Se ha denunciado esta presentación.
Utilizamos tu perfil de LinkedIn y tus datos de actividad para personalizar los anuncios y mostrarte publicidad más relevante. Puedes cambiar tus preferencias de publicidad en cualquier momento.

Arxiu de posters de la I Jornada de Seguretat en Atenció Primària Catalunya Central

Visualització dels pòsters presentats a la I Jornada de Seguretat a l'Atenció Primària Catalunya Central, que s'ha celebrat a l'Ateneu Igualadí, el 25 de setembre de 2014.

  • Inicia sesión para ver los comentarios

Arxiu de posters de la I Jornada de Seguretat en Atenció Primària Catalunya Central

  1. 1. 25 de setembre|Ateneu Igualadí |Igualada
  2. 2. SSeegguuiimmeenntt ii vvaalloorraacciió ddeell cciirrccuuiitt ddee ddeerriivvaacciioonnss ppeerr CCOONNSSUULLTTAA DDEE DDIIAAGGNNÒÒSSTTIIGG RRÀPPIIDD ((CCDDRR)),, vviissiitteess ii pprroovveess pprreeffeerreennttss ddee ll’EEAAPP MMAANNLLLLEEUU aa ll’hhoossppiittaall ddee RReeffeerrènncciiaa.. AAuuttoorrss:: BBaarrrraannccoo CCoozzaarr,, LLlluuïssaa;; CCaasseellllaass CCrriibbaalllleess,, EElliissaabbeetthh;; CCaasstteellll AArriiñoo,, EEsstteerr;; OOrrtteeggaa MMaarrttínneezz,, SSaannddrraa;; SSeerrrraa CCaarrrreerraass,, SSeerrggii;; BBaacchh CCaarrrriió,, CCrriissttiinnaa Justificació La demora en la programació CDR o preferent de l’hospital de referència pot donar lloc al retard del tractament o diagnòstic d’una patologia important en el pacient. Objectiu Aconseguir que tot usuari derivat per circuit CDR o Preferent, sigui avisat en els terminis establerts. TTIIPPUUSS DDEE VVIISSIITTAA TTEERRMMIINNII PPAACCTTAATT VVIISSIITTAA PPRREEFFEERREENNTT 45 DIES PPRROOVVAA PPRREEFFEERREENNTT 90 DIES Materials i mètode Mitjançant suport informàtic, es registren totes les derivacions CDR, proves i visites preferents durant un període aproximat de 3 mesos. PPRROOVVEESS TTOOTTAALL PPRREEFFEERREENNTTSS VVIISSIITTEESS PPRREEFFEERREENNTTSS DDEERRIIVVAACCIIOONNSS CCDDRR ((PPRROOVVEESS II VVIISSIITTEESS)) Resultats Número de derivacions enviades 9 233 68 310 Nº de derivacions programades dins el termini establer t 8 189 51 248 Percentatge de der ivacions programades dins termini 88,89 % 81,11 % 75 % 80 % Número de derivacions fora de termini 1 38 4 43 Percentatge de der ivacions fora de termini 11,11 % 16,30 % 5,88 % 13,87 % Nº de derivacions pendents de programar 0 6 13 19 Percentatge de der ivacions pendents de programar 0 % 2,57 % 19,11 % 6,13 % Promig 10,17 29,21 26,79 28,16 Temps màxim d’espera 20 106 110 110 Conclusions És una eina pràctica, ràpida i visual per poder fer el seguiment de les derivacions. S’ha pogut comprovar que des de l’hospital de referència no es compleixen els terminis establerts en una de cada cinc persones. CCDDRR 15 DIES Terminis consensuats per la Direcció de L’EAP: Temps mínim d’espera 6 1 2 1
  3. 3. ELABORACIÓ DEL NOU PROTOCOL PER LA IMPLANTACIÓ DEL SERVEI DE CIRURGIA MENOR DE CONSULTORI ( office-based surgery ) A L’EAP SAGRADA FAMÍLIA DE MANRESA MªÀngels Aznar Pi, Irma Fornell boixader, Berta Fornes Ollé, Jordi Massey Figols, , Núria Salvat Rovira, Anna Soler Costa. Justificació Necessitat d’acostar el servei de cirurgia menor i facilitar l’accessibilitat dels pacients tant en espai com en temps, oferint un abordatge integral amb continuïtat assistencial a nivell d’atenció primària. Mantenir els criteris de qualitat i seguretat que s’ofereixen a nivell hospitalari i alhora descongestionar el servei de cirurgia de l’hospital de referència. Objectiu Establir un nou servei de cirurgia menor a la nostra ABS Materials i mètode Elaborar un nou protocol partint de zero per implantar el nou servei de cirurgia menor de consultori basant-nos amb l’experiència d’altres Àreas Bàsiques de Salut (ABS) de característiques poblacionals similars i adaptar-lo al nostre entorn Protocol • Formació Metge de Família (40h al servei de cirurgia Hospital Althaia), formació Infermer d’Atenció Primària (AP) (40h al servei cirurgia menor del CAP de referència). • Presentac ió als altres professionals de les indicacions i el circuit de cirurgia menor. • Valoració per part de metge/infermer de la UBA de la patologia suggestiva de ser intervinguda. • Explicació de possibles efectes secundaris i reaccions adverses. Proporcionar full de consentiment informat per signar. • Programar visita a consulta de cirurgia menor amb el formular i “Circuit sense ordre clínica” i adjuntar consentiment informat signat. • El dia de la intervenció, recollida de mostres per A.P. i citar amb el metge de la UBA per recollida de resultats d’anatomia patològica. Registrar l’activitat al full d’intel·ligència activa. • Control de la ferida en 48h per infermeria, que programarà les posteriors cures. Conclusions Es preveu monitor ització i avaluació de l’activitat al cap d’un any d’implementar-la. Indicadors a mesurar: • Cobertura (intervencions realitzades en un any) • Efectivitat (intervencions amb complicacions) • Actuació dels professionals (diagnòstics, consentiments, al·lèrgies,...) • Satisfacció usuaris.
