Presentació utilitzada a l'aula per explicar la primera part de la RESTAURACIÓ.

1. LA RESTAURACIÓ
MONÀRQUICA

4. ELS ORIGENS DE LA RESTAURACIÓ
1. Règim personal i autoritari del
general Serrano (gener 1874)
2. Oligarquia i burgesia
conservadora
3. Exèrcit
4. Església
5. Alfonsins. Manifest de
Sandhurst (1.12.1874)
6. Pronunciament del general
Martínez Campos (29.12.1874)
La seqüència anterior explica el orígens
del sistema de la RESTAURACIÓ:

5. • Restauració borbònica
• Restauració oligàrquicaQUÈ?
• EspanyaON?
• 1875 – 1923 / 1931QUAN?
• Monarquia
• Constitució de 1876
• Bipartidisme oficial
COM?
• Cánovas del CastilloQUI?

6. Etapa històrica que s’obri després del
pronunciament del general Martínez Campos a
Sagunt, l’any 1874, que significà el restabliment
de la dinastia borbònica en la persona d’Alfons
XII després del Manifest de Shandurst, i que es
tanca amb la fi de la dictadura de Primo de
Rivera a l’any 1931. El gran artífex del nou règim
fou Cánovas del Castillo.
una definició....

8. "Por virtud de la espontánea y solemne abdicación de mi augusta madre, tan
generosa como infortunada, soy único representante yo del derecho monárquico en
España [...].
Afortunadamente la Monarquía hereditaria y constitucional posee en sus principios
la necesaria flexibilidad y cuantas condiciones de acierto hacen falta para que todos
los problemas que traiga su restablecimiento consigo sean resueltos de conformidad
con los votos y la conveniencia de la nación.
No hay que esperar que decida yo nada de plano y arbitrariamente; sin Cortes no
resolvieron los negocios arduos los Príncipes españoles allá en los antiguos tiempos
de la Monarquía, y esta justísima regla de conducta no he de olvidarla yo en mi
condición presente, y cuando todos los españoles están ya habituados a los
procedimientos parlamentarios. Llegado el caso, fácil será que se entiendan y
concierten las cuestiones por resolver un príncipe leal y un pueblo libre.
Nada deseo tanto como que nuestra patria lo sea de verdad. A ello ha de contribuir
poderosamente la dura lección de estos tiempos, que si para nadie puede ser perdida
todavía lo será menos para las honradas y laboriosas clases populares, víctimas de
sofismas pérfidos o de absurdas ilusiones.
Cuanto se está viviendo enseña que las naciones más grandes y prósperas, y donde el
orden, la libertad y la justicia se admiran mejor, son aquellas que respetan más su
propia historia. [...].
[...] Sea l que quiera mi propia suerte, ni dejaré de ser buen español, ni como todos
mis antepasados, buen católico, ni, como hombre del siglo, verdaderamente liberal."

10. FORMACIÓ I CONSOLIDACIÓ, 1875 - 1902
• Regnat d‘ Alfons XII (1875 – 1885)
• Regència de Maria Cristina d’Àustria (1885 – 1902)
• Crisi del 98
CRISI DEL SISTEMA, 1902 - 1923
• Regnat d’Alfons XIII
• Crisi del 1909
• Triple crisi de 1917
• Crisi de 1923
DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA, 1923 - 1930
LES ETAPES

11. LES BASES DEL
SISTEMA
CANOVISTA
CONSTITUCIÓ
1876
MONARQUIA
BIPARTIDISME
Partit Liberal –
Conservador
P. CONSERVADOR
Partit Liberal –
Fusionista
P. LIBERAL

15. BIPARTIDISME I TORN PACÍFIC DELS PARTITS
DINÀSTICS

18. BIPARTIDISME I TORN PACÍFIC DE PARTITS
caràcter bipartidista del
sistema de la Restauració:
els partits dinàstics

19. Sistema pactista + Rei Fi de la guerra de Cuba Fi de la 3a guerra carlina
PACIFICACIÓESTABILITAT POLÍTICA
“ESTABILITAT” GENERAL
DEL SISTEMA

20. DINS I FORA DEL TORN DINÀSTIC
MONOPOLITZACIÓ I
EXCLUSSIVITAT DEL PODER
PER PART DELS PARTITS DEL
TORN O PARTITS DINÀSTICS ELEMENTS ESSENCIALS
• PACTE DE “EL PARDO”
• MESURES PROGRESSISTES DEL
“GOVERN LLARG” DE SAGASTA
• FUNCIONAMENT “REGULAR”
FINS 1898
FORA DEL TORN:
• REPUBLICANS
• NACIONALISTES
• SOCIALISTES
• CARLISTES

21. PACTE DE “EL PARDO”
Per què? estabilitat
després de la mort
d’Alfons XII (1885)
Acord dels partits
dinàstics sobre les
bases del seu propi
sistema
DEFENSA DE LA
MONARQUIA
DEFENSA DE LA
CONSTITUCIÓ
DEFENSA DE L’ESTAT
LIBERAL, CENTRALISTA
I UNITARI

