Resum del tema: La crisi del sistema de la Restauració.

1. LA CRISI DEL SISTEMA DE LA
RESTAURACIÓ
(1898-1931)

2. REFORMISME DINÀSTICREFORMISME DINÀSTIC
Fracàs govern generacionista
-1899: nou govern conservador → Francisco Silvela
↓
-
- nous polítics → gral. Polavieja i Manel Duran i Bas
Política reformista
-Projecte de descentralització administrativa
- Nova política pressupostària
- ▲ tributs sobre productes 1ª necessitat
- nous impostos (ex: Contribució Villaverde) → TANCAMENT DE CAIXES
(set.1899)
-Octubre 1899: govern decideix embargar els morosos
- reacció alcalde BCN (Bartomeu Robert):
- NO executa l’embargament
- DIMITEIX

3. -Conseqüències a la reacció del govern:
- dimissió Duran i Bas i Polavieja
- trencament entre elits econòmiques de CAT i partits dinàstics
- consolidació catalanisme (alternativa política)
- fi idea regeneracionisme (1any): 1901 retorn al torn dinàstic
Reformes de Maura i Canalejas
-Primavera 1902: Alfons XIII al tro + renovació de polítics
- 1903: Partit Conservador: ANTONIO MAURA
Partit Liberal: JOSÉ CANALEJAS
-Nova generació influenciada pel regeneracionisme → més reformes
- Problema: por a la democratització real
- Solució: segueix torn dinàstic i falsejament electoral
-1904: govern Maura → revolució des de dalt
- reformar sistema polític des del govern, impedint que ho faci 1 revolució popular
- nova base social: masses neutres
↓
objectiu: desbancar vells cacics i impedir protagonisme de les classes populars

4. -1907: llei electoral → no acaba amb la corrupció
- + díficil el frau electoral (art. 29)
- es necessitaven molts diners per ser candidat
- vot obligatori, sobretot funcionaris. Però vot NO secret!
- establir un mecanisme per configurar les meses electorals i les juntes del cens
└ evitar el control dels alcaldes
- Tribunal suprem té jurisdicció en el tema de les actes.
-Acords amb Lliga Regionalista
- Projecte de reforma de l’administració local (+ autonomia ajuntaments i
diputacions)
-Lleis socials:
- llei descans dominical.
- Instituto Nacional de Previsión → dediciat a assegurances obreres
- llei de colonització interior. Objectiu → estímul agricultura
- forta defensa ordre públic (Setmana Tràgica, 1909)
└- forta repressió
- campanya de protesta: Maura no!
- resultat: fora govern Maura
-1910: govern liberal José Canalejas
- apropar-se sectors populars amb reformes i limitant poder Església
- reforma finançament Església i separació Església - Estat
→ Santa Seu NO accepta
→ Ley del Candado (1910). NO nous ordres religiosos

5. -Política social:
- substitució impost consum per import progressiu sobre les rendes
- queixes classes benestants
- reforma llei de lleves (1912)
- servei militar obligatori i suprimeix redempció en diners
- lleis per millorar condicions laborals
- normativa treball de la dona
- inici negociació Llei de Mancomunitats
- unió de diputacions provincials per gestionar alguns serveis públics
-PROBLEMA: 1912 assassinat de Canalejas → fi reformes
↓
- substituït pel comte de Romanones (partit liberal)
- advocat terratinent i home de negocis
- al poder fins finals 1913
José
Canalejas

6. LES FORCES DE L’OPOSICIÓLES FORCES DE L’OPOSICIÓ
Republicanisme i lerrouxisme
Republicanisme: força principal d’oposició
+ Catalanistes → minoria parlamentària (princ s. XX)
-Etern problema: Fragmentació republicans
- Solució: 1903 Nicolás Salmerón crear Unió Republicana
-BCN: republicanisme d’ALEJANDRO LERROUX
- molta influència classes populars
- anticatalanista i anticlerical
- discurs demagògic suposadament revolucionari (atreure classes populars)
* Text p. 218
-Unió Republicana integrada a Solidaritat Catalana
└ moviment unitari català, 1906
apareix com a resposta dels fets del Cu- cut
i contra llei jurisdiccionsNO accepten aqt pacte:
- Vicent Blasco Ibáñez a València
- Alejandro Lerroux a BCN → 1908: nou partit Partit Radical
- Setmana Tràgica: pèrdua suport popular
- 1910: trasllat a Madrid

