Mètrica catalana

Joan Florit
Joan Florities Ramon Llull
Mètrica catalana Joan Florit
Rima  consonant  (o perfecta).  A partir de la  darrera vocal tònica   coincideixen tots els sons de determinats versos . Cal recordar que quan s'analitzen les rimes és costum anar escrivint una lletra (seguint l'ordre alfabètic) a la dreta de cada vers, que es va repetint a mesura que coincideixen els sons ( l'apòstrof  que hi ha al costat de cada rima indica que la rima  és femenina  -Es diu d'aquella amb els versos acabats en paraula plana o esdrúixola:  no ia,  à nima , etc.-). Fixeu-vos que escrivim les  lletres minúscules  quan la rima correspon a  versos d'art menor  (fins a 8 síl·labes) i les  lletres majúscules  en els versos d'art major (de 9 a 12 síl·labes). En ma terra del Vall ès   a tres turons fan una s erra ,  b' quatre pins, un bosc esp ès ,  a cinc quarteres, massa t erra .  b' Com el Vallès no hi ha r es .  a Pere Quart
ULL:  En l'exemple que teniu a continuació podeu veure com  no coincideix cap grafia , tot i així, una lectura correcta ens fa veure que els sons sí que es corresponen i per tant es tracta d'un exemple de  rima consonant . Ens banyarem de frac: Som a l'intr oit .  A Del son, grosser, ja en parla Sigmund Fr eud   A J. V. Foix Rima  assonant . A partir de la  darrera vocal tònica, únicament coincideixen els sons vocàlics . Si s'allunya i no et m i r a ,  a' si t'és advers l'inst a nt,  b de plorar què en traur ie s?  a' Si et sent, neci, riur à .  b
NOMBRE DE SÍL·LABES I COMBINACIONS DE VERSOS Els versos se solen agrupar en uns conjunts que s'anomenen  estrofes . En general podem fer una divisió entre els conjunts de versos amb el  mateix nombre  de síl·labes o de  diferent nombre . Mètrica isosil·làbica .  Tots els versos tenen el mateix nombre de síl·labes. Art menor (versos curts). Fins a 8 síl·labes Normalment sense cesura Art major (v. llargs). Tenen de 9 a 12 síl·labes Normalment amb cesura Mètrica anisosil·làbica . Els versos tenen diferent nombre de síl·labes
Cal tenir en compte  que en català (i en provençal)  es compta únicament fins la darrera síl·laba tònica . Així, si un vers acaba en paraula  aguda  comptarem  fins al final , si acaba en paraula  plana   deixarem de comptar una síl·laba , i  deixarem de comptar dues síl·labes  si acaba en paraula  esdrúixola . Els exemples de més avall us mostraran aquesta pràctica. A l'hora de comptar les síl·labes  cal fixar-se  en la possible existència de  sinalefes  (unió en una sola síl·laba mètrica de la vocal final d'una paraula amb la vocal inicial de la següent: " i u na dama..."),  elisions  (supressió, en determinats casos, de dues vocals en contacte o reducció en una sola:  "la dam a é s"   "la dam é s" ). Quan es tracta de vocals en contacte dintre d'una mateixa paraula pot produir-se  sinèresi  o  dièresi :  a/i/re , enlloc  d'ai/re , en el primer cas;  e/mo/ció , enlloc  d'e/mo/ci/ó , en el segons cas.
Segons el  nombre de síl·labes  els versos s' anomenen : monosíl·labs (1) bisíl·labs (2) trisíl·labs (3) tetrasíl·labs (4) pentasíl·labs (5) hexasíl·labs (6) heptasíl·labs (7)  octosíl·labs (8) enneasíl·labs (9) decasíl·labs (10) hendecasíl·labs (11)  i alexandrins (dodecasíl·labs) (12) Els versos de  5  i  7  síl·labes són molt freqüents en la  poesia popular ; en canvi, la  poesia amorosa  culta se sol servir dels versos  decasíl·labs ; mentre que els  alexandrins  es reserven normalment per a la  poesia narrativa (èpica) . Dintre dels versos d'art major,  els menys utilitzats en català són els enneasíl·labs i els hendecasíl·labs .
ALERTA:  els versos llargs tenen habitualment  cesura . La  cesura  és una  pausa mètrica, que no coincideix necessàriament amb un signe de puntuació, que divideix el vers en dues (o més) parts  anomenades  hemistiquis .  Tenint en compte això, el recompte de síl·labes es farà com si el final de l'hemistiqui fos el final del vers , és a dir, si l'hemistiqui acaba en paraula  aguda , comptarem fins al final, si acaba en paraula  plana , deixarem de comptar una síl·laba ... En color  vermell  teniu marcades les síl·labes que no s'han de contar en els finals dels hemistiquis:
En els versos  decasíl·labs  la cesura produeix els models següents: 4+6 (decasíl·lab català) M'exalta el nou/ i m'enamora el vell  (J. V. Foix) 6+4 (decasíl·lab èpic o francès) Lo comte Tallafer ro ,/ timbes avall, davalla com lo nú vol / del temporal  (J. Verdaguer) 5+5 (decasíl·lab castellà) Si n'és una do na / qui canta en la nit  (López Picó)
En canvi els  alexandrins  gairebé estan formats sempre per dos hemistiquis de 6+6 síl·labes: Brots de migrades fu lles / coronen el bocí obert i sense entra nyes / que de la soca res ta ; cremar he vist ma lle nya ;/ com fumerol de fes ta al cel he vist anar- se'n / la millor part de mi.  (J. Alcover) Rarament  la  cesura en els alexandrins ocupa altres posicions, com en aquests casos : 4+8: Crien les mon ges / una gentil sotabarbe ta  (Carner) 4+4+4 (vers trimembre): Re no em distreu;/ dubte no m'heu;/ desig no em cri da   (Carner)
Finalment, els  octosíl·labs  de vegades tenen una cesura al mig (4+4): Sé que és un som ni / la vida ente ra . Tràfec, pensa des ,/ fugiu d'ací. Embriagar -se :/ la gran carre ra . Jeure tot di a / sota l'ombrí.  (Josep Carner)
Quant a les  estrofes , i fent una simplificació, es poden establir les següents  combinacions segons el nombre de versos  que les formen: Apariat (rodolí) (o dístic)  (2 versos) Tercet  (3 versos) Quartet ( quarteta , si l'estrofa és d'art menor)  (4 versos) Quintet ( quinteta , si l'estrofa és d'art menor)  (5 versos) Sextet ( sexteta , si l'estrofa és d'art menor)  (6 versos) de set versos  (7 versos) Octava  (8 versos) de nou versos  (9 versos) Dècima  (10 versos)   Segons determinades combinacions de nombre de síl·labes i/o rimes podem parlar d'altres denominacions, podem recordar que  dos quartets  i  dos tercets  formen un  sonet .
1 de 11

