1. UN VIATGE PER AUSTRALIA
Projectes globalitzadors des de les ciències socials en l’Educació Infantil
Grup 1: Patricia Delgado, Silvia San Nicolás, Laura Sánchez, Cristina Valdivieso
Tutor: JaumeCabanes
19/05/2016UAB

2. “Els projectes són l’aventura
de construir cada dia una experiència d’aprenentatgesingular”
Perspectiva Escolar. Publicació de Rosa Sensat. Octubre 2007. Número 318.
Els Projectes de Treball.
1

3. ÍNDEX
1.INTRODUCCIÓ 3
2. PUNT DE PARTIDA 5
3. COM EL PORTEM A TERME? 6
1. Metodologia 6
2. Objectius capacitats, i currículum 8
3. Paper mestre i equip docent 10
4. Participació de les famílies 10
4. PROCÉS D’IMPLEMENTACIÓ 12
1. Activitat inicial 12
2. Activitats que es desenvoluparan durant el projecte 13
3. Activitats final 24
4.3.1 Producte final 24
5. EVIDENCIES D’APRENENTATGE 26
6.CONCLUSIONS 28
ANNEX 29
ANNEX 1 30
ANNEX 2 32
ANNEX 3 33
2

4. 1. INTRODUCCIÓ
Projectes globalitzadors des de les ciències socials en l’Educació Infantil és una
assignatura que ens ha aportat una nova visió d’ensenyar i formar persones
autònomes icrítiques.
El present treball vol reafirmar i posar en pràctica tots els coneixements assolits durant
l’assignatura, a més de fomentar la creativitat a l’hora de crear projectes atractius i
dinamitzadors per a l’etapa d’infantil, que motivin els infants a aprendre de forma
autònoma, respectant els seus ritmes i les seves inquietuds; de tal manera que
experimentin i facin recerca per la pròpia voluntat d’aprendre i no perobligació.
De les modalitats ofertes per a la realització del treball final hem decidit escollir l’opció
de crear el nostre propi projecte per a l’educació infantil. El motiu de tria ha estat
perquè ens sembla una manera interessant de poder englobar tot el que hem treballat
durant l’assignatura, a més de posar en pràctica la taula sobre els projectes que hem
anat modelitzant durant tot aquest temps; per tal de comprovar, en la pròpia vivència,
si aquesta valdria per a un futur. També, pel fet de ser una innovació educadora que
cada vegada més s’està implementant a les aules, ja que els resultats són molts
òptims.
Per desenvolupar el projecte hem decidit utilitzar una situació hipotètica plantejada
per nosaltres i basada en la nostra experiència amb un fet molt important dels
aprenentatges diaris a l’aula, el llibre de “Mi escuela sabe a naranja”amb el que hem
après maneres interessants de fer una classe a partir d’una mestra i el seu dia a dia a
l’aula, una situació fonamental en el nostre futur com a docents. Per al grup la
representació del capítol 7 ha tingut un gran pes, tant en la construcció de
l’aprenentatge com en el factor emocional; i és per això, que hem decidit crear un
projecte amb una temàtica relacionada amb aquest, un viatge a un país concret:
Austràlia.
Aquest projecte va destinat al segon cicle d’Educació Infantil, concretament a l’edat de
5 anys on els infants aprenen a partir de la vivència i es pot veure un gran progrés
evolutiu de la percepció: identificant i associant moltes més dades del món exterior
rebudes a través dels diferents sentits o de la investigació. Les respostes dels infants
3

5. sempre són molt diferents de les expectatives dels adults, per tant, tot el projecte es
basa en un seguit d’idees preconcebudes que a mesura que es van realitzant amb els
infants hauran d’anar-se revaluant contínuament, per ser fidels als interessos i
inquietuds delsalumnes.
El nostre paper com a docents en el procés serà acompanyar, estimular i motivar als
infants, afavorir el diàleg i la comunicació, donar suport i, guiar i ajudar sempre que els
infants ho demanin i ho necessitin, però sempre tenint en compte el respecte de la
seva autonomia com a persones i sobre el seu aprenentatge.
L’alumne, per tant, esdevé el protagonista del seu propi aprenentatge i ho fa de
manera significativa, des del principi són els encarregats de decidir allò que volen
treballar, i serà una decisió presa cooperativament, per tal de decidir entre tots en què
es centren i que volensaber.
Per concloure amb aquesta petita introducció, dir que a través d’aquest projecte es
pretén aconseguir i afavorir l’aprenentatge des d’una perspectivaconstructivista.
4

