SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 4
Descargar para leer sin conexión
1
©VICENSVIVES
T 11
NOUPOLIS4. Resumsdelsapartats
1.  La formació de blocs antagònics (1945-1947)
n	 El final de la Segona Guerra Mundial va evidenciar l’antagonisme pel lideratge mundial
entre els Estats Units i la Unió Soviètica, que representaven dos models polítics, socials i
econòmics oposats.
–	Els EUA com a líder del capitalisme liberal.
–	La URSS com a dirigent del socialisme comunista.
n	 A partir de 1947 es va consolidar el Teló d'Acer:
–	Els EUA van impulsar: la Doctrina Truman, una intervenció americana contra l’amenaça
comunista; el Pla Marshall, una ajuda econòmica per impulsar la reconstrucció europea;
i l’OTAN, una aliança militar entre els països de l’Atlàntic Nord.
–	La URSS va proposar: l’Informe Jdanov, que denunciava l’actuació dels EUA en el domini
europeu; la Kominform, una organització que unia els països comunistes; i el Pacte de
Varsòvia, una aliança militar entre els aliats socialistes.
n	 Alemanya va ser dividida en dos Estats i també es va dividir Berlín. La URSS va bloquejar la
part occidental de la ciutat, però els EUA la van abastir per via aèria. Finalment, el 1961 es
va aixecar el mur de Berlín.
.............................................................................................................................................................
2.  Guerra Freda i coexistència pacífica (1945-1975)
n	 La Guerra Freda va consistir en un model de relacions internacionals basat en un permanent
antagonisme entre els blocs. La rivalitat es va manifestar en diversos conflictes perifèrics:
–	La Guerra de Corea. El Nord va ser ocupat per la URSS, i el Sud pels EUA. Es van crear dos
Estats oposats, que encara existeixen, finalitzada la guerra el 1953.
–	La Guerra de Vietnam. El 1954 la guerrilla comunista va proclamar la independència de
Vietnam, que fins llavors era colònia francesa, i es van crear dos Estats antagònics. Els
EUA van intervenir per evitar la formació d’un únic Estat comunista, però es van retirar el
1973. Quan es va acabar la guerra el país es va unificar i es va instaurar el comunisme.
–	La crisi dels míssils. El 1961, la URSS va intentar instal·lar míssils nuclears a Cuba, on
havia triomfat un règim revolucionari. La reacció dels EUA va estar a punt de produir
un enfrontament militar directe, però els soviètics es van retirar amb el compromís de
desmuntar les bases militars.
n	 A finals de la dècada de 1950, Jruschov i Kennedy es van mostrar més tolerants i van dur a
terme una política de coexistència pacífica, per establir acords i frenar la carrera d'armaments.
.............................................................................................................................................................
Un món bipolar: Guerra Freda i descolonització (1945-1991)
2
©VICENSVIVES
T 11
NOUPOLIS4. Resumsdelsapartats
3.  La descolonització
n	 Entre les causes del procés descolonitzador es poden destacar: el desig d’independència,
la puixança dels nacionalismes, la disminució del prestigi de les potències, l’expansió de
l’opinió internacional contrària a la descolonització i el suport de la URSS i els EUA.
n	 El procés va passar per diverses etapes segons les zones:
–	Al Pròxim Orient i Àsia, entre 1945 i 1955. Va destacar l’Índia.
–	Al nord d’Àfrica, a la dècada de 1950.
–	A l’Àfrica subsahariana, entre 1955 i 1965.
–	Al sud d’Àfrica, a partir de 1975.
n	 Els nous països independents van manifestar la seva voluntat de quedar al marge del control
de les dues superpotències i de decidir el seu propi destí i afrontar el problema de la pobresa.
Amb aquest objectiu, el 1955 es va reunir la Conferència de Bandung:
–	Es va condemnar el colonialisme sofert.
–	Es va plantejar la necessitat de crear ajudes econòmiques i culturals per a Àsia i Àfrica.
–	Es va elaborar una tesi neutralista, de no alineació internacional, que el 1961 va dur a la
creació del Moviment de Països No Alineats.
n	 Malgrat això, a la majoria dels nous Estats es van mantenir els interessos econòmics de les
antigues metròpolis. El neocolonialisme posterior es va derivar d'un intercanvi desigual en
el comerç i de la dependència financera i tecnològica de l'exterior.
.............................................................................................................................................................
4.  Els Estats Units, líder del món capitalista
n	 Després de la guerra, Els EUA es van consolidar com la potència hegemònica en el món
capitalista i es van centrar en frenar l’expansió comunista. Per a fer-ho, van desenvolupar
el Pla Marshall a Europa.
