“Hem de buscar espais per compartir les eines tecnològiques en família”

1. EXEMPLARDESUBSCRIPCIÓELECTRÒNICAD’EL9NOU-QUEDAPROHIBIDALASEVADISTRIBUCIÓOREENVIAMENTEXEMPLARDESUBSCRIPCIÓELECTRÒNICAD’EL9NOU-QUEDAPROHIBIDALASEVADISTRIBUCIÓOREENVIAMENT
EXEMPLARDESUBSCRIPCIÓELECTRÒNICAD’EL9NOU-QUEDAPROHIBIDALASEVADISTRIBUCIÓOREENVIAMENTEXEMPLARDESUBSCRIPCIÓELECTRÒNICAD’EL9NOU-QUEDAPROHIBIDALASEVADISTRIBUCIÓOREENVIAMENT
EXEMPLARDESUBSCRIPCIÓELECTRÒNICAD’EL9NOU-QUEDAPROHIBIDALASEVADISTRIBUCIÓOREENVIAMENTEXEMPLARDESUBSCRIPCIÓELECTRÒNICAD’EL9NOU-QUEDAPROHIBIDALASEVADISTRIBUCIÓOREENVIAMENT
EXEMPLARDESUBSCRIPCIÓELECTRÒNICAD’EL9NOU-QUEDAPROHIBIDALASEVADISTRIBUCIÓOREENVIAMENTEXEMPLARDESUBSCRIPCIÓELECTRÒNICAD’EL9NOU-QUEDAPROHIBIDALASEVADISTRIBUCIÓOREENVIAMENT
EXEMPLARDESUBSCRIPCIÓELECTRÒNICAD’EL9NOU-QUEDAPROHIBIDALASEVADISTRIBUCIÓOREENVIAMENTEXEMPLARDESUBSCRIPCIÓELECTRÒNICAD’EL9NOU-QUEDAPROHIBIDALASEVADISTRIBUCIÓOREENVIAMENT
Dilluns, 15 de febrer de 2016
12 NOU9 L’ENTREVISTAEL
JORDI JUBANY, mestre i educador digital, publica ‘La família en digital’ (Eumo Editorial)
“Hem de buscar espais per compartir
les eines tecnològiques en família”
JORDIPUIG
Vic
Jordi Vilarrodà
El llibre sorgeix del que
vostè es planteja com a edu-
cador i dels dubtes que li
plantegen les famílies?
I de situacions que veus
o del que t’arriba d’altres
professors... Jo estic formant
docents en temes de compe-
tències digitals, tots n’estem
aprenent perquè no hem nas-
cut sabent-ho tot, i això de les
TIC va ràpid. Hi ha situaci-
ons que poden ser conflicti-
ves, però que si s’haguessin
educat abans no ho serien.
El gran dilema, com vostè
planteja, és trobar l’equili-
bri entre la confiança cega i
el control parental?
Sí, perquè també hi ha una
qüestió de privacitat. Fins a
quin punt pots saber o veure
tot el que fa el fill, perquè
ell també té dret a tenir pri-
vacitat. Si no ho vehiculem
des de la confiança, se’ns pot
girar en contra. L’objectiu
que hem de perseguir és que
siguin autònoms.
Els pares tenen por d’unes
eines que els fills dominen
més que ells?
Hem de conèixer les pos-
sibilitats d’ús de les eines
tecnològiques. I acompanyar
o aconsellar cap a les que són
més interessants, vigilant
les qüestions de privacitat
i seguretat i essent crítics.
Però igual que ho havíem de
ser amb els diaris, o la televi-
sió. També jo de petit havia
discutit pel telèfon fix i per
qui trucava. El que passa és
que ara hi ha més tecnologies
i les tenim més a l’abast.
Dels joves, se’n parla sem-
pre com a nadius digitals,
però vostè s’hi refereix com
a residents...
Residents i turistes. Els
primers, estan acostumats a
viure connectats. Els segons,
ho fan de tant en tant, es des-
connecten i no passa res.
Uns i altres, es poden
entendre? La visió dels fills
sempre serà diferent, per-
què ja van néixer davant de
la pantalla tàctil?
No tinc una resposta abso-
luta, perquè històricament
això no ha passat mai abans.
Hem de buscar espais per
compartir, parlar de quina
aplicació han après o quin
vídeo els ha agradat. Això les
famílies sempre ho han fet.
Al llibre, proposa de fer
una posada en comú setma-
nal en família...
Cada família ha de trobar la
seva manera de gestionar-ho.
