Demografia. Índex
1.- Volum i distribució: quants són i on estem
2.- Creixement de la població: Conceptes bàsics
3.- Etapes demogràfiques –transició demogràfica-
4.- La població com a problema: diversitat de comportament demogràfics
5.- Migracions
6.-Estructura de la població i tècniques de representació

DEMOGRAFIA
La demografia és la ciència que té com a objecte d’estudi la població. Per tant, el
que fa és descriure, quantificar, qualificar i analitzar poblacions, de manera
dinàmica; és a dir, tenint en compte que canvia en el temps i l'espai.
{demografía (del grec demos=poble i grafos=traç, descripció)}
Població Mundial

1. EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ
La evolució de la població al món:
 Paleolític: 2 a 4 mill./hab.  1750 (s XVIII): 795 mill./hab.
 Neolític: 5 a10 mill./hab. 1850 (s XIX): 1265 mill./hab.
 5000 adC: 80 mill./hab.  1900 (s XX): 1656 mill./hab.
 1 dC.: 300 mill./hab.  1950 (s XX): 2516 mill./hab.
 1200 (s XIII): 450 mill./hab.  1995 (s XX): 5760 mill./hab.
 1650 (s XVII): 500 mill./hab.  2002 (s XXI): 6215 mill./hab.
2006 (s XXI): 6464 mill./hab

1.- Per què estudiar la població?
És imprescindible per organitzar un país.
Conèixer la natalitat  places escolar
Conèixer l’esperança de vida  hospitals, places de geriàtrics,
jubilacions
Conèixer l’edat de les persones  previsió de llocs de treball
....
Aquests estudis són relativament fàcils als països centrals, però molt
difícils als
perifèrics per les grans mancances de tot tipus que presenten.
L’estudi de la població d’un estat o territori el fan organismes
especialitzats:
Instituts d'estadística. a Espanya l’INE
a Catalunya l’IDESCAT
que confeccionen els censos cada 10 anys (acabats en 1)
Els Ajuntaments elaboren els padrons
Els Jutjats porten el control de natalitat, mortalitat i nupcialitat.

1. REPARTIMENT DESIGUAL DE LA POBLACIÓ MUNDIAL

1. DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ
La distribució és desigual:
 Àsia: 60’1%
 Europa: 11’4%
 Àfrica: 14%
 Amèrica: 13’6%
 Oceania: 0’5%
 L’hemisferi nord acull a més del 80% de la població.
(Dades del 2002)
Població total del món: 6.659.389.285. (5 d’abril de 2008).
http://www. Census.gov/main/222/popclock.html

FACTORS QUE PROVOQUEN
L’ASSENTAMENT DE LA POBLACIÓ
Físics Humans
Climes Sòls Climes Migracions
temperats fèrtils temperats
Altituds mitjanes Desenvolupament
i baixes urbà i econòmic

1. DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ
Factors de la densitat de població:
1. Físics: el clima, el relleu, el sòl (sobretot prop de l’aigua).
2. Econòmics: la riquesa d’un lloc fa que sigui més o menys propici
3. Culturals: l’assentament pot dependre de lo a prop que quedin les zones de
serveis (escoles, sanitat, etc.)
4. Demogràfics: zones amb un gran desenvolupament demogràfic.
5. Històrics: per l’antiguitat dels assentaments, el desig de mantenir
peculiaritats culturals, polítiques, etc.

2. CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ.
DEMOGRAFIA PONDERADA
Components d’entrada
 Taxa de Natalitat: es refereix al nombre anual de naixements per cada
1.000 habitants.
TN = ( Nascuts vius / Població total ) x 1000
 Taxa de Fecunditat: es refereix a la mitjana de fills que una dona d'una
àrea geogràfica tindrà si visqués a la fi de la seva edat reproductiva i
tingués fills d'acord a la taxa de fecunditat per a cada grup d'edat.
TF = ( Nascuts vius / Total dones entre 15 i 45 anys ) x 1000
 Immigració. Es refereix al nombre de persones originàries d’altres països
que arriben

2a. FACTORS DE LA NATALITAT
Els factors que modifiquen la natalitat són:
 Econòmics: l’entrada de la dona al món laboral fa que baixi la natalitat.
 Polítics: els governs poden promoure polítiques natalistes.
 Culturals: que condicionen, principalment, l’edat dels matrimonis.
 Religiosos: la majoria afavoreixen les polítiques natalistes.
 Biològics: composició edat/sexes de la població i les malalties.

