1.
LA BOGERIA
Narcís Oller
Anna Creus
Ariadna Boadas
Ariadna Argelaguet
Carles Duch

2.
ÍNDEX
Llengua:
• Introducció Pàg.1
• Quina llengua utilitza? Pàg.1
• Perquè utilitza castellanismes i vulgarismes?
Pàg.2
• Exemples de castellanismes i vulgarismes en la novel·la Pàg.2
• Amb quines dificultats es trobà Oller a l’hora d’escriure La bogeria?Pàg.2
• Carta de Benito Pérez Galdós a Narcís Oller Pàg.3
Estil:
• Introducció Pàg.4
• Diàleg Pàg.5
• Descripció Pàg.5
Conclusions:
• Des del punt de vista lingüístic Pàg.6
• Des del punt de vista estilístic Pàg.6

3.
LLENGUA:
Introducció
La crítica contemporània ha vist en Narcís Oller el creador de la novel·la
catalana moderna. I això significa que l’autor va escriure la seva obra narrativa
sense una tradició anterior i va haver de partir de zero, perquè remuntar-se al
Tirant lo Blanc era inevitable.
La llengua que fa servir Oller és la de la Renaixença, una llengua que si bé en
el camp de la poesia ja començava a oferir una aparença de llengua literària
consolidada, en el terreny teatral i en el de la prosa no n’oferia cap de ben
establert.
Oller pretenia reflectir la realitat que l’envoltava, no tenia un altre model de
llengua que el derivat de la imitació de la parla espontània, de la llengua viva
del carrer.
Quina llengua utilitza?
-Llengua catalana, ja que la seva voluntat realista el va portar a la necessitat
d’utilitzar la llengua pròpia, que era la llengua dels seus personatges fets de
carn i ossos i inserits en la Catalunya burgesa del segle XIX.
-Llenguatge planer, natural, senzill, expressiu i modest al llarg de l’obra ja que
en aquell moment no hi havia un lèxic establert i predeterminat.
-Deformació, conscient i controlada, del llenguatge narratiu (perceptible en la
distribució i la variació de registres descriptius i actius, en les el·lipsis i
supressions i sobretot en l’ús dinàmic de la paraula parlada diversament
reportada: diàleg normal o fragmentat, comentaris anònims, l"unanimisme", etc.
que genera el ritme enèrgic i el disseny compacte; la substantivitat mateixa de
la ficció.

4.
Perquè utilitza castellanismes i vulgarismes?
Oller intenta reflectir en els diàlegs la parla del moment, i d’aquí ve la presència
de castellanismes i expressions col·loquials. Els vulgarismes no són tan sols
lèxics, sinó també sintàctics i morfològics, i així observem l’ús de determinades
combinacions de pronoms febles (l’hi per li ho) o l’article lo amb el sentit neutre.
Característica que el mateix Oller va voler mantenir en l’edició de l’obra
completa feta l’any 1928, tot i que morfològicament l’havia adaptat a les normes
de l’Institut d’Estudis Catalans.
Exemples de castellanismes i vulgarismes en la novel·la:
Però al menos / Un clavo saca otro clavo / Socorro, Socorro / Els retratos que
han arribat a reunir / Engatussar / Sèrie de datos / Aplausos i xiulets / La pobra
Salomé dueña, etc.
Per aquest motiu, l’obra d’Oller va ser rebutjada pels noucentistes ja que estava
considerava una llengua desprestigiada per la burgesia.
Amb quines dificultats es trobà Oller a l’hora d’escriure La bogeria?
L’escriptor va trobar-se amb dues dificultats bàsiques. La primera, la tria de la
llengua. Ja hem vist que el procés de catalanització de la literatura al segle XIX
és llarg. I Narcís Oller, com molts d’altres escriptors de l’època, va començar
escrivint en castellà quan encara la seva vocació literària no estava prou
articulada. Però a partir d’un moment fa un tomb en l’aspecte lingüístic i
decideix escriure tota la seva obra en català. Un motiu concret va ser, com hem
vist, la commoció que van causar-li els Jocs Florals del 1877. Però hi ha una
altra explicació més profunda per a aquest canvi de llengua, que està
relacionada amb l’altre problema que va haver d’afrontar l’escriptor: la tria d’un
model de novel·la. La realitat va interessar Narcís Oller com a matèria literària;
la realitat que ell coneixia, per tant una realitat propera, la de la societat
catalana de l’època.

5.
La seva voluntat realista el va portar a la necessitat d’utilitzar la llengua pròpia,
que era la llengua dels seus personatges fets de carn i ossos i inserits en la
Catalunya burgesa del segle XIX. Una llengua, d’altra banda, col·loquial, que en
fes ressò i que contribuís a la versemblança dels seus herois de ficció. El seu
convenciment va ser tan fort que de res van servir les opinions contràries
d’altres escriptors famosos de l’època, com Benito Pérez Galdós.
Carta de Benito Pérez Galdós a Narcís Oller
(…)“Yo no quiero aburrir a V. más con la longitud de mi epístola. Lo que sí le
diré es que es tontísimo que V. escriba en Catalán. Ya se irán Vds. curando de
la manía del catalanismo y de la renaixensa. Y si es preciso, por motivos que
no alcanzo, que el catalán viva como lengua literaria, deje V. a los poetas que
se encarguen de esto. La novela debe escribirse en lenguaje que pueda ser
entendido por mayor número de gente. Los poetas que escriben para sí
mismos, déjelos V. con su manía y véngase con nosotros. Le recibiremos a V.,
en el recinto de nuestro Diccionario con los brazos abiertos.”
Madrid, 8 de desembre de 1884

