SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 7
Descargar para leer sin conexión
Programació CIÈNCIES SOCIALS. 2n ESO
institut montsacopa Curs 2012-13 jgutier4@xtec.cat
Distribució dels continguts
1r TRIMESTRE Del 17 Setembre a 5 Desembre
12 setmanes
Unitats 1, 2, 3, 14, 15 i
ppt
2n TRIMESTRE Del 10 Desembre a 8 Març
11 setmanes
Unitats 13, 7 i 8
3r TRIMESTRE Del 11 Març a 7 Juny
12 setmanes
Unitats 9, 10, 11, 12, 4, 5
i 6
PROPOSTA DE CALENDARI DE PROVES
1
UNITAT 1, 2 i 3 El Relleu: Marc físic de les activitats humanes; Els paisatges de la Terra i Natura i societat:
harmonies, crisis i impactes
i EUROPA POLÍTICA
11 octubre
UNITAT 14 L’organització de l’espai (La ciutat) i ÀSIA POLÍTICA 8 novembre
UNITAT 15 i
Demografia
Demografia i els fenòmens migratoris i ÀFRICA POLÍTICA
Guia de lectura De Nador a Vic, DE Laila Karrouch
4 desembre
18 de gener 2013
UNITAT 13 Globalització: cap a un sistema mundial i AMÈRICA POLÍTICA i OCEANIA 22 gener
UNITAT 7 i 8 L’agricultura, la ramaderia i la pesca (Sector Primari). La indústria i l’energia (Sectors secundari) 26 febrer
UNITAT 9 i 10 Les activitats del sector terciari 19 març
UNITAT 11 i 12 L’Economia espanyola i l’economia catalana 24 abril
UNITATS 4, 5 i 6 Organització econòmica de les societats . La Unió Europea i Organització política del territori (Espanya i
Catalunya) i COMUNITATS ESTAT ESPANYOL i COMARQUES CATALANES
29 maig
Programació CIÈNCIES SOCIALS. 2n ESO
institut montsacopa Curs 2012-13 jgutier4@xtec.cat
Caldrà que imprimiu els mapes muts que trobareu a https://sites.google.com/site/socialsprimer/
i haureu de portar el mapa corresponent, correctament realitzat el dia de la prova. Cal posar-hi el nom i el curs. Al Bloc trobareu les llistes de noms
que caldrà que apreneu per a preparar-vos l’exercici. A més cal que utilitzeu els materials didàctics i de contingut que trobareu a
http://agora.xtec.cat/iesmontsacopa/moodle/course/view.php?id=1361
PROPOSTA DE SORTIDES I ACTIVITATS EXTRAESCOLARS
1r Trimestre Sortida pel PARC NATURAL DE LA ZONA VOLCÀNICA. Visita al Centre de Documentació de Can Jordà. 4 octubre
2n Trimestre Itinerari urbà. Visita a Olot. 31 octubre
Visita a l’Oficina del cens de l’Ajuntament d’Olot. 30 novembre
3r Trimestre Visita-entrevista amb responsables de l’Ajuntament d’Olot. 21 maig 2013
NOTA D’AVALUACIÓ TRIMESTRAL
 85 % correspondrà a la mitjana de les notes de les proves de cadascuna de les unitats. En aquesta nota s’inclou la dels MAPES
POLÍTICS que comptabilitzen un 15% de la nota final del trimestre.
 15 % correspondrà a les activitats que es facin al llarg de la unitat. Entre aquestes activitats hi ha les del final de cada unitat (activitats de
reforç o d’ampliació), que són obligatòries. No presentar aquestes activitats quan es demanin representa renunciar a aquest percentatge de
la nota. També es tindrà en compte l’actitud a classe (atenció, participació, etc.) i al manteniment de la llibreta.
AVALUACIÓ FINAL
• Es farà la mitjana matemàtica de les tres avaluacions, que compta fins a un 85 %
• El Treball de Curs (amb la presentació final) compta un 15 % (10 % document; 5% presentació oral del treball)
• Els alumnes que no hagin superat dues de les tres avaluacions hauran de realitzar les proves de suficiència de final de curs. En cas de tenir una
avaluació suspesa, només es podrà considerar que no cal fer la prova de nivell si la nota mitjana entre les tres avaluacions supera el 5.
2
Programació CIÈNCIES SOCIALS. 2n ESO
institut montsacopa Curs 2012-13 jgutier4@xtec.cat
RECUPERACIONS
Els alumnes que hagin suspès el trimestre realitzaran una prova de RECUPERACIÓ de tot el contingut suspès immediatament després de les
vacances de Nadal (1r Trimestre) i Setmana Santa (2n Trimestre). La nota de recuperació no superarà el 5.
INSTRUCCIONS PER A LA CORRECTA REALITZACIÓ DE LES ACTIVITATS
• Les activitats s’hauran de fer a la llibreta de Ciències Socials per a portar-la a l’aula i corregir-les quan es faci aquest exercici.
• Després, un cop corregides s’hauran de passar a ordinador, seguint les instruccions següents:
o Obrir una carpeta de CIÈNCIES SOCIALS;
o S’obrirà un document en WORD, utilitzant ARIAL 12, amb INTERLINEAT SENZILL i text JUSTIFICAT