2b. ESTATS DEL MÓN SEGONS LA TAXA
DE NATALITAT

2c. ESTATS DEL MÓN I L’ESPERANÇA DE VIDA

3. ELEMENTS DE DEDUCCIÓ.
DEMOGRAFIA PONDERADA
Components de sortida
 Taxa de Mortalitat: es refereix al nombre anual de defuncions per
cada 1.000 habitants.
TM = ( Defuncions / Població total ) x 1000
 Taxa de Mortalitat Infantil: és una taxa utilitzada en demografia per
indicar el nombre de nens i nenes d'una població que moren abans
d'arribar a l'any de vida per cada mil infants que hi han nascut vius, en
un període de temps determinat, generalment un any.
TMI = ( Defuncions de menors d'un any / Número de nascuts vius ) x 1000
 Emigració: es refereix al nombre de persones que marxen d’un país.

3a. FACTORS DE LA MORTALITAT
Els factors que modifiquen la mortalitat són:
 Guerres i epidèmies
 Condicions sanitàries
 Malalties endèmiques
 Recursos alimentaris, fams, etc.
D'acord amb el resultat final es considera:
• Taxa de mortalitat alta: si supera el 30 ‰.
• Taxa de mortalitat mitjana: quan es troba entre el 15 i 30 ‰.
• Taxa de mortalitat baixa: si és per sota del 15 ‰.

4. DEMOGRAFIA QUANTITATIVA
Altres fórmules d’interès:
 Creixement natural o vegetatiu: és la diferència anual entre el
nombre de nascuts i el de morts en una població determinada.
CN/CV = ( Nombre de Nascuts vius – Nombre de Morts) = +/-
 Esperança de vida: és el terme mitjà d'anys que un home o una dona
d'un país determinat que neixen el mateix any, viuran si la mortalitat es
manté fixa per a cada grup d'edat en el futur.
EV = ( Total d’anys viscuts per la població / Número de
nascuts vius )

5. DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ ESPANYOLA

6. DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ
La densitat de població: es pot utilitzar per mesurar qualsevol cosa
tangible, però s'utilitza habitualment per organismes vius, sobretot persones.
Normalment, s'expressa com a nombre de persones per unitat d'àrea.
DP= Nombre d’habitants/ km2 de superfície = hab./km2
 Els països amb més densitat de població són: Macau (18.182 hab/km2),
Mònaco, Hong Kong, Singapur i Gibraltar.
 Els països amb menys densitat de població són: Austràlia, Namíbia, la
Guayana Francesa, Sàhara Occidental, Illes Malvines i Groenlàndia (0,03
hab/km2).

7. DENSITAT DE POBLACIÓ PER PAÏSOS

8. DENSITAT DE POBLACIÓ A CATALUNYA

9. DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ
Factors de la densitat de població:
 Les zones on no hi viu ningú (< 1pers/km2), s’anomenen deserts humans.
 Les zones més poblades d’Europa són Gran Bretanya, Bèlgica, nord de França,
Alemanya i Itàlia.
 Les zones més poblades de l’Estat Espanyol són Barcelona, Madrid, l’eix
Pontevedra - A Corunya, Biscaia- Guipúscoa , València – Alacant i Màlaga -
Cadis.
 A Catalunya, les zones més poblades estan Barcelona, després Girona,
Tarragona i Lleida.
Al món: 39,24 hab./km2 - Catalunya: 199 hab./km2 –
Espanya: 87,2 hab./km2. - Japó: 336 hab./km2.

10. MODEL DE TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA
La transició demogràfica és una teoria utilitzada en demografia que ajuda a
entendre alhora dos fenòmens:
 En primer lloc, explica perquè el creixement de la població mundial s'ha
disparat en els darrers 200 anys (passant dels 1.000 milions d'habitants del
1800 als 6.500 milions de l'actualitat).
 En segon lloc, descriu el període de transformació d'una societat preindustrial
(caracteritzada per tenir unes taxes de natalitat i de mortalitat altes) a una
societat moderna o postindustrial (caracteritzada per tenir ambdues taxes
baixes).