6. 2. PUNT DE PARTIDA
Aquest projecte sorgeix durant una conversa amb els infants, a partir de l’emissió de la
pel·lícula “Buscando a Nemo”. A partir, d’aquest fet surten moltes inquietuds, per
saber on era l’escenari de la pel·lícula, si hi existien tortugues així de grans, si hi ha
peixos de diferents colors, entre d’altres; i veient l’interès dels infants es decideix tirar
endavant amb aquestesidees.
Durant la conversa també van sorgir altres temes relacionats amb la idea principal. Per
poder fer una votació els van escriure tots a la pissarra. I aquests són el que van sortir:
- “Buscando a Nemo”, la pel·lícula
- Peixos
- Tortugues
- Danses i menjars tradicionals del lloc queapareix
- Elmar
Per tenir en compte les opinions de tothom es fa un consens, entre la mestra i el grup
classe, per poder englobar tots els temes. El país que reuneix tots aquests requisits és
Austràlia i d’aquesta manera es decideix investigar aquestlloc.
Per decidir si el projecte s’inicia o no, s’analitzarien alguns aspectes. En un primer
moment, veiem que el projecte és molt llunyà, ja que és un lloc que no es pot anar ha
visitar amb facilitat, que no és massa conegut pels infants i que els hi pot costar
d’imaginar. Però, s’intentarà aconseguir portar Austràlia a l’escola, ja que la seva
implicació és màxima i la seva motivació també. Les famílies podran participar en tot
aquest procés, podran ajudar per poder obtenir experiències directes imanipulatives.
El projecte és atractiu pels infants perquè: (1) sorgeix de la seva pròpia motivació, (2)
pot englobar diverses de les aportacions anteriors, (3) es tractarien totes les àrees del
currículum, (4) es treballarien de forma multidisciplinària, (5) es realitzarien
dinàmiques dintre i fora de l’aula, (6) es farien partícips a les famílies i a tota la
comunitat educativa, (7) esdevindria un aprenentatge globalitzador, autònom i
significatiu, (8) es coneixeria la cultura i les tradicions del país, etc.
5

7. 3. COM EL PORTEM A TERME?
3.1 Metodologia
Les activitats d’aquest projecte es programarien, majoritàriament, per grups d’experts
treballant la cooperació, la coeducació, les habilitats socials, mitjançant diferents
suports provocant aprenentatges individuals, i a la vegada col·lectius A més, per
desenvolupar les diferents dinàmiques es proporcionaran les eines i materials per
potenciar l’expressió dels diferents sistemes de llenguatge (plàstic, matemàtic,
científic,etc).
Com centrarem la investigació?
El projecte es treballarà a partir de l’intercanvi que es produeixi durant les converses, ja
que és clau en cadascuna de les activitats i la descoberta i l’experimentació en
l’assignació de tasques, concretament, amb el grup d’experts, com dèiem
anteriorment, que permet fomentar la cooperació i que tothom es senti reconegut
durant la realització de les activitats.
Els recursos que emprarem per aprofundir en la recerca sobre Austràlia són: Recursos
TIC, objectes i materials típics, visites i sortides i la contribució de les famílies. Aquests
recursos ens permetran aportar molta informació per anar resolent les nostres
inquietuds, a més de poder experimentar en primera persona i autònomament.
- Gestió de les converses
Les converses seran una dinàmica que s’aniran repetint al llarg de les propostes.
Aquestes seran importants des de l’inici del projecte, ja que el projecte sorgeix partir
d’aquí. També serà una ajuda per adonar-nos de les inquietuds i neguits dels infants.
Durant el procés i fins al final, podrem anar veient que han après i que volen aprendre,
com ho han fet, per on volen continuar el projecte, les seves motivacions, etc.
A partir de les converses es poden anar plantejant noves preguntes o reptes, a més
d’anar explicant les experiències i compartir els coneixements, les interpretacions, etc.
Per tal, d’elaborar conclusions comunes.
6

8. La gestió de les converses durant el projecte serà a través de torns de paraules,
respectant sempre les opinions de tothom i fomentant l’escolta activa. La mestra anirà
anotant tot el que aporten els infants; tant idees com dubtes, inquietuds, hipòtesis,
entre d’altres. Per tal de crear un vincle més potent i una millor comunicació, les
converses seran en rotllana per poder estimular la participació de tothom i la
complicitat demirades.
L’objectiu d’aquestes converses serà explicar les experiències que van vivint, les
reflexions, els punts de vista de cadascú, el recorregut del procés, que van aprenent, si
tenen noves preguntes, etc, amb la finalitat de fer més enriquidor el seuaprenentatge.
- Definició del producte final
La mestra preparà un conjunt d’imatges i diferents formes de com es realitza un
producte final. Amb la intenció de què els infants, posteriorment, siguin els
encarregats de seleccionar per votació allò que voldranfer.
El producte final es basarà en un recull a través d’unes caixes expositores amb
fotografies, ja que és un material que podrà reunir tothom fàcilment.
S’exposarà l’últim dia, amb la finalitat de veure la construcció d’aprenentatge que han
anat creant dia a dia durant el projecte. També tindran d’altres productes finals que
aniran obtenint durant la investigació i la creació, com per exemple les maquetes.
Seguiment del projecte
Per a poder fer un seguiment de tots els avenços que fan els infants a mesura que
evoluciona el projecte s’utilitzarà el diari com a font per a documentar tot el procés.
Escollim el diari perquè és una forma molt visual de què tant els infants, com les
famílies facin un seguiment. Fins i tot creiem que és adequat perquè les famílies s’ho
puguin portar a casa quan vulguin i poder ampliar amb petites explicacions i
fotografies. També podran veure el que s’ha anat fent a l’escola, visualitzar els avanços
donats a l’aula,etc.
Concretament, cada setmana es farà una nova entrada, per plasmar les activitats més
rellevants que han fet als infants i a més poder seguir l’evolució.
7