22. LA PRÀCTICA
POLÍTICA

24. sistematització del frau i la corrupció política
“PUCHERAZO” O
TUPINADA
CACIQUISME
ENCASILLADO

25. PUCHERAZO: era un frau electoral, al que es recorria
en cas que no funcionarà l’acord entre els partits
dinàstics. Presentava tot tipus d'il·legalitats: des de la
compra de vots i la intimidació, fins la col·locació
d’urnes en llocs inaccessibles o la utilització d’electors
difunts. En tot cas, els mecanismes de frau eren molt
diversos.
ENCASILLADO: dels candidats era l’acord
entre els partits polítics que negociaven i
es repartien els districtes electorals. De
vegades, s’elegia a algun polític que no
pertanyia a cap dels partits dinàstics.

26. ELS PARTITS NO
DINÀSTICS
“LES FORCES POLÍTIQUES MARGINADES DEL SISTEMA”

27. MARGINACIÓ
SECTORS
POPULARS
SUFRAGI UNIVERSAL 1890
OPOSICIÓ CREIXENT
INESTABILITAT I
CONFLICTIVITAT

30. EL REPUBLICANISME
MOVIMENT REPUBLICÀ amb quatre
característiques fonamentals:
1.Gran base popular
2.Caràcter interclassista
3.Fragmentació
4.“Competència” de l’obrerisme -
internacionalisme

31. 1890
47 diputats
Blasco Ibáñez

33. Pablo Iglesias, 1850 - 1925
Dates i moments importants:
• 1883 – Comissió de reformes
socials
• 1887 – Llei d’associacions
• 1890 – Llei electoral
• 1910 – conjunció republicano –
socialista.

34. ELS NACIONALISMES
•Fenomen finisecular: aparició i emergència dels
nacionalismes a diverses zones d’Espanya.
• Es tracta de moviments heterogenis, però que troben el seu
punt comú en:
CRÍTICA DEL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ i la seua
concepció centralista i uniformitzadora de l’Estat.

35. 1. Un sistema polític i administratiu centralista
2. Progressiu desprestigi del sistema canovista,
especialment a partir de 1898.
3. La pretensió d’uniformitzar culturalment i
lingüísticament Espanya imposant una
cultura oficial en castellà
4. Aparició de models alternatius d’Estat,
especialment a partir de 1898.
5. La tradició històrica i institucional de
Catalunya i País Basc .
6. Gran auge econòmic i industrial, sobretot de
Catalunya i el País Basc, que les va convertir
en els motors econòmics d’Espanya.
UNA SISTEMATITZACIÓ DE LES POSSIBLES
CAUSES DEL SORGIMENT I AUGE DELS
NACIONALISMES

36. EL CATALANISME
• Origen del catalananisme modern: la Renaixença (1830)
• RENAIXENÇA: moviment cultural i literari que aspirava a assolir la
recuperació de la llengua i la identitat cultural catalanes.
• 1833, Aribau, Oda a la pàtria.
• Base social fonamentalment urbana i intel·lectual
• Restauració: sorgiment de dos tendències catalanistes:
• Una de progressista,CENTRE CATALÀ 1882
• Valentí Almirall. Memorial de Greuges
• Una de conservadora, UNIÓ CATALANISTA 1891
• Bases de Manresa
• Restauració: unificació
• 1901. Lliga Regionalista. Prat de la Riba i Cambó.
• Suport de la burgesia industrial i comercial catalana

38. EL NACIONALISME BASC
•Origen: 1876: abolició dels Furs.
•1878: “Concerts Econòmics”
•1895, fundació del Partit Nacionalista Basc (Sabino
Arana)
•Tres factors
•El foralisme literari i polític
•Les guerres carlines i les abolicions dels furs
•La revolució industrial i els seus efectes socials (forta
inmigració)

39. Les bases dels nacionalismes català i basc
• CATALANISME
IMPORTÀNCIA DE LA LLENGUA
• BASQUISME
RELIGIÓCATÒLICA I RAÇA BASCA
S. Arana, 1865 - 1903
E. Prat de la Riba,
1870 - 1917

40. ANDALUSISME I GALLEGUISME
• Caràcter molt més “difús” que el nacionalisme basc i català
• GALLEGUISME:
• Societat eminentment rural
• O Rexurdimento
• ANDALUSISME:
• Blas Infante, 1910
• Nacionalisme vinculat a les característiques socials i econòmiques d’Andalusia.