  4. 4. MANUAL DE L’AUXILIAR EN PRÀCTIQUES CURES AUXILIAR D’INFERMERIA ( CAI ) Isidora Salgado i Artur Julian CAP Vvilanova del Camí ( Odontologia ) AUXILIAR EN PRÀCTIQUES PROCÉS D’ESTERIL—LITZACIÓ TEST TEST D’HÈLIX ( diàri) TEST D’ESPORES (sertmanal ) TEST QUÍMIC (seqüencial ) INSTRUMENTAL NETEJA ENBOLCALLAT SEGELLAT IDENTIFICACIÓ ESTERIL—LITZACIÓ MANTENIMENT NIVELL DE AIGÜES DESTILADES CONTROLS DE CADUCITATS LLIBRE DE CONTROL DE REGISTRE TASQUES DE L’AUXILIAR ORDENAR CONSULTA -MANTENIMENT Reposició de Material Neteja, Esteri l—lització i Control dels Aparells -GESTIÓ ADMINISTRATIVA -ASSISTÈNCIA A L’ODONTOLEG Treball a QUATRE mans Facilitació de l’instrument al Atenció i Suport a l’usuari -INFORMACIÓ A L’USUARI Recomenacions CADIRA ODONTOLOGICA MANTENIMENT NETEJA DE CADIRA NETEJA DE MÀNEGUES I FILTRE SUBSTITUCIÓ PASTILLA DE SABÓ CONTROL DE MOTOBOMBA ASPIRACIÓ CONTROL SETMANAL DE COMPRESSOR ELEMENTS DE LA CADIRA LUBRICACIÓ I ESTERIL—LITZACIÓ DE L’INSTRUMENTAL ROTATORI COMPROVACIÓ DELS ELEMENTS ELECTRÒNICS:Pilots, LLums, Comandaments, etc… ALTRES FUNCIONS GESTIÓ DE RX LÍQUID DE REVELAT REVELAT AMB EPI’S ( mascareta,ulleresi guants ) ELECTROCARDIOGRÀMES ATENCIÓ I ACOMODACIÓ DEL PACIENT PROCEDIMENT DE LA PROVE GESTIÓ ADMINISTRATIVA TEST DE L’ALÉ INFORMACIÓ DEL PROCEDIMENT AL PACIENT PROCEDIMENT DE LA PROVE DERIVACIÓ DE LA MOSTRA A LABORATÒRI CAMPANYA ESCOLAR CONTROL I P REVENCIÓ EN LA POBLACIÓ INFANTIL GESTIÓ ADMINISTRATIVA: NOTIFICACIONS A FAMILIA I CENTRES Institut Català de la Salut Equip d’Atenció Pr imària Vilanova del Camí
  5. 5. AUTORES: ALBA AROCAS i ENCARNACIÓ TORRAS OBJECTIUS: Ins ti tut Catalàde la Salut 1. SISTEMATITZAR EL CONTROL DE L’ESTOC DE LA MEDICACIÓ DEL CAP GORETTI BADIA DE SÚRIA. 2. MINIMITZAR ELS TRENCAMENTS D’ESTOC DE LA MEDICACIÓ DEL CAP GORETTI BADIA DE SÚRIA. I nsti tut C atal à de la Salut E quip d’ Aten ció Pr imàri a S úri a 2014 C ONTR OL ME DI CA CI Ó MAL ETÍ VI A SU BC UTÀ NI A: 2014 Descr i pció del pr oduct e Est oc pactat Estoc r esi dual Quant itat r eposada Coment ari But iles c opolam ina (Bus c api na) 8 Hal oper idol 5 Lev omepromac ina ( SI NOGAN ) 5 M et ocl opr amida ( PRI MPERAN) 6 M idazol am 6 M or fi na 1% (en di pòs it c aix a for ta) 0 M or fi na 2% (en di pòs it c aix a for ta) 0 Sul pi ri de ( DOGMATI L ) 6 Sèr um f is iològic 10 ml 6 N om pr ofessi onal : D ATA:
  6. 6. Donat el gran volum de documentació en paper que s’utilitza entre la nostra Àrea Bàsica de Salut (ABS) i les residències assignades i la demora que suposa en l’arribada d’informació, valorem agilitzar i simplificar l’intercanvi de dades mitjançant eines que proporciona l’e-cap, en base a la metodologia del cicle de millora. OBJECTIUS Millorar la comunicació Gestionar més CAP/Residències eficientment les tasques generades per les residències MATERIAL I MÈTODES CONSENTIMENT INFORMAT ADREÇA ELECTRÒNICA DOCUMENTACIÓ * Analítiques * Sol.lic ituds de transport * Plans de medicació * Derivacions * Resultats ACOs Millorar la seguretat i confidencialitat en l’intercanvi de dades E-CAP RESULTATS La residència de la prova pilot té dificultat per obrir els arxius. Per motius de confidencialitat, en els missatges no hi consta el destinatari, i no poden introduir el codi d’encriptació individualitzat (CIP) de l’usuari perquè desconeixen a quin d’ells va dirigit. Hem sol·licitat al servei d’informàtica de la Gerència Territorial Catalunya Central (GTCC) readaptar l’aplicació ja existent per tal de poder associar un codi comú d’encriptació per a tots els usuaris d’una mateixa residència. CONCLUSIONS L’’experiència es valora positivament Millora sensible en la disminució de temps i treball Augment de la seguretat de les dades a transmetre
  7. 7. MILLORA DE LA GESTIÓ DE LA FARMACIOLA D’UN ABS (procés de suport) AUTORES: Latorre Ginés, Vanesa ; Bravo Pulido, Mª Jesús; Riera Arias, Gemma; Bonay Valls, Berta ABS ST.HIPÒLIT DE VOLTREGÀ (OSONA) JUSTIFICACIÓ: Aquesta J experiència de millora es va treballar per la necessitat de millorar la ubicació i gestió de la farmaciola de nostre centre d’atenció primària. OBJETIUS: Millorar la ubicació i organització de la farmaciola, millorar la gestió dels medicaments en les diferents consultes i millorar l’estoc global de l’ABS. MATERIALS I MÈTODE: 1-Després de l’auditoria de l’ABS, varem fer una reunió d’equip per explicar la situació i plantejar els possibles canvis segons els procediments i criteris de farmàcia (canviar la farmaciola, disminuir els medicaments en les consultes). 2- Vàrem repartir les tasques. L’auxiliar va ser l’encarregada de canviar la ubicació de la farmàcia. L’equip de metges i infermeres va decidir en diverses reunions que solsament hi hauria un estoc bàsic de medicaments per tenir en la consulta de la infermera basat en els principis més utilitzats en la consulta diària. 3- Es va definir de nou l’estoc de tota l’ABS tenint en compte els medicaments de les consultes de l’ABS principal i de les consultes dels pobles. 4- Cada setmana si és necessari, es fa comanda a l’auxiliar per reposar els medicaments en les consultes. Una vegada al mes, l’auxiliar revisa l’estoc d’urgències segons el procediment. 5- En uns mesos farem una reunió per revisar l’estoc i les incidències sorgides i fer les modificacions que siguin necessàries. RESULTATS I CONCLUSIONS: L’experiència és molt positiva perquè hem tancat la farmaciola que inicialment era oberta i hem disminuït la quantitat de medicaments que hi havia en les consultes, millorant el control de caducitat dels mateixos. Esperem en pròximes reunions analitzar el estoc i treure més conclusions de l’experiència.
  8. 8. CHECKING THE CHECKLIST : AVALUANT EELL BBOOXX DD''UURRGGÈNNCCIIEESS AUTORES: Latorre Gines, Vanesa (Dra)) i Bravo Pulido, MªJesús (Inf) ABS ST.HIPÒLIT DE VOLTREGÀ (OSONA) JUSTIFICACIÓ: La necessitat de trobar el box d'urgències apunt per actuar-hi davant qualsevol urgència i en qualsevol moment precisa de la diària comprovació dels seus material i aparells.El checklist ens ajuda a verificar-ho. INTRODUCCIÓ: Al nostre centre fa un any i mig que es va iniciar aquesta revisió de manera sistemàtica i organitzada.El checklist està compost per revisió d'aparells i precintes. OBJETIUS: Avaluar quantitativament i qualitativament el checklist del box urgències del nostre centre. METODOLOGIA: Anàlisis estadístic del registre realitzat del gener 2013 al juliol 2014 i paral.lelament s'avalua mitjançant una enquesta autoel.laborada l'opinió dels professionals sobre l'ús d'aquest. Un 100% dels professionals manifesta que els dóna seguretat realitzar el checklist, preferiblement l'ha dut a terme la professional d'infermeria, el dia que més s'ha revisat és el dijous.Tanmateix un 40% dels enquestats respon que si no es realitza és per falta de temps i un 44% suggereix que es millori el full de registre. 25 20 15 10 5 0 dies de la setmana que no s'ha fet checklist Dillun s Dima rts Dimecr es Dijou s Divend res Diss ab te Evolució per mesos i profe ssionals Gener Març Maig Juliol Setembre Novembre Infermera 3 0 2 5 2 0 1 5 1 0 5 0 Infe rme ra Metge Metg e/Infer RESULTATS: Resum di es checklist 93,2 5,91 Dies revi sats Dies no r evisat s Perquè creus que hi ha dies que no es realitza el checklist? 50 40 30 20 10 0 No contesta Per oblit Falta de temps Desconeixement del procediment No tenir checklist integrat mentalment Conf iar en què ho farà infermer ia Suggeriments sobre el procediment 5 0 4 0 3 0 2 0 1 0 0 Millorar full de registre Més informació de com fer el checklist Fer record atoris amb freqüè ncia Està més motivat CONCLUSIONS: L'autoavaluació del procediment del checklist ens aporta quatre punts clau per millorar com són: el checklist conjunt de metge i infermera, la modificació del full de registre, una sessió recordatori sobre com es realitza i la instauració d'un sistema de recordatoris als professionals que l'han de dur a terme.