n	 En la dècada de 1950, demòcrates i republicans es van rellevar al poder, i durant la presidència
de Truman es va dur a terme una forta política anticomunista (caça de bruixes).
n	 Cap al 1960, quan la superioritat dels EUA patia una forta erosió, va sorgir la figura de John
F. Kennedy, que pretenia rellançar l’economia i la tecnologia i fer front a les desigualtats
socials i racials. Durant aquest període es va consolidar el model de vida americà, basat en el
consum.
n	 A la dècada de 1960, les protestes de negres i joves, les massacres a Vietnam, etc., van potenciar
el sorgiment d’un cert sentiment antiamericà.
.............................................................................................................................................................
Un món bipolar: Guerra Freda i descolonització (1945-1991)
3
©VICENSVIVES
T 11
NOUPOLIS4. Resumsdelsapartats
5.  La Unió Soviètica i el bloc socialista
n	 Després de la guerra, la Unió Soviètica va dur a terme una reconstrucció econòmica basada,
sobretot, en la mobilització social i en el progrés tècnic. Es va prioritzar la indústria pesada,
i es va desenvolupar un model profundament desequilibrat que va debilitar la indústria del
consum.
n	 Amb tot, el conjunt de la població (assalariats, pagesos, intel·lectuals, professionals) va
millorar el nivell de vida, sobretot a partir de 1956. A banda, existia una reduïda classe
dominant, vinculada al PCUS, amb forts privilegis.
n	 La victòria bèl·lica va reforçar Stalin, es va fomentar el culte a la seva persona i es van perseguir
el dissidents polítics.
n	 En morir Stalin, Jruschov va obrir un procés de desestalinització, certes reformes internes
per millorar el nivell de vida de la població i avançar en llibertats, i un compromís exterior
per la coexistència pacífica.
n	 A partir de 1964, l’aparell del règim, encapçalat per Breznev, va imposar un altre cop un
immobilisme de ferro que no va aconseguir solucionar els desequilibris econòmics.
.............................................................................................................................................................
6.  El retorn a la tensió entre els blocs (1975-1985)
n	 El model soviètic va resultar atractiu en nombrosos països descolonitzats, que volien solucionar
els seus problemes econòmics i socials:
–	A Amèrica Llatina, la Revolució cubana va impulsar les guerrilles per tot el continent, i
també una fugaç revolució a Nicaragua.
–	A Àsia, la influència va destacar a la Xina, Corea, Indoxina, Afganistan i el Pròxim Orient.
–	A Àfrica, Algèria i Líbia van ser socialitzants, i altres països van rebre suport de la URSS i Cuba.
n	 Els Estats Units també havien establert la seva influència en molts països del món: Amèrica
Llatina, el nord d’Àfrica, Iran, Pakistan, Israel, etc.
n	 A partir de la dècada de 1970 semblava que perillava la posició internacional americana, per
la crisi del petroli, la derrota a Vietnam, la invasió soviètica d’Afganistan, etc. Per fer front a
aquesta situació, a la dècada de 1980 Reagan va impulsar una política exterior intervencionista.
.............................................................................................................................................................
Un món bipolar: Guerra Freda i descolonització (1945-1991)
4
©VICENSVIVES
T 11
NOUPOLIS4. Resumsdelsapartats
7.  Crisi i enfonsament del comunisme
n	 El sistema soviètic presentava una economia estancada, amb una tecnologia endarrerida i
un baix nivell de vida de la població.
n	 El 1985 Mijaíl Gorbachov va iniciar un procés reformista:
–	Va intentar revitalitzar la productivitat econòmica (perestroika).
–	Va proposar una obertura política i eleccions lliures (glasnost) per introduir una certa
democratització.
–	Va establir una política exterior favorable al desarmament i va propiciar el diàleg amb els
Estats Units.
n	 El moviment reformista acabaria amb els règims polítics de l’Europa de l’Est, i poc després
Polònia, Hongria, Txecoslovàquia, Bulgària i Romania es van transformar en societats demo-
cràtiques i capitalistes i Alemanya es va reunificar.
n	 Així mateix, les reformes van conduir, després d’un intent de cop d’Estat, a la supressió del
règim comunista i a la divisió de la URSS en 15 repúbliques independents.
n	 Posteriorment, en la majoria dels països del Tercer Món van desaparèixer els règims
socialitzants i es van acceptar economies de lliure mercat. Cuba, Vietnam i la Xina en
serien l’excepció.
.............................................................................................................................................................
Un món bipolar: Guerra Freda i descolonització (1945-1991)