7. Carlisme i tradicionalisme
-1909: mort pretendent Carles (Carles VII)
- nou pretendent: Jaume de Borbó
- segueixen problemes interns
- I Guerra Mundial: sector germanòfil
- 1919: Juan Vázquez de Mella crea Partit Tradicionalista
Bases socials: Navarra, País Basc i Catalunya + grups a Andalusia
- 1907: fundació Requetè → organització paramilitar que té el nom dels soldats
navarressos de la 1ª guerra carlina
- Actua a les ciutats: força de xoc contra republicanisme i obrerisme
- 1931: unió carlins + integristes + tradicionalistes = Comunió Tradicionalista
Vázquez de Mella

8. Forces obreres: socialisme i anarquisme
-1/3 s. XX: ▲ militància socialisme i anarquisme.
- defensen: millors condicions de treball
- socialisme (1879, Pablo Iglesias). Zona influència: Madrid, Astúries, Euskadi i
Andalusia.
- anarquistes (Bakunin, 1881). Influència: classe obrera catalana i camp Aragó, València
i Andalusia.
PSOE →
- ideari revolucionari. Entrar en el sistema parlamentari i no rebutjar aliances amb
partits burgesos.
- participació eleccions. 1910: Pablo Iglesias diputat (coalició republicanasocialista)
UGT (sindicat socialista, 1888, P. Iglesias)
→ ▲ afiliats (fi conflicte internacional, vagues, repressió….)
- participar acció política per aconseguir reformes socials i laborals.
- defensa participació obrers en organismes estatals
Personatge: Francisco Largo Caballero (secretari gral. 1918)
1917: triomf revolució bolxevic a Rússia.
- Influència a ESP → escissió del PSOE i creació del PCE (1921).
- poca influència. Zones Biscaia i Astúries. Creixerà amb la guerra civil
SOCIALISTES

9. ANARCOSINDICALISME
1902: vaga general a BCN. Triomf: reducció jornada laboral i augment salarial
1907: creació Solidaritat Obrera
└ - federació d’associacions de treballadors de caire apolític,
reivindicatiu i partidari lluita revolucionària
- impulsa la creació d’1 nou sindicat: CNT
- la federació de BCN òrgan de premsa “Solidaridad Obrera”
Confederació Nacional del Treball
- Sindicat revolucionari
- 4 principis bàsics:
- independència del proletariat, tant de la burgesia com institucions burgeses (Estat)
- apoliticisme moviment obrer (no pertànyer a partits polítics ni participar en eleccions
- necessària unitat sindical dels treballadors
- enderrocar el capitalisme expropiant els burgesos
-▲ afiliats després de la I GM
- líders: - Salvador Seguí (el noi del sucre), Àngel Pestaña i Joan Peiró
-1918: Congrés de Sants → 1ª reunió regular CNT des de 1911.
- Reunió de la Confederació Regional del Treball de Catalunya
-Decisions.
- creació sindicats únics indústria (fora antics sindicats d’oficis)
- reafirmar apoliticisme
- negociació directa entre obrers i patrons, no intervenció polítics o representats de
l’Estat. Limiten la defensa de l’acció directa

10. Salvador Seguí (1886 – 1923. El noi del sucre)
- Professió pintor
- autodidacte, atret per l’ideari anarquista
- impulsa la creació de Solidaritat Obrera (1908)
- partidari d’una aliança entre la CNT i la UGT
- 1918. congrés de sants: secretari gral CNT
- acorda la creació de sindicats d’indústria o de ram (sindicats únics)
∟bo per frenar la violència
-Intercedeix en la vaga de la canadenca (1919). Govern no compleix les
promeses. Retorn a la vaga.
- 1923: assassinat al carrer de la Cadena, BCN
Àngel Pestaña (1886 – 1937)
- Origen humil
- dirigent anarcosindicalista
- 1918: congrés de Sants. Director Solidaritat Obrera
- 1919: detingut per la vaga de la canadenca
- viatge a la URSS i entra en contacte amb dirigents russos
- enfrontament amb la línia imposada pels comunistes
Joan Peiró (1887-1942)
- origen: barri obrer de Sants
- anarcosindicalista. Obrer del vidre.
- ministre d’Indústria durant la II Rep
- afusellat franquistes

