Se ha denunciado esta presentación.
Se está descargando tu SlideShare. ×

007 una proposta metodològica d'anàlisi literària

Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio

Eche un vistazo a continuación

1 de 7 Anuncio

Más Contenido Relacionado

Anuncio

Similares a 007 una proposta metodològica d'anàlisi literària (20)

Anuncio

007 una proposta metodològica d'anàlisi literària

  1. 1. 1 Una proposta metodològica global per a l'anàlisi de textos literaris 1 El text literari per un costat no deixa de ser un missatge dins un procés comunicatiu, elaborat d'acord amb la funció estètica, el qual demana ser interpretat; i per altre, el seu llenguatge concret (els seus recursos i gèneres observables). Establert un punt de partida amb què acarar aquesta mena de textos, establirem seguidament les metòdiques —o normes pràctiques per seguir un camí, en el nostre cas en la interpretació de textos literaris— per afrontar-los. Cada període històric n'ha creat de diverses; no farem ara una història de la crítica literària. Ara bé, totes les metòdiques s'acaben resumint en una fase d'anàlisi, una de síntesi i unes conclusions. També nosaltres seguirem aquests passos i, a l’efecte, en podríem establir aquest ordre: — Anàlisi 1. Eix de producció (factors extratextuals: autor, propòsit, gènere, context sociocultural, datació, influències rebudes i exercides, etc.). Aquest nivell pragmàtic ens portarà a entendre com es condicionen la resta d'aspectes del text. 2. Establiment de l'organització del text (estructures significatives: nuclis o parts). Si el text és poeticolíric, caldrà també establir les estructures rítmiques. Aquest nivell significatiu o semàntic de coherència i cohesió ens ajudarà a captar com el text diu el que diu. — Síntesi 3. Formulació del tema, de la idea central. Aquest punt —sovint, dialècticament depenent de l'anterior— ens porta a interpretar definitivament què diu el text i a exposar, si s'escau, els seus fons mentals (com el text ha dit el que diem que ha dit). — Justificació 4. Comentari, seguint les parts de l'estructura, des del punt de vista fonètic, morfosintàtic, lèxico-semàntic i retòric, a fi de valorar-ne les relacions de coherència i cohesió. Aquesta part, la més important, ens revelarà per què el text diu el que diu de la manera que ho diu) — Conclusió: Balanç de conjunt. Aportacions significatives de l'autor. Concebem, per tant, l'anàlisi d'un text literari com una descripció detallada de les peculiaritats que ofereix en tots els nivells —pragmàtic, textual i lingüístic— a fi d'arribar a justificar-ne una interpretació. En esquema, i d'acord amb el que hem anat dient fins ara, tendríem: Nivells Objectius Aspectes Estratègies Pragmàtics Anàlisi dels factors extratextuals que condicionen la resta d'aspectes i valoració del text per la seva adequació a aquests factors. 1. Eix de producció Qui produeix el text i amb quin propòsit? De quin tipus és? A qui es dirigeix? En quin context situacional es troben emissor i receptor? Aspectes historicoestètics. Textuals Estructurals Anàlisi de l'organització global del text (amb els corresponents ritmes, si és líric). Valoració de l'estructuració. 2. Com el text diu el que diu? Amb quines parts es presenta el text? Amb quin ordre? Quines relacions mantenen? Respecta la convenció del gènere? Semàntics Anàlisi del contingut significatiu. Formulació del tema i dels fons mentals 3. Què diu el text? Quin és el contingut global? Quines subtemàtiques porten al tema central? Fer-ne una paràfrasi a partir de l’estructura. Lingüístics Anàlisi de l'ús que fa de la llengua Valoració per l'adequació, coherència i cohesió com a justificació del seu contingut. 4. Per què el text diu el que diu de la manera que ho diu. Quins trets fonètics, morfosintàctics, lèxics i retòrics presenta? (Vegeu llibre, pàgs. 274-275). (Vegeu doc. 0008_Esquemes de literatura i preceptiva catalanes) 5.Conclusió Valgui aquesta sinopsi com a resum global del que cercarem en cadascun dels diversos tipus de text que s'hagin d'analitzar: narratius, lírics, dramatúrgics, assagístics, teòrics, crítics, etc. 1 Vegeu http://cv.uoc.es/moduls/XW01_04045_00736/moduls/mod_2/s3p3_d1.html