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

Unitat 9 crisi de les democràcies i segona guerra mundial (1919 1945)1a part
Unitat 9 crisi de les democràcies i segona guerra mundial (1919 1945)1a partUnitat 9 crisi de les democràcies i segona guerra mundial (1919 1945)1a part
Unitat 9 crisi de les democràcies i segona guerra mundial (1919 1945)1a partJulia Valera
 
REVOLUCIONS LIBERALS I MOVIMENTS NACIONALISTES
REVOLUCIONS LIBERALS I MOVIMENTS NACIONALISTESREVOLUCIONS LIBERALS I MOVIMENTS NACIONALISTES
REVOLUCIONS LIBERALS I MOVIMENTS NACIONALISTESjcorbala
 
Unitat 13 un món dividit en blocs
Unitat 13   un món dividit en blocsUnitat 13   un món dividit en blocs
Unitat 13 un món dividit en blocsjordimanero
 
LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ, LA REPÚBLICA I LA GUERRA CIVIL
LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ, LA REPÚBLICA I LA GUERRA CIVILLA CRISI DE LA RESTAURACIÓ, LA REPÚBLICA I LA GUERRA CIVIL
LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ, LA REPÚBLICA I LA GUERRA CIVILGemma Ajenjo Rodriguez
 
Unitat 11 la guerra freda - 2019-20
Unitat 11   la guerra freda - 2019-20Unitat 11   la guerra freda - 2019-20
Unitat 11 la guerra freda - 2019-20jordimanero
 
La revolució russa i la formació de l'urss
La revolució russa i la formació de l'urssLa revolució russa i la formació de l'urss
La revolució russa i la formació de l'urssCarmen Barrero
 
Construint el món actual
Construint el món actualConstruint el món actual
Construint el món actualArmand Figuera
 
Periodeentregue rres
Periodeentregue rresPeriodeentregue rres
Periodeentregue rresLibertango
 
Reconstrucció d'europa i guerra freda
Reconstrucció d'europa i guerra fredaReconstrucció d'europa i guerra freda
Reconstrucció d'europa i guerra fredaCarmen Barrero
 
Unitat 12 descolonització i subdesenvolupament-2014-15
Unitat 12   descolonització i subdesenvolupament-2014-15Unitat 12   descolonització i subdesenvolupament-2014-15
Unitat 12 descolonització i subdesenvolupament-2014-15jordimanero
 
Unitats 10 12-13 Espanya al segle XX
Unitats 10 12-13 Espanya al segle XXUnitats 10 12-13 Espanya al segle XX
Unitats 10 12-13 Espanya al segle XXlocoserrallo
 
Unitat 13 un món dividit en blocs.ca
Unitat 13   un món dividit en blocs.caUnitat 13   un món dividit en blocs.ca
Unitat 13 un món dividit en blocs.cajordimanero
 
9.CRISI DE LES DEMOCRÀCIES I 2ª GUERRA MUNDIAL
9.CRISI DE LES DEMOCRÀCIES I 2ª GUERRA MUNDIAL9.CRISI DE LES DEMOCRÀCIES I 2ª GUERRA MUNDIAL
9.CRISI DE LES DEMOCRÀCIES I 2ª GUERRA MUNDIALJosé Luis Garcia Salvador
 

La actualidad más candente (18)

Personatges clau Guerra Freda
Personatges clau Guerra FredaPersonatges clau Guerra Freda
Personatges clau Guerra Freda
 
Resumt09
Resumt09Resumt09
Resumt09
 
Unitat 9 crisi de les democràcies i segona guerra mundial (1919 1945)1a part
Unitat 9 crisi de les democràcies i segona guerra mundial (1919 1945)1a partUnitat 9 crisi de les democràcies i segona guerra mundial (1919 1945)1a part
Unitat 9 crisi de les democràcies i segona guerra mundial (1919 1945)1a part
 
REVOLUCIONS LIBERALS I MOVIMENTS NACIONALISTES
REVOLUCIONS LIBERALS I MOVIMENTS NACIONALISTESREVOLUCIONS LIBERALS I MOVIMENTS NACIONALISTES
REVOLUCIONS LIBERALS I MOVIMENTS NACIONALISTES
 
Unitat 13 un món dividit en blocs
Unitat 13   un món dividit en blocsUnitat 13   un món dividit en blocs
Unitat 13 un món dividit en blocs
 
LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ, LA REPÚBLICA I LA GUERRA CIVIL
LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ, LA REPÚBLICA I LA GUERRA CIVILLA CRISI DE LA RESTAURACIÓ, LA REPÚBLICA I LA GUERRA CIVIL
LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ, LA REPÚBLICA I LA GUERRA CIVIL
 
Unitat 11 la guerra freda - 2019-20
Unitat 11   la guerra freda - 2019-20Unitat 11   la guerra freda - 2019-20
Unitat 11 la guerra freda - 2019-20
 
PERÍODE D'ENTREGUERRES
PERÍODE D'ENTREGUERRESPERÍODE D'ENTREGUERRES
PERÍODE D'ENTREGUERRES
 
La revolució russa i la formació de l'urss
La revolució russa i la formació de l'urssLa revolució russa i la formació de l'urss
La revolució russa i la formació de l'urss
 
Construint el món actual
Construint el món actualConstruint el món actual
Construint el món actual
 
La descolonització
La descolonitzacióLa descolonització
La descolonització
 
Periodeentregue rres
Periodeentregue rresPeriodeentregue rres
Periodeentregue rres
 
Reconstrucció d'europa i guerra freda
Reconstrucció d'europa i guerra fredaReconstrucció d'europa i guerra freda
Reconstrucció d'europa i guerra freda
 
Unitat 12 descolonització i subdesenvolupament-2014-15
Unitat 12   descolonització i subdesenvolupament-2014-15Unitat 12   descolonització i subdesenvolupament-2014-15
Unitat 12 descolonització i subdesenvolupament-2014-15
 
