Se ha denunciado esta presentación.
Utilizamos tu perfil de LinkedIn y tus datos de actividad para personalizar los anuncios y mostrarte publicidad más relevante. Puedes cambiar tus preferencias de publicidad en cualquier momento.

0016 tema 3. morfosintaxi del català

1.204 visualizaciones

Publicado el

  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

0016 tema 3. morfosintaxi del català

  1. 1. Tema 3 Del sistema als subsistemes, II Morfologia i sintaxi del català
  2. 2. I Morfologia
  3. 3. 1.
  4. 4. I Sintaxi
  5. 5. Índex 1. Quadre Les categories gramaticals i els seus accidents 2. Exercicis d’anàlisi morfosintàctica i clau 3. Nocions sintàctiques 4. El verb com a nucli oracional. Tipus de Predicat 5. Predicat Nominal vs Predicat Verbal. Teoria de les òrbites 5. Estructures de predicat 6. La impersonalitat 6.1. Impersonalitat sintàctica. Classes 6.2. Impersonalitat Semàntica. Classes 7. Algunes variants oracionals: el CPO
  6. 6. 2. Anàlisi morfosintàctica * Identificació categoria i accidentalitat * Separar en seqüències oracionals * Descripció estructural i funcional • Totes les fotos de la seva vida caben en una capsa de sabates amb les puntes doblegades. S’amunteguen sense ordre. Hi ha fotos de quan era petita barrejades amb fotos ja de gran. En seixanta anys no ha tengut mai ni un minut per agafar un àlbum i ordenar-les. I ara que per fi té temps li fa mandra i tampoc no veu quin sentit tendria ordenar-les en aquestes altures (…) Les fotos les mira, sempre, a la taula del menjador. Col·loca la capsa a l'esquerra i en treu la tapa de cartró. Amb totes dues mans agafa un grapat de fotos i les deixa davant seu. Moltes, ni les contempla. D'una llambregada en recorda fins a l'últim detall; les ha vistes tantes vegades! Ara en busca concretament una, on ella i el marit, de bracet, miren a la càmera amb un somriure glaçat. No ha de buscar gaire, perquè, tot i que l'amuntegament podria semblar caòtic als ulls d'un estrany, el pas dels anys i l'anar mirant les fotos una vegada i una altra han fet que sàpiga sempre en quin nucli dels diversos nuclis de l'amuntegament és cada una.
  7. 7. 2. Anàlisi morfosintàctica * Identificació categoria i accidentalitat, clau 1 • Totes (det. indef. fem. pl.) les (det. art. def. fem. pl.) fotos (subst. fem. pl.) de (prep .simple) la (det. art. def. fem. sing.) seva (det. pos. 3a fem. sing) vida (subst. fem. sing.) caben (3a pl. pres. ind.) en (prep. simple) una (det. art. indef. fem. sing.) capsa (subst. fem. sing.) de (prep .simple) sabates (subst. fem. pl.) amb (prep. simple) les (det. art. def. fem. pl.) puntes (subst. fem. pl.) doblegades (part. perf. fem. pl.).
  8. 8. Anàlisi morfosintàctica * Identificació categoria i accidentalitat, clau 2 • S’ (pron. 3a refl.) amunteguen (verb: 3a pl. pres. ind.) sense (prep. simple) ordre (subst. fem. sing.) . Hi ha (verb: 3a sing. pres. ind.) fotos (subst. fem. pl.) de (prep. simple) quan (conj. sub. temp.) era (verb: 3a sing. pret imperf. ind.) petita (adj. fem. sing.) barrejades (part. perf. fem. pl.) amb (prep. simple) fotos (*) ja (adv. temp.) [de (*) gran (adj. sing.)= loc. adv. temp.)