9. El diari estarà en dos formats: en paper, a l’aula, i digital. De tal manera que les famílies
que no tenen l’oportunitat d’entrar a l’escola pugui també seguir l’evolució d’aprop.
D’aquesta manera, el format digital també permet la introducció de petits vídeos, com
dèiem abans, de moment important sobre la descoberta dels infants.
3.2 Objectius capacitats, i currículum
Pel que fa les àrees, els objectius i capacitats del currículum que es poden treballar són
les següents:
Objectius:
- Aprendre a ser i actuar d’una manera cada vegada més autònoma
- Aprendre a pensar i acomunicar
- Aprendre a descobrir i teniriniciativa
- Aprendre a conviure i habitar el món
Capacitats:
- Identificar-se com a persona i conèixer les seves necessitats i possibilitats.
- Sentir que pertany a un grup socials, participant-hi activament i utilitzant els
hàbits, actituds irutines.
- Aprendre amb i a través dels altres, gaudir de la relació i integrar-se en el grup.
- Observar i experimentar en l’entorn amb curiositat i interès.
- Fer-se preguntes que impulsin a la comprensió del món natural, social, físic i
material.
- Conèixer experiències, històries d’altracultura.
- Comunicar i representar aspectes de la realitatviscuda.
- Comprendre les intencions comunicatives d’altres infants i persones adultes
- Desenvolupar habilitats de comunicació, expressió, comprensió i representació
per mitjà de diferentsllenguatges.
Àrees:
Cal esmentar que treballar per projectes i concretament aquest comporta una relació
entre les tres gransàrees:
8

10. - Descoberta d’un mateix i dels altres
Autoconeixement i gestió de les emocions:
- Expressió de les pròpies emocions
- Actitud d’esforç i iniciativa per resoldre diferentssituacions Joc
imoviment:
- Exploració de moviment en relació amb un mateix, objectes i els
altres.
Organització progressiva de lalateralitat:
- Experimentació i interpretacions desensacions
- Comprensió i valoració de normes dejocs
Autonomia personal i relacional:
- Participació en la cura de manteniment dels objectes i espais
col·lectius
- Iniciativa per fer propostes, comunicar experiències i participar
activament en la presa dedecisions
- Seguretat i confiança en les pròpies possibilitats d’aprenentatgei
satisfacció dels progressosassolits
- Descoberta del’entorn
Exploració del’entorn:
- Observació i identificació de diferents elements de l’entorn:
materials, objectes, animals,plantes…
- Observació de la diversitat de costums
- Respecte pels elements de l’entorn natural i social
Experimentació i interpretació:
- Curiositat i iniciativa per la descoberta, per fer-se preguntes,
cercar informació de diferents fonts, compartir-les amb els
companys de classe, i organitzar-la en diferents models
- Comunicació i llenguatges
Observar, escoltar iexperimentar:
9

11. - Sensibilitat i interès per l’escolta, l’observació i l’exploració
- Participació i escolta activa en situacions habituals de
comunicació, com per exemple converses, contextos de joc,
activitats relacionades amb lacultura
Parlar, expressar i comunicar:
- Interès per compartir interpretacions i coneixements
- Utilització d’estratègies per fer-se comprendre i per comprendre
alsaltres
- Utilització de les TIC
3. Paper mestre i equip docent
Pel que fa el paper de la mestra serà totalment de guia i d’orientadora dels diferents
dubtes que els infants puguin tenir. A més, d’elaborar i avaluar el projecte amb els
criteris curriculars del segon cicle d’educació infantil, tant les àrees, com els continguts
i objectius. La mestra haurà de preparar els materials i/o objectes que es necessitin per
les diferents dinàmiques i podrà demanar ajuda a les famílies si fes falta
L’equip docent haurà de facilitar suport perquè el projecte pugui tirar endavant,
facilitant coneixements, aprenentatges, experiències i materials. Aquest equip és
responsable del seguiment de l’alumnat i establirà les mesures necessàries per a la
millora de l’aprenentatge delsinfants.
Concretament, l’equip de cicle col·laborarà per prevenir dificultats d’aprenentatge que
puguin presentar-se i compartirà tota la informació que calgui per treballar de manera
coordinada en el compliment de les sevesfuncions.
4. Participació de les famílies
A més, un cop hem establert entre tots el tema d’investigació que volem realitzar,
comuniquem a les famílies a partir d’una reunió i una carta, el que portarem a terme
durant uns dies a la classe. Per tal de què les famílies siguin partícips i s’impliquin
totalment amb el projecte. Com per exemple, demanant que s’involucrin en el tema
del diari, que recullin informació, que vinguin a fer xerrades del tema, que ens puguin
ensenyar menjars, roba, animals típics d’Austràlia, entre d’altres. Gràcies a aquesta
10

12. col·laboració, també, millorarem el vincle afectiu família/ escola i, d’aquesta manera,
farem que els infants s’endinsin més en el tema, fins que al final acabin sent experts.
De vegades la professió o la procedència del pare i la mare esdevé una font
d’informació molt enriquidora que farà que molts dubtes, hipòtesis o preguntes que
tenen els infants es resolguin d’una manera totalmentinteractiva.
Aquesta interacció escola-família, fa que el projecte no sigui tan sols un propòsit de
l’escola, sinó que implica a la família d’una manera totalment activa iviva.
11

