SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 19
Descargar para leer sin conexión
1hartmeso
Mesopotàmia és una regió llimosa
entre dos grans rius, el Tigris i
l’Eufrates.
L’aportació dels seus sediments ha
fet que, actualment, la seva
desembocadura sigui molt més
meridional.
En aquest territori s’hi van
desenvolupar dues grans
civilitzacions:
•La part més baixa, les regions de
Summer i Accad, zones de pas i d’una
gran riquesa agrícola
* La vall alta, Assur o Assíria,
habitada per un poble guerrer que va
acabar dominant el sud.


    L'actual territori de l'Irac equival, a grans trets, al que en l'antiguitat es coneixia amb
    el nom de Mesopotàmia, una paraula grega que vol dir 'entre dos rius'. I és que aquest
    territori és travessat per dos grans rius, elTigris i l’Eufrates.
   Mesopotàmia era, doncs, un país fèrtil i molt ric on van néixer i es van desenvolupar
    grans civilitzacions antigues.
   Els sumeris, els assiris i els babilonis van ocupar aquest territori i van fer tot un seguit
    d'aportacions culturals que han arribat fins als nostres dies. Així per exemple, la
    civilització sumèria, la més antiga, va organitzar-se en ciutats estats, una estructura
    política que, segles més tard, va ésser perfeccionada a la Grècia clàssica. A la ciutat
    sumèria d‘Ur, que la Bíblia assenyala com la ciutat del patriarca jueu Abraham, s'hi han
    trobat un munt de tombes, construïdes a la mateixa època que la piràmide de Keops, a
    Egipte. A l'interior dels recintes funeraris hi havia tot d'objectes magnífics, fets d'or.
   Sota el regnat del rei Hamurabi va aparèixer el Codi hamurabi, considerat el text legal comprensible més
    antic que es coneix. Aquest Codi va introduir conceptes que van ser adoptats després per altres
    civilitzacions. Conceptes com la protecció legal de les classes més baixes, l’autoritat de l’Estat per fer
    complir la llei o la necessitat de garantir la justícia social. Actualment hi ha una còpia d’aquest Codi,
    trobat a l’Iraq per arqueòlegs francesos l’any 1901, al Museu del Louvre de París.
   El Codi d'Hammurabi (gravat en una estela de diorita d'uns tres metres d'alçada, descoberta a Susa i
    avui al Musée du Louvre),és el més complet dels mesopotàmics, però certament no el primer (són
    anteriors els de Lagas, cap al 2378 aC; Ur, 2113-2096 aC; Isin, 1934-24 aC, i Esnunna, vers el 1800 aC).
    Les seves disposicions es basen en l'existència de tres classes socials a Mesopotàmia: awilum, o patricis,
    muskenum, o subordinats (el poble en general) i wardum, o esclaus. El Codi, que admet la pena del TALIÓ i
    reglamenta severs càstigs, s'ocupa de tots els aspectes de la societat babilònica: de la propietat (les
    terres eren de la corona, però era admesa la propietat privada), de la família (el pare tenia un poder
    omnímode sobre els fills), del comerç, de les obres públiques (manteniment dels canals), etc. Exercí una
    gran influència sobre la legislació de molts països.
   La ciència babilònica és probablement més antiga que la d'Egipte.
   El tercer mil·leni ja tenien notació posicional per als números. Aquesta era desconeguda per
    als egipcis, grecs i romans. La notació posicional requereix el zero. Els grecs mai van
    redescobrir la notació posicional que fou introduïda en Europa cap al segle VIII d. de C.
    procedent de l'Índia.
   Astronomia. A banda de les pràctiques astrològiques supersticioses, els sacerdots babilònics,
    ja al segle XII a. de C., van observar les irregularitats en el moviment dels planetes causat
    pel fet que aquests giren al voltant del sol, cosa que ells no sabien. Aquestes observacions van
    ser desenvolupades pels grecs.
   Els anys tenien 12 mesos de 30 dies i cada 6 anys tenien un any de 13 mesos per a mantenir el
    calendari d'acord amb les estacions. Sabien predir amb gran precisió els eclipsis de sol i de
    lluna. Coneixien l'eclíptica (recorregut del sol a través de les estrelles fixes). Distribuïren
    les estrelles en els dotze signes de Zodíac. Dividiren la circumferència en 360 graus cosa que
    permeté mesurar distàncies angulars i situar les estrelles amb gran precisió.
A causa de l’escassetat de pedra a la regió, el material
més emprat en la construcció era el maó, que a causa
de les seves reduïdes dimensions va provocar l’aparició
de l’arc i la volta.
Aquestes dues tècniques han estat les més grans
contribucions de l’art mesopotàmic a la història de
l’arquitectura, ja que permetien cobrir grans espais i,
en canvi, per les seves reduïdes dimensions no podien
ser emprat per a fer bigues; només els podien posar
en posició radial i d’aquesta manera podien tenir una
gran solidesa.
Els palaus eren, juntament amb els
temples, les seves principals
construccions.
Eren gegantins i estaven disposats
entorn d’un pati.
A Mari se n’ha trobat un amb quasi 300
habitacions, moltes d’elles decorades
amb frescos que representen escenes
de la vida quotidiana.
També estaven decorats, sobretot
exteriorment, per ceràmica vidriada,
amb boniques combinacions de colors, i
amb animals com a tema preferent.
1hartmeso
1hartmeso
Els sacerdots eren un grup molt important
en les ciutats mesopotàmiques i per això, les
construccions sagrades van assolir gran
dimensions. De fet els temples no eren un
edifici, sinó més aviat una petita ciutat, amb
places, habitatges, construït en pisos on s’hi
accedia mitjançant rampes. La part més
important era una torre escalonada
anomenada ZIGURAT
L'escultura sumèria sempre tenia un contingut religiós, mentre que
l’assíria més aviat de propaganda i exaltació dels cabdills en la guerra i en la
cacera.


