Anaya tema 7 – l'edat moderna

1. Tema 7. L’Edat Moderna
Per Antonio Suau Forés, IES Xarc,
curs 2014-15

2. L’ORIENT
• Des de l'antiguitat, els europeus compraven coses que
arribaven d’Orient
(canyella, pebre, nou moscada, vainilla, clau d'olor, llorer,
gingebre), productes cars i que eren empleats
fonamentalment per cuinar.
• Eren productes cars que passaven per moltes mans abans
d'arribar al comprador final. Això encaria el seu preu. Per
això, a Europa existia l'ansia de poder comerciar
directament, sense intermediaris, amb les terres d'on
procedien aquests productes: Moluques (Indonesia), Catay
(Xina) i Cipango (Japó)

3. L’origen dels productes orientals

5. INTRODUCCIÓ AL TEMA
• Canvis al s. XV-XVI:
– En el coneixemant del món: navegants espanyols i portuguesos amplien el
món conegut amb els seus vitges.
– Territorials: l'Imperi bizantí desapareix substituït per una nova potència al
Mediterrani Oriental: l'Imperi Turc.
– Polítics: les monarquies feudals són substituïdes per monarquies
autoritàries.
– Econòmics: la possessió de terres com a base de la riquesa és substituïda per
l'aparició del capitalisme comercial.
– Socials: la burgesia va acaparant força en un món estamental encara.
– Religiosos: al segle XVI, esclata la Reforma Protestant, trencant de nou
l'Esglèsia.
– En el del pensament: es desenvolupa l'Humanisme que en el camp artístic es
reflectirà en un nou estil artístic: el Renaiximent.

6. Els descobriments geogràfics (I)

7. 1.2 Causa dels descobriments
• Polítiques: regnes hispànics volen seguir la
Reconquesta a l’Àfrica.
• Económiques: cercar rutes per arribar a les
fonts del productes desitjats (or del Sudan,
seda xinesa, espècies indonèsies, etc)
• Científiques i geogràfiques. Difusió de
coneiximents clàssics com Ptolomeo, que
deensen que la Terra és rodona, influirà en la
idea de Colom d’anar a Xina per l’oest.
• Tècniques: millores en la navegació gracies a
millores en instruments (bruixula, astrolabis,
etc), vaixells (Carabel·la, Nao), mapes
(portulans), etc.
• Ideològiques i religioses: nova mentalitat
(ideal d’aventura, fama, riquesa,
religiositat,etc)

8. Exercicis part 1 (pàg 156)
• Organitzar la
informació
4. Realitza un mapa conceptual
amb les causes del
descobriments geogràfics.
• Interpretar el
llenguatge de la imatge.
5. Observa les imatges i contesta:
quins avantatges va aportar
l'astrolabi, el mapamundi i els
nous vaixells?
• Comprendre la realitat
histórica
1. Amb l'ajuda del text, anota els
canvis que va suposar l'Edat
Moderna agrupant-los en
internacionals, polítics, econòmics,
socials, intel·lectuals i artístics.
2. Explica com van influir aquests fets
en els descobriments geogràfics: a)
la presa de Constantinoble; b) la
generalització de la brúixola
l'astrolabi, c) la finalització de la
conquesta peninsular ibèrica; d) la
construcció de caravel·les i naus.

9. Els descobriments geogràfics (II)

10. 2.1 Els viatges d’exploració
portuguesos
• Mitjans s XV: Enriq el navegant fomenta
viatges d’exploració per costa africana.
• Objectiu: arribar a font de productes (Sudan,
India,e tc)
• Traçat d’AlcaçovesTraçat d’Alcaçoves: Canaries per Espanya i
ruta africana al sud del ap Bojador pels
portuguesos
• Portuguesos ocupen Madeira, Açores, Cap
verd, passen cap Bojador (1431), Golf de
Guinea (1460).
• Bartolomeu Diaz , Cap de Bona Esperança
1487
• Vasco da Gama arriba a India (1498)
• Al cami, fundació de factories i fortaleses,
bases pels comerç d’esclaus
• Monopoli del comer d
https://www.youtube.com/watch?v=O93DrI8eaXw

