NOU POLIS 4.  Resums dels apartats

T5

Industrialització i societat a Catalunya i a Espanya al segle XIX
1.  Creixement d...
NOU POLIS 4.  Resums dels apartats

T5

Industrialització i societat a Catalunya i a Espanya al segle XIX
4.  Mineria i si...
NOU POLIS 4.  Resums dels apartats

T5

Industrialització i societat a Catalunya i a Espanya al segle XIX
7.  La societat ...
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Industrialització i societat a Catalunya i a Espanya al segle XIX

4.665 visualizaciones

Publicado el

Resum del t5 de Ciències Socials de 4ESO.

Publicado en: Educación
0 comentarios
4 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
4.665
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
434
Acciones
Compartido
0
Descargas
158
Comentarios
0
Recomendaciones
4
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Industrialització i societat a Catalunya i a Espanya al segle XIX

  1. 1. NOU POLIS 4.  Resums dels apartats T5 Industrialització i societat a Catalunya i a Espanya al segle XIX 1.  Creixement de la població i moviments migratoris n Al segle XIX, la població espanyola es va incrementar en un 60%. Aquest augment demogràfic va ser degut a una disminució de la mortalitat i a un manteniment de la natalitat. n El descens de la mortalitat a Espanya va ser menor que en altres països industrialitzats, com a conseqüència principalment de les crisis de subsistència. n Durant la segona meitat del segle XIX es va produir un increment significatiu dels processos migratoris, per les escasses oportunitats de feina. n D’una banda, es va iniciar un èxode rural cap a les zones més industrialitzades de la Península, cosa que va comportar un creixement important de les ciutats, i d’una altra banda, cap a Amèrica Llatina. n L’èxode rural va comportar un augment de la urbanització, que en el cas de Catalunya es va concentrar en els nous nuclis industrials, com Barcelona, Sabadell, Manresa, Badalona, Mataró… ............................................................................................................................................................. 2.  El desenvolupament de l’agricultura n La reforma agrària liberal, duta a terme pels progressistes a partir de 1837, va abolir el règim senyorial i va desamortitzar bona part de les propietats de l’Església (1836) i dels ajuntaments (1855). D’aquesta manera, la terra es va transformar en propietat privada: – Una part de la terra, adquirida pels burgesos i pagesos acomodats, va incrementar la producció. Però la major part va quedar en mans de sectors amb una mentalitat rendista. – La majoria dels pagesos no van accedir a la propietat de la terra, i van continuar com a jornalers, o bé van emigrar cap a les zones urbanes. n En el conjunt d’Espanya, l’estructura de la propietat, repartida excessivament en latifundis i minifundis, no va ajudar a millorar el nivell de vida dels pagesos. n A Catalunya, l’existència de contractes de conreu com l’emfiteusi, la rabassa morta i la masoveria donaven més estabilitat als pagesos. n A més, l’especialització vitícola va anar en augment, sobretot gràcies a que els vins catalans van substituir els europeus per l’arribada de la fil·loxera a França. També van expandir-se el conreu dels fruits secs, la producció de suro i la d’arròs. No obstant, Catalunya va esdevenir deficitària en cereals. ............................................................................................................................................................. 3.  Catalunya, la fàbrica d’Espanya La indústria tèxtil catalana va ser el primer sector a mecanitzar-se i, entre 1830 i 1860, es van generalitzar els vapors. A partir de 1860, amb el fi d’aprofitar la força hidràulica dels rius, van sorgir les colònies industrials. n © VICENS VIVES n La industrialització espanyola es va caracteritzar per l’escassa capacitat de compra de la població, la falta d’inversions, l’escassedat de fonts d’energia i una posició allunyada d’Espanya respecte dels nuclis més industrialitzats d’Europa. Davant de la competència estrangera, Espanya va recórrer al proteccionisme. ............................................................................................................................................................. 1
  2. 2. NOU POLIS 4.  Resums dels apartats T5 Industrialització i societat a Catalunya i a Espanya al segle XIX 4.  Mineria i siderurgia n La producció minera va quedar en bona part en mans estrangeres i destinada a l’exportació. Les dues principals activitats mineres, a partir de 1868, eren l’extracció de carbó i de ferro, minerals indispensables per a la industrialització. n La siderúrgia a Andalusia va sucumbir en no accedir al carbó de coc. Astúries també va allotjar forns, però finalment es va consolidar al País Basc, que exportava ferro a la Gran Bretanya a canvi de la importació de carbó de coc, de més poder calorífic. n A Catalunya, la mecanització del sector tèxtil va impulsar la creació d’empreses metal·lúrgiques de transformació i de construccions mecàniques. ............................................................................................................................................................. 