41. ELVALENCIANISME POLÍTIC
• Els intents de crear un corrent polític valencianista apenes van reixir
sinó fins 1904, i amb molta feblesa; les raons de la tardana aparició,
així com de la seua inanitat són:
• El caràcter de la Renaixença valenciana. Va ser un moviment cultural de
tardana aparició, socialment desnodrit, amb un abast territorial molt reduït
(València ciutat), i que anà derivant (Lo Rat Penat,1878, C. Llombart) cap a
plantejaments molts conservadors i sucursalistes (T. Llorente).
• La competència política del republicanisme blasquista
• La identificació de la classe dominant valenciana amb els interessos
econòmics i polítics de l’oligarquia central.
• A l’any 1904 es creà el primer grup valencianista, València Nova, que
marca el punt d’inici d’eixe corrent

42. MINISTREGOVERNACIÓ GOVERNADOR CACIC

43. C A C I Q U I S M E

44. LES GUERRES
COLONIALS
LA CRISIS D’ULTRAMAR
CUBA
FILIPINES

48. CUBA
• Crit deYara (1868)
•Guerra llarga o Guerra dels deuAnys (1868 – 1878)
•Pau de Zanjón (1878)
•José Martí + Máximo Gómez: Partit Revolucionari
Cubà (1893)
•Crit de Baire (1895)
•Guerra chiquita (1895 – 1898)
•Comprensió de les causes de la guerra de Cuba:
1.Incompliment compromisos i pactes Pau de Zanjón (1878)
2.Manca d’un procés descentralitzador
3.Monopolització del mercat cubà per part de la metròpoli

50. LA POLÍTICA ESPANYOLA A CUBA

51. “LES POLÍTIQUES” metropolitanes a CUBA
•Martínez Campos
•Weyler
•1897: estratègia de la
conciliació (Sagasta):
• Autonomia
• Sufragi universal
• Igualtat de drets
• Autonomia aranzelària

52. LA CRISI DE 1898
LA INDEPENDÈNCIA DE CUBA
GUERRA DE CUBA: tres
eixos:
•Articulació de la revolta:
José Martí i el Partit
Revolucionari Cubà
•Els vaivens i indecisions de
la política metropolitana a
Cuba
•Els interessos econòmics i la
política aranzelària
•Els interessos nord-
americans
TRACTAT DE PARIS (1898):
•Pèrdua de Cuba
•Cessió de Puerto Rico,
Guam i les Illes Filipines

53. CUBA I ELS EUA
És fonamental insistir en el paper
central que adopta Estats Units:
Espanya no va perdre la guerra contra
una insurrecció com les moltes que ja
havia sufocat, sinó contra una gran
potència, els Estats Units.

54. “NO CREC QUE
L’AUTONOMIA PUGA
DONAR LA PAU A CUBA…
NOMÉS HI HA UN PODER I
UNA BANDERA CAPAÇ
D’ASSEGURAR LA PAU. ELS
ESTATS UNITS TENEN
AQUEST PODER I
AQUESTA BANDERA”.
Declaracions del Secretari d’Estat
nordamericà Woodword després de
l’entrevista amb el general espanyol
Moret. 18 de març de 1898.

55. Wikipèdia. CAVITE

57. LES
CONSEQÜÈNCIES DE
LA CRISI DE 1898
APARTAT 8

59. El desastre del 98 va traure a
la llum molts problemes ...
El “problema
d’Espanya”
• Problema socioeconòmic:
desigualtats i conflictes socials.
• Sistema canovista: sistema
polític falsejat basat en la
corrupció i el caciquisme.
Espanya oficial – Espanya real.
• Endarreriment respecte als
països avançats i
desenvolupats europeus.
REGENERACIONISME
Moviment ideològic i corrent
polític que propugna la
necessitat d’una
modernització política,
econòmica i social d’Espanya
“europeizándola”

60. REGENERACIONISME
IDEOLÒGIC O INTELECTUAL POLÍTIC
• Kraussisme
• Generació del 98
• Joaquin Costa
Institucional:
dins del
sistema:
• Maura
• Canalejas
No institucional: fora
del sistema:
• Republicanisme
• Catalanisme: Cambó
• Socialisme

61. REGENERACIONISME INTELECTUAL
ANTECEDENTS
Arbitristes dels segles XVI i XVII Il·lustrats del segle XVIII
INTELECTUAL I LITERARI
Kraussisme i “Institución Libre
de Enseñanza”: educació en
llibertat, espírit crític i rigor
científic (Giner de los Rios)
Generació del 98: Azorin,
Baroja, Unamuno... “les
duele España”

62. REGENERACIONISME SOCIAL I ECONÒMIC
Impulsat per professionals diversos,
polítics, economistes:
• Lucas Mallada
• Silvela
• Joaquin Costa
• Ortega y Gasset (“España es el
problema, y Europa la solución”)

63. PROPOSTA
D’ACTIVITATS
COMENTARIS I EXERCICIS

64. VICENSVIVES
• DOCUMENTS DETEXT amb postures contra la guerra: pàgines 242 i
245
• Quadre amb indicadors de l’impacte econòmic del desastre de 1898
• Repassar conceptes i cronologia de la pàgina 250
• Exemple de comentari de text de la pàgina 251: manifest del general
Polavieja
• Comentari de textos de la pàgina 252