-El Sexenni democràtic (1868-74)

1. TEMA 6.- EL SEXENNI
DEMOCRÀTIC (1868-74)
Història d’Espanya
2n de Batxillerat

2. TEMA 6.- EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-74)
1. CAUSES DE LA REVOLUCIÓ DE 1868
2. LA REVOLUCIÓ DE 1868
3. EL GOVERN PROVISIONAL (1868-70)
4. LA MONARQUIA D’AMADEU (1871-73)
5.-LA I REPÚBLICA (1873-74).

3. Cronologia

4. 1. CAUSES DE LA REVOLUCIÓ DEL 1868.
1.1. Causes econòmiques: la crisi econòmica del 1866.
1.2. Causes polítiques: la crisi del sistema isabelí.

5. 1.1. Causes econòmiques: la crisi econòmica del 1866.
En 1866 es produeix una crisi econòmica generalitzada que acaba amb el
període d’expansió anterior: és una crisi financera, industrial i de subsistència
Crisi financera: es produeix, a la vegada, una caiguda del valor de les accions
de les empreses del ferrocarril (no era realment rendible), del valor
del Deute Públic i de les entitats financeres (bancs)

6. Crisi industrial: per la Guerra de Civil als EUA el preu del cotó puja moltíssim, mentre que
la demanda nacional baixa a causa de la crisi i la pujada dels preus dels aliments → crisi
de la indústria cotonera que no pot fer front a la pujada dels preus del cotó
Evolució de les importacions de cotó (1840-76)

7. Crisi de subsistències: tres males collites seguides (1866-68) provoquen l’augment de preu
(el 100% a les ciutats importants com Madrid) → protestes
generalitzades dels sectors populars, tant al camp com a les ciutats
Les males collites al camp i el tancament d’indústries a les ciutats provoquen l’augment
de l’atur i fam generalitzada, amb fets greus de violència social demanant canvis

8. 1.2. Causes polítiques: la crisi del sistema isabelí.
El govern moderat és incapaç de fer front a la crisi i perd el suport de part de la burgesia i
de tot el poble, però reacciona de manera autoritària: O’Donnell és apartat del govern,
els progressistes són pràcticament expulsats del sistema, es practica la repressió feroç
amb aquells que protesten (inclosos algun intent de pronunciament), es governa per decret,
es tanquen les Corts i no es solucionen els problemes del país
Els progressistes abandonen l’oposició legal i comencen
a conspirar des de fora, preparant un pronunciament
En definitiva, les causes polítiques remeten a les característiques del sistema polític
imperant des de 1845: exercici del poder per part dels moderats (gràcies al favor de
la Reina) i exclusió de l’oposició política. Aleshores, aquesta, comença a preparar
un nou pronunciament que buscarà la construcció d’un estat democràtic (més
representatiu i sense Isabel II)

9. En 1866 demòcrates i progressistes signen el Pacte d’Ostende: demanen la renúncia
de la reina , sufragi universal masculí
i convocatòria de Corts Constituents, que decidiràn la forma de govern i
a més de l’ampliació dels drets i llibertats

10. El Pacte d’Ostende
Amb la mort d’O’Donnell, els unionistes, amb Serrano al cap i tots els militars unionistes
darrere, es sumen al Pacte d’Ostende → es comença a preparar la revolució del 68

11. 2. LA REVOLUCIÓ DEL 1868: LA “GLORIOSA”.
El 19 de setembre Topete es pronuncia a Cadis i a ell
s’uneixen Prim, Serrano i molts altres militars
Les revoltes s’estenen per tot el país i es formen les Juntes Revolucionàries
(i la Milícia Nacional) per organitzar el moviment, demanant sufragi
universal, abolició de consums i quintes i Corts Constituents
Isabel II es nega a canviar res i envia a l’exèrcit fidel a ella a lluitar contra els sublevats
Els sublevats derroten els isabelins a la batalla d’Alcolea (29 de setembre de 1868)
El govern moderat dimiteix i Isabel II fuig cap a França