11. MODEL DE TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA
La transició demogràfica es dona en 4 fases o estadis abans no esdevé una
societat plenament postindustrial.:
1. En el primer estadi -típic de les societats preindustrials - les taxes de
natalitat i de mortalitat són molt altes, per la qual cosa el creixement natural
de la població és molt lent i, fins i tot, inexistent.
2. És propi de països en vies de desenvolupament. Els índexs de mortalitat
baixen de forma sobtada gràcies a les millores en les tècniques agrícoles
(que augmenten els rendiments), les millores tecnològiques, els avenços en
medicina i alfabetització... Aquests canvis contribueixen decisivament a
allargar l'esperança de vida de les persones i a reduir-ne la mortalitat. Per
contra, en aquest segon estadi les taxes de natalitat es mantenen molt altes,
raó per la qual es produeix un desequilibri que es tradueix en un increment
molt important de la població.

MODEL DE TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA
3. Els índexs de natalitat inicien una important davallada motivada per
diferents motius: l'accés a la contracepció, la incorporació de la dona a
l'educació i al mercat laboral, l'accés a l'estat del benestar, el procés
d'urbanització, la substitució de l'agricultura de subsistència per l'agricultura
de mercat, juntament amb altres canvis socials. La taxa de mortalitat
continua la tendència baixista iniciada ja en l'estadi 2 i, per aquesta raó, el
nombre d'efectius de la població total continua sent relativament alt.
4. Aquest darrer estadi és típic de les societats postindustrials i es caracteritza
perquè la taxa de mortalitat "toca fons" i la de natalitat s'hi iguala;
consegüentment, la població total torna a estancar-se.

MODEL GRÀFIC DE TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA

ADAPTACIÓ DEL MODEL DE TRANSICIÓ
DEMOGRÀFICA
Possible fase 5: Si bé el model original de Transició Demogràfica presenta només quatre estadis o
etapes, actualment està àmpliament acceptada la irrupció d'una cinquena fase en la qual el
creixement de la població no està estancat sinó que, fins i tot, es registra un creixement natural de la
població negatiu, atès que les taxes de natalitat són tan baixes que cauen per sota les taxes de
mortalitat, com està succeint en països com Alemanya o Itàlia.

12. TEORIES SOBRE POBLACIÓ
Teories sobre població:
 L’informe Meadows i la teoria sobre el creixement zero: és una teoria
que planteja que hi ha 5 factors bàsics: població, producció agrícola, recursos
naturals, producció industrial i contaminació. I que mentre la població i la
producció industrial tendeixen a créixer sense límits, els recursos són finits. I
que per tant s’ha d’aturar el creixement demogràfic, limitar el consum i aturar el
procés de contaminació.
 Malthus VS Marx: Hi ha dues teories mentre que Malthus creu que el
creixement de la població s’ha d’aturar perquè si no ens quedarem sense
recursos, en Marx pensa que n’hi ha suficients recursos per a tothom, i que el
problema és que no estan ben distribuïts.

13. COMPOSICIÓ PER EDATS

14. ENVELLIMENT DE LA POBLACIÓ A ESPANYA

15. LA SUPERPOBLACIÓ
La superpoblació del planeta, un problema.
 L’increment de la població humana del planeta suposa un problema medi
ambiental, perquè per cobrir las necessitats de les persones hi ha que
recórrer als recursos de la Terra, i si no es realitza una gestió adequada, molts
d’ells poden esgotar-se.
 A més a més, també deu considerar-se que existeix un repartiment desigual
de la riquesa: mentre que els països industrialitzats consumeixen el 80 %
dels recursos, més de la meitat de la humanitat té que sobreviure en
condicions límit i un terç viu en una situació de pobresa absoluta.
L’ONU estima que al 2012 arribarem als 7000 mill/hab.

16. MOVIMENTS MIGRATORIS
Els moviments migratoris: són els moviments de població des del seu lloc de
residència a un altre de manera permanent. Com a conseqüència d’aquest
moviments la quantitat de població augmenta o disminueix. N’hi ha de dos
tipus segons el lloc de destí:
 Interiors: o èxode rural, interurbanes, etc. (són degudes al desenvolupament
econòmic desigual entre els diferents llocs d’un Estat)
 Exteriors: d’un país a l’altre.
Emigració humana és marxar del lloc d'origen a un altre ( pot ser a escala nacional o
internacional). Es distingeix del turisme perquè l'emigració suposa fixar la residència en
un altre indret, encara que sigui amb previsió temporal.