o Cada document haurà de tenir CAPÇALERA amb el NOM i NÚMERO de la UNITAT, el NOM de l’alumne i el CURS i la data de lliurament
o Les pàgines han d’estar NUMERADES
o Es podran incloure gràfics i/o imatges corresponents a cada unitat
o Les activitats es lliuraran immediatament d’haver acabat la Unitat didàctica treballada.
• Aquesta tasca de manteniment de les activitats, ordenades i ben presentades (en format paper o en format digital) comptarà el 10 % de la
nota de cada avaluació.
• Si es disposa d’internet s’enviaran les activitats per correu electrònic. En cas de no disposar-ne es lliuraran els materials impresos.
LECTURA DE CURS
• Els alumnes han de llegir, fer les activitats vinculades (recollides en una guia de lectura) i comentar els continguts del llibre de
KARROUCH, Laila: De Nador a Vic. Ed. Columna, durant el 1r Trimestre. Les activitats es lliuraran els dies 9/10 de gener.
Conjuntament amb el Consorci de Benestar Social, és possible l’organització d’una visita de l’autora al centre per tal de dialogar amb els
alumnes. Es faria la setmana del 14 al 18 de gener del 2013.
Es passarà carta als pares i es recolliran els diners per tal de fer la comanda de forma conjunta per a tots els alumnes.
3
Programació CIÈNCIES SOCIALS. 2n ESO
institut montsacopa Curs 2012-13 jgutier4@xtec.cat
COM ELABORAR UNA RESSENYA D’UNA NOVEL·LA HISTÒRICA
El repte de fer una reflexió escrita al voltant dels continguts d’una novel·la històrica és un bon exercici d’aprenentatge. No es tracta només de reconèixer els
elements de context, de credibilitat, d’argument i de documentació que ha hagut d’utilitzar l’autor. La ressenya ens permet captar la dificultat de l’exercici
d’escriure, especialment quan es vol comunicar uns continguts, unes idees i unes formes, presentades amb coherència i amb una qualitat “literària” suficient.
Després de l’exercici, segurament, valorarem millor la tasca de l’escriptor en la seva funció d’expressar amb paraules un conjunt d’idees i informacions, i mai de
qualsevol manera!
L’objectiu de fer una ressenya és presentar d’una forma molt resumida les característiques i els continguts principals d’un llibre. L’extensió de la ressenya és
variable però no pot anar més enllà de dues pàgines de text.
Així, la ressenya ha de destacar
1. Les dades tècniques que serveixen per a identificar l’obra. Per exemple
GRAU, Jaume: Carlinades. El Far West a la catalana.Cossetània edicions. Col·lecció En guàrdia!. Valls, març 2007. 127 pàg.
Aquesta informació s’ha d’escriure a la capçalera de la ressenya.
Fixeu-vos que s’inclou sempre:
o Autor o autora o autors, amb el cognom en majúscula i el nom en minúscula. Si són més de tres autors, s’acostuma a posar el cognom i el nom del
primer.
o Títol, que pot anar en cursiva o subratllat. Acostuma a ser breu i molt expressiu per a cridar l’atenció del possible lector.
o Editorial que produeix el llibre
o Col·lecció de la que forma part el llibre. No sempre es pot indicar, ja que hi ha molts llibres que no formen cap col·lecció.
o Lloc on s’ha publicat
o Any o data de publicació. Cal expressar també si hi ha alguna reedició, dient el núm. Es pot incorporar la informació de si es tracta d’una traducció
(expressant el seu nom original, entre parèntesi, i l’any de publicació de la primera edició.
o Nombre de pàgines
4
Programació CIÈNCIES SOCIALS. 2n ESO
institut montsacopa Curs 2012-13 jgutier4@xtec.cat
2. La presentació de l’autor, que pot servir d’inici de la ressenya. Es tracta d’una breu referència a les dades biogràfiques de l’autor: any i lloc de naixement,
obres realitzades, etc. Sovint es pot trobar a la solapa de la coberta del llibre. Màxim 5 línies.
3. La descripció del contingut. És important explicar de la forma més clara possible el contingut, ja que és la informació principal del treball. Cal fer un bon
resum, ordenat i clar de les idees principals del text, amb frases curtes, estructurant les idees expressades en paràgrafs. Cal evitar la repetició de la
mateixa paraula (indica pobresa de lèxic) i tenir el recurs d’emprar sinònims. Cal tenir cura en la cita dels noms dels personatges i dels llocs.
Tingueu present que aquesta part, a diferència de les anteriors, és la més creativa, de manera que cal que sigueu capaços de demostrar la vostra
