EDAT MITJANA
S V a S XV
•La societat feudal
•Formes de poblament
•Regnes cristians i Al-Àndalus
•Els inicis de Catalunya.
•La Corona Catalanoaragonesa
•L’expansió de la Corona C.A
•Fi de la dinastia catalanoaragonesa

L’EDAT MITJANA
 Comença amb la caiguda de l’Imperi romà
 Acaba amb el descobriment d’Amèrica
PREHISTÒRIA EDAT ANTIGA E. MITJANA E. MODERNA EDAT
CONTEMPORÀ
NIA
3500000
3000 476 1492 1789 Ara
aC. d C..

LA SOCIETAT FEUDAL

FORMES DE POBLAMENT
La població vivia agrupada:
 al castell
 al monestir
 al mas o feu
 a la ciutat

CASTELLS I MONESTIRS
Alguns homes i dones dedicaven la seva
Els senyors feudals vivien als castells vida a servir a Déu: eren els monjos i les
que estaven emmurallats.La monges.Les seves tasques diàries es repar
distracció tien entre l’oració, el treball i l’estudi.
preferida dels nobles era la caça i la Els monestirs van ser centres culturals.
participació en torneigs.Acròbates i Al voltant dels monestirs hi havia camps
músics distreien els habitants del conreats per serfs. De fet els monjos eren
castell.Els joglars i trobadors com senyors feudals.

UN FEU MEDIEVAL
La majoria dels pagesos eren serfs. Vivien en petits pobles i granges, en
territoris que pertanyien a un castell o a un monestir (feu). Havien de
treballar la terra i pagar impostos al senyor feudal ( part de la collita).
Els pagesos es feien ells mateixos tot el que necessitaven.L’agricultura
depenia dels fenòmens naturals, passaven fam i patien malalties com
la pesta que causaven grans mortaldats.

LES CIUTATS MEDIEVALS
A partir dels s XI i XII l’agricultura
va millorar força i els pagesos van
poder començar a intercanviar els
seus productes. Els habitants de les
ciutats eren lliures (no depenien d’un
senyor feudal) . Així va néixer un nou
grup social : la burgesia. Les ciutats
estaven emmurallades, els carrers
estrets, bruts i sense clavegueram. Hi
vivien els mercaders i els artesans
que treballaven als tallers on feien i
venien els productes. Els artesans s’agrupa
ven per oficis en gremis que solien estar
en un mateix carrer

LA CAIGUDA DE L’IMPERI ROMÀ
A partir del s III d. C., l’Imperi romà tenia problemes:
 Econòmics
 Polítics
 Socials
 Religiosos
Pobles del nord i l’est d’Europa van aprofitar aquesta debilitat
per envair les terres de l’Imperi romà.
Els visigots es van establir a la Península Ibèrica al s V

LA INVASIÓ MUSULMANA
L’any 711 els sarraïns (musulmans procedents del nord
d’Àfrica) van derrotar els visigots i van conquerir bona
part de la Península Ibèrica que van anomenar
Al-Àndalus
sV
ig ots
s
Vi
II
VI
ss
aï n
rr
Sa

AL-ÀNDALUS
 La majoria dels habitants d’Al-Àndalus van adoptar:
la religió islàmica
l’idioma àrab i
els costums musulmans
 Era una societat fonamentalment urbana
 També van desenvolupar una pròspera agricultura
 D’ells hem heredat el paper, la numeració aràbiga i la pólvora
 Els sarraïns eren un poble ric,amb costums refinades i eren
cultes.

FORMACIÓ DELS REGNES CRISTIANS
Entre els segles VIII i X els habitants del nord de la
Península que no havien estat ocupats pels musulmans
van anar creant comtats i regnes independents

ENTRE ELS MUSULMANS I ELS
FRANCS
Els sarraïns van arribar fins als Pirineus, al límit del regne cristià
dels francs. Carlemany (rei dels francs) va expulsar els musulmans
del nord de Catalunya i va crear una franja fortificada anomenada
MARCA HISPÀNICA. Els comtes catalans per aquest ajut del
rei franc, li juraven fidelitat.
REGNE FRANC
MARCA H
IS PÀNICA

LA CATALUNYA VELLA: ELS COMTATS
CATALANS
 La Marca Hispànica comprenia una sèrie de comtats que depenien
dels reis francs. Aquests territoris anaven dels Pirineus fins al riu
Llobregat i es coneix com la CATALUNYA VELLA.
 Al s X el comte de Barcelona va trencar el jurament de fidelitat al
rei franc perquè no va tenir el seu ajut i poc a poc els comtes es van
anar declarant independents i així va néixer Catalunya.
La Catalunya Vella

LA CATALUNYA NOVA: EL DOMINI MUSULMÀ
 La resta del territori català va restar sota domini
musulmà fins al s XII. Aquestes terres comprenien des
del Llobregat fins a l’Ebre i es coneixen com la
CATALUNYA NOVA

FORMACIÓ DE LA CORONA
CATALANOARAGONESA
 Al s XII el comte de Barcelona i la filla del rei
d’Aragó es van casar i van formar la corona
catalanoaragonesa.
RAMON BERENGUER IV PERONELLA
CORONA CATALANOARAGONESA
Tenien un rei comú però mantenien les lleis i les institucions
pròpies de Catalunya i d’Aragó

L’EXPANSIÓ DE LA CORONA CATALANOARAGONESA
El nou regne disposava d’un exèrcit molt poderós.
 Ramón Berenguer IV va poder conquerir la resta de terres de Catalunya
als musulmans.
 Al s XIII Jaume I el conqueridor va conquerir les illes de Mallorca i
Eivissa i el regne de València.
 Als s XIV i XV la corona catalanoaragonesa va incorporar Nàpols,
Sardenya, Sicília i les regions gregues d’Atenes i Neopàtria

FI DE LA DINASTIA CATALANOARAGONESA
 Al s.XV l’’últim rei de la dinastia catalanoaragonesa
Martí l’Humà va morir sense descendència.
 Els representants dels tres regnes ( Catalunya, Aragó i
València) van optar pel rei Ferran I de la dinastia
dels Trastàmara.
 El seu nét Ferran II es va casar amb Isabel II de
Castella i així es van unir les dues corones ( la
catalanoaragonesa i la de Castella).

ESGLÉSIES I CATEDRALS A L’EUROPA CRISTIANA
Esglésies Romàniques Catedrals Gòtiques
S. XI i XII S. XIII XIV XV
Murs gruixuts Murs més alts i prims
Poques finestres Amplies finestres amb vitralls
Esglésies d’aspecte massís Esglésies esveltes
Arc de mig punt Arc apuntat
Esglésies fosques Esglésies clares
Façanes decorades amb relleus i Façanes decorades amb relleus i
escultures escultures
Les parets interiors amb Les parets interiors no tenien
pintures murals pintures murals
Esglésies fora de les ciutats Catedrals dins de les ciutats

CONSTRUCCIONS MEDIEVALS

COMPARACIÓ D’UNA ESGLÉSIA ROMÀNICA I UNA
CATEDRAL GÒTICA

MÉS CONSTRUCCIONS MEDIEVALS

MÉS CONSTRUCCIONS MEDIEVALS

UNA MESQUITA I UN CASTELL MUSULMÀ
Els musulmans han de complir una sèrie d’obligacions:
•Resar 5 vegades al dia
•Dejunar el mes del ramadà
•Practicar l’almoina
•Pelegrinar una vegada a la vida, si és possible, a la ciutat sant
de la Meca

EDAT MITJANA