El reformisme dinàstic en la crisi de la restauració

1. TEMA 11- LA CRISI DE LA
RESTAURACIÓ (1898-1931)
Història d’Espanya
2n de Batxillerat

2. Index
1.- El reformisme dinàstic
2.- L’època de la 1a Guerra Mundial i la crisi de 1917
(1914-1918)
3.- La desintegració de la Restauració (1919-1923)
4.- La Dictadura de Primo de Rivera. (1923-1930)
El colp d’estat.
El Directori militar
El Directori civil
El trànsit cap a la República. (1930-1931)

3. Bloc temàtic
La Restauració i la seua crisi (1875-1931).

4. Context històric
Recordar:
La Restauració borbónica es presentava com
un estat monàrquic, liberal i basat en la
defensa de la propietat i la religió. Dos partits
polítics (conservador i liberal) acordaren
tornar-se pacíficament en el poder. El
caciquisme representava el mitjà per a pactar
aquesta alternància en el poder. Fins 1898
es manté estable i “funciona” amb el suport
de propietaris, eclesiàstics i militars.

5. Context històric
La derrota/el desastre de 1898 significa el punt de
sortida de la crisi del sistema de la Restauració
(establert al 1875).
Entre 1898 i fins 1914, els partits dinàstics (liberal i
conservador) posaran en marxa una reforma
que trobarà l'oposició (per moments) dels grups
dominants i protestes socials (Setmana
Tràgica).

6. Context històric (2)
• La 1a Guerra Mundial (1914-1918) donarà lloc a
un fort creixement econòmic i a una intensa
conflictivitat social i política marcada per
l'impacte de la Revolució Russa i el creixement
dels nacionalismes (català) que desemboca en
els fets de 1917.
• Aquesta crisi s'allargarà fins 1923, quan el colp del
general Primo de Rivera dona lloc a la primera
dictadura militar espanyola del segle XX (1923-31).

7. Cronologia

La Restauració borbònica (1875-1902), amb
el regnat d'Alfons XII i la Regència de Maria
Cristina (1902).

La crisi de la Restauració (1898-1931)

8. Cronologia
1899-1914. L'etapa del reformisme dinàstic
1914-1918. La primera guerra mundial i la crisi
de 1917.
1919-1923. La desintegració de la Restauració
1923-1931. La Dictadura de Primo de Rivera.

9. CRONOLOGIA
Júlia López Valera (Institut Banús)

10. CRONOLOGIA
Júlia López Valera (Institut Banús)

11. Generalitats sobre la societat espanyola de
1900.

Predomini del sector primari, amb un 60 % de la població
activa, mentre que el sector secundari es troba en un
16% i els serveis en un 19%.Al llarg del període creixerà
el sector secundari, però el primari encara es mantindrà
el 1930 en un 45%.

Grans desigualtats socials: un grup molt reduït,
l`oligarquia de nobles, propiteris terratinents i
grans financers, controla els principals recursos
econòmics i els partits polítics del règim (liberals i
conservadors), amb el suport de l`Església i
l`Exèrcit.

12.  Les classes mitjanes urbanes creixen, fins
arribar al 30% de la població d`algunes ciutats
importants (metges, professionals, etc), però
encara no tenen suficient força per a liderar un
canvi polític (cap a una democratització). (són una
de les bases dels partits republicans).
 Les classes populars urbanes (treballadors de
fàbrica, molt concentrats en Barcelona, Bilbao,
Astúries i Madrid) continuen ampliant i creixent
organitzativament (partitis i sindicats obrers) i
les rurals, amb grans masses de pobres que
reclamen el repart de terres des de mitjans del
Generalitats sobre la societat espanyola de
1900.