11. CATALANISME I REPUBLICANISME (1901-CATALANISME I REPUBLICANISME (1901-
1909)1909)
- Partits dinàstics perden hegemonia electoral. Noves forces en acció, ara
catalanisme i republicanisme (t8)
Lliga Regionalista
- Partit hegemònic a CAT (1910-1920)
- personatges:
- Enric Prat de la Riba → CAT endins
- Francesc Cambó → Madrid
-Ideari (Prat de la Riba): → La Nacionalitat catalana (1906)
- dret autonomia política
- disposat a intervenir en política ESP per modernitzar
i descentralitzar l’Estat
Fusió entre Unió Regionalista i Centre Nacional Català
-Inici complicat:
- competència lerrouxisme
- discrepàncies ideològiques internes (fusió)
- 1901: èxit electoral (4 presi)
- 1903 i 1905: fracassos electorals
└ desavinences

12. -Discrepàncies internes. 2 grups:
1. intel·lectuals i professionals + progres
- NO negociar reivindicacions catalanes
2. majoria de dirigents
- ACORD
-1904. Tensió
- visita rei Alfons XIII
- acord partit: boicotejar visita reial
- problema: Cambó i cia no fan cas → base programa Lliga: monàrquic i conservador
- resultat: escissió d’1 grup (Lluís Domènech i Montaner)
- creació d’1 nou partit: Centre Nacional Republicà
- Òrgan de premsa: La Veu de CAT + setmanari satíric Cu-cut
Atacs als diputats catalanistes al Congrés dels Diputats
Rebuig per part dels partits dinàstics, govern central i premsa
de Madrid.
Fets del Cu-cut
Novembre 1905: militars espanyols asssalten i destrossen la
redacció del Cu-cut i de La Veu de Catalunya
Llei de jurisdiccions
Militars poden jutjar tot el que consideren que ataca la unitat
de l’Estat espanyol o contra ells mateixos. Es va interpretar
com un atac a CAT

13. Solidaritat Catalana, 1906
- Reacció catalanista contra la llei de jurisdiccions
- moviment patriòtic.
- unió de diferents forces polítiques catalanes (de carlins a republicans, + federals i la
Lliga). NO partits dinàstics NI lerrouxistes (anticatalanista)
- 1907: eleccions → programa Tívoli
- dirigent: P dl R → triomf. P de la R presi Diputació BCN
- derogació llei jurisdiccions
- necessitat òrgans de govern (reivindiacions no precises, problema per ser una
coalició de grups molt heterogenis)
-conseq: govern Maura vol pactar
└ objectiu: integrar catalans al sistema i dividir-los
- fets: projecte adm local
└ desavinences entre Solidaritat Catalana:
- Lliga: sí, pas per descentralització
- esquerra solidària: NO, poc democràtic
- + desavinences. 1908 projecte ajuntament BCN: canvis escoles municipals
- cooficialitat català └ Lliga NO
- sistema coeducació
- neutralitat religiosa
- + problemes. 1909 Setmana Tràgica:
- Lliga bé la repressió
- republicans, critíca actuació govern
Resultat: FI solidaritat catalana

14. Catalanisme esquerres
-1904: escissió dins la Lliga. Nou partit: Centre Nacionalista Republicà (1906)
- ideal: nacionalista, democràtic i republicà
- afegir republicans federalistes
- poca incidència electoral (competència Lerroux)
- difusió:
- diari El Poble Català
- ateneus
- Centre Autonomista de Dependents del Comerç i la Indústria (associació
política i social, formada per dependents del comerç, 1903)
-1908: crisi Solidaritat Catalana → acostament forces d’esquerra
- 1910: Unió Federal Nacionalista Republicana
- bons resultats electorals el 1910
- problema: pacte amb Lerroux (Partit Republicà Radical) → Pacte de Sant Gervasi
- fracàs electoral 1914
- 1916: fi UFNR

15. Setmana Tràgica
-1906, Conferència d’Algeciras
- 1912, tractat hispanofrancès
Protectorat francoespanyol al Marroc (zona nord, Rif)
- Interès econòmic: mines, inversions en ferrocarrils
- Restaurar prestigi exèrcit
- problema: atacs marroquis organitzats en cabiles (grups tribals)
└ derrota Barranco del Lobo (27 juliol1909)
└ barricades a BCN
- Decisió govern: més soldats (reservistes)
└ mobilització contra la guerra i sistema quintes
↓↓
crida a la vaga general (republicans lerrouxistes, socialistes i anarquistes)
-Revolta dura una setmana:
- antimilitarista
- rebuig hegemonia social i cultural de l’Església → crema 80 edificis religiosos
- Declaració Estat de guerra i militars a reprimir.
- Falta de dirigents: acció incontrolada
- Forta repres´sió. 216 consells de guerra. 5 penes de mort executades.
Francesc Ferrer i Guàrdia (cap de turc. Escola Moderna)
└ onada de protestes. Maura No!
- fi govern conservador. Liberal Canalejas.
- Lerroux perd influència classe obrera.
- Lliga perd suport
conseqüències

