1. Persones amb discapacitat La síndrome de Down Júlia Riutort i Andrea Álvarez .

3. Dèbils mentals? Els que no encaixen. Henry Goddard, importador dels tests d’intel·ligència i distorsionador dels principis que els inspiren, defensava que els que no “encaixen” socialment són “criminals” en potència. Totes aquelles persones que no són capaces d’adaptar-se ni d’ajustar-se o de comportar-se, sofreixen debilitat mental, segons els “estudis” de H. Goddard, director d’un centre psicològic de dèbils a Nord-Amèrica. Goddard i Terman van fer un mal úsa N ord-Amèrica dels tests d'intel·ligència aque havien dissenyat Alfred Binet i col·laboradors. No respectaren els principis de Binet: els seus prejudicis socials s’imposaren. Binet, sempre va defensar que la “debilitat mental” no es incurable i els seus portadors no necessiten ser marginat a institucions.Els tests havien de servir per detectar fiets amb problemes i així ajudar-los dins les institucions escolars. Henry Goddard

4. Què és la síndrome de Down? La síndrome de Down és una combinació d’efectes de naixement. Prop dels 30 a 50 % de nadons amb la síndrome de Down tenen defectes congènits del cor. La gravetat de tots aquells problemes varia enormement. La síndrome de Down és un dels efectes de naixement gènics més comunes. Aprox. 1 de 800 a 1 de 1000 nadons neix amb el trastorn. L’esperança de vida per els adults és, com a màxim, d'uns 55 anys, encara que això varia. Fillets amb la síndrome de Down.

5. Com és un/a fillet/a amb la síndrome de Down? Un/a fillet/a amb la síndrome de Down, pot tenir els ulls segats per amunt i les orelles petites i un poc doblegades. La seva boca pot ser petita fent que la llengua sembli grossa. El seu nas també pot ser petit, amb el pont nasal pla. El fillet o l’adult és de baixa estatura i té una fluixetat estranya a les articulacions.

6. Què pot fer un/a fillet/a amb la síndrome de Down? Els fillets generalment poden fer la majoria de les coses que qualsevol altre fillet petit pot fer. Però fan aquestes coses després dels altres fillets. Com amb altres fillets, l’edat exacte a la qual aquestes fites del desenrotllament s’aconsegueix no es pot predir. Els programes d’intervenció inicial que comencen a partir de la infància poden ajudar a que aquests fillets aconsegueixin els seus hits de desenrotllament abans. Exercicis a partir de les primeres setmanes de vida poden ajudar a millorar el to muscular. Dibuix que a dibuixat un jove de 18 anys.

7. Pot anar a l’escola un/a fillet/a amb la síndrome de Down? Sí. Hi ha programes especials començant amb els anys pre-escolars que ajuden als fillets a desarrollar actituds i habilitats. Molts fillets poden integrar-se plenament en classes regulars. Molts aprenen a llegir i escriure i a participar en diverses activitats. Moltes persones amb el desordre cerquen i guanyen treballs regulars dins de la comunitat. Avui un gran nombre d’adults viuen semidependents a llocs de grups de comunitat on s’atenen ells mateixos.

8. Què causa la síndrome de Down? Un nadó es forma quant s’uneixen l’òvul de la mare i l’esperma del pare. L’unió de 23 parells, o 46 cromosomes en total. Quant, ja sigui l’òvul o la cèl·lula de l’esperma, no es forma adequadament, causant a la cèl·lula l'aparició de 24 cromosomes en comptes de 23, i el cromosoma extra es el nombre 21, el resultat es la síndrome de Down. Açò es diu trisomia 21 , degut a la presència de tres cromosomes 21. El cromosoma 21 extra s’ajunta a un altre cromosoma a l’òvul o l’esperma. També, l’anomalia pot ser deguda a mecanismes anomenats Mosaicisme o Translocació.

11. Síndrome de Down DESCRIPCIÓ La síndrome de Down és un greu trastorn genètic que ocasiona retràs mental. La cara té alguns trets semblants als grups mongols, se li dirà mongolisme. El retràs mental pot variar entre lleu i moderat. Té greus defectes cardíacs, el que ocasiona la mort. Altres sobreviuen gràcies a la cirurgia correctiva. CONSIDERACIONS Altres tipus de retràs poden ser genètics, ambientals o el resultat de maltractes durant la infantesa. El retràs mental pot ser a causa de: Fenilcetonuria, Síndrome alcohòlic fetal, accidents de naixement, desnutrició, malalties genètiques, transtorns congènits, abusos o cops al nen i deficiències de la tiroides. L’existència de proves a les dones embarassades. Estudi d’una mostra del líquid amniòtic. El metge informa a la dona si el desenrotllament del fill és normal o anomalia.

12. SIGNES I SINTOMES Els principals símptomes són: -Cap anormalment gros, petit o deformat. -Ulls, cara o altres parts del cos d’aspecte rar. -Mans curtes, amples, amb un plec a la palma; dits curt possiblement amb una articulació. TRACTAMENTS El tractament depèn del grau de retràs. Els problemes físics, el fillet requereix ser criat de forma especial. Aquests fillets són plàcids, agradables i rara vegada plora o es queixen.

13. APORTACIÓ PARAULES DE VERO: Vero és una nena amb síndrome de Down. El seu naixement va trastocar del tot l'existència del seu entorn familiar. El matrimoni dels pares va entrar en crisi. Un dia, després d'una acalorada discussió, el marit va sortir a prendre copes, va tenir un accident de trànsit i va morir. Això va fer que la mare de Vero, la Laura, culpabilitzés la nena de les seves desgràcies. La mare vol estimar Vero, però alguna cosa de l'inconscient l'hi impedeix. Ara treballa en una empresa d'assegurances i espera que la incipient relació emocional que té amb un company de feina tiri endavant i també la seva promoció laboral. Això li ocupa tot el temps. Per tot plegat, la nena en qui troba més estimació és en el seu germà gran, Marcos, un noi molt compromès en la lluita de caràcter ecologista. La Vero forma part d'un grup teatral de persones disminuïdes i té l'oportunitat de participar en un muntatge en un col·legi d'elit, però no serà fàcil... Gènere: Drama Direcció: Octavi Masia / Guió: Joan Álvarez, Miquel Peidro, Pedro Uris Càsting: Sílvia Munt, Pilar Andrés, Biel Duran, Maria Almudever, Juli Canto, Verònica (cantant)

14. La Vero i la seva mare. La Vero i el seu germà Marc. Vero

15. BIBLIOGRAFIA Tots els textos estan trets per l’informació de les fulles. Totes les imatges estan tretes d’internet: www.google.es