Recomendados

Oda a espanya por
Oda a espanyaOda a espanya
Oda a espanyajoanmolar
26.5K vistas9 diapositivas
El noucentisme por
El noucentismeEl noucentisme
El noucentismeSílvia Montals
57.4K vistas14 diapositivas
Mètrica por
MètricaMètrica
MètricaSílvia Montals
21.7K vistas20 diapositivas
La pàtria por
La  pàtriaLa  pàtria
La pàtriaDolors Matilló
10.9K vistas14 diapositivas
Característiques del modernisme por
Característiques del modernismeCaracterístiques del modernisme
Característiques del modernismeyovima70
43.9K vistas4 diapositivas
La PlaçA Del Diamant SíMbols por
La PlaçA Del Diamant   SíMbolsLa PlaçA Del Diamant   SíMbols
La PlaçA Del Diamant SíMbolsElena Gimenez
53.5K vistas2 diapositivas

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

Complements verbals por
Complements verbalsComplements verbals
Complements verbalsgemmaencamp
60.2K vistas26 diapositivas
L´escepticisme por
L´escepticismeL´escepticisme
L´escepticismeManel Villar (Institut Poeta Maragall)
7K vistas16 diapositivas
oració subordinada adverbial por
oració subordinada adverbialoració subordinada adverbial
oració subordinada adverbialElena Gimenez
51.2K vistas6 diapositivas
El noucentisme por
El noucentismeEl noucentisme
El noucentismesandramr_78
20.3K vistas25 diapositivas
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris SEGLES xix I xx por
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris SEGLES xix I xxLITERATURA CATALANA. Moviments literaris SEGLES xix I xx
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris SEGLES xix I xxjoanpol
20K vistas111 diapositivas
La Plaça del Diamant por
La Plaça del DiamantLa Plaça del Diamant
La Plaça del DiamantSílvia Montals
80.9K vistas43 diapositivas

