•ORIENTACIÓ PER AL
COMENTARI DE TEXT
•«Presoner»,
de Jordi de Sant Jordi

2
ÍNDEX
•1. Eix de producció
• Marc temporal
• L'autor
• L'obra
•2. La forma del text
• Gènere
• Mètrica i estrofisme
•3. El contingut del text
• Estructura de contingut i figuració retòrica
• Paràfrasi del text

3
1. EIX DE PRODUCCIÓ
•MARC TEMPORAL
 Segles XIV i XV
 Sistema social basat en el feudalisme.
 Canvi de dinastia: Pere el Cerimoniós, Joan el Caçador i Martí l'Humà
són els darrers reis del llinatge dels comtes de Barcelona i Alfons el
Magnànim, de la dinastia dels Trastàmara, va establir la cort a nous
territoris conquerits (Sicília i Nàpols).
 El Segle d'Or de la literatura catalana: els tres primers monarques van
estar estretament implicats en el món artístic i cultural mentre que el
darrer, amb les expedicions per la Mediterrània, va aconseguir que els
cortesans entrassin en contacte amb l'obra de Petrarca i Dant.
La lírica: enfortiment de la seva producció. Primer es van seguir les
premisses de la poesia trobadoresca, en occità molt catalanitzat, i
després els poetes cortesans van trobar nous models.

4
1. EIX DE PRODUCCIÓ
• L'AUTOR
 Jordi de Sant Jordi fou poeta
cortesà i cavaller nascut a València
a finals del segle XIV i mort
prematurament el 1425 (?).
 Va formar part de les expedicions
que Alfons el Magnànim va
realitzar per la Mediterrània,
juntament amb Ausiàs March i
Andreu Febrer.
 Francesco Sforza el va prendre
com a presoner a Nàpols.
• L'AUTOR
 Jordi de Sant Jordi fou poeta
cortesà i cavaller nascut a València a
finals del segle XIV i mort
prematurament el 1425 (?).
 Va formar part de les expedicions que
Alfons el Magnànim va realitzar per
la Mediterrània, juntament amb
Ausiàs March i Andreu Febrer.
 Francesco Sforza el va prendre com
a presoner a Nàpols.

5
2. LA FORMA DEL TEXT
Versió musicada per
Raimon

6
2. LA FORMA DEL TEXT
• GÈNERE
 «Presoner» és la composició poètica que ha tingut més
ressò de l'obra de Jordi de Sant Jordi.
 En el fragment que analitzam la veu poètica en primera
persona parla de l'angoixa i de l'enyor de la cort després
de ser empresonat durant la primavera de 1423 a Nàpols.
 El poema original té una tornada adreçada a Alfons el
Magnànim on la veu lírica demana ajuda al monarca
perquè el salvi del captiveri.

7
2. LA FORMA DEL TEXT
• MÈTRICA I ESTROFISME
 El poema original està format per cinc cobles,
de vuit versos decasíl·labs cadenoencadenats,
dels quals n'analitzarem tres.
 Els versos tenen cesura a la quarta síl·laba i la
seva rima respon a l'esquema
(10A/10B/10A/10B/10C/10D/10C/10D).
 Al mateix temps, la rima és consonant i
presenta alternança de versos masculins i
femenins.

8
3. CONTINGUT DEL TEXT
• ESTRUCTURA DEL CONTINGUT I
FIGURACIÓ RETÒRICA
 A la primera estrofa la veu poètica parla del seu
empresonament i dels sentiments que li produeix la seva
situació.
 Seguidament, a la segona estrofa, mitjançant un quiasme i una
antítesi (versos 9 a 12), es contraposen els valors del passat
amb els del present i, amb la personificació de la fortuna (vers
13), la veu poètica posa de manifest que no ha obrat malament
durant la seva vida.
 Finalment, a la tercera estrofa i mitjançant una enumeració
s'expliquen els motius del captiveri i es fa una valoració dels
actes que han portat el presoner a la present situació. Apareix,
en aquest punt, un paral·lelisme en el primer hemistiqui dels
versos 16 i 21: “car prenc conhort.../ e prenc conhort” per
reforçar la idea que no es resigna a la situació.

9
3. CONTINGUT DEL TEXT
• PARÀFRASI DEL TEXT
 Sense amics i sense el seu rei, en un país que no és el
seu i cansat de patir tristeses, la veu poètica explica que
es troba sotmès per l'enemic, sense llibertat de pensament
ni de voluntat. A més, ningú no té cura d'ell i, en canvi, es
troba “enclos, ferrats e pres” (vers 7) per culpa de la seva
mala sort.
 Mentre que en el passat res no el feia feliç, ara qualsevol
cosa, fins i tot allò que li produeix tristesa, el fa content. De
la mateixa manera, els grillons que porta han passat a
valer més que les seves robes brodades a la cort.

10
3. CONTINGUT DEL TEXT
• PARÀFRASI DEL TEXT
 La ventura ha fet que ell estigui empresonat tot i que tan
els seus companys com ell mateix han fet la seva feina
correctament.
 El consola pensar que és presoner per haver seguit les
ordres del seu rei i no per cap falta seva i, tot i que
l'enemic els hagi guanyat en força i en armes, ell intenta
animar-se encara que, tanmanteix, en veure que no
aconsegueix ajudar el seu senyor i en observar que els
enemics s'acontenten en tenir-lo tancat, la tristesa
l'invadeix fins al punt de poder morir.

11
• ACTIVITATS
• 1.Cerca qui va ser Jordi de Sant Jordi i resumeix-lo en un màxim de 5 línies.
• 2. Què són els versos “estramps”?
• 3. Hi ha unitat temàtica en cada cobla? Fes-ne una paràfrasi: resumeix el
contingut de cadascuna de les cobles i de la tornada.
• 4. Quin seria el tema d’aquest poema?
• 5. Quines són les dues causes per les quals ell es troba en aquesta situació?
Podem dir, per tant, que ell és culpable d’aquest empresonament?
• 6. Quina és l’única de les penalitats que passa que no pot arribar a sofrir?
• 7. Quina mena de poders són invocats en el poema: reflexiona-hi d’acord
amb el context temporal.
• 8. Cerca en el poema un exemple de: gradació, antítesi i hipèrbaton

12
• FONTS PER A REALITZAR LES ACTIVITATS
• Llibre de text, pàgines 144 i 145
• Doc. Línia del temps_Edat Mitjana
• DR: 6. La poesia dels segles XIV i XV, 1
• Sobre Jordi de Sant Jordi
• Sobre «Presoner»
• Mètrica i estrofisme
• Figuració retòrica