SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 7
Descargar para leer sin conexión
1
Una proposta metodològica global per a l'anàlisi de textos literaris 1
El text literari per un costat no deixa de ser un missatge dins un procés comunicatiu, elaborat d'acord amb la funció estètica, el qual demana ser interpretat; i per altre, el seu
llenguatge concret (els seus recursos i gèneres observables). Establert un punt de partida amb què acarar aquesta mena de textos, establirem seguidament les metòdiques —o normes
pràctiques per seguir un camí, en el nostre cas en la interpretació de textos literaris— per afrontar-los. Cada període històric n'ha creat de diverses; no farem ara una història de la
crítica literària. Ara bé, totes les metòdiques s'acaben resumint en una fase d'anàlisi, una de síntesi i unes conclusions. També nosaltres seguirem aquests passos i, a l’efecte, en
podríem establir aquest ordre:
— Anàlisi
1. Eix de producció (factors extratextuals: autor, propòsit, gènere, context sociocultural, datació, influències rebudes i exercides, etc.). Aquest nivell pragmàtic ens portarà a entendre com
es condicionen la resta d'aspectes del text.
2. Establiment de l'organització del text (estructures significatives: nuclis o parts). Si el text és poeticolíric, caldrà també establir les estructures rítmiques. Aquest nivell significatiu o
semàntic de coherència i cohesió ens ajudarà a captar com el text diu el que diu.
— Síntesi
3. Formulació del tema, de la idea central. Aquest punt —sovint, dialècticament depenent de l'anterior— ens porta a interpretar definitivament què diu el text i a exposar, si s'escau, els
seus fons mentals (com el text ha dit el que diem que ha dit).
— Justificació
4. Comentari, seguint les parts de l'estructura, des del punt de vista fonètic, morfosintàtic, lèxico-semàntic i retòric, a fi de valorar-ne les relacions de coherència i cohesió. Aquesta part, la
més important, ens revelarà per què el text diu el que diu de la manera que ho diu)
— Conclusió: Balanç de conjunt. Aportacions significatives de l'autor.
Concebem, per tant, l'anàlisi d'un text literari com una descripció detallada de les peculiaritats que ofereix en tots els nivells —pragmàtic, textual i lingüístic— a fi d'arribar a justificar-ne una interpretació. En
esquema, i d'acord amb el que hem anat dient fins ara, tendríem:
Nivells Objectius Aspectes Estratègies
Pragmàtics Anàlisi dels factors extratextuals que condicionen la resta d'aspectes i
valoració del text per la seva adequació a aquests factors.
1. Eix de producció Qui produeix el text i amb quin propòsit? De quin tipus és? A qui es dirigeix? En quin context
situacional es troben emissor i receptor? Aspectes historicoestètics.
Textuals Estructurals Anàlisi de l'organització global del text (amb els corresponents ritmes, si és
líric).
Valoració de l'estructuració.
2. Com el text diu el que diu? Amb quines parts es presenta el text? Amb quin ordre? Quines relacions mantenen? Respecta
la convenció del gènere?
Semàntics Anàlisi del contingut significatiu.
Formulació del tema i dels fons mentals
3. Què diu el text? Quin és el contingut global? Quines subtemàtiques porten al tema central?
Fer-ne una paràfrasi a partir de l’estructura.
Lingüístics Anàlisi de l'ús que fa de la llengua
Valoració per l'adequació, coherència i cohesió com a justificació del seu
contingut.
4. Per què el text diu el que diu de
la manera que ho diu.
Quins trets fonètics, morfosintàctics, lèxics i retòrics presenta?
(Vegeu llibre, pàgs. 274-275).
(Vegeu doc. 0008_Esquemes de literatura i preceptiva catalanes)
5.Conclusió
Valgui aquesta sinopsi com a resum global del que cercarem en cadascun dels diversos tipus de text que s'hagin d'analitzar: narratius, lírics, dramatúrgics, assagístics, teòrics, crítics, etc.
1
Vegeu http://cv.uoc.es/moduls/XW01_04045_00736/moduls/mod_2/s3p3_d1.html
2
Exemple: Literatura francesa s. XVI. Consolidació i declivi del Renaixement
(1534-1560/ 1560-1598)
Pierre de RONSARD
Sonnets pour Hélène (XLIII)
Quand vous serez bien vieille, au soir à la chandelle,
Assise auprès du feu, dévidant et filant,
Direz chantant mes vers, en vous émerveillant:
«Ronsard me célébrait du temps que j’étais belle.»
Lors vous n’aurez servante oyant telle nouvelle,
Déjà sous le labeur à demi sommeillant,
Qui au bruit de Ronsard ne s’aille réveillant,
Bénissant votre nom de louange immortelle.
Je serai sous la terre, et fantôme sans os
Par les ombres myrteux je prendrai mon repos;
Vous serez au foyer une vieille accroupie,
Regrettant mon amour et votre fier dédain.
Vivez, si m’en croyez, n’attendez à demain:
Cueillez dès aujourd’hui les roses de la vie.
(Orthographe modernisée)
Vegeu font: http://goo.gl/fgjwzl
A l’entrada de fosc, quan ja sereu molt vella,
seguda prop del foc, debanant i filant,
direu, cantant mos versos i tota tremolant:
«Ronsard em festejava al temps que jo era bella».
Llavors no tindreu cap serventa ni donzella
devora vós, damunt la feina dormitant,
que al brogit del meu nom no es vagi despertant
beneint vostre nom d’eterna meravella.
Jo seré davall terra, i, fantasma sense os,
per les ombres murtroses cercaré el meu repòs;
vós sereu vora el foc una vella arrupida
enyorant les amors que vàreu menysprear.
Viviu, si em voleu creure, no espereu a demà;
colliu ja des d’avui les roses de la vida.
Versió catalana de Miquel Forteza dins Rosa dels vents,
Editorial Moll (“Les Illes d’Or”, 75), Palma de Mallorca, 1960, p. 13.
3
Quan vós sigau ben vella, i passeu la vetllada (12)
asseguda a la llar, debanant i filant,
direu cantant els versos que us he anat dedicant:
“En temps que jo era jove, Ronsard m’ha celebrada”.
I no tendreu serventa en tota la rotllada
ja damunt la filosa mandrosament becant,
que, al parlar de Ronsard, no es vagi despertant
beneint vostre nom amb llaor inacabada.
Jo seré davall terra, i, fantasma sense os,
per les Ombres Elísies gaudiré del repòs.
Vós sereu al fogar, una vella ajupida
planyent el meu amor! vostre altiu menyspreu.
Per ço escoltau-me a mi: a demà no espereu;
colliu des d’aquest punt les roses de la vida!
Versió catalana de Guillem Nadal (inèdita)
Cuando seas muy vieja, a la luz de una vela (14)
y al amor de la lumbre, devanando e hilando,
cantarás estos versos y dirás deslumbrada:
«Me los hizo Ronsard cuando yo era más bella.»
No habrá entonces sirvienta que al oír tus palabras,
aunque ya doblegada por el peso del sueño,
cuando suene mi nombre la cabeza no yerga
y bendiga tu nombre, inmortal por la gloria.