11. 2.2 El descobriment d’Amèrica
• Colon presenta projecte de navegar cap
a l’oest a diferents Corts però no li fan
cas
• Arriba a Espanya on els monjos del
monatir de la Ràbida li donen suport
• Suport final dels RRCC que signen les
Capitulacions de Santa Fe: Colon
Almirall de la Mar Ocèana i governador
de les terres que descobreixi i la decena
part dels guanys obtinguts
• Parteix de Palos de la Frontera i arriba a
Amèrica el 12 d’octubre de 1492
(Bahamas)
• En total farà 4 viatges.
• Mort el 106 convençut d’haver arribat a
l’India.
• Amèrigo Vespuccio donarà nom al
continent

12. 2.3 El repartiment del món
• Portugal i Espanya es
reparteixen el món al
Tractat de
Tordesilles (1494):
– Es traça un meridià a
370 llegues a l’oest de
Cap Verd: les situades
a l’oest,per Espanya;
les de l’est, per
Portugal.
– Brasil per a Portugal.
Amerigo Vepucio

13. Les rutes dels descobriments i el
Tractat de Tordesilles
El propòsit principal dels descobriments geogràfics del segle XV era trobar noves rutes comercials per a accedir
directament a l’or de Sudan i les espècies i productes de luxe de l’índia i la Xina, atès que el camí tradicional a
través de la Mediterrània i Àsia estava tancat després de la presa de Constantinoble pers turcs.
Els portuguesos ho van inentar vorejant Àfrica, i els espanyols ho van provar navegant cap a l’oest. Per a
solucionar els conflictes d’interessos als nous territoris, Espanya i Portugal van signar, priemr, el Tractat
d’Alcaçovas (1479) i, després del desobriment d’Amèrica, el tractat de Tordesillas (1494)

14. Tasques per a progressar, pàg
158.
• Obtenir informació
1. Quin era l'objectiu dels
descobriments portuguesos?
Quins marins van aconseguir
aquest objectiu?
2. Quin era l'objectiu dels
descobriments castellans?
Per què no es va aconseguir
aquest objetiu?
• Comprendre l'espai.
1. Observa el mapa i, amb
l'ajuda d'un atles, localitza
aquests descobriments
prtuguesos: cap Bojador, golf
de Guinea, cap de Bona
Esperança i Calicut.
• Interpretar el llenguatge
cartogràfic
1. Indica els territoris que
corresponien a portuguesos i
castellans d'acord am les
línies traçades en els tractats
d'Alcaçovas i Tordesilla.

15. 3. L’Estat Modern

16. 3.1 Les monarquies autoritaries
• Monarquies feudals es
transformen en
autoritaries:
– Rei augmenta el seu poder
– Noblesa sotmesa a
monarquia
– Limitació de l’autonomia
dels municipis.
• Això ho anomenem estat
modern.

17. 3.2 Els instruments de la
monarquia autoritaria
• Com reforça es rei el seu poder:
– Unificació dels seus territoris i, en alguns casos, el van
ampliar mitjançant guerres o aliances matrimonials.
– Sotmeten els poders
• Noblesa perd poder a les seves terres
• Municipis perden autonomia al nomenar els
carrecs els reis
• Reducció de les convocatories a Corts
– Es constitueix una diplomacia permanent.
– Millora l’administració i exercit:
• Es fixa una capital on es situa la Cort
permanenment.
• Es crea un cos de funcionaris per controlar tot.
• S’estableixen impostos ordinaris.
• creació d’exercits nacionals.

18. 3.3 Els grans estats
• França: sotmet a territoris
– Aquintania: que recupera dels
anglesos.
– Bretanya i Borgonya, que eren
independents.
• Anglaterra: la nova dinastia Tudor
s’imposa sobre noblesa
• ´Península Ibèrica: unificació de les
Corones d’Aragó i Castella, conquesta de
Granada (1492) i anexió de Navarra (1513)
• Nou poder a l’est d’Europa: Imperi Otomà.
• Creiximent del principat de Moscou. Ivan
el Gran es declara Tzar.
• https://www.youtube.com/watch?v=1zmySgp5
• https://www.youtube.com/watch?v=hEv11cI2

19. Tasques per a progressar pàg . 160
• Dominar continguts fonamentals.
1. Defineix el concepte de monarquia autoritaria. A continuació, explica
en què es diferencia de la monarquia feudal.
• Comprendre textos i informacions
1. indica quins va ser els instruments usats pels reis per a: a) imposar-se
sobre els municipis; b) millorar-ne l'administració; c) obtenir ingressos
regulars; d) assegurar la defensa de l'estat.
• Comprendre l'espai
1. Localitza al mapa: a) tres paissos on es va imposar la monarquia
autoritària; b) dos que no van aconseguir crear un estat unificat; c)
l'imperi que va substituir al Bizantí.