  9. 9. 2. Anàlisi morfosintàctica * Identificació categoria i accidentalitat, clau 3 • En (prep. simple) seixanta (det. num. card.) anys (subst. masc. pl.) no (adv. neg.) ha tengut (verb: 3a sing. pret. indef. ind.) mai (adv. temps) ni (con. coord. cop. neg. |conj. sub. valor concessiu: encara que fos) un (det. art. indef. masc. sing.) minut (subst. masc. sing.) per (prep. simple) agafar (verb: inf. simple) un (*) àlbum (subst. masc. sing.) i (con. coord. cop.) ordenar (verb: inf. simple) –les (pron. pers. feble 3a pl. fem. acus.). I (*) [ara (adv. temp.) que (conj.)= loc. conj. adv. temp.) per (*) fi (subst. fem. sing.) té (verb: 3a sing. pres. ind.) temps (subst. masc. sing.) li (pron. 3a sing. dat.) fa (verb: 3a sing. pres. ind.) mandra (subst. fem. sing.) i (*) tampoc (adv. neg.) no (adv. neg.) veu (verb: 3a sing. pres. ind.) quin (det. interr. masc. sing.) sentit (subst. masc. sing.) tendria (verb: 3a sing. condic. simple) ordenar-les (*) en (*) aquestes (det. dem. fem. pl.) altures (subst. fem. pl.) (…)
  10. 10. Anàlisi morfosintàctica * Identificació categoria i accidentalitat, clau 4 • Les (*) fotos (*) les (pron. 3a pl. fem. acus.) mira (verb: 3a sing. pres. ind.), sempre (adv. temp.), a (prep. simple) la (det. art. def. fem. sing.) taula (subst. fem. sing.) del (contr. masc. sing.) menjador (subst. masc. sing.). • Col·loca (verb: 3a sing. pres. ind.) la (*) capsa (subst. fem. sing.) a (*) l‘ (det. art. fem. sing.) esquerra (subst. fem. sing.) i (*) en (pron. feble adverbial) treu (verb: 3a sing. pres. ind.) la (*) tapa (subst. fem. sing.) de (prep. simple) cartró (subst. masc. sing.). Amb (prep. simple) totes (*) dues (det. num. card. fem. pl.) mans (subst. fem. pl.) agafa (verb: 3a sing. pres. ind.) un (*) grapat (subst. masc. sing.) de (*) fotos (*) i (*) les (*) deixa (verb: 3a sing. pres. ind.) davant (prep. simple) seu (pron. pos. 3a masc. sing= d’ell). Moltes (pron. indef. fem. pl.), ni (conj. coor. cop. neg.) les (*) contempla (verb: 3a sing. pres. ind.).
  11. 11. 2. Anàlisi morfosintàctica * Identificació categoria i accidentalitat, clau 5 • D‘(prep. simple) una (*) llambregada (subst. fem. sing.) en (pron. feble adv.) recorda (verb: 3a sing. pres. ind.) fins a (prep. composta) l' (det. art. masc. sing.) últim (adj. masc. sing) detall (subst. masc. sing.); les (*) ha vistes (3a sing. pret. Indef. ind. fem. pl = CD) tantes (det. quant. fem. pl.) vegades (subst. fem. pl.) ! Ara (adv. temps) en (pron. feble adv.) busca (verb: 3a sing. pres. ind.) concretament (adv. manera) una (pron. indef. fem. pl.), on (relat. adv. lloc) ella (pron. pers. fort 3a fem. sing) i (*) el (*) marit (subst. masc. sing.), de (*) bracet (subst. masc. sing. dimin.), miren (verb: 3a pl. pres. ind.) a (prep. simple) la (*) càmera (subst. fem. sing.) amb (*) un (*) somriure (subst. masc. sing.) glaçat (adj. masc. sing).
