Presentació de classe de Nietzsche

1. “Déu ha mort!”
“Jo us predico
l’ultrahome. L’home
és quelcom que ha
de ser superat.”

2.  Aquesta primera obra publicada
per Nietzsche es troba sota l’influx
de Richard Wagner i Arthur
Schopenhauer.
 En ella, Nietzsche intenta posar les
bases per una revitalització cultural
de l’Alemanya de la seva època.
 Això es realitzarà, tal i com havia dit
Schopenhauer, a través de la
música, i més concretament, a
través de l’obra d’art total que
Wagner construiria.
 Les òperes de Wagner eren l’únic
model actual que podia recuperar
les forces de la tragèdia clàssica.
Per què?

3.  Nietzsche estableix que a la Grècia clàssica hi
havia dues forces que competien entre sí:
l’element apol·lini i l’element dionisíac.
 Apol·lo era el déu de la bellesa, de la claredat,
de la raó, i Dionís era el déu grec d’allò lleig, de
la foscor, d’allò irracional i de l’embriaguesa.
 A la tragèdia clàssica (Esquil i Sófocles)
l’element dionisíac hi era present, no havia
estat desterrat. El model d’home era l’home
tràgic, el que accepta que la vida està
formada també per coses tràgiques,
irracionals.
 Amb Sòcrates, s’imposa la raó per damunt de
tot: la lògica, el raonament són els objectius de
la vida i del pensament. Apol·lo triomfa,
s’instaura l’home racional, el model d’home és
el filòsof, l’ésser humà no és més que un
animal racional, oblidant l’animalitat per
destacar la racionalitat.
Dionís
Apol·lo
Textos 1, 2 i 3

4.  Nietzsche considera que s’han de recuperar els
valors dionisíacs, que s’ha d’acceptar que la raó no
ho és tot, que la vida conté elements irracionals,
lletjos, són els instints. Aquests havien estat
deliberadament deixats de banda pel logocentrisme.
El centre de gravetat en l’ésser humà s’havia situat
en l’ànima racional i s’havia condemnat el cos. Totes
les pulsions (impulsos) d’aquests havien estat
condemnats des de Sòcrates, Plató ho havia
accentuat i el cristianisme ho va popularitzar.
 Nietzsche dirà que el «cristianisme no és més que
platonisme per al poble». Per tant, cal potenciar
Dionís i deixar d’imposar Apol·lo.
 La història de la filosofia no ha estat més que dos mil
anys d’errors. La filosofia, la moral i la religió
s’equivocaren a partir de Sòcrates.
 A partir d’aquesta primera obra nietzschiana la resta
de publicacions són atacs més o menys ferotges a
tota la filosofia, que s’ha encarnat en una moral i una
religió que han dominat la cultura europea des dels
inicis grecs fins al mateix segle XIX, on es situa
Nietzsche.
Annibale Carracci, El triomf de Bacus i Ariadna
Text 14

5.  Nietzsche parteix d'una anàlisi de la
seva època, d'un diagnòstic de tota la
cultura occidental. Considera que la
vida s'ha desvaloritzat i que s'han
imposat uns valors que van contra la
vida. Això, més tard serà anomenat
«nihilisme» i serà la característica de
l'època nietzscheana.
 Cristianisme i platonisme són els dos
culpables d'aquesta desvalorització de
la vida, ambdós han inventat la
separació dels dos móns, el terrenal o
sensible i el supraterrenal o intel·ligible.
Han creat aquest i han anul·lat el
sensible. Han inventat la moral des de
la perspectiva del ramat per dominar
als homes poderosos.
Michelangelo, El judici finalTextos 17 i 15

6.  Aquest menyspreu de la vida es pot
expressar en una sola paraula:
nihilisme. El nihilisme consisteix
en voler que la vida sigui no res,
aquesta vida, perquè l'autèntica
vida és l'altra, la del món que ve
després de la mort.
 Per trencar amb aquest nihilisme,
Nietzsche anuncia que Déu ha
mort (La gaia ciència i Així parlà
Zaratustra). Amb això nega
l'existència del món suprasensible,
món que va inventar Plató i que el
cristianisme va adoptar.
 Només existeix un món, aquest, el
de la vida. Si no hi ha Déu, és
l'home el que ha de crear els nous
valors, les «noves taules» (Així parlà
Zaratustra).
Eduard Munch, El critText 9

7.  L’home que sigui capaç de suportar el nihilisme ja serà un nou home, un home
superior a l’actual.
 Aquest nou home és el nucli del devenir; és l'ultrahome, «Übermensch»,
l’home superior, l’home de nous valors, l'home que ve després de l'home
actual, que és «l'últim home».
 L'ultrahome se situa «més enllà del bé i del mal»; «bé i mal», aquestes són
categories que pertanyen a la forma de valorar del ramat. Nietzsche fa una
«genealogia» de la moral i mostra com l'origen d'aquestes paraules en sentit
moral se situen en el poble judeocristià.
“L’home és una
corda tibant
entre la bèstia
i l’ultrahome,
- una corda sobre
un abisme”
Text 10

8.  Els valors que regien durant l’època tràgica
grega eren els valors nobles, forts, aristocràtics.
El poble judeocristià va considerar aquests
valors i aquells que els sustentaven (els
romans) com a “dolents”, i es varen considerar
a si mateixos “bons”. Així, es va produir la
inversió nihilista dels valors, i la compassió, la
humiltat, la pietat, etc., varen convertir-se en
valors bons.
Text 13