13. TEMA 11.- LA CRISI DE LA
RESTAURACIÓ (1898-1931)
.
1.-El reformisme dinàstic (fins a 1914)
1.1. El govern de Silvela-Polavieja
1.2 El govern d’Antonio Maura
1.3 L’etapa de Canalejas
1.4Les forces polítiques opositores
1.5 La fallida del reformisme dinàstic
1.5.1Els fets del Cu-cut
1.5.1 La Setmana Tràgica

14. "Este año me encargaré de las riendas del Estado, acto de
gran transcendencia tal y como están las cosas; porque de
mí depende si ha de quedar en España la monarquía
borbónica o la república. Porque yo me encuentro el país
roto por guerras pasadas, que anhela que alguien lo saque
de esta situación: la reforma social a favor de las clases
necesitadas; el Ejército con una organización atrasada en
los avances modernos; la marina sin barcos; la bandera
ultrajada; los gobernadores y los alcaldes que no cumplen
las leyes, etcétera.; en definitiva, todos los servicios
desorganizados y mal atendidos. Puedo ser un rey que se
llene de gloria regenerando la patria (... ). Pero también
puedo ser el rey que no gobierne, que sea gobernado por
sus ministros y, finalmente, llevado a la frontera (...).
Espero reinar en España como rey justo. Espero, al mismo
tiempo, poder regenerar la patria y hacerla, si no poderosa,
al menos buscada, o sea, que la busquen como aliada. Si
Dios quiere, para bien de España.”
Diario personal de Alfonso XIII (1902)En Carlos Seco
Serrano: "La España de Alfonso XII". Madrid, Cuadernos
de Historia 16, 1985. Nº 1985.

15. 1. EL REFORMISME DINÀSTIC.
1,1,.- El fracàs del govern de Silvela-Polavieja,1899.
1.2. Les reformes de Maura i Canalejas, 1903-1912.

16. 1.1. El fracàs del govern regeneracionista de Silvela-Polavieja.
Després del desastre del 98,els partits dinàstics posaren en marxa canvis
que pretenien , sota la influència del regeneracionisme,
reformar el sistema politic de la Restauració.
Tanmateix, aquestes reformes es trobaren amb
l’oposició dels grups dominants i tampoc aconseguiren integrar les
classes mitges urbanes ni el naixent moviment obrer

18. El primer exemple és el govern de Silvela-Polavieja
Davant la crisi, en 1899 la regent crida a formar govern al nou líder conservador
Francisco Silvela, qui convocarà eleccions i formarà govern junt al general Polavieja
El nou govern adopta el discurs regeneracionista i inicia una política reformista:
projecte de descentralització administrativa, creació de nous impostos
(sobre el consum) per fer front al deute de la guerra de Cuba,
impulsar l’educació i la cultura,...

19. Les protestes de la població per la introducció de nous impostos van provocar l’eixida del
govern dels ministres més renovadors: l’esperit “regeneracionista” dura menys d’un any i
es torna al sistema de la Restauració previ, que sobreviu al “desastre”
En Catalunya provocà una reacció, el tancament de caixes, o insubmissió fiscal .
Representa el trencament entre la burgesia barcelonina i el sistema de la Restauració.
Poc després se fundarà La Lliga

21. 1.2. Les reformes de Maura i Canalejas (I).
Continua el sistema de bipartidisme i torn pacífic, però els nous líders dels conservadors
(A. Maura) i els liberals (J. Canalejas, encara que hi havia més divisió), intenten
reformes regeneracionistes per a salvar el sistema des de dins
Partit Liberal
JOSÉ CANALEJAS
Partit Liberal
JOSÉ CANALEJAS
Partido Conservador
ANTONI MAURA
Partido Conservador
ANTONI MAURA