La actualidad más candente(20)

Complements verbals por gemmaencamp
Complements verbalsComplements verbals
Complements verbals
gemmaencamp60.2K vistas
oració subordinada adverbial por Elena Gimenez
oració subordinada adverbialoració subordinada adverbial
oració subordinada adverbial
Elena Gimenez51.2K vistas
El noucentisme por sandramr_78
El noucentismeEl noucentisme
El noucentisme
sandramr_7820.3K vistas
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris SEGLES xix I xx por joanpol
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris SEGLES xix I xxLITERATURA CATALANA. Moviments literaris SEGLES xix I xx
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris SEGLES xix I xx
joanpol20K vistas
Vinyes verdes vora la mar (1) por joanmolar
Vinyes verdes vora la mar (1)Vinyes verdes vora la mar (1)
Vinyes verdes vora la mar (1)
joanmolar8.1K vistas
Sunion por joanmolar
SunionSunion
Sunion
joanmolar2.6K vistas
Activitats complements verbals por Anna Rovira
Activitats complements verbalsActivitats complements verbals
Activitats complements verbals
Anna Rovira231.4K vistas
Tipologia textual i gèneres por Mar López
Tipologia textual i gèneresTipologia textual i gèneres
Tipologia textual i gèneres
Mar López3.8K vistas
LES LLENGÜES ROMÀNIQUES por saraimonica
LES LLENGÜES ROMÀNIQUESLES LLENGÜES ROMÀNIQUES
LES LLENGÜES ROMÀNIQUES
saraimonica40.8K vistas
Oracions Subordinades Adjectives por aalmodis
Oracions Subordinades AdjectivesOracions Subordinades Adjectives
Oracions Subordinades Adjectives
aalmodis62.5K vistas
Comentari de com si lo taur por Msais
Comentari de com si lo taurComentari de com si lo taur
Comentari de com si lo taur
Msais12.8K vistas
Classes d’oracions coordinades por Mariona Smile
Classes d’oracions coordinadesClasses d’oracions coordinades
Classes d’oracions coordinades
Mariona Smile37K vistas
SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL (CD, CI, CC, ATR.) por gemmaencamp
SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL (CD, CI, CC, ATR.)SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL (CD, CI, CC, ATR.)
SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL (CD, CI, CC, ATR.)
gemmaencamp38.4K vistas
Comparació Plató-Aristòtil por Pau Rubert
Comparació Plató-AristòtilComparació Plató-Aristòtil
Comparació Plató-Aristòtil
Pau Rubert68K vistas
Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI) por Enric Gil Garcia
Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)
Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)
Enric Gil Garcia34.9K vistas

Similar a Mètrica catalana

La Metrica Catalana por
La Metrica CatalanaLa Metrica Catalana
La Metrica CatalanaAntonia Mulet
2.5K vistas6 diapositivas
Reforç llengua 1 por
Reforç llengua 1Reforç llengua 1
Reforç llengua 1Rocío Avila Gamero
1.3K vistas11 diapositivas
Ortografia U1 La Vocal Neutra por
Ortografia U1 La Vocal NeutraOrtografia U1 La Vocal Neutra
Ortografia U1 La Vocal NeutraÀngel Carrera
12.6K vistas12 diapositivas
Mètrica (2n ESO) por
Mètrica (2n ESO)Mètrica (2n ESO)
Mètrica (2n ESO)Sílvia Montals
32.9K vistas25 diapositivas
El comentari de text literari por
El comentari de text literariEl comentari de text literari
El comentari de text literariccasasmmp
368 vistas4 diapositivas
001b vocabulari de poètica i mètrica por
001b vocabulari de poètica i mètrica001b vocabulari de poètica i mètrica
001b vocabulari de poètica i mètricajmpinya
1.4K vistas7 diapositivas

Similar a Mètrica catalana(20)

