2. QUÈ ÉS UN GRAVAT?
La tècnica del gravat permet la producció seriada
d’obres artístiques a partir d’un sol original. Aquest
original és una planxa que pot ser de diversos materials
(metall, fusta, linòleum, pedra...) anomenada matriu .
●
Després s’entinta i s’estampa sobre paper. Cada
impressió s’anomena estampa.
●
estampa
Matriu de coure
Matriu de fusta
matriu
3. HISTÒRIA DEL GRAVAT
-El burí és un estri d'origen prehistòric que servia per
tallar fusta o pedra (petroglifs) en el que genèricament
es coneix com gravat prehistòric.
-Des del segle VII, es té constància de l'estampació de
teixits i targetes de paper amb la tècnica de la xilografia
a la Xina.
-La xilografia es va introduir a l'edat mitjana a Occident.
Les primeres impressions xilogràfiques daten del segle
XIII.
- Devers el 1400 trobam decoració amb aiguafort
d'armadures i joies.
-Als voltants de 1450 es realitzen els primers gravats
calcogràfics a Alemanya.
-Les diferents tècniques s'han anat millorant gràcies a
l'aportació de grans artistes. La Història de l'Art ens
presenta obres mestres realitzades amb tècniques de
gravat.
4. TÈCNIQUES de GRAVAT
1. en relleu
s’entinta el que no s’ha
buidat
Amb una gúbia o burí es talla la
planxa i s'eliminen les parts que no
s’imprimiran. Els relleus restants, que
constituiran el dibuix, s’entinten amb
un corró i s’imprimeixen sobre paper.
Xilografia en fusta, boix
Linòleum
2. en buit o calcografia
s’entinta el que s’ha buidat
Es dibuixa amb una burí o punta
sobre la planxa de metall. La tinta
es diposita en les incisions i es
neteja la resta de la planxa.
Quedaran impreses aquelles
zones o línies que s’ han rebaixat.
Punta seca Es ratlla la planxa
de metall directament amb l’eina.
Aiguafort Es rebaixen les
línees o àrees per l’acció corrosiva
de l’àcid.
6. gravat al boix o xilografia
Lucas Cranach, Home-llop, 162 × 126 mm, 1512.
Hans Holbein, L'abat (de la sèrie: La dansa de la mort),
1526.
7. Aplicació de vernís
tinta
Dibuix amb una punta ratllant el
vernís ja sec
Entintant amb espàtula
Immersió de la planxa a l’àcid
La tarlatana escampa la
tinta uniformement
Neteja de la planxa de la tinta
sobrant
El tòrcul
aiguafort
Impressió de l’estampa
9. aiguafort
Piranesi, Presó XI, aiguafort, segle XVIII
Rembrandt, Les tres creus, aiguafort i
punta seca, 38.7 x 45 cm, 1661.
Francisco de Goya, El somni de la raó
produeix monstres, 1797
10. TÈCNIQUES DE GRAVAT
3. en pla: la litografia
litografia
La litografia va ser inventada l’any 1798.
A diferència dels anteriors sistemes d'impressió, tant les parts entintades
com les blanques són al mateix nivell.
El dibuix es traça sobre una pedra calcària polida amb un llapis litogràfic
o tinta litogràfica (molt grassos).
Es banya la planxa amb una solució d’aigua
i àcid que corroeix les parts no greixades
amb el llapis o la tinta. Es mulla la pedra i
s’entinta. La tinta es diposita a les parts
greixades i és rebutjada a les parts humides.
La litografia es va convertir durant el segle
XIX en el mètode principal de reproducció
d’obres d’art i d’il·lustració de llibres i
revistes.
11. ARTISTES
Molts artistes han utilitzat les
diferents tècniques de gravat en la
seva obra.
Aquí tenim alguns exemples.