Yo seré bajo tierra descarnado fantasma
y a la sombra de mirtos tendré ya mi reposo;
para entonces serás una vieja encorvada,
adorando mi amor, tus desdenes llorando.
Vive ahora; no aguardes a que llegue el mañana:
coge hoy mismo las rosas que te ofrece la vida.
Versió castellana de Carlos Pujol
(dins Pierre RONSARD. Sonetos para Helena,
Barcelona: Ed. Bruguera, 1982)
4
Anàlisi formal del poema:
Sonet / alexandrí . Rimes ABBA / ABBA / CCD / EED .
Una imatge nostàlgica i realista de la vellesa
El poeta —el jo poètic o narrador líric— es projecta en el
temps;
El primer quartet és una descripció de la vida monòtona
d'una dona, concretada en Hélène, la receptora de la ficció
del missatge, en tant que objecte de l’amor de Ronsard. El
poeta (cas d’assimilació de referent real en la veu de la
ficció) insisteix en l'edat ("molt vella") i en les ocupacions
tranquil·les de la dama en qüestió ("debanant i filant"; els
participis de present creen un ritme més lent).
L'evocació del final del dia ("nit") recorda el final de la
vida. L’oposició futur / passat posa l'accent en la diferència
entre la bellesa (tret específic dels joves) i la vellesa
("sereu", "direu" / “festejava", la dona era la musa del
poeta, recordem-ho).
El primer tercet i el primer vers del segon tercet
contraposen la mort del poeta (camp lèxic de la mort,
"davall terra" , "fantasma o ombra", "sense os " i " repòs") i
l'edat d’Helena que lamentarà no haver-lo estimat en el
present ("enyorant les amors que vàreu menysprear
orgullosa").
Una declaració d'amor particular
Prenguem tanmateix nota que Helena, a diferència del poeta
(per ser anomenat al poema, per l'abundància dels pronoms
personals de primera persona i possessius), no s'esmenta mai
directament. Així, el poeta semblaria una mica narcisista: fins i
tot parla amb la seva estimada (v. 4), parla de la seva celebritat
(v. 5), que també és coneguda de la serventa).
El poeta no va dubtar d’evocar la vellesa i la mort de manera
cruel: "asseguda"(v. 2) "mig adormida " (v. 6 ) "sota la terra , i
el fantasma sense os" (v. 9) i, especialment, "vella arrupida" (v.
11), que ja és molt més brutal que aquell "asseguda al costat del
foc" del vers segon.
La immortalitat poètica: el valor d’exorcisme d'escriure’n poesia
Aquest poema pot suggerir com una mena de faula per
les al·lusions a la mitologia i per la presència d'una
moral → valor didàctic del poema (final de sonet ).
La moralitat seria la següent: per a Helena, allò bo seria
viure en el present i estimar Ronsard (quan encara no
és massa tard) per evitar penediments innecessaris de
després... La moral s'afirma pels imperatius " viviu ",
"no espereu" i "colliu ara.
La imatge del darrer vers és per recordar la fragilitat de
la vida i oposa el present fugitiu ("avui" / vida ) amb un
futur cert ("demà" / mort).
. Per al poeta, només manté la memòria l’escriptura del
poema (camp lèxic de temps tothora present al text),
alhora que permet dibuixar immortal l'estimada.
5
A favor del futur
Quan tots dos serem vells / i grisos i_ensonyats, 12*
no tindrem foc on arrupir-nos, car els focs 12
van apagant-se,_en l’aire tebi, sense_agror. 12*
Viurem en cases com les d’ara, joves 10
5 més que nosaltres, amb replans llisos i_oberts 12*
com un palmell de negre. Les recances, 10
com gotes de mercuri, lliscaran 10
irrepressibles, per a perdre’s en esquitxos 12
escala_avall. / I tu, no trobaràs 10*
10 mai prou nit en les ombres, prou records 10
en la llum d’oli blanc, mai no_estremida. 10*
Del no passat, del no volgut, d’aquestes 10
coses deixades a mig fer, què podràs fer-ne? 12
El crit alt de reclam, / l’assumpció 10
15 del deute que no_es paga, però_es viu 10*
del somni d’ésser ric / per a pagar-lo, 10
no fan per tu ni fan per mi. Viurem 10
entre quatre parets, / sense sortides 10
al passadís antic, / a la cultura 10
20 de la compleció / sempre possible. 10
Hi_haurà tan pocs possibles en nosaltres, 10*
hi_haurà tan poc que no_hagi_estat, que no podem 12*
perdre més temps, que no vull que te’m perdis 10
ni perdre’m de ser teu. / Vine, i_abraça’m. 10*
Gabriel Ferrater
Consultau fonts:
0008_Esquemes de literatura i preceptiva catalanes
http://www.xtec.cat/~malons22/trobadors/metrica.htm
sinalefa
elisions
Comentari formal
«A favor del futur» és un poema que consta de dues seqüències
estròfiques anisosil·làbiques no regulars (11+13 versos), composta
amb versos decasíl·labs (de diferents patrons: lineal; clàssic 4+6, v.9;
èpic o francès 6+4, vv. 14, 16, 18 19 i 20), dodecasíl·labs i un
alexandrí (v. 1, potser com efecte d’intertextualitat també.)
Per al còmput sil·làbic correcte cal tenir en compte certs fenòmens
de sinalefa i elisió.
Seguint l’estela del sonet XLIII de Ronsard, Ferrater fa una
actualització —una lectura moderna— del tòpic del pas del temps
(tempus fugit: “que no podem/ perdre més temps”, vv.21-23), o
sobre la recança (vv. 6-11; vv. 12-20) del temps perdut per no haver
viscut una història (carpe diem, collige virgo rosas): la que el jo
poètic proposa de viure a la segona persona gramatical del poema.
La figuració sembla plantejar sobre el negatiu del futur imaginat,
com en el poema que retreu la inacció d’Helena, tota la frustració
d’haver-se’n de penedir, contra la qual únicament hi ha l’antídot —
en present imperatiu— de l’abraçada.
6
Exercici
Analitza la mètrica i l’estrofisme dels poemes
trobadorescos següents, i proposa’n el teu
comentari:
A
Si tots els dols, els plors i els marriments 2
,
i les dolors, i el desconsol, i el mal
que hi ha en el nostre món de falliments 3
,
hom aplegués, farien curt cabal 4
davant la mort del jove rei anglès
que deixa el mèrit amb acerbs 5
dolors,
el segle, afeixugat i tenebrós,
orbat 6
de joia, ple de tristor i ira. [...]
Bertran de Born (...1159/1195-1215)
Model:
Es tracta d’una cobla medieval, extreta
d’una composició del trobador, Bertran
de Born, constituïda generalment per
vuit versos, aplegats en quartets. Aquest
cop, emperò, després del primer quartet
encadenat (ABAB), segueix una
seqüència estròfica amb versos blancs
(5 i 8) i un apariat (6 i 7)
Quant a la significació...
2
Estat de qui està abatut per la tristesa, la
malenconia.
3
Falta moral
4
Sin. de recompte
5
Rigorosos
6
Privat
B
Tenc un desfici, ai, inclement,
pel cavaller que m’ha servit.
Massa l’he amat, m’ha malferit,
vull que tothom en tengui esment.
Ara veig que som traïda
car no li he dat el meu amor.
Per ell jo visc en plany i enyor
en llit o quan vaig vestida. [...]
Comtessa de Dia, trobairitz (s. XII-XIII)
Vegeu: http://goo.gl/o0P4do

