Demografia. Índex 1.- Volum i distribució: quants són  i on estem 2.- Creixement de la població: Conceptes bàsics 3.- Etap...
DEMOGRAFIA <ul><li>La demografia  és la ciència que té com a objecte d’estudi la població. Per tant, el que fa és descriur...
1. EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ <ul><li>La evolució de la població al món: </li></ul><ul><li>Paleolític: 2 a 4 mill./hab. </li>...
1.- Per què estudiar la població? És imprescindible per organitzar un país.  Conèixer la natalitat    places escolar Conè...
1. REPARTIMENT DESIGUAL DE LA POBLACIÓ MUNDIAL
1. DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ <ul><li>La distribució és desigual: </li></ul><ul><ul><li>Àsia: 60’1% </li></ul></ul><ul><ul...
FACTORS QUE PROVOQUEN L’ASSENTAMENT DE LA POBLACIÓ Físics Humans Altituds mitjanes i baixes Sòls  fèrtils Climes temperats...
1. DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ <ul><li>Factors de la densitat de població: </li></ul><ul><li>1. Físics:  el clima, el relle...
2. CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ. DEMOGRAFIA QUANTITATIVA <ul><li>Components d’entrada </li></ul><ul><li>Taxa de Natalitat:  e...
2a. FACTORS DE LA NATALITAT <ul><li>Els factors que modifiquen la natalitat són: </li></ul><ul><li>Econòmics:  l’entrada d...
2b. ESTATS DEL MÓN SEGONS LA TAXA  DE NATALITAT
2c. ESTATS DEL MÓN I L’ESPERANÇA DE VIDA
<ul><li>Components de sortida </li></ul><ul><li>Taxa de Mortalitat:  es refereix al nombre anual de defuncions per cada 1....
3a. FACTORS DE LA MORTALITAT <ul><li>Els factors que modifiquen la mortalitat són: </li></ul><ul><li>Guerres i epidèmies <...
<ul><li>Altres fórmules d’interès: </li></ul><ul><li>Creixement natural o vegetatiu:  és la diferència anual entre el nomb...
5. DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ ESPANYOLA
6. DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ <ul><li>La densitat de població:  es pot utilitzar per mesurar qualsevol cosa tangible, però...
7. DENSITAT DE POBLACIÓ PER PAÏSOS
8. DENSITAT DE POBLACIÓ A CATALUNYA
9. DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ <ul><li>Factors de la densitat de població: </li></ul><ul><li>Les zones on no hi viu ningú (...
<ul><li>La transició demogràfica  és una teoria utilitzada en demografia que ajuda a entendre alhora dos fenòmens: </li></...
<ul><li>La transició demogràfica  es dona en  4 fases o estadis abans no esdevé una societat plenament postindustrial.: </...
<ul><li>Els índexs de natalitat inicien una important davallada  motivada per diferents motius: l'accés a la contracepció,...
MODEL GRÀFIC DE TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA
ADAPTACIÓ DEL MODEL DE TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA Possible fase 5:  Si bé el model original de Transició Demogràfica presenta n...
<ul><li>Teories sobre població: </li></ul><ul><li>L’informe Meadows   i la teoria sobre el creixement zero:  és una teoria...
13. COMPOSICIÓ PER EDATS
14. ENVELLIMENT DE LA POBLACIÓ A ESPANYA
<ul><li>La superpoblació del planeta, un problema. </li></ul><ul><li>L’increment de la població humana del planeta suposa ...
<ul><li>Els moviments migratoris:  són els moviments de població des del seu lloc de residència a un altre de manera perma...
<ul><li>També es podem classificar: </li></ul><ul><li>Segons el caràcter:  migracions forçades i voluntàries. Entre las fo...
Influència de la migració en la població absoluta: En  blau  es pinten els països que reben població i en  taronja  els pa...
Causes de les migracions: 1. Naturals:  els desastres naturals(terratrèmols, desertitzacions, etc) 2. Polítiques:  guerres...
Conseqüències de les migracions: 1. Canvis demogràfics:  increment de població per la zona receptora i disminució de pobla...
