Se ha denunciado esta presentación.
Utilizamos tu perfil de LinkedIn y tus datos de actividad para personalizar los anuncios y mostrarte publicidad más relevante. Puedes cambiar tus preferencias de publicidad en cualquier momento.

La monarquia autoritària els reis catòlics

41.719 visualizaciones

Publicado el

La monarquia autoritària els reis catòlics

  • Sé el primero en comentar

La monarquia autoritària els reis catòlics

  1. 2. <ul><li>Al segle XV,uns fets van transformar la vida europea i van afavorir el trànsit de l’Edat Mitjana a l’Edat Moderna. </li></ul><ul><li>Es va configurant el naixement del capitalisme comercial: la recuperació econòmica afavoreix un augment de la població artesanal i la circulació de la moneda. </li></ul><ul><li>Els monarques es beneficien de l’ascens econòmic de la burgesia i, amb el seu suport, s’imposen sobre la noblesa. </li></ul><ul><li>Afermen el seu poder mitjançant la creació d’institucions de govern, com s’il·lustra en la imatge d’impartir justícia. </li></ul><ul><li>A la Península Ibèrica, els Reis Catòlics conquesten el regne nassarita de Granada i unifiquen gran part dels territoris sota la serva corona, com s’observa al mapa. </li></ul>
  2. 3. El seu matrimoni va representar <ul><li>Unió dinàstica entre la Corona d’Aragó i la Corona de Castella. </li></ul><ul><li>L’establiment d’una monarquia autoritària </li></ul>Característiques <ul><li>Expansió territorial </li></ul><ul><li>Absorció d’altres regnes peninsulars. </li></ul><ul><li>Expansió al nord d’Àfrica. </li></ul><ul><li>Arribada a Amèrica </li></ul>- Unificació religiosa <ul><li>Intolerància contra musulmans i jueus. </li></ul><ul><li>Creació de la Inquisició </li></ul>
  3. 4. <ul><li>Recuperació demogràfica i econòmica  supera la crisi de finals de l’E.M. </li></ul><ul><li> </li></ul><ul><li>- desaparició de les epidèmies (Pesta Negra) </li></ul><ul><li>- recuperació camps de conreu </li></ul><ul><li>Més població  més demanda de la producció agrícola </li></ul><ul><li>Recuperació econòmica </li></ul><ul><li> es reprenen rutes marítimes del Mediterrani, del Bàltic i del mar del Nord  augment del comerç </li></ul><ul><li> </li></ul><ul><li>- augment de la producció artesana </li></ul><ul><li>- creixement de les ciutats (centres comercials: Gènova, Venècia, Bruges…) </li></ul><ul><li>Intercanvis econòmics  NO intercanviar productes!  SÍ moneda </li></ul><ul><li>- necessitat de metalls: </li></ul><ul><li>- plata: Europa Central </li></ul><ul><li>- or: Sudan  necessitat de trobar rutes marítimes. </li></ul>
  4. 5. ASCENS DE LA BURGESIA <ul><li>Creixement del comerç + activitats manufactureres = + beneficis per la burgesia </li></ul><ul><li>Exemples de famílies burgeses: Mèdici (Florència) i Fugger (Alemanya) </li></ul><ul><li>* text p. 144 “Els negocis de Jacques Coeur” </li></ul><ul><li>* text p. 145 “El poder dels banquers” </li></ul><ul><li>Riquesa de la burgesia  possessió de capital  inversions activitats productives </li></ul><ul><li>≠ que la noblesa  propietat de terres  </li></ul><ul><li>CAPITALISME COMERCIAL </li></ul><ul><li>Importància de les ciutats vinculades en les rutes del comerç marítim </li></ul><ul><li> Bruges, Gènova, Florència, Venècia, Barcelona… </li></ul>Llorenç de Mèdici, pintat per Benozzo Gozzoli. Miniatura del llibre de les meravelles del món, de Marco Polo.
  5. 6. Època medieval  monarquia té el poder limitat per: - poder de la noblesa  guerres civils - poder de la burgesia a la ciutat s. XV  CANVI  reis imposen la seva autoritat sobre tots els súbdits  nou model d’organització del poder: MONARQUIA AUTORITÀRIA UNIÓ CASTELLA I ARAGÓ <ul><li>1469: casament príncep Ferran d’Aragó i princesa Isabel de Castella </li></ul><ul><li> encara no eren reis </li></ul><ul><li> Ferran era l’hereu de Joan II. Rei el 1479 </li></ul><ul><li> Isabel guerra amb la neboda Joana (la Beltraneja)  1479: reina </li></ul><ul><li>Unió dinàstica  NO unificació en un sol REGNE </li></ul><ul><ul><li>cada regne manté les seves fronteres, la moneda, el sistema fiscal, les lleis i les institucions </li></ul></ul><ul><ul><li>unió en empreses militars i en les relacions exteriors </li></ul></ul>