22.  Impulsà un projecte polític: “REVOLUCIÓ DES DE DALT”.
 Necessitat de reformar el sistema polític des del govern.
 Va intentar dotar el sistema d’una nova base social = “MASSES
NEUTRES” (“classes mitges”). Volia configurar un Estat fort que
desbancara els cacics i que impedira que les classes populars
tingueren massa protagonisme.
 Nova LLEI ELECTORAL (1907): fa més difícil el frau electoral.
 Es va intentar atraure cap al règim el catalanisme moderat
(acords amb la Lliga Regionalista per donar més autonomia als
ajuntaments i les diputacions).PROJECTE de REFORMA de
L’ADMINISTRACIÓ LOCAL.
 Va aprovar algunes LLEIS SOCIALS:
Llei de descans dominical.
Es crea l’Institut Nacional de Previsión (assegurances obreres).
 Adoptà mesures econòmiques per reactivar la indústria.
(proteccionisme)
 Promulgà la LLEI de COLONITZACIÓ INTERIOR per estimular
l’agricultura.
 Manteniment de l’ORDRE PÚBLIC, d’una manera molt
intransigent: Setmana Tràgica de Barcelona (1909).
 Impulsà un projecte polític: “REVOLUCIÓ DES DE DALT”.
 Necessitat de reformar el sistema polític des del govern.
 Va intentar dotar el sistema d’una nova base social = “MASSES
NEUTRES” (“classes mitges”). Volia configurar un Estat fort que
desbancara els cacics i que impedira que les classes populars
tingueren massa protagonisme.
 Nova LLEI ELECTORAL (1907): fa més difícil el frau electoral.
 Es va intentar atraure cap al règim el catalanisme moderat
(acords amb la Lliga Regionalista per donar més autonomia als
ajuntaments i les diputacions).PROJECTE de REFORMA de
L’ADMINISTRACIÓ LOCAL.
 Va aprovar algunes LLEIS SOCIALS:
Llei de descans dominical.
Es crea l’Institut Nacional de Previsión (assegurances obreres).
 Adoptà mesures econòmiques per reactivar la indústria.
(proteccionisme)
 Promulgà la LLEI de COLONITZACIÓ INTERIOR per estimular
l’agricultura.
 Manteniment de l’ORDRE PÚBLIC, d’una manera molt
intransigent: Setmana Tràgica de Barcelona (1909).
1.2. Les reformes de Maura i Canalejas (II): Maura (1907-09).

23. Finalment cau el govern conservador a
causa de la
Setmana Tràgica (1909)

25. Discursos de Maura

26. 1.2. Les reformes de Maura i Canalejas (III):
Canalejas (1910-12).
Canalejas fa un intent de modernització política de caràcter liberal (1910-12)
Intenta reduir poder de l’església: reforma del finançament i separació entre església i Estat
La Santa Seu es nega
“Ley del candado” (1910): prohibició d’establiment de nous ordes religiosos.
No s'aplica. (oposició Església)
Reformes
socials
Fi de les Quintes. Establiment del reclutament obligatori (per a
temps de guerra)
Lleis per millorar les condicions laborals, especialment el treball femení

27. Establiment d'un impost sobre les riqueses que substitueix els consums.
No s'aplica. Els consums es vinculen finalment a les grans ciutats
Continua l’apropament als catalanistes: Llei de Mancomunitats (govern Dato, 1914),
que feia possible la unió de diputacions (creació de la Mancomunitat de Catalunya)

28. “Don Alfonso XIII, por la gracia de Dios y la Constitución, rey de España.
A todos los que la presente vieren y entendieren, sabed: que las Cortes han decretado y Nos
sancionado lo siguiente:
Artículo único. No se establecerán nuevas asociaciones pertenecientes a Órdenes o
Congregaciones Religiosas canónicamente reconocidas, sin la autorización del
Ministerio de Gracia y Justicia consignada en Real Decreto que se publicará en la Gaceta
de Madrid, mientras no se regule definitivamente la condición jurídica de las mismas. (...)
Dado en Palacio a veintisiete de diciembre de mil novecientos diez. YO EL REY.
El Presidente del Consejo de Ministros, José Canalejas.
Decret de la llei del “candado”

29. La mort de Canalejas, 1912
Canalejas és assassinat per un anarquista en 1912 i els liberals
es divideixen en diferents faccions, sense un líder clar

30. Síntesi reformes Canalejas

31. L’OPOSICIÓ
POLÍTICA.

32. Mapa polític a Espanya a principis del segle XX
PARTIT DINÀSTIC
CONSERVADOR (dretes)
Partit Conservador Antonio Maura i
Eduardo Dato
PARTIT DINÀSTIC
PROGRESSISTA
(“esquerres”)
Partit Liberal José Canalejas
NACIONALISME BASC
(CONSERVADOR)
Partit Nacionalista Basc Ramón de la Sota
NACIONALISME CATALÀ
CONSERVADOR
Lliga regionalista Prat de la Riba,
Francesc Cambó
NACIONALISME CATALÀ
PROGRESSISTA
Centre Nacionalista
Republicà
Jaume Carner
REPUBLICANS
(POPULISTA)
Partit Radical (1908) Alejandro Lerroux
REPUBLICANS A
ESPANYA
Unió Republicana Nicolás Salmerón i Alejandro
Lerroux (a Catalunya, fins el
1908)
SOCIALISTES
MARXISTES
Partit Socialista Obrer
Espanyol
Pablo Iglesias