16. Conferència d’Algeciras (1906)
Acord hispano – francès on es decideix delimitar les zones on cada país exercirà el
seu protectorat en el Marroc.
- França: protectorat del sud
- Espanya: protectorat del nord, zona del Rift → Marroc espanyol
- context: primera crisi marroquí entre França i Alemanya (època colonialisme, i afany
d’expansionisme del II Reich)

17. http://www.oh-barcelona.com/es/blog/2009/cultura/historia/semana-tragica-barcelona-2368

18. 1925)1925)
-1r òrgan administratiu des de 1714
- pral concessió d’autogovern fins 1931
Formació
- Procés llarg.
- Inici: ajuntaments i dipus amb catalanistes volen regenerar CAT
- millora infraestructures
- modernitzar sistema educatiu
- foment llengua i cultura catalana
↓
1907: creació IEC i Biblio
1913: Consell Investigació Pedagògica
Programa dipu BCN (1907)
- presi: Prat de la Riba
- objectiu: òrgans de govern propis → mancomunar 4 diputacions
- 1911: presenta proposta (Dipu BCN + suport 3 dipus)
└ acceptat govern Canalejas
- 1912: projecte de Mancomunitats
- Divisió partit liberal
- oposició conservadors
- assassinat Canalejas
Procés parat
- 1913: govern conservador Eduardo Dato → decret autoritzant mancomunar-se amb
fins administratius

19. Constitució
- 6 abril 1914
- estructura: - presidència (Prat de la Riba
- assemblea
∟designa consell permanent (8 membres)
- Funcions delegades de les dipus. No noves competències.
Pressupost de les dipus, no nous recursos. Només era un ens administratiu
└ govern podia suspendre-la en qualsevol moment
-presidents:
- 1914 -1917: E. Prat de la Riba
- 1917 – 1923: Josep Puig i Cadafalch
- 1923 – 1925: Alfons Sala
Lliga Regionalista
Partit Liberal
Propi el 1918

20. Què va fer?
-objectius:
1. Desenvolupament econòmic.
- serveis públics i administratius bàsics
- millorar xarxa viària i sistema postal i telefònic
- pla acció agrària (escoles tècnics agraris + cooperativisme)
2. Projecte cultural i educatiu
- foment llengua i cultura catalanes
- biblioteques populars (1918)
- escoles experimentals (1918)
- estudis normals (1919)
- unificació ortogràfica → Pompeu Fabra
- divulgació i protecció patrimoni cultural
- impuls renovació pedagògica
- mètodes Maria Montessori
- Escola Industrial, del Treball i de l’Adm. Local
└ potenciar diversificació professional

21. LA CRISI DE 1917LA CRISI DE 1917
Impacte Gran Guerra
- Estiu 1914: esclat guerra. Govern conservador de Dato → neutral
- ▲ exportacions productes industrials i agraris
↓
- beneficis per empresaris
- ▲ preus interiors. No augment de salaris → malestar social (vagues)
Crisi de 1917
1.Protesta militar
- Massa oficials en relació al nombre de soldats.
- ascensos per mèrits de guerra. Només africanistes.
- inflació → ▼ valor salari
- formació de Juntes de Defensa (oficials de graduació baixa i mitjana)
- augment salarial
- ascensos per antiguitat, NO mèrits de guerra
- juny 1917: manifest contra govern. Vol renovació politica (regeneracionisme)

22. 2. Crisi política
-1916: govern liberal Romanones
- acusacions corrupció política → tanca Corts
-Abril 1917: govern Dato. Corts segueixen tancades, tot i les demandes dels diputats.
- + censura de premsa
-Juliol 1917: Assemblea de Parlamentaris
- iniciativa de la Lliga
- exigeix formació govern provisional per convocar Corts i reformar sistema polític i
descentralitzar l’Estat
- Convocatòria de reunió. Pocs diputats presents. Prohibida i dissolta per guàrdia civil.
- Fracàs de l’assemblea:
- manca de suport de partits monàrquics i de Juntes de Defensa
- discrepàncies catalanistes conservadors i grups d’esquerra.
- vaga agost 1917: por burgesos a esclat revolucionari
3. Vaga revolucionària
- 1916: moviment vaguístic important
- Març 1917: manifest de CNT i UGT pel govern: aturar puja de preus
- Agost 1917: vaga general UGT. Caràcter polític:
- fi de la monarquia
- formació govern provisional per Corts constituents i pas a sistema republicà.
Incidència desigual. No suport de pagesos. Important a zones industrials
-resultat: llei marcial → exèrcit: forta repressió
- conseq: vaga fracassa, no suport altres suports. Afeblir govern i oposició obrera.