  6. 7. EXPANSIÓ TERRITORIAL <ul><li>Objectiu: unir tots els regnes peninsulars sota la mateixa corona. </li></ul><ul><li>- conquesta regne nassarita de Granada (1482-1492). Text p. 146 </li></ul><ul><li>- regne de Navarra </li></ul><ul><li>- aliat de França  1515 invasió de Castella </li></ul><ul><li>- conserva les lleis i les institucions </li></ul><ul><li>- política d’enllaços matrimonials amb Portugal </li></ul><ul><li>- Felip II hereda el regne de Portugal (mare) i Castella (pare) </li></ul>POLÍTICA EXTERIOR <ul><li>Dues direccions: </li></ul><ul><li>Mediterrani </li></ul><ul><li> Continua intervenció de la Corona d’Aragó </li></ul><ul><li>- 1505: conquesta de Nàpols </li></ul><ul><li>* s.XV: Alfons el Magnànim va conquerir el regne de Nàpols. La monarquia francesa van intentar ocupar Nàpols. Alfons el Magnànim té dos fills: Joan i Ferran (Ferran I de Nàpols). </li></ul><ul><li>Finalment amb l’excusa de defensar el territori que estava vinculat a la Santa Seu de les pretensions franceses, Ferran el Catòlic va conquerir el regne el 1505. </li></ul> Nord d’Àfrica  punts estratègics al nord d’Àfrica amb l’objectiu de fenar els barbarescos (pirates ). - Melilla: 1497 - Orà i Bugia: 1509 * exercici p. 147 2. Atlàntic  per establir les bases del futur imperi castellà - Illes Canàries (1496), ja havien estat conquerides anteriorment.
  7. 10. <ul><li>Nou model de monarquia autoritària  imposar l’autoritat del rei </li></ul><ul><li>Diversos resultats: </li></ul><ul><ul><li>Corona d’Aragó  continuen les institucions medievals amb novetats </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>virrei: representant del monarca en els territoris </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>instaurar la insaculació: sorteig per elegir els càrrecs municipals per evitar el monopoli de l’oligarquia urbana. </li></ul></ul></ul><ul><li>Corona de Castella  reforma profunda de les institucions </li></ul><ul><li> - camp: bandidatge </li></ul><ul><li>Situació d’anarquia i de desordre - ciutats: bàndols enfrontats </li></ul><ul><ul><li> - nobles amb guerres privades </li></ul></ul><ul><li>Santa Hermandad (1476): cos armat per perseguir malfactors i criminals. </li></ul><ul><li>Sistema de consells  formats per juristes escollits i pagats pel rei. </li></ul><ul><ul><li>el poder dels nobles disminueix com a assessors reials </li></ul></ul><ul><li>Exèrcit professional i permanent  controlat per la monarquia </li></ul><ul><ul><li>substitueix l’exèrcit feudal, reclutat per la noblesa. </li></ul></ul>Solucions: - Comptadoria Reial d’Hisenda  per finançar les noves institucions, es reforça el sistema de recaptació d’impostos. <ul><li>Corregidors  funcionaris reials que presideixen els Ajuntaments </li></ul><ul><ul><li>exerceixen funcions de govern i controlen les ciutats </li></ul></ul>
  8. 12. LA UNIFORMITAT RELIGIOSA <ul><li>31 març 1492: decret d’expulsió dels jueus. </li></ul><ul><ul><li>abans van ser “convidats” a convertir-se, sino ho feien eren perseguits fins que van ser expulsats. *Text p. 149 </li></ul></ul><ul><ul><li>recomanació llibre: “L’últim jueu” de Noah Gordon </li></ul></ul><ul><li>Conquesta de Granada: </li></ul><ul><ul><li>primer es garanteix als musulmans la religió i els costums </li></ul></ul><ul><ul><li>1499: batejos obligatoris (cardenal Cisneros) </li></ul></ul><ul><ul><li>1502: conversió o expulsió </li></ul></ul>- Mantenir ortodòxia catòlica + vigilar conversos  Tribunal de la Inquisició (1478) Bateigs de població musulmana. Baix relleu de la Capilla Real de Granada .