12. Proclama de Prim en Cadis

13. ¡Españoles!: la ciudad de Cádiz, puesta en armas con toda su provincia, con la armada anclada
en su puerto y todo el departamento marítimo de la Carraca, declara solemnemente que niega
su obediencia al Gobierno que reside en Madrid, asegura que es leal intérprete de los
ciudadanos (…) y resuelta a no deponer las armas hasta que la nación recobre su soberanía,
manifieste su voluntad y se cumpla.
¿Habrá algún español tan ajeno a la desventura de su país que nos pregunte las causas de tan
grave acontecimiento? (…)
Hollada (pisoteada) la ley fundamental, convertida siempre antes en celada (oculta) que en
defensa del ciudadano; corrompido el sufragio por la amenaza y el soborno; dependiente la
seguridad individual, no del derecho propio, sino de la irresponsable voluntad cualquiera de las
autoridades, muerto el municipio, pasto la Administración y la Hacienda de la inmoralidad y
del agio (del negocio), tiranizada la enseñanza, muda la prensa …¡Españoles!, ¿quién la
aborrece tanto que se atreva a exclamar: “Así ha de ser siempre”? (…)
(…) Queremos vivir la vida de la honra y de la libertad.
Queremos que un Gobierno Provisional que represente todas las fuerzas vivas de su país
asegure el orden, en tanto que el Sufragio Universal eche los cimientos de nuestra regeneración
social y política. Contamos para realizarlo (…) con el concurso de todos los liberales, unánimes
y compactos ante el común peligro; con el apoyo de las clases acomodadas, que no querrán que
de sus sudores siga enriqueciendo la interminable serie de especuladores y favoritos (…) con
los ardientes partidarios de las libertades individuales, cuyas aspiraciones pondremos bajo el
amparo de la ley; con el apoyo de los ministros del altar, interesados antes que nadie en cegar
en su origen las fuentes del vicio y del ejemplo; con el pueblo todo y con la aprobación…
Acudid a las armas no con la furia de la ira, siempre débil, sino con la solemne y poderosa
serenidad con que la justicia empuña su espada.
¡Viva España con honra!
Cádiz 19 de septiembre de 1868. Generales Juan Topete, Juan Prim, Domingo Dulce,
Francisco Serrano, Rafael Primo de Rivera, Antonio Caballero de Rodas, Ramón Nouvillas.

14. Proclama de la Junta de Sevilla

16. “Valencianos, sonó la hora de la libertad. Hemos alcanzado la reparación de nuestros
agravios, la realización de nuestros deseos y la inauguración de una era que hoy más
simbolizará la moralidad, la justicia, y la dignidad. A impulso de un movimiento
generoso, nacido al calor de las ideas de unión y fraternidad en los corazones
verdaderamente liberales, han caído derrumbados en el polvo de la injusticia de la
opresión, la tiranía de los imbéciles y el reinado de las orgías. Premio al trabajo,
igualdad de derechos, justicia en todo y para todo; tal es el lema de nuestra santa
revolución, la primera que registrará la historia en sus páginas de oro, como el
cimiento más sólido de nuestra generación futura.
Cobrad aliento, generosos y esforzados valencianos!! La conquista de vuestras
libertades, en vuestra cordura, en vuestro acreditado patriotismo, confían hoy más que
nunca vuestros conciudadanos para que alleguéis en torno suyo vuestros comunes
esfuerzos. Viva la libertad!! Viva la soberanía nacional!!Abajo los Borbones!! “
BOZAL, V. Juntas revolucionarias. Manifiestos y proclamas de 1868. Madrid,
Cuadernos para el Diálogo, 1968, pp.86-87.
Proclama de la Junta de València

17. La marxa d’Isabel II

18. Últim discurs d’Isabel II

19. Progressistes i unionistes, una vegada aconseguit l’objectiu principal, frenen la revolució
i ordenen la dissolució de les Juntes Revolucionàries, que tenien realment el poder
i havien transformat un pronunciament en una Revolució
El nou govern provisional d’unionistes (Serrano) i progressistes (Prim) dissol
les Juntes i desarma la Milícia (no sense problemes) i evita qualsevol intent
de qüestionar la propietat privada o de proclamar una República Federal

20. 3. EL GOVERN PROVISIONAL (1868-70).
3.1. Les mesures polítiques del govern provisional i la redacció de
la Constitució de 1869
3.2.Forces polítiques durant el Sexenni.