13. 4. PROCÉS D’IMPLEMENTACIÓ
Les activitats s’aniran desenvolupant respectant el ritme i els interessos dels infants i
tindran com a objectiu poder comprovar i aprendre sobre Austràlia i les seves
inquietuds vers aquestpaís.
En aquesta fase treballarem totes les seves curiositats, a través de dinàmiques
enriquidores i vivencials que els permetran explorar, descobrir, fer-se noves preguntes i
resoldre les possibles hipòtesis. Per fer-ho possible es realitzaran activitats inicials per
saber des d’on es parteix, activitats de desenvolupament on posaran en marxa tota la
investigació i activitats finals per tancar i valorar tot elprocés.
4.1 Activitat inicial
Per tal de començar a investigar es proposarà com a primera activitat i punt de partida
un joc a l’aula semblant al “Pasa palabra” però amb imatges on es descobriran els
coneixements previs dels infants sobre Austràlia, tots els seus interessos i el que
voldrien descobrir i treballar durant elprojecte.
Observarem que saben sobre els peixos típics de la zona, que és un país on es practica
el surf, que la seva capital és Sidney,etc.
Després entre tots podran debatre sobre les diferents idees que van sorgint i es
destacaran algunes preguntes per a investigar, i hipòtesis individuals i col·lectives que
es van formulantcom:
- Quin tipus de vegetació trobem a Austràlia?
- Quins animals són típics en aquestazona?
- Tenen alguna dansatradicional?
- Que és el que més coneix el món d’Austràlia?
- Com s’elaboren alguns dels seus plats típics?
Per poder treballar i assolir aquestes premisses es realitzaran activitats manuals, visites
de camp, fotografies, manipulació d’objectes, entrevistes amb especialistes, entre
altres dinàmiques que vagin sorgint, amb la idea també de què es vagi creant el
producte final que ens permetrà visualitzar tot el que s’ha anat aprenent durant la
investigació il’exploració.
12

14. 4.2 Activitats que es desenvoluparan durant el projecte.
Activitats a l’escola
13
TÍTOL DE L’ACTIVITAT: Ens endinsem a Austràlia!
OBJECTIUS/ REPTES: Conèixer la vegetació delpaís.
Identificar els animals típics de la zona.
GESTIÓ DE L’AULA Petits grups (4-5 persones) i gran grup
MATERIALS - Capses decartó
- Pintura blava, marró, verda i negra
- Cartolinablanca
- Imatges seleccionades pels infants dels animals i
laflora
- Animals 3D
METODOLOGIA Per començar estem interessats en saber com són els
paisatges d’Austràlia i quins tipus d’animals hi viuen en
aquest (dues de les nostres primeres preguntes del
projecte).
Dia 1: Organitzem la classe en grups d’experts d’entre 4-
5 persones, per tal de fer una recerca sobre el tema.
Primer dividim quin aspecte busca cada grup per després
compartir la informació amb la resta. Per fer aquesta
tasca anem a l’aula d’ordinadors i, també demanem
ajuda a les famílies. Seleccionem algunes imatges
rellevants per poder compartir els coneixements de
manera visual amb els altres.

15. Dia 2: Compartim la informació en gran grup a través
d’unes petites exposicions on detallem el que hem
trobat. I fem una conversa on decidim fer una maqueta
del país. Finalment, creiem que no podríem fer una amb
totes les ciutats perquè Austràlia és molt gran i per
votacions escollim fer la ciutat de Sidney (capital
d’Austràlia), la seva fauna i la seva flora.
Dia 3: Comencen a elaborar la maqueta a través d’una
caixa de cartó pintada amb les tonalitats del paisatge i
amb imatges que hem seleccionat amb anterioritat i
recreem la ciutat durant diversessessions.
De mica en mica anem afegint detalls que van portant els
infants i les famílies per a la nostra representació, com
per exemple, animalsfísics.
TÍTOL DE L’ACTIVITAT: Coneixem el més emblemàtic de la capitald’Austràlia
OBJECTIUS/ REPTES: Reconèixer els monuments de la ciutat de Sidney més
significatius.
GESTIÓ DE L’AULA Petits grups (4-5 persones) i gran grup
MATERIALS - Fusta
- Pinturablava
- Cartolinablanca
- Base del’òpera
- Puzle3D
14

16. METODOLOGIA Com estem molt entusiasmats amb la nostra maqueta
decidim crear noves construccions per a aquesta. En una
petita conversa un infant parla de què a la pel·lícula de
Nemo de fons sortia un edifici blanc de Sidney que la seva
mare li va dir que era molt conegut i comencen la
investigació peraquí.
Un altre cop per grups d’experts ens informen que és el
més conegut a la ciutat de Sidney, i en aquesta recerca
descobrim que l’edifici blanc és l’òpera de Sidney i ens
agrada molt així que decidim reproduir-la. També
descobrim que a prop es troba un pont molt gran i molt
bonic i per unanimitat també decidim recrear aquesta
construcció.
I entre tots a les estones de mig grup ens posem mans a
l’obra! Un cop acabades les maquetes i col·locades al
nostre paisatge investiguem per a què utilitzen aquests
edificis i amb què estan construïts en realitat.
La maqueta de l’Òpera de Sidney la construïm a través
d’una base de fusta que pintarem de color blau.
Enganxarem una base i a partir d’aquí, amb cartolina
blanca anirem realitzant les “onades blanques” que
simulant els arcs de la construcció.
I la del pont de Harbour Bridge a través d’un puzle 3D que
ens porta a l’aula la família d’uninfant.
15