Unitats 10 12-13 Espanya al segle XX
Unitats 10 12-13 Espanya al segle XXUnitats 10 12-13 Espanya al segle XX
Unitats 10 12-13 Espanya al segle XX
 
REVOLUCIÓ RUSSA
REVOLUCIÓ RUSSAREVOLUCIÓ RUSSA
REVOLUCIÓ RUSSA
 
Unitat 13 un món dividit en blocs.ca
Unitat 13   un món dividit en blocs.caUnitat 13   un món dividit en blocs.ca
Unitat 13 un món dividit en blocs.ca
 
9.CRISI DE LES DEMOCRÀCIES I 2ª GUERRA MUNDIAL
9.CRISI DE LES DEMOCRÀCIES I 2ª GUERRA MUNDIAL9.CRISI DE LES DEMOCRÀCIES I 2ª GUERRA MUNDIAL
9.CRISI DE LES DEMOCRÀCIES I 2ª GUERRA MUNDIAL
 

Destacado

Bruixeria. IES Josep Tapiró.
Bruixeria. IES Josep Tapiró. Bruixeria. IES Josep Tapiró.
Bruixeria. IES Josep Tapiró. Jaime P
 
Treball celtes.
Treball celtes.Treball celtes.
Treball celtes.Jaime P
 
Industrialització de les societats europees
Industrialització de les societats europeesIndustrialització de les societats europees
Industrialització de les societats europeesGemma Ajenjo Rodriguez
 
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALjcorbala
 
Crisi democràcies i Segona Guerra Mundial
Crisi democràcies i Segona Guerra MundialCrisi democràcies i Segona Guerra Mundial
Crisi democràcies i Segona Guerra MundialGemma Ajenjo Rodriguez
 
Unitat 9. transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xx
Unitat 9. transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xxUnitat 9. transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xx
Unitat 9. transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xxJulia Valera
 
Industrialització i societat a Catalunya i a Espanya al segle XIX
Industrialització i societat a Catalunya i a Espanya al segle XIXIndustrialització i societat a Catalunya i a Espanya al segle XIX
Industrialització i societat a Catalunya i a Espanya al segle XIXjcorbala
 
UN MON BIPOLAR: GUERRA FREDA I DESCOLONITZACIÓ (1945-1991)
UN MON BIPOLAR:   GUERRA FREDA	 I DESCOLONITZACIÓ (1945-1991)                   UN MON BIPOLAR:   GUERRA FREDA	 I DESCOLONITZACIÓ (1945-1991)
UN MON BIPOLAR: GUERRA FREDA I DESCOLONITZACIÓ (1945-1991) locoserrallo
 

Destacado (9)

Bruixeria. IES Josep Tapiró.
Bruixeria. IES Josep Tapiró. Bruixeria. IES Josep Tapiró.
Bruixeria. IES Josep Tapiró.
 
Treball celtes.
Treball celtes.Treball celtes.
Treball celtes.
 
Industrialització de les societats europees
Industrialització de les societats europeesIndustrialització de les societats europees
Industrialització de les societats europees
 
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
 
Crisi democràcies i Segona Guerra Mundial
Crisi democràcies i Segona Guerra MundialCrisi democràcies i Segona Guerra Mundial
Crisi democràcies i Segona Guerra Mundial
 
Unitat 9. transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xx
Unitat 9. transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xxUnitat 9. transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xx
Unitat 9. transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xx
 
Industrialització i societat a Catalunya i a Espanya al segle XIX
Industrialització i societat a Catalunya i a Espanya al segle XIXIndustrialització i societat a Catalunya i a Espanya al segle XIX
Industrialització i societat a Catalunya i a Espanya al segle XIX
 
N polis4 resumt06
N polis4 resumt06N polis4 resumt06
N polis4 resumt06
 
UN MON BIPOLAR: GUERRA FREDA I DESCOLONITZACIÓ (1945-1991)
UN MON BIPOLAR:   GUERRA FREDA	 I DESCOLONITZACIÓ (1945-1991)                   UN MON BIPOLAR:   GUERRA FREDA	 I DESCOLONITZACIÓ (1945-1991)
UN MON BIPOLAR: GUERRA FREDA I DESCOLONITZACIÓ (1945-1991)
 

Similar a Resumt11

Guerra freda pp(1) 2003
Guerra freda pp(1) 2003Guerra freda pp(1) 2003
Guerra freda pp(1) 2003elenaluqque
 
Guerra freda pp(1) 2003
Guerra freda pp(1) 2003Guerra freda pp(1) 2003
Guerra freda pp(1) 2003elenaluqque
 
Guerra freda pp(1) 2003
Guerra freda pp(1) 2003Guerra freda pp(1) 2003
Guerra freda pp(1) 2003elenaluqque
 
La guerra freda i la política de blocs
La guerra freda i la política de blocsLa guerra freda i la política de blocs
La guerra freda i la política de blocsEduard Costa
 
