3. Mapa conceptual
La
Immediatesa
en la
comunicació.
1.
Introducció
.
2. Aproximació
al concepte de
Inmediatessa a
la comunicació.
3. Canals
d'informació
4. Les relacions
personals.
5. Les reds
socials.
6. El menor en
front a les
noves
tecnologies de
comunicació
7.
Conclussions.
8. Bibliografia.
4. Tipus de comunicació
• Pel tipus de codi:
Verbal
No verbal
• Per la relació entre
l'emissor i el receptor:
Interpersonal
Intrapersonal
• Per la ubicació del
receptor:
Indirecta
Directa
• Per el tipus de missatge:
Privat
Públic
• Pel tipus de relació entre
l'emissor i el receptor;
Unilateral
Recíproca
7. La comunicació inmediata
•
Aproximant-nos al concepte de Immediatesa a la comunicació.
La creació d'internet.
Internet ha suposat el medi ideal per a l'intercanvi d'informació, distribució
de dades i interacció personal amb altres persones.
Internet segons la definició que ens dona la RAE, és una xarxa informàtica
mundial, descentralitzada, formada per la connexió directa entre ordinadors
per mitjà d'un protocol especial de comunicacions.
•
A partir d'aquesta última dècada la internet s'ha revolucionat amb el
sorgiment de les xarxes socials , les eines de compartició de dades e
informació massiva i el comerç online.
8. Eines professionals i personals
per a la comunicació.
• Les principals eines professionals i personals són:
-Xarxes socials (generalistes, professionals i verticals.)
-Blogs i CMS.
-Audiovisuals.
-Wikis.
-Marcadors.
-Creació i gestió de fòrums.
-Geolocalització.
-Eines de Google.
-Missatgeria instantània i de veu.
-Formularis i enquestes.
9. Relacions Personals
• El nou canal de comunicació relacionat amb les relacions personals
és internet.
• Una altra de les formes de comunicació és el telèfon en la seva
nova versió “smartphone”.
• Però no tot són avantatges a l'hora de parlar d'aquests canals de
comunicació, també podem trobar desavantatges, com poden ser:
-L'absència de la comunicació verbal.
-El distanciament físic.
-El temps.
-Enamorar-se i relacionar-se a la xarxa.
10. Xarxes Socials
•
Les xarxes socials són xarxes online que proporcionen formes d'interacció social, definides com
a intercanvi dinàmic entre persones i institucions polítiques en contextos de complexitat. Es
tracta d'un sistema obert i en construcció permanent que involucra a conjunts que s'identifiquen
a les mateixes necessitats i problemàtiques i que s'organitzen per potenciar els seus recursos.
•
Existeixen dos tipus de xarxes socials:
- Les directes, que son les que nosaltres com a usuari ens creem
un perfil i les podem utilitzar amb diferents finalitats per fer un us d’oci o
un us professional. Des d’aquestes controlem, actualitzem les dades i
escollim si volem o no compartir informació i de quina manera . es
poden
fer
perfils
privats
o
públics.
- Les indirectes, que funcionen amb una persona que les
representa en forma de blog o foro, ja que no solen tenir un perfil
visible per a tothom, s’actualitzen de manera activa i els usuaris
seguidors d’aquests poden fer aportacions positives o critiques del
material que s’utilitza dins d’aquestes xarxes socials.
11. Riscos a les xarxes socials.
• Alguns dels riscos als que ens exposem son:
- Pederastes
- Ciberbullyng
- Usurpació dels comptes o identitats
- Estafes Virtuals
12. Impacte i importància
econòmica i social.
• Cada cop son mes les persones que tenen perfils personals o
professionals dins d’aquestes. Son gestionades majorment pels
usuaris així que podríem parlar d’un recurs autodidàctic amb
grans beneficis per als empresaris i consumidors.
Si parlem de l’àmbit social també, son aquestes les encarregades
de difondre tot tipus de moviments socials, polítics etc, amb
la eficàcia i rapidesa que no generen altres canals d’informació.
• Importància econòmica:
– Estalvi de màrketing.
– Facilitats en compres online .
• Importància social:
- Creen vincles entre els
usuaris, promovent el treball,
reforçant les campanyes de
marketing.
- Podem accedir amb un sol
click.
14. Conclusions
•
Millorats els aspectes bàsics, cal que ens fixem en la manera en la que hem
aconseguit no sol transmetre la informació de manera unidireccional, sinó
formar part del procés comunicatiu salvant les barreres del codi i amb un canal
únic facilitador i que aglutinés les formes més tradicionals amb les més
innovadores.
Els nous reptes són per suposat la millora constant i sobretot l'eliminació o
reducció dels problemes que el nou canal tecnològic ha comportat, la bretxa
digital, l'adaptació a un nou tipus comunicatiu, tant en el llenguatge com en els
medis emprats i la saturació d'informació de la mà de la manipulació són els
principals cavalls de batalla actual.
En aquest sentit els grups més vulnerables, com sempre són els menors, per
tant cal primer una identificació dels riscos, una anàlisi de les conseqüències,
la millora i la creació de barreres de protecció i una millor educació en l'ús
d'aquestes noves tecnologies.
Són molts els reptes als que ens enfrontem, però si una cosa ha demostrat la
raça humana, és que la seva determinació per comunicar-se d'una manera
directa i pràctica va de la mà del seu enginy. El fet comunicatiu a la nostra
societat reforça els vincles entre les persones que la conformem i com al llarg
de la història, ens avoca a canvis i evolucions encara més sorprenents i ràpids
donat el salt tecnològic de les últimes dècades.