33. 1,4. El republicanisme.
És la principal força d’oposició parlamentària als partits dinàstics, renovant-se en
aquest període: en 1903 es funda Unió Republicana, amb Salmerón com a líder
En 1908 Alejandro Lerroux se’n va d’Unió Republicana i funda el Partit Radical,
amb un discurs demagògic, anticlerical, anticatalanista i suposadament
revolucionari amb molta influència sobre la classe obrera de Barcelona
Vicente Blasco Ibáñez farà el mateix a València, on el blasquisme,
populista i anticlerical, arribarà a fer-se amb l’ajuntament de València
També Melquíades Álvarez s’escindirà d’Unió Republicana i fundarà el Partido
Reformista (1912), basat en la democratització política i amb influència
entre importants intel·lectuals (Ortega y Gasset, Manuel Azaña,...)

34. Els republicanismes
Anticlerical
(anticat i oposat
a la burgesia en
Barna)
Populista
(grans ciutats)
Denúncia corrupció
de la Restauració
I de la
situació
obrera

35. Alejandro Lerroux. Líder del republicanisme demagògic en Barcelona

36. . El socialisme polític.
El PSOE augmenta la seua influència i, dins d’una coalició republicano-socialista,
aconsegueix el seu primer diputat en 1910: Pablo Iglesias
La importància del PSOE no deixarà d’augmentar, però aquesta importància política
del socialisme serà sempre menor que la del sindicat UGT
En 1921, arran de l’impacte del triomf d’una revolució socialista a Rússia (1917), el grup
revolucionari critica la política reformista i moderada del PSOE i se’n va, fundant el
Partit Comunista d’Espanya (PCE), amb influència en Biscaia i Astúries

38. 1er diputat socialista, 1910

39. L'anarquisme.
La Confederació Nacional del Treball (CNT)
L’important anarquisme català crea, per la unió de diferents associacions obreres, la
Solidaritat Obrera (1907), que es transformarà en 1910 en el sindicat anarquista més
important: la Confederació Nacional del Treball (CNT), de caràcter nacional

40. La CNT tindrà com a líders a Salvador Seguí, Àngel Pestanya i Joan Peiró i
es convertirà en el sindicat més important a Catalunya, Andalusia i València
i en el global espanyol (700.00 afiliats en 1919)
Ideologia anarquista
i revolucionària
És apolític i contrari a tot tipus d’Estat
Reclama la unitat sindical de tots els treballadors
Defensa el col.lectivisme autònom com a objectiu final, però
també la millora de les condicions dels treballadors a curt
termini
Destaca el canvi organitzatiu intern, amb l'establiment del sindicalisme de masses
o sindicat únic que agrupa a tots els treballadors del sector productiu, relacionant-se
amb les fàbriques de la 2a Revolució Industrial i acabant amb el sindicalisme d’ofici.
Es decideix al Congrés de Sants (1919)

44. L’evolució dels nacionalismes (II): el nacionalisme basc.
El PNB adquireix molta força, especialment a Biscaia, aconseguint l’ajuntament de Bilbao
A partir de 1913 el PNB passa a anomenar-se Comunió Nacionalista Basca i, per a
aconseguir el suport de la burgesia industrial, modera el seu discurs i es presenta com
un partit autonomista i defensor de l’ordre, la propietat i la riquesa
Gran èxit electoral a les eleccions de 1917 i 1918, fent-se amb sis dels set escons per Biscaia
La crisi econòmica posterior a la Iª Guerra Mundial provoca una escissió en el partit entre
els partidaris d’un discurs moderat i autonomista i el sector radical o aberrià, que
refunden el PNB i tornen a les velles idees de Sabino Arana (no es reunificaran fins 1930)