Un mon bipolar, la guerra freda i la descolonització
Un mon bipolar, la guerra freda i la descolonitzacióUn mon bipolar, la guerra freda i la descolonització
Un mon bipolar, la guerra freda i la descolonitzacióGemma Ajenjo Rodriguez
 
La guerra freda i els conflictes dels darrers
La guerra freda i els conflictes dels darrersLa guerra freda i els conflictes dels darrers
La guerra freda i els conflictes dels darrerssharonngrey
 
La Guerra Freda
La Guerra FredaLa Guerra Freda
La Guerra Fredaneusgr
 
6 treball la revolució cubana
6 treball la revolució cubana6 treball la revolució cubana
6 treball la revolució cubanaToni Guirao
 
DOCUMENT GUERRA FREDA
DOCUMENT GUERRA FREDADOCUMENT GUERRA FREDA
DOCUMENT GUERRA FREDABelenMagraner
 
Presentación unitat 8
Presentación unitat 8 Presentación unitat 8
Presentación unitat 8 sole toribio
 
11 LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1845-1991 1 BAT. 2013-14
11 LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1845-1991 1 BAT. 2013-1411 LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1845-1991 1 BAT. 2013-14
11 LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1845-1991 1 BAT. 2013-14martav57
 
1945 1991 el gran salt endavant
1945 1991 el gran salt endavant1945 1991 el gran salt endavant
1945 1991 el gran salt endavantxgoterris
 

Similar a Resumt11 (20)

Un mon bipolar
Un mon bipolarUn mon bipolar
Un mon bipolar
 
Treball socials
Treball socialsTreball socials
Treball socials
 
Guerra freda pp(1) 2003
Guerra freda pp(1) 2003Guerra freda pp(1) 2003
Guerra freda pp(1) 2003
 
Guerra freda pp(1) 2003
Guerra freda pp(1) 2003Guerra freda pp(1) 2003
Guerra freda pp(1) 2003
 
Guerra freda pp(1) 2003
Guerra freda pp(1) 2003Guerra freda pp(1) 2003
Guerra freda pp(1) 2003
 
Historia 2
Historia 2Historia 2
Historia 2
 
La guerra freda.
La guerra freda.La guerra freda.
La guerra freda.
 
La guerra freda i la política de blocs
La guerra freda i la política de blocsLa guerra freda i la política de blocs
La guerra freda i la política de blocs
 
Un mon bipolar, la guerra freda i la descolonització
Un mon bipolar, la guerra freda i la descolonitzacióUn mon bipolar, la guerra freda i la descolonització
Un mon bipolar, la guerra freda i la descolonització
 
La guerra freda i els conflictes dels darrers
La guerra freda i els conflictes dels darrersLa guerra freda i els conflictes dels darrers
La guerra freda i els conflictes dels darrers
 
La Guerra Freda
La Guerra FredaLa Guerra Freda
La Guerra Freda
 
Unitat11 La Guerra Freda
Unitat11 La Guerra FredaUnitat11 La Guerra Freda
Unitat11 La Guerra Freda
 
La Guerra Freda
La Guerra FredaLa Guerra Freda
La Guerra Freda
 
6 treball la revolució cubana
6 treball la revolució cubana6 treball la revolució cubana
6 treball la revolució cubana
 
DOCUMENT GUERRA FREDA
DOCUMENT GUERRA FREDADOCUMENT GUERRA FREDA
DOCUMENT GUERRA FREDA
 
La guerra freda
La guerra fredaLa guerra freda
La guerra freda
 
Presentación unitat 8
Presentación unitat 8 Presentación unitat 8
Presentación unitat 8
 
La guerra freda
La guerra fredaLa guerra freda
La guerra freda
 
11 LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1845-1991 1 BAT. 2013-14
11 LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1845-1991 1 BAT. 2013-1411 LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1845-1991 1 BAT. 2013-14
11 LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1845-1991 1 BAT. 2013-14
 
1945 1991 el gran salt endavant
1945 1991 el gran salt endavant1945 1991 el gran salt endavant
1945 1991 el gran salt endavant
 

Más de jcorbala

Enquesta02
Enquesta02Enquesta02
Enquesta02jcorbala
 
001 camps de concentracio i unitats disciplinaries
001 camps de concentracio i unitats disciplinaries001 camps de concentracio i unitats disciplinaries
001 camps de concentracio i unitats disciplinariesjcorbala
 
001 2015 2016-09-1-tr
001 2015 2016-09-1-tr001 2015 2016-09-1-tr
001 2015 2016-09-1-trjcorbala
 
001 2011 2012-02-3-tr
001 2011 2012-02-3-tr001 2011 2012-02-3-tr
001 2011 2012-02-3-trjcorbala
 
001. treball de-recerca escola
001. treball de-recerca escola001. treball de-recerca escola
001. treball de-recerca escolajcorbala
 
001 el paper de la dona durant el franquisme
001 el paper de la dona durant el franquisme001 el paper de la dona durant el franquisme
001 el paper de la dona durant el franquismejcorbala
 
001 eines2
001 eines2001 eines2
001 eines2jcorbala
 
Disseny samarreta 4t
Disseny samarreta 4tDisseny samarreta 4t
Disseny samarreta 4tjcorbala
 