  12. 12. 2. Anàlisi morfosintàctica * Identificació categoria i accidentalitat, clau 6 • No (adv. neg.) ha de buscar (3a pers. sing. present ind. perífrasi d’obl.) gaire (adv.), perquè (conj. causal), tot i que (loc. conj. conces.) l' (*) amuntegament (subst. masc. sing.) podria (verb: 3a sing potencial simple) semblar (verb: infinitiu) caòtic (adj. masc. sing.) als (contr. masc pl.) ulls (subst. masc. sing.) d‘ (prep. simple) un (*) estrany(adj. subst. masc, sing.), el (det. art. masc. sing.) pas (subst. masc. sing.) dels (contr. masc pl.) anys (subst. masc. pl.) i (*) l' (*) anar (verb: inf.) mirant (verb: gerundi simple) les (*) fotos (*) una (*) vegada (subst. fem. sing.) i (*) una (*) altra (pron. indef. fem. sing.) han fet (3a pl. pret indef. ind.) que (conj. subord. subst. completiva) sàpiga (3a sing. pres. subj.) sempre (adv. temps) en (prep. simple) quin (adj. interr. masc. sing.) nucli (subst. masc. sing.) dels (contr. masc. pl.) diversos (adj. masc. pl.) nuclis (subst. masc. pl.) de (*) l' (*) amuntegament (*) és (verb: 3a sing. pres. ind.) cada (det. indef.) una (pron. num. fem. sing.).
  13. 13. Anàlisi morfosintàctica * Separar en seqüències oracionals i identificar-les • |1| Os → Totes les fotos de la seva vida caben en una capsa de sabates amb les puntes doblegades. |2| Os → S’amunteguen sense ordre. |3| Ocx → Hi ha fotos de quan era petita barrejades amb fotos ja de gran. |4| Oc → En seixanta anys no ha tengut mai ni un minut per agafar un àlbum /i/ ordenar-les. |5| Ocx → I ara que per fi té temps | li fa mandra /i/ tampoc no veu quin sentit tendria ordenar-les en aquestes altures (…) |6| Os → Les fotos les mira, sempre, a la taula del menjador. |7| Oc → Col·loca la capsa a l'esquerra /i/ en treu la tapa de cartró. |8| Oc → Amb totes dues mans agafa un grapat de fotos /i/ les deixa davant seu. |9| Os → Moltes, ni les contempla. |10| Os → D'una llambregada en recorda fins a l'últim detall; |11| Os → | les ha vistes tantes vegades! |12| Ocx → Ara en busca concretament una, (on ella i el marit, de bracet, miren a la càmera amb un somriure glaçat). |13| Ocx → No ha de buscar gaire, [perquè, (tot i que l'amuntegament podria semblar caòtic als ulls d'un estrany,) |el pas dels anys /i/ l'anar mirant les fotos una vegada /i/ una altra|→ han fet (que sàpiga sempre (en quin nucli dels diversos nuclis de l'amuntegament és cada una. ))]
  14. 14. 3. Nocions sintàctiques Generativisme o gramàtica transformacional (N. Chomsky) El generativisme és un corrent de la lingüística també anomenat gramàtica transformacional. Parteix de la idea que totes les frases d'una llengua són en realitat l'estructura superficial, fruit de diverses transformacions, que reflecteix l'estructura real, la profunda, la que està al pensament. ― Estructura profunda, l’estructura mental de la seqüència lingüística. Obeeix a l’ordre que estableixen unes regles, sense elisions ni alteracions d’ordre, regles que anomenam de reescriptura. ― Estructura superficial, la seqüència tal com emergeix expressada (l’expressió), amb les transformacions que marca la norma quant a les formes d'economia expressiva.