Ortografia U1 La Vocal Neutra por Àngel Carrera
Ortografia U1 La Vocal NeutraOrtografia U1 La Vocal Neutra
Ortografia U1 La Vocal Neutra
Àngel Carrera12.6K vistas
El comentari de text literari por ccasasmmp
El comentari de text literariEl comentari de text literari
El comentari de text literari
ccasasmmp368 vistas
001b vocabulari de poètica i mètrica por jmpinya
001b vocabulari de poètica i mètrica001b vocabulari de poètica i mètrica
001b vocabulari de poètica i mètrica
jmpinya1.4K vistas
La poesia (II) por ofontpla
La poesia (II)La poesia (II)
La poesia (II)
ofontpla1.1K vistas
Com és un poema por MARIA
Com és un poemaCom és un poema
Com és un poema
MARIA 408 vistas
La Vocal Neutra por Mariapin
La Vocal NeutraLa Vocal Neutra
La Vocal Neutra
Mariapin7.8K vistas
Fonètica de batxillerat. Fenòmens de contacte vocàlic por lurdessaavedra
Fonètica de batxillerat. Fenòmens de contacte vocàlic Fonètica de batxillerat. Fenòmens de contacte vocàlic
Fonètica de batxillerat. Fenòmens de contacte vocàlic
lurdessaavedra4.6K vistas
Recull ortografic 4t_barcanova-1 por xonlleal
Recull ortografic 4t_barcanova-1Recull ortografic 4t_barcanova-1
Recull ortografic 4t_barcanova-1
xonlleal1.3K vistas
Recull ortografic 4t_barcanova-1 por xonlleal
Recull ortografic 4t_barcanova-1Recull ortografic 4t_barcanova-1
Recull ortografic 4t_barcanova-1
xonlleal620 vistas
Accentuac1 1226258960287068-9 por Msais
Accentuac1 1226258960287068-9Accentuac1 1226258960287068-9
Accentuac1 1226258960287068-9
Msais1K vistas
La poesia por mrroca
La poesiaLa poesia
La poesia
mrroca4.6K vistas
La forma dels poemes por asllull
La forma dels poemesLa forma dels poemes
La forma dels poemes
asllull1.1K vistas

Más de Joan Florit

La literatura de_postguerra por
La literatura de_postguerraLa literatura de_postguerra
La literatura de_postguerraJoan Florit
1.5K vistas13 diapositivas
avantguarda por
avantguardaavantguarda
avantguardaJoan Florit
2K vistas21 diapositivas
Figures retoriques exercicis por
Figures retoriques exercicisFigures retoriques exercicis
Figures retoriques exercicisJoan Florit
3.8K vistas1 diapositiva
Figures retoriques exercici por
Figures retoriques exerciciFigures retoriques exercici
Figures retoriques exerciciJoan Florit
539 vistas1 diapositiva
Funcions sintagma por
Funcions sintagmaFuncions sintagma
Funcions sintagmaJoan Florit
16.9K vistas11 diapositivas
Els Humans són Humans por
Els Humans són HumansEls Humans són Humans
Els Humans són HumansJoan Florit
323 vistas39 diapositivas

Más de Joan Florit(15)

La literatura de_postguerra por Joan Florit
La literatura de_postguerraLa literatura de_postguerra
La literatura de_postguerra
Joan Florit1.5K vistas
Figures retoriques exercicis por Joan Florit
Figures retoriques exercicisFigures retoriques exercicis
Figures retoriques exercicis
Joan Florit3.8K vistas
Figures retoriques exercici por Joan Florit
Figures retoriques exerciciFigures retoriques exercici
Figures retoriques exercici
Joan Florit539 vistas
Funcions sintagma por Joan Florit
Funcions sintagmaFuncions sintagma
Funcions sintagma
Joan Florit16.9K vistas
Els Humans són Humans por Joan Florit
Els Humans són HumansEls Humans són Humans
Els Humans són Humans
Joan Florit323 vistas
Joan Salvat Papasseit por Joan Florit
Joan Salvat PapasseitJoan Salvat Papasseit
Joan Salvat Papasseit
Joan Florit6.4K vistas
Andre Breton por Joan Florit
Andre BretonAndre Breton
Andre Breton
Joan Florit1.1K vistas
Pablo Picasso por Joan Florit
Pablo PicassoPablo Picasso
Pablo Picasso
Joan Florit5.8K vistas
Modernisme Arquitectura I Forja por Joan Florit
Modernisme Arquitectura I ForjaModernisme Arquitectura I Forja
Modernisme Arquitectura I Forja
Joan Florit4.9K vistas
Modernisme Pintura por Joan Florit
Modernisme PinturaModernisme Pintura
Modernisme Pintura
Joan Florit1.7K vistas