23. 1923)
Fi torn pacífic
Solució: govern de concentració
└ partits dinàstics + Lliga (→ ajudar a renovar política ESP i autonomia CAT)
- problema: massa diferències entre els partits.
No programa de reformes, No contenir inflació, NO restablir ordre social
1918: retorn al torn dinàstic. Problema: no líders, no majories → no estabilitat
- Guerra del Marroc. Desastre Annual
↓
-1921: nou govern de concentració (Gobierno Nacional)
└ líders de partits dinàstics + Lliga (Cambó) + Partit Reformista
NO estabilitat política. 10 governs entre 1918 – 1923
└ suspensió garanties constitucionals
- clausura de Parlament Mesures massa habituals

24. Campanya per l’autonomia
-1918: Lliga + dirigents Mancomunitat volen defensar autonomia
- pressupost propi
-1919: Projecte Estatut de Catalunya
- proposta de govern català
- parlament per sufragi universal
- Mal rebut a Madrid: govern i rei
- Campanya en contra: por trencament ESP
CAT: - tensions socials + decepció reacció Madrid (Cambó)
└ ajornament reivindicacions autonòmiques
Catalanisme esquerres
- Claudicació de la Lliga a Madrid
- Resposta esquerres: catalanitzar el republicanisme
- esborrar petja Lerroux
- apropar-se a l’obrerisme (fora anarcosindicalisme, nova base electoral)
-1917: Partit Republicà Català → Francesc Layret i Lluís Companys
- 1922: Acció Catalana → escissió Lliga
- 1922: Estat Català → Francesc Macià (independentista)
- 1923: Unió Socialista de Catalunya (grup socialista català) → Manel Serra i Rafael
Campalans

25. Conflictivitat social
-Després de 1918: època de conflictes
- revolució bolxevic a Rússia
-▲atur + ▲ preus = malestar social → vagues i ▲ sindicalisme
- Andalusia → trienni bolxevic (1918 – 1921)
- revoltes pageses. Fam de terres
- Estat de guerra, organitzacions obreres il·legals + detencions = fi rebel·lió
- Catalunya
→ conflicte rabassaire
- enfrontament grans propietaris (Institut Agrícola St Isidre)
- 1922: Unió de Rabassaires, defensa petita empresa familiar
→ indústria:
- 1919: vaga de la Canadenca (mes i mig)
└ fi vaga per acord amb patronal
- Readmissió acomiadats (no)
- ▲ salaris
- 8 hores
INCOMPLIMENT → VAGA
Lock out: tancament d’empreses, tancament patronal
Repressió sindicatsReacció patronal:

26. - 1909. Setmana Tràgica. Barranco del Lobo.
- IGM: combats aturats
- 1919: retorn a combats (França i Espanya)
- nous líders rifenys: Al Raisuni i Abd el-Krim.
- inici anys 20: victòria rifenys. Zona oriental protectorat (Melilla) i
- 1921: general Silvestre (amic rei): forta repressió rifenys → DESASTRE
- soldats mal preparats i contraris expansió colonial
- 1923: informe Picasso sobre responsabilitats polítiques i rei?
- solució: dictadura militar. 13 setembre 1923: fi torn dinàstic
-1919 – 1923: enfrontaments sindicats – patronal → creació Sindicat Lliure
└ treure força anarquistes
- Sindicat Lliure lloga pistolers → assassinar dirigents obrers
- Resposta obrers CNT: atemptats (Ex: Los Solidarios)
└ Buenaventura Durruti
Juan García Oliver
Francisco Ascaso
Resposta govern: protecció pistolers i repressió sindicalistes → Llei de fugues
- 1916 – 1923: època pistolerisme
Guerra del Marroc

28. (1923-1930)
- context: crisi política i social
CAUSES
- Inestabilitat i bloqueig del sistema polític parlamentari
- desprestigi de la política pel frau electoral
- por a una revolució social (influències Rússia bolxevic)
- perill trencament → separatistes
Propòsits
-Acabar amb el caciquisme i fi de la corrupció política.
- Fi indisciplina social.
- Fi amenaces unitat nacional.
OBJECTIU REAL: evitar la democràcia ( ≠ govern concentració García Prieto)
+ evitar exigència de responsabilitats pel desastre d’Annual.
→ ràpid suport militars i rei