habilitat a l’hora de retenir les idees principals de la lectura, la vostra capacitat de síntesi, del domini del vocabulari i de comunicar la vostra opinió,
de manera ordenada i clara.
4. La valoració crítica. És la part final del treball. Té caràcter subjectiu i no s’informa de cap aspecte de contingut ja que aquí es tracta d’expressar
l’opinió de qui fa la ressenya. Cal tenir present que l’opinió ha d’estar fonamentada i que és important fugir d’expressions buides, com ara “m’ha
agradat molt” o “l’he trobat molt interessant” o “no m’ha agradat per què l’he trobat molt avorrit”. Tota opinió cal argumentar-la.
Quan l’obra tingui un caràcter científic o tècnic cal expressar de quin tipus d’obra s’està fent la ressenya. En l’opinió, però, es pot expressar si el text
està escrit de manera fluïda, clara, si és amè (o no) i a quin públic va adreçat.
INSTRUCCIONS PER A LA REALITZACIÓ DEL TREBALL DE CURS DE SEGON D'ESO: ESTUDI GEOGRÀFIC D'UN
ESTAT DEL MÓN.
QUÈ ÉS?
El treball que us encomanem aquest curs us ha de servir per iniciar-vos en la investigació geogràfica. Haureu de cercar informació geogràfica d'un
estat del món i crear una monografia que resumeixi les seves principals característiques.
5
Programació CIÈNCIES SOCIALS. 2n ESO
institut montsacopa Curs 2012-13 jgutier4@xtec.cat
QUÈ HEM DE FER?
El treball consisteix en dues parts diferenciades:
a) Per una banda, heu d'elaborar un dossier amb el recull de tota la informació, editar-lo per ordinador (processador de text: Word, Open
Office...) de forma ordenada, neta i coherent.
A l'apartat d'annexos, a banda de imatges, gràfics, o altres documents que vulgueu incloure, també haureu d'afegir un dossier amb les
notícies que durant l'any vagin apareixent d'aquell país. Notícies relacionades amb allò que estudiem. NO valen, per exemple, notícies
d'esports.
b) Per altra banda, durant el tercer trimestre haureu de fer una presentació (Power Point) del vostre treball davant la classe.
QUINA ESTRUCTURA HA DE TENIR EL TREBALL?
L'estructura del treball serà gairebé paral·lela a l'estructura del temari d'aquest any. És a dir, a mesura que anem avançant en el temari, cercarem i
analitzarem aquella informació que està relacionada a l'estat que hàgim escollit.
Per exemple, quan a la unitat 3 analitzarem el sector primari al món, haureu de buscar quines són les característiques del sector primari de l'estat
que vosaltres heu escollit.
No obstant us adjuntem una proposta d'esquema o índex general:
• INTRODUCCIÓ
• EL MEDI FÍSIC
Relleu, clima, paisatges vegetals
• ORGANITZACIÓ POLÍTICA
Sistema polític, model i funcionament
• DEMOGRAFIA
Dades generals: quantitats d'habitants, xarxa urbana, indicadors demogràfics (taxa de mortalitat, natalitat, etc.)
Aspectes culturals de la població (llengües, ètnies, religions...)
• ACTIVITATS ECONÒMIQUES
Descripció del sector primari, secundari i terciari.
• CONCLUSIONS
6
Programació CIÈNCIES SOCIALS. 2n ESO
institut montsacopa Curs 2012-13 jgutier4@xtec.cat
• BIBLIOGRAFIA i ANNEXOS
D'ON TREIEM LA INFORMACIÓ?
La primera recomanació és que no aneu de dret a vikipèdia! Primer de tot busqueu a casa, a les biblioteques públiques o enciclopèdies geogràfiques,
revistes o alguna guia d'aquell país (tipus guia de viatge). N'hi ha vàries i de gran qualitat.
També hi ha altres pàgines d'internet d'on podreu extreure bona informació. Us anirem recomanant les més interessants.
Podeu extreure informació de qualsevol altre lloc, sempre i quan sigui de qualitat
QUAN L'HAUREM D'ENTREGAR?
Al final de cada trimestre haureu d'entregar la part corresponent.
Durant la darrera setmana del mes de maig del 2013, entregareu el treball final i fareu la presentació en Power Point (.ppt) davant la resta de
companys en el torn que se us assigni.
COM ENS HEM D'ORGANITZAR?
Està pensat que feu aquest treball en parelles. A principis de curs, haureu de formar parelles i escollir un dels països que teniu al final del full. Aquest
serà l'estat que analitzareu al llarg de tot el curs.
QUINS ESTATS PODEM ANALITZAR?
AMÈRICA: Nicaragua; Perú; Equador; Cuba; Colòmbia; Xile; Mèxic (i/o altres)
ÀSIA: Vietnam; Filipines; Bangla Desh; Indonèsia; Índia; Pakistan (i/o altres)
ÀFRICA: Marroc; Senegal; Gàmbia; Mali; Burkina Fasso; Mauritània; Egipte (i/o altres).
Per triar un altre país cal comentar-ho prèviament al professorat.
7

