Presentació sobre el període 1870 - 1914

2. L’ÈPOCA DE LA PAU ARMADA
Les grans potències europees
 1870 – 1914
 Característiques generals:
 Món eurocèntric
 Estats nació
 Segona Revolució industrial – Gran Capitalisme
 Potència continental: Alemanya
 Potència mundial: Gran Bretanya (“Pax Britanica”)
 Grans potències:
 Gran Bretanya – MP
 França – RP
 Alemanya - RA

3. LA PAX BRITANICA
“A simple vista, Gran Bretaña era imponente. En 1900 poseía el Imperio
más extenso que jamás había visto el mundo, formado por unos 20
millones de kilómetros cuadrados de tierra y tal vez un cuarto de
población del Globo. Sólo en las tres décadas precedentes, había
añadido 6,83 millones de kilómetros cuadrados y 66 millones de personas
al Imperio... Había otros indicadores de la fuerza británica: el gran
aumento de la Royal Navy, igual en poder a las otras dos flotas más
grandes juntas; ...la Marina mercante más numerosa del mundo, y los
servicios financieros de la City de Londres, que hacía de Gran Bretaña el
más grande inversor, banquero, asegurador y comerciante de la
economía mundial.”
Kennedy, P., Auge y caída de las grandes potencias. Pag.288

7. A l’any 2004, els
EUA disposaven de
730 bases militars
distribuïdes entre 50
països del món.
A l’any 2004, els
EUA disposaven de
730 bases militars
distribuïdes entre 50
països del món.

8. LES GRANS POTÈNCIES EUROPEES
“POTENCIAS MEDIANAS”
 Holanda – MP
 Bèlgica – MP
 Espanya – MP
 Itàlia – MP
GRANS IMPERIS
 I. Austrohongarés - RA
 I. Rus (Romanoff) - RA
 I. Turc - RA
EL RÈGIM POLÍTIC DE LES
GRANS POTÈNCIES
Gran Bretanya:
 Època victoriana (1837 –
1901)
França:
 III República (1870 –
1914)
Alemanya:
 II Reich (1871 – 1918)

9. •En 1801: Irlanda, Anglaterra i
Escòcia formen el REGNE UNIT
DE LA GRAN BRETANYA
•1837 – 1901: VICTÒRIA DE
KENT: potència econòmica,
prosperitat burgesa, potència
política, imperialisme.
•En 1801: Irlanda, Anglaterra i
Escòcia formen el REGNE UNIT
DE LA GRAN BRETANYA
•1837 – 1901: VICTÒRIA DE
KENT: potència econòmica,
prosperitat burgesa, potència
política, imperialisme.

10. Texto: Economía y política de Gran Bretaña a fines del siglo XIX
“Gran Bretaña en 1871 conservaba en la vida económica la preponderancia
que ya poseía en el siglo XVIII. Era la mayor productora de carbón, así como en
las industrias metalúrgica y textil; consituía el depósito a donde afluían las
materias primas que llegaban de los otros continentes, y los artículos coloniales
que (a su vez) el comercio inglés volvía a distribuir a los demás Estados, y era
también el centro financiero del mundo. Esta prosperidad iba asociada desde
mediados del siglo XIX, a la práctica del libre cambio y al poderío naval…
“Solo hay que pasar los puentes cuando se llega a ellos”, dice un refrán
inglés. El gobierno se proponía resolver los problemas solo cuando se
planteasen… Pero es al Parlamento al que pertenece la última palabra. ¿No es
éste un procedimiento cómodo para evitar comprometerse? Es también un
rasgo del temperamento británico y, en esta época, una constante de la política
inglesa”.
Renouvin, P.: “Historia de las relaciones internacionales”.
Tomo II, vol. I. El siglo XIX. Edit. Aguilar, Madrid, 1964.

11. LES RELACIONS INTERNACIONALS ENTRE 1870 i 1914

12. CONCEPTES PREVIS
RELACIONS INTERNACIONALS: designa el sistema que
organitza les relacions de poder entre els distints estats. Els
sistemes s’organitzen bàsicament al voltant de dos models: el
sistema vertical i de l’equilibri. És a partir de la Pau de
Westfalia (sistema westfalià) quan els estats europeus se’n
preocupen de l’organització i les relacions interestatals.
DIPLOMÀCIA: entenem tant les institucions com els
mecanismes utilitzats pels diferents estats per establir els seus
contactes a nivell de relacions internacionals.
Etimològicament, deriva del grec diplwn (literalment,
document).

13. BISMARCKOtto von Bismarck, 1815 – 1898. Estudià dret. Ambaixador
prussià a Rússia, i primer ministre de Prússia l’any 1862.
Principal impulsor de la unificació alemanya i de la
configuració del nou Imperi. Partidari de l’exclussió
d’Àustria de la futura Alemanya, ho va aconseguir amb el
triomf a la guerra austro – prussiana (1866).
Immediatament va crear la Confederació de l’Alemanya
del Nord. Coneixent l’oposició de França a la unificació, va
provocar la guerra franco – prussiana que va permetre la
proclamació del Reich. Fou el primer canceller del nou
Imperi Alemany (1871 – 1890). A l’any 1890 va dimitir en
desacord amb la política de l’emperador Guillem II.

14. LES RELACIONS INTERNACIONALS 1870 - 1914
BLOCS DE PAÏSOS (1890 – 1914)
LES CRISIS (1904- 1914)
ERA DE LA
GRAN PAU O
DE LA PAU
ARMADA
SISTEMES BISMARCKIANS (1870 – 1890)
FORMACIÓ DE BLOCS
(1890 – 1904)

15. LES RELACIONS INTERNACIONALS 1870 - 1914
LA RUPTURA DEL SISTEMA DE VIENA
(1815 – 1870)
La fi de l’Europa de la Restauració (1848)
Unificació d’Alemanya (1870)
La qüestió d’Orient (els Balcans)
Imperialisme
Rivalitats territorials i econòmiques

16. ELS SISTEMES BISMARCKIANS
Nou equilibri = estabilitat + pau = hegemonia alemanya
“Respetar” l’hegemonia mundial de Gran Bretanya
Aïllament de França
Hegemonia continental d’Alemanya
Aliançes amb Rússia, Àustria – Hongria i Itàlia

18. ELS SISTEMES BISMARCKIANS

19. ELS SISTEMES BISMARCKIANS
1. PRIMER SISTEMA O LLIGA DELS TRES EMPERADORS
 1873
 Al – AH - R
1. SEGON SISTEMA:
1. Doble Aliança (Al – AH) 1879
2. Pacte secret (Al - R ) 1881
2. TERCER SISTEMA o TRIPLE ALIANÇA:
 1882
 Al – AH – It