20. Tasques per a progressar pàg . 160
• Dominar continguts fonamentals.
1. Defineix el concepte de monarquia autoritaria. A continuació, explica
en què es diferencia de la monarquia feudal.
• Comprendre textos i informacions
1. indica quins va ser els instruments usats pels reis per a: a) imposar-se
sobre els municipis; b) millorar-ne l'administració; c) obtenir ingressos
regulars; d) assegurar la defensa de l'estat.
• Comprendre l'espai
1. Localitza al mapa: a) tres paissos on es va imposar la monarquia
autoritària; b) dos que no van aconseguir crear un estat unificat; c)
l'imperi que va substituir al Bizantí.

21. 4. Les transformacions
econòmiques i socials.

22. 4.1 L’evolució de la població
Millores collites
Fi de la peste
Existència d’una pau relativa
Recuperació de la població
europea.
Creiximent lent
Malalties
Endarreriment
medicina
Falta
d’higiene
1500= 80 milions
1600= 150 milions

23. 4.2 La recuperació de l’economia
• Augment població provoca la demanda de productes agrícoles i artesans. Per això
augmenta també el comer.
• Agricultura: activitat majoritaria. Bones collites i roturació de noves terres.
• Artesanat: treball a domicili per evitar control dels gremis.
• Comerç. L’eix mediterrani passa a estar eix atlàntic amb el descobriment d’Amèrica
– Ports de Lisboa i Sevila
– Desenvolupament de la circulació monetaria, lletres de canvi, banca i crèdit amb l’arribada d’or
d’Amèrca.Desenvolupament d’un capitalisme inicial (grans capitals procedents del comer)
https://www.youtube.com/watch?v=3VK65BV1SYA

24. El capitalisme comercial i les seves
conseqüencies

25. 4.3 Els canvis socials
• Societat encara estamental pero hi ha canvis per
desenvolupament econòmic:
– Noblesa i clergat accepten augment del
poder del rei però a canvi de reservar-se
alts càrrecs del govern i exèrcit, la seva
situació econòmica privilegiada etc.
– A l’estament popular, la burgesia
s’enriqueix per comerç i negocis i banca.
S’imposa a les ciutats a altres grups meyns
poderosos econòmicament (petits artesans i
comerciants, i pels assalariats.
– El camperolat a l’Europa Occidental
s’allibera de la servitud pero a Europa
Oriental no. El fi de la servitud significa pel
camperolat:.
• Poden anar-se a ciutats
• Treballen les terres pagant renda o poden
conreuar les seves terres o treballar
assalariats dels nobles.

26. Els canvis en la societat

27. Tasques per a progresar
• Comprendre la realitat
històrica
1. Explica els motius de l'auge
econòmic del segle XVI.
• Dominar continguts
fonamentals
1. En 1uè consistia el treball a
domicili? Què en va motivar el
desenvolupament?
• Comprendre la realitat social
1. Compara la societat del s XVI amb
la societat medieval. Indica'n
semblances i diferències.
• Interpretar informació gràfica.
1. Consulta el gràfic i el text, i respon:
a) quines causes van afavorir el
creixemnent de la població i com
va ser aquest? b) quins països
europeus comptaven amb més de
deu milions d'habitants?

28. 5. Els canvis religosos: reforma i
contrarreforma

29. 5.1 Les causes de la Reforma
• S. XVI: nou trencament de l’Esglesia
amb l’aparició de la Reforma protestant.
• Causes de la Reforma:
– Desprestigi del papat i del clergat:
Esglesia
• poderosa i el Papa, a part de ap religiòs,
era cap d’estat. La gent pensa que es
preocupa més del asumptes de les seves
terres que no de l’esperit;
• Bisbes viuen opulentament i ni
resideixen en seues diocesis
• Baix clergat poc preparat i vida amorals
– Abusos de l’Esglesia
• Favoritisme de l’Alt Clergat pels seus
familiars (nepotisme=colocar a dit en
alts càrrecs)
• Venda de càrrecs (simonia)
• Venda del perdó dels pecats