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

Comentari de com si lo taur
Comentari de com si lo taurComentari de com si lo taur
Comentari de com si lo taurMsais
 
0012b elogi diners_turmeda
0012b elogi diners_turmeda0012b elogi diners_turmeda
0012b elogi diners_turmedajmpinya
 
Comentari de text de català
Comentari de text de catalàComentari de text de català
Comentari de text de catalàP. J.
 
Rosa leveroni
Rosa leveroniRosa leveroni
Rosa leveronidaridario
 
3 resumt04
3 resumt043 resumt04
3 resumt04epuigdel
 
Com fer un comentari literari
Com fer un comentari literariCom fer un comentari literari
Com fer un comentari literariMsais
 
Lectura del quadern d'aram
Lectura del quadern d'aramLectura del quadern d'aram
Lectura del quadern d'aramP. J.
 
Recursos complementaris 2 eso
Recursos complementaris 2 esoRecursos complementaris 2 eso
Recursos complementaris 2 esomcib
 
Jofre de foixà andrea laura_miriam_rogelio_amb informacio
Jofre de foixà andrea laura_miriam_rogelio_amb informacioJofre de foixà andrea laura_miriam_rogelio_amb informacio
Jofre de foixà andrea laura_miriam_rogelio_amb informacioSole Mulero Alzina
 
Xavier I Albert G
Xavier I Albert GXavier I Albert G
Xavier I Albert Gdolors
 
Antologia De Poesia Catalana
Antologia De Poesia CatalanaAntologia De Poesia Catalana
Antologia De Poesia Catalana070123
 
Llegir Màrius Torres, avui
Llegir Màrius Torres, avuiLlegir Màrius Torres, avui
Llegir Màrius Torres, avuixdiaz
 

La actualidad más candente (20)

Comentari de com si lo taur
Comentari de com si lo taurComentari de com si lo taur
Comentari de com si lo taur
 
0012b elogi diners_turmeda
0012b elogi diners_turmeda0012b elogi diners_turmeda
0012b elogi diners_turmeda
 
Comentari de text de català
Comentari de text de catalàComentari de text de català
Comentari de text de català
 
Francesc vicent
Francesc vicentFrancesc vicent
Francesc vicent
 
Rosa leveroni
Rosa leveroniRosa leveroni
Rosa leveroni
 
Literatura Medieval
Literatura MedievalLiteratura Medieval
Literatura Medieval
 
3 resumt04
3 resumt043 resumt04
3 resumt04
 
Màrius torres
Màrius torresMàrius torres
Màrius torres
 
Com fer un comentari literari
Com fer un comentari literariCom fer un comentari literari
Com fer un comentari literari
 
Lectura del quadern d'aram
Lectura del quadern d'aramLectura del quadern d'aram
Lectura del quadern d'aram
 
Recursos complementaris 2 eso
Recursos complementaris 2 esoRecursos complementaris 2 eso
Recursos complementaris 2 eso
 
Jofre de foixà andrea laura_miriam_rogelio_amb informacio
Jofre de foixà andrea laura_miriam_rogelio_amb informacioJofre de foixà andrea laura_miriam_rogelio_amb informacio
Jofre de foixà andrea laura_miriam_rogelio_amb informacio
 
Guillem de berguedà
Guillem de berguedàGuillem de berguedà
Guillem de berguedà
 
Xavier I Albert G
Xavier I Albert GXavier I Albert G
Xavier I Albert G
 
Anys 30 i Postguerra
Anys 30 i PostguerraAnys 30 i Postguerra
Anys 30 i Postguerra
 