  9. 9. PROFESSIONALS D’ATENCIÓ PRIMÀRIA (AP) I USUARIS DEL CAP SAGRADA FAMÍLIA DE MANRESA AFRONTEM PER IGUAL EL TEMA DE LA MORT? Autors: M.Boixader i Sol er, Rmª. Maldonado Aubian, I. Perez Villafai na, A. Boi xader Camprubi, M.CatalàMagre, P. Gal vez Garcia Justificació: els malalts terminals són éssers biopsicosocials i espirituals. Millorar qualitat assistencial en la seva atenció és molt important, per això desitgem conèixer l’opinió que tenen de la mort el personal del CAP i els usuaris, i així elaborar estratègies que ens permetinmillorar la qualitat de l’atenció en aquesta etapa. Objectiu: conèixer si el personal del CAP té una opinió diferent als usuaris respecte a la mort. Materials i mètode: treball descriptiu, transversal. Enquesta a juliol i agost del 2014 al personal del CAP i a usuaris a l’atzar. Variables: et consideres una persona emocional? tens por a al mort? et fa por morir? creus en el més enllà? et prepares per morir? coneixes a Brian sweiss, E. Klubber Ross.? Analisi dades Spss. Resultats: total 84 enquestats (personal del CAP 33, usuaris 51). Resultats Enquesta Personal CAP- Sda. Familia Manresa por mort 87,8% 12,1% 42,4% 45,4% 12,% 57,6% 24,2% 18,1% 48,5% 30,3% 69,7% 15,1%15,15% 15,5% 27,2% 72,7% 36,3% 63,6% si emocional no si por mort fa por morir creus més enlla preparas per no duda si no duda si no duda si morir no duda si coneix B.weiss no si coneix E.Kubler no Resultats Enquesta usuaris CAP- Sda Familia Manresa 96% coneix E.Kubler 3,9% 94% coneix B.weiss 5,8% 90,2% preparas per 9,8% 54,9% 45% 70,5% 29,4% 74,5% 23,5% 11,8% 88,2% 1,9% emocional por mort fa por morir creus més enlla morir si no si no duda si no si no si no si no si no Conclusions: hem vist que més del 80% es consideren emocionals, El personal del CAP te més por a la mort que els usuaris i els fa més por morir. Més del 40% creuen en el més enllà, sense diferencies, un % baix es prepara permorir. Llegeixen més sobre la mort els professionals que els usuaris. Pensem que és important parlar de la mort obertament, es podria fer tallers-xerrades amb els usuaris, per tal de compartir i enriquir-nos mutuament, fomentat lectures d’aquests temes.
  10. 10. Per vacances: renovació automàtica del Pla de medicació !! Montserrat Ciurana Tebé, Mireia Hernàndez Ribera, Elisabet Descals Singla, Sigrid Bonvehi Nadeu, Margarita Aloy Icart, Eduvigis Moreno Soler EAP PLAÇA CATALUNYA – MANRESA (SAP BAGES-BERGUEDÀ-SOLSONÈS) 1. JUSTIFICACIÓ (procés de suport) Els plans de medicació (PM) precisen una renovació periòdica. Durant les vacances esdevenen una sobrecàrrega assistencial pels metges que queden al centre. Es va plantejar realitzar un circui t per evi tar-la. 2. OBJECTIUS Valorar volum de PM caducats que precisen renovació durant les vacances. Iniciar circuit per renovació PM. Permetre descongestionar agendes dels professionals que resten treballant. 3. MATERIAL I MÈTODE Estudi basal durant les vacances Nadal 2012/2013, comptabilitzant les visites generades per renovar PM caducats. Introducció de nou circuit per reduir aquestes visites: cada facultatiu realitzarà amb antelació la renovació dels PM que caduquin durant la seva absència i el personal de gestió i serveis (GIS) trucarà als usuaris per informar-los que els poden venir a recollir. Sessió explicativa prèvia als estius 2013 i 2014. 4. RESULTATS DE L’EXPERIÈNCIA Durant el període de vacances de Nadal 2012/13 (15 dies) es van generar 72 visites per renovar PM. Durant els mesos d’estiu de 2013 el 50% dels professionals van realitzar la renovació prèvia dels PM, el que suposa una reducció de 76.39% al juliol, 41.66%a l’agost i 61.12% al setembre (mitjana d’un 59.72%) Durant els mesos de juliol i agost de 2014, el 90% dels professionals van realitzar la renovació prèvia dels PM, el que suposa una reducció del 90%. Durant l’estiu de 2014, el personal de GIS no truca als usuaris, ja que el volum és molt més gran que l’any 2013. Quan els usuaris vénen per renovar el PM, es revisa si ja està fet i se’ls hi entrega. Evolució % Plans de Medicació 2013-2014 76,39 41,66 100 80 60 40 20 0 jul-13 ag-13 set-13 jul-14 ag-14 Plans de Medicació renovats amb el nou circuit 5. CONCLUSIONS 90 61,12 90 Bona acceptació entre els professionals: augment de l’ús d’aquest circuit, del 50% el 2013 al 90% el 2014. Reducció molt notable de visites per renovar el PM. Satisfacció per part dels usuaris per una major comoditat.
  11. 11. EXTRACCIONS SOTA CONTROL !! Isabel Sabrià Martinez, Teresa Pujolriu Martí, Montse Girbau Tapias, Montserrat Ciurana Tebé, Sigrid Bonvehi Nadeu, Eduvigis Moreno Soler EAP PLAÇA CATALUNYA – MANRESA SAP BAGES-BERGUEDÀ-SOLSONÈS JUSTIFICACIÓ: L’EAP Manresa-2 és un centre urbà amb baixa privació i una població assignada de 22.000 habitants, que realitza en el seu servei d’extraccions un mínim de 50 analítiques diàries. Durant l’any 2013 van suposar un total de 11.371 analítiques. A finals de l’any 2012 es proposa realitzar un seguiment exhaustiu de les incidències diàries produïdes durant les extraccions. La comissió de qualitat conjuntament amb infermeria dissenyen uns fulls d’incidències diàries que ha d’emplenar cada infermera extractora. Els implementem a gener de 2013. OBJECTIUS: Conèixer les incidències més freqüents al servei d’extraccions. Revisar-les mensualment i trimestral, proposant accions de millora per la seva reducció. MATERIAL I MÈTODES: Disseny d’un full diari amb les 9 incidències més comunes detectades. Cada mes un administratiu les quantifica enviant els resultats a l’equip directiu i als responsables de qualitat i d’extraccions. Els resultats són estudiats periòdicament, implementant accions de millora. RESULTATS DE L’EXPERIÈNCIA: Incidències més habituals: 32,04%- errors en l’entrega de mostra orina (falta pot, pot erroni) 60,90% - necessitat de punxades amb xeringa en comptes de vacutainer. Durant el primer trimestre el volum d’incidències és de 395 sobre un total de 2.850 analítiques. Baixa durant tot l’any fins arribar a l’últim trimestre amb 300 incidències sobre 2.900 analítiques. Número Incidències extracions 395 359 322 300 600 400 200 0 1r tr imestre 2on. Tr imestre 3r . Trimestre 4t. Trimestre Número Incidències Hem tingut un descens del 24,05%en les incidències durant el 2013. CONCLUSIONS: Gràcies a la implantació dels fulls d’incidència per dia i per infermera extractora, i les accions de millora consegüents (realització de formació específica amb grups reduïts d’infermeria per tal de millorar les tècniques d’extracció amb vacutainer, reunions amb el tot el personal sanitari per recordar les mostres amb requeriments especials, i el control exhaustiu del servei d’extraccions per part d’infermeria) s’han pogut reduir les incidències un 24,05% durant el 2013. Tot aquest procés ha estat un èxit gràcies a un equip de professionals activament implicat i conscienciat de la importància de la realització excel·lent d’aquesta pràctica. Durant el 2014 continuem amb la utilització dels fulls d’incidències, i esperem haver-les reduït més a finals d’any.