30. 5.2 La reforma luterana
• Martí Lutero inicia Reforma
– 1517: 95 tesis. Rebutja la venda
d’indulgencies de Lleó X per guanyar
diners per construïr el Vaticà.
– Papa excomunica a Luter
– Luter fixa doctrina
• Justificació de la Fe
• Lliure interpretació de la Biblia
• Rebutja infalibilitat del Papa
• Només dos Sacraments (Baptisme i
Eucaristia)
• Nega culte a la Verge Maria
• Simplifica liturgia
– Exit a estats del nord d’Alemanya,
centre i nord d’Europa
https://www.youtube.com/watch?v=APdgRbXVV34

31. 5.3 Les reformes calvinistes i
anglicana
• Doctrina calvinista.
– Predicada per Calví, a Ginebra, Suissa, des de
1536.
– Creença en predestinació
– Exit als Països Baixos, Suïssa, Escòcia i França.
– Éxit entre burgesia.
• Doctrina anglicana
– EnricVIII rebutja obediència al Papa. Cap de
l’Esglesia d’Anglaterra des del 1534
– Doctrina inicialment molt semblant a l’Esglesia
catòlica però amb el temps es diferencia

32. 5.4 La reforma catòlica o
Contrareforma
• Esglesia catòlica necesita fer reformes per aturar l’expansió
de la Reforma.
– Concili de Trento (1545-1563) fa:
• Defineix doctrina que es difon mitjantçant el catecisme
• Bones obres són necesaries per salvar l’ànima;
• Només l’Esglesia pot interpretar la Biblia.
• Sacraments són sagrats.
• Culte a la Verge Maria
• Infalibilitat del Papa.
• Creació de seminaris per preparar al clergat
– Companyia de Jesús (jesuites), fundada al 1540 ajuda a
la Contrareforma:
• Juren fidelitat al Papa
• Bona preparació acadèmica
• Es dediquen a predicació i educació
•
https://www.youtube.com/watch?v=TIrBTNI4EDE

33. Tasques per a progressar
• Utilitzar estratègies
1. Fes un esquema amb les causes de la
Reforma
• Usar el vocabulari
1. Amb ajuda del text i d’un diccionari,
explica els conceptes següents:
indulgència, llitúrgia, justificació per la
fe, predestinació, infal·libilitat del papa.
• Comprendre l’espai
1. Observa el mapa i esmenta els territoris
on es van implantar les diferents
confessions cristianes.

34. 6. Un canvi de mentalitat:
l’Humanisme

35. 6.1 L’humanisme
• Humanisme = moviment intel·lectual que trenca
amb mentalitat medieval.
• Trets bàsics:
– L’antiguitat clàssica agafada com a model. Difusió de
llibres dels clàssics en totes les materies.
– L’ésser humà és el centre del món (antropocentrisme)
i no Dèu (teocentrisme) com a l’Edat Mitjana
• Exaltació dels valors humans (llibertat i raó)
• Defensa dels valors del món clàssic (individualisme, recerca
d’honors terrenals com l’éxit, fama, prestigi i poder

36. 6.2 Els corrents humanistes
• Dintre de l’humanisme es poden definir diferents
corrents:
– Corrent literari i filosòfic, dedicat a traduïr i comentar
textes clàssics. Pico della Mirandola i Niccolo
Maquiavel.
– Corrent religiós, preten conjugar pensament clàssic
amb missatge evangèlic. Erasmo de Rotterdam i Tomas
More (Santo Tomás Moro)
– Corrent científic, intenta explicar fenómens de la natura
a partir de la raó, l’observació i l’experimentació.
Nicolau Copernic (heliocentrisme)

37. 6.3 La difusió de l’humanisme
• Humanisme es difon per tota Europa
als segles XV i XVI.
• Humanistes viatgen i intercanvien
idees.
• Creació de centresl culturals i
acadèmics: nobles i burgesos
protegeixen als humanistes.
• Invenció de la impremta de tipus
mòbils (Guttenberg 1448) permet la
difusió de les idees humanistes a més
gent.
• https://www.youtube.com/watch?v=lT1eKStbWKY

38. La difusió de l’humanisme a
Europa. Els centres culturals.

39. L’imprempta de tipus mòbils

40. Tasques per a progressar
• Usar el vocabulari
1. Explica les diferències entre: a) antropocentrisme i teocentrisme; b)
heliocentrisme i geocentrisme.
• Relacionar informacions
2) Relciona Copèrnic, Pico della Mirandola i eresme de Rotterdam amb un
corrent humanista.
• Comprendre la realitat històrica
3. Després de llegir el text i els peus explicatius, contesta aquestes preguntes.
a) Quan va sorgir l’humanisme? Quins en són els trets bàsics? b) Qui va
inventar la impremta, en quin any i quina en va ser la importància? C) Quins
altres factors van ajudar a la difusió de l’humanisme?