29. Etapes de la dictadura:
1.Dictadura militar (1923-1925) → només militars
- Suspensió règim constitucional, dissolució de Corts, fora autoritats civils.
- Prohibits partits polítics i sindicats → catalanisme i obrerisme a la clandestinitat
- Prohibició de la bandera i himne catalans. El català restringit a l’àmbit privat.
- Militarització de l’ordre públic. Forta repressió.
- Estatut municipal i estatut provincial eliminació mecanismes electorals
└ Dissolució ajuntaments → juntes de contribuents + importants (canvi de cacics)
- 1924: Formació de la Unió Patriòtica, partit únic sota la direcció d’1 militar.
- lema: Pàtria, Religió i Monarquia
- objectiu: suport social. Programa ideològic indefinit
- afiliats: catolicisme, funcionaris adm i cacics rurals
- Segueix el model feixista imposat per Mussolini a Itàlia.
- gran èxit → desembarcament d’Alhucemas (1925)
- assumeix Alt Comissionat del Marroc
- derrota rifenys. Fi Abd-el-Krim s’entrega als francesos. 1927: ocupació tot territori
REORGANITZACIÓ DE L’ESTAT

30. 2. Directori civil (1925-1930) → institucionalització del règim
- Civils en els ministeris. J.Calvo Sotelo (Hisenda) i Eduardo Aunós
(Treball)
- 1927: Assemblea Nacional Consultiva (no sufragi, caràcter corportatiu)
Política econòmica
- Nacionalització de sectors econòmics i intervenció estatal.
- Decret protecció indústria nacional. Ajudes a empreses no competència exterior.
- concedir monopolis: Telefonica (1924), Campsa (1927)
- agricultura: promoció regadiu (→ confederacions hidrogràfiques)
-1929: Exposició Internacional a Barcelona
- objectiu: atreure burgesia catalana al règim
- immigració
- desenvolupament urbanístic BCN

31. Política social
- Regulació del treball. Fi conflictes laborals → Intervenció estatal
- integració sectors moderats del moviment obrer
- repressió organitzacions + radicals
Organització Corporativa Nacional
└ sindicats verticals → agrupen patrons i obrers. Regular conflictes laborals
- reglamentar salaris i condicions de treball i mediació
- acceptat per UGT (respectat)
- CNT i comunistes (perseguits i clandestins)

32. Qüestió catalana
- abans: respecte per llengua, tradicions i cultura.
- principi: burgesos + Lliga donen suport a la dictadura
- ordre social i fi conflictivitat obrera
-1923: decret repressió separatisme
- desmantellar institucions catalanes → tancament ateneus, associacions….
- Mancomunitat. Presi: Alfons Sala (anticatalanista). 1925: dissolució
- prohibir manifestacions llengua catalana → castellanitzar el país
- prohibit la senyera, celebrar 11S i Jocs Florals
- censura a la premsa i a publicació de llibres
- depuració magisteri i institucions culturals vinculades Mancomunitat (2n objectiu)
- Pugna amb Col·legi Advocats i sectors eclesiàstics
- NO castellanització
- Contra FCB. Xiulada himne espanyol. Camp tancat 6 mesos
- 1929: enderroc columnes de Puig i Cadafalch

33. Oposició a la dictadura
-Líders partits dinàstics, republicans, catalanistes, anarquistes, comunistes, sectors de
l’exèrcit i intel·lectuals.
- partits de torn: crítica a la durada del règim
- conspiració militar → sanjuanada, 1926 (Weyler. Descoberts i arrestats)
- Contra intel·lectuals → censura i limitació llibertat universitària
- tancament d’universitats
- protestes estudiants
- creació gran sindicat: Federació Universitària Espanyola (FUE) → republicana
1924: manifest de grup intel·lectuals → crítica repressió llengua i cultures catalanes
- repressió (Unamuno desterrat, Blasco Ibáñez exiliat)
-Forta oposició republicanisme i catalanisme.
└ Aliança Republicana (diferents faccions i propaganda exterior)
- Distanciament societat catalana (Lliga tbé)
- catalanisme esquerra i republicà
- Prats de Molló (nov. 1926) → francesos. Detenció de Macià.
-Forta persecució a la CNT
- divisió interna:
- possibilistes
- radicals → FAI (1927)
- Canvis PSOE → canvi de postura 1929:
- rebuig continuïtat del règim