A Sumer hi ha moltes imatges de les divinitats, tant soles, o en relació
amb personatges notables.


A Assíria es buscava glorificar el sobirà.


En general és una escultura estatuària, caracteritzada per l’expressió
hieràtica (= severa i solemne, sense expressar sentiment) i la frontalitat (=
imatges que sobretot s’havien de veure pel davant i per tant era aquesta
part la més treballada)
Funcionari (alabastre)   Gudea (diorita)   Estela del Codi d’Hammurabi


                                                  (diorita)
Estela d’Ur.   La guerra    La pau 




Cap de brau. 2500 aC
Or i lapitslàtzuli
Estela de Naramsin. 2300 aC.
En aquest relleu es posa de
manifest la valentia del rei en la
guerra.
Cacera del rei Assurnasirpal. S. IX

El rei mostra tota la seva força i valentia
Assurnasirpal guerrer. S. IX
Lleona ferida. S. VII aC
Toros alats, vigilants de portes
Paul-Emile Botta, cònsol francès a Mossul,
Desxifrador de l’escriptura cuneïforme

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

L'Antic Egipte
L'Antic EgipteL'Antic Egipte
L'Antic Egipte2nESO
 
Tema 6 l'antic egipte (iii)
Tema 6 l'antic egipte  (iii)Tema 6 l'antic egipte  (iii)
Tema 6 l'antic egipte (iii)AlbertJaimejuan
 
Tema 6 Egipte
Tema 6 EgipteTema 6 Egipte
Tema 6 Egiptetitolina
 
Fenicis i grecs. empúries i roses i art grec.
Fenicis i grecs. empúries i roses i art grec.Fenicis i grecs. empúries i roses i art grec.
Fenicis i grecs. empúries i roses i art grec.12clpere
 
11 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte2
11 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte211 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte2
11 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte2Maria Loredo
 
Egipte. El llegat d'una gran cultura
Egipte. El llegat d'una gran culturaEgipte. El llegat d'una gran cultura
Egipte. El llegat d'una gran culturaRamon Pujola
 
La civilització egípcia
La civilització egípciaLa civilització egípcia
La civilització egípciadtors
 
Tema 3. l'art a mesopotàmia 1
Tema 3. l'art a mesopotàmia 1 Tema 3. l'art a mesopotàmia 1
Tema 3. l'art a mesopotàmia 1 Pilar Alvarez
 
Primeres civilitzacions
Primeres civilitzacionsPrimeres civilitzacions
Primeres civilitzacionsfinamorenoo
 
Unitat 10 egipte i mesopotàmia blog
Unitat 10 egipte i mesopotàmia blogUnitat 10 egipte i mesopotàmia blog
Unitat 10 egipte i mesopotàmia blogProfeRubi
 