  9. 13. - Activitats bàsiques: agricultura i ramaderia - ciutats: activitat artesana  mercats periòdics <ul><li>Diferències entre regnes: </li></ul><ul><li>CASTELLA  ramaderia ovina </li></ul><ul><ul><li>llana merina per exportació (Flandes i Anglaterra) </li></ul></ul><ul><ul><li>monarquia protegeix els interessos de la noblesa ramadera  Mesta </li></ul></ul><ul><ul><li>no avança l’expansió agrària  problemes per abastir la població d’aliments </li></ul></ul><ul><ul><li>fort impuls amb l’or i la plata d’Amèrica i les relacions comercials. </li></ul></ul><ul><li>CORONA D’ARAGÓ </li></ul><ul><ul><li>crisi baixa E.M.  descens de la població i debilita l’economia </li></ul></ul><ul><ul><li>mesures per revitalitzar l’economia: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>fi conflicte al camp  Sentència Arbitral de Guadalupe (1486) </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>promulgació de lleis per afavorir el comerç, la navegació i les manufactures  es gravava la importació de teixits de llana. </li></ul></ul></ul><ul><li>Aragó: predomini de l’agricultura, es reforça el règim senyorial </li></ul><ul><li>València: revitalització comercial, gran activitat del port </li></ul><ul><li>Catalunya: debilitada per la guerra civil i les revoltes dels remences, perd pes davant València. </li></ul>
  10. 14. ELS GRUPS SOCIALS <ul><li>Societat estamental: noblesa i clero  grups privilegiats </li></ul><ul><ul><li>noblesa: perd poder polític, augmenta poder econòmic </li></ul></ul><ul><ul><li> </li></ul></ul><ul><ul><li>institució de la primogenitura = hereu </li></ul></ul><ul><ul><li>(prohibit vendre el patrimoni familiar, i deixar-lo en herència al fill gran) </li></ul></ul>- pagesos: majoria de la població, sense terres (propietat dels nobles) <ul><li>Diferències entre regions: </li></ul><ul><ul><li>nord Castella: petits i mitjans pagesos </li></ul></ul><ul><ul><li>Andalusia: pagesos sense terra  latifundis (jornalers del camp) </li></ul></ul><ul><ul><li>Catalunya: els pagesos tenien el domini real de la terra pagant unes rendes al senyor. </li></ul></ul><ul><li>Ciutats  burgesia dedicada a activitas comercials i artesanes </li></ul><ul><ul><li>creixement de ciutats vinculades al comerç: BCN, Valladolid, Sevilla, Toledo, València… </li></ul></ul>Moneda excel·lent de Granada, o ducat d’or; equival a 375 maravedisos.
  11. 15. <ul><li>Regnats dels Reis Catòlics i coincideix amb la difusió de les idees humanistes. </li></ul><ul><li> </li></ul><ul><li>- finals s. XV: arribada de l’impremta. </li></ul><ul><li>- 1474: primer llibre imprès “Les trobes en lahors de la Verge Maria”. </li></ul><ul><li>- ciutats amb impremta: Barcelona, València, Saragossa, Sevilla… </li></ul><ul><li>Humanistes </li></ul><ul><ul><ul><li>Antonio de Nebrija </li></ul></ul></ul><ul><li>- renova els mètodes d’ensenyament de les llengües clàssiques </li></ul><ul><li>- Lluís Vives  renovació de l’ensenyament i interès per l’assistència social. </li></ul><ul><li>ESTILS ARTÍSTICS </li></ul><ul><li>Regnat dels Reis Catòlics  es manté la tradició gòtica i lenta influència de l’art renaixentista. </li></ul><ul><li>principis s. XVI: arquitectura del Renaixement en tres fases: </li></ul><ul><ul><li>Estil plateresc  introducció de nous elements decoratius en edificis gòtics. Nom: imitació dels relleu que feien els argenters. </li></ul></ul><ul><ul><li>Estil classicista  introducció models arquitectònics clàssics, com columnes, llindes, frontons. </li></ul></ul><ul><ul><li>Estil herrerià  absència decorativa, línies rectes i volums cúbics, arquitectura nua, sòbria i geomètrica. </li></ul></ul>
  12. 16. Façana plateresa de la Universitat de Salamanca. Pedro Machuca. Palau de Carles V. Estil classicista