21. 3.1. Les mesures polítiques i la Constitució del 1869 (I).
El nou govern provisional tindrà a Serrano com a president i a Prim com a ministre
de Guerra fins a la Constitució; després Serrano regent i Prim president del govern
Reformes
polítiques
Llibertat d’impremta
Dret de reunió i associació
Sufragi universal masculí (majors de 25 anys)
Democratització d’ajuntaments i diputacions
Emancipació dels fills dels esclaus a les colònies
Llibertat de culte
Dissolució de la Companyia de Jesús
i incautació dels seus béns
Derogació del fur eclesiàstic Enfrontament amb l’església
Es convoquen eleccions a Corts Constituents per sufragi universal masculí → victòria
de la coalició governamental de progressistes (159 diputats), unionistes (69)
i demòcrates (20), front a republicans (71), carlins (18) i isabelins (14)

22. Les eleccions a Corts constituents de 1869

23. La Constitució de 1869

24. 3.1. Les mesures polítiques i la Constitució del 1869 (II).
La Constitució liberal-democràtica progressista de 1869
Règim de llibertats molt ampli amb una amplíssima declaració de drets: llibertats
de residència, ensenyament, culte, associació,.., inviolabilitat del domicili,...
Sufragi universal masculí
Sobirania nacional
Divisió de poders: executiu per al rei, legislatiu a les Corts bicamerals
i poder judicial en tribunals amb jutges per oposició i jurats
Monarquia constitucional: el rei té el poder executiu i pot dissoldre les Corts, però
no té ni dret a veto ni pot fer les lleis, es limita a sancionar el que aproven les Corts

26. 3.2. Les forces polítiques (I).
Coalició
governamental
Formada, des del Pacte d’Ostende, per progressistes (Prim, Sagasta,
Ruiz Zorrilla), unionistes (Serrano, Ríos Rosas) i monàrquics demòcrates
Defensa la sobirania nacional, la monarquia constitucional
i àmplies llibertats (Constitució del 69)
Estan recolzats socialment per la burgesia industrial i financera,
classes mitjanes i professionals liberals i gran part de l’exèrcit
Els carlins
Defensaven la monarquia tradicional
(Carles VII) i la religió catòlica com a oficial i única
Estaven a les Corts pel suport de què gaudien al País Basc,
Navarra, l’interior de Catalunya i el Maestrat
Suport social de camperols propietaris, església rural i xicoteta noblesa
Els moderats isa-
belins → alfonsins
Reclamaven la tornada d’Isabel II primer, i el seu fill
Alfons més tard, i de la política moderada anterior
El seu líder serà Cánovas del Castillo
Suport de la burgesia agrària latifundista (inclosa la vella noblesa)

27. Juan Prim
Práxedes Mateo
Sagasta Manuel Ruiz Zorrilla
Francisco Serrano Antonio de los Ríos Rosas

29. El Partit Republicà
Federal
Fundat en 1868 com una escissió dels demòcrates, demana reformes
socials i polítiques democràtiques com la República, la supressió
de les quintes o l’abolició de l’esclavitud
. Les forces polítiques (II).
Els seus líders són Pi i Margall, Figueres i Castelar
Té el suport de les classes populars, especialment a les ciutats,
sobretot a la Mediterrània
FRANCESC PI I MARGALL ESTANISLAO FIGUERAS EMILIO CASTELAR