Último

Avaluar competències sl.pptx por
Avaluar competències sl.pptxAvaluar competències sl.pptx
Avaluar competències sl.pptxRamon Grau
12 vistas37 diapositivas
Catàleg Edunauta Lloret de Mar - Desembre por
Catàleg Edunauta Lloret de Mar - DesembreCatàleg Edunauta Lloret de Mar - Desembre
Catàleg Edunauta Lloret de Mar - Desembreajuntlloretdemar
5 vistas1 diapositiva
PGA 23-24 por
PGA 23-24 PGA 23-24
PGA 23-24 zerlaparellada
8 vistas48 diapositivas
Exhibició pública - Programa de mà - 23-24 1T por
Exhibició pública - Programa de mà - 23-24 1TExhibició pública - Programa de mà - 23-24 1T
Exhibició pública - Programa de mà - 23-24 1TInstitut-Escola Les Vinyes
9 vistas48 diapositivas
Redissenyar la nostra feina.pdf por
Redissenyar la nostra feina.pdfRedissenyar la nostra feina.pdf
Redissenyar la nostra feina.pdfRaulGomez822561
13 vistas4 diapositivas
RECORDAR.pptx por
RECORDAR.pptxRECORDAR.pptx
RECORDAR.pptxxavier48a
5 vistas19 diapositivas