  12. 12. La Seguretat del Pacient en les consultes d’Urgències d’un EAP urbà S. Bonv ehí Nadeu, E. Descals Singla, M. Hernàndez Ribera, M. Ciurana T ebé, I. Sabrià Martinez, E. Moreno S oler. EAP PLAÇA CATALUNYA – MANRESA (SAP BAGES-BERGUEDÀ-SOLSONÈS) 1. JUSTIFICACIÓ L’any 2011 vam passar a visitar dins un CAP II, cosa que va fer augmentar el nombre d’urgències que atenem. Vam trobar-nos amb circumstàncies que podien comprometre la seguretat en l’atenció urgent dels pacients (com ara més dificultats per localitzar els professionals a causa de les dimensions de l’edifici, i la detecció de necessitats formatives). Passat un any, reflexionem sobre quins són els ítems imprescindibles per a la seguretat del pacient en l’atenció urgent. 2. OBJECTIUS Definir els ítems imprescindibles de seguretat per al pacient en una consulta d’atenció urgent. Millorar la qualitat i la seguretat en l’atenció urgent. Millorar la formació i satisfacció personal dels professionals del centre en atendre aquest tipus de visites 3. MATERIAL I MÈTODE Ubicació: centre urbà amb una població assignada de 22.000 habitants, cèntric, és un edifici de cinc plantes. L’Equip d’Atenció Primària és a la primera i segona planta, però és responsable de tota l’atenció urgent del centre. Ítems de seguretat definits: Espai d’acció compartit. Localització fàcil (espai i professionals). Control excel·lent de la medicació. Disponibilitat immediata de tot el material i aparells necessaris. Disponibilitat dels protocols d’urgències actualitzats. Presència d’algoritmes d’atenció a la paret. Formació: s’ha fet formació interna i externa dels professionals Exemple de la distribució dels fàrmacs d’urgències (color diferent per cada via d’administració) 4. RESULTATS DE L’EXPERIÈNCIA Reestructuració de l’atenció urgent: es visiten unes 80 urgències al dia a les consultes específiques i 3-5 urgències per metge-infermera a la pròpia consulta. Definició i aplicació dels 6 ítems bàsics per a la Seguretat del Pacient. Inici d’un programa de formació continuada de patologies urgents per personal sanitari (6 protocols actualitzats en 1 any). Milloria de la qualitat assistencial i seguretat en l’atenció urgent. 5. CONCLUSIONS Ha millorat l’atenció a l’usuari pel que fa a les patologies urgents Han augmentat els coneixements i la satisfacció dels professionals. Millor gestió de les agendes de visites urgents i no urgents
  13. 13. TASQUES ADMINISTRATIVES. UNA EINA PER MILLORAR LA SEGURETAT DELS PACIENTS I ELS RESULTATS DE L’EQA. Fusté GamisansM.* , Sòria Planillo A. **, Galera Roca C.***, Ponsa Garcia J.***, Farré Huguet***, Pérez Garcia M.J. * (* Metge de Família, ** Infermera , *** Gestió i Servei ) EAP Sant Joan de Vilatorrada. Objectius: Material i mètode: La nova presentació dels resultats SISAP (Sistemes d´informació Serveis d´Atenció Primària) permet la possibilitat de llistar els pacients que no compleixen els indicadors i ens facilita escollir aquells indicadors més susceptibles de millora. La citació de pacients es fa mitjançant les tasques administratives, que gestionen els professionals de Gestió i Serveis (GIS). Programen als pacients a les consultes de medicina de família, infermeria, o a les agendes d’extracció, Electrocardiograma (ECG), Unitat de Cribatge Ocular (UCO) i espirometries sense necessitat que el pacient faci cap visita presencial. Resultats El nostre equip ha millorat la puntuació de l’EQA propi sintètic 69,63% a 05/2014 a 100% a 06/2014 després de començar a utilitzar aquestes eines Millora clara dels indicadors de qualitat assistencial. Procés de suport. RESULTATS SISAP Eina que ens informa mensualment de l’evolució dels indicadors clínics de cada professional TASQUES ADMINISTRATIVES Eina que ens ofereix una agilització en la programació des de la consulta de determinades tasques administratives sense necessitar al pacient d’interlocutor. 1. Millorar l’Estàndard de Qualitat Assistencial (EQA) a nivell personal i d’equip aprofitant les noves eines que ens ofereix l’ ECAP. 1. Afavorir ser més pro-actius en el seguiment dels nostres pacients Conclusions 100 80 60 40 20 0 maig juny
  14. 14. MILLORA DE L’AUTOCURA DE PACIENT AMB MALALTIA NEFROLÒGICA (MALALTIA DE BERGER) Fusté GamisansM.* , Boix de la Casa C. **, Manzano Prunés P. **, Fàbrega CamprubíM.*, Serra Buxeda E.*, Casas Sierra M.T.*** (* Metge de Família, ** Infermera , *** Gestió i Servei ) EAP Sant Joan de Vilatorrada. Introducció La nefropatia per IgA, glomerulonefritis de Berger, és la nefropatia més freqüent en l’edat adulta. El símptoma principal és l’hematúria macroscòpica o la microhematúria amb dolor lumbar associat o no. Generalment es presenta com un o més episodis d’orina sanguinolenta o fosca en persones sense cap altre símptoma. El quadre sol estar precedit d’una infecció vírica de vies respiratòries altes o d’una infecció gastro-intestinal. La proteïnúria i la hipertensió són factors de mal pronòstic en aquest grup de pacients i augmenta el risc de progressió de la malaltia. Aproximadament un 25% de les persones amb nefropatia per IgA desenvoluparan un estadi terminal de malaltia renal crònica en un període de temps de 25 anys. Objectius: 1. Implicar el pacient en el control de la seva malaltia crònica. 2. Evitar les visites en els serveis d’urgències primària/hospital. 3. Afavorir el seguiment de la patologia per l’equip de capçalera. Resultats Esperem una disminució de les consultes derivades d’aquest problema de salut a altres centres que no siguin el seu. Conclusions 1. Acceptar millor l’evolució progressiva d’aquesta malaltia crònica per part del pacient. 2. Disminuir les consultes per aquest problema a altres professionals que no siguin els de referència. 3. En un futur millorar el pronòstic al detectar precoçment les alteracions i actuar en conseqüència. Procés de suport. Material i mètodes Ensinistrar al pacient a la detecció de proteïnúria mitjançant l’entrega de tires reactives d’orina per fer els autocontrols de d’orina de forma sistemàtica en els moments que presenti clínica de dolor lumbar i/o després d’un episodi d’infecció de vies respiratòries o gastro-intestinal.
  15. 15. MILLORANT LA CULTURA DE SEGURETAT EN EL NOSTRE EQUIP. Boix de la Casa C.*, Casas Sierra M.T.**, Codina Pons R.***, Fusté Gamisans M.****, Sabata Macià N. **, Boné Amela J.**** (* Infermera , ** Gestió i Servei , *** Llevadora ,**** Metge de Família) EAP Sant Joan de Vilatorrada. Introducció: De gener a juny a l’Equip d’Atenció Primàra (EAP) de St Joan de Vilatorrada s’han detectat dues circumstàncies notificables rellevants: Una circumstància notificable de producte sanguini. Una circumstància notificable de documentació digital. Es considera que cal revisar aquests dos procediments per evitar nous errors. Objectiu: Millorar els procediments de producte sanguini i de documentació digital. Material i mètode: 1. Donar a conèixer a tot l’equip les circumstàncies notificables, ja que són una oportunitat d’aprendre dels errors. 2. Analitzar el que s’estava fent respecte aquests dos procediments. Resultats Incidència Que fem Propostes Circumstància notificable de producte sanguini No hi ha identificació de quin professional fa l’extracció. Identificació del professional extractor en la petició i ECAP administratiu Notificació d’incidències no queda registrada electrònicament Les incidències es registren en l’espai “Incidència en l’extracció” d’ECAP administratiu. Circumstància notificable de documentació digital Els electrocardiogrames (ECG) que es fan es bolquen en les històries clíniques (HCAP) en finalitzar el temps de consulta de la Infermera Modificar configuració de l’aparell, perquè un cop realitzada la prova,es pugui acceptar i enviar l’ ECG a la HCAP del pacient. Conclusions ☻L’equip ha pres més consciència de la importància de fer incidències. ☻Estem potenciant l’ús de l’aplicatiu d’incidències de la intranet com a eina facilitadora de notificacions. ☻Fent l’anàlisi de la circumstància notificable de producte sanguini s’ha detectat un elevat absentisme en les extraccions programades, per la qual cosa ens proposem unes altres accions de millora per aquesta circumstància. Procés Clau.
  16. 16. Detecció i resolució d’incidències assistencials al Servei d’Atenció Primària Bages–Berguedà Introducció: Les incidències assistencials interfereixen en el desenvolupament de l’activitat diària dels centres assistencials i disminueixen la seguretat dels professionals i ciutadans. Els Equips i les Unitats Productives del Servei d’Atenció Primària Bages-Berguedà (SAP) detectaven incidències a les quals no podien donar resposta i això va generar la demanda a la Direcció Assistencial. Material i mètodes: S’ha establert un circuit per a la notificació de les incidències assistencials i s’ha presentat al Consell Directiu del SAP. Les incidències es reben a l’adreça: assistencial.cc.ics@gencat.cat, les de prescripció a l’adreça de la responsable de farmàcia del SAP. Els professionals que reben les incidències les resolen i comuniquen les accions dutes a terme als professionals implicats. Es realitzen reunions de coordinació amb tots els agents implicats per establir accions de millora Resultats: Verdaguer J, Descals E, Sallés M, Rovira C, Codinas G i Ortega Ll. Unitat Assistencial Gerència Territorial Catalunya Central Identificar les incidències assistencials. Estudiar i resoldre les incidències. Motius incidències Objectius: Establir accions de millora. 3,63% 3,23% 11,69% 10,08% 31,45% 39,92% 50 40 30 20 10 0 Pres crip cio ns Deri vaci on s/PI Ci rcuits Informes /result ats Agendes Altres 248 Incidències rebudes durant el període gener-juny 2014 % incidències segons origen 75,40% 20,16% 2,82% 1,62% 100,00% 80,00% 60,00% 40,00% 20,00% 0,00% hospital referència hospital f ora zona propis altres Temps de resolució incidències 50,81% 39,11% 8,06% 2,02% =24h 24h-7dies 7dies-15 dies 15 dies Conclusions: Es valora positivament el nombre elevat d’incidències rebudes. El procés de prescripció és el que genera més incidències amb altres entitats proveïdores seguit per les derivacions i la gestió del producte intermedi. Les incidències es donen en major nombre amb els hospitals de referència El 90% dels caso s es re solen en una setmana com a màxim. Es mantenen reunions periòdiques de coordinació i es prioritzen els grups de millora a treballar.