30. Implantació i ideari
republicà

31. Els seus elements definitoris són:
Un estat republicà
federal, basat en
uns pactes entre
regions amb
elements culturals
o històrics comuns.
Destaca el caràcter
democràtic i electiu
d’ajuntaments,
regions (estats) i
govern federal
Un Estat laic, amb
llibertat religiosa
aconfessionalitat
i no manteniment
econòmic del
clero
Antimilitarista i
contrari al sistema
de quintes i a la
intromissió de
l’exèrcit en
la política
Reformes socials
*Educació gratuïta
*Dret a vaga
*Reducció jornada
laboral

32. La política del Sexenni. Govern provisional i Amadeu
La política econòmica pretenia obrir el país a Europa (liberalisme econòmic), implantar
un capitalisme sòlid i afavorir la burgesia financera i industrial, superant la crisi del 1866
Es substitueix la contribució de consums per un impost universal i personal, però els consums
tornen el 1870
La Llei de
Mines (1868)
Es fa per a pal·liar el greu problema del deute públic
Es venen o es concedeixen per a llarguíssims períodes de temps les mines
més rendibles a companyies estrangeres que trauen les matèries primeres per
a vendre-les a l’Europa industrialitzada, perdent l’oportunitat d’explotar-les
A canvi aconsegueixen recursos per fer front als interessos que genera el deute
La liberalització de l’economia: l’aranzel Figuerola de 1869 acaba amb
tota la tradició proteccionista i permet l’entrada de productes estrangers
Oposició de la burgesia industrial catalana i els cerealistes castellans

33. S’estableix la pesseta com a unitat monetària de tot l’Estat

34. La monarquia d’Amadeu (1871-73)

35. LA MONARQUIA D’AMADEU DE SAVOIA (1871-73).
4.1. Un monarca democràtic
4.2. Principals problemes socials i polítics. L’oposició a la
monarquia
.

36. 4.1. Un monarca democràtic.
El nou govern, amb Prim al cap, tria com a nou monarca a Amadeu I de Savoia:
un jove demòcrata liberal partidari d’una monarquia constitucional democràtica
A finals de 1870, tres dies abans d’arribar el nou rei, Prim és assassinat a Madrid
i el partit progressista es divideix en dos: una facció conservadora propera als
unionistes (Sagasta) i altra més radical i propera als republicans (Ruiz Zorrilla)
En gener de 1871 Amadeu I de Savoia jura la Constitució i és proclamat rei, però haurà de
fer front a una gran quantitat de problemes que el portaran a renunciar a principis de 1873

38. L’assassinat de Prim i l’arribada
D’Amadeu I

40. 4.2.- L’oposició a la monarquia.
Principals problemes socials i polítics.
Des del principi s’oposaran al nou monarca els moderats (conservadors), partidaris
de la tornada dels Borbons (el príncep Alfons) i liderats per Cánovas del Castillo
A aquests es sumaran part de l’exèrcit, l’església, contrària a la nova Constitució i
al fet que els seus membres hagueren de jurar-la, i l’alta burgesia, disconforme per
la política democràtica i de llibertats del nou monarca (abolició de l’esclavitud
a Cuba, jurats mixtos, regulació del treball infantil,...) → conspiracions
L’oposició a la monarquia.

41. Els republicans, partidaris de que fora el poble qui elegira el cap d’estat: estan dividits entre
unitaris (estat centralista) i federalistes (estat federal) i entre parlamentaris (la via electoral
com a forma d’arribar al govern) i intransigents (la insurrecció com a forma de lluita)
Els sectors populars i obrers, descontents amb un monarca que manté el sistema
capitalista i, amb ell, la misèria d’aquests sectors → alçaments i revoltes
Els carlins, partidaris de Carles VII, dividits en neocatòlics (amb les eleccions
com a forma d’arribar al poder) i el sector insurrecional (que provoquen
la tercera guerra carlina entre 1872 i 1876)

42. Oposició a
la monarquia
Els moderats
ara alfonsins
Els grans propietaris
L’església,
Part exèrcit
El carlisme pren les armes
Els moviments populars
oposats a les quintes
I els consums. Demandes
de reforma agrària.
Expansió del republicanisme