34. Caiguda del dictador
- Alfons XIII retira confiança dictador → dimissió 30 gener 1930
-successor: general Berenguer (dictablanda) → fracàs
- objectiu: organitzar procés electoral per retorn normalitat constitucional
-Organització oposició → Pacte de Sant Sebastià (agost 1930)
- republicans, catalanistes i PSOE
- programa per presentar-se a eleccions
- comitè revolucionari → govern provisional de la futura REPÚBLICA
- compromís: dret autonomia (CAT, Euskadi i Galícia)

36. 10. LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)
 10.1. El reformisme dinàstic (1898-1917) i 10.4. La Mancomunitat de Catalunya (1914-25)
El procés polític
viu
intents de reforma des
dels partits dinàstics
(“regeneracionisme”)
destaca
conservadors (Maura): “revolució des de dalt” durant el
“govern llarg” (1907-9): intent de reforma del sistema:
-Llei de Reforma electoral (no va acabar amb la corrupció)
-projecte de reforma de l’administració local (més autonomia
per a Diputacions i Ajuntaments)
-millores socials: descans dominical, INP (1908)
-Llei de colonització interior (estímul a l’agricultura)
-cau després de la Setmana Tràgica (1909)
liberals (Canalejas): reformisme social més gran i limitació
del poder de l’Església:
-reforma finançament església i Llei del “candau” (1910):
limitava l’establiment de nous ordes i la seva influència
-substitució de l’impost de consums per un de progressiu
sobre les rendes urbanes
-reforma de la Llei de Lleves (1912): servei obligatori per a
tothom i supressió redempció en metàl·lic
-millores laborals (treball dona)
-projecte de reforma administrativa: Llei de Mancomunitats
(1913) (aproximació al catalanisme)
presència al Marroc a partir de
-acord amb França (1900)
-Conf. Algesires (1906): Rif
-Tractat Hispanofrancès (1912)
porta
-atacs dels indígenes (B. del Lobo, 1909) i augment de
soldats (reservistes)
-protestes, vaga general i Setmana Tràgica (finals de
juliol, 199): insurrecció obrera i crema d’edificis religiosos
(>80), estat de guerra, repressió posterior (deportacions,
empresonaments, condemnes a mort (5), tancament
d’escoles laiques, prohibició d’associacions obreres)
formació Mancomunitat de Catalunya (IV-1914):
-institucions: assemblea general (diputats provincials),
presidència (Prat, Puig i Cadafalch), consell permanent
(president i vuit consellers)
-desenv. econòmic: obres públiques (construcció de
carreteres secundàries i camins veïnals), comunicacions
-obra cultural: biblioteques (B. de Catalunya), escoles
d’estiu i Escoles Superiors, unificació ortogràfica
permet

37. 10. LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)
 10.2. Les forces d’oposició i 10.3. Catalanisme i republicanisme (1901-1909)
El procés polític
viu
fracàs de la col·laboració
de la burgesia catalana
amb els partits dinàstics
porta
impuls al
catalanisme polític:
destaca
moviments
d’oposició
carlisme:
-segueixen les disputes de finals XIX
-Vázquez de Mella abandona i funda el P.
Tradicionalista (1919)
anarcosindicalisme:
-vaga per jornada de 9 hores (1902) impulsada
per la FTRE, amb desavinences amb la UGT
-creació del moviment unitari Solidaridad
Obrera (1908): organitza la vaga de la S.
Tràgica, i es transforma en CNT (1910):
anarcosindicalista, revolucionari i apolític
-Congrés de Sants (1918): canvi organitzatiu
-Salvador Seguí, Ángel Pestaña, Joan Peiró
tradicionalisme:
-mateixes bases socials que carlisme
-fundació Requeté (1907)
-unificació carlins, integristes i tradicionalistes:
Comunió Tradicionalista (1931)
republicanisme:
-molt fragmentat fins a la creació d’Unió
Republicana (1903, Salmerón)
-rebuig a la integració a Solidaritat Catalana:
fundació P. Radical (1908, Lerroux)
partit i sindical socialistes:
-PSOE: augment d’afiliats durant el període,
participació electoral (Pablo Iglesias, 1910)
-UGT: gran creixement (Largo Caballero)
-escissió i fundació PCE (1921)
-sorgiment Lliga Regionalista (1901) i
consolidació com a partit hegemònic
-discrepàncies ideológiques (radicals i
possibilistes) i escissió (1904)
-Prat de la Riba (La nacionalitat catalana,
1906) i F. Cambó
-formació de Solidaritat Catalana (1906),
després de la Llei de jurisdiccions (1906) i
l’incident del Cu-Cut! (1905), i victòria
electoral de 1907 (41 diputats de 44)
-problemes posteriors per discrepàncies
entre partits i desfeta (1909): Llei d’admin.
local (Maura), projecte educatiu de l’Ajunt.
Barna, Setmana Tràgica
-Centre Nacionalista Republicà (1906,
Domènech i Montaner): escindits de Lliga;
fundació d’ateneus i diari (El Poble Català)
-Unió Federal Nacionalista Republicana
(1910): aliança amb P. Radical, desfeta
electoral i desaparició (1916)
a través de