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.Joan Picas i Casanovas
 
grecia sise turo
grecia sise turogrecia sise turo
grecia sise turopublica
 
Les civilitzacions fluvials egipte
Les civilitzacions fluvials egipteLes civilitzacions fluvials egipte
Les civilitzacions fluvials egipteaquitawin
 
MESOPOTAMIA Y EGIPTO
MESOPOTAMIA Y EGIPTOMESOPOTAMIA Y EGIPTO
MESOPOTAMIA Y EGIPTOjoanet83
 
Tema 10 les primeres civilitzacions: Mesopotàmia (1ESO)
Tema 10 les primeres civilitzacions: Mesopotàmia (1ESO)Tema 10 les primeres civilitzacions: Mesopotàmia (1ESO)
Tema 10 les primeres civilitzacions: Mesopotàmia (1ESO)AranBonamusa
 

La actualidad más candente (20)

Primeres civilitzacions
Primeres civilitzacionsPrimeres civilitzacions
Primeres civilitzacions
 
L'Antic Egipte
L'Antic EgipteL'Antic Egipte
L'Antic Egipte
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antiga
 
Egipte Antic
Egipte AnticEgipte Antic
Egipte Antic
 
Tema 6 l'antic egipte (iii)
Tema 6 l'antic egipte  (iii)Tema 6 l'antic egipte  (iii)
Tema 6 l'antic egipte (iii)
 
Tema 6 Egipte
Tema 6 EgipteTema 6 Egipte
Tema 6 Egipte
 
Fenicis i grecs. empúries i roses i art grec.
Fenicis i grecs. empúries i roses i art grec.Fenicis i grecs. empúries i roses i art grec.
Fenicis i grecs. empúries i roses i art grec.
 
11 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte2
11 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte211 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte2
11 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte2
 
Egipte. El llegat d'una gran cultura
Egipte. El llegat d'una gran culturaEgipte. El llegat d'una gran cultura
Egipte. El llegat d'una gran cultura
 
Roma II
Roma IIRoma II
Roma II
 
La civilització egípcia
La civilització egípciaLa civilització egípcia
La civilització egípcia
 
Tema 3. l'art a mesopotàmia 1
Tema 3. l'art a mesopotàmia 1 Tema 3. l'art a mesopotàmia 1
Tema 3. l'art a mesopotàmia 1
 
Primeres civilitzacions
Primeres civilitzacionsPrimeres civilitzacions
Primeres civilitzacions
 
Unitat 10 egipte i mesopotàmia blog
Unitat 10 egipte i mesopotàmia blogUnitat 10 egipte i mesopotàmia blog
Unitat 10 egipte i mesopotàmia blog
 
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
 
grecia sise turo
grecia sise turogrecia sise turo
grecia sise turo
 
Les civilitzacions fluvials egipte
Les civilitzacions fluvials egipteLes civilitzacions fluvials egipte
Les civilitzacions fluvials egipte
 
MESOPOTAMIA Y EGIPTO
MESOPOTAMIA Y EGIPTOMESOPOTAMIA Y EGIPTO
MESOPOTAMIA Y EGIPTO
 
Tema 10 les primeres civilitzacions: Mesopotàmia (1ESO)
Tema 10 les primeres civilitzacions: Mesopotàmia (1ESO)Tema 10 les primeres civilitzacions: Mesopotàmia (1ESO)
Tema 10 les primeres civilitzacions: Mesopotàmia (1ESO)
 
Grècia
GrèciaGrècia
Grècia
 

Destacado

Catarates de l'iguazú
Catarates de l'iguazúCatarates de l'iguazú
Catarates de l'iguazújgutier4
 
4. louis sullivan.c serrat
4. louis sullivan.c serrat4. louis sullivan.c serrat
4. louis sullivan.c serratjgutier4
 
Llac volcànic
Llac volcànicLlac volcànic
Llac volcànicjgutier4
 
Programació 2n es or2012 13
Programació 2n es or2012 13Programació 2n es or2012 13
Programació 2n es or2012 13jgutier4
 
3. presentació torre eiffel1.a casanovas
3. presentació torre eiffel1.a casanovas3. presentació torre eiffel1.a casanovas
3. presentació torre eiffel1.a casanovasjgutier4
 
Urban art best of 2011
Urban art   best of 2011Urban art   best of 2011
Urban art best of 2011jgutier4
 
Ab el jardin de las delicias 1.
Ab el jardin de las delicias 1.Ab el jardin de las delicias 1.
Ab el jardin de las delicias 1.jgutier4
 