43. 4.2.Principals problemes polítics i socials
1) CUBA
En 1868, amb el “Grito de Yara”, comença
a Cuba “La Guerra dels Deu Anys”
(1868-78), demanant l’autonomia i la fi de l
esclavatge
Amadeu I intenta frenar la revolta amb un
projecte d’abolició de l’esclavitud i reformes
polítiques, però la burgesia comercial s’oposa

44. 2)Revoltes i protestes socials
El moviment obrer aprofita les noves llibertats per organitzar-se
millor al voltant de les noves idees internacionalistes que arriben
(socialisme i anarquisme), passant de demanar augments salarials
i millores laborals a demanar un canvi absolut del sistema social
i econòmic.
L’any 1870, en Barcelona, les societats obreres (sindicats)
funden la secció espanyola de Internacional, amb majoria
per a les tesis anarquistes
Les protestes i vagues dels treballadors es succeeixen per tot el país
Molts sectors que havien recolzat la
revolució es mostren descontents
amb la nova Constitució

46. Les insurreccions federalistes de 1872:
sectors republicans i anarquistes es
revolten en diferents llocs del país
Les revoltes són durament reprimides i gran part
dels sectors populars s’allunyaran encara més
del govern → augment de la inestabilitat política
Els camperols, sobretot els jornalers andalusos
i extremenys, demanen repartiment de terres

47. Quintes i consums estan entre les principals fonts de protesta popular
El servei militar durava un mínim de 2 anys i podien ser reclutats
1 de cada 5 joves d’entre 20 i 30 anys.
Les quintes definien el sistema de reclutament obligatori de l’Espanya
del segle XIX. Tots els homes podien ser cridats a files, però
aquells que pagaven una quantitat econòmica, podien
evitar-ho. Això va significar, finalment, que els rics l’evitaren
i que els fills dels treballadors o s’havien d’endeutar o
finalment havien d’acudir.
Durant la I República es va establir el voluntari remunerat, però
després de 1875 tornaràn les quintes

49. A més, l’exèrcit serà emprat per la monarquia d’Amadeu i per la
I República per a “resoldre” els conflictes socials

51. Els consums eren impostos indirectes que s’aplicaven sobre
productes de primera necessitat, com el sabó, la carn, etc.
Vayan los consumos fuera,
que así lo pide el pueblo;
los derechos de puerta, fuera,
que es lo que al pueblo conviene.
También el de hipotecas,
que molestados nos tiene;
y las contribuciones indirectas,
que a todo el pueblo conviene.
No poner más policía
de la que está existiendo;
armar toda la milicia,
y a la instrucción prontamente.
Coples populars (1870-71).

52. Els carlins declaren novament la guerra en 1872 per a instaurar a Carles VII
al tron: la Tercera Guerra Carlina (1872-76) serà especialment important
al País Basc, Navarra i l’interior de Catalunya
3. La guerra carlina (1872-76)
A diferència de la primera guerra carlina, aquesta no va a representar un
perill per a l’estat, però sí és un focus d’inestabilitat

53. Visca Jesús de Natzaret,
jutge de la nostra religió.
Visca Jesús de Natzaret
i Carles de Borbó.
Cançons de Nadal (1872)
Camina la Verge pura
amb Sant Josep Liberal
per al sant naixement
de la República Federal
---------------------------------
Van venir els pastorets
a besar-li els peus i mans.
Jesucrist molt content
perquè eren republicans.
(Cançons de Nadal (1872)

55. Forta inestabilitat política: incapaços de solucionar els problemes econòmics, socials
i polítics, hi haurà sis governs i tres eleccions en dos anys, desfent-se la coalició de
govern de progressistes, unionistes i demòcrates
El 10 de febrer de 1873, fart de la situació i de l’escàs recolzament,
Amadeu de Savoia renuncia al tron i se’n torna a casa
Com a conseqüència de tots els conflictes