Lesposa parla
Lesposa parla Lesposa parla
Lesposa parla
 
Antologia De Poesia Catalana
Antologia De Poesia CatalanaAntologia De Poesia Catalana
Antologia De Poesia Catalana
 
1.4. ausiàs march
1.4. ausiàs march1.4. ausiàs march
1.4. ausiàs march
 
Llegir Màrius Torres, avui
Llegir Màrius Torres, avuiLlegir Màrius Torres, avui
Llegir Màrius Torres, avui
 
Tree Woman
Tree WomanTree Woman
Tree Woman
 

Destacado

0014d tres exemples d’anàlisi morfosintàctica
0014d tres exemples d’anàlisi morfosintàctica0014d tres exemples d’anàlisi morfosintàctica
0014d tres exemples d’anàlisi morfosintàcticajmpinya
 
0012 estrofes i composicions poètiques
0012 estrofes i composicions poètiques0012 estrofes i composicions poètiques
0012 estrofes i composicions poètiquesjmpinya
 
0011a alfabet fonètic català
0011a alfabet fonètic català0011a alfabet fonètic català
0011a alfabet fonètic catalàjmpinya
 
0013a pautes comentari narratològic
0013a pautes comentari narratològic0013a pautes comentari narratològic
0013a pautes comentari narratològicjmpinya
 
0012a recursos retòrics
0012a recursos retòrics0012a recursos retòrics
0012a recursos retòricsjmpinya
 
0018a comentaris de text poemes_ausiàs march
0018a comentaris de text poemes_ausiàs march0018a comentaris de text poemes_ausiàs march
0018a comentaris de text poemes_ausiàs marchjmpinya
 
0014f els connectors nexes preposicionals i conjuntius
0014f els connectors nexes preposicionals i conjuntius0014f els connectors nexes preposicionals i conjuntius
0014f els connectors nexes preposicionals i conjuntiusjmpinya
 
0013b comentari literari tirant
0013b comentari literari tirant0013b comentari literari tirant
0013b comentari literari tirantjmpinya
 
0016 les perífrasis verbals
0016 les perífrasis verbals0016 les perífrasis verbals
0016 les perífrasis verbalsjmpinya
 
0008 les categories gramaticals i la seva accidentalitat
0008 les categories gramaticals i la seva accidentalitat0008 les categories gramaticals i la seva accidentalitat
0008 les categories gramaticals i la seva accidentalitatjmpinya
 
008 categoria, estructura i funció llengua cat_ batx
008 categoria, estructura i funció  llengua cat_ batx008 categoria, estructura i funció  llengua cat_ batx
008 categoria, estructura i funció llengua cat_ batxjmpinya
 
0011 tema 2. fonètica catalana
0011 tema 2. fonètica catalana0011 tema 2. fonètica catalana
0011 tema 2. fonètica catalanajmpinya
 
0016 tema 3. morfosintaxi del català
0016 tema 3. morfosintaxi del català0016 tema 3. morfosintaxi del català
0016 tema 3. morfosintaxi del catalàjmpinya
 

Destacado (13)

0014d tres exemples d’anàlisi morfosintàctica
0014d tres exemples d’anàlisi morfosintàctica0014d tres exemples d’anàlisi morfosintàctica
0014d tres exemples d’anàlisi morfosintàctica
 
0012 estrofes i composicions poètiques
0012 estrofes i composicions poètiques0012 estrofes i composicions poètiques
0012 estrofes i composicions poètiques
 
0011a alfabet fonètic català
0011a alfabet fonètic català0011a alfabet fonètic català
0011a alfabet fonètic català
 
0013a pautes comentari narratològic
0013a pautes comentari narratològic0013a pautes comentari narratològic
0013a pautes comentari narratològic
 
0012a recursos retòrics
0012a recursos retòrics0012a recursos retòrics
0012a recursos retòrics
 
0018a comentaris de text poemes_ausiàs march
0018a comentaris de text poemes_ausiàs march0018a comentaris de text poemes_ausiàs march
0018a comentaris de text poemes_ausiàs march
 
0014f els connectors nexes preposicionals i conjuntius
0014f els connectors nexes preposicionals i conjuntius0014f els connectors nexes preposicionals i conjuntius
0014f els connectors nexes preposicionals i conjuntius
 
0013b comentari literari tirant
0013b comentari literari tirant0013b comentari literari tirant
0013b comentari literari tirant
 
0016 les perífrasis verbals
0016 les perífrasis verbals0016 les perífrasis verbals
0016 les perífrasis verbals
 
0008 les categories gramaticals i la seva accidentalitat
0008 les categories gramaticals i la seva accidentalitat0008 les categories gramaticals i la seva accidentalitat
0008 les categories gramaticals i la seva accidentalitat
 
008 categoria, estructura i funció llengua cat_ batx
008 categoria, estructura i funció  llengua cat_ batx008 categoria, estructura i funció  llengua cat_ batx
008 categoria, estructura i funció llengua cat_ batx
 
0011 tema 2. fonètica catalana
0011 tema 2. fonètica catalana0011 tema 2. fonètica catalana
0011 tema 2. fonètica catalana
 
0016 tema 3. morfosintaxi del català
0016 tema 3. morfosintaxi del català0016 tema 3. morfosintaxi del català
0016 tema 3. morfosintaxi del català
 

Similar a 007 una proposta metodològica d'anàlisi literària

Avantguardes
AvantguardesAvantguardes
Avantguardesmario_g_a
 
CURS COMPLET CATALÀ 2n BATXILLERAT - LLENGUA I LITERATURA CATALANA - RODOREDA...
CURS COMPLET CATALÀ 2n BATXILLERAT - LLENGUA I LITERATURA CATALANA - RODOREDA...CURS COMPLET CATALÀ 2n BATXILLERAT - LLENGUA I LITERATURA CATALANA - RODOREDA...
CURS COMPLET CATALÀ 2n BATXILLERAT - LLENGUA I LITERATURA CATALANA - RODOREDA...joanpol
 