Más contenido relacionado

Destacado

17. la vicaria. x pastoret
17. la vicaria. x pastoret17. la vicaria. x pastoret
17. la vicaria. x pastoretjgutier4
 
Ab el jardin de las delicias 1.
Ab el jardin de las delicias 1.Ab el jardin de las delicias 1.
Ab el jardin de las delicias 1.jgutier4
 
26. el profeta
26. el profeta26. el profeta
26. el profetajgutier4
 
3. introducció a l'arquitectura
3. introducció a l'arquitectura3. introducció a l'arquitectura
3. introducció a l'arquitecturajgutier4
 
Urban art best of 2011
Urban art   best of 2011Urban art   best of 2011
Urban art best of 2011jgutier4
 
Economia catalana j borràs
Economia catalana j borràsEconomia catalana j borràs
Economia catalana j borràsjgutier4
 
Joan miró pp.
Joan miró pp.Joan miró pp.
Joan miró pp.jgutier4
 
La escuela de atenas.2
La escuela de atenas.2La escuela de atenas.2
La escuela de atenas.2jgutier4
 
3. arquitectura renaixement
3. arquitectura renaixement3. arquitectura renaixement
3. arquitectura renaixementjgutier4
 
5.casa cascada
5.casa cascada5.casa cascada
5.casa cascadajgutier4
 
Monet. impressió.sol ixent.diana
Monet. impressió.sol ixent.dianaMonet. impressió.sol ixent.diana
Monet. impressió.sol ixent.dianajgutier4
 
23. sopa campbell. andy warhol.m sobrerroca
23. sopa campbell. andy warhol.m sobrerroca23. sopa campbell. andy warhol.m sobrerroca
23. sopa campbell. andy warhol.m sobrerrocajgutier4
 
Salvador dalí la persistència de la memòria
Salvador dalí   la persistència de la memòriaSalvador dalí   la persistència de la memòria
Salvador dalí la persistència de la memòriajgutier4
 
5. a. art abstracte.
5. a. art abstracte.5. a. art abstracte.
5. a. art abstracte.jgutier4
 
5. el barroc característiques
5. el barroc característiques5. el barroc característiques
5. el barroc característiquesjgutier4
 
2. el renaixement característiques
2. el renaixement característiques2. el renaixement característiques
2. el renaixement característiquesjgutier4
 
L’Art Barroc
L’Art  BarrocL’Art  Barroc
L’Art BarrocGlòria
 

Destacado (20)

17. la vicaria. x pastoret
17. la vicaria. x pastoret17. la vicaria. x pastoret
17. la vicaria. x pastoret
 
Ab el jardin de las delicias 1.
Ab el jardin de las delicias 1.Ab el jardin de las delicias 1.
Ab el jardin de las delicias 1.
 
26. el profeta
26. el profeta26. el profeta
26. el profeta
 
1hartmeso
1hartmeso1hartmeso
1hartmeso
 
3. introducció a l'arquitectura
3. introducció a l'arquitectura3. introducció a l'arquitectura
3. introducció a l'arquitectura
 
Urban art best of 2011
Urban art   best of 2011Urban art   best of 2011
Urban art best of 2011
 
Economia catalana j borràs
Economia catalana j borràsEconomia catalana j borràs
Economia catalana j borràs
 
Joan miró pp.
Joan miró pp.Joan miró pp.
Joan miró pp.
 
La escuela de atenas.2
La escuela de atenas.2La escuela de atenas.2
La escuela de atenas.2
 
3. arquitectura renaixement
3. arquitectura renaixement3. arquitectura renaixement
3. arquitectura renaixement
 
5.casa cascada
5.casa cascada5.casa cascada
5.casa cascada
 
Monet. impressió.sol ixent.diana
Monet. impressió.sol ixent.dianaMonet. impressió.sol ixent.diana
Monet. impressió.sol ixent.diana
 
23. sopa campbell. andy warhol.m sobrerroca
23. sopa campbell. andy warhol.m sobrerroca23. sopa campbell. andy warhol.m sobrerroca
23. sopa campbell. andy warhol.m sobrerroca
 
Salvador dalí la persistència de la memòria
Salvador dalí   la persistència de la memòriaSalvador dalí   la persistència de la memòria
Salvador dalí la persistència de la memòria
 
5. a. art abstracte.
5. a. art abstracte.5. a. art abstracte.
5. a. art abstracte.
 
Egipte
EgipteEgipte
Egipte
 
El crit
El critEl crit
El crit
 
5. el barroc característiques
5. el barroc característiques5. el barroc característiques
5. el barroc característiques
 
2. el renaixement característiques
2. el renaixement característiques2. el renaixement característiques
2. el renaixement característiques
 
L’Art Barroc
L’Art  BarrocL’Art  Barroc
L’Art Barroc
 

Similar a Programació 2n es or2012 13

Descobrim la mediterrània versió alumnes 2012 13
Descobrim la mediterrània versió alumnes 2012 13Descobrim la mediterrània versió alumnes 2012 13
Descobrim la mediterrània versió alumnes 2012 13Pep Ribalta
 
Treball de Recerca, document per als alumnes
Treball de Recerca, document per als alumnesTreball de Recerca, document per als alumnes
Treball de Recerca, document per als alumnesINS Hug Roger III
 
PBL ABP Projecte oceans Proyecto océanos
PBL ABP Projecte oceans Proyecto océanosPBL ABP Projecte oceans Proyecto océanos
PBL ABP Projecte oceans Proyecto océanosYolanda Gali
 
El conte interactiu de la rateta presumida
El conte interactiu de la rateta presumidaEl conte interactiu de la rateta presumida
El conte interactiu de la rateta presumidaaaccatic
 
Reunió d'aula 4t (curs 2014 2015)
Reunió d'aula  4t (curs 2014 2015)Reunió d'aula  4t (curs 2014 2015)
Reunió d'aula 4t (curs 2014 2015)Escola
 