56. Síntesi dels principals problemes
AIXECAMENT CARLÍ (1872-1876): no era una gran perill però donava
inestabilitat.
GUERRA DE CUBA (1868-1878): per la llibertat dels esclaus i l’autonomia.
AIXECAMENTS FEDERALISTES: van ser reprimits però també van donar
inestabilitat a la monarquia. Ací es barrejen actuacions dels republicans,
protestes contra les quintes, expansió de la Ia Internacional, etc.
OPOSICIÓ ALFONSINS
CRISI GOVERNAMENTAL: mentre Amadeu viatjava a Madrid per prendre
possessió, el general Joan Prim, el seu principal valedor, mor assassinat a
Madrid el 30 de desembre de 1870.
La mort de Prim provoca que la coalició governamental s’acabe esquerdant
degut a les disputes entre els partits que la formen.
CRISI FINAL: ABDICACIÓ D’AMADEU I
El 10 de febrer de 1873 (fins i tot després d’haver patit diversos intents
d’assassinats) el rei abdica.

58. 5. LA PRIMERA REPÚBLICA ESPANYOLA (1873-74).
5.1. La proclamació de la I República.
5.2. El republicanisme.
5.3. Evolució política (1873-74)

59. 5.1. La proclamació de la República (I):
la feblesa de la Ia República Espanyola.
Davant la nova situació, les Corts proclamen la República l’11 de febrer de 1873
Naix en un context de crisi econòmica greu: agrícola, hisendística i per la destrucció
causada per les revoltes i guerres (Catalunya, València, País Basc, Andalusia,...)
Ha de fer front a problemes greus heretats del període
anterior: guerres carlina i de Cuba, revoltes socials,...

63. 5.2.El republicanisme.
Els partits polítics: els partits tradicionals (els moderats anomenats ara alfonsins, els
unionistes i els progressistes i els demòcrates) es veuen superats pel triomf dels republicans
S’agrupen en el Partido Demócrata Republicano Federal
(escissió dels demòcrates), dirigit per Pi i Margall
Ideologia: República Federal
l’Estat espanyol com un pacte lliure entre els diferents territoris
històrics que el conformen, organitzat de baix cap a amunt.
Estat laic (separació radical entre Església i Estat).
Llibertat religiosa i l’estat no manté el clero. Les creences
religioses es consideren personals
Abolició del sistema de quintes
Ampliació de drets i llibertats

64. Candidatura republicana de
1873. Soberania nacional amb
totes les seues conseqüències.
Sufragi universal, sanció de les lleis
pel poble. Llibertat de cultes,
d'ensenyament i d'impremta, sense
restriccions de cap mena. Dret de
petició, de reunió i d'associació.
Armament general del poble. Abolició
de les quintes i de l'exèrcit permanent
(...). Completa descentralització
municipal i provincial. Jurat per a tota
classe de delictes.
Propaganda electoral apareguda al diari La
esperanza, 1873.
Suport social: Xicoteta burgesia, professions liberals, intel·lectuals i,
al principi, les classes populars urbanes i sectors del moviment camperol i obrer
Legislació laboral (reducció de la jornada)
Establiment de drets col.lectius
(dret a l’educació gratuïta), dret a vaga
Implantació: grans ciutats de la Mediterrània

65. Divisió
“Intransigents” d’esquerra, partidaris d’utilitzar la força per
proclamar una república federal i social (José Mª de Orense)
“Benèvols” de centre, contraris a l’ús de la força i les revoltes (Pi i Margall)
Moderats o “unitaris” de dretes, partidaris d’un estat centralitzat
i un major conservadorisme social i polític (Castelar)

66. Els governs republicans Febrer 1873-Gener 1874
5.3.- Evolució politica de la Ia
República

67. Es convoquen eleccions per a Corts Constituents (maig de 1873),
amb una alta abstenció i una clara victòria dels republicans.
E. Figueras
Govern d’Estanislao Figueras febrer a maig de 1873