Moviments actuals migratoris:  MOVIMENTS MIGRATORIS A CATALUNYA
HISTÒRIA DE LES MIGRACIONS A CATALUNYA EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ A CATALUNYA
HISTÒRIA DE LES MIGRACIONS.  CATALUNYA I ESPANYA
HISTÒRIA DE LES MIGRACIONS.  CATALUNYA I ESPANYA
HISTÒRIA DE LES MIGRACIONS.  CATALUNYA I ESPANYA <ul><li>Moviments migratoris a partir del 1950: </li></ul><ul><li>La prin...
<ul><li>Aspectes qualitatius de la demografia: </li></ul><ul><li>Diversitat Biològica: </li></ul><ul><li>Grups humans:  pi...
<ul><li>Aspectes qualitatius de la demografia: </li></ul><ul><li>Diversitat socioprofessional: </li></ul><ul><li>Població ...
19b. LA POBLACIÓ PER SECTORS D’ACTIVITAT
<ul><li>Diversitat socioprofessional: </li></ul><ul><li>La atur:  es considera que està a l’atur una persona que no trebal...
19d. ATUR A ESPANYA 2007
<ul><li>Aspectes qualitatius de la demografia: </li></ul><ul><li>Diversitat Cultural: </li></ul><ul><ul><li>Analfabetisme ...
<ul><li>Les piràmides d’Edat o de població  són la gràfiques que representen l’estructura segons sexe i edat d’una poblaci...
Para-sol:  Alta natalitat i alta mortalitat . Neixen molts nens, però també moren moltes persones. Poc creixement de pobla...
Campana:  Alta natalitat. La mortalitat comença a baixar, amb la qual cosa es dispara el creixement de població. Piràmide ...
Ogiva:  La natalitat comenta a baixar. La mortalitat continua essent baixa. La població pot arribar a un creixement negati...
Urna:  Natalitat baixa i mortalitat baixa. Creixement vegetatiu zero. 21d. LES PIRÀMIDES D’EDAT Piràmide d’Urna francesa  ...
Piràmide de població desequilibrada:  on la natalitat i la mortalitat es veuen afectades per algun factor extern. 21e. LES...
21f. LES PIRÀMIDES DEL MÓN
Catalunya  té unes de les xifres més baixes del món en quant a taxa de natalitat (0’9‰), el nombre mitjà per dona és de (1...
 
EXAMEN DEMOGRAFIA
EXAMEN DEMOGRAFIA
EXAMEN DEMOGRAFIA
EXAMEN DEMOGRAFIA
MOVIMENTS MIGRATORIS
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

3. estudi de la població

4.495 visualizaciones

Publicado el

Publicado en: Viajes
0 comentarios
2 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
4.495
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
1.523
Acciones
Compartido
0
Descargas
73
Comentarios
0
Recomendaciones
2
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

3. estudi de la població

  1. 1. Demografia. Índex 1.- Volum i distribució: quants són i on estem 2.- Creixement de la població: Conceptes bàsics 3.- Etapes demogràfiques –transició demogràfica- 4.- La població com a problema: diversitat de comportament demogràfics 5.- Migracions 6.-Estructura de la població i tècniques de representació
  2. 2. DEMOGRAFIA <ul><li>La demografia és la ciència que té com a objecte d’estudi la població. Per tant, el que fa és descriure, quantificar, qualificar i analitzar poblacions, de manera dinàmica; és a dir, tenint en compte que canvia en el temps i l'espai. </li></ul><ul><li>{demografía (del grec demos=poble i grafos=traç, descripció)} </li></ul>Població Mundial
  3. 3. 1. EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ <ul><li>La evolució de la població al món: </li></ul><ul><li>Paleolític: 2 a 4 mill./hab. </li></ul><ul><li>Neolític: 5 a10 mill./hab. </li></ul><ul><li>5000 adC: 80 mill./hab. </li></ul><ul><li>1 dC.: 300 mill./hab. </li></ul><ul><li>1200 (s XIII): 450 mill./hab. </li></ul><ul><li>1650 (s XVII): 500 mill./hab. </li></ul><ul><li>1750 (s XVIII): 795 mill./hab. </li></ul><ul><li>1850 (s XIX): 1265 mill./hab. </li></ul><ul><li>1900 (s XX): 1656 mill./hab. </li></ul><ul><li>1950 (s XX): 2516 mill./hab. </li></ul><ul><li>1995 (s XX): 5760 mill./hab. </li></ul><ul><li>2002 (s XXI): 6215 mill./hab. </li></ul><ul><li>2006 (s XXI): 6464 mill./hab </li></ul>