P4 pares 2012 13
P4 pares 2012 13P4 pares 2012 13
P4 pares 2012 13susannavisa
 
P4 pares 2012 13
P4 pares 2012 13P4 pares 2012 13
P4 pares 2012 13susannavisa
 
Guia didàctica MMI II
Guia didàctica MMI IIGuia didàctica MMI II
Guia didàctica MMI IImarina-tic
 
AULA 3 2021
AULA 3 2021AULA 3 2021
AULA 3 2021Escola
 
ReuniÓ D’aula De 6è Definitiu
ReuniÓ D’aula De 6è DefinitiuReuniÓ D’aula De 6è Definitiu
ReuniÓ D’aula De 6è Definitiumescoi
 
e-Recurs
e-Recurse-Recurs
e-Recursalbaatr
 
Projecte llum i electricitat
Projecte llum i electricitatProjecte llum i electricitat
Projecte llum i electricitatirma748
 
Normativa del tr 2014 15 i fulls de seguiment
Normativa del tr 2014 15 i fulls de seguimentNormativa del tr 2014 15 i fulls de seguiment
Normativa del tr 2014 15 i fulls de seguimentfsanch10
 
Reunio 3r. curs 2016 17
Reunio 3r. curs 2016 17Reunio 3r. curs 2016 17
Reunio 3r. curs 2016 17EscolaMasPrats
 
Ts 2012 1r eso edició
Ts 2012  1r eso edicióTs 2012  1r eso edició
Ts 2012 1r eso ediciómjvercher
 
Reunió famílies Cicle Mitjà
Reunió famílies Cicle MitjàReunió famílies Cicle Mitjà
Reunió famílies Cicle Mitjàmediasinguerlin
 

Similar a Programació 2n es or2012 13 (20)

Descobrim la mediterrània versió alumnes 2012 13
Descobrim la mediterrània versió alumnes 2012 13Descobrim la mediterrània versió alumnes 2012 13
Descobrim la mediterrània versió alumnes 2012 13
 
Treball de recerca 2018-19
Treball de recerca 2018-19Treball de recerca 2018-19
Treball de recerca 2018-19
 
Treball de Recerca, document per als alumnes
Treball de Recerca, document per als alumnesTreball de Recerca, document per als alumnes
Treball de Recerca, document per als alumnes
 
PBL ABP Projecte oceans Proyecto océanos
PBL ABP Projecte oceans Proyecto océanosPBL ABP Projecte oceans Proyecto océanos
PBL ABP Projecte oceans Proyecto océanos
 
El conte interactiu de la rateta presumida
El conte interactiu de la rateta presumidaEl conte interactiu de la rateta presumida
El conte interactiu de la rateta presumida
 
Reunió d'aula 4t (curs 2014 2015)
Reunió d'aula  4t (curs 2014 2015)Reunió d'aula  4t (curs 2014 2015)
Reunió d'aula 4t (curs 2014 2015)
 
P4 pares 2012 13
P4 pares 2012 13P4 pares 2012 13
P4 pares 2012 13
 
P4 pares 2012 13
P4 pares 2012 13P4 pares 2012 13
P4 pares 2012 13
 
Wiki complement aula_llengua_coneguem_marius_torres
Wiki complement aula_llengua_coneguem_marius_torresWiki complement aula_llengua_coneguem_marius_torres
Wiki complement aula_llengua_coneguem_marius_torres
 
Guia didàctica MMI II
Guia didàctica MMI IIGuia didàctica MMI II
Guia didàctica MMI II
 
AULA 3 2021
AULA 3 2021AULA 3 2021
AULA 3 2021
 
ReuniÓ D’aula De 6è Definitiu
ReuniÓ D’aula De 6è DefinitiuReuniÓ D’aula De 6è Definitiu
ReuniÓ D’aula De 6è Definitiu
 
e-Recurs
e-Recurse-Recurs
e-Recurs
 
Projecte llum i electricitat
Projecte llum i electricitatProjecte llum i electricitat
Projecte llum i electricitat
 
Presentacio
PresentacioPresentacio
Presentacio
 
Taller literario juntado
Taller literario juntadoTaller literario juntado
Taller literario juntado
 
Normativa del tr 2014 15 i fulls de seguiment
Normativa del tr 2014 15 i fulls de seguimentNormativa del tr 2014 15 i fulls de seguiment
Normativa del tr 2014 15 i fulls de seguiment
 
Reunio 3r. curs 2016 17
Reunio 3r. curs 2016 17Reunio 3r. curs 2016 17
Reunio 3r. curs 2016 17
 
Ts 2012 1r eso edició
Ts 2012  1r eso edicióTs 2012  1r eso edició
Ts 2012 1r eso edició
 
Reunió famílies Cicle Mitjà
Reunió famílies Cicle MitjàReunió famílies Cicle Mitjà
Reunió famílies Cicle Mitjà
 

Más de jgutier4

Evolució dels primats
Evolució dels primatsEvolució dels primats
Evolució dels primatsjgutier4
 
Imatges de ciutats del món.
Imatges de ciutats del món.Imatges de ciutats del món.
Imatges de ciutats del món.jgutier4
 
3. la torre eiffel
3. la torre eiffel3. la torre eiffel
3. la torre eiffeljgutier4
 
Millet vangogh
Millet vangoghMillet vangogh
Millet vangoghjgutier4
 
Elements del paisatge
Elements del paisatgeElements del paisatge
Elements del paisatgejgutier4
 
Lena siberia
Lena   siberiaLena   siberia
Lena siberiajgutier4
 
Elements del paisatge
Elements del paisatgeElements del paisatge
Elements del paisatgejgutier4
 

Más de jgutier4 (8)

Evolució dels primats
Evolució dels primatsEvolució dels primats
Evolució dels primats
 
Imatges de ciutats del món.
Imatges de ciutats del món.Imatges de ciutats del món.
Imatges de ciutats del món.
 