68. Les classes populars reben amb els braços oberts la República i demanen les millores
que esperaven: els camperols andalusos es revolten per demanar un repartiment
de terres, els treballadors més salari i reducció de la jornada laboral i
tots els treballadors l’abolició dels consums i les quintes
Front a aquestes demandes, el govern republicà
reprimeix les revoltes, insisteix en la
dissolució de les Juntes i defensa l’ordre liberal burgés
Les classes populars es
distancien de la República

69. Projecte de Constitució
federal de 1873
La República federal com a forma de l’Estat
(quinze estats federals, més Cuba i Puerto Rico)
Àmplia declaració de drets i abolició de l’esclavitud
Millores laborals
Llibertat de culte i separació entre església i Estat
Estat laic.
Pi i Margall
Juny-Juliol de1873. Govern de Francesc Pi i Margall
República presidencialista, semblant a USA

71. Problemes heretats de fases anteriors.
La Tercera Guerra Carlina: continua i els carlins controlen àmplies zones del
País Basc, Navarra, Catalunya i el Maestrat, però sense cap ciutat important
La Guerra de Cuba: també continua des de 1868 i els republicans intentaran un acord
donant-li autonomia a Cuba i abolint l’esclavitud en el projecte de Constitució de 1873,
però la Constitució no és aprovada i la guerra continua, amb un fort cost econòmic i social

72. Els alçaments
cantonalistes
En juliol de 1873, en molts llocs d’Espanya, el federalisme és mal interpretat
i es proclamen “cantons”
Els cantons eren
petites agrupacions polítiques, fonamentalment, diferents ajuntaments, que
s’organitzaven políticament de manera autònoma, amb l’objectiu
de construir un estat democràtic federal, amb participació popular.
Proposen la col.lectivització dels serveis públics, la separació de l’església
I l’estat, l’abolició de quintes i consums i la revocació dels càrrecs públics

73. El 30 de junio el ayuntamiento de SevillaEl 30 de junio el ayuntamiento de Sevilla
acordó transformarse en República Social. Unaacordó transformarse en República Social. Una
semana más tarde, en Alcoy se desató una olasemana más tarde, en Alcoy se desató una ola
de asesinatos y ajustes de cuentas al calor dede asesinatos y ajustes de cuentas al calor de
una huelga revolucionaria. Era sólo eluna huelga revolucionaria. Era sólo el
aperitivo.aperitivo.
El 12 de julio se produjo la sublevación de laEl 12 de julio se produjo la sublevación de la
base naval de Cartagena, instalándose enbase naval de Cartagena, instalándose en
Murcia una Junta Revolucionaria presidida porMurcia una Junta Revolucionaria presidida por
un tal Antonio Gálvez, conocido comoun tal Antonio Gálvez, conocido como elel
ToñeteToñete. La chispa no tardaría en prender por. La chispa no tardaría en prender por
toda la Piel de Toro. El 13 la insurreccióntoda la Piel de Toro. El 13 la insurrección
alcanzó Valencia, el 19 Almansa y Cádiz; aalcanzó Valencia, el 19 Almansa y Cádiz; a
finales de mes, lugares tan distantes entre sífinales de mes, lugares tan distantes entre sí
como Granada, Salamanca, Córdoba ocomo Granada, Salamanca, Córdoba o
Castellón se proclamaron cantonesCastellón se proclamaron cantones
independientes. Pi y Margall, superado por laindependientes. Pi y Margall, superado por la
realidad, dimitió, sin entender muy bien qué esrealidad, dimitió, sin entender muy bien qué es
lo que pasaba.lo que pasaba.

75. Sota la influència de l’anarquisme es proclamen cantons allà on el
Republicanisme té més influència.
En Alcoi, es produeix una vaga general i
que dona lloc a la presa de l’Ajuntament durant tres dies i
la col.lectivització de fàbriques. L’exèrcit intervé.