El Llenguatge Literari
El Llenguatge LiterariEl Llenguatge Literari
El Llenguatge Literarictorrijo
 
Curs complet de llengua catalana de 2n batxillerat
Curs complet de llengua catalana de  2n batxilleratCurs complet de llengua catalana de  2n batxillerat
Curs complet de llengua catalana de 2n batxilleratjoanpol
 
elllenguatgeliterari-091206053314-phpapp02 (1).pdf
elllenguatgeliterari-091206053314-phpapp02 (1).pdfelllenguatgeliterari-091206053314-phpapp02 (1).pdf
elllenguatgeliterari-091206053314-phpapp02 (1).pdfLaiaBattestiniLlopar
 
1.4 . la poesia post trobadoresca
1.4 . la poesia post trobadoresca1.4 . la poesia post trobadoresca
1.4 . la poesia post trobadorescaRocio Avila
 
Ausiàs March
Ausiàs MarchAusiàs March
Ausiàs Marchctorrijo
 
La literatura medieval
La literatura medievalLa literatura medieval
La literatura medievalelviharo
 
Comentari de poesia catala rossello porcel
Comentari de poesia catala rossello porcelComentari de poesia catala rossello porcel
Comentari de poesia catala rossello porcelMiquel Virgili
 
Unitat 2. Versió 1. La Poesia Medieval. AusiàS March
Unitat 2. Versió 1. La Poesia Medieval. AusiàS MarchUnitat 2. Versió 1. La Poesia Medieval. AusiàS March
Unitat 2. Versió 1. La Poesia Medieval. AusiàS MarchFàtima
 
Unitat 2. Versió 1. La Poesia Medieval. AusiàS March
Unitat 2. Versió 1. La Poesia Medieval. AusiàS MarchUnitat 2. Versió 1. La Poesia Medieval. AusiàS March
Unitat 2. Versió 1. La Poesia Medieval. AusiàS MarchFàtima
 
Antologia, màrius torres
Antologia, màrius torresAntologia, màrius torres
Antologia, màrius torresnpintu
 
Preguntes visions & cants
Preguntes visions & cantsPreguntes visions & cants
Preguntes visions & cantsP. J.
 
Antologia Poetica
Antologia PoeticaAntologia Poetica
Antologia Poeticamario_g_a
 
Preguntes visions & cants
Preguntes visions & cantsPreguntes visions & cants
Preguntes visions & cantsP. J.
 
3r eso unitat 1 la comunicació i els àmbits d'ús simple
3r eso unitat 1 la comunicació i els àmbits d'ús simple3r eso unitat 1 la comunicació i els àmbits d'ús simple
3r eso unitat 1 la comunicació i els àmbits d'ús simplevalencia8
 

Similar a 007 una proposta metodològica d'anàlisi literària (20)

Avantguardes
AvantguardesAvantguardes
Avantguardes
 
CURS COMPLET CATALÀ 2n BATXILLERAT - LLENGUA I LITERATURA CATALANA - RODOREDA...
CURS COMPLET CATALÀ 2n BATXILLERAT - LLENGUA I LITERATURA CATALANA - RODOREDA...CURS COMPLET CATALÀ 2n BATXILLERAT - LLENGUA I LITERATURA CATALANA - RODOREDA...
CURS COMPLET CATALÀ 2n BATXILLERAT - LLENGUA I LITERATURA CATALANA - RODOREDA...
 
El Llenguatge Literari
El Llenguatge LiterariEl Llenguatge Literari
El Llenguatge Literari
 
Curs complet de llengua catalana de 2n batxillerat
Curs complet de llengua catalana de  2n batxilleratCurs complet de llengua catalana de  2n batxillerat
Curs complet de llengua catalana de 2n batxillerat
 
elllenguatgeliterari-091206053314-phpapp02 (1).pdf
elllenguatgeliterari-091206053314-phpapp02 (1).pdfelllenguatgeliterari-091206053314-phpapp02 (1).pdf
elllenguatgeliterari-091206053314-phpapp02 (1).pdf
 
1.4 . la poesia post trobadoresca
1.4 . la poesia post trobadoresca1.4 . la poesia post trobadoresca
1.4 . la poesia post trobadoresca
 
Cloc a l'estel 1
Cloc a l'estel 1Cloc a l'estel 1
Cloc a l'estel 1
 
Ausiàs March
Ausiàs MarchAusiàs March
Ausiàs March
 
La literatura medieval
La literatura medievalLa literatura medieval
La literatura medieval
 
Comentari de poesia catala rossello porcel
Comentari de poesia catala rossello porcelComentari de poesia catala rossello porcel
Comentari de poesia catala rossello porcel
 
Unitat 2. Versió 1. La Poesia Medieval. AusiàS March
Unitat 2. Versió 1. La Poesia Medieval. AusiàS MarchUnitat 2. Versió 1. La Poesia Medieval. AusiàS March
Unitat 2. Versió 1. La Poesia Medieval. AusiàS March
 
Unitat 2. Versió 1. La Poesia Medieval. AusiàS March
Unitat 2. Versió 1. La Poesia Medieval. AusiàS MarchUnitat 2. Versió 1. La Poesia Medieval. AusiàS March
Unitat 2. Versió 1. La Poesia Medieval. AusiàS March
 
Antologia, màrius torres
Antologia, màrius torresAntologia, màrius torres
Antologia, màrius torres
 
Poesia contemporània
Poesia contemporàniaPoesia contemporània
Poesia contemporània
 
Foix
FoixFoix
Foix
 
Preguntes visions & cants
Preguntes visions & cantsPreguntes visions & cants
Preguntes visions & cants
 
Antologia Poetica
Antologia PoeticaAntologia Poetica
Antologia Poetica
 
Preguntes visions & cants
Preguntes visions & cantsPreguntes visions & cants
Preguntes visions & cants
 
Lulululu
LulululuLulululu
Lulululu
 
3r eso unitat 1 la comunicació i els àmbits d'ús simple
3r eso unitat 1 la comunicació i els àmbits d'ús simple3r eso unitat 1 la comunicació i els àmbits d'ús simple
3r eso unitat 1 la comunicació i els àmbits d'ús simple
 