17. TÍTOL DE L’ACTIVITAT: Descobrim per a que serveixen aquest materials
OBJECTIUS/REPTES: Conèixer materials típicsd’Austràlia
GESTIÓ DE L’AULA Tot el grup
MATERIALS - Boomerang
- Pilota derugby
- Criket
METODOLOGIA Aquesta activitat consistirà en què la mestra portarà
aquest material a l’aula i els infants s’ho trobarien allà
amb tres cartells dels noms dels materials desordenats.
Tot seguit, es dividiria en tres grups i cada un tindria un
material, i ells haurien de buscar informació per tal de
relacionar el material amb la paraula i saber per a què
serveix. Tot seguit aniríem a la biblioteca de l’escola per
buscar als llibres i enciclopèdies informació, i també a
l’aula d’informàtica per buscar a internet.
Tot seguit, i cada grup exposaria la informació i el que
han aprés als altres.
Seguidament aniríem al pati per tal de posar en pràctica
els tres jocs més practicats a Australià adaptant-lo a
infants de 5/6anys.
La mestra faria fotos durant tot el procés per tal de
documentar a les famílies que han après.
16

18. TÍTOL DE L’ACTIVITAT: DJAPI (Primera part d’una dansa d’iniciació aborigen)
OBJECTIUS/REPTES: Aprendre sobre la cultura aborigend’Austràlia
GESTIÓ DE L’AULA Tot el grup
MATERIALS Vídeo de youtube i pintures de cara, blanques i
vermelles.
Enllaç:https://goo.gl/CzoRyB
METODOLOGIA Per poder parlar de les danses típiques, els instruments i
els vestits posaríem aquest vídeo. Després de veure el
vídeo, explicaríem que això és un ritual d’iniciació a una
tribu a Numbulwar. Tant homes com dones es pinten la
cara, mans i tors amb dissenys del clan i ballen pel noi o
noia (ha de tenir al voltant de 9 anys) que s’inicia a la
tribu, el qual seu entre la gent gran del clan que canta i
toca els instruments.
L’activitat que es faria seria la creació d’una dansa per
iniciar algú a la nostra aula. Demanaríem a una mestra
d’altra classe o a altra persona de l’escola que fes
d’iniciat, i l’aula es dividiria en un grupet que fa de
músics i altre que fa deballarins.
La mestra intentaria portar alguns dels instruments típics
clapsticks o didjeridú. Pintaríem la cara i mans dels
infants i crearíem alguna coreografia basant-nos en els
passos que hem vist alvídeo.
17

19. Visita de l’experta cuinera
Metodologia
S’utilitzarà el recurs d’una persona experta per aprofundir sobre alguns plats típics
d’Austràlia.
En aquest cas l’expert serà una cuinera que té molts coneixements sobre la
gastronomia Australiana i ajudarà a realitzar un plat típic i senzill.
Primer es farà una rebuda, després la cuinera introduirà el tema dels aliments i
gastronomia del país que s’està treballant, i finalment es realitzarà el plat típic entre
tots.
Es prepararà la visita amb els infants recopilant tots els coneixements que ja es tenen
sobre el tema, i el que ens agradaria descobrir. Per aquest motiu es realitzaran
converses i es prendrà nota de totes les idees que voldran que surtin en unacartolina.
Objectiu
Aquesta visita tindrà com a objectiu resoldre la curiositat dels infants sobre la
gastronomia d’Austràlia, a més d’altres interessos o inquietuds.
Comunicant-nos amb l’expert
Ens posarem en contacte amb la persona que hem citat anteriorment per via
telefònica i via e-mail confirmarem les dates en què podrà assistir-hi. Un cop es
confirmi tot es farà una circular per avisar a les famílies.
Material
El material que necessitarem per elaborar les preguntes o altres curiositats de cara a la
visita seran: papers, llapis i una càmera de fotos per enregistrar aquestsmoments.
18

20. TÍTOL DE L’ACTIVITAT: Què mengen els australians?
OBJECTIUS/REPTES: Conèixer la gastronomiad’Austràlia
GESTIÓ DE L’AULA Tot el grup
MATERIALS - 20 llesques de pa de motlle
- 1 pot de confeticomestible
- 1 pot demantega
- 1 pa de pessic per 20 persones
- Xocolata desfeta
- 1 pot demelmelada
- Ratlladura decoco
- Plats deplàstic
- Utensilis decuina
METODOLOGIA Per conèixer la gastronomia d’Austràlia tindrem la
visita d’una cuinera experta en els platstípics.
Ens mostrarà i ens explicarà diferents plats i podrem
veure diferents fotografies perquè sigui més fàcil
d’entendre.
A continuació, escollim dos plats per realitzar-los a la
cuina del’escola.
Aquestssón:
Lamington
El Lamington es coneix com un dels postres nacionals
d'Austràlia . Es tracta d'un pa de pessic esponjós en
forma de quadrat que es sol recobrir amb xocolata i
19

21. coco ratllat. També els serveixen amb melmelada de
maduixa o crema. És tan popular que el 21 de juliol es
va designar el 2006 com el Dia Nacional delLamington.
FairyBread
El Fairy Bread és un element imprescindible en les
festes d'aniversari pels nens i nenes australians/es. Es
compra pa de motlle, es tallen en triangles, l'unten
amb mantega o margarina i després ho cobreixen de
confeticomestible.
Seguirem els passos que fa la cuinera i l’educadora
ajudarà alsinfants.
Un cop tinguem els dos plats els recollirem en una
safata i farem un petit berenar per saber si ens
agraden o no i comentar la nostravivència.
20