06. primera guerra mundial ipb
06. primera guerra mundial ipb06. primera guerra mundial ipb
06. primera guerra mundial ipbjcorbala
 
05.l' imperialisme ipb
05.l' imperialisme ipb05.l' imperialisme ipb
05.l' imperialisme ipbjcorbala
 
Carpeta aprenentatge
Carpeta aprenentatgeCarpeta aprenentatge
Carpeta aprenentatgejcorbala
 
Tema 03. la revolució industrial
Tema 03. la revolució industrialTema 03. la revolució industrial
Tema 03. la revolució industrialjcorbala
 
TEMA 2a LA REVOLUCIÓ FRANCESA I NAPOLEÓ
TEMA 2a LA REVOLUCIÓ FRANCESA I NAPOLEÓTEMA 2a LA REVOLUCIÓ FRANCESA I NAPOLEÓ
TEMA 2a LA REVOLUCIÓ FRANCESA I NAPOLEÓjcorbala
 
RUBRICA GEOGRAFIA-17
RUBRICA GEOGRAFIA-17RUBRICA GEOGRAFIA-17
RUBRICA GEOGRAFIA-17jcorbala
 
MAPA MUT ESPANYA FÍSIC GRIS
MAPA MUT ESPANYA FÍSIC GRISMAPA MUT ESPANYA FÍSIC GRIS
MAPA MUT ESPANYA FÍSIC GRISjcorbala
 
MAPA MUT ESPANYA FÍSIC COLOR
MAPA MUT ESPANYA FÍSIC COLORMAPA MUT ESPANYA FÍSIC COLOR
MAPA MUT ESPANYA FÍSIC COLORjcorbala
 
ACTIVITATS RELLEU D'ESPANYA 2
ACTIVITATS RELLEU D'ESPANYA 2ACTIVITATS RELLEU D'ESPANYA 2
ACTIVITATS RELLEU D'ESPANYA 2jcorbala
 
ACTIVITATS RELLEU D'ESPANYA
ACTIVITATS RELLEU D'ESPANYAACTIVITATS RELLEU D'ESPANYA
ACTIVITATS RELLEU D'ESPANYAjcorbala
 
01. LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM
01. LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM01. LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM
01. LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIMjcorbala
 
Orientacions correccions examen GEO selectivitat 2017
Orientacions correccions examen GEO selectivitat 2017Orientacions correccions examen GEO selectivitat 2017
Orientacions correccions examen GEO selectivitat 2017jcorbala
 

Más de jcorbala (20)

Enquesta02
Enquesta02Enquesta02
Enquesta02
 
001 camps de concentracio i unitats disciplinaries
001 camps de concentracio i unitats disciplinaries001 camps de concentracio i unitats disciplinaries
001 camps de concentracio i unitats disciplinaries
 
001 2015 2016-09-1-tr
001 2015 2016-09-1-tr001 2015 2016-09-1-tr
001 2015 2016-09-1-tr
 
001 2011 2012-02-3-tr
001 2011 2012-02-3-tr001 2011 2012-02-3-tr
001 2011 2012-02-3-tr
 
001. treball de-recerca escola
001. treball de-recerca escola001. treball de-recerca escola
001. treball de-recerca escola
 
001 el paper de la dona durant el franquisme
001 el paper de la dona durant el franquisme001 el paper de la dona durant el franquisme
001 el paper de la dona durant el franquisme
 
001 eines2
001 eines2001 eines2
001 eines2
 
Disseny samarreta 4t
Disseny samarreta 4tDisseny samarreta 4t
Disseny samarreta 4t
 
06. primera guerra mundial ipb
06. primera guerra mundial ipb06. primera guerra mundial ipb
06. primera guerra mundial ipb
 
05.l' imperialisme ipb
05.l' imperialisme ipb05.l' imperialisme ipb
05.l' imperialisme ipb
 
Carpeta aprenentatge
Carpeta aprenentatgeCarpeta aprenentatge
Carpeta aprenentatge
 
Tema 03. la revolució industrial
Tema 03. la revolució industrialTema 03. la revolució industrial
Tema 03. la revolució industrial
 
TEMA 2a LA REVOLUCIÓ FRANCESA I NAPOLEÓ
TEMA 2a LA REVOLUCIÓ FRANCESA I NAPOLEÓTEMA 2a LA REVOLUCIÓ FRANCESA I NAPOLEÓ
TEMA 2a LA REVOLUCIÓ FRANCESA I NAPOLEÓ
 