45. L’evolució dels nacionalismes (I): el nacionalisme català.
El nacionalisme català de dretes de la Lliga Regionalista (1901), recolzat per la burgesia i
liderat per Prat de la Riba i Cambó, es converteix en el partit hegemónic a Catalunya fins
1923 i pacta amb els governs centrals lleis favorables a la burgesia catalana i lleis que
suposen certa autonomia per a Catalunya (llei de Mancomunitats,...)
En 1914 es crea la Mancomunitat de Catalunya, formada per la unió de les quatre diputacions
catalanes i controlada per la Lliga, amb Prat de la Riba com a president: és la primera
institució política oficial catalana des de 1714 i estarà vigent fins a 1925

46. L’evolució dels nacionalismes (III): els regionalismes.
El regionalisme gallec intenta transformar-se en un regionalisme polític, encara que
amb poca força: Solidaridad Gallega (1907) no arriba a participar en les eleccions
generals i A Nosa Terra (1916) encara té més de moviment cultural que polític
El regionalisme andalús de Blas Infante pren impuls a partir de 1910 al voltant de
l’Ateneu de Sevilla, però la seua influència política no és important fins a la Guerra Civil
El regionalisme valencià de València Nova (1904) i Joventut Valencianista (1908)
intenta crear un moviment polític a imitació del nacionalisme català: l’intent
de creació d’una Solidaritat Valenciana fracassa

47. La dreta antiliberal: del carlisme al jaumisme.
En 1909, a la mort de Carles VII, els carlisme passa a anomenar-se jaumisme (el nou pretenent
és Jaume III de Borbó) i modera en part el seu programa, arribant a tindre 9 diputats
La moderació oficial i les diferents postures respecte a la Iª Guerra Mundial provocaran
greus crisis internes i la formació de partits tradicionalistes (Vázquez de Mella)
Estaran sempre presents al Parlament, des d’on demanden un colp
d’estat per a instaurar l’ordre i recolzaran a Primo de Rivera
ELECCIONS
ABRIL 1907

48. 1.5.-La fallida del reformisme dinàstic.
Els incidents del Cu-Cut.
La Setmana Tràgica,1909 i les seues conseqüències.

49. Els incidents del Cu-Cut.
•La revista satírica Cu-Cut va publicar diverses caricatures que ridiculitzaven l'exèrcit
Espanyol. Diferents oficials asaltaren la seu de la revista.
•El govern va respondre aplicant la llei de jurisdiccions que facultava a l'exèrcit
a intervindre i castigar les crítiques a l'exèrcit.
•
.L'incident representa l'hostilitat popular a les quintes i la de molts militars al liberalisme
i la llibertat d'expressió.
Es la tornada de l'intervencionisme militar.

52. Antecedents.
I) El panorama polític de
Barcelona
Destaca el predomini del republicanisme de Lerroux, amb un missatge anticlerical,
demagògic, anticatalanista i favorable a certes demandes obreres
En l'ambit sindical, el 1907 es funda Solidaridad Obrera, sindicat anarquista
La Setmana Tràgica

53. Antecedents.
II) L'anticlericalisme.
Front al clericalisme ressorgeix una oposició anticlerical, definida per
l’oposició a la influència del clergat en la vida pública,
que sol expressar-se en
actituds crítiques o en accions hostils
contra la influència i el poder de l’església en la societat
És una mentalitat comuna a tota l’esquerra
L’anticlericalisme es radicalitzarà i començaran a produir-se atacs violents i cremes
d’esglésies i convents, especialment importants durant la Setmana Tràgica (1909)
La Setmana Tràgica

54. Vessants de
l’anticlericalisme
L’anticlericalisme proletari, centrat en els atacs d’obrers i jornalers
a l’església per considerar-la un obstacle per al progrés i emancipació
de les classes treballadores, donat que sempre es posava
de part de la burgesia i la vella noblesa
L’anticlericalisme ideològic, format per intel·lectuals i professors que
ataquen el clericalisme en els camps de l’ètica, la cultura i la pedagogia

55. En l’àmbit religiós, la separació de l’església i de l’Estat, la secularització de la societat i de
l’ensenyament, l’expulsió dels ordes monàstics i la desamortització i incautació dels béns
d’aquelles, procurant una absoluta llibertat de cultes fonamentada en la tolerància recíproca
d’idees i sentiments
Programa polític d’Alexandre Lerroux a les eleccions del 1901.