Mètrica catalana

  • 2. Rima consonant (o perfecta). A partir de la darrera vocal tònica coincideixen tots els sons de determinats versos . Cal recordar que quan s'analitzen les rimes és costum anar escrivint una lletra (seguint l'ordre alfabètic) a la dreta de cada vers, que es va repetint a mesura que coincideixen els sons ( l'apòstrof que hi ha al costat de cada rima indica que la rima és femenina -Es diu d'aquella amb els versos acabats en paraula plana o esdrúixola: no ia, à nima , etc.-). Fixeu-vos que escrivim les lletres minúscules quan la rima correspon a versos d'art menor (fins a 8 síl·labes) i les lletres majúscules en els versos d'art major (de 9 a 12 síl·labes). En ma terra del Vall ès a tres turons fan una s erra , b' quatre pins, un bosc esp ès , a cinc quarteres, massa t erra . b' Com el Vallès no hi ha r es . a Pere Quart
  • 3. ULL: En l'exemple que teniu a continuació podeu veure com no coincideix cap grafia , tot i així, una lectura correcta ens fa veure que els sons sí que es corresponen i per tant es tracta d'un exemple de rima consonant . Ens banyarem de frac: Som a l'intr oit . A Del son, grosser, ja en parla Sigmund Fr eud A J. V. Foix Rima assonant . A partir de la darrera vocal tònica, únicament coincideixen els sons vocàlics . Si s'allunya i no et m i r a , a' si t'és advers l'inst a nt, b de plorar què en traur ie s? a' Si et sent, neci, riur à . b
  • 4. NOMBRE DE SÍL·LABES I COMBINACIONS DE VERSOS Els versos se solen agrupar en uns conjunts que s'anomenen estrofes . En general podem fer una divisió entre els conjunts de versos amb el mateix nombre de síl·labes o de diferent nombre . Mètrica isosil·làbica . Tots els versos tenen el mateix nombre de síl·labes. Art menor (versos curts). Fins a 8 síl·labes Normalment sense cesura Art major (v. llargs). Tenen de 9 a 12 síl·labes Normalment amb cesura Mètrica anisosil·làbica . Els versos tenen diferent nombre de síl·labes
  • 5. Cal tenir en compte que en català (i en provençal) es compta únicament fins la darrera síl·laba tònica . Així, si un vers acaba en paraula aguda comptarem fins al final , si acaba en paraula plana deixarem de comptar una síl·laba , i deixarem de comptar dues síl·labes si acaba en paraula esdrúixola . Els exemples de més avall us mostraran aquesta pràctica. A l'hora de comptar les síl·labes cal fixar-se en la possible existència de sinalefes (unió en una sola síl·laba mètrica de la vocal final d'una paraula amb la vocal inicial de la següent: " i u na dama..."), elisions (supressió, en determinats casos, de dues vocals en contacte o reducció en una sola: "la dam a é s" "la dam é s" ). Quan es tracta de vocals en contacte dintre d'una mateixa paraula pot produir-se sinèresi o dièresi : a/i/re , enlloc d'ai/re , en el primer cas; e/mo/ció , enlloc d'e/mo/ci/ó , en el segons cas.
  • 6. Segons el nombre de síl·labes els versos s' anomenen : monosíl·labs (1) bisíl·labs (2) trisíl·labs (3) tetrasíl·labs (4) pentasíl·labs (5) hexasíl·labs (6) heptasíl·labs (7) octosíl·labs (8) enneasíl·labs (9) decasíl·labs (10) hendecasíl·labs (11) i alexandrins (dodecasíl·labs) (12) Els versos de 5 i 7 síl·labes són molt freqüents en la poesia popular ; en canvi, la poesia amorosa culta se sol servir dels versos decasíl·labs ; mentre que els alexandrins es reserven normalment per a la poesia narrativa (èpica) . Dintre dels versos d'art major, els menys utilitzats en català són els enneasíl·labs i els hendecasíl·labs .
  • 7. ALERTA: els versos llargs tenen habitualment cesura . La cesura és una pausa mètrica, que no coincideix necessàriament amb un signe de puntuació, que divideix el vers en dues (o més) parts anomenades hemistiquis . Tenint en compte això, el recompte de síl·labes es farà com si el final de l'hemistiqui fos el final del vers , és a dir, si l'hemistiqui acaba en paraula aguda , comptarem fins al final, si acaba en paraula plana , deixarem de comptar una síl·laba ... En color vermell teniu marcades les síl·labes que no s'han de contar en els finals dels hemistiquis:
  • 8. En els versos decasíl·labs la cesura produeix els models següents: 4+6 (decasíl·lab català) M'exalta el nou/ i m'enamora el vell (J. V. Foix) 6+4 (decasíl·lab èpic o francès) Lo comte Tallafer ro ,/ timbes avall, davalla com lo nú vol / del temporal (J. Verdaguer) 5+5 (decasíl·lab castellà) Si n'és una do na / qui canta en la nit (López Picó)
  • 9. En canvi els alexandrins gairebé estan formats sempre per dos hemistiquis de 6+6 síl·labes: Brots de migrades fu lles / coronen el bocí obert i sense entra nyes / que de la soca res ta ; cremar he vist ma lle nya ;/ com fumerol de fes ta al cel he vist anar- se'n / la millor part de mi. (J. Alcover) Rarament la cesura en els alexandrins ocupa altres posicions, com en aquests casos : 4+8: Crien les mon ges / una gentil sotabarbe ta (Carner) 4+4+4 (vers trimembre): Re no em distreu;/ dubte no m'heu;/ desig no em cri da (Carner)
  • 10. Finalment, els octosíl·labs de vegades tenen una cesura al mig (4+4): Sé que és un som ni / la vida ente ra . Tràfec, pensa des ,/ fugiu d'ací. Embriagar -se :/ la gran carre ra . Jeure tot di a / sota l'ombrí. (Josep Carner)
  • 11. Quant a les estrofes , i fent una simplificació, es poden establir les següents combinacions segons el nombre de versos que les formen: Apariat (rodolí) (o dístic) (2 versos) Tercet (3 versos) Quartet ( quarteta , si l'estrofa és d'art menor) (4 versos) Quintet ( quinteta , si l'estrofa és d'art menor) (5 versos) Sextet ( sexteta , si l'estrofa és d'art menor) (6 versos) de set versos (7 versos) Octava (8 versos) de nou versos (9 versos) Dècima (10 versos) Segons determinades combinacions de nombre de síl·labes i/o rimes podem parlar d'altres denominacions, podem recordar que dos quartets i dos tercets formen un sonet .