  4. 4. 1.- Per què estudiar la població? És imprescindible per organitzar un país. Conèixer la natalitat  places escolar Conèixer l’esperança de vida  hospitals, places de geriàtrics, jubilacions Conèixer l’edat de les persones  previsió de llocs de treball .... Aquests estudis són relativament fàcils als països centrals, però molt difícils als perifèrics per les grans mancances de tot tipus que presenten. L’estudi de la població d’un estat o territori el fan organismes especialitzats: Instituts d'estadística. a Espanya l’INE a Catalunya l’IDESCAT que confeccionen els censos cada 10 anys (acabats en 1) Els Ajuntaments elaboren els padrons Els Jutjats porten el control de natalitat, mortalitat i nupcialitat.
  5. 5. 1. REPARTIMENT DESIGUAL DE LA POBLACIÓ MUNDIAL
  6. 6. 1. DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ <ul><li>La distribució és desigual: </li></ul><ul><ul><li>Àsia: 60’1% </li></ul></ul><ul><ul><li>Europa: 11’4% </li></ul></ul><ul><ul><li>Àfrica: 14% </li></ul></ul><ul><ul><li>Amèrica: 13’6% </li></ul></ul><ul><ul><li>Oceania: 0’5% </li></ul></ul><ul><ul><li>L’hemisferi nord acull a més del 80% de la població. </li></ul></ul><ul><ul><li>(Dades del 2002) </li></ul></ul><ul><ul><li>Població total del món: 6.659.389.285. (5 d’abril de 2008). </li></ul></ul><ul><ul><li>http://www. Census.gov/main/222/popclock.html </li></ul></ul>
  7. 7. FACTORS QUE PROVOQUEN L’ASSENTAMENT DE LA POBLACIÓ Físics Humans Altituds mitjanes i baixes Sòls fèrtils Climes temperats Migracions Desenvolupament urbà i econòmic Climes temperats
  8. 8. 1. DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ <ul><li>Factors de la densitat de població: </li></ul><ul><li>1. Físics: el clima, el relleu, el sòl (sobretot prop de l’aigua). </li></ul><ul><li>2. Econòmics: la riquesa d’un lloc fa que sigui més o menys propici </li></ul><ul><li>3. Culturals: l’assentament pot dependre de lo a prop que quedin les zones de serveis (escoles, sanitat, etc.) </li></ul><ul><li>4. Demogràfics: zones amb un gran desenvolupament demogràfic. </li></ul><ul><li>5. Històrics: per l’antiguitat dels assentaments, el desig de mantenir peculiaritats culturals, polítiques, etc. </li></ul>
  9. 9. 2. CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ. DEMOGRAFIA QUANTITATIVA <ul><li>Components d’entrada </li></ul><ul><li>Taxa de Natalitat: es refereix al nombre anual de naixements per cada 1.000 habitants. </li></ul><ul><li>Taxa de Fecunditat: es refereix a la mitjana de fills que una dona d'una àrea geogràfica tindrà si visqués a la fi de la seva edat reproductiva i tingués fills d'acord a la taxa de fecunditat per a cada grup d'edat. </li></ul><ul><li>Immigració. Es refereix al nombre de persones originàries d’altres països que arriben </li></ul>  TN = ( Nascuts vius / Població total ) x 1000   TF = ( Nascuts vius / Total dones entre 15 i 45 anys ) x 1000
  10. 10. 2a. FACTORS DE LA NATALITAT <ul><li>Els factors que modifiquen la natalitat són: </li></ul><ul><li>Econòmics: l’entrada de la dona al món laboral fa que baixi la natalitat. </li></ul><ul><li>Polítics: els governs poden promoure polítiques natalistes. </li></ul><ul><li>Culturals: que condicionen, principalment, l’edat dels matrimonis. </li></ul><ul><li>Religiosos: la majoria afavoreixen les polítiques natalistes. </li></ul><ul><li>Biològics: composició edat/sexes de la població i les malalties. </li></ul>