3. la torre eiffel
3. la torre eiffel3. la torre eiffel
3. la torre eiffel
 
Millet vangogh
Millet vangoghMillet vangogh
Millet vangogh
 
9b.warhol
9b.warhol9b.warhol
9b.warhol
 
Elements del paisatge
Elements del paisatgeElements del paisatge
Elements del paisatge
 
Lena siberia
Lena   siberiaLena   siberia
Lena siberia
 
Elements del paisatge
Elements del paisatgeElements del paisatge
Elements del paisatge
 

Programació 2n es or2012 13

  • 1. Programació CIÈNCIES SOCIALS. 2n ESO institut montsacopa Curs 2012-13 jgutier4@xtec.cat Distribució dels continguts 1r TRIMESTRE Del 17 Setembre a 5 Desembre 12 setmanes Unitats 1, 2, 3, 14, 15 i ppt 2n TRIMESTRE Del 10 Desembre a 8 Març 11 setmanes Unitats 13, 7 i 8 3r TRIMESTRE Del 11 Març a 7 Juny 12 setmanes Unitats 9, 10, 11, 12, 4, 5 i 6 PROPOSTA DE CALENDARI DE PROVES 1 UNITAT 1, 2 i 3 El Relleu: Marc físic de les activitats humanes; Els paisatges de la Terra i Natura i societat: harmonies, crisis i impactes i EUROPA POLÍTICA 11 octubre UNITAT 14 L’organització de l’espai (La ciutat) i ÀSIA POLÍTICA 8 novembre UNITAT 15 i Demografia Demografia i els fenòmens migratoris i ÀFRICA POLÍTICA Guia de lectura De Nador a Vic, DE Laila Karrouch 4 desembre 18 de gener 2013 UNITAT 13 Globalització: cap a un sistema mundial i AMÈRICA POLÍTICA i OCEANIA 22 gener UNITAT 7 i 8 L’agricultura, la ramaderia i la pesca (Sector Primari). La indústria i l’energia (Sectors secundari) 26 febrer UNITAT 9 i 10 Les activitats del sector terciari 19 març UNITAT 11 i 12 L’Economia espanyola i l’economia catalana 24 abril UNITATS 4, 5 i 6 Organització econòmica de les societats . La Unió Europea i Organització política del territori (Espanya i Catalunya) i COMUNITATS ESTAT ESPANYOL i COMARQUES CATALANES 29 maig
  • 2. Programació CIÈNCIES SOCIALS. 2n ESO institut montsacopa Curs 2012-13 jgutier4@xtec.cat Caldrà que imprimiu els mapes muts que trobareu a https://sites.google.com/site/socialsprimer/ i haureu de portar el mapa corresponent, correctament realitzat el dia de la prova. Cal posar-hi el nom i el curs. Al Bloc trobareu les llistes de noms que caldrà que apreneu per a preparar-vos l’exercici. A més cal que utilitzeu els materials didàctics i de contingut que trobareu a http://agora.xtec.cat/iesmontsacopa/moodle/course/view.php?id=1361 PROPOSTA DE SORTIDES I ACTIVITATS EXTRAESCOLARS 1r Trimestre Sortida pel PARC NATURAL DE LA ZONA VOLCÀNICA. Visita al Centre de Documentació de Can Jordà. 4 octubre 2n Trimestre Itinerari urbà. Visita a Olot. 31 octubre Visita a l’Oficina del cens de l’Ajuntament d’Olot. 30 novembre 3r Trimestre Visita-entrevista amb responsables de l’Ajuntament d’Olot. 21 maig 2013 NOTA D’AVALUACIÓ TRIMESTRAL  85 % correspondrà a la mitjana de les notes de les proves de cadascuna de les unitats. En aquesta nota s’inclou la dels MAPES POLÍTICS que comptabilitzen un 15% de la nota final del trimestre.  15 % correspondrà a les activitats que es facin al llarg de la unitat. Entre aquestes activitats hi ha les del final de cada unitat (activitats de reforç o d’ampliació), que són obligatòries. No presentar aquestes activitats quan es demanin representa renunciar a aquest percentatge de la nota. També es tindrà en compte l’actitud a classe (atenció, participació, etc.) i al manteniment de la llibreta. AVALUACIÓ FINAL • Es farà la mitjana matemàtica de les tres avaluacions, que compta fins a un 85 % • El Treball de Curs (amb la presentació final) compta un 15 % (10 % document; 5% presentació oral del treball) • Els alumnes que no hagin superat dues de les tres avaluacions hauran de realitzar les proves de suficiència de final de curs. En cas de tenir una avaluació suspesa, només es podrà considerar que no cal fer la prova de nivell si la nota mitjana entre les tres avaluacions supera el 5. 2
