Tema 15
La forma de vida dels
romans

1. Una societat desigual
• La població de l’imperi romà es
dividia en:
– Els ciutadans (homes) podien
participar en política, ser sacerdots,
iniciar causes penals, ser propietaris i
casar-se. Es diferenciaven per es
riqueses.
– Els no-ciutadans no tenien cap
d’aquests drets. Podien ser lliures o
esclaus. Els esclaus pertanyien a una
altra persona que els podia donar la
llibertat, passaven a ser lliberts. Les
dones també pertanyien a aquest
grup.

• El dret de ciutadania es va anar estenent i en
el segle III l’emperador Caracalla el va concedir
a tots els homes lliures de l’imperi.

• Les dones
– Les dones mai no varen ser considerades ciutadanes i,
per tant, mancaven de la major part dels drets.
– Eren tutelades per un home (pare, germà, marit, o
altre parent).
– No obstant això, podien tindre propietats, regentar
negocis i participar en festes i espectacles.
– El paper fonamental atribuït a les dones era la criança
dels fills. Tanmateix moltes treballaven al camp, a les
botigues, com a comares...

2. Una economia pròspera
SECTOR PRIMARI
• L’agricultura era una activitat bàsica i el blat,
la vinya i l’olivera els conreus principals
(trilogia mediterrània).
• Hi havia xicotets i grans propietaris, les terres
dels quals eren treballades per camperols i
esclaus.

SECTOR SECUNDARI
• L’artesania es desenvolupava en tallers ubicats
a les ciutats.
• La mineria se centrava en l’explotació d’or,
plata, ferro, coure, estany, plom i mercuri; i a
la costa sal.

SECTOR TERCIARI
• El comerç va ser intens tant dins com fora de
l’imperi i era possible gràcies a una mateixa
moneda en tot l’imperi i a la xarxa de
calçades i ports:
– Oli i blat de pa península Ibèrica
– Ambre i pells del Bàltic
– Espècies, seda i cotó de la Xina
– Esclaus d’Àfrica

Rutes comercials i mercaderies més
importants

Tipus de vivendes:
domus, ínsula, vil·la
La domus
• Casa unifamiliar habitualment d’una sola planta i
ubicada a les ciutats on vivien les famílies riques.
• Les habitacions s’organitzaven a partir d’un pati
central anomenat atrium. A l centre hi havia un
estany o impluvium que servia per arreplegar
l’aigua de pluja i refrescar la casa a l’estiu.
• A continuació hi havia un pati amb columnes i
jardí.

Reconstrucció d’una
domus

L’ínsula
• Edificis d’uns quants
pisos formats per
habitatges menuts on
vivia la majoria de la
població de les
ciutats.
• Normalment
pertanyien a un sol
propietari que les
llogava a persones
més humils.
• Estaven fetes de fusta
i rajola i no tenien
aigua corrent.

La vil·la
• Era una gran explotació agrícola que pertanyia
a un sol propietari, es trobaven al camp i en
ella hi havia una gran mansió (1) on vivia la
família de l’amo, i cabanyes menudes per als
camperols i esclaus que feien les faenes.
• També magatzems (2), cellers, corrals (3),
cavallerisses (4), ...
• A algunes vil·les hi havia màquines senzilles
com:
– molins (5) per moldre els cereals
– Premses (6) per transformar el raïm i les olives en
vi i oli respectivament.

Reconstrucció d’una vil·la

3. L’arquitectura: grans constructors i
enginyers
• Els romans eren uns constructors excel·lents.
Ho prova el fet que:
– moltes de les seues obres han arribat fins
l’actualitat
– van crear tècniques que es continuen utilitzant hui
amb lleugeres modificacions (formigó).

Característiques de l’arquitectura
romana:
Els edificis romans eren molt sòlids gràcies als
materials utilitzats i als sistemes constructius
emprats.

• Materials
– Els més utilitzats eren la pedra, la rajola i la fusta,
– A més de dues grans aportacions:
• Formigó era una mescla de pedres, arena, aigua i calç.
• Morter era una mescla d’arena, aigua i calç que servia
com argamassa entre els carreus de pedra o les rajoles

• Sistemes constructius
– Els edificis podien cobrir-se amb
sostres plans (sistema constructiu
arquitravat com a Grècia).
– Però també s’empraren altres
elements de construcció com l’arc, la
volta i la cúpula que formaren sostres
voltats o corbats (sistema constructiu
voltat):
• L’arc: Element de construcció de forma
corba que cobreix un buit entre dos pilars,
columnes o dos punts.
• La volta: Sostre corbat format per la
successió d’arcs.
• La cúpula: Construcció de forma
semiesfèrica que cobreix un edifici.

Arc de Cabanes (Castelló)
Basílica de
Constantí
(Roma)
Cúpula del Panteó (Roma)
Volta de canó

• Decoració
– Els romans decoraven
• Els murs amb pintures.
• Els terres amb mosaics.
• Els murs exteriors amb relleus.

• Construccions més importants:
– Les grans obres arquitectòniques romanes tenien
sempre un sentit pràctic, és a dir, eren destinades
a satisfer les necessitats de la població.
– Solien ser monumentals, perquè els qui les
contemplaren sentiren que els romans eren molt
poderosos.

– Podem classificar els edificis romans per funcions:
• Obres públiques: calçades (carreteres), ponts i
aqüeductes per abastar d’aigua la població.
• Religiosos: temples on es realitzaven el culte religiós.
• Polítics i econòmics: cúria, on es reunia el senat, i
basílica, on es realitzaven els intercanvis comercials i
s’administrava justícia.
• Per a l’oci: amfiteatres (lluites de gladiadors), teatres
(representació de comèdies i tragèdies) i circs (curses
de quadrigues de cavalls).
• Per cuidar el cos: gimnasos i termes o banys públics.
• Monuments commemoratius: arcs de triomf i
columnes que servien per recordar fets importants o
grans victòries.