RUBRICA GEOGRAFIA-17
RUBRICA GEOGRAFIA-17RUBRICA GEOGRAFIA-17
RUBRICA GEOGRAFIA-17
 
MAPA MUT ESPANYA FÍSIC GRIS
MAPA MUT ESPANYA FÍSIC GRISMAPA MUT ESPANYA FÍSIC GRIS
MAPA MUT ESPANYA FÍSIC GRIS
 
MAPA MUT ESPANYA FÍSIC COLOR
MAPA MUT ESPANYA FÍSIC COLORMAPA MUT ESPANYA FÍSIC COLOR
MAPA MUT ESPANYA FÍSIC COLOR
 
ACTIVITATS RELLEU D'ESPANYA 2
ACTIVITATS RELLEU D'ESPANYA 2ACTIVITATS RELLEU D'ESPANYA 2
ACTIVITATS RELLEU D'ESPANYA 2
 
ACTIVITATS RELLEU D'ESPANYA
ACTIVITATS RELLEU D'ESPANYAACTIVITATS RELLEU D'ESPANYA
ACTIVITATS RELLEU D'ESPANYA
 
01. LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM
01. LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM01. LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM
01. LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM
 
Orientacions correccions examen GEO selectivitat 2017
Orientacions correccions examen GEO selectivitat 2017Orientacions correccions examen GEO selectivitat 2017
Orientacions correccions examen GEO selectivitat 2017
 

Último

Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxRosabel UA
 
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfJFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfErnest Lluch
 
presentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptxpresentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptxcarleslucmeta
 
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓLasilviatecno
 
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfJOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfErnest Lluch
 
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfCatalà parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfErnest Lluch
 

Último (7)

Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
 
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfJFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
 
presentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptxpresentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptx
 
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
 
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfJOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
 
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdfDíptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
 
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfCatalà parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
 