  11. 11. 2b. ESTATS DEL MÓN SEGONS LA TAXA DE NATALITAT
  12. 12. 2c. ESTATS DEL MÓN I L’ESPERANÇA DE VIDA
  13. 13. <ul><li>Components de sortida </li></ul><ul><li>Taxa de Mortalitat: es refereix al nombre anual de defuncions per cada 1.000 habitants. </li></ul><ul><li>Taxa de Mortalitat Infantil: és una taxa utilitzada en demografia per indicar el nombre de nens i nenes d'una població que moren abans d'arribar a l'any de vida per cada mil infants que hi han nascut vius, en un període de temps determinat, generalment un any. </li></ul><ul><li>Emigració : es refereix al nombre de persones que marxen d’un país. </li></ul>3. DEMOGRAFIA QUANTITATIVA   TM = ( Defuncions / Població total ) x 1000   TMI = ( Defuncions de menors d'un any / Número de nascuts vius ) x 1000
  14. 14. 3a. FACTORS DE LA MORTALITAT <ul><li>Els factors que modifiquen la mortalitat són: </li></ul><ul><li>Guerres i epidèmies </li></ul><ul><li>Condicions sanitàries </li></ul><ul><li>Malalties endèmiques </li></ul><ul><li>Recursos alimentaris, fams, etc. </li></ul><ul><li>D'acord amb el resultat final es considera: </li></ul><ul><ul><li>Taxa de mortalitat alta: si supera el 30 ‰. </li></ul></ul><ul><ul><li>Taxa de mortalitat mitjana: quan es troba entre el 15 i 30 ‰. </li></ul></ul><ul><ul><li>Taxa de mortalitat baixa: si és per sota del 15 ‰. </li></ul></ul>
  15. 15. <ul><li>Altres fórmules d’interès: </li></ul><ul><li>Creixement natural o vegetatiu: és la diferència anual entre el nombre de nascuts i el de morts en una població determinada. </li></ul><ul><li>Esperança de vida: és el terme mitjà d'anys que un home o una dona d'un país determinat que neixen el mateix any, viuran si la mortalitat es manté fixa per a cada grup d'edat en el futur. </li></ul>4. DEMOGRAFIA QUANTITATIVA   CN/CV = ( Nombre de Nascuts vius – Nombre de Morts) = +/-   EV = ( Total d’anys viscuts per la població / Número de nascuts vius )
  16. 16. 5. DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ ESPANYOLA
  17. 17. 6. DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ <ul><li>La densitat de població: es pot utilitzar per mesurar qualsevol cosa tangible, però s'utilitza habitualment per organismes vius, sobretot persones. Normalment, s'expressa com a nombre de persones per unitat d'àrea. </li></ul><ul><li>Els països amb més densitat de població són: Macau ( 18.182 hab/km2), Mònaco, Hong Kong, Singapur i Gibraltar. </li></ul><ul><li>Els països amb menys densitat de població són: Austràlia, Namíbia, la Guayana Francesa, Sàhara Occidental, Illes Malvines i Groenlàndia ( 0,03 hab/km2). </li></ul>  DP = Nombre d’habitants/ km2 de superfície = hab./km2
  18. 18. 7. DENSITAT DE POBLACIÓ PER PAÏSOS
  19. 19. 8. DENSITAT DE POBLACIÓ A CATALUNYA
  20. 20. 9. DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ <ul><li>Factors de la densitat de població: </li></ul><ul><li>Les zones on no hi viu ningú (< 1pers/km2), s’anomenen deserts humans . </li></ul><ul><li>Les zones més poblades d’Europa són Gran Bretanya, Bèlgica, nord de França, Alemanya i Itàlia. </li></ul><ul><li>Les zones més poblades de l’Estat Espanyol són Barcelona, Madrid, l’eix Pontevedra - A Corunya, Biscaia- Guipúscoa , València – Alacant i Màlaga - Cadis. </li></ul><ul><li>A Catalunya, les zones més poblades estan Barcelona, després Girona, Tarragona i Lleida. </li></ul>Al món: 39,24 hab./km2 - Catalunya: 199 hab./km2 - Espanya: 87,2 hab./km2. - Japó: 336 hab./km2.
