1. LES PREGUNTES FONAMENTALS DE LA FILOSOFIA Iván García

2. PREGUNTES I PROBLEMES FILOSÒFICSAPRENDRE FILOSOFIA O APRENDRE A FILOSOFAR? - Podemconeixer les preguntes de la FILOSOFIA i reflexionar, la qual cosa ens fa aprendre a pensar i raonar

3. PREGUNTES I PROBLEMES FILOSÒFICS -El procés de pensar s’iniciaquanensformulem una pregunta i reflexiones sobre aquesta.

4. PREGUNTES I PROBLEMES FILOSÒFICS Trobemduesmodalitats de preguntes. 1- Les que contenenelsproblemesfonamentals sobre els que tracta la FILOSOFIA. 2- Les que es refereixen a l’activitat de pensar.

5. PREGUNTES I PROBLEMES FILOSÒFICSPREGUNTES QUE FORMEN EL CONTINGUT DE LA FILOSOFIA Les preguntes filosòfiquesmostren la curiositat que sentímpel que ensenvolta. Per exemple: Es infinitl’univers?

6. PREGUNTES I PROBLEMES FILOSÒFICSPREGUNTES QUE FORMEN EL CONTINGUT DE LA FILOSOFIA Tambéensformulem preguntes per coneixen’s a nosaltresmateixos. Per exemple: Perquèsóccomsoc?

7. PREGUNTES I PROBLEMES FILOSÒFICSCLASIFICACIÓ DE LES PREGUNTES FILOSÒFIQUES

8. PREGUNTES I PROBLEMES FILOSÒFICS Preguntes de les ètiquesaplicades: Orientació per afrontar problemes i preguntes com : -Injusticia de la destribució de la riquesa. (Es inevitable que hihagi pobres?)

9. PREGUNTES I PROBLEMES FILOSÒFICSPREGUNTES DE L’ACTIVITAT FILOSÒFICA Son preguntes d’aprendre a pensar. Ens conecta amb el dialegfilosòfic, que no es una altra cosa que un diàleg, peròamb la característica de que es reflexiona sobre unsvalors.

10. ALGUNRES PREGUNTES FILOSÒFIQUESPREGUNTES PEL COSMOS Són preguntes sobre l’univers, per exemple: Com es va crear l’univers? Christian Wolf: Introdueix el termecosmologia(part de la FILOSOFIA que estudia el mon en general)

11. L’ORIGEN DE L’UNIVERS

14. EL SENTIT, PROBLEMA O MISTERI? Problema: Situació en que hi ha alguna cosa desconeguda que s’ha de descobrir i implica dificultats. Misteri: No ens dificulta res, sinó que ens fa reflexionar per resoldre’l.

15. TIPUS DE RESPOSTA PER LA PREGUNTA PEL SENTIT

16. RELIGIÓ I SENTIT

17. LA PREGUNTA PER LA MORT La mort es el final de la vida A partir de la nostraconcepció de mortpodem definir la vida.

18. CONCEPTES DE VIDA Hi ha dos tipus de concepte de vida: -Conceptebiològic -Conceptefilosòfic

20. SENTIT DE LA MORT I TRANSCENDÈNCIA

21. EL MAL El mal es podria definir com la ausencia del bé. Hi a diferentstipus de mal: -Mal Metafisic -Mal Fisic -Mal Moral

22. EL MAL COM A INJUSTICIA Es possible que elshomesbonspateixin, algún delsdiferentstipus de mal, i a això se lianomenal’absurd que es el sofriment del just. Algunsfilosofs recorren al misteri per explicar-s’ho.

23. DEU I LA JUSTÍCIA Immanuel Kant: Ens explica la injusticia de que persones bonespaguininjusticies i que algunsmalvats no paguinelsseuscrims

24. LES PREGUNTES PER LA CIÈNCIA La ciència se separa de la filosofia i s’originendiferentsconceptes de ciència: La ciènciacom a un coneixementtotalment fiable, i la ciència que no distingeix entre la ciència moderna i l’antiga (mites, màgia).

25. LA CIÈNCIA: INDUCTIVISME Inductivisme: La cièncias’identifica am lo cert i fiable. El que no pot verificar-se, no es consideratcientífic. Per lo tant no es clarcomobtenirlleis científiquestotalmentvertaderes, ja que quasimai es verifiquen totselscassos posibles.

26. LA CIÈNCIA: INDUCTIVISME Es potdir per tant que allò que l’inductivisme defensa es només probable. Un exemple: No podem afirmar que totselsgoril·les tenen el pel marró, si no s’hacomprobat el pèl de TOTS el goril·les.

27. EL GIR HISTORICOSOCIOLÒGIC DE LA CIÈNCIA Thomas S. Kuhn: Proposa que es considericiènciaelsaspcteshistòrics i sociològics.

28. EL GIR HISTORICOSOCIOLÒGIC DE LA CIÈNCIA Es defineix a la comunitatcientificacom a un grup de científics que comparteixenteories, i la revoluciócientificacom a proces de substituir una teoria per una altra

31. LA PREGUNTA PER LA UTOPIA Definició actual de utopia: Alguna cosa es utopicaquan la volem pero es trobafora de les nostrespossibilitats per aconseguir-la. DefinicióGrega: No existent o irreal.

32. ORIGEN DE LA UTOPIA La utopias’iniciaquanesteminsatisfets i intentem buscar alternatives per trobar la satisfacció

34. FORMES D’UTOPIA EN LA HISTÒRIA Algunes formes utopiquessón per exemple: -Populars: Descriu un model de societat ideal, senseproblemes. -Clasiques: Descriu una societat justa. -Il·lustrades: Es centra en la bona educació per crear un bon ideal d’home. -Libertàries:Societat basada en la iniciativa priada i el mercat.

35. CRÍTICA AL PENSAMENT UTOPIC Des del plateòric(politics): -Impossibilitat de la sevarealització. - Condemna al totalitarisme: Per poder dur a termeaquestspensamentscaldria recorrer a la violència.

37. Intents de realitzar una societat igualitaria.

38. La utopia del mercat es inutilja que hi ha moltapobresa i misèria.

40. IDEA D’ UNA SOCIETAT JUSTA Actualment una societat justa ha de contenir dos aspectesbàsics. -Un nucliètic universal. -El contingututòpic.