  15. 15. 3. Nocions sintàctiques  Categoria gramatical: substantiu, adjectiu, determinant...  Categoria estructural: SN, SV, SAdj, SAdv, SPrep...  Categoria funcional: subjecte, predicat, complement... O  SN (S) + SV (P) Subjecte Predicat SN  Det + N + Adj (determinant, nucli nominal o nominalitzat, adjacent o complement) SAdj  Mod. + N (modificador, nucli) Sprep  Prep + SN SAdv  Mod. + N
  16. 16. 4. El verb com a nucli oracional 1. Verb copulatiu o paracopulatiu  nucli morfològic (també anomenat atributiu: ser, estar, semblar, parèixer...) • En Joan és estudiant subjecte  atribut Contingut lèxic Ø 2. Verb de Predicació Completa  nucli lèxic i morfològic • En Joan menja pomes (= L’acció vertebra l’oració) 3. Verb de Predicació Incompleta  Impersonalitat sintàctica • Hi ha pomes en aquest cistell (destaca la no concordança)
  17. 17. 5. Predicat Nominal vs. Predicat verbal
  18. 18. 5.1. Estructures de predicat C.P.O Predicat 1 Predicat 2 Transitiu
  19. 19. Estructures de predicat • Predicat 1: Predicat Nominal, requereix còpula i una estructura atributiva (atribut) en la primera expansió o òrbita. El verb només exerceix de nucli morfològic, no pas lèxic (si el suprimim a l’estructura profunda no es produeixen variacions de sentit). → En Joan és estudiant (Cerca i fes-te al quadern la llista dels verbs copulatius i paracopulatius més usuals)
  20. 20. Estructures de predicat • Predicat 2: Predicat verbal, requereix un verb de predicació completa, nucli lèxic i morfològic del predicat (és imprescindible si hi volem mantenir el sentit) → En Ricard escriu una carta a na Maria. – Segons el verb poden ser predicats: • 2.1. Transitius: solen necessitar un complement immediat (en primera òrbita) per arrodonir el seu significat. Sobre aquest complement recau l’acció del subjecte i el verb expressa aquest trànsit cap al seu objecte. D’aquí el nom d’OD o CD. (**) → En Joan du una corbata nova. • 2.2. Intransitius: No necessiten la complementació del cas anterior. Per això, se'n diuen més pròpiament verbs de predicació completa. → He arribat massa aviat a l'institut. • 2.3. Híbrids o d’estructura mixta: Solen constituir-se amb verbs d'estat, que poden afegir a la primera expansió un complement molt semblant a un atribut, anomenat complement predicatiu. → Na Marta viu tranquil·la / Hem trobat na Núria cansada (**) Les oracions transitiveses poden classificaren actives i en passives, només pròpies de la llengua escrita.a veu passiva és un bon procediment per a descobrir el CD.
  21. 21. Estructures de predicat • Predicat 3: Impersonals (o de predicació incompleta). Com ja hem dit abans, presenten el fenomen de la impersonalitat sintàctica. → Trona. → Hi ha irregularitats./ → Diuen que s’apuja el petroli. (Revisa i fes-te al quadern un esquema amb el concepte i tipus diversos de casos d’impersonalitat sintàctica i semàntica)
  22. 22. 6. Impersonalitat sintàctica • En sentit estricte, una oració impersonal és una oració que no té subjecte gramatical i consta només d'un sintagma verbal. Per exemple: plou; fa calor; és de nit; hi ha pomes en aquest cistell; s'hi està bé, aquí. Les oracions impersonals obliguen a replantejar el concepte d'oració des del punt de vista estructural, ja que no corresponen a l'esquema SN + SV sinó que consten només d'un SV. També entren en contradicció amb la definició tradicional, ja que aparentment no hi ha predicació perquè no hi ha un subjecte del qual predicar. En realitat, però, perquè existeixi una oració en el pla de la llengua, l'únic requisit és que hi figuri un verb en forma personal.
  23. 23. 6.1. Impersonalitat sintàctica Classes • Unipersonals: Impersonals que designen fenòmens naturals; són els anomenats "verbs meteorològics" que es conjuguen en 3a persona del singular, com ara plou, neva, plovisqueja, trona, pedrega, etc. • Gramaticalitzades: Impersonals amb les formes verbals hi ha, fa o és: hi ha pomes a la cistella, fa fred, és aviat. L'element que segueix al verb no és el subjecte sinó un complement directe en el cas de hi ha i fa; i un atribut en el del verb és, ja que accepta la substitució pronominal (ho). • Reflexives: Impersonals amb es/s’/se; en determinades construccions, el morfema gramatical es/s’/se es converteix en una marca d'impersonalitat. En aquest cas existeix un agent o un subjecte semàntic, però, o és desconegut, o no interessa precisar- lo: se saluda els ambaixadors; s'hi està bé, aquí.
