Se ha denunciado esta presentación.
Utilizamos tu perfil de LinkedIn y tus datos de actividad para personalizar los anuncios y mostrarte publicidad más relevante. Puedes cambiar tus preferencias de publicidad en cualquier momento.

0015b comentari de text presoner_solucionari

  • Inicia sesión para ver los comentarios

  • Sé el primero en recomendar esto

0015b comentari de text presoner_solucionari

  1. 1. •ORIENTACIÓ PER AL COMENTARI DE TEXT •«Presoner», de Jordi de Sant Jordi
  2. 2. 2 ÍNDEX •1. Eix de producció • Marc temporal • L'autor • L'obra •2. La forma del text • Gènere • Mètrica i estrofisme •3. El contingut del text • Estructura de contingut i figuració retòrica • Paràfrasi del text
  3. 3. 3 1. EIX DE PRODUCCIÓ •MARC TEMPORAL  Segles XIV i XV  Sistema social basat en el feudalisme.  Canvi de dinastia: Pere el Cerimoniós, Joan el Caçador i Martí l'Humà són els darrers reis del llinatge dels comtes de Barcelona i Alfons el Magnànim, de la dinastia dels Trastàmara, va establir la cort a nous territoris conquerits (Sicília i Nàpols).  El Segle d'Or de la literatura catalana: els tres primers monarques van estar estretament implicats en el món artístic i cultural mentre que el darrer, amb les expedicions per la Mediterrània, va aconseguir que els cortesans entrassin en contacte amb l'obra de Petrarca i Dant. La lírica: enfortiment de la seva producció. Primer es van seguir les premisses de la poesia trobadoresca, en occità molt catalanitzat, i després els poetes cortesans van trobar nous models.
  4. 4. 4 1. EIX DE PRODUCCIÓ • L'AUTOR  Jordi de Sant Jordi fou poeta cortesà i cavaller nascut a València a finals del segle XIV i mort prematurament el 1425 (?).  Va formar part de les expedicions que Alfons el Magnànim va realitzar per la Mediterrània, juntament amb Ausiàs March i Andreu Febrer.  Francesco Sforza el va prendre com a presoner a Nàpols. • L'AUTOR  Jordi de Sant Jordi fou poeta cortesà i cavaller nascut a València a finals del segle XIV i mort prematurament el 1425 (?).  Va formar part de les expedicions que Alfons el Magnànim va realitzar per la Mediterrània, juntament amb Ausiàs March i Andreu Febrer.  Francesco Sforza el va prendre com a presoner a Nàpols.
  5. 5. 5 2. LA FORMA DEL TEXT Versió musicada per Raimon
  6. 6. 6 2. LA FORMA DEL TEXT • GÈNERE  «Presoner» és la composició poètica que ha tingut més ressò de l'obra de Jordi de Sant Jordi.  En el fragment que analitzam la veu poètica en primera persona parla de l'angoixa i de l'enyor de la cort després de ser empresonat durant la primavera de 1423 a Nàpols.  El poema original té una tornada adreçada a Alfons el Magnànim on la veu lírica demana ajuda al monarca perquè el salvi del captiveri.
  7. 7. 7 2. LA FORMA DEL TEXT • MÈTRICA I ESTROFISME  El poema original està format per cinc cobles, de vuit versos decasíl·labs cadenoencadenats, dels quals n'analitzarem tres.  Els versos tenen cesura a la quarta síl·laba i la seva rima respon a l'esquema (10A/10B/10A/10B/10C/10D/10C/10D).  Al mateix temps, la rima és consonant i presenta alternança de versos masculins i femenins.
  8. 8. 8 3. CONTINGUT DEL TEXT • ESTRUCTURA DEL CONTINGUT I FIGURACIÓ RETÒRICA  A la primera estrofa la veu poètica parla del seu empresonament i dels sentiments que li produeix la seva situació.  Seguidament, a la segona estrofa, mitjançant un quiasme i una antítesi (versos 9 a 12), es contraposen els valors del passat amb els del present i, amb la personificació de la fortuna (vers 13), la veu poètica posa de manifest que no ha obrat malament durant la seva vida.  Finalment, a la tercera estrofa i mitjançant una enumeració s'expliquen els motius del captiveri i es fa una valoració dels actes que han portat el presoner a la present situació. Apareix, en aquest punt, un paral·lelisme en el primer hemistiqui dels versos 16 i 21: “car prenc conhort.../ e prenc conhort” per reforçar la idea que no es resigna a la situació.
  9. 9. 9 3. CONTINGUT DEL TEXT • PARÀFRASI DEL TEXT  Sense amics i sense el seu rei, en un país que no és el seu i cansat de patir tristeses, la veu poètica explica que es troba sotmès per l'enemic, sense llibertat de pensament ni de voluntat. A més, ningú no té cura d'ell i, en canvi, es troba “enclos, ferrats e pres” (vers 7) per culpa de la seva mala sort.  Mentre que en el passat res no el feia feliç, ara qualsevol cosa, fins i tot allò que li produeix tristesa, el fa content. De la mateixa manera, els grillons que porta han passat a valer més que les seves robes brodades a la cort.
  10. 10. 10 3. CONTINGUT DEL TEXT • PARÀFRASI DEL TEXT  La ventura ha fet que ell estigui empresonat tot i que tan els seus companys com ell mateix han fet la seva feina correctament.  El consola pensar que és presoner per haver seguit les ordres del seu rei i no per cap falta seva i, tot i que l'enemic els hagi guanyat en força i en armes, ell intenta animar-se encara que, tanmanteix, en veure que no aconsegueix ajudar el seu senyor i en observar que els enemics s'acontenten en tenir-lo tancat, la tristesa l'invadeix fins al punt de poder morir.
  11. 11. 11 • ACTIVITATS • 1.Cerca qui va ser Jordi de Sant Jordi i resumeix-lo en un màxim de 5 línies. • 2. Què són els versos “estramps”? • 3. Hi ha unitat temàtica en cada cobla? Fes-ne una paràfrasi: resumeix el contingut de cadascuna de les cobles i de la tornada. • 4. Quin seria el tema d’aquest poema? • 5. Quines són les dues causes per les quals ell es troba en aquesta situació? Podem dir, per tant, que ell és culpable d’aquest empresonament? • 6. Quina és l’única de les penalitats que passa que no pot arribar a sofrir? • 7. Quina mena de poders són invocats en el poema: reflexiona-hi d’acord amb el context temporal. • 8. Cerca en el poema un exemple de: gradació, antítesi i hipèrbaton
  12. 12. 12 • FONTS PER A REALITZAR LES ACTIVITATS • Llibre de text, pàgines 144 i 145 • Doc. Línia del temps_Edat Mitjana • DR: 6. La poesia dels segles XIV i XV, 1 • Sobre Jordi de Sant Jordi • Sobre «Presoner» • Mètrica i estrofisme • Figuració retòrica

×