  21. 21. <ul><li>La transició demogràfica és una teoria utilitzada en demografia que ajuda a entendre alhora dos fenòmens: </li></ul><ul><li>En primer lloc, explica perquè el creixement de la població mundial s'ha disparat en els darrers 200 anys (passant dels 1.000 milions d'habitants del 1800 als 6.500 milions de l'actualitat). </li></ul><ul><li>En segon lloc, descriu el període de transformació d'una societat preindustrial (caracteritzada per tenir unes taxes de natalitat i de mortalitat altes) a una societat moderna o postindustrial (caracteritzada per tenir ambdues taxes baixes). </li></ul>10. MODEL DE TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA
  22. 22. <ul><li>La transició demogràfica es dona en 4 fases o estadis abans no esdevé una societat plenament postindustrial.: </li></ul><ul><li>En el primer estadi -típic de les societats preindustrials - les taxes de natalitat i de mortalitat són molt altes, per la qual cosa el creixement natural de la població és molt lent i, fins i tot, inexistent. </li></ul><ul><li>És propi de països en vies de desenvolupament. Els índexs de mortalitat baixen de forma sobtada gràcies a les millores en les tècniques agrícoles (que augmenten els rendiments), les millores tecnològiques, els avenços en medicina i alfabetització... Aquests canvis contribueixen decisivament a allargar l'esperança de vida de les persones i a reduir-ne la mortalitat. Per contra, en aquest segon estadi les taxes de natalitat es mantenen molt altes , raó per la qual es produeix un desequilibri que es tradueix en un increment molt important de la població. </li></ul>11. MODEL DE TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA
  23. 23. <ul><li>Els índexs de natalitat inicien una important davallada motivada per diferents motius: l'accés a la contracepció, la incorporació de la dona a l'educació i al mercat laboral, l'accés a l'estat del benestar, el procés d'urbanització, la substitució de l'agricultura de subsistència per l'agricultura de mercat, juntament amb altres canvis socials. La taxa de mortalitat continua la tendència baixista iniciada ja en l'estadi 2 i, per aquesta raó, el nombre d'efectius de la població total continua sent relativament alt. </li></ul><ul><li>Aquest darrer estadi és típic de les societats postindustrials i es caracteritza perquè la taxa de mortalitat &quot;toca fons&quot; i la de natalitat s'hi iguala ; consegüentment, la població total torna a estancar-se. </li></ul>MODEL DE TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA
  24. 24. MODEL GRÀFIC DE TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA
  25. 25. ADAPTACIÓ DEL MODEL DE TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA Possible fase 5: Si bé el model original de Transició Demogràfica presenta només quatre estadis o etapes, actualment està àmpliament acceptada la irrupció d'una cinquena fase en la qual el creixement de la població no està estancat sinó que, fins i tot, es registra un creixement natural de la població negatiu , atès que les taxes de natalitat són tan baixes que cauen per sota les taxes de mortalitat, com està succeint en països com Alemanya o Itàlia.