22. Visita de l’expert en surf
Metodologia
Un altre expert que vol compartir la seva experiència amb els infants és el un surfista.
Aquesta persona té molts coneixements sobre el mar, els animals que hi viuen, l’esport
que més es practica a Austràlia, entre d’altres. Per fer la visita més especial i dinàmica,
la persona portarà una taula de surf i mostrarà com es practica aquest esport , deixant
que els infants també puguin interaccionar i aprendre.
L’itinerari que es portarà a terme serà elsegüent:
- Benvinguda de l’expert a l’aula
- Explicació dels coneixements de l’expert
- Activitat de fersurf
- Torn de preguntes o inquietuds
- Acomiadament del’expert
Objectiu
Els infants podran gaudir d’una nova experiència i ampliar els seus coneixements.
Comunicant-nos amb l’expert
Ens posarem en contacte amb la persona que hem citat anteriorment per via
telefònica i via e-mail confirmarem les dates en què podrà assistir-hi. Un cop es
confirmi tot es farà una circular per avisar a les famílies.
Visita d’un familiar
Un altre expert que es convidarà serà el d’un familiar d’un dels alumnes que ha viscut a
Austràlia.
El que es pretén amb aquesta visita és que relati la seva experiència, com és Austràlia,
quin és l’idioma que es parla, etc. En aquest moment els infants també podran posar
en pràctica els seus coneixements i preguntar-li o afirmar els aprenentatges que han
anat adquirint durant aquestsdies.
La programació d’aquesta visita a l’aula serà lasegüent.
21

23. - Se li farà una benvinguda a l’aula
- L’expert explicarà tot el que desitgi delpaís
- Els infants tindran un torn de preguntes
- Finalment, acomiadament de l’expert.
Objectiu
Respondre algunes de les preguntes que es van fer els infants en la fase inicial del
projecte.
Comunicant-nos amb l’expert
Ens posarem en contacte amb la persona que hem citat anteriorment per via
telefònica i via e-mail confirmarem les dates en què podrà assistir-hi. Un cop es
confirmi tot es farà una circular per avisar a lesfamílies.
Activitats fora del’aula
Per fer el projecte més atractiu i dinàmic s’organitzaran diferents sortides.
Sortida a l’Aquàrium
Una de les sortides previstes serà a l’aquàrium, ja que en aquest lloc podrem
comprendre i visualitzar amb més facilitat alguns animals típics d’Austràlia. També
propiciem noves experiències que els apropen a la realitat onviuen.
Prèviament trucarem a l’establiment i demanarem informació sobre les dates en què
podem anar i l’horari. Reservarem el dia i donarem una aproximació de nombre
d’infants que aniran. Un cop ho tinguem tot confirmat donarem una paga i senyal i una
setmana abans de la data acabarem de pagar la quota que ensdemanin.
Els educadors que assistiran a l’excursió faran una recerca d’informació sobre el lloc,
analitzaran les activitats que es poden fer, que es vol observar, quin recorregut s’ha de
seguir, i finalment, es farà una visita prèvia, per tal de viure i analitzar de primera mà
tota la informaciótrobada.
Els acompanyants que realitzaran l’excursió seran: dues educadores i deixarem dues
places obertes per si algun familiar vol participar, en el cas que no vinguessin
necessitaríem dues educadores més.
22

24. Per realitzar aquesta sortida contractarem el servei de transport d’autocars, ja que els
infants són molt petits i l’aquàrium es troba lluny de l’escola. El nombre de places que
necessitarem serà d’aproximadament 30 persones comptant amb: infants, educadores
i amb alguns familiars voluntaris que vulguinparticipar.
El preu estipulat per l’excursió de l’aquàrium serà d’uns 7 euros per infant. En aquest
pressupost s’ha tingut en compte les entrades dels infants, el lloguer de l’autocar i les
entrades de les educadores ifamiliars.
Finalment, passarem una circular a les famílies informant-los de l’excursió, de la data
que es realitzaria i del preu. També hi haurà un apartat al final de la circular on estarà
l’autorització que hauran de firmar les famílies i retornar a l’escola.
La sortida es realitzarà al matí i tindrà el següent itinerari:
- Arribada a l’aquàrium a les 10h, dos professionals que hi treballen allà recullen
algrup
- Es deixen les pertinences en unasala.
- Fan una petita ruta per veure els diferents peixos que hi ha i en especial, els
que trobaríem a Austràlia, peixos tropicals.
- Es torna a la sala a recollir les pertinences.
- Acomiadament i tornada a l’escola.
Un cop s’hagi fet la sortida es farà un recull de tota la informació que ens han aportat i
la posarem en comú amb la resta de companys. D’aquesta manera no solament hauran
après nous coneixements sinó que també s’hauran endinsat més en eltema.
Sortida alZoo
El motiu pel qual s’escull anar al zoo és perquè poden vivenciar els seus coneixements,
adquirir noves experiències que siguin reals, properes i significatives.
La sortida al Zoo s’organitzarà de la mateixa manera que la de l’Aquàrium. El preu
estipulat per l’excursió serà de 4,5€, tenint en compte el lloguer de l’autocar, l’entrada
al zoo, les educadores i familiars queacompanyin.
L’itinerari que es seguirà serà elsegüent:
23