  24. 24. 6.2. Impersonalitat semàntica • La impersonalitat semàntica consisteix en no explicitar l'agent de l'acció o el subjecte semàntic d'una oració. A vegades, el motiu és perquè no n'hi ha, però d'altres és perquè no interessa explicitar-lo, o no se sap o perquè el predicat podria ser considerat universalment vàlid. En aquest sentit, són oracions impersonals semàntiques oracions com les següents: un no sap què fer; en aquella cova passes un fred terrible. • Una oració pot ser a la vegada impersonal sintàctica i impersonal semàntica. Totes les impersonals sintàctiques són impersonals semàntiques, però no a la inversa.
  25. 25. Impersonalitat semàntica Classes • Impersonals eventuals: en certs contextos, la 3a persona del plural és una marca d'impersonalitat. El subjecte gramatical de l'oració s'ha omès per tal d'indicar que l'agent de l'acció o el subjecte semàntic és desconegut: truquen a la porta. • Construccions amb el pronom indefinit un o hom: hom creu que la vida és un pur tràmit cap a la mort. • Usos col·loquials de la 2a persona del singular tu: a la meva època, havies d'anar a peu a col·legi.
  26. 26. 7. Algunes variants oracionals - Oracions amb Règim Verbal o Complement Preposicional d’Objecte: El lingüista Emilio Alarcos Llorach va distingir quatre tipus de CRV o suplement ―en la seva terminologia―: – Suplement propi: és un complement imprescindible del verb, incompatible amb el complement directe, atès que realitza la mateixa funció sintàctica i semàntica. → Fa dues hores que parlen «de futbol» – Suplement impropi: és semblant a l'anterior però aquest és compatible amb el CD. → Amenaçà el seu subordinat «amb el comiat» – Suplement atributiu: segons Alarcos, aquest complement es troba a mitjan camí entre el suplement i l'atribut. Aquest sintagma preposicional modifica el subjecte a través del verb. Altres lingüistes no consideren aquesta mena de complements com a CRV o suplements sinó com a complements predicatius: → Gemma presumeix «d'intel·ligent» – Suplement inherent: aquest comparteix trets del suplement i del complement circumstancial o additament. Aquesta mena de complements s'havien considerat tradicionalment com a circumstancials, però el fet que siguin imprescindibles els diferencia clarament dels vertaders circumstancials. Complementen el verb indicant circumstàncies de caràcter temporal, locatiu o modal. Altres lingüistes els anomenen complements pseudocircumstancials: → Viu «a Xàtiva» → Aquests embotits vénen «de Salamanca»
  27. 27. Algunes variants oracionals - Reflexives: l'acció del verb sol recaure sobre el mateix subjecte, expressat al predicat pronominalment. La Dolors es renta. CD - Recíproques: l'acció d'un subjecte recau damunt l'altre subjecte. La Teresa i en Pere s’escriuen cartes. CI CD
  28. 28. III Sintaxi transformacional
  29. 29. 7. Sintaxi transformacional (N. Chomsky) • ESTRUCTURA PROFUNDA O ESTRUCTURA RECTA (ordo rectus) (competència) • ESTRUCTURA SUPERFICIAL O FORMA (actuació)
  30. 30. 7. L’abast oracional O  SN (S) + SV (P) Subjecte Predicat OC  [P1 + P2 + ... Pn] Oració composta Coordinació de proposicions Ocx [Pp1 (Ps2)] Oració complexa Subordinació de proposicions dependents
