració del territori i per la dinàmica econòmica dels països </li></ul><ul><li>com + desenvolupat és un país + densa i complexa és la seva xarxa de comunicacions </li></ul><ul><li>principals funcions de les comunicacions: </li></ul><ul><ul><li>connexió centre productors – distribuïdors – mercats consumidors </li></ul></ul><ul><ul><li>canalització de fluxos de persones. Centres de treball – àrees residencials. </li></ul></ul><ul><ul><li>enllaç sistemes urbans – àrees rurals – zones menys accessibles </li></ul></ul><ul><li>Pla infraestructures 2006-2026 </li></ul><ul><ul><li>defineix xarxa infraestructures viàries, ferroviàries i logístiques. </li></ul></ul><ul><ul><li>objectiu: crear 1 sistema d’infraestructures complex amb la resta d’infraestructures portuàries i aeroportuàries </li></ul></ul>CAT. Xarxa carreteres i ferrocarril: traçat radial al voltant de BCN - forta concentració població i activitats econòmiques - saturació de vies - IMD molt elevada - problema contaminació (velocitat variable)

17.
XARXA DE CARRETERES <ul><li>Concentració radial amb centre a BCN  saturació </li></ul><ul><li> </li></ul><ul><li>SOLUCIÓ: eixos transversals per descongestionar el litoral i millorar la connexió amb les terres de l’interior. </li></ul><ul><li>- Eix Transversal (C-25 CAT central i comarques gironines) </li></ul><ul><li>- Eix Llobregat (C-16 BCN – Túnel de Cadí) </li></ul><ul><li>Interrelacionar els diferents nuclis urbans i productius. </li></ul><ul><li>beneficia el transport europeu de mercaderies amb la creació de noves dinàmiques territorials i econòmiques. </li></ul><ul><li>Objectius: - millorar la connexió i accessibilitat interna </li></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>connectar Europa i Espanya </li></ul></ul></ul></ul></ul>XARXA FERROVIÀRIA <ul><li>1848: 1ª línia. Mataró – BCN  iniciativa de la burgesia local </li></ul><ul><li>2/2 s. XIX – s. XX : extensió a la resta de territori </li></ul><ul><li>NO hi ha una xarxa reticular  llocs on no hi ha tren o la connexió és molt (≠ països europeus) dolenta </li></ul>

18.
<ul><li>PROBLEMA: </li></ul><ul><ul><li>NO existència de xarxa reticular </li></ul></ul><ul><ul><li>dificultat per connexió de la xarxa de ferrocarrils </li></ul></ul><ul><li>Últims anys: </li></ul><ul><ul><li>modernització xarxa ferrocarril (ADIF – no RENFE) </li></ul></ul><ul><ul><li>millora xarxa ferrocarrils CAT </li></ul></ul><ul><ul><li>transport metropolità de BCN </li></ul></ul><ul><ul><li>AVE  infraestructura important per unir CAT amb grans eixos ferroviaris europeus. </li></ul></ul><ul><li>Novetats: </li></ul><ul><ul><li>crear noves línies mixtes (mercaderies – viatgers) </li></ul></ul><ul><ul><li>acabar connexió AVE </li></ul></ul><ul><ul><li>existència Euromed. CAT - València </li></ul></ul><ul><li>Objectius: </li></ul><ul><ul><li>nou traçat d’amplada internacional </li></ul></ul><ul><ul><li>tenir mobilitat a tot CAT, sobretot zona central </li></ul></ul><ul><ul><li>cobrir el creixent flux de viatgers i mercaderies </li></ul></ul>

19.
XARXA PORTUÀRIA <ul><li>Litoral català: </li></ul><ul><ul><li>ports esportius (47) </li></ul></ul><ul><ul><li>2 grans ports: BCN i TAR </li></ul></ul><ul><ul><li> </li></ul></ul><ul><ul><li>activitats: comercials, industrials, pesqueres i esportives </li></ul></ul><ul><ul><li>- BCN: transport de contenidors </li></ul></ul><ul><ul><li>- TAR: transport de líquids - petroli i derivats </li></ul></ul><ul><li>Més ports amb activitat comercial: Palamós, St Carles de la Ràpita, Vilanova, Alcanar, Vallcarca </li></ul><ul><li>Pla de ports 2006 – 2015 </li></ul><ul><ul><li>objectiu: - potenciar activitat portuària per millorar-ne l’eficàcia i la sostenibilitat ambiental. </li></ul></ul><ul><li>Construcció de noves instal·lacions: </li></ul><ul><ul><li>modificació dinàmica litoral marí </li></ul></ul><ul><ul><li>important criteris de sostenibilitat </li></ul></ul>