La ratlla verda.h matisse. pmasias
La ratlla verda.h matisse. pmasiasLa ratlla verda.h matisse. pmasias
La ratlla verda.h matisse. pmasiasjgutier4
 
3. introducció a l'arquitectura
3. introducció a l'arquitectura3. introducció a l'arquitectura
3. introducció a l'arquitecturajgutier4
 
26. el profeta
26. el profeta26. el profeta
26. el profetajgutier4
 
17. la vicaria. x pastoret
17. la vicaria. x pastoret17. la vicaria. x pastoret
17. la vicaria. x pastoretjgutier4
 
4a. procés de creació del guernika
4a. procés de creació del guernika4a. procés de creació del guernika
4a. procés de creació del guernikajgutier4
 
Economia catalana j borràs
Economia catalana j borràsEconomia catalana j borràs
Economia catalana j borràsjgutier4
 
Joan miró pp.
Joan miró pp.Joan miró pp.
Joan miró pp.jgutier4
 
La escuela de atenas.2
La escuela de atenas.2La escuela de atenas.2
La escuela de atenas.2jgutier4
 
3. arquitectura renaixement
3. arquitectura renaixement3. arquitectura renaixement
3. arquitectura renaixementjgutier4
 
5.casa cascada
5.casa cascada5.casa cascada
5.casa cascadajgutier4
 
Monet. impressió.sol ixent.diana
Monet. impressió.sol ixent.dianaMonet. impressió.sol ixent.diana
Monet. impressió.sol ixent.dianajgutier4
 
23. sopa campbell. andy warhol.m sobrerroca
23. sopa campbell. andy warhol.m sobrerroca23. sopa campbell. andy warhol.m sobrerroca
23. sopa campbell. andy warhol.m sobrerrocajgutier4
 
Salvador dalí la persistència de la memòria
Salvador dalí   la persistència de la memòriaSalvador dalí   la persistència de la memòria
Salvador dalí la persistència de la memòriajgutier4
 

Destacado (20)

Catarates de l'iguazú
Catarates de l'iguazúCatarates de l'iguazú
Catarates de l'iguazú
 
4. louis sullivan.c serrat
4. louis sullivan.c serrat4. louis sullivan.c serrat
4. louis sullivan.c serrat
 
Llac volcànic
Llac volcànicLlac volcànic
Llac volcànic
 
Programació 2n es or2012 13
Programació 2n es or2012 13Programació 2n es or2012 13
Programació 2n es or2012 13
 
3. presentació torre eiffel1.a casanovas
3. presentació torre eiffel1.a casanovas3. presentació torre eiffel1.a casanovas
3. presentació torre eiffel1.a casanovas
 
Urban art best of 2011
Urban art   best of 2011Urban art   best of 2011
Urban art best of 2011
 
Ab el jardin de las delicias 1.
Ab el jardin de las delicias 1.Ab el jardin de las delicias 1.
Ab el jardin de las delicias 1.
 
La ratlla verda.h matisse. pmasias
La ratlla verda.h matisse. pmasiasLa ratlla verda.h matisse. pmasias
La ratlla verda.h matisse. pmasias
 
3. introducció a l'arquitectura
3. introducció a l'arquitectura3. introducció a l'arquitectura
3. introducció a l'arquitectura
 
26. el profeta
26. el profeta26. el profeta
26. el profeta
 
17. la vicaria. x pastoret
17. la vicaria. x pastoret17. la vicaria. x pastoret
17. la vicaria. x pastoret
 
4a. procés de creació del guernika
4a. procés de creació del guernika4a. procés de creació del guernika
4a. procés de creació del guernika
 
Economia catalana j borràs
Economia catalana j borràsEconomia catalana j borràs
Economia catalana j borràs
 
Joan miró pp.
Joan miró pp.Joan miró pp.
Joan miró pp.
 