  17. 17. Seguretat i estandardització a les consultes del CAP de Montbui Autors: Núria Forn, Anna Aguilera, Dolores Alvar, Montse Lubran, Maria Romero, Olivia Rubio. EAP Sta Margarida de Montbui Justificació: Les consultes del nostre centre estaven equipades amb material fungible i medicació diferents. La distribució del material es feia de manera arbitrària. D’altra banda, a les consultes no es feia cap control de caducitats dels fungibles. En conseqüència, quan un professional canviava de consulta tenia dificultats per trobar material i medicació. Objectiu: Pactar i unificar la distribució d’un determinat material i medicació, i un estoc mínim, en funció del perfil de consulta. Establir un sistema de control de caducitats per garantir seguretat i qualitat als pacients. Millorar l’eficiència ajustant-se a les necessitats reals. Materials i mètode: Al maig 2013 es crea el grup de millora mult idisciplinari per treballar el procediment de la seguretat i estandardització del material de consultes. Al Juny es revisen totes les consultes i es retira el material caducat. Al juliol es redacta el “Procediment de les consultes” en el qual consta del llistat de material pactat i estoc mínim en funció de la consulta i la ubicació estandarditzada del material. Es concreta com, qui i quan farà la reposició. S’acorda que no hi haurà medicaments cedits per laboratoris. S’estableix una revisió anual de les consultes i del procediment. Al setembre s’implanta el nou procediment i al juny de 2014 es fa l’avaluació del material i de la medicació presents a les consultes. A l’agost es fa l’enquesta de satisfacció del nou procediment. Resultats: S’ha observat la necessitat d’introduir algun material no pactat. En la revisió de consultes no s’ha detectat material caducat, però s’ha hagut de retirar medicaments de laboratoris d’algunes consultes mèdiques. S’ha mantingut la mateixa ubicació del material i medicació que es va pactar. Els resultats de l’enquesta de satisfacció (valorada del 0 gens bé – 10 molt bé) són els següents: 10 8 6 4 2 0 Or gani tzac ió mater ial f ungible Or gani tzació medicació No hav er de f er comanda del mat er ial i medicació Ha aj udat a mi l lor ar la qual i tat i segur etat de la teva t asca Conclusions: El procediment ha facilitat l’accés al material i a la medicació durant el treball a la consulta i ha millorat la seguretat i eficiència en el dia a dia.
  18. 18. QUALITAT I SEGURETAT ASSISTENCIAL Al PACIENT AMB NEOPLÀSIA A NIVELL D’ ATENCIÓ PRIMÀRIA (Cas clinic) Autors: Rosa Mª Maldonado Aubian,Isabel Perez Villafaina,Montse Boixader Soler, Marta Medina Hernandez, Anna Boixader Camprubí, Pilar Sanchez Sanchez. Introducció: la qualitat asistencial és el conjunt de les mesure s que es fan servir per aconseguir els resultats que es vol en l’ atenció dels pacients. Això passa quan a nivel institucional els factors facilitadors i el procés son adequats. Però si existeix una errada, la seguretat del pacient es compromet. Objectiu: demostrar que, per a que una assi stència de qualitat funcioni, hi ha d’ haver -i s’ han de complir- totes les etapes. Mètode: descripció d’un cas clínic d’ un pacient CAP-Sda Familia de Manresa. Resultats: -1ª etapa: Pacient home, 43 anys,antecedents d’alcoholisme i tabac. 17/06/2013:metge d’atenció primària (AP) consulta per lesió blanquinosa llengua.Dx :líquen, aftes.Tx:col-lutori. 02/07/2013:control.No millora lesió. 02/07/2013 interconsulta (I/C):teledermatologia. 08/07/2013:teledermatologia.Dx:leucoplàsia, Ca epidermoide.Sol·licitut de derivació presencial. 08/07/2013:derivació presencial dermatología. 16/07/2013:dermatologia:Dx:leucoplàsia, Ca epidermoide. Derivat a cirurgia maxil·lofacial. 01/08/2013:Primera visita maxil·lofacial. NO HI VA. -2ª etapa: 09/01/2014:reconsulta metge AP. Lesió llengua més gran, ulcerada. 09/01/2014: I/C teledermatologia 10/01/2014:teledermatologia.Biòpsia.Derivació urgent maxil·lofacial. 30/01/2014: biòpsia per maxil·lofacial. 20/02/2014: Dx: Ca escamós infliltrant moderadament diferenciat.Sol·licitud Ressonància magnètica (RM). Derivació cirurgia maxil·lofacial Vall d’ Hebron 19/03/2014: intervingut .Qx:Ca.escamós llengua. 12/04/2014: reintervenció.buidament gangli cervical esquerre. Maig/2014: Control cirurgia maxil·lofacial Vall d’ Hebron. Bona evolució del pacient.Actualment seguiment per especialista. Conclusions: Podem observar que en la primera etapa de l’atenció del pacient hi ha un error en el procés i això afecta la seva seguretat. En la segona etapa s’observa que quan es compleixen totes les etapes, en la qualitat i seguretat d’atenció hi ha els resultats esperats.
  19. 19. FACILITEM LA COMUNICACIÓ D’INCIDÈNCIES EN UN EAP RURAL A TRAVÉS DE LA PÀGINA WEB Galvez Maraver,Esteban; Muñoz Escobar, Alejandro; Àvila Rivera, Francisco; Rosanas Coma, Josefina; Codina Aliaga, Iolanda; Castelar Codina, Angelina. EAP Montserrat. SAP Bages-Berguedà-Solsonés Justificació Amb la generalització de la metodologia de qualitat, la comunicació d’incidències s’esdevé una de les peces clau pel funcionament dels Equips d’Atenció Primària (EAP) i els respectius grups de Qualitat i seguretat del pacient (EQiSP). Als EAP rurals amb dispersió del personal en diferents centres és molt important tenir un circuït que faciliti l’elaboració i comunicació dels diferents tipus d’incidències, pel seu anàlisi per part el EQiSP. El format de paper dóna molts problemes, i a través de l’espai R no és factible. És un procés estratègic Objectiu Crear un circuït intern àgil i eficient per a l’elaboració i tramesa de les incidències que s’originen a l’ EAP, per tal de que arribin a l’EQiSP Material i Mètode S’ha elaborat un Protocol Normalitzat de Treball (PNT) que ha estat aprovat per l’EQiSP i presentat a l’EAP. Quan algun membre de l’EAP detecta una situació susceptible de millora, es connecta a la pàgina web de l’EAP, apartat d’incidències i, seguidament, pot triar entre els diferents tipus: urgent, normal, error de medicació, targeta groga (ara ja es pot fer per l’ECAP). Automàticament, el director de l’EAP i el referent de qualitat la reben via mail i queda registrada en un arxiu informàtic. Si és urgent, hi ha un circuït per tractar-la amb celeritat. Posteriorment, la persona que fa de referent de control de l’estat de les incidències fa un recull abans de la reunió mensual de l’EQSiP, que les analitza i pren les mesures correctores. Posteriorment l’EQiSP comunica a l’EAP la resolució de les incidències. Resultats S’han fet 41 incidències en 18 mesos. Una ha estat considerada com a urgent. S’han notificat 2 errors de medicació. No disposem de dades de la targeta groga i ara es poden notificar des del mateix ECAP. Conclusions Fer que redactar i tramitar una incidència sigui fàcil és bàsic per a generar-ne el màxim possible. El circuït ens ha permès que es registrin un número molt elevat d’incidències. Amb el format paper que teníem prèviament el circuït era lent i problemàtic. Ara es registren automàticament. Qualsevol treballador pot comunicar una situació que sota el seu criteri és millorable i posteriorment te accés a les resolucions que pren l’EQSiP. És molt important diferenciar les incidències que, a criteri del que les origina, es qualifiquen com a urgents. Si l’equip directiu ho ratifica es tracten de forma immediata i no s’espera a la propera reunió de l’EQiSP.