5.  Transport, comerç i finances n La xarxa ferroviària es va iniciar a mitjan segle XIX, amb materials importats i seguint una estructura radial que dificultava els intercanvis amb la resta d’Europa. Però malgrat les seves deficiències, va ser un gran progrés per al transport de persones i mercaderies. n La pèrdua del mercat americà va fer orientar la producció industrial cap al mercat espanyol. Per defensar-se de la competència, els industrials van demanar la imposició de mesures proteccionistes. n La necessitat de capitals va comportar la renovació del sistema bancari espanyol (Llei de Bancs del 1856). També es van constituir les borses de Barcelona i de Madrid i l’any 1868 es va crear una nova moneda oficial, la pesseta. ............................................................................................................................................................. 6.  L’impuls de la Segona Revolució Industrial n A finals del segle XIX l’agricultura va patir una greu crisi a causa de la importació de cereals a preus més barats. Això va ocasionar una caiguda dels ingressos agraris i va impulsar l’aplicació de mesures proteccionistes. n Així mateix, la viticultura va patir la plaga de la fil·loxera procedent de França, cosa que va comportar la desaparició de gairebé tots els ceps. n En aquest període es va iniciar la utilització de l’electricitat i el petroli: – L’electricitat va possibilitar una mecanització més àmplia i una disminució dels costos de producció. Inicialment es va utilitzar en la il·luminació, i posteriorment el seu ús es va estendre a la indústria. – La difusió del petroli i del motor d’explosió van generar la indústria de l’automòbil. El 1904 es va crear la marca automobilística Hispano-Suiza. També es van desenvolupar altres sectors industrials, com el metal·lúrgic (construccions mecàniques, indústria naval) i el químic. n © VICENS VIVES n Des de finals del segle XIX, la industrialització es va expandir i es va dibuixar una Espanya amb profunds desequilibris: zones fortament industrialitzades, com Catalunya i el País Basc, així com Madrid, València i Astúries, es combinaven amb regions basades en una economia agrària i tradicional, com Canàries, Galícia, Castella-La Manxa, Extremadura i Andalusia. ............................................................................................................................................................. 2
  3. 3. NOU POLIS 4.  Resums dels apartats T5 Industrialització i societat a Catalunya i a Espanya al segle XIX 7.  La societat espanyola i catalana del segle XIX n La societat es va transformar, però el domini del sector agrícola a Espanya va fer que la influència modernitzadora de la burgesia fos bastant dèbil. n Les noves classes dirigents van ser: – La noblesa terratinent, que conservava la propietat de bona part de les terres. – L’alta burgesia, que compartia l’hegemonia social i el control econòmic amb la noblesa. Era la propietària de les noves indústries. – La classe mitjana, que es va desenvolupar escassament. n El 65% de la població espanyola eren pagesos, dels quals el 80% no eren propietaris de les terres que treballaven, sinó arrendataris o jornalers. Les seves condicions de vida eren molt precàries, i van protagonitzar nombroses revoltes. Tanmateix, a Catalunya, els sistemes de tinença de la terra van donar més seguretat a la pagesia, que gaudia de millors condicions que a la resta d’Espanya. n A les ciutats, amb els artesans i empleats del sector serveis, va sorgir el proletariat industrial. El número d’obrers era relativament petit i es concentrava a Catalunya. Les condicions precàries de vida i de treball d’aquest grup social afectaven també les dones i els nens. ............................................................................................................................................................. 8.  Els orígens del moviment obrer n Els primers moviments obrers es van concretar en: – Accions de caràcter luddista, com els successos d’Alcoi, el 1821, i l’incendi de la fàbrica Bonaplata, el 1835. – La fundació dels primers sindicats a Barcelona, cap al 1840, i la primera vaga general a Espanya, el 1855. – La creació de la Federació Espanyola de l’AIT, el 1870, via d’entrada de l’anarquisme i del marxisme. n El marxisme va tenir més influència entre les classes populars de Madrid, el País Basc i Astúries. Defensava l’acció política, i va crear el Partit Socialista Obrer Espanyol (1879) i la Unió General de Treballadors (1888). n L’anarquisme va prendre una singular força entre els obrers de Catalunya i els pagesos andalusos. A finals de segle, va predominar el sector que fomentava l’acció directa contra el capitalisme. Més endavant, va sorgir el sector anarcosindicalista, i es va fundar la Confederació Nacional del Treball (CNT). © VICENS VIVES ............................................................................................................................................................. 3

×