41. 7. El Renaiximent a Italia (I)

42. 7.1 Característiques del nou estil
• Idees de l’humanisme traspasades a l’art.
• Surt al segle XV (Quattrocento) i segueix al
XVI (cinquecento)
• Tots els artistes prenen com a model
l’antiguetat clàssica.
• Realisme. S’emplea la perspectiva lineal.
• Antroprocentrisme: interés per l’homo.
• Artistes, de vegades, destaquen en diferents
arts. Signen les seves obres.
• Mecenes. Els més coneguts el Medici a
Florencia (XV), Papes de Roma (XV)

43. • Característiques.
– Us d’elements clàssics (suports amb
ordres grecs i romans, arc semicircular)
– Utilització de pedra com a material
bàsic
– Cobertes planes o voltades
– Edificis més destacats són les esglesies
(planta de creu llatina o grega) i palaus
d’estructura horizontal, dividits en
diversos pisos, i amb portes i finestres
rematades en frontons.
• S. XV. Centre Florència dels Medici. Filippo
Brunelleschi (cúpula catedral de Florència,
Palau Pitti) i Leon B.Alberti (façana de Santa
Maria Novella i palau Rucellai).
• S. XVI, Roma dels Papes. Bramante i després
Miquel Angello (Vaticà). M. Angello fa la
cúpula.
• https://www.youtube.com/watch?v=q4DEwnXd8Hc
7.2 Arquitectura del quattrocento
i del cinquecento.

46. Palacio Pitti

47. Tasques per a progressar
• Dominar continguts fonamentals
1. Resol aquests qüestions: a) per què van ser
importants els mecenes? b) explica en què
consisteix la perpectiva lineal.
• Relacionar informacions
1. Relaciona aquest artistes amb el quattrocento o el
cinquecento: a) Brunelleschi; b) Bramante; c)
Alberti; d) Miquel Àngel.

48. 8. El Renaixement a Itàlia (II).
L’escultura i la pintuar

49. 8.1 Les noves formes escultòriques
• Materials empleats. Marbre o bronze.
• Interés per representar forma humana:
– Nuus;
– Bellesa ideal;
– Figures serenes.
– Diversos plans de profunditat.
– Composicions simètriques.
• Temes: religiosos, mitològics i retrats.
• XV: Ghiberti (portes del Paradís del
baptisteri de la Catedral de Florència) i
Donatello (David, Sant Jordi,
Condottiero Gattamelata)
• XVI: Miquel Àngel, obres amb gran
força (Moises, David, Pietà, Tombes
dels Medicis.

50. 8.2 La pintura. El quattrocento i
el cinquecento.
• Característiques: importància del
dibuix, volum de les figures, llum i
perspectiva.
• Segle XV: Masaccio (interés per la
perspectiva) i Botticelli (obres de
tema mitològic: Naixement de
Venus, La Primavera)
Massacio: La Trinitat El naixement de Venus

51. Pintors del s. XVI
• Segle XVI:
– Leonardo da Vinci (1452-
1519). Poques obres però molt
importants; sfumatto (Santa
Cena, Gioconda, Mare de Dèu
de les roques)
– Miquel Àngel (1475-1519)
interés pel un, moviment,
varietat de psoicions, dibuix,
volum. (Pintures de la Capilla
Sixtina del Vaticà)
– Rafael (1483-1520): gran
perfecció del dibuix, color i
composicions. Obres: L’escola
d’Atenes, retrats i Mares de
Dèu.
Última Cena: perspectiva lineal i disposició figures
humanes.
Creació d’Adam (Capilla
Sixtina)
L’escola d’Atenes:
saviessa de l’anttiguetat.
Grandiositat de les figures
i escena.