Más de jmpinya

0011 a l'aparell fonatori
0011 a l'aparell fonatori0011 a l'aparell fonatori
0011 a l'aparell fonatorijmpinya
 
Pautes comentari narratològic
Pautes comentari narratològicPautes comentari narratològic
Pautes comentari narratològicjmpinya
 
Línia del temps edat mitjana
Línia del temps edat mitjanaLínia del temps edat mitjana
Línia del temps edat mitjanajmpinya
 
Línia del temps Ramon Llull
Línia del temps Ramon LlullLínia del temps Ramon Llull
Línia del temps Ramon Llulljmpinya
 
El comentari literari de text
El comentari literari de textEl comentari literari de text
El comentari literari de textjmpinya
 
Marian Aguiló, per Llompart
Marian Aguiló, per LlompartMarian Aguiló, per Llompart
Marian Aguiló, per Llompartjmpinya
 
0000b presentació assignatura
0000b presentació assignatura0000b presentació assignatura
0000b presentació assignaturajmpinya
 
0010a tipologies textuals
0010a tipologies textuals0010a tipologies textuals
0010a tipologies textualsjmpinya
 
009 línia del temps ramon llull
009 línia del temps ramon llull009 línia del temps ramon llull
009 línia del temps ramon llulljmpinya
 
009b mapa conceptual biobibliogràfic ramon llull
009b mapa conceptual biobibliogràfic ramon llull009b mapa conceptual biobibliogràfic ramon llull
009b mapa conceptual biobibliogràfic ramon llulljmpinya
 
Línia del temps edat mitjana
Línia del temps edat mitjanaLínia del temps edat mitjana
Línia del temps edat mitjanajmpinya
 
001b vocabulari de poètica i mètrica
001b vocabulari de poètica i mètrica001b vocabulari de poètica i mètrica
001b vocabulari de poètica i mètricajmpinya
 
001a com fer els textos planificats
001a com fer els textos planificats001a com fer els textos planificats
001a com fer els textos planificatsjmpinya
 

Más de jmpinya (13)

0011 a l'aparell fonatori
0011 a l'aparell fonatori0011 a l'aparell fonatori
0011 a l'aparell fonatori
 
Pautes comentari narratològic
Pautes comentari narratològicPautes comentari narratològic
Pautes comentari narratològic
 
Línia del temps edat mitjana
Línia del temps edat mitjanaLínia del temps edat mitjana
Línia del temps edat mitjana
 
Línia del temps Ramon Llull
Línia del temps Ramon LlullLínia del temps Ramon Llull
Línia del temps Ramon Llull
 
El comentari literari de text
El comentari literari de textEl comentari literari de text
El comentari literari de text
 
Marian Aguiló, per Llompart
Marian Aguiló, per LlompartMarian Aguiló, per Llompart
Marian Aguiló, per Llompart
 
0000b presentació assignatura
0000b presentació assignatura0000b presentació assignatura
0000b presentació assignatura
 
0010a tipologies textuals
0010a tipologies textuals0010a tipologies textuals
0010a tipologies textuals
 
009 línia del temps ramon llull
009 línia del temps ramon llull009 línia del temps ramon llull
009 línia del temps ramon llull
 
009b mapa conceptual biobibliogràfic ramon llull
009b mapa conceptual biobibliogràfic ramon llull009b mapa conceptual biobibliogràfic ramon llull
009b mapa conceptual biobibliogràfic ramon llull
 
Línia del temps edat mitjana
Línia del temps edat mitjanaLínia del temps edat mitjana
Línia del temps edat mitjana
 
001b vocabulari de poètica i mètrica
001b vocabulari de poètica i mètrica001b vocabulari de poètica i mètrica
001b vocabulari de poètica i mètrica
 
001a com fer els textos planificats
001a com fer els textos planificats001a com fer els textos planificats
001a com fer els textos planificats
 