17. MOVIMENTS MIGRATORIS
També es podem classificar:
 Segons el caràcter: migracions forçades i voluntàries. Entre las forçades cal
destacar la tracta d’esclaus negres i el seu trasllat d'Àfrica a Amèrica entre els
sigles XVI y XIX, o les actuals de refugiats i desplaçats. Les migracions de tipus
econòmic es consideren voluntàries.
 Segons la duració del desplaçament: migracions temporals i definitives. En
les temporals se produeix el retorn a l’origen. Un cas especial són los
desplaçaments temporals lligats amb l’agricultura (estacionals).
 Segons el número de persones que emigren: migracions individuals o
familiars.

Europa, EUA, Canadà, Austràlia, Argentina, Emirats Àrabs, Rússia
Colombia, Bolivia, Equador, Algèria, Marroc, Xina, Sudan
Influència de la migració en la població absoluta: En blau es pinten els
països que reben població i en taronja els països que en perden

18. MOVIMENTS MIGRATORIS
Causes de les migracions:
1. Naturals: els desastres naturals(terratrèmols, desertitzacions, etc)
2. Polítiques: guerres, cops d’estats, canvis de polítiques, persecucions, etc
3. Religions: algunes religions poden provocar èxodes massius.
4. Econòmiques: buscar una millora del nivell de vida, l’atur.

MOVIMENTS MIGRATORIS
Conseqüències de les migracions:
1. Canvis demogràfics: increment de població per la zona receptora i disminució
de població per l’emissora. Els països receptors, és a dir els països
desenvolupats, controlen l’entrada d’immigrants a través de polítiques
d’immigració, que limiten la xifra d’immigrants autoritzats a entrar.
2. Canvis econòmics: els diners enviats pels emigrants poden ser una important
font d’ingressos per al país d’origen dels emigrants. Els emigrants acostumen
a dedicar-se a activitats econòmiques marginals.
3. Socials i culturals: els emigrants que arriben a una regió es poden sentir
desplaçats per les diferències culturals o lingüístiques. A més poden ser
sotmesos a actituds xenòfobes o racistes.

MOVIMENTS MIGRATORIS

MOVIMENTS MIGRATORIS A CATALUNYA
Moviments actuals migratoris:

HISTÒRIA DE LES MIGRACIONS A CATALUNYA
EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ A CATALUNYA

HISTÒRIA DE LES MIGRACIONS.
CATALUNYA I ESPANYA

HISTÒRIA DE LES MIGRACIONS.
CATALUNYA I ESPANYA

HISTÒRIA DE LES MIGRACIONS.
CATALUNYA I ESPANYA
Moviments migratoris a partir del 1950:
La principal causa dels moviments migratoris fou l’abandonament de l’agricultura
tradicional, a més d’un notable augment demogràfic que va tenir lloc entre 1957 i 1970 (
de 29 mill es va passar a 34 mill). Destinacions:
 Emigració: 3,5 mill de persones. Cap a Alemanya, Suïssa i França.
 Immigració: 3.7 mill de persones. Cap a Madrid, País Basc i Catalunya.
 Catalunya, la majoria d’origen andalús:
de 1961 a 1965: 682.954 persones
de 1965 a 1970: 597.771 persones
Total: 1.280.725 persones nouvingudes a Catalunya.
La immigració va provocar desequilibris demogràfics i econòmics entre les diferents
regions Espanyoles. (BCN tenia una densitat de 500h/km2 mentre que Terol 12h/km2).

19. Estructura de la població
Aspectes qualitatius de la demografia:
Diversitat Biològica:
 Grups humans: pigmentació, alçades, proporcions cranials o amplitud de la
cara.
 Composició per sexe: la composició natural és de 105 homes x cada 100
dones. Però s’iguala perquè la dona és més forta biològicament, la pèrdua
d’homes a les guerres, emigració, etc.
 Composició per edats:
 0 a 15/16 joves
 16 a 65 adults
 + 65 anys vells

19a. DEMOGRAFIA QUALITATIVA
Aspectes qualitatius de la demografia:
Diversitat socioprofessional:
 Població activa: es la formada per persones que s’ocupen d’alguna activitat
remunerada, o que busquen feina. (atur)
(a cada país varia en funció del sexe i l’edat)
 Es poden classificar segons la seva activitat : sector primari, secundari o
terciari.
 Població no activa: nens, jubilats, mestresses de casa, estudiants, els
discapacitats, etc.