La escuela de atenas.2
La escuela de atenas.2La escuela de atenas.2
La escuela de atenas.2
 
3. arquitectura renaixement
3. arquitectura renaixement3. arquitectura renaixement
3. arquitectura renaixement
 
5.casa cascada
5.casa cascada5.casa cascada
5.casa cascada
 
Monet. impressió.sol ixent.diana
Monet. impressió.sol ixent.dianaMonet. impressió.sol ixent.diana
Monet. impressió.sol ixent.diana
 
23. sopa campbell. andy warhol.m sobrerroca
23. sopa campbell. andy warhol.m sobrerroca23. sopa campbell. andy warhol.m sobrerroca
23. sopa campbell. andy warhol.m sobrerroca
 
Salvador dalí la persistència de la memòria
Salvador dalí   la persistència de la memòriaSalvador dalí   la persistència de la memòria
Salvador dalí la persistència de la memòria
 

Similar a 1hartmeso

Empuries
EmpuriesEmpuries
EmpuriesSergi
 
Primeres civilitzacions
Primeres civilitzacionsPrimeres civilitzacions
Primeres civilitzacionsRosa Curto
 
La història dels grecs
La història dels grecsLa història dels grecs
La història dels grecs2nESO
 
Xavier faidella guinea imperi antic d'egipte
Xavier faidella guinea imperi antic d'egipteXavier faidella guinea imperi antic d'egipte
Xavier faidella guinea imperi antic d'egipteXavier Faidella Guinea
 
TEMA 11.- El món dels grecs
TEMA 11.- El món dels grecsTEMA 11.- El món dels grecs
TEMA 11.- El món dels grecsfinamorenoo
 
Edat antiga íbers celtes i egipcis
Edat antiga íbers celtes i egipcisEdat antiga íbers celtes i egipcis
Edat antiga íbers celtes i egipcisdani70
 
La PrehistòRia
La PrehistòRiaLa PrehistòRia
La PrehistòRiaalope3752
 
La PrehistÒRia
La PrehistÒRiaLa PrehistÒRia
La PrehistÒRiaalope3752
 
Conferencia definitivaantiga grècia,egipte i roma
Conferencia  definitivaantiga grècia,egipte i romaConferencia  definitivaantiga grècia,egipte i roma
Conferencia definitivaantiga grècia,egipte i romamambla
 
L'ART A LA ROMA ANTIGA
L'ART A LA ROMA ANTIGAL'ART A LA ROMA ANTIGA
L'ART A LA ROMA ANTIGAPILARMANZANO
 
Etapes de la historia
Etapes de la historiaEtapes de la historia
Etapes de la historiaresucalvo
 

Similar a 1hartmeso (20)

02ahfats
02ahfats02ahfats
02ahfats
 
Empuries
EmpuriesEmpuries
Empuries
 
Primeres civilitzacions
Primeres civilitzacionsPrimeres civilitzacions
Primeres civilitzacions
 
La història dels grecs
La història dels grecsLa història dels grecs
La història dels grecs
 
Resumen roma
Resumen romaResumen roma
Resumen roma
 
Xavier faidella guinea imperi antic d'egipte
Xavier faidella guinea imperi antic d'egipteXavier faidella guinea imperi antic d'egipte
Xavier faidella guinea imperi antic d'egipte
 
Xavier faidella guinea imperi antic.
Xavier faidella guinea imperi antic.Xavier faidella guinea imperi antic.
Xavier faidella guinea imperi antic.
 
4. TRIADA MICERINA
4. TRIADA MICERINA4. TRIADA MICERINA
4. TRIADA MICERINA
 
Polis1 T10
Polis1 T10Polis1 T10
Polis1 T10
 
TEMA 11.- El món dels grecs
TEMA 11.- El món dels grecsTEMA 11.- El món dels grecs
TEMA 11.- El món dels grecs
 
Edat antiga íbers celtes i egipcis
Edat antiga íbers celtes i egipcisEdat antiga íbers celtes i egipcis
Edat antiga íbers celtes i egipcis
 
Egipte 2
Egipte 2Egipte 2
Egipte 2
 
Resumen roma
Resumen romaResumen roma
Resumen roma
 
LA PREHISTÒRIA
LA PREHISTÒRIALA PREHISTÒRIA
LA PREHISTÒRIA
 
La PrehistòRia
La PrehistòRiaLa PrehistòRia
La PrehistòRia
 
La PrehistÒRia
La PrehistÒRiaLa PrehistÒRia
La PrehistÒRia
 
Conferencia definitivaantiga grècia,egipte i roma
Conferencia  definitivaantiga grècia,egipte i romaConferencia  definitivaantiga grècia,egipte i roma
Conferencia definitivaantiga grècia,egipte i roma
 