  26. 26. <ul><li>Teories sobre població: </li></ul><ul><li>L’informe Meadows i la teoria sobre el creixement zero: és una teoria que planteja que hi ha 5 factors bàsics: població, producció agrícola, recursos naturals, producció industrial i contaminació. I que mentre la població i la producció industrial tendeixen a créixer sense límits, els recursos són finits. I que per tant s’ha d’aturar el creixement demogràfic, limitar el consum i aturar el procés de contaminació. </li></ul><ul><li>Malthus VS Marx: Hi ha dues teories mentre que Malthus creu que el creixement de la població s’ha d’aturar perquè si no ens quedarem sense recursos, en Marx pensa que n’hi ha suficients recursos per a tothom, i que el problema és que no estan ben distribuïts. </li></ul>12. TEORIES SOBRE POBLACIÓ
  27. 27. 13. COMPOSICIÓ PER EDATS
  28. 28. 14. ENVELLIMENT DE LA POBLACIÓ A ESPANYA
  29. 29. <ul><li>La superpoblació del planeta, un problema. </li></ul><ul><li>L’increment de la població humana del planeta suposa un problema medi ambiental, perquè per cobrir las necessitats de les persones hi ha que recórrer als recursos de la Terra, i si no es realitza una gestió adequada, molts d’ells poden esgotar-se. </li></ul><ul><li>A més a més, també deu considerar-se que existeix un repartiment desigual de la riquesa: mentre que els països industrialitzats consumeixen el 80 % dels recursos, més de la meitat de la humanitat té que sobreviure en condicions límit i un terç viu en una situació de pobresa absoluta. </li></ul>15. LA SUPERPOBLACIÓ L’ONU estima que al 2012 arribarem als 7000 mill/hab.
  30. 30. <ul><li>Els moviments migratoris: són els moviments de població des del seu lloc de residència a un altre de manera permanent. Com a conseqüència d’aquest moviments la quantitat de població augmenta o disminueix. N’hi ha de dos tipus segons el lloc de destí : </li></ul><ul><li>Interiors: o èxode rural, interurbanes, etc. (són degudes al desenvolupament econòmic desigual entre els diferents llocs d’un Estat) </li></ul><ul><li>Exteriors: d’un país a l’altre. </li></ul>16. MOVIMENTS MIGRATORIS Emigració humana és marxar del lloc d'origen a un altre ( pot ser a escala nacional o internacional). Es distingeix del turisme perquè l'emigració suposa fixar la residència en un altre indret, encara que sigui amb previsió temporal.
  31. 31. <ul><li>També es podem classificar: </li></ul><ul><li>Segons el caràcter: migracions forçades i voluntàries. Entre las forçades cal destacar la tracta d’esclaus negres i el seu trasllat d'Àfrica a Amèrica entre els sigles XVI y XIX, o les actuals de refugiats i desplaçats. Les migracions de tipus econòmic es consideren voluntàries. </li></ul><ul><li>Segons la duració del desplaçament : migracions temporals i definitives. En les temporals se produeix el retorn a l’origen. Un cas especial són los desplaçaments temporals lligats amb l’agricultura (estacionals). </li></ul><ul><li>Segons el número de persones que emigren : migracions individuals o familiars. </li></ul>17. MOVIMENTS MIGRATORIS
  32. 32. Influència de la migració en la població absoluta: En blau es pinten els països que reben població i en taronja els països que en perden Europa, EUA, Canadà, Austràlia, argentina, Emirats Àrabs Colombia, Bolivia, Equador, Algèria, Marroc, Xina, Sudan
  33. 33. Causes de les migracions: 1. Naturals: els desastres naturals(terratrèmols, desertitzacions, etc) 2. Polítiques: guerres, cops d’estats, canvis de polítiques, persecucions, etc 3. Religions: algunes religions poden provocar èxodes massius. 4. Econòmiques: buscar una millora del nivell de vida, l’atur. 18. MOVIMENTS MIGRATORIS
  34. 34. Conseqüències de les migracions: 1. Canvis demogràfics: increment de població per la zona receptora i disminució de població per l’emissora. Els països receptors, és a dir els països desenvolupats, controlen l’entrada d’immigrants a través de polítiques d’immigració, que limiten la xifra d’immigrants autoritzats a entrar. 2. Canvis econòmics: els diners enviats pels emigrants poden ser una important font d’ingressos per al país d’origen dels emigrants. Els emigrants acostumen a dedicar-se a activitats econòmiques marginals. 3. Socials i culturals: els emigrants que arriben a una regió es poden sentir desplaçats per les diferències culturals o lingüístiques. A més poden ser sotmesos a actituds xenòfobes o racistes. MOVIMENTS MIGRATORIS