  20. 20. LES PERSONES OBESES, RESPONEN BÉ AL CONSELL DIETETIC? Autores: Isabel Perez Villafana, Montse Boixader Soler, Rosa Ma. Maldonado Aubian, Matilde Català Magre, Pilar Sanchez, Marta Medina Hernandez. Justificació: L’obesitat és un factor de risc cardiovascular. Una de les primeres mesures pel que fa a prevenció és l’estil de vida, i en aquest, fer una dieta adequada. És per això que nosaltres amb aquest treball desitgem saber si les estratègies sobre el Consell dietètic que realitzem individualment als nostres usuaris és efectiu o no. Objectiu:Determinar si les persones diagnosticades d’obesitat responen al Consell dietètic i baixen el seu Índex de massa corporal (IMC). Mètode:Treball descriptiu, retrospectiu (any 2013), d’una mostra de 50 persones amb diagnòstic d’obesitat, agafades a l’altzar, de l’ABS- CAP Sda Família de Manresa. Les variables van ser: edat, sexe, IMC , controls IMC 6mesos o 6 mesos, Diagnòstic: Obesitat, Diabetis i hipertensió arterial. Anàlisi de dades SPSS. Resultats: LES PERSONES OBESES, RESPONEN BE AL CONSELL DIETETIC? 54% 46% 32% 68% 100% 12% 24% 36% 100% 50% 50% 28% 36% 36% d o n a h o m e 50a. 50a. o b e s i t a Obe+di obe+Hta dieta Obes+Dia+ Hta control 6m control 6m IMC IMC IMC = Variacio IMC posterior Consell Dietetic 60 50 40 30 20 10 0 IMC Pre-Consell IMC Post-Consell 1 4 7 10 13 16 19 22 25 28 31 34 37 40 43 46 49 *ob:obes itat *hta: hipertensió *dia:diabetis Conclusions: els resultats ens indiquen que el Consell dietètic és eficaç en un 28% de les persones obeses tot i que el 72% te més d’un factor de risc cardiovascular. Pensem que hauríem de dedicar més temps als pacients alhora d’aconsellar canvis en l’estil de vida, per millorar la nostra eficàcia, i pensem que seria bo fer-ho també a la família.
  21. 21. PROCEDIMENT DE SEGUIMENT DE DERIVACIONS I PROVES URGENTS AUTORS: Àvila Riv era, Francisco; Castelar Codina, Angelina; Galvez Marav er, Esteban; Rosanas Coma, Josefina; Muñoz Escobar, Alejandro; Bort Biarnes, Sandra. EAP Montserrat. SAP Bages- Berguedà- Solsonès GTCC. ICS JUSTIFICACIÓ Quan un sanitari decideix etiquetar com a urgent una derivació a un especialista o per una prova complementaria, es important assegurar que arriba al seu destí i que la programació d’aquesta es fa amb una demora acceptable. Quan la programació es fa des del centre de destí, a l’Atenció Primària s’ha de fer una recerca activa amb la implicació tant de personal de Gestió i Serveis (GIS) com del personal sanitari, per confirmar la data en què es realitza la visita o prova. Es un procés de suport. OBJECTIU Establir un circuït intern de l’Equip d’Atenció Primària (EAP) de seguiment de les derivacions a especialistes i proves catalogades com a urgents per a confirmar la seva programació i/o realització MATERIAL I MÈTODE S’ha elaborat un Protocol Normalitzat de Treball (PNT), que una vegada aprovat pel grup de Qualitat i Seguretat del Pacient (EQiSP) de l’EAP, s’ha implantat a tots els nostres centres. S’exclouen les peticions de radiologia, analítiques i derivacions als serveis d’urgència. Es fa un registre a l’espai R del CIP, tipus de prova, especialista o Unitat de Diagnòstic Ràpid (UDR), data de la petició i data de resolució. Es genera una visita virtual al metge responsable, als 3 dies si és UDR i a la setmana per la resta. El sanitari ha de buscar si ja s’ha programat o realitzat i donar la contesta al GIS. Si la resposta es negativa, el GIS s’ha de assegurar que la derivació està ben tramitada i si s’escau, trucar al centre de destí. Quan la demora, en funció de la prova o derivació demanada, es considera llarga, es genera una incidència que posteriorment es analitzada per l’EQiSP. . RESULTATS En un interval de 3 mesos, s’han fet 28 derivacions urgents, 17 a UDR, 8 a altres especialistes i 3 per proves complementàries. En tots els casos menys dos, disposem de data de realització o programació, i com que són serveis que habitualment tenen demora, no s’ha originat cap incidència. CONCLUSIONS És important assegurar que les derivacions catalogades com a urgents son programades adequadament. Cal la responsabilització de tothom en el procés, del personal de GIS i especialment del personal sanitari, que des del moment que decideix etiquetar una derivació com a urgent, pot fer un seguiment amb els nous mitjans que tenim al nostre abast. Aquest recull ens permetrà fer un anàlisi de la idoneïtat de les derivacions i dels temps de demora en la seva realització.
  22. 22. Maneig de la gestió de la demanda urgent i preferent al servei de l’ASSIR Osona Grau J (1,2), Tarrés J (1), Ribas A (4), Moreno R (1), Casadevall M (5), Marin X (5) 1 Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva Osona, 2 Servei de Ginecologia de l’Hospital General de Vic (HGV), 4 Atenció Continuada d‘Urgències Territorials (ACUT) Osona; 5 Servei d’Atenció Primària (SAP) Osona Introducció El projecte va néixer de la necessitat dels professionals d’assistència primària de la comarca d’Osona de protocol·litzar i regular la demanda d’atenció urgent i preferent de ginecologia i obstetrícia. Les llistes d’espera de l’ASSIR dificultaven la correcta realització de visites urgents derivades des de l’atenció primària. Objectius •Ordenar l’atenció urgent i preferent de l’ASSIR, en coordinació amb l’atenció primària, l’ACUT i el Servei de Ginecologia de l’HGV. •Establir un sistema de classificació de l’atenció preferent en un temps adequat. •Crear un sistema de comunicació entre atenció primària-atenció especialitzada. Material i mètodes Al 2010 s’inicia un sistema d’avaluació i registre de visites preferents que arriben a l’ASSIR des dels equips d’atenció primària (EAP) d’Osona i s’estableix una classificació segons la prioritat per ser ateses. S’organitza l’agenda del professional de guàrdia a l’ASSIR per atendre les visites que ho necessitin, segons el protocol consensuat sobre l’atenció urgent i preferent, i es crea un telèfon directe per comunicar els professionals d’atenció primària amb els de l’ASSIR. Resultats Aproximadament el 80% de visites s’han gestionat correctament ( 85% de les visitades en 24 hores). S’observa una tendència decreixent en el total de visites urgents a l’HGV en els anys d’implantació 2010 i 2011, on la tendència és clara, tant per a les consultes urgents de ginecologia com per a les d’obstetrícia. Conclusions i impacte en els objectius del Pla de salut L’adequada gestió de les visites preferents a l’atenció primària redueix la freqüentació a les urgències hospitalàries, cosa que implica un benefici per a usuaris i professionals, així com una reducció dels costos, que serien més elevats sense la coordinació entre nivells. Un sistema integral en xarxa, on tots els professionals segueixen una mateixa pauta d'actuació amb un sistema de gestió integrat al territori, permet reduir les urgències obstètriques i ginecològiques al territori i millorar la qualitat percebuda per professionals i usuàries.
