.

1. Unitat 1: La crisi de l'Àntic Règim

2. 1. Àntic Règim
Societat Estamental
Economia: agricultura de subsistència, gremis
i comerç exterior
Monarquia absoluta de dret diví

3. Societat estamental

4. Agricultura de subsistència

5. Gremis

6. Manufactures reials

7. Sistema de producció domèstic

8. Companyia anglesa de les Índies orientals

9. Companyia holandesa de les Índies Orientals

10. Comerç triangular

11. 2. Les formes de govern al començament del segle XVIII
Monarquia absoluta
Parlamentarisme anglés
La república de les Províncies Unides

12. Absolutisme
Sistema polític dominant a Europa a principis del segle XVIII
El rei
concentrava
El poder legislatiu El poder judicial
El poder executiu

14. Parlamentarisme anglés

15. 3. La Il·lustració i la crítica de l'Antic Règim
La Il·lustració va de un corrent intelectual del segle
XVIII que qüestionà els principis de l'Antic Règim.
Característiques:
● La raó s'havia d'aplicar a tots els àmbits de la vida
● El coneixement comporta educació i progrés.
● Tolerància
● Drets naturals
● Llibertat i igualtat
● Mobilitat social i mèrit
● Naturalesa com a font de justícia i bondat.
● Felicitat.

16. Principals pensadors il·lustrats
Montesquieu
● Divisió
de poders
de l'Estat
Voltaire
● Defensor
d'una
monarquia
forta i de les
llibertats
civils
Rousseau
● Contracte
social entre
els
governants i
el poble

19. El despotisme il·lustrat: Tot per al poble però
sense el poble
● Fundaren noves institucions
educatives
● Reforçaren l'administració central
● Desamortitzacions

20. Jo voldria que un príncep no pensara sinó a fer feliç el seu poble.
Un poble joiós tem més perdre el seu príncip, que alhora és el
seu benefactor, que el que el mateix sobirà pot témer respecte de
la disminució del seu poder [...]
La Justícia ha de ser l'objectiu principal d'un príncep: ell ha de
preferir a qualsevol altre interès el bé dels pobles que governa; el
sobirà, ben lluny de ser senyor absolut dels pobles que es troben
sota dominació seua, no n'és sinó el primer magistrat [...]
Un príncep no ompli sinó la meitat de la seua vocació, si no
s'aplica més que a l'art de la guerra. És evidentment fals que
només ha de ser soldat. Els prínceps són jutges i magistrats [...]
J. VILLA LÓPEZ, Pensaments escollits de les màximes
filosòfiques de Frederic II, actual rei de Prússia, 1785

21. .
L'Enciclopèdia
Tractà de recopil·lar tots
els coneixements de
l'època per fer-los
accessibles al públic en
general, sempre sota la
“llum” de la raó
Diderot d'Alambert

22. La guerra de Successió
Causes
En 1700, la mort de Carles II d'Habsburg
sense descendència va fer que dues
potències europees, França i l'Imperi
austríac volguessin posar en el tron
espanyol els seus respectius candidats,
Felip d'Anjou, de la casa dels Borbons, i
l'arxiduc Carles dels Habsburg.

23. La monarquia hispànica era un imperi en decadència, però
tanmateix un imperi. Des de Madrid es governaven, entre
altres territoris, Flandes, Milà, Nàpols i Sicília. El
conglomerat hispànic posseïa també el primer imperi
colonial, cosa que significava disposar del monopoli
comercial amb Hispanoamèrica i de les seves
importantíssimes mines de plata. No és gens estrany que li
sortissen molts pretendents.
Agustí Alcoberro, El primer conflicte global, Sàpiens, nº
108, setembre 2011

24. Candidats, què els caracteritzava?
Arxiduc Carles d'Àustria
Felip d'Anjou
La casa dels Àustries havia demostrat
que podia ser respectuosa amb les
instituciones específiques de cada
regne d'Espanya, i oferia llibertat en
assumptes monetaris, fiscals, duaners
o militars.
La casa borbònica, des de segles a
França, es caracteritzava per un ferm
absolutisme i, un centralisme i una
uniformització dels seus territoris (no
reconéixia les institucions pròpies de
cada territori)

25. GUERRA
DE
SUCCESSIÓ
Guerra
Internacional
Guerra Civil
Tractat
d'Utrecht
Sacre Imperi
Anglaterra
França
Uniformització
Centralització
Decrets de
Nova Planta
Castella
Corona
d'Aragó
Pèrdues
territorials

27. Els primers Borbó a Espanya: Felip V i Ferran VI

28. Decrets de Nova Planta
Pactes de Família

29. Decret de Nova Planta
Considerant haver perdut els regnes d'Aragó i de València i tots
els seus habitants pel dret de rebel·lió que cometeren [...] tots
els furs, privilegis, exempcions i llibertats de què gaudien [...],
he jutjat per convenient [...] reduir tots els meus regnes
d'Espanya a la uniformitat d'unes mateixes lleis, usos, costums
i tribunals, governant-se igualment tots per les lleis de Castella
[...], abolir i derogar completament [...] tots els referits furs,
privilegis, pràctica i costum fins ací observats als [...] regnes
d'Aragó i València; sent la meua voluntat que aquests siguen
reduïts a les lleis de Castella [...] poden obtindre per aquesta
raó els meus vassalls castellans oficis i treballs a Aragó i
València, de la mateixa manera que els aragonesos i valencians
han de poder d'ara endavant gaudir-ne a Castella [...]
Decret de 29 de juny de 1707

30. El primer pacte de Família
Article 1. Hi haurà entre les seues majestats, els seus
hereus i successors, regnes, senyories i vassalls, en
qualsevol part del món, una unió, amistat, aliança
general i perpètua [...]
Article 2. En virtut del present tractat, les seues dites
majestats es constitueixen garants recíprocament de
tots els seus regnes, estats i senyories tant dins com
fora de l'Europa, [...] i si alguna de les dites majestats
fóra atacada, torbada o insultada per qualsevol
potència, o amb qualsevol pretext, promet i s'obliga
l'altra a obtindre del seu aliat una justa, prompta i
deguda satisfacció [...] amb socors de totes les seues
forces, i en cas de necessitat fent la guerra l'agressor.
1773

31. 5. El despotisme il·lustrat a Espanya
Carles III (1759-1788)
● Motí de Squillace (1766)
● Reformes il·lustrades:
- Política regalista
- Desenvolupament econòmic
- Foment de l'educació
- Creació de societats econòmiques d'Amics del país
● Política exterior: recuperació de Menorca

32. Carles IV (1788-1804): la paralització de les reformes
● L'esclat de la revolució francesa fa que es paralitzen les
reformes
● Greu crisi de la hisenda reial
● Lluita contra la França revolucionària