  31. 31. 7.1. L’oració subordinada COORDINACIÓ (nexes coordinants) SUBORDINACIÓ (nexes subordinants) JUXTAPOSICIÓ (Ø absència de nexes) Ara ja sabem que tres són els modes formals de relació oracional (proposicional, en algunes ocasions, seria més exacte): la coordinació, la subordinació (ambdós casos, mitjançant nexes o també dits connectors) i la juxtaposició que implica l’absència de nexes (substituïts per pauses, tot sovint), tot i que, en l’estructura profunda, reapareixen casos bé de coordinació, bé de subordinació. Vgr: Telefona en Pep : no tendràs cap sorpresa (Telefona en Pep (que/ i) no tendràs cap sorpresa/ coordinació proposicional) Tanca el llum : no hi ha ningú (Tanca el llum, ja que no hi ha ningú / subordinació causal)
  32. 32. 7.1. L’oració subordinada La subordinació significa sintàcticament una ampliació informativa de l’expansió oracional (recordau la teoria de les òrbites?), cosa que és com dir que substitueixen bé un SN, bé un SAdj, bé un SAdv. en la seva posició oracional. Per això, les classificam en aquest tres tipus: SUBORDINACIÓ SUBSTANTIVA SUBORDINACIÓ ADJECTIVA SUBORDINACIÓ ADVERBIAL
  33. 33. 7.2. L’oració subordinada substantiva a) SUBORDINACIÓ SUBSTANTIVA (completiva) perquè substitueix funcional- ment un SN, és a dir, desfà les mateixes funcions sintàctiques que aquest pot fer dins una oració. Vgr.: Estic contenta que hagis guanyat. (= del teu guany; notau la funció de complement d’adj, cas que converteix l’SN en un SPrep.)
  34. 34. 7.3. L’ORACIÓ SUBORDINADA ADJECTIVA b) SUBORDINACIÓ ADJECTIVA (o de relatiu), presentada mitjançant un nexe pronominal relatiu (QUE, QUÈ, QUI, EL QUAL...., ON) per substituir un SAdj. Vgr: “És l’únic empleat que arriba a l’hora”  “És l’únic empleat puntual” Distingim dos tipus, essencialment: 1. Especificatives: la informació precisa l’abast del nom adjectivat: “Els turistes que es marejaren varen baixar de l’autobús” (només aquells que es marejaren) 2. Explicatives: afegeixen informació complementària al contingut del nom (s'escriuen sempre entre comes): “Els turistes, que es marejaren, varen baixar de l’autobús” (tots, sense excepció, passaren aquest tràngol).
  35. 35. 7.4. L’oració subordinada adverbial c) SUBORDINACIÓ ADVERBIAL Introduïda mitjançant nexe, funcionalment cobreixen el paper que, al SV (P), fa l’Adv. o el CC. Distingim dos tipus: les pròpies i les impròpies. 1. Pròpies: poden ser substituïdes per un Adv. o locució adverbial. Entre aquestes s’hi troben les temporals les locatives i les modals. 2. Impròpies: no poden ser substituïdes per una peça adverbial, però en fan la mateixa funció. Distingim les causals, finals, consecutives, comparatives, concessives, condicionals. CERCA-HI ELS NEXES I FES-NE UN ESQUEMA CLASSIFICANT-LOS
  36. 36. 7.5.1 models d‘anàlisi Quatre ombres marxen visiblement cansades. És un període oracional simple. Un sol verb en forma personal (marxen: 3a pers. pl. del present d’indicatiu); el seu SN (S) és, per tant, /Quatre ombres/; el verb /marxar/, que és intransitiu en aquesta accepció, veu complementat el seu predicat amb el SAdj. que simultàniament predica sobre el S., per la qual cosa ens trobam davant d’una estructura de predicat mixt o híbrid, en funció, per tant de Complement Predicatiu /visiblement cansades/, aquest darrer sintagma inclou un altre modificador del sentit amb l’Adv. /visiblement/.