  23. 23. Autors: Isabel Potrony Cardeñes, Teresa Pampalona Cardona, Fina Güell Teixidor, Roser Sánchez Casellas, Núria Solanas Bacardit i Carmen Holgado Castro. Justi ficació: Amb el control de la medicació de les consultes potenciem la seguretat del pacient perquè garantim el subministrament en condicions òptimes. Objectiu: Unificar i estandarditzar els estocs de medicació a les consultes d’Infermeria per millorar la seguretat del pacient. Material i mètode: Es crea un Grup de Millora que presenta una proposta a l’EAP i s’aprova. Inicialment es realitza una revisió a cada consulta i es detecta: Diversitat en la distribució de la medicació. Unitats caducades. Col·locades en llocs poc adequats. Hi havia medicació provinent dels usuaris i mostres dels laboratoris. Es fixen els següents acords: NO acceptar medicació de laboratoris ni dels usuaris i retirar l’existent de cada consulta. La medicació serà a les consultes d’Infermeria del CAP, Consultoris Locals i Urgències. Elaborar i penjar un llistat unificat de medicació a cada consulta. Emmagatzemar els medicaments en un boxs de calaixos per ordre alfabètic. Les consultes d’Inf. pediàt rica i odontologia disposaran de medicació específica. La reposició serà setmanal i el control de caducitats mensual. Resultats de l’experiència: Realitzem una auditoria interna al cap de 6 mesos d’iniciar el procediment i es constata un assoliment dels acords presos. Tot seguit es reajusta el llistat de medicació d’acord a les necessitats i s’adapta l’etiquetatge, anomenant primer el nom del principi actiu i segon el nom comercial. Conclusions: 1. Increment en la seguretat del pacient. 2. Disminució de la despesa farmacèutica perquè les comandes són més ajustades. 3. Satisfacció general de l’EAP. 4. Millora assistencial: disponibilitat de la medicació en el moment, menys sortides de la consulta, i millora de la imatge, en general.
  24. 24. Autors: Clotilde Farràs i Company, Pilar Beltran Per, Montserrat Calveras Vilatovà, Carme Guitart Pubill, Maria Teresa Tomas Planas i Antoni Fidalgo Bacardit. Justi ficació: Amb la incorporació de la millora continua en QiSP a l’ ABS Cardona podem aconseguir una millora a nivell assistencial i de satisfacció dels professionals. Objectiu: Implicar a tots els membres de l’EAP de l’ABS Cardona a treballar en Qualitat i per la Seguretat del Pacient en el dia a dia. Materials i mètode: El 13/març/2012 es crea la Comissió de qualitat on hi som representats tots els estaments de l’EAP Cardona. Després de fer un DAFO es creen Grups de Millora per desenvolupar els procediments acordats. Una vegada valorats i aprovats per l’EAP es pengen a l’espai virtual i es posen en funcionament. Resultats: S’ha aconseguit una dinàmica de treball en Equip que incorpora les noves tasques de manera sistemàtica. Tasques que s’han consolidat: Estandardització de revisió diària dels Maletins per domicilis urgents, dels Equipaments de la Sala d’Urgències i carro d’aturades. Estandardització de la lectura diària de les Tº de les neveres i del magatzem. Habilitació d’un sistema de notificació d’incidències. S’han elaborat i posat en funcionament 22 PNT. S’han realitzat dues auditories internes i dues externes. Resultat de la darrera auditoria externa: 96,77%. Notificació d’incidències informàtiques i d’infraestructures des de la Intranet. Estem en procés de fer el mateix amb les de Qualitat. Es registren les incidències en les derivacions dels facultatius i UDR introduint una visita virtual al metge/ssa, pel seguiment adequat. Conclusions: 1. La implicació de l’EAP és imprescindible per aconseguir l’acreditació. 2. L’assoliment de resultats ha comportat una satisfacció general de l’EAP. 3. Cal continuar treballant en aquesta línia, sumant esforços de tot l’EAP.
  25. 25. AUTORS:Imma Sánchez, Cristina Taranc ón, Angels Noguerola, Dr Jav iert Aibar, Dra Montse Belmonte, Dr Raul Roca-Terry EAP DE CALAF Introducció: Aquest treball presenta l’actuació coordinada de l´Eap de Calaf-metge/sa i GiS, amb l'entrada d'un mail del laboratori com avís alarmant. Objectius: • Conscienciar al personal de GiS de la importància de revisar el correu genèric de l´Eap. • Garantir l'entrega del resultat al metge de guàrdia el mateix dia. • Establir criteris unificats d'actuaciómèdica. Mètode: S´ha elaborat un procediment de GiS, per tal de conscienciar al personal i portar un registre de les entregues dels avisos alarmants. S´ha revisat que tots els facultatius que treballen a l´eap, tinguin operatiu el pasword de conexió al laboratori- Servolab. S´ha elaborat un algoritme d´actuació del metge de guàrdia per resoldre l´avís alarmant. GiS METGE/SA Rebut avís resultat alarmant per mail Imprimir avís alarmant i entregar al metge/sa de guàrdia Respondre al mail de la seva rebuda a l’adreça indicada a l’avís Arxivar a la carpeta “Registre Avís Alarmant” Comprovar amb el codi numèric del laboratori, i valorar si les dades són realment alarmants, sempre el mateix dia. Revisar la història clínica del pacient-cal valorar si l'analítica rebuda, és desprès d´un control rutinari/seguiment per patologia, és un pacient malalt, en fase pre-terminal o terminal- i les analítiques anteriors per comprovar si és una emergència. Si és alarmant, és a dir, una emergència trucar al pacient immediatament per tal de visitar-se al Cap i/o derivar, si s'escau, a urgències o allà on el pacient cregui convenient. Si es pot resoldre a atenció primària es procedirà i si no la segona opció. Si no és una urgència, cal posar-se en contacte telefònicament amb l'usuari i que demani hora amb el seu metge de capçalera per valorar i esmentar el problema, i si s'hauria de realitzar més proves o derivar de manera preferent a l'hospital (ADI, UDR...) Resultats: Tenim registrats al 2014,de gener a setembre, l'entrada per mail de 10 avisos alarmants. La resolució de l'avís, es va dur a terme el mateix dia, amb el metge de guàrdia. Conclusions: Hi ha dinàmica diària de revisió del correu genèric per part del personal de GiS. Hi ha augment en l’eficàcia de la resolució de l´ avís alarmant. Tots els facultatius tenen el pasword operatiu de consulta al laboratori.
  26. 26. Educació sanitària en pacients tractats amb anticoagulants orals en l’atenció primària Autors: José M. Gallego, Pilar Ibáñez i Sandra Moreno. DUI EAP Vilanova del Camí Justificació: variabilitat i falta de sistemàtica en el procés d’infermeria de l’educació sanitària en pacients tractats amb anticogulants orals a l’EAPVilanova del Camí. Objectiu:augmentar la seguretat del pacient en relació al tractament dels anticoagulants mitjançant l’educació sanitària. Material i mètode: elaboració d’un tríptic informatiu que es donarà a tots els pacients tractats amb anticoagulants i una avaluació anual dels coneixements adquirits. Conclusions: Basant-nos en els resultats dels indicadors de qualitat, veiem augmentat el temps en rang terapèutic fins 74 % dels nostres pacients. Trobem que l’eina que hem elaborat (tríptic) és una intervenció profitosa
  27. 27. PACIENT CRÒNIC COMPLEXE (PCC), MALALTIA CRÒNICA AVANÇADA (MACA), TENIM DUBTES ALHORA DE CLASSIFICAR? Autors: Rosa mª Maldonado Aubian, Montserrat Boixader Soler, Isabel Perez Villafaina, Matilde Català Magre, Anna Boixader Camprubi, Pilar Galvez Garcia. Justificació: L’augment de l’esperança de vida als països desenvolupats, els programes de prevenció, la cobertura assistencial, els avanços mèdics. L’envelliment de la població amb pluripatologies, ha fomentat protocols d’actuació segons la classificació de PCC i MACA. Ens preguntem si els professionals d’Atenció Primària (AP) tenim dubtes a l’hora de determinar-los, per això varem decidir fer una enquesta per saber-ne l’opinió i així poder plantejar estratègies de millora assistencial. Objectiu: conèixer si el personal sanitari del CAP Sda Família de Manresa, te dubtes alhora de determinar els usuaris PCC,MACA. Materials i mètode: Treball descriptiu, transversal. Varem passar una enquesta els mesos de juliol i agost 2014. Amb respostes tancades: si, no o dubta. Anàlisi de dades SPSS. Resultats: 25 enquestats(11 metges i 14 infermeres). Pacient Crònic Complexe (PCC) , Malaltia Crònica Avançada, (MACA), Tenim Dubtes Alhora De Classificar? 40% 60% 52% 48% 68% 32% 64% 36% 72% 28% Dubtes PCC Dubtes MACA preguntar de la mort y seves voluntats Costa Fer PIC Troba útil PIC si no si no si no si no s i no Conclusions: Els professionals de salut no dubten dels Pacients Crònics Complexes, els costa passar-los a MACA i demanar per la mort i les seves voluntats, tenen dubtes sobre el PIC (Pla d’intervenció Individualitzat i Compartit), però el troben útil. Recomanaríem més informació i capacitació sobre aquests programes.