  35. 35. Moviments actuals migratoris: MOVIMENTS MIGRATORIS A CATALUNYA
  36. 36. HISTÒRIA DE LES MIGRACIONS A CATALUNYA EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ A CATALUNYA
  37. 37. HISTÒRIA DE LES MIGRACIONS. CATALUNYA I ESPANYA
  38. 38. HISTÒRIA DE LES MIGRACIONS. CATALUNYA I ESPANYA
  39. 39. HISTÒRIA DE LES MIGRACIONS. CATALUNYA I ESPANYA <ul><li>Moviments migratoris a partir del 1950: </li></ul><ul><li>La principal causa dels moviments migratoris fou l’abandonament de l’agricultura tradicional, a més d’un notable augment demogràfic que va tenir lloc entre 1957 i 1970 ( de 29 mill es va passar a 34 mill). Destinacions: </li></ul><ul><ul><li>Emigració: 3,5 mill de persones. Cap a Alemanya, Suïssa i França. </li></ul></ul><ul><ul><li>Immigració: 3.7 mill de persones. Cap a Madrid, País Basc i Catalunya. </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Catalunya, la majoria d’origen andalús: </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>de 1961 a 1965: 682.954 persones </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>de 1965 a 1970: 597.771 persones </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Total: 1.280.725 persones nouvingudes a Catalunya. </li></ul></ul></ul></ul><ul><li>La immigració va provocar desequilibris demogràfics i econòmics entre les diferents regions Espanyoles. (BCN tenia una densitat de 500h/km2 mentre que Terol 12h/km2). </li></ul>
  40. 40. <ul><li>Aspectes qualitatius de la demografia: </li></ul><ul><li>Diversitat Biològica: </li></ul><ul><li>Grups humans: pigmentació, alçades, proporcions cranials o amplitud de la cara. </li></ul><ul><li>Composició per sexe: la composició natural és de 105 homes x cada 100 dones. Però s’iguala perquè la dona és més forta biològicament, la pèrdua d’homes a les guerres, emigració, etc. </li></ul><ul><li>Composició per edats : </li></ul><ul><ul><ul><li>0 a 15/16 joves </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>16 a 65 adults </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>+ 65 anys vells </li></ul></ul></ul>19. Estructura de la població
  41. 41. <ul><li>Aspectes qualitatius de la demografia: </li></ul><ul><li>Diversitat socioprofessional: </li></ul><ul><li>Població activa: es la formada per persones que s’ocupen d’alguna activitat remunerada, o que busquen feina. (atur) </li></ul><ul><li>(a cada país varia en funció del sexe i l’edat) </li></ul><ul><ul><li>Es poden classificar segons la seva activitat : sector primari, secundari o terciari. </li></ul></ul><ul><li>Població no activa: nens, jubilats, mestresses de casa, estudiants, els discapacitats, etc. </li></ul>19a. DEMOGRAFIA QUALITATIVA
  42. 42. 19b. LA POBLACIÓ PER SECTORS D’ACTIVITAT
  43. 43. <ul><li>Diversitat socioprofessional: </li></ul><ul><li>La atur: es considera que està a l’atur una persona que no treballa però que estan buscant feina. L’atur és un dels problemes més greus del nostre temps. Trobar feina pot ser difícil a causa dels constants canvis tecnològics i l’evolució de les activitats econòmiques. Un nivell d’estudis més elevat, minimitza el risc de quedar-se a l’atur, mentre que les persones amb nivells més baixos són les més rebutjades al mercat laboral. </li></ul><ul><li>La Taxa d’activitat de l’INE a l ’Enquesta de Població Activa (EPA) per al tercer trimestre del 2007 fou: Ta 59’10% i d’Atur 8’03% </li></ul>19c. DEMOGRAFIA QUALITATIVA TAXA D’ACTIVITAT = Població activa /població > 16 anys x 100 = Ta%
  44. 44. 19d. ATUR A ESPANYA 2007
  45. 45. <ul><li>Aspectes qualitatius de la demografia: </li></ul><ul><li>Diversitat Cultural: </li></ul><ul><ul><li>Analfabetisme </li></ul></ul><ul><ul><li>Tipus i nombre de llegües emprades. </li></ul></ul><ul><ul><li>Religions </li></ul></ul><ul><ul><li>Etnicitat </li></ul></ul><ul><ul><li>Renda o riquesa </li></ul></ul><ul><li>També es pot considerar l’ IDH. </li></ul>20. DEMOGRAFIA QUALITATIVA El concepte d’Etnicitat: Una ètnia (del grec ethnos , &quot;poble&quot;) es una població humana en la qual els membres s’identifiquen entre ells, normalment en base a una genealogia i ascendència comuna o a d’altres llaços històrics reals o imaginaris. Las ètnies estan també normalment unides per unes pràctiques culturals, de comportament, lingüístics, o religioses comunes.