25. - Arribada al zoo a les 10h, dos professionals que hi treballen allà recullen al grup
- Es deixen les pertinences en unasala.
- Es realitza una petita ruta per veure els diferents animals que hi ha i en
especial, els que trobaríem a Austràlia.
- Es fa un petit taller de classificació d’animals.
- Es torna a la sala a recollir les pertinences.
- Acomiadament i tornada a l’escola.
Materials i accessoris per a la sortida i treball de camp
Per prepara correctament les diferents excursions les educadores aniran amb càmeres
d’enregistrament per captura els moments més essencials de l’excursió i alguns dels
elements queveiem.
Organitzar els nens i nenes
Tot el grup anirà junt i amb les 4 responsables de la sortida. Cadascuna es farà càrrec
d’uns 7 infants que aniran amb una insígnia al coll decolor.
El total de grups que sortiran serà de 4, utilitzant així quatre colors diferents per
identificar els subgrups. Els colors seran: blau, vermell, groc i verd. D’aquesta manera
queda molt més visual per la mestra identificar als infants i de comptar-los a una
primeraullada.
A més de la insígnia de color també portaran un identificador amb el nom de l’infant
una fotografia seva de carnet i l’escola a la què pertany. D’aquesta manera, si algun
infant es perd, els responsables del lloc el poden identificar i trucar.
4.3 Activitatsfinal
4.3.1 Productefinal
Durant totes les activitats com hem dit anirem fent fotografies per tal de crear les
nostres caixes expositores que ens ajudaran a visualitzar tot el procésrealitzat.
24

26. 4.3.2 Compartiml’experiència
Per acabar aquest projecte tenim la idea de realitzar una petita exposició final a l’aula
per compartir amb les famílies i amb la resta de la comunitat educativa tot el que hem
après durant la investigació.
25

27. 5. EVIDENCIES D’APRENENTATGE
Avaluacióinfants
Els infants han après alhora que han experimentat i gaudit a través de propostes que
ha permès investigar, interpretar la realitat, fer-se preguntes i respondre-les, dialogar,
representar i compatir elconeixement.
Durant aquests dies s’intentaria que els infants parlessin de les experiències durant la
realització del projecte per esbrinar que en pensen. Parlarien llavors, dels seus
resultats, dels aspectes que els ha agradat més, del que no, alguns dubtes, etc. Es
miraria que mitjançant les converses poguessin mostrar un sentit crític de la feina
realitzada i poder expressar allò que han viscut durant el procés.
Per poder saber si s’han respost a totes les preguntes que prèviament es van fer a les
expectatives, es faria un cercle, a l’estil “Pasa palabra” però amb fotografies. D’aquesta
manera és una forma divertida d’aprendre, com si fos un concurs. S’incitaria als infants
a recordar allò que s’ha fet però sense competir entre ells, sinó per compondre tot el
rusc junts. De manera que els ajudi a aprendre de forma significativa les
característiques i la culturad’Austràlia.
Aquest projecte l’hem documentat amb diaris, narracions, observacions dels infants,
llistes de coneixements, productes individuals i de grup, productes basats en el
llenguatge com per exemple; llibres, cartes, petits escrits. També hem fet murals, hem
capturat fotografies i hem buscatimatges.
Avaluació del professorat
Com a guies de l’aprenentatge, el professorat haurà d’avaluar; primer la seva pràctica, i
amb això, les seves intervencions amb els infants, la guia de les activitats, el seguiment
que es fa del procés, etc. I segon, com es procedeix a analitzar la informació i a actuar
en consciència.
Avaluació del projecte
Amb l’avaluació dels infants i l’avaluació del professorat es podrà fer una anàlisi de com
a funcionat el projecte i sobre la seva eficàcia o productivitat
26

28. Durant la realització descobrim tots els beneficis que comporta treballar a través de
projectes com la globalitat de l’ensenyament-aprenentatge, la significativitat dels
coneixements apresos mitjançant l’experimentació i la vivència, i sobretot, la constant
participació dels infants, ja que tot sorgeix dels seus interessos i de les seves
motivacions. Treballar per projectes també permet als infants fer partícips i conscients
del seu procés d’aprenentatge.
Amb les excursions, sortides i visites d’experts, aprofundim els coneixements d’una
forma molt més vivencial i real. De tal manera, que contraposem allò que sabem que
funciona, la idea de projecte, amb tots els altres aspectes que s’han de tractar, la
nostra valoració com a guies i conductores de la feina, i l’opinió dels infants com a
descobridors del seu propi aprenentatge.
27

29. 6.CONCLUSIONS
Realitzar un projecte com aquest ens ha permès posar-nos a prova per saber si en el
futur seríem capaces de tenir en compte tot el que comporta la seva realització.
Creiem que per l’assignatura és un punt a favor realitzar un tipus de treball com
aquest, que ens ajuda a reunir els nostres aprenentatges en una nova manera de veure
l’educació.
És bastant complex posar-se en la situació hipotètica d’imaginar una aula que treballi a
través de projectes, ja que a l’hora de portar a terme aquesta metodologia, ens
trobarem amb nous reptes, nous dubtes, moltes més preguntes, etc. Però que poc a
poc i amb molta feina s’aniranresolent.
És molt important trobar una idea motivadora i significativa perquè el projecte, primer
tiri endavant, i segon doni oportunitats d’aprendre experimentant, mitjançant diverses
activitats, sortides, visites, tallers,etc.
Valorem molt positivament treballar per projectes perquè nosaltres hem après molt
sobre la cultura i la tradició d’Austràlia fent un projecte hipotètic, imaginem que fent-
l’ho realitat i amb la il·lusió i el compromís dels infants, seria una experiència
doblement gratificant veure’ls convertir-se en grans experts.
En definitiva el més important d’utilitzar aquesta metodologia és que permet als
infants poder veure, escoltar i tocar, és a dir, experimentar i viure tot allò que els
interessa, i fer que la informació que han rebut passi a formar part de la seva cultura i,
en definitiva, de la sevavida.
28