  37. 37. 7.5.2 Models d‘anàlisi Contaré tot això als teus cosins i ja em donaran el seu parer. És un període oracional compost [Oc P1 + P2], ja que hi trobam dos verbs en forma personal (contaré: 1a pers. sing del fut. simple i donaran: 3a pers. pl. també del fut. Simple), per tant, dos predicats, dues proposicions. Tots dos períodes es relacionen a través del nexe o conjunció copulatiu /i/; són, aleshores, dos períodes independents i independent esdevé també la seva anàlisi. — Quant al primer (P1), el seu SN (S) és inscrit a la morfologia verbal ja descrita, un /jo/ el·líptic; un predicat verbal el verb del qual /contar/, que és transitiu, veu actualitzat el seu predicat amb el SN (CD) /tot això/; d’altra banda, el predicat es completa amb un Sprep (CI) /als teus cosins/. — P2 també manté el·líptic el S que marca la morfologia verbal (3ª pers. pl.), igualment es constitueix amb un predicat verbal transitiu actualitzat [SN (CD) /el seu parer/], i també un CI (SN /me /), i un adv. de temps /ja/.
  38. 38. 7.5.3 models d‘anàlisi Inscrivia tots els esportistes que feien marca als Jocs Olímpics de l’escola. És un període oracional complex [Ocx  P1 (P2) ]. Dues formes personals de verb (inscrivia: 1a o 3a pers. sing —cosa que no és prou aclarida al context— del pret. Imperf. d’Ind. i feien: 3a pers. pl.), per tant, dos predicats, dues proposicions. Tots dos períodes es relacionen a través del nexe o conjunció QUE, alhora pronom relatiu (els quals=els treballs), introductor per tant d’una Proposició Subordinada Adjectiva, que serà ADJ. dins l’esquema del SN el nucli del qual és l’antecedent /esportistes/ (det. + det. + N + Adj./Prop. Sub. Adjectiva o de Relatiu). — P1 és un predicat verbal transitiu actualitzat mitjançant l’estructura de SN (CD) que inclou l’antecedent que acabam d’analitzar. — P2 , que presenta la particularitat d’expressar el SN (S) a través del pronom relatiu /que/, també es constitueix en predicat verbal transitiu actualitzat [SN (CD) /marca/], expansionat amb un SPrep (CC) /als Jocs Olímpics/ alhora modificat amb un Sprep (CN) / de l’escola/.
  39. 39. 8. Modalitats oracionals Des d'un punt de vista semàntic, les oracions es poden classificar segons les modalitats oracionals: • Enunciatives: Avui plou molt. • De possibilitat: Pot ser que vingui demà. • Dubitatives: Potser encara no ho saben. • Exhortatives: Fes-ho ben fet. • Optatives: Tant de bo que arribin aviat. • Afirmatives: Sí que ho són. • Negatives: No plou gens. • Interrogatives: Qui vindrà avui? (Totals o parcials). • Exclamatives: Quin dia més clar!
  40. 40. Bibliografia BONET, S. & SOLÀ, J. Sintaxi generativa catalana. Enciclopèdia Catalana (“Biblioteca Universitària”), Barcelona, 1988. CUENCA, Maria Josep. Sintaxi catalana. Editorial UOC (“Filologia”; 75), Barcelona, 2003. DESCLOT, Miquel. Una teoria sintàctica per a l’escola. Casals Edicions (“Estudis”), Barcelona, 1979. FARRÀS, Neus & GARCIA, Carme. Morfosintaxi comparada del català i el castellà. Editorial Empúries (“Línia de suport”; 5), Barcelona, 1997 RAMOS, Joan Rafael. Introducció a la sintaxi: Anàlisi categorial i funcional de l’oració simple. Edicions Tàndem (“Base de dades”; 2), València, 1998. Mediateca • http://www.ub.edu/slc/autoaprenentatge/gramatik/ • http://www.slideshare.net/guest24e58c/les-categories-gramaticals • http://intercentres.edu.gva.es/ieslesdunes/scripts/materiales/20/Les%20categor ies%20gramaticals.pdf • http://www2.iec.cat/institucio/seccions/filologica/gramatica/morfologia/04Cate goriesLexiquesiGramaticals.pdf

×