Fent-ho un dia a la setmana o
com sigui. Jo m’he trobat amb
pares que diuen que els seus
fills no tindran problemes
amb les xarxes perquè no els
hi deixaran ser, i ells tampoc
hi són. Un plantejament que
pot estar bé sobre el paper,
però és poc realista. Si vius al
costat del mar, ensenya el teu
fill a nedar! Si no, el dia que
entri en una xarxa, el pare no
entendrà ni on està ni què
pot fer. Aquesta és la fractura
CONVIURE
AMB LES TIC
A quina edat pot tenir
mòbil el meu fill? La con-
nexió a internet, hem de
controlar-la els adults? I
ara, que amb el mòbil pot
accedir a la xarxa des de
l’habitació? A aquestes i
altres qüestions intenta
respondre Jordi Jubany
(Vic, 1976) al llibre La
família en digital (Eumo
Editorial). Mestre, antro-
pòleg i formador de
docents, Jubany ensenya
a conviure amb les TIC i
utilitzar-les en benefici
d’una família i una soci-
etat millors. El seu mis-
satge bàsic: tan negatiu
és veure-les com un perill
com utilitzar-les sense
mesura. I això és vàlid per
a petits i grans. Anterior-
ment, també havia publi-
cat Connecta’t per apren-
dre (Rosa Sensat, 2012).
digital.
Alguns avis estan supe-
rant els pares...
Quedo sorprès dels usos
que estan fent de mòbils i
tauletes. Poden estar apre-
nent i ensenyant als néts. És
el que havia passat tota la
vida: l’intercanvi generacio-
nal. Potser l’havíem delegat
a institucions externes. Qui
educa, la família o l’escola?
Educa la tribu!
A vegades l’adult és tan o
més viciat que el jove...
No et pots queixar que el
teu fill faci una cosa que tu
fas. El que no és sostenible
és tenir el mòbil sempre
activat, amb deu grups de
WhatsApp. Jo estic en un
grup d’excompanys d’EGB i
quan és l’aniversari d’algú
tothom el felicita. En el grup
hi ha 50 missatges. I després,
ell respon, o sigui que en són
100. Això s’ha de gestionar
diferent! Se’n recorda del pri-
mer dia que va veure algú en
públic amb el mòbil?
Sí, pensava que feia osten-
tació i que era mal educat!
Doncs fixi’s com hem can-
viat la mirada sobre certes
coses. Hem rigut dels selfies
i tots ens n’hem acabat fent.
Està tot en constant evolu-
ció, i també nosaltres. El que
passa és que no tenim pers-
pectiva, qualsevol revolució
tecnològica ha anat més lenta
que aquesta.
Hi ha una part de consu-
misme, a més de la necessi-
tat tecnològica?
S’ha generat una necessi-
tat que no teníem, i l’hem
assumida amb naturalitat. El
màrqueting és molt potent,
i a més hi ha l’obsolescència
programada: quan vaig com-
prar el primer mòbil, mai
vaig pensar que me l’aniria
renovant cada dos anys. Sem-
pre hi ha alguna tecnologia
nova que el vell no té!
És difícil no caure en això!
I sobretot amb els fills, que
et diran: “És que tothom ho
té!”. Es tracta que aprenguin
a gestionar-se, i que no ho
tindran tot a la primera.
Vostè proposa que hi hagi
un aprenentatge gradual?
El nen pot veure com el seu
pare o mare fa actualitzaci-
ons a les xarxes i participar
en aquest procés. I també hi
ha xarxes per a nens, que els
ensenyaran a gestionar-se. Es
tracta que no passin de zero a
cent, no ficar-te a la carretera
el primer dia que condueixes.
Als adolescents, els costa
discernir fins on han de ser
curosos amb la seva privaci-
tat. Com els ho ensenyem?
Complicat... els falta la
perspectiva d’imaginar-se ells
al cap de deu anys. Nosaltres
tenim trajectòria i podem
comparar, però vés a saber
què hauríem fet si de joves
haguéssim tingut un mòbil.
Però en referència al que vos-
tè diu, hi ha qui parla de l’or-
fe digital, aquell a qui l’han
deixat sol.
Diu que hauríem de fer
dieta digital. Què significa?
No cal estar sempre con-
nectats i connectats a tot.
Els avisos del Facebook o del
WhatsApp, els pots tenir
actius o no. No cal que ens
estiguin avisant tota l’estona
perquè no ens concentrarem
en cap tasca.
I tota la tecnologia que
tenen a l’abast els joves, no
haurien de fer-la compatible
amb els llibres de paper?
Hem d’educar en tot el que
tinguin a l’abast. I un llibre
és una gran font d’informa-
ció. La lectura en paper és
una acció individual, però ara
la xarxa permet compartir-la
en fòrums. El llibre té una
segona vida. Les tecnologies
noves no maten els canals
anteriors.
I cap on ens dirigim?
Tot això acaba de comen-
çar. El big data o l’internet de
les coses canviarà la nostra
manera de viure. Aquesta
setmana hi ha a Barcelona el
Mobile World Congress: fins
fa poc només hi havia mòbils,
i ara hi ha des de cotxes fins a
neveres. De tot. El mòbil aca-
ba vehiculant tot el que vostè
té al costat.
A LES LLIBRERIES
Aquest dilluns és el
primer dia que es podrà
trobar a les llibreries
La família en digital. El
seu autor va presentar
el llibre, prèviament, en
entrevistes a EL 9 NOU i
EL 9 TV.