20.
<ul><li>Millora de la xarxa de ports per aconseguir: </li></ul><ul><ul><li>prioritzar ampliació ports existents, i no construir-ne de nous. </li></ul></ul><ul><ul><li>promoure BCN i TAR com a grans centres logístics de CAT </li></ul></ul><ul><ul><li>millorar les condicions de comercialització als ports pesquers </li></ul></ul><ul><ul><li>crear noves places en ports esportius </li></ul></ul><ul><ul><li>captar nous mercats i potenciar transport marítim de curta distància entre ports. </li></ul></ul><ul><ul><li>millorar integració de ports en teixits urbans </li></ul></ul>XARXA AEROPORTUÀRIA <ul><li> Transport aeri en els últims anys </li></ul><ul><ul><li>viatgers vols comercials </li></ul></ul><ul><ul><li>transport de mercaderies </li></ul></ul><ul><ul><li>+ usos generals (privats, esportius, serveis públics, emergències, etc…. </li></ul></ul><ul><li>Economia competitiva  bona xarxa instal·lacions aeroportuàries (vols regionals i internacionals) </li></ul><ul><li>CAT: 4 aeroports comercials + 7 aeròdroms d’aviació general i esportiva </li></ul>

21.
<ul><li>Pla d’aeroports 2009 – 2025 </li></ul><ul><ul><li>finalitat: completar xarxa existent + millorar infraestructures </li></ul></ul><ul><ul><li>objectiu: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>donar resposta a  del transport de passatgers </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>desenvolupar aviació corporativa o de negocis </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>facilitar el fort increment previst del transport aeri de mercaderies </li></ul></ul></ul>CONNEXIONS VIÀRIES AMB EUROPA <ul><li>Situació CAT: cruïlla entre 2 grans corredors: </li></ul><ul><ul><li>Diagonal europea. </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Oest – Est (Lisboa a Kiev) </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>Corredor Nord – Sud. </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Hamburg a Tànger </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>principal eix xarxa europea de transport </li></ul></ul></ul><ul><li>corredor de 2 mars: Atlàntic i Mediterrani  BCN – Narbona // Tolosa – Bordeus </li></ul><ul><li>corredor de l’Ebre  connecta CAT amb Saragossa, Euskadi, i Cantàbric </li></ul><ul><li>Important la integració de CAT dins grans eixos estratègics i econòmics. </li></ul><ul><ul><li>creuers en l’àmbit del turisme internacional </li></ul></ul><ul><ul><li>connexió (carreteres – tren) amb interior ESP i Europa </li></ul></ul>

22.
EIXOS DE DESENVOLUPAMENT I EQUILIBRI TERRITORIAL CENTRES LOGÍSTICS I EQUILIBRI TERRITORIAL <ul><li>Situació geogràfica de CAT  terra de pas (Europa, península ib., nord Àfrica </li></ul><ul><li> facilita intercanvi comercials i transport de mercaderies i persones. </li></ul><ul><li>+ forta activitat industrial </li></ul><ul><li>- CAT és un centre logístic important en el context europeu </li></ul><ul><li> necessari pel desenvolupament d’altres activitats econòmiques </li></ul><ul><li>Importància de les plataformes logístiques </li></ul><ul><ul><li>connectades en vies d’alta capacitat per abaratir temps i costos. </li></ul></ul><ul><ul><li>localització plataforma logística  repercussions importants en el territori </li></ul></ul><ul><ul><li>tenir en compte els efectes que poden ocasionar en el medi ambient. </li></ul></ul><ul><ul><li>plataformes logístiques + polígons industrials  punts en comú </li></ul></ul>

23.
DIVERSITAT O DESEQUILIBRIS TERRITORIALS? <ul><li>Situació desigual de les diferents activitats econòmiques </li></ul><ul><ul><li>concentració en determinats llocs. </li></ul></ul><ul><li>CAT té forts contrastos territorials: </li></ul><ul><ul><li>repartiment desigual de població a BCN + àrea metropolitana </li></ul></ul><ul><ul><li>desigual localització de les activitats econòmiques i de serveis . </li></ul></ul><ul><li>Vies de comunicació </li></ul><ul><ul><li>elements importants per garantir la circulació de fluxos. </li></ul></ul><ul><ul><li>permeten el funcionament d’1 territori complex i jerarquitzat </li></ul></ul>- Adm. pública treballa amb la planificació territorial per aconseguir un bon equilibri territorial i evitar els desequilibris socials per la diversitat i els contrastos territorials. <ul><li>Principals instruments per aconseguir l’equilibri territorial: </li></ul><ul><ul><li>planificació territorial </li></ul></ul><ul><ul><li>sectorial dels serveis bàsics de la comunitat (ex. CAP sanitat, escoles) </li></ul></ul><ul><ul><li>política econòmica </li></ul></ul>