52. Tasques per a progressar, pag
170
• Conèixer manifestacions artístiques.
1. Per què van mostrar interès els escltors del Renaixement italià?
• Relacionar informacions
1. Relaciona aquestes característiques amb un pintor Italià: A) gran
perfecció en el dibuix, va ser un gran mestre de la perspectiva
lineal; b) va crear la tècnica de l’sfumatto. C) va mostrar interés pel
un i el moviment.

53. 9. Renaixement fora d’Itàlia.

54. 9.1 La pintura flamenca.
• Flandes (Paisos Baixos): regió rica.
Burgesos compren quadres =
desenvolupament de la pintura.
• Característiques Escola Flamenca:
– Introductors de la tècnica de l’oli
(dissoldre els colors en oli de llinosa.
Això dona color brillant als quadres i
lluminositat.
– Realització de transparències.
– Pintura minuciosa i detallista.
• Pintors
– Germans Van Eyck: L’anyell vístic
(políptic). Jan destaca pels retrats (El
Matrimoni Arnolfini)
– Roger Van der Weyden: introducció de
l’expressió del sentiment. Davallament.
– El Bosch (Bosco). El jardí de les
delicies. Crítica de la societat del seu
temps.
Van Eyck: Matrimoni
Arnolfini
Van der Weyden:
Davallament

55. 9.2 El renaixement a Alemanya i
a França
• Pintors italians van a treballar a
altres països i pintors d’altres
països van a Itàlia a aprendre
tècniques = extensió del
Renaixement.
• Alemanya:
– Albert Dürer; gran
dibuixant i gravador.
Autoretrats i Adam i Eva.
• França: el rei Francesc I
fomenta la construcció de
castells-palaus al Loire com
Chambord.

56. Tasques per a progressar
• Comprendre materials i tècniques.
1. Explica en què consisteix la tècnica de l’oli i quins
trets aporta a la pintura.
• Analitzar estils, artistes i obres.
1. Observa les imatges i descriu els trets de la pintura
flamenca que s’hi aprecien.
2. Esmenta una obra representativa de Renaixement
francés i una altra de l’alemany.

57. Aprèn destreses. Elaborar un
poster

58. Elaborar un poster (II)

59. Relacionar
conceptes
Polítiques
Econòmiques
Ciètífiques s
Tècniues
Espanyols Estat modern
Religiosos
Luter Enrique VIII
Centres cltural
Imp`remta
REanixements
Esculturas Pintura

60. ´Comprova les teves
competències
• Usar vocabulari adequat
1. Defineix, de forma breu però precisa, aquests
conceptes històrics: a) Època dels descobriments; b)
Nepotisme; c) Humanisme; D) Quattrocento.
• Produis textos
1. Explica amb les teves pròpies paraules, i utilitzant els
termes apropiats, per a què s’usaven els objectes
superiors en l’edat moderna.
• Comprendre l’espai
1. El mapa de la dreta mostra una de les conseqüències
del tractat de Tordesilles.
• On es va traar la lína imagianària que delimitava
els territoris de castella i de Portugal?
• Per què en el mapa, l’hemisferi castellà
pareix que està partit en dos?

61. Comprova les teves
competències (II)
• Ordenar informació
temporal
1. Cerca en el text explicatiu
la cronologia d’aquests
esdeveniments històrics: a)
Inici del concili de Trento.
B) Invanció de la impremta
de tipus mòbils. C) Tractat
d’Alcóvas; d) Fundació de
l’Acadèmia Platònica de
Florència. E) Arribada de
vasco da Gama a l’India.

62. Comprova les teves
competències (III)
• Organitzar la informació
1. Copia i completa en el quadern el quadre superior sobre artistes del
Renaixement.

63. Completa les teves competències
(IV)
• Relacionar informació.
1. Emparella cada nombre amb la seva lletra:

64. Completa les teves competències
(V)
• Aplicar-hi destreses
1. Comenta la imatge inferior,
seguint aquestes pautes:
títol, autor; cronologia
aproximada; material en
què stà realitzada
l’escultura; tema;
caracgerístiques de
l’escultura del període

65. Completa les teves competències
(VI)
• Tria un assupte de la unitat que t’hagi interessat.
Cerca’n iformació i confecciona’n un pòster
explicatiu. Després, exposa’l a l’aula.