  13. 17. <ul><li>ESCULTURA </li></ul><ul><li>característiques: representació dels sentiments religiosos </li></ul><ul><li>treballs: retaules, monuments funeraris i imatges religioses (policromia) </li></ul><ul><li>artistes: </li></ul><ul><ul><li>ALONSO BERRUGUETE. Obra: Sant Sebastià </li></ul></ul><ul><ul><li>JUAN DE JUNI. Obra: L’enterrament de Crist </li></ul></ul><ul><li>PINTURA </li></ul><ul><li>- característica: forta religiositat, pocs temes profans i mitològics. </li></ul><ul><li>artistes: </li></ul><ul><ul><li>PEDRO BERRUGUETE. Acte de fe presidit per Domingo de Guzman. </li></ul></ul><ul><ul><li>*exercici (p. 157) </li></ul></ul><ul><ul><li>LUIS DE MORALES. Obra: Mare de Déu amb l’Infant </li></ul></ul><ul><ul><li>ALONSO SÁNCHEZ COELLA. Obra: Felip II al banquet dels monarques. </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>pintura religiosa i retrats de la cort </li></ul></ul></ul>
  14. 18. <ul><li>- Luis de Morales “El Divino”, pintor extremeny. En la seva obra hi ha influències de diferents escoles i barreges d’estils artístics: elements gòtics, flamencs i contrastos lumínics. Va ser molt popular a la seva època. </li></ul><ul><li>És una obra de gran bellesa, on es produeix un allargament de les figures. Es mostren importants contrastos lumínics (transparències i sombres). </li></ul><ul><li>Imatge íntima de la Mare de Déu aguantant el Nen. </li></ul><ul><li>Es conserva al Museu del Prado. </li></ul>MARE DE DÉU AMB L’INFANT. LUIS DE MORALES (1509-1586)
  15. 19. SANT SEBASTIÀ. ALONSO BERRUGUETE (1490-1561) <ul><li>Fill del pintor Pedro Berruguete </li></ul><ul><li>s. III dC: militar romà convertit al cristianisme. Va morir com a màrtir per no voler renunciar la seva fe cristiana. </li></ul><ul><li>Ajudava als cristians que eren fets presoners. </li></ul><ul><li>Quan els romans van saber que era cristià el van obligar a fer sacrificis als seus déus, sota càstig de ser declarat en rebel·lia. </li></ul><ul><li>Quan estava a la presó va aconseguir que diversos presoners es convertissin en cristians. </li></ul><ul><li>Condemna: morir assagetat. El van lligar en un arbre i els soldats li tiraren dards fins que el van donar per mort. </li></ul><ul><li>Una cristiana va anar a buscar el cos per donar-li sepultura, i va veure que encara era viu, el va curar i amagar a casa seva. </li></ul><ul><li>Es presenta davant l’emperador. Nova condemna a mort, 2 versions: cap aixefat amb un mall o mort a cops. </li></ul>
  16. 20. L’ENTERRAMENT DE CRIST. JUAN DE JUNI (1506-1577) <ul><li>Escultura en fusta policromada. </li></ul><ul><li>Encàrrec de Fray Guevara, pel retaule de la seva capella funerària. </li></ul><ul><li>Representa un grup de persones: Mare de Déu, Maria Magdalena, Josep d’Arimetea, Sant Joan, etc… que comencen a rentar el cos de Crist per procedir al seu enterrament. </li></ul>
  17. 21. EL GRECO (1541-1614) <ul><li>Principal pintor renaixentista: EL GRECO </li></ul><ul><li>pintor, escultor i arquitecte d’origen grec. Treballa principalment a Castella </li></ul><ul><li>Característiques. </li></ul><ul><ul><li>Pintures religioses i retrats  figures allargades i d’aparença fantasmagòrica. </li></ul></ul><ul><ul><li>estil dramàtic  expressa sentiments (colors freds i composicions complexes) </li></ul></ul><ul><li>Obres: </li></ul><ul><ul><li>Enterrament del Comte d’Orgaz </li></ul></ul><ul><ul><li>El cavaller de la mà al pit </li></ul></ul><ul><ul><li>L’adoració dels pintors </li></ul></ul>- Oli sobre tela, dimensions de 81 x 66 cm. - S'ha especulat amb la possibilitat que el retratat fos Miguel de Cervantes. - Museu del Prado EL CAVALLER DE LA MÀ AL PIT
  18. 22. ENTERRAMENT DEL COMTE D’ORGAZ. EL GRECO <ul><li>Mural pintat per l’església de Santo Tomé de Toledo. </li></ul><ul><li>Quadre dividit en 2 parts: </li></ul><ul><ul><li>terrenal: conjunt de cavallers, clergues i frares. Pintats a la mateixa alçada, la majoria amb robes negres. Destaquen les vestimentes daurades dels dos sants: sant Esteve i sant Agustí (bisbe). Estan col·locant el cos del comte, envoltalts de cavallers de l’ordre de Santiago. </li></ul></ul><ul><ul><li>cel: Crist, a prop la Mare de Déu i sant Joan Baptista, mira a l’ànima del comte, portada per un àngel de cabells daurats. </li></ul></ul>

×