Treball medi
Treball mediTreball medi
Treball medi
 
L'ART A LA ROMA ANTIGA
L'ART A LA ROMA ANTIGAL'ART A LA ROMA ANTIGA
L'ART A LA ROMA ANTIGA
 
Etapes de la historia
Etapes de la historiaEtapes de la historia
Etapes de la historia
 

Más de jgutier4

Evolució dels primats
Evolució dels primatsEvolució dels primats
Evolució dels primatsjgutier4
 
Imatges de ciutats del món.
Imatges de ciutats del món.Imatges de ciutats del món.
Imatges de ciutats del món.jgutier4
 
5. a. art abstracte.
5. a. art abstracte.5. a. art abstracte.
5. a. art abstracte.jgutier4
 
3. la torre eiffel
3. la torre eiffel3. la torre eiffel
3. la torre eiffeljgutier4
 
Millet vangogh
Millet vangoghMillet vangogh
Millet vangoghjgutier4
 
Elements del paisatge
Elements del paisatgeElements del paisatge
Elements del paisatgejgutier4
 
Lena siberia
Lena   siberiaLena   siberia
Lena siberiajgutier4
 
Elements del paisatge
Elements del paisatgeElements del paisatge
Elements del paisatgejgutier4
 

Más de jgutier4 (11)

Evolució dels primats
Evolució dels primatsEvolució dels primats
Evolució dels primats
 
Imatges de ciutats del món.
Imatges de ciutats del món.Imatges de ciutats del món.
Imatges de ciutats del món.
 
5. a. art abstracte.
5. a. art abstracte.5. a. art abstracte.
5. a. art abstracte.
 
El crit
El critEl crit
El crit
 
3. la torre eiffel
3. la torre eiffel3. la torre eiffel
3. la torre eiffel
 
Egipte
EgipteEgipte
Egipte
 
Millet vangogh
Millet vangoghMillet vangogh
Millet vangogh
 
9b.warhol
9b.warhol9b.warhol
9b.warhol
 
Elements del paisatge
Elements del paisatgeElements del paisatge
Elements del paisatge
 
Lena siberia
Lena   siberiaLena   siberia
Lena siberia
 
Elements del paisatge
Elements del paisatgeElements del paisatge
Elements del paisatge
 