38. 10. LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)
 10.5. La crisi del 1917
L’any 1917
conflueixen
crisi obrera
motivada
descens del nivell de vida: els
salaris pugen menys que els
preus i aquests s’encareixen
perquè les exportacions són
una gran oportunitat de
beneficis
manifestada
-onada de vagues (1916-7)
-vaga general (VIII-1917) contra la pujada
de preus que adquireix caràcter polític
-desacords sindicals i repressió militar (llei
marcial: va afeblir el règim i radicalitzar
l’oposició obrera)
crisi militar
a causa de
divisió entre oficials africanistes
i peninsulars (aquests es
queixen del sistema d’ascensos
i els salaris)
formació juntes de defensa
(que s’estenen arreu) i manifest
(VI-1917: crida a la renovació
política
crisi política
-lluites de lideratge a l’interior dels
partits dinàstics
-intromissions del rei
-impossibilitat de la Lliga
d’imposar la seva presència als
governs nacionals
-suspensió de les Corts
(Romanones, 1916, davant les
acusacions de corrupció)
-Dato al govern (IV-1917): es
nega a reobrir la cambra i declara
l’Estat d’excepció
-assemblea de parlamentaris catalans (5-
VII-1917): govern provisional i convocatòria
de Corts constituents per elaborar una nova
constitució per reformar el sistema
-convocatòria gral (19-VII): dissolució policial i
separació de la Lliga per por a les
mobilitzacions obrers
manifestada
degut porta
a causa de
acaben
cada una pel seu costat:
-Llei de bases (1918): accepta les reivindicacions sobre els ascensos
-participació de la Lliga al govern (por a crisi social i a notícies de Rússia)
-els obrers no aconsegueixen cap benefici i radicalitzen les postures

39. 10. LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)
 10.6. La descomposició del sistema (1918-1923)
Els darrers anys de la Restauració
segueix
crisi política
- fracàs govern de concentració
(1917) amb Lliga
- torn dinàstic altre cop: deu
governs en cinc anys (1918-23) i
incapacitat de fer reformes
crisi social
-trienni bolxevic (1918-21): revoltes camperoles
(crema de collites, ocupació de teres i repartiment de
propietats) iniciades a Andalusia i esteses per
Extremadura i La Manxa
-rabassaires [Primer Congrés de la Unió de R. (1923)]
enfrontats a l’Institut Agrícola Català de S. Isidre,
recolzat per la Lliga
-violència com a substitut de l’acció sindical
-pistolerisme com a amo dels carrers (>800 atemptats
en 5 anys: Dato [1921], Seguí [1923], Layret [1920])
-confluència entre empresaris, policies, militars i
polítics per desmantellar el sindicalisme
-la patronal aprofita la situació per reduir el nombre
d’obrers (i així fer front a la davallada de la producció
posterior a la guerra mundial)
-vaga de La Canadenca (1919), reeixida
-nova vaga per l’incompliment de l’alliberament de
presos: locaut i repressió sindical
-radicalització de les postures:
=atemptats anarquistes (Los Solidarios: Durruti,
García Oliver, Ascaso)
=sindicats lliures i pistolers a sou patronals
=estat d’excepció i Llei de fugues (Mtnez Anido)
es reprèn
la política d’expansió
militar al Marroc (1919)
s’enfronta
moviment revolucionari
d’Abd el-Krim
provoca
desastre d’Annual
(1921, deu mil morts)
degut
mala organització de l’operació
(Expediente Picasso)
donat
manifestada
resulta
actuació
catalanisme-campanya per l’autonomia
(1918) i projecte estatut (mal
rebut pel govern, 1919)
-P. Rep. Català (Layret, 1917)
-Acció Catalana (1922, fundat per
escindits Lliga)
-Estat Català (Macià, 1922)
-USC (Serra i Moret, Campalans,
1923)