77. El cantonalisme és durament reprimit i els seus líders condemnats
a mort per Castelar, el nou president que substituirà Salmerón
Pi i Margall dimiteix i Salmerón, el nou president, ordena una dura
intervenció militar (Martínez Campos, Pavía) en fracassar les negociacions
Nicolàs Salmeròn. 3er president.
Juliol-Setembre de 1873

78. Emilio Castelar. Setembre 73-Gener del 74.
-Emilio Castelar va fer girar el sistema cap el conservadorisme i el
centralisme, en un intent frustrat de guanyar-se el vist-i-plau de la
burgesia i dels militars:
Eliminació del federalisme.
Imposició d’un fort autoritarisme. Tancament del Parlament.
Reforçament del paper de l’exèrcit

79. -El 2 de gener del 1874, després d’una suspensió temporal de les seves
funcions, les Corts van rebutjar la política de Castelar (setembre/1873-
gener/1874).
L’endemà, el general Pavia va ocupar les Corts per evitar
un nou govern federalista i va donar el poder al general
Serrano (3 de gener/29 de desembre de1874).
-Serrano va dirigir un nou govern provisional (amb el
suport de monàrquics, conservadors i republicans
centralistes), i autoproclamant-se president de la
República, va implantar una dictadura i va dissoldre les
Corts. Federalisme i associacions obreres van ser
declarades il·legals. El conflicte carlí i la tensió van
continuar al país.

80. General Manuel Pavia
General Francisco
Serrano

85. Les classes populars es desencanten amb ella i reclamen la necessitat urgent de canvis
econòmics i socials per damunt dels polítics introduïts per la República → la majoria
de republicans més radicals s’uniran al nou moviment obrer (socialistes i anarquistes)
Les classes altes (burgesia i vella noblesa), la major part de l’exèrcit i l’església
consideren amenaçada la seua situació per la nova República i conspiren contra ella
Sols les classes mitjanes poc nombroses (professionals liberals, intel·lectuals)
recolzen realment la República (escàs recolzament social)
No hi havia un programa de govern coherent i homogeni i la fragmentació
política i discussió entre els mateixos republicans era molt greu
No té el recolzament d’altres països, ni tan sols el reconeixement:
sols Estats Units i Suïssa van reconèixer a la nova República
Conclusió sobre el període
republicà

86. "El gobierno de la Republica ha anunciado ya que su principal propósito es asegurar el orden y
mantener en pie los fundamentos de la sociedad española, minada hasta hoy por predicaciones
disolventes y locas teorías. Resuelto a no ceder en el camino emprendido por ningún género de
consideraciones ni ante dificultades de ninguna especie, se cree en el deber de extirpar de raíz
todo germen de trastornos, persiguiendo hasta en sus mas disimulados y recónditos abrigos a los
perturbadores de la tranquilidad pública y a toda organización que, como la llamada internacional,
atente contra la propiedad, contra la familia y demás bases sociales. En su consecuencia, el poder
ejecutivo de la República a tenido a bien decretar lo siguiente:
Artículo 1º. Quedan disueltas desde la publicación de este decreto todas las reuniones y
organizaciones políticas en las que de palabra u obra se conspire contra la seguridad pública,
contra los altos y sagrados intereses de la patria, contra la integridad del territorio español y
contra el poder constituido.
Articulo 2º. Todas las autoridades quedan encargadas bajo su mas estrecha responsabilidad y
dentro de sus atribuciones respectivas, del cumplimiento rápido y fiel de este decreto".
Madrid 10 de enero de 1874.
El Presidente del poder ejecutivo de la republica, Francisco Serrano

87. Els moderats alfonsins, amb Cánovas del Castillo al cap, preparen un pronunciament
per acabar amb la República i tornar a la monarquia dels Borbons, en la persona
d’Alfons, fill d’Isabel II (Manifest de Sandhurst)
El 29 de desembre de 1874 Martínez Campos es pronuncia a Sagunt i restaura la monarquia
borbònica: Alfons XII és proclamat rei d’un règim monàrquic conservador, catòlic, defensor
de l’ordre econòmic i social capitalista i amb un sistema polític liberal

88. . ESQUEMA GENERAL-1

89. 11ESQUEMA GENERAL-2