007 una proposta metodològica d'anàlisi literària

  • 1. 1 Una proposta metodològica global per a l'anàlisi de textos literaris 1 El text literari per un costat no deixa de ser un missatge dins un procés comunicatiu, elaborat d'acord amb la funció estètica, el qual demana ser interpretat; i per altre, el seu llenguatge concret (els seus recursos i gèneres observables). Establert un punt de partida amb què acarar aquesta mena de textos, establirem seguidament les metòdiques —o normes pràctiques per seguir un camí, en el nostre cas en la interpretació de textos literaris— per afrontar-los. Cada període històric n'ha creat de diverses; no farem ara una història de la crítica literària. Ara bé, totes les metòdiques s'acaben resumint en una fase d'anàlisi, una de síntesi i unes conclusions. També nosaltres seguirem aquests passos i, a l’efecte, en podríem establir aquest ordre: — Anàlisi 1. Eix de producció (factors extratextuals: autor, propòsit, gènere, context sociocultural, datació, influències rebudes i exercides, etc.). Aquest nivell pragmàtic ens portarà a entendre com es condicionen la resta d'aspectes del text. 2. Establiment de l'organització del text (estructures significatives: nuclis o parts). Si el text és poeticolíric, caldrà també establir les estructures rítmiques. Aquest nivell significatiu o semàntic de coherència i cohesió ens ajudarà a captar com el text diu el que diu. — Síntesi 3. Formulació del tema, de la idea central. Aquest punt —sovint, dialècticament depenent de l'anterior— ens porta a interpretar definitivament què diu el text i a exposar, si s'escau, els seus fons mentals (com el text ha dit el que diem que ha dit). — Justificació 4. Comentari, seguint les parts de l'estructura, des del punt de vista fonètic, morfosintàtic, lèxico-semàntic i retòric, a fi de valorar-ne les relacions de coherència i cohesió. Aquesta part, la més important, ens revelarà per què el text diu el que diu de la manera que ho diu) — Conclusió: Balanç de conjunt. Aportacions significatives de l'autor. Concebem, per tant, l'anàlisi d'un text literari com una descripció detallada de les peculiaritats que ofereix en tots els nivells —pragmàtic, textual i lingüístic— a fi d'arribar a justificar-ne una interpretació. En esquema, i d'acord amb el que hem anat dient fins ara, tendríem: Nivells Objectius Aspectes Estratègies Pragmàtics Anàlisi dels factors extratextuals que condicionen la resta d'aspectes i valoració del text per la seva adequació a aquests factors. 1. Eix de producció Qui produeix el text i amb quin propòsit? De quin tipus és? A qui es dirigeix? En quin context situacional es troben emissor i receptor? Aspectes historicoestètics. Textuals Estructurals Anàlisi de l'organització global del text (amb els corresponents ritmes, si és líric). Valoració de l'estructuració. 2. Com el text diu el que diu? Amb quines parts es presenta el text? Amb quin ordre? Quines relacions mantenen? Respecta la convenció del gènere? Semàntics Anàlisi del contingut significatiu. Formulació del tema i dels fons mentals 3. Què diu el text? Quin és el contingut global? Quines subtemàtiques porten al tema central? Fer-ne una paràfrasi a partir de l’estructura. Lingüístics Anàlisi de l'ús que fa de la llengua Valoració per l'adequació, coherència i cohesió com a justificació del seu contingut. 4. Per què el text diu el que diu de la manera que ho diu. Quins trets fonètics, morfosintàctics, lèxics i retòrics presenta? (Vegeu llibre, pàgs. 274-275). (Vegeu doc. 0008_Esquemes de literatura i preceptiva catalanes) 5.Conclusió Valgui aquesta sinopsi com a resum global del que cercarem en cadascun dels diversos tipus de text que s'hagin d'analitzar: narratius, lírics, dramatúrgics, assagístics, teòrics, crítics, etc. 1 Vegeu http://cv.uoc.es/moduls/XW01_04045_00736/moduls/mod_2/s3p3_d1.html
  • 2.
  • 3. 2 Exemple: Literatura francesa s. XVI. Consolidació i declivi del Renaixement (1534-1560/ 1560-1598) Pierre de RONSARD Sonnets pour Hélène (XLIII) Quand vous serez bien vieille, au soir à la chandelle, Assise auprès du feu, dévidant et filant, Direz chantant mes vers, en vous émerveillant: «Ronsard me célébrait du temps que j’étais belle.» Lors vous n’aurez servante oyant telle nouvelle, Déjà sous le labeur à demi sommeillant, Qui au bruit de Ronsard ne s’aille réveillant, Bénissant votre nom de louange immortelle. Je serai sous la terre, et fantôme sans os Par les ombres myrteux je prendrai mon repos; Vous serez au foyer une vieille accroupie, Regrettant mon amour et votre fier dédain. Vivez, si m’en croyez, n’attendez à demain: Cueillez dès aujourd’hui les roses de la vie. (Orthographe modernisée) Vegeu font: http://goo.gl/fgjwzl A l’entrada de fosc, quan ja sereu molt vella, seguda prop del foc, debanant i filant, direu, cantant mos versos i tota tremolant: «Ronsard em festejava al temps que jo era bella». Llavors no tindreu cap serventa ni donzella devora vós, damunt la feina dormitant, que al brogit del meu nom no es vagi despertant beneint vostre nom d’eterna meravella. Jo seré davall terra, i, fantasma sense os, per les ombres murtroses cercaré el meu repòs; vós sereu vora el foc una vella arrupida enyorant les amors que vàreu menysprear. Viviu, si em voleu creure, no espereu a demà; colliu ja des d’avui les roses de la vida. Versió catalana de Miquel Forteza dins Rosa dels vents, Editorial Moll (“Les Illes d’Or”, 75), Palma de Mallorca, 1960, p. 13.
  • 4. 3 Quan vós sigau ben vella, i passeu la vetllada (12) asseguda a la llar, debanant i filant, direu cantant els versos que us he anat dedicant: “En temps que jo era jove, Ronsard m’ha celebrada”. I no tendreu serventa en tota la rotllada ja damunt la filosa mandrosament becant, que, al parlar de Ronsard, no es vagi despertant beneint vostre nom amb llaor inacabada. Jo seré davall terra, i, fantasma sense os, per les Ombres Elísies gaudiré del repòs. Vós sereu al fogar, una vella ajupida planyent el meu amor! vostre altiu menyspreu. Per ço escoltau-me a mi: a demà no espereu; colliu des d’aquest punt les roses de la vida! Versió catalana de Guillem Nadal (inèdita) Cuando seas muy vieja, a la luz de una vela (14) y al amor de la lumbre, devanando e hilando, cantarás estos versos y dirás deslumbrada: «Me los hizo Ronsard cuando yo era más bella.» No habrá entonces sirvienta que al oír tus palabras, aunque ya doblegada por el peso del sueño, cuando suene mi nombre la cabeza no yerga y bendiga tu nombre, inmortal por la gloria. Yo seré bajo tierra descarnado fantasma y a la sombra de mirtos tendré ya mi reposo; para entonces serás una vieja encorvada, adorando mi amor, tus desdenes llorando. Vive ahora; no aguardes a que llegue el mañana: coge hoy mismo las rosas que te ofrece la vida. Versió castellana de Carlos Pujol (dins Pierre RONSARD. Sonetos para Helena, Barcelona: Ed. Bruguera, 1982)