6.
ESTIL
Introducció
-Estil directe: és aquell per mitjà del qual se’ns introdueixen les paraules i idees
dels personatges textualment. Poden venir introduïdes (normalment) per
guions.
-Estil directe lliure: és el mateix que l’anterior, però el que diuen els
personatges no ens ve introduït per cap element; simplement, se’ns mostra al
mateix text continuant l’anterior frase.
-Estil indirecte: el narrador, amb les seves pròpies paraules, resumeix les
frases o els pensaments dels personatges. Exemple: Va discutir amb la seva
mare i li va dir que marxaria de casa i que no tornarien a veure-la.
-Estil indirecte lliure: s’elimina el nexe “va dir que” entre narrador i personatge.
El lector sent la veu del narrador però aquest s’acosta a la visió del personatge.
Exemple: “La ciutat estava pendent de la decisió de l’Anna. Es casaria amb en
Víctor.
Narcís Oller, a l'hora d'escriure la novel·la, es va trobar amb una carència de
models estilístics, per tant, va optar per reflectir els models dels autors com
Galdós o Zola, destacats pel seu realisme i naturalisme en les seves obres.
Respecte a La bogeria, Narcís Oller empra diversos recursos estilístics com ara
el diàleg, la descripció, la metàfora, l'ús d'adjectius i d'enumeració... però
nosaltres ens centrarem bàsicament en els dos primers.

7.
Diàleg: Oller recorre a aquest, el qual mantenen els diversos personatges de la
obra, per tant en aquest aspecte utilitza l'estil directe. A través dels diàlegs,
Oller ens vol donar a entendre el que succeeix a l'obra i, a més, ens fa una
presentació indirecta dels personatges amb els actes que duen a terme
cadascun. Un exemple seria l’anècdota que succeeix al Cafè de les Delícies:
(pàgina 65 del llibre de lectura)
“...-Ah, no! – pensa aquest, encara a una-; amb tu no en prenem, de cafè; a tu
no te’n fem, de costat, assessino del poble!” ... “–Viva la llibertat! Mori
l’asssessino! Fora, fora el botxí del poble! Pantera! Bruto! Traïdor! Murri... Hala,
a l’infern!...”  Això ho pronuncia Daniel Serrallonga i va dirigit al comandant
dels Mossos de l’Esquadra com a crítica als successos esdevinguts a la
Rambla.
Descripció: aquesta és una altra de les eines literàries que empra Oller en la
novel·la. L’autor recorre a aquesta per tal de proporcionar-nos la idea mental
del que està succeint, ja que fa ús d’un llenguatge i vocabulari amb alt grau de
detallisme. La descripció ens apropa més a la novel·la i als seus personatges,
ja que ens els retrata molt ben definits i és com si els tinguéssim a davant. I el
mateix passa amb els paisatges i llocs, que també gaudeixen d’una descripció
molt acurada.
Un exemple seria la descripció que fa de l’Adela, la germana d’en Daniel
Serrallonga: (pàgina 86-87 del llibre)
“L’Adela era llunyera: una d’aquelles noies que fan goig de lluny per l’estatura i
proporció de les carns, i per un cert atractiu tot sensual de conjunt, que en ella
residia principalment en l’entalladura vincladissa del cos, en la frescor
esponjosa de la pell i en un vaivé de costats ben poc edificant per cert. La feia
vistosa també, i estava en perfecte harmonia amb la blancor rosada de sa pell,
sa bonica cabellera, d’un ros tabac clar, sedosa i lleugerament crespada.”

8.
CONCLUSIONS:
Des del punt de vista lingüístic
-La bogeria és una novel·la realista de vessant naturalista, costumista i amb
alguns trets romàntics. Per tant, el llenguatge que utilitza Oller per escriure
l’obra serà el de la Renaixença.
-L’obra està escrita en llengua catalana. Aquest fet, en un principi va aixecar
molta polèmica, especialment per part dels escriptors pertanyents a l’alta
burgesia, però Oller tira endavant amb la seva voluntat i el resultat serà òptim.
-El llenguatge en general és planer, senzill, i molt expressiu. Amb un predomini
de descripcions molt detallades i acurades. Per tant, la sintaxi no és
recargolada i el vocabulari és molt correcte.
Des del punt de vista estilístic
-Narcís Oller va optar per reflectir els models dels autors com Galdós o Zola,
destacats pel seu realisme i naturalisme en les seves obres.
-A La bogeria, Narcís Oller utilitza un seguit de recursos estilístics com ara el
diàleg, la descripció, la metàfora, l'ús d'adjectius i d'enumeració... Però en
aquesta obra se centra més en la descripció i el diàleg.
-Narcís Oller recorre a la descripció perquè amb aquesta ens proporciona una
imatge mental del que esta succeint, ja que utilitza un vocabulari i un llenguatge
molt elaborat i detallat.
-A travès dels diàlegs, ens fa una presentació indirecta dels personatges amb
els actes que duen a terme cadascun.