1hartmeso

  • 2. Mesopotàmia és una regió llimosa entre dos grans rius, el Tigris i l’Eufrates. L’aportació dels seus sediments ha fet que, actualment, la seva desembocadura sigui molt més meridional. En aquest territori s’hi van desenvolupar dues grans civilitzacions: •La part més baixa, les regions de Summer i Accad, zones de pas i d’una gran riquesa agrícola * La vall alta, Assur o Assíria, habitada per un poble guerrer que va acabar dominant el sud.
  • 3. L'actual territori de l'Irac equival, a grans trets, al que en l'antiguitat es coneixia amb el nom de Mesopotàmia, una paraula grega que vol dir 'entre dos rius'. I és que aquest territori és travessat per dos grans rius, elTigris i l’Eufrates.  Mesopotàmia era, doncs, un país fèrtil i molt ric on van néixer i es van desenvolupar grans civilitzacions antigues.  Els sumeris, els assiris i els babilonis van ocupar aquest territori i van fer tot un seguit d'aportacions culturals que han arribat fins als nostres dies. Així per exemple, la civilització sumèria, la més antiga, va organitzar-se en ciutats estats, una estructura política que, segles més tard, va ésser perfeccionada a la Grècia clàssica. A la ciutat sumèria d‘Ur, que la Bíblia assenyala com la ciutat del patriarca jueu Abraham, s'hi han trobat un munt de tombes, construïdes a la mateixa època que la piràmide de Keops, a Egipte. A l'interior dels recintes funeraris hi havia tot d'objectes magnífics, fets d'or.
  • 4. Sota el regnat del rei Hamurabi va aparèixer el Codi hamurabi, considerat el text legal comprensible més antic que es coneix. Aquest Codi va introduir conceptes que van ser adoptats després per altres civilitzacions. Conceptes com la protecció legal de les classes més baixes, l’autoritat de l’Estat per fer complir la llei o la necessitat de garantir la justícia social. Actualment hi ha una còpia d’aquest Codi, trobat a l’Iraq per arqueòlegs francesos l’any 1901, al Museu del Louvre de París.  El Codi d'Hammurabi (gravat en una estela de diorita d'uns tres metres d'alçada, descoberta a Susa i avui al Musée du Louvre),és el més complet dels mesopotàmics, però certament no el primer (són anteriors els de Lagas, cap al 2378 aC; Ur, 2113-2096 aC; Isin, 1934-24 aC, i Esnunna, vers el 1800 aC). Les seves disposicions es basen en l'existència de tres classes socials a Mesopotàmia: awilum, o patricis, muskenum, o subordinats (el poble en general) i wardum, o esclaus. El Codi, que admet la pena del TALIÓ i reglamenta severs càstigs, s'ocupa de tots els aspectes de la societat babilònica: de la propietat (les terres eren de la corona, però era admesa la propietat privada), de la família (el pare tenia un poder omnímode sobre els fills), del comerç, de les obres públiques (manteniment dels canals), etc. Exercí una gran influència sobre la legislació de molts països.
  • 5. La ciència babilònica és probablement més antiga que la d'Egipte.  El tercer mil·leni ja tenien notació posicional per als números. Aquesta era desconeguda per als egipcis, grecs i romans. La notació posicional requereix el zero. Els grecs mai van redescobrir la notació posicional que fou introduïda en Europa cap al segle VIII d. de C. procedent de l'Índia.  Astronomia. A banda de les pràctiques astrològiques supersticioses, els sacerdots babilònics, ja al segle XII a. de C., van observar les irregularitats en el moviment dels planetes causat pel fet que aquests giren al voltant del sol, cosa que ells no sabien. Aquestes observacions van ser desenvolupades pels grecs.  Els anys tenien 12 mesos de 30 dies i cada 6 anys tenien un any de 13 mesos per a mantenir el calendari d'acord amb les estacions. Sabien predir amb gran precisió els eclipsis de sol i de lluna. Coneixien l'eclíptica (recorregut del sol a través de les estrelles fixes). Distribuïren les estrelles en els dotze signes de Zodíac. Dividiren la circumferència en 360 graus cosa que permeté mesurar distàncies angulars i situar les estrelles amb gran precisió.
  • 6. A causa de l’escassetat de pedra a la regió, el material més emprat en la construcció era el maó, que a causa de les seves reduïdes dimensions va provocar l’aparició de l’arc i la volta. Aquestes dues tècniques han estat les més grans contribucions de l’art mesopotàmic a la història de l’arquitectura, ja que permetien cobrir grans espais i, en canvi, per les seves reduïdes dimensions no podien ser emprat per a fer bigues; només els podien posar en posició radial i d’aquesta manera podien tenir una gran solidesa.
  • 7. Els palaus eren, juntament amb els temples, les seves principals construccions. Eren gegantins i estaven disposats entorn d’un pati. A Mari se n’ha trobat un amb quasi 300 habitacions, moltes d’elles decorades amb frescos que representen escenes de la vida quotidiana. També estaven decorats, sobretot exteriorment, per ceràmica vidriada, amb boniques combinacions de colors, i amb animals com a tema preferent.
  • 10. Els sacerdots eren un grup molt important en les ciutats mesopotàmiques i per això, les construccions sagrades van assolir gran dimensions. De fet els temples no eren un edifici, sinó més aviat una petita ciutat, amb places, habitatges, construït en pisos on s’hi accedia mitjançant rampes. La part més important era una torre escalonada anomenada ZIGURAT
  • 11. L'escultura sumèria sempre tenia un contingut religiós, mentre que l’assíria més aviat de propaganda i exaltació dels cabdills en la guerra i en la cacera. A Sumer hi ha moltes imatges de les divinitats, tant soles, o en relació amb personatges notables. A Assíria es buscava glorificar el sobirà. En general és una escultura estatuària, caracteritzada per l’expressió hieràtica (= severa i solemne, sense expressar sentiment) i la frontalitat (= imatges que sobretot s’havien de veure pel davant i per tant era aquesta part la més treballada)
  • 12. Funcionari (alabastre) Gudea (diorita) Estela del Codi d’Hammurabi (diorita)
  • 13. Estela d’Ur. La guerra  La pau  Cap de brau. 2500 aC Or i lapitslàtzuli
  • 14. Estela de Naramsin. 2300 aC. En aquest relleu es posa de manifest la valentia del rei en la guerra.
  • 15. Cacera del rei Assurnasirpal. S. IX El rei mostra tota la seva força i valentia
  • 19. Paul-Emile Botta, cònsol francès a Mossul, Desxifrador de l’escriptura cuneïforme