Resumt11

  • 1. 1 ©VICENSVIVES T 11 NOUPOLIS4. Resumsdelsapartats 1.  La formació de blocs antagònics (1945-1947) n El final de la Segona Guerra Mundial va evidenciar l’antagonisme pel lideratge mundial entre els Estats Units i la Unió Soviètica, que representaven dos models polítics, socials i econòmics oposats. – Els EUA com a líder del capitalisme liberal. – La URSS com a dirigent del socialisme comunista. n A partir de 1947 es va consolidar el Teló d'Acer: – Els EUA van impulsar: la Doctrina Truman, una intervenció americana contra l’amenaça comunista; el Pla Marshall, una ajuda econòmica per impulsar la reconstrucció europea; i l’OTAN, una aliança militar entre els països de l’Atlàntic Nord. – La URSS va proposar: l’Informe Jdanov, que denunciava l’actuació dels EUA en el domini europeu; la Kominform, una organització que unia els països comunistes; i el Pacte de Varsòvia, una aliança militar entre els aliats socialistes. n Alemanya va ser dividida en dos Estats i també es va dividir Berlín. La URSS va bloquejar la part occidental de la ciutat, però els EUA la van abastir per via aèria. Finalment, el 1961 es va aixecar el mur de Berlín. ............................................................................................................................................................. 2.  Guerra Freda i coexistència pacífica (1945-1975) n La Guerra Freda va consistir en un model de relacions internacionals basat en un permanent antagonisme entre els blocs. La rivalitat es va manifestar en diversos conflictes perifèrics: – La Guerra de Corea. El Nord va ser ocupat per la URSS, i el Sud pels EUA. Es van crear dos Estats oposats, que encara existeixen, finalitzada la guerra el 1953. – La Guerra de Vietnam. El 1954 la guerrilla comunista va proclamar la independència de Vietnam, que fins llavors era colònia francesa, i es van crear dos Estats antagònics. Els EUA van intervenir per evitar la formació d’un únic Estat comunista, però es van retirar el 1973. Quan es va acabar la guerra el país es va unificar i es va instaurar el comunisme. – La crisi dels míssils. El 1961, la URSS va intentar instal·lar míssils nuclears a Cuba, on havia triomfat un règim revolucionari. La reacció dels EUA va estar a punt de produir un enfrontament militar directe, però els soviètics es van retirar amb el compromís de desmuntar les bases militars. n A finals de la dècada de 1950, Jruschov i Kennedy es van mostrar més tolerants i van dur a terme una política de coexistència pacífica, per establir acords i frenar la carrera d'armaments. ............................................................................................................................................................. Un món bipolar: Guerra Freda i descolonització (1945-1991)
  • 2. 2 ©VICENSVIVES T 11 NOUPOLIS4. Resumsdelsapartats 3.  La descolonització n Entre les causes del procés descolonitzador es poden destacar: el desig d’independència, la puixança dels nacionalismes, la disminució del prestigi de les potències, l’expansió de l’opinió internacional contrària a la descolonització i el suport de la URSS i els EUA. n El procés va passar per diverses etapes segons les zones: – Al Pròxim Orient i Àsia, entre 1945 i 1955. Va destacar l’Índia. – Al nord d’Àfrica, a la dècada de 1950. – A l’Àfrica subsahariana, entre 1955 i 1965. – Al sud d’Àfrica, a partir de 1975. n Els nous països independents van manifestar la seva voluntat de quedar al marge del control de les dues superpotències i de decidir el seu propi destí i afrontar el problema de la pobresa. Amb aquest objectiu, el 1955 es va reunir la Conferència de Bandung: – Es va condemnar el colonialisme sofert. – Es va plantejar la necessitat de crear ajudes econòmiques i culturals per a Àsia i Àfrica. – Es va elaborar una tesi neutralista, de no alineació internacional, que el 1961 va dur a la creació del Moviment de Països No Alineats. n Malgrat això, a la majoria dels nous Estats es van mantenir els interessos econòmics de les antigues metròpolis. El neocolonialisme posterior es va derivar d'un intercanvi desigual en el comerç i de la dependència financera i tecnològica de l'exterior. ............................................................................................................................................................. 4.  Els Estats Units, líder del món capitalista n Després de la guerra, Els EUA es van consolidar com la potència hegemònica en el món capitalista i es van centrar en frenar l’expansió comunista. Per a fer-ho, van desenvolupar el Pla Marshall a Europa. n En la dècada de 1950, demòcrates i republicans es van rellevar al poder, i durant la presidència de Truman es va dur a terme una forta política anticomunista (caça de bruixes). n Cap al 1960, quan la superioritat dels EUA patia una forta erosió, va sorgir la figura de John F. Kennedy, que pretenia rellançar l’economia i la tecnologia i fer front a les desigualtats socials i racials. Durant aquest període es va consolidar el model de vida americà, basat en el consum. n A la dècada de 1960, les protestes de negres i joves, les massacres a Vietnam, etc., van potenciar el sorgiment d’un cert sentiment antiamericà. ............................................................................................................................................................. Un món bipolar: Guerra Freda i descolonització (1945-1991)
  • 3. 3 ©VICENSVIVES T 11 NOUPOLIS4. Resumsdelsapartats 5.  La Unió Soviètica i el bloc socialista n Després de la guerra, la Unió Soviètica va dur a terme una reconstrucció econòmica basada, sobretot, en la mobilització social i en el progrés tècnic. Es va prioritzar la indústria pesada, i es va desenvolupar un model profundament desequilibrat que va debilitar la indústria del consum. n Amb tot, el conjunt de la població (assalariats, pagesos, intel·lectuals, professionals) va millorar el nivell de vida, sobretot a partir de 1956. A banda, existia una reduïda classe dominant, vinculada al PCUS, amb forts privilegis. n La victòria bèl·lica va reforçar Stalin, es va fomentar el culte a la seva persona i es van perseguir el dissidents polítics. n En morir Stalin, Jruschov va obrir un procés de desestalinització, certes reformes internes per millorar el nivell de vida de la població i avançar en llibertats, i un compromís exterior per la coexistència pacífica. n A partir de 1964, l’aparell del règim, encapçalat per Breznev, va imposar un altre cop un immobilisme de ferro que no va aconseguir solucionar els desequilibris econòmics. ............................................................................................................................................................. 6.  El retorn a la tensió entre els blocs (1975-1985) n El model soviètic va resultar atractiu en nombrosos països descolonitzats, que volien solucionar els seus problemes econòmics i socials: – A Amèrica Llatina, la Revolució cubana va impulsar les guerrilles per tot el continent, i també una fugaç revolució a Nicaragua. – A Àsia, la influència va destacar a la Xina, Corea, Indoxina, Afganistan i el Pròxim Orient. – A Àfrica, Algèria i Líbia van ser socialitzants, i altres països van rebre suport de la URSS i Cuba. n Els Estats Units també havien establert la seva influència en molts països del món: Amèrica Llatina, el nord d’Àfrica, Iran, Pakistan, Israel, etc. n A partir de la dècada de 1970 semblava que perillava la posició internacional americana, per la crisi del petroli, la derrota a Vietnam, la invasió soviètica d’Afganistan, etc. Per fer front a aquesta situació, a la dècada de 1980 Reagan va impulsar una política exterior intervencionista. ............................................................................................................................................................. Un món bipolar: Guerra Freda i descolonització (1945-1991)
  • 4. 4 ©VICENSVIVES T 11 NOUPOLIS4. Resumsdelsapartats 7.  Crisi i enfonsament del comunisme n El sistema soviètic presentava una economia estancada, amb una tecnologia endarrerida i un baix nivell de vida de la població. n El 1985 Mijaíl Gorbachov va iniciar un procés reformista: – Va intentar revitalitzar la productivitat econòmica (perestroika). – Va proposar una obertura política i eleccions lliures (glasnost) per introduir una certa democratització. – Va establir una política exterior favorable al desarmament i va propiciar el diàleg amb els Estats Units. n El moviment reformista acabaria amb els règims polítics de l’Europa de l’Est, i poc després Polònia, Hongria, Txecoslovàquia, Bulgària i Romania es van transformar en societats demo- cràtiques i capitalistes i Alemanya es va reunificar. n Així mateix, les reformes van conduir, després d’un intent de cop d’Estat, a la supressió del règim comunista i a la divisió de la URSS en 15 repúbliques independents. n Posteriorment, en la majoria dels països del Tercer Món van desaparèixer els règims socialitzants i es van acceptar economies de lliure mercat. Cuba, Vietnam i la Xina en serien l’excepció. ............................................................................................................................................................. Un món bipolar: Guerra Freda i descolonització (1945-1991)