  • 3. Programació CIÈNCIES SOCIALS. 2n ESO institut montsacopa Curs 2012-13 jgutier4@xtec.cat RECUPERACIONS Els alumnes que hagin suspès el trimestre realitzaran una prova de RECUPERACIÓ de tot el contingut suspès immediatament després de les vacances de Nadal (1r Trimestre) i Setmana Santa (2n Trimestre). La nota de recuperació no superarà el 5. INSTRUCCIONS PER A LA CORRECTA REALITZACIÓ DE LES ACTIVITATS • Les activitats s’hauran de fer a la llibreta de Ciències Socials per a portar-la a l’aula i corregir-les quan es faci aquest exercici. • Després, un cop corregides s’hauran de passar a ordinador, seguint les instruccions següents: o Obrir una carpeta de CIÈNCIES SOCIALS; o S’obrirà un document en WORD, utilitzant ARIAL 12, amb INTERLINEAT SENZILL i text JUSTIFICAT o Cada document haurà de tenir CAPÇALERA amb el NOM i NÚMERO de la UNITAT, el NOM de l’alumne i el CURS i la data de lliurament o Les pàgines han d’estar NUMERADES o Es podran incloure gràfics i/o imatges corresponents a cada unitat o Les activitats es lliuraran immediatament d’haver acabat la Unitat didàctica treballada. • Aquesta tasca de manteniment de les activitats, ordenades i ben presentades (en format paper o en format digital) comptarà el 10 % de la nota de cada avaluació. • Si es disposa d’internet s’enviaran les activitats per correu electrònic. En cas de no disposar-ne es lliuraran els materials impresos. LECTURA DE CURS • Els alumnes han de llegir, fer les activitats vinculades (recollides en una guia de lectura) i comentar els continguts del llibre de KARROUCH, Laila: De Nador a Vic. Ed. Columna, durant el 1r Trimestre. Les activitats es lliuraran els dies 9/10 de gener. Conjuntament amb el Consorci de Benestar Social, és possible l’organització d’una visita de l’autora al centre per tal de dialogar amb els alumnes. Es faria la setmana del 14 al 18 de gener del 2013. Es passarà carta als pares i es recolliran els diners per tal de fer la comanda de forma conjunta per a tots els alumnes. 3
  • 4. Programació CIÈNCIES SOCIALS. 2n ESO institut montsacopa Curs 2012-13 jgutier4@xtec.cat COM ELABORAR UNA RESSENYA D’UNA NOVEL·LA HISTÒRICA El repte de fer una reflexió escrita al voltant dels continguts d’una novel·la històrica és un bon exercici d’aprenentatge. No es tracta només de reconèixer els elements de context, de credibilitat, d’argument i de documentació que ha hagut d’utilitzar l’autor. La ressenya ens permet captar la dificultat de l’exercici d’escriure, especialment quan es vol comunicar uns continguts, unes idees i unes formes, presentades amb coherència i amb una qualitat “literària” suficient. Després de l’exercici, segurament, valorarem millor la tasca de l’escriptor en la seva funció d’expressar amb paraules un conjunt d’idees i informacions, i mai de qualsevol manera! L’objectiu de fer una ressenya és presentar d’una forma molt resumida les característiques i els continguts principals d’un llibre. L’extensió de la ressenya és variable però no pot anar més enllà de dues pàgines de text. Així, la ressenya ha de destacar 1. Les dades tècniques que serveixen per a identificar l’obra. Per exemple GRAU, Jaume: Carlinades. El Far West a la catalana.Cossetània edicions. Col·lecció En guàrdia!. Valls, març 2007. 127 pàg. Aquesta informació s’ha d’escriure a la capçalera de la ressenya. Fixeu-vos que s’inclou sempre: o Autor o autora o autors, amb el cognom en majúscula i el nom en minúscula. Si són més de tres autors, s’acostuma a posar el cognom i el nom del primer. o Títol, que pot anar en cursiva o subratllat. Acostuma a ser breu i molt expressiu per a cridar l’atenció del possible lector. o Editorial que produeix el llibre o Col·lecció de la que forma part el llibre. No sempre es pot indicar, ja que hi ha molts llibres que no formen cap col·lecció. o Lloc on s’ha publicat o Any o data de publicació. Cal expressar també si hi ha alguna reedició, dient el núm. Es pot incorporar la informació de si es tracta d’una traducció (expressant el seu nom original, entre parèntesi, i l’any de publicació de la primera edició. o Nombre de pàgines 4
  • 5. Programació CIÈNCIES SOCIALS. 2n ESO institut montsacopa Curs 2012-13 jgutier4@xtec.cat 2. La presentació de l’autor, que pot servir d’inici de la ressenya. Es tracta d’una breu referència a les dades biogràfiques de l’autor: any i lloc de naixement, obres realitzades, etc. Sovint es pot trobar a la solapa de la coberta del llibre. Màxim 5 línies. 3. La descripció del contingut. És important explicar de la forma més clara possible el contingut, ja que és la informació principal del treball. Cal fer un bon resum, ordenat i clar de les idees principals del text, amb frases curtes, estructurant les idees expressades en paràgrafs. Cal evitar la repetició de la mateixa paraula (indica pobresa de lèxic) i tenir el recurs d’emprar sinònims. Cal tenir cura en la cita dels noms dels personatges i dels llocs. Tingueu present que aquesta part, a diferència de les anteriors, és la més creativa, de manera que cal que sigueu capaços de demostrar la vostra habilitat a l’hora de retenir les idees principals de la lectura, la vostra capacitat de síntesi, del domini del vocabulari i de comunicar la vostra opinió, de manera ordenada i clara. 