9. VALORS NIHILISTES
FORCES REACTIVES
JUDEOCRISTIANISME I PLATONISME
DECADÈNCIA
MORAL DE RAMAT
VALORS AFIRMATIUS VIDA
FORCES ACTIVES
ULTRAHOME
MORAL DE SENYORS
Compassió
Pietat
Pobresa
Humiltat
Obediència
Sofriment
Veritat
Idea
Raó
Virtut
Santedat
Democràcia
Malaltia
Força
Orgull
Noblesa
Coratge
Goig
Venjança
Aristocràtic
Salut
Violència
Sensualitat
Poder
Tragèdia

10.  L'ultrahome sap que la vida
és voluntat de poder: la
vida sempre vol poder, poder
per seguir vivint. Diu
Nietzsche que l'ultrahome
sempre voldrà, serà una
voluntat de tenir sempre
voluntat.
 L'home nihilista era el que
preferia voler el no res abans
de no voler. L’ultrahome
practica un nihilisme actiu
que accepta l’absència de
Déu i crearà nous valors.
 No s’ha de confondre
“voluntat de poder” amb voler
“el” poder, no es tracta de
governar als altres, es tracta
de voler la pròpia vida.
La imatge de l’home superior que té la voluntat
de poder s’ha representat moltes vegades com
un “superman”, però Nietzsche més bé pensava
amb un artista que crea o un nin que juga i balla
sense més intenció que seguir creant o seguir
jugant i ballant.
Ellen Kooi, MonteSibilini-Rim

11. El camell:
Moral cristiana.
S’agenolla i carrega
pel desert tota la càrrega
que se li posi al damunt.
Només obeeix al “tu has
de...”
El lleó:
moral kantiana.
Es creu lliure
i senyor de si mateix,
però és
incapaç de crear
nous valors. Respon
al “jo vull”.
El nin:
més enllà del bé i del mal,
l’ultrahome.
És innocència i oblit,
un sagrat dir sí.
Crea nous valors.
El camell es transforma en lleó, i el lleó es transforma en nin.

12.  Del que es tracta és de
valorar d'una altra manera,
no igual que els valors
cristians i platònics.
 Nietzsche li diu
«transvaloració de tots els
valors»: situar-se «més enllà
del bé i del mal».
 El nou home que crearà
aquest valors no valorarà
primer com a dolents als
altres i després es
considerarà a ell com a bo,
sinó que valorarà en
funció d'allò que
afavoreixi la vida, no allò
que la negui (Genealogia de
la moral).
Pablo Picasso, Las Meninas

13.  L’etern retorn és una doctrina cosmològica i
ètica.
 L'ultrahome és l'home que sap de l'etern
retorn, Zaratustra és el missatger de l'etern
retorn. Aquest consisteix en la negació del
temps en sentit lineal, el sentit del
cristianisme, i en l'afirmació que el temps és
circular, cosa que ja canvia el mateix concepte
de temps, perquè tot el que pugui succeir ha
d'haver succeït ja alguna vegada.
 A Així parlà Zaratustra diu Nietzsche que des
de l’«ara» s'estén un camí etern cap enrera i un
camí etern cap endavant. Aquest dos camins
xoquen a l'«ara», un portal que es diu «instant».
Tot torna a ocórrer, «l'etern retorn de lo igual».
(Zaratustra, III, 146)
 Com a doctrina ètica es formula en forma de
pregunta: voldries que el que et succeeix
tornàs a succeir una altra vegada? Una
resposta afirmativa, valora la vida per damunt
de tot. Una resposta negativa, menysprea la
vida.
Animació basada en la cinta de Moebius
de M.C. Escher
Text 11

14.  L'obra no publicada en vida Sobre veritat i
mentida en sentit extramoral podem dir que és
una obra on Nietzsche desemmascara la teoria
del coneixement, descobreix el joc de l'intel·lecte
amb el llenguatge, en oblidar que els conceptes
són metàfores. Així, la veritat és una mentida
inconscient, extramoral. La veritat són metàfores
que hem oblidat que ho són.
 El llibre és un atac a la teoria del coneixement
clàssica, la que varen proposar Aristòtil, Tomàs
d’Aquino o Kant.
 Nietzsche destaca que el llenguatge l’hem creat
per donar valor a unes coses (l’ésser de
Parmènides o d’Aristòtil) i condemnar-ne unes
altres (l’esdevenir d’Heràclit). I ara, tant la
filosofia com la ciència obliden que aquest
llenguatge fou inventat i creuen que les paraules
responen a «coses».
Textos 4, 5, 6, 7 i 8

15.  Nietzsche proposa un
perspectivisme front al
dogmatisme que ha
caracteritzat la filosofia.
 De «veritat» no n’hi una,
única, estable i immòbil, com
havia dit Plató, i el
cristianisme havia acceptat
convertint-la en Déu.
 Tot depèn de la perspectiva
que s’adopti. I la perspectiva
adoptada depèn en cada cas
de la voluntat de poder, que
és el motor de la vida.

18.  Freud
 Heidegger
 Jaspers
 Existencialisme:
Sartre, Camus
 Escola de Frankfurt
 Foucault, Derrida,
Deleuze
 Thomas Mann
 Pio Baroja
 Unamuno
 Ortega y Gasset
(raciovitalisme)
 Etc.