30. ANNEX
29

31. ANNEX1
DIARI DEL PROJECTE
REEXAMINAR EL PLANTEJAMENT DEL PROJECTE
El tema que hem seleccionat entre tots és treballar Austràlia, com a país. Per tal de
saber-ne més sobre la flora i la fauna, la cultura i els costums, la gastronomia, l’idioma,
etc.
Aquesta idea de projecte ha sorgit a partir de la visualització d’una pel·lícula, Buscant a
Nemo. I sobre la curiositat dels infants per saber-ne més del país d’on es situa aquesta.
Mitjançant una conversa, hem fet una petita llista dels temes més interessant fins a
arribar a la conclusió que es poden treballar molts d’aquests temes si parlem del país.
D’aquesta manera tenim a tots els infants molt motivats per saber-ne més sobre:
peixos, tortugues, l’idioma, balls i danses, el mar,etc.
Per tant, esperem acomplir els següentsÍtems:
Objectius:
- Aprendre a ser i actuar d’una manera cada vegada més autònoma
- Aprendre a pensar i a comunicar
- Aprendre a descobrir i teniriniciativa
- Aprendre a conviure i habitar el món
Capacitats:
- Identificar-se com a persona i conèixer les seves necessitats i possibilitats.
- Sentir que pertany a un grups socials diversos, participant-hi activament i
utilitzant els hàbits, actituds i rutines.
- Aprendre amb i a través dels altres, gaudir de la relació i integrar-se en el grup.
- Observar i experimentar en l’entorn amb curiositat i interès.
- Fer-se preguntes que impulsin a la comprensió del món natural, social, físic i
material.
- Conèixer experiències, històries d’altrecultura.
- Comunicar i representar aspectes de la realitatviscuda.
- Comprendre les intencions comunicatives d’altres infants i persones adultes
- Desenvolupar habilitats de comunicació, expressió, comprensió i representació
per mitjà de diferentsllenguatges.
Àrees:
Descoberta d’un mateix i delsaltres
- Autoconeixement i gestió de les emocions:
- Joc i moviment:
- Organització progressiva de lalateralitat:
- Autonomia personal i relacional
Descoberta del’entorn
- Exploració del’entorn
- Experimentació i interpretació:
30

32. - Raonament irepresentació
Comunicació illenguatges
- Observar, escoltar iexperimentar
- Parlar, expressar i comunicar
- Interpretar, representar i crear.
31

33. ANNEX2
Guió bàsic sobre la construcció dels diaris. (Exemple de l’elaboració dels diaris)
DIARI DEL PROJECTE
DIARI DE LA SORTIDA
Avui ens centrem en l’experiència que els infants han tingut amb la visita al’aquàrium.
Per poder cercar informació sobre els peixos i altres essers vius que viuen a prop
d’Austràlia, hem de recordar algunes dades que els infants ja hanaprès.
Austràlia és un país envoltat per tres oceans, l’índic, el pacífic i l’antàrtic. I per cinc mars, el
Timor, l’Arafura, el Salomó, el Coral i el Tasmània. Per tant, té una gran varietat de flora i
fauna.
Alguns del animals que hem descobert i que hem vist a l’aquàrium són aquests:
Hem aprés que tots aquests peixos pertanyen al mar de coral i que a aquest mar
l’anomenen la Gran Barrera de Coral, i que es tan gran que fins i tot es veu des de la lluna.
A l’Aquàrium també hem pogut veure, pingüins, veïns dels Australians; o altres criatures
que també poden viure a Austràlia com algunsrèptils.
Ara ens hem de preparar per la sortida al zoo perquè ens han explicat que allà podrem
veure els dofins molars o altres animals típics com el ualabi, el cangur o el dragó barbut.
Aquestes no serien totes les fotografies, també es posarien algunes dels infants i de
l’experiència. I, al diari web es posaria algun enregistrament en vídeo.
Papallona de taques negres (Chaetodonephippium)
Peix arlequí (Lienardella fasciata)
Peix Pallasso (Coris gaimard)
32

34. ANNEX3
DIARI DEL PROJECTE
DIARI VISITA D’UN EXPERT
Avui ens ha vingut a visitar l’Anna una surfista Australiana amiga de la mestra. (toma super
amistadpatillada)
L’Anna ens ha explicat com es surfejar a Austràlia i les platges més idònies per fer-ho. Ens
ha ensenyat un plegat d’imatges i ens ha explicat les normes bàsiques d’aquest esport. A
més, hem fet una primera classe pràctica! No teníem tables però ho hem fet de totes
manera a terra. Ha estatgenial!
Aquestes són algunes de les fotografies que ens haensenyat:
La platja de BellsBeach.
La platja de Fleurieu Península.
33