4. La valoració crítica. És la part final del treball. Té caràcter subjectiu i no s’informa de cap aspecte de contingut ja que aquí es tracta d’expressar l’opinió de qui fa la ressenya. Cal tenir present que l’opinió ha d’estar fonamentada i que és important fugir d’expressions buides, com ara “m’ha agradat molt” o “l’he trobat molt interessant” o “no m’ha agradat per què l’he trobat molt avorrit”. Tota opinió cal argumentar-la. Quan l’obra tingui un caràcter científic o tècnic cal expressar de quin tipus d’obra s’està fent la ressenya. En l’opinió, però, es pot expressar si el text està escrit de manera fluïda, clara, si és amè (o no) i a quin públic va adreçat. INSTRUCCIONS PER A LA REALITZACIÓ DEL TREBALL DE CURS DE SEGON D'ESO: ESTUDI GEOGRÀFIC D'UN ESTAT DEL MÓN. QUÈ ÉS? El treball que us encomanem aquest curs us ha de servir per iniciar-vos en la investigació geogràfica. Haureu de cercar informació geogràfica d'un estat del món i crear una monografia que resumeixi les seves principals característiques. 5
  • 6. Programació CIÈNCIES SOCIALS. 2n ESO institut montsacopa Curs 2012-13 jgutier4@xtec.cat QUÈ HEM DE FER? El treball consisteix en dues parts diferenciades: a) Per una banda, heu d'elaborar un dossier amb el recull de tota la informació, editar-lo per ordinador (processador de text: Word, Open Office...) de forma ordenada, neta i coherent. A l'apartat d'annexos, a banda de imatges, gràfics, o altres documents que vulgueu incloure, també haureu d'afegir un dossier amb les notícies que durant l'any vagin apareixent d'aquell país. Notícies relacionades amb allò que estudiem. NO valen, per exemple, notícies d'esports. b) Per altra banda, durant el tercer trimestre haureu de fer una presentació (Power Point) del vostre treball davant la classe. QUINA ESTRUCTURA HA DE TENIR EL TREBALL? L'estructura del treball serà gairebé paral·lela a l'estructura del temari d'aquest any. És a dir, a mesura que anem avançant en el temari, cercarem i analitzarem aquella informació que està relacionada a l'estat que hàgim escollit. Per exemple, quan a la unitat 3 analitzarem el sector primari al món, haureu de buscar quines són les característiques del sector primari de l'estat que vosaltres heu escollit. No obstant us adjuntem una proposta d'esquema o índex general: • INTRODUCCIÓ • EL MEDI FÍSIC Relleu, clima, paisatges vegetals • ORGANITZACIÓ POLÍTICA Sistema polític, model i funcionament • DEMOGRAFIA Dades generals: quantitats d'habitants, xarxa urbana, indicadors demogràfics (taxa de mortalitat, natalitat, etc.) Aspectes culturals de la població (llengües, ètnies, religions...) • ACTIVITATS ECONÒMIQUES Descripció del sector primari, secundari i terciari. • CONCLUSIONS 6
  • 7. Programació CIÈNCIES SOCIALS. 2n ESO institut montsacopa Curs 2012-13 jgutier4@xtec.cat • BIBLIOGRAFIA i ANNEXOS D'ON TREIEM LA INFORMACIÓ? La primera recomanació és que no aneu de dret a vikipèdia! Primer de tot busqueu a casa, a les biblioteques públiques o enciclopèdies geogràfiques, revistes o alguna guia d'aquell país (tipus guia de viatge). N'hi ha vàries i de gran qualitat. També hi ha altres pàgines d'internet d'on podreu extreure bona informació. Us anirem recomanant les més interessants. Podeu extreure informació de qualsevol altre lloc, sempre i quan sigui de qualitat QUAN L'HAUREM D'ENTREGAR? Al final de cada trimestre haureu d'entregar la part corresponent. Durant la darrera setmana del mes de maig del 2013, entregareu el treball final i fareu la presentació en Power Point (.ppt) davant la resta de companys en el torn que se us assigni. COM ENS HEM D'ORGANITZAR? Està pensat que feu aquest treball en parelles. A principis de curs, haureu de formar parelles i escollir un dels països que teniu al final del full. Aquest serà l'estat que analitzareu al llarg de tot el curs. QUINS ESTATS PODEM ANALITZAR? AMÈRICA: Nicaragua; Perú; Equador; Cuba; Colòmbia; Xile; Mèxic (i/o altres) ÀSIA: Vietnam; Filipines; Bangla Desh; Indonèsia; Índia; Pakistan (i/o altres) ÀFRICA: Marroc; Senegal; Gàmbia; Mali; Burkina Fasso; Mauritània; Egipte (i/o altres). Per triar un altre país cal comentar-ho prèviament al professorat. 7