  46. 46. <ul><li>Les piràmides d’Edat o de població són la gràfiques que representen l’estructura segons sexe i edat d’una població. </li></ul><ul><li>Les piràmides de població són dues gràfiques de barres enfrontades o histograma que recullen informació sobre el sexe i l’edat. Són molt útils per estudiar la història demogràfica d’un país i la seva projecció futura. </li></ul><ul><li>N’hi ha de 4 tipus: Para-sol, Campana, Ogiva i Urna. </li></ul>21. LES PIRÀMIDES D’EDAT
  47. 47. Para-sol: Alta natalitat i alta mortalitat . Neixen molts nens, però també moren moltes persones. Poc creixement de població. Piràmide pròpia de les societats antigues o poc desenvolupades. 21a. LES PIRÀMIDES D’EDAT Piràmide d’Angola: estan en una fase demogràfica tradicional, amb una forta natalitat i una forta mortalitat també.
  48. 48. Campana: Alta natalitat. La mortalitat comença a baixar, amb la qual cosa es dispara el creixement de població. Piràmide pròpia de les societats que inicien el desenvolupament. 21b. LES PIRÀMIDES D’EDAT Piràmide Regressiva de Corea del Sud ens indica que estan en una fase en la que la natalitat ha baixat una mica i on la població comença a envellir una mica.
  49. 49. Ogiva: La natalitat comenta a baixar. La mortalitat continua essent baixa. La població pot arribar a un creixement negatiu. Propi de les societats desenvolupades. 21c. LES PIRÀMIDES D’EDAT Piràmide d’Ogiva espanyola o de reajustament de la natalitat .
  50. 50. Urna: Natalitat baixa i mortalitat baixa. Creixement vegetatiu zero. 21d. LES PIRÀMIDES D’EDAT Piràmide d’Urna francesa o moderna.
  51. 51. Piràmide de població desequilibrada: on la natalitat i la mortalitat es veuen afectades per algun factor extern. 21e. LES PIRÀMIDES D’EDAT Piràmide de població desequilibrada del Emirats Àrabs en què la migració massiva d’homes per trobar feina ha desestabilitzat la balança.
  52. 52. 21f. LES PIRÀMIDES DEL MÓN
  53. 53. Catalunya té unes de les xifres més baixes del món en quant a taxa de natalitat (0’9‰), el nombre mitjà per dona és de (1’4 fills), per contra l’esperança de vida de la població catalana és una de les més altes del món (74,2 h, i 82 d.). Tot això porta a que la població catalana s’estigui envellint. 22. ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ CATALANA
  54. 55. EXAMEN DEMOGRAFIA
  55. 56. EXAMEN DEMOGRAFIA
  56. 57. EXAMEN DEMOGRAFIA
  57. 58. EXAMEN DEMOGRAFIA
  58. 59. MOVIMENTS MIGRATORIS

×