  • 5. 4 Anàlisi formal del poema: Sonet / alexandrí . Rimes ABBA / ABBA / CCD / EED . Una imatge nostàlgica i realista de la vellesa El poeta —el jo poètic o narrador líric— es projecta en el temps; El primer quartet és una descripció de la vida monòtona d'una dona, concretada en Hélène, la receptora de la ficció del missatge, en tant que objecte de l’amor de Ronsard. El poeta (cas d’assimilació de referent real en la veu de la ficció) insisteix en l'edat ("molt vella") i en les ocupacions tranquil·les de la dama en qüestió ("debanant i filant"; els participis de present creen un ritme més lent). L'evocació del final del dia ("nit") recorda el final de la vida. L’oposició futur / passat posa l'accent en la diferència entre la bellesa (tret específic dels joves) i la vellesa ("sereu", "direu" / “festejava", la dona era la musa del poeta, recordem-ho). El primer tercet i el primer vers del segon tercet contraposen la mort del poeta (camp lèxic de la mort, "davall terra" , "fantasma o ombra", "sense os " i " repòs") i l'edat d’Helena que lamentarà no haver-lo estimat en el present ("enyorant les amors que vàreu menysprear orgullosa"). Una declaració d'amor particular Prenguem tanmateix nota que Helena, a diferència del poeta (per ser anomenat al poema, per l'abundància dels pronoms personals de primera persona i possessius), no s'esmenta mai directament. Així, el poeta semblaria una mica narcisista: fins i tot parla amb la seva estimada (v. 4), parla de la seva celebritat (v. 5), que també és coneguda de la serventa). El poeta no va dubtar d’evocar la vellesa i la mort de manera cruel: "asseguda"(v. 2) "mig adormida " (v. 6 ) "sota la terra , i el fantasma sense os" (v. 9) i, especialment, "vella arrupida" (v. 11), que ja és molt més brutal que aquell "asseguda al costat del foc" del vers segon. La immortalitat poètica: el valor d’exorcisme d'escriure’n poesia Aquest poema pot suggerir com una mena de faula per les al·lusions a la mitologia i per la presència d'una moral → valor didàctic del poema (final de sonet ). La moralitat seria la següent: per a Helena, allò bo seria viure en el present i estimar Ronsard (quan encara no és massa tard) per evitar penediments innecessaris de després... La moral s'afirma pels imperatius " viviu ", "no espereu" i "colliu ara. La imatge del darrer vers és per recordar la fragilitat de la vida i oposa el present fugitiu ("avui" / vida ) amb un futur cert ("demà" / mort). . Per al poeta, només manté la memòria l’escriptura del poema (camp lèxic de temps tothora present al text), alhora que permet dibuixar immortal l'estimada.
  • 6. 5 A favor del futur Quan tots dos serem vells / i grisos i_ensonyats, 12* no tindrem foc on arrupir-nos, car els focs 12 van apagant-se,_en l’aire tebi, sense_agror. 12* Viurem en cases com les d’ara, joves 10 5 més que nosaltres, amb replans llisos i_oberts 12* com un palmell de negre. Les recances, 10 com gotes de mercuri, lliscaran 10 irrepressibles, per a perdre’s en esquitxos 12 escala_avall. / I tu, no trobaràs 10* 10 mai prou nit en les ombres, prou records 10 en la llum d’oli blanc, mai no_estremida. 10* Del no passat, del no volgut, d’aquestes 10 coses deixades a mig fer, què podràs fer-ne? 12 El crit alt de reclam, / l’assumpció 10 15 del deute que no_es paga, però_es viu 10* del somni d’ésser ric / per a pagar-lo, 10 no fan per tu ni fan per mi. Viurem 10 entre quatre parets, / sense sortides 10 al passadís antic, / a la cultura 10 20 de la compleció / sempre possible. 10 Hi_haurà tan pocs possibles en nosaltres, 10* hi_haurà tan poc que no_hagi_estat, que no podem 12* perdre més temps, que no vull que te’m perdis 10 ni perdre’m de ser teu. / Vine, i_abraça’m. 10* Gabriel Ferrater Consultau fonts: 0008_Esquemes de literatura i preceptiva catalanes http://www.xtec.cat/~malons22/trobadors/metrica.htm sinalefa elisions Comentari formal «A favor del futur» és un poema que consta de dues seqüències estròfiques anisosil·làbiques no regulars (11+13 versos), composta amb versos decasíl·labs (de diferents patrons: lineal; clàssic 4+6, v.9; èpic o francès 6+4, vv. 14, 16, 18 19 i 20), dodecasíl·labs i un alexandrí (v. 1, potser com efecte d’intertextualitat també.) Per al còmput sil·làbic correcte cal tenir en compte certs fenòmens de sinalefa i elisió. Seguint l’estela del sonet XLIII de Ronsard, Ferrater fa una actualització —una lectura moderna— del tòpic del pas del temps (tempus fugit: “que no podem/ perdre més temps”, vv.21-23), o sobre la recança (vv. 6-11; vv. 12-20) del temps perdut per no haver viscut una història (carpe diem, collige virgo rosas): la que el jo poètic proposa de viure a la segona persona gramatical del poema. La figuració sembla plantejar sobre el negatiu del futur imaginat, com en el poema que retreu la inacció d’Helena, tota la frustració d’haver-se’n de penedir, contra la qual únicament hi ha l’antídot — en present imperatiu— de l’abraçada.
  • 7. 6 Exercici Analitza la mètrica i l’estrofisme dels poemes trobadorescos següents, i proposa’n el teu comentari: A Si tots els dols, els plors i els marriments 2 , i les dolors, i el desconsol, i el mal que hi ha en el nostre món de falliments 3 , hom aplegués, farien curt cabal 4 davant la mort del jove rei anglès que deixa el mèrit amb acerbs 5 dolors, el segle, afeixugat i tenebrós, orbat 6 de joia, ple de tristor i ira. [...] Bertran de Born (...1159/1195-1215) Model: Es tracta d’una cobla medieval, extreta d’una composició del trobador, Bertran de Born, constituïda generalment per vuit versos, aplegats en quartets. Aquest cop, emperò, després del primer quartet encadenat (ABAB), segueix una seqüència estròfica amb versos blancs (5 i 8) i un apariat (6 i 7) Quant a la significació... 2 Estat de qui està abatut per la tristesa, la malenconia. 3 Falta moral 4 Sin. de recompte 5 Rigorosos 6 Privat B Tenc un desfici, ai, inclement, pel cavaller que m’ha servit. Massa l’he amat, m’ha malferit, vull que tothom en tengui esment. Ara veig que som traïda car no li he dat el meu amor. Per ell jo visc en plany i enyor en llit o quan vaig vestida. [...] Comtessa de Dia, trobairitz (s. XII-XIII) Vegeu: http://goo.gl/o0P4do