Maison Carrée, temple romà
a Nimes (França)
Basílica de Constantí
(Roma)

Colosseu, amfiteatre (Roma)

4. L’urbanisme romà: les ciutats
• Les ciutats eren centres principals de la vida
política, econòmica, social i cultural de
l’imperi romà.
• Els romans van fundar gran quantitat de
ciutats per tot l’imperi.
• La capital era Roma, urbs més gran i important
(un milió d’habitants en l’època de major
esplendor), la que totes les altres tractaven
d’imitar.

• Estructura d’una ciutat romana:
– Planta rectangular amb plànol en quadrícula
organitzat a partir de dos eixos, el cardo, carrer
principal que travessava la ciutat de N a S, i el
decumanus, que anava d’O a E.
– En l’encreuament entre aquests dos carrers hi
havia el fòrum, una plaça on es desenvolupava la
vida política, cultural i social. Estava porticat i al
seu voltant es trobaven els edificis més importants
(cúria, basílica, temples, arcs de triomf,
amfiteatre...).
– Estaven equipades amb tot tipus de serveis:
teatres, font, clavegueram...

5. Escultura, pintura i mosaic
• L’ESCULTURA: ESTÀTUES I RELLEUS
– Adornaven places, edificis públics, palaus.
– Estaven fetes en marbre o bronze.
– Els romans copien els models grecs:
• Representen figures humanes
• Copien escultures gregues (moltes les coneixem per còpies
romanes)
– Introduïren una novetat: el retrat realista
• Elaboren retrats que destacaven pel seu marcat realisme
(representaven els defectes físics de les persones)
• Hi havia diversos tipus: cos sencer, bustos, eqüestres.
– Els relleus es feien servir per decorar edificis.

Columna Trajana (Roma)

• LA PINTURA
– Els murs interiors dels edificis es decoraven amb
pintures.
– Representen diversos motius: imitacions de
marbre, elements arquitectònics, escenes de la
vida quotidiana, retrats...

• EL MOSAIC
– La tècnica del mosaic la
van prendre els romans
dels grecs, però la
perfeccionaren.
– S’elaboraven amb peces
de colors xicotetes, les
tessel·les, que
s’incrustaven sobre
morter.
– Els temes representats
eren variats: dibuixos
geomètrics, escenes de la
vida quotidiana, lluites de
gladiadors...

6. La religió romana
• La religió era molt important per als romans.
• Eren politeistes. Els déus principals eren Júpiter,
Juno i Minerva, coneguts com la tríada
capitolina.
• Els ritus religiosos es practicaven en els temples.
Eren semblants als grecs, les deferències més
importants eren que:
– Els romans s’alçaven sobre un pòdium.
– Tenien una façana principal destacada per una
escalinata d’accés.

• A les cases els romans disposaven d’un altar menut on
retien culte a tres grups de divinitats:
– Els lars, genis protectors de la llar.
– Els penats, déus que asseguraven el proveïment de la casa.
– Els manes, esperits dels avantpassats.
• Els emperadors eren considerats déus i se’ls retia culte.
• Eren molt tolerants i permetien als poble conquerits
mantenir la seua religió. També van adoptar déus d’altres
pobles: als grecs els varen canviar el nom i van incorporar
déus orientals com Isis o Mitra.
• Els sacerdots s’encarregaven de practicar el
culte, que generalment consistia en sacrificis
d’animals.

7. El cristianisme
• En el segle I dC va nàixer una nova religió, el cristianisme.
• Segons la Bíblia, Jesús va nàixer a Palestina, una regió
conquerida pels romans. Als 30 anys va reunir un grup de
deixebles, els apòstols i va difondre un nou missatge religiós.
Tres idees constitueixen la base del cristianisme:
– Hi ha un sol Déu i totes les persones són iguals davant els seus ulls.
– Els éssers humans s’han d’estimar i perdonar.
– Aquells que es comporten segons eixe ideal gaudiran del paradís en la
vida eterna (després de la mort).
• Aquest missatge va preocupar els dirigents jueus, que veien
perillar el seu poder. Per això, van acusar Jesús i el van
condemnar a morir en la creu. Segons la Bíblia, va ressuscitar
tres dies després.

• La persecució
– Després de la mort de Jesús, els apòstol
continuaren estenent el seu missatge.
– Les primeres comunitats cristianes es van agrupar
en esglésies dirigides per un bisbe i enterraven els
seus morts a les catacumbes (galeries
subterrànies)
– Els cristians varen ser perseguits pels romans
perquè rebutjaven el culte a l’emperador i a les
esglésies barrejaven els rics i els pobre, els romans
i els bàrbars. Malgrat les persecucions els
nombres de cristians va anar augmentant.

• El cristianisme religió oficial
– L’any 313, l’emperador Constantí va concedir els
cristians la llibertat religiosa (Edicte de Tolerància) i
els permeté celebrar els ritus en públic.
– Es van construir les primeres basíliques (temples).
– L’any 380, l’emperador Teodosi declarà el cristianisme
com a única religió oficial de l’imperi romà. Per tant,
• Es varen perseguir totes les altres.
• Es va crear una organització oficial, l’Església. El papa, bisbe
de Roma va adquirir el paper de guia per tots els cristians,
d’ell depenien la resta de bisbes.
• Els bisbes es reuniren en concilis per definir i precisar els
aspectes fonamentals de la doctrina cristiana.