  28. 28. SERVICIOS SOLICITADOS Vs ORDEN CLINICA. ¿DICEN LO MISMO?Álvarez, A; Gallego, R; Comellas, M; BurgueñoM.L; Fernández, C; Ponce, M. OBJETIVOS.- Identificar los errores más comunes entre SS de la Solicitud de Derivación y la prueba solicitada de la OC del SAP. Identificar la correcta exploración a los pacientes. Minimizar los posibles errores humanos en la realización de los estudios. Optimizar la adquisición de las exploraciones reduciendo la tasa de dosis. MATERIAL Y METODO.- De una muestra de 1819 peticiones se comparan las Solicitudes de Derivación (SS) versus OC de las pruebas solicitadas y peticion solicitada historia clínica. JUSTIFICACION.- En Radiodiagnóstico , teniendo en cuenta el concepto ALARA, debe darse mayor importancia al Procedimiento de Identificación Activa del Paciente (IAP). En el Servicio de Radiodiagnóstico se detectan incongruencias entre el Servicio Solicitado (SS) Vs Orden Clínica (OC) mediante la pasarela SIAP-SAP. RESULTADOS.- La cuantificación de los errores más comunes presentados entre el SS Vs OC es del 13% del total de 1819 prestaciones. La cuantificación porcentual mayor corresponde al E1 con un 67% de incidencia. CONCLUSIONES.- Asegurarse y comprobar la IAP al igual que la correspondiente prueba solicitada del mismo. Un correcto procedimiento evita errores con posibles consecuencias humanas, económicas y jurídicas. TOTAL ERRORES.- De 1819 peticiones: E1 = 67% E2 = 4% E3 = 12% E4 = 17% TOTAL PRESTACIONES.- NO ERRORES = 87% ERRORES = 13%
  29. 29. Full Control Qualitat d’extraccions analítiques, una millora per a tots? Autores: Eva L. O liver González, Meritxell Peña Solé, Mª A lba C uenca F errando, Edith Ninayahuar Paulino, Marta Montero Montero, Montserrat Subirana Safont; Infermeres de l’ABS Capellades. Justificació Fins l’any 2012 el laboratori de referència etiquetava el 100% les incidències de les mostres de sang com a “mostra no remesa”. Volíem saber si la incidència era real i per això vam elaborar un full de registre de les extraccions analít iques. Objectiu •Avaluar la concordança entre les incidències rebudes del laboratori i el nostre registre intern. •Disminuir les incidències de mostres que el laboratori informa com a “mostres no rebudes”. •Elaborar un registre d’incidències en el moment de l’extracció analít ica per poder avaluar-les. •Augmentar la responsabilització de la flebotomista en la recollida i maneig de la mostra sanguínia. Material i mètodes •Implementació d’un full de registre infermer en el moment de l’extracció de sang a l’ABS i elaboració i implementació d’un full de registre d’incidències en el moment d’et iquetar el full analític per part del GIS/Aux.infermeria al CAP de Capellades : Resultats: Incidències mostra sanguínia 61,2% 38,8% 48,5% 51,5% 100% 2012 2013 2014 Altres incidències Mostra de sang no remesa *LAB sols informava motiu mostra no remesa •Recollides del gener al juny del 2014 114 incidències registrades en el moment de l’etiquetatge i recollida de mostres (n=2438), essent un 4,6% d’incidències. D’aquestes: Motiu de les incidències No mostra 31% No full 5% Alt res 3% Recollida mostra incorrecta 6% Incidències en la programació 55% Conclusions: • Ha disminuït el número d’incidències relacionades amb la mostra no remesa, amb una millora significativa. El laboratori per la seva part ha millorat des del 2013 la descripció de les incidències. • El registre sistemàtic de les actuacions durant l’extracció ha permès interioritzar aquesta sistematització per part dels professionals, millorant el seguiment de tot el procés de l’acte de l’extracció analítica. •S’ha aconseguit millorar el grau de satisfacció dels professionals. •Ens proposem disminuir les incidències en els errors de programació de cara a l’any vinent.
  30. 30. FENT EL REGISTRE D’ESTERILITZACIÓ MÉS CÒMODE I SEGUR. Martínez Martinez A *., Balielles Casanovas M. *, Val Rubio E. **, Vilamayor Junyent P *., Soria Planillo A. *, Boix de la Casa C. *. (* Infermera , ** Auxiliar d’infermeria) EAP Sant Joan de Vilatorrada. Introducció L’esterilització del material és un dels processos que diàriament es realitza en els Equips d’Atenció Primària (EAP). És important que aquest procés tingui un bon sistema de registre i que sigui conegut per tot l’equip d’Infermeria. Objectius: 1. Millorar el sistema de registre del procés d’esterilització. 2. Afavorir el coneixement d’aquest procediment a l’equip d’infermeria. Material i mètode: 1. Unificar el registre en un sol document. 2. Visualitzar el material que hi ha dins l’autoclau en format paper. Resultats i conclusions Amb aquesta nova eina de treball s’espera: ☻Optimització de temps i espai. ☻Menys possibilitat d’error. ☻Conèixer el material que s’esterilitza. ☻Col·laboració de tot l’equip d’Infermeria. Procés de suport
  31. 31. CONTROL DE LA MEDICACIÓ A LES CONSULTES EN UN CENTRE D’ ATENCIÓ PRIMÀRIA Rodríguez, C; Florensa, E; Alpañez, S; Vilarrubias, M; Canals, M; Puig, S; Cantero, FX ABS Igualada Urbà Gerència Territorial Catalunya Central (Institut Català de la Salut) Justif icació Les nostres consultes mostren una gran variabilitat d’equipaments de mobiliari, degut a diferents reformes que hi ha hagut a l’edifici. Dif erents professionals distribuïen la medicació i el material de f orma anàrquica de manera que era dif ícil trobar ràpidament el fàrmac necessari per atendre una urgència. Es va constatar que la majoria de professionals desconeixia les condicions de conservació òptima dels medicaments d’administració oral, parenteral o col·liris d’ús comú: mesures de protecció de la llum i de la calor. Tanmateix, podiem trobar medicació no consensuada a les consultes, com ara mostres de laboratoris farmacèutics i env asos retornats per pacients, de medicaments que ja no necessitaven. S’ observav a també que els prof essionals no solien abordar farmacològicament les diferents patologies que precisen administració de fàrmacs en el centre d’atenció primària de la mateixa manera (ni per via inhalada, ni parenteral ni oral). Objectiu Millorar la seguretat del pacient actuant sobre la disponibilitat, la variabilitat i l’ús segur de la medicació a les consultes d’un centre d’atenció primària urbà. Material i mètode Seguint la metodologia de millora contínua de la qualitat, el grup de qualitat del centre va disseny ar les estratègies d’interv enció per actuar en aquestes situacions. Resultat El personal d’inf ermeria del centre va disseny ar una distribució i quantificació estandarditzada de la medicació i del material de cures en funció de cada consulta. S’han retolat els llocs on es troba aquest material i la medicació d’ús més f reqüent. S’ha procedit a protegir de la llum i de la calor tots els medicaments. Es realitza una supervisió periòdica de l’emmagatzematge i de les dates de caducitat. Es revisen totes les consultes periòdicament, per eliminar la medicació que no consti en la llista de medicaments que hi hauria d'haver, elaborada i consensuada. S’han planif icat sessions de revisió dels protocols d’actuació en les patologies que més freqüentment requereixen administració de fàrmacs en el centre, per unif icar-ne el maneig: reaccions al·lèrgiques, maneig del dolor, crisis hipertensives, broncospasme, vertigen, ansietat i hiperglucèmies. Conclusió Elaborar el projecte en el centre i comptar amb la participació d’un equip multidisciplinari implicat és fonamental per l’èxit del mateix un cop implantat. L’equip de millora de la qualitat del centre, format per professionals de diferents estaments, ha aconseguit un av anç important dirigit a l’atenció segura dels nostres pacients. Ara que f arà un any de la implantació del projecte, creiem que és el moment d’avaluar-lo.

×