56. Perdudes les colònies ultramarines en 1898, la política colonial espanyola es va centrar al
Marroc, on, aprofitant les disputes entre les potències europees, va aconseguir l’establiment
d’un protectorat francoespanyol (Conferència d’Algesires de 1906 i Tractat Hispanofrancés
de 1912): Espanya aconsegueix una franja al nord (Rif) i la zona atlàntica (Ifni i Rio de Oro)
L’objectiu era explotar econòmicament la zona (mines de ferro del
Rif) i restaurar el prestigi de l’exèrcit després del “desastre del 98”
Antecedents.
III) El problema del Marroc.

58. Júlia López Valera (Institut Banús)

59. Però els berbers de la zona s’organitzaren militarment en cabiles i feren front a la invasió
espanyola: derroten l’exèrcit espanyol al Barranco del Lobo (1909)
i posen en perill Melilla
Per a fer front als avanços dels rifenys, el govern va cridar a la guerra a
reservistes (molts d’ells ja casats) que havien d’embarcar a Barcelona (1909)
Aquest fet agreuja l’antimilitarisme i provoca una important protesta popular
que va tenir el suport d’anarquistes, socialistes i republicans:
la Setmana Tràgica de Barcelona

61. Recollida de cadàvers al Barranco del Lobo, 1909.

63. La premsa criticà la guerra i la mobilització de
reservistes

65. La Setmana Tràgica de Barcelona .
La protesta es va iniciar el 18 de juliol, quan les tropes que havien d’embarcar
es van revoltar a Barcelona, formant-se un moviment antimilitarista i anticlerical
A la revolta es van unir republicans, socialistes i anarquistes, que van formar
un comitè de vaga el dia 24 i cridaren a la vaga general per al dia 26.
La protesta no està ben organitzada i acaba amb l’incendi d’esglésies i convents

66. La revolta acabà amb la declaració d’estat de guerra per part del govern i la duríssima
intervenció de l’exèrcit front a un moviment insurreccional radicalitzat i poc organitzat

72. La repressió posterior va ser molt dura: centenars de detinguts, 216 consells de guerra
que afecten a 1700 persones, 17 condemnes a mort i 5 executats, entre ells el
pedagog lliurepensador i fundador de l’Escola Moderna Francesc Ferrer i Guàrdia

73. Francesc Ferrer i Guàrdia executat
(L’Esquella de la Torratxa, 1932)

74. Conseqüències de la Setmana Tràgica (I).
Els morts i detinguts durant la revolta i la repressió posterior que ja hem vist
L’agreujament del conflicte clericalisme vs anticlericalisme: l’església reclamarà i
aconseguirà indemnitzacions per la crema dels seus edificis i frenarà l’intent posterior
de Canalejas de separar església i Estat, evitant l’aplicació de la Ley del Candado
La primera intervenció de l’exèrcit , que es presenta com a l’únic capaç de
solucionar els problemes, front a un antimilitarisme obrer cada vegada major
La major importància del moviment obrer, especialment
de l’anarquisme a Barcelona: en 1910 es funda la CNT, com
una resposta més organitzada per part de l'anarquisme

75. Conseqüències
polítiques
. Conseqüències de la Setmana Tràgica (II).
La dura repressió provoca protestes a tota Europa contra el govern de Maura
Liberals i republicans s’uneixen per demanar la divisió de Maura amb la
campanya “Maura, No!” → davant les pressions exteriors i interiors Alfons
XIII dissol les Corts i crida als liberals per a formar govern (Canalejas)
Es produeix un apropament de les forces d’esquerra que dóna lloc a la
formació d’una Conjunción Republicanosocialista, és a dir, republicans
i socialistes es presenten a les eleccions en llistes conjuntes
El paper ambigu de Lerroux durant la revolta va fer que molts obrers
es desenganyaren del seu republicanisme populista i es situaren
a favor de l’anarcosindicalisme (CNT, 1910), cada cop més apolític

76. Arreu d'Europa es multipliquen les protestes contra la condemna i execució
a Ferrer i Guàrdia. A Espanya, destaca la campanya Maura No!