19b. LA POBLACIÓ PER SECTORS D’ACTIVITAT

19c. DEMOGRAFIA QUALITATIVA
Diversitat socioprofessional:
 La atur: es considera que està a l’atur una persona que no treballa però
que estan buscant feina. L’atur és un dels problemes més greus del nostre
temps. Trobar feina pot ser difícil a causa dels constants canvis tecnològics i
l’evolució de les activitats econòmiques. Un nivell d’estudis més elevat,
minimitza el risc de quedar-se a l’atur, mentre que les persones amb nivells
més baixos són les més rebutjades al mercat laboral.
 La Taxa d’activitat de l’INE a l ’Enquesta de Població Activa (EPA) per al tercer
trimestre del 2007 fou: Ta 59’10% i d’Atur 8’03%
TAXA D’ACTIVITAT =Població activa /població > 16 anys x 100 = Ta%

19d. ATUR A ESPANYA 2011-12

20. DEMOGRAFIA QUALITATIVA
Aspectes qualitatius de la demografia:
Diversitat Cultural:
 Analfabetisme
 Tipus i nombre de llegües emprades.
 Religions
 Etnicitat
 Renda o riquesa
També es pot considerar l’ IDH.
El concepte d’Etnicitat: Una ètnia (del grec ethnos, "poble") es una població
humana en la qual els membres s’identifiquen entre ells, normalment en base a
una genealogia i ascendència comuna o a d’altres llaços històrics reals o
imaginaris. Las ètnies estan també normalment unides per unes pràctiques
culturals, de comportament, lingüístics, o religioses comunes.

21. LES PIRÀMIDES D’EDAT
Les piràmides d’Edat o de població són la gràfiques que representen l’estructura
segons sexe i edat d’una població.
 Les piràmides de població són dues gràfiques de barres enfrontades o
histograma que recullen informació sobre el sexe i l’edat. Són molt útils per
estudiar la història demogràfica d’un país i la seva projecció futura.
 N’hi ha de 4 tipus: Para-sol, Campana, Ogiva i Urna.

21a. LES PIRÀMIDES D’EDAT
Para-sol: Alta natalitat i alta mortalitat. Neixen molts nens, però també moren
moltes persones. Poc creixement de població. Piràmide pròpia de les
societats antigues o poc desenvolupades.
Piràmide d’Angola: estan en
una fase demogràfica
tradicional, amb una forta
natalitat i una forta mortalitat
també.

21b. LES PIRÀMIDES D’EDAT
Campana: Alta natalitat. La mortalitat comença a baixar, amb la qual cosa es
dispara el creixement de població. Piràmide pròpia de les societats que
inicien el desenvolupament.
Piràmide Regressiva de
Corea del Sud ens indica
que estan en una fase en la
que la natalitat ha baixat
una mica i on la població
comença a envellir una
mica.

21c. LES PIRÀMIDES D’EDAT
Ogiva: La natalitat comenta a baixar. La mortalitat continua essent baixa. La
població pot arribar a un creixement negatiu. Propi de les societats
desenvolupades.
Piràmide d’Ogiva
espanyola o de
reajustament de la
natalitat.

21d. LES PIRÀMIDES D’EDAT
Urna: Natalitat baixa i mortalitat baixa. Creixement vegetatiu zero.
Piràmide d’Urna francesa o
moderna.

21e. LES PIRÀMIDES D’EDAT
Piràmide de població desequilibrada: on la natalitat i la mortalitat es veuen
afectades per algun factor extern.
Piràmide de població
desequilibrada del Emirats Àrabs
en què la migració massiva
d’homes per trobar feina ha
desestabilitzat la balança.

21f. LES PIRÀMIDES DEL MÓN

22. ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ CATALANA
Catalunya té unes de les xifres més baixes del món en quant a taxa de natalitat
(0’9‰), el nombre mitjà per dona és de (1’4 fills), per contra l’esperança de
vida de la població catalana és una de les més altes del món (74,2 h, i 82 d.).
Tot això porta a que la població catalana s’estigui envellint.

EXAMEN DEMOGRAFIA

EXAMEN DEMOGRAFIA

EXAMEN DEMOGRAFIA

EXAMEN DEMOGRAFIA