  2. 2. 2 Exemple: Literatura francesa s. XVI. Consolidació i declivi del Renaixement (1534-1560/ 1560-1598) Pierre de RONSARD Sonnets pour Hélène (XLIII) Quand vous serez bien vieille, au soir à la chandelle, Assise auprès du feu, dévidant et filant, Direz chantant mes vers, en vous émerveillant: «Ronsard me célébrait du temps que j’étais belle.» Lors vous n’aurez servante oyant telle nouvelle, Déjà sous le labeur à demi sommeillant, Qui au bruit de Ronsard ne s’aille réveillant, Bénissant votre nom de louange immortelle. Je serai sous la terre, et fantôme sans os Par les ombres myrteux je prendrai mon repos; Vous serez au foyer une vieille accroupie, Regrettant mon amour et votre fier dédain. Vivez, si m’en croyez, n’attendez à demain: Cueillez dès aujourd’hui les roses de la vie. (Orthographe modernisée) Vegeu font: http://goo.gl/fgjwzl A l’entrada de fosc, quan ja sereu molt vella, seguda prop del foc, debanant i filant, direu, cantant mos versos i tota tremolant: «Ronsard em festejava al temps que jo era bella». Llavors no tindreu cap serventa ni donzella devora vós, damunt la feina dormitant, que al brogit del meu nom no es vagi despertant beneint vostre nom d’eterna meravella. Jo seré davall terra, i, fantasma sense os, per les ombres murtroses cercaré el meu repòs; vós sereu vora el foc una vella arrupida enyorant les amors que vàreu menysprear. Viviu, si em voleu creure, no espereu a demà; colliu ja des d’avui les roses de la vida. Versió catalana de Miquel Forteza dins Rosa dels vents, Editorial Moll (“Les Illes d’Or”, 75), Palma de Mallorca, 1960, p. 13.
  3. 3. 3 Quan vós sigau ben vella, i passeu la vetllada (12) asseguda a la llar, debanant i filant, direu cantant els versos que us he anat dedicant: “En temps que jo era jove, Ronsard m’ha celebrada”. I no tendreu serventa en tota la rotllada ja damunt la filosa mandrosament becant, que, al parlar de Ronsard, no es vagi despertant beneint vostre nom amb llaor inacabada. Jo seré davall terra, i, fantasma sense os, per les Ombres Elísies gaudiré del repòs. Vós sereu al fogar, una vella ajupida planyent el meu amor! vostre altiu menyspreu. Per ço escoltau-me a mi: a demà no espereu; colliu des d’aquest punt les roses de la vida! Versió catalana de Guillem Nadal (inèdita) Cuando seas muy vieja, a la luz de una vela (14) y al amor de la lumbre, devanando e hilando, cantarás estos versos y dirás deslumbrada: «Me los hizo Ronsard cuando yo era más bella.» No habrá entonces sirvienta que al oír tus palabras, aunque ya doblegada por el peso del sueño, cuando suene mi nombre la cabeza no yerga y bendiga tu nombre, inmortal por la gloria. Yo seré bajo tierra descarnado fantasma y a la sombra de mirtos tendré ya mi reposo; para entonces serás una vieja encorvada, adorando mi amor, tus desdenes llorando. Vive ahora; no aguardes a que llegue el mañana: coge hoy mismo las rosas que te ofrece la vida. Versió castellana de Carlos Pujol (dins Pierre RONSARD. Sonetos para Helena, Barcelona: Ed. Bruguera, 1982)
  4. 4. 4 Anàlisi formal del poema: Sonet / alexandrí . Rimes ABBA / ABBA / CCD / EED . Una imatge nostàlgica i realista de la vellesa El poeta —el jo poètic o narrador líric— es projecta en el temps; El primer quartet és una descripció de la vida monòtona d'una dona, concretada en Hélène, la receptora de la ficció del missatge, en tant que objecte de l’amor de Ronsard. El poeta (cas d’assimilació de referent real en la veu de la ficció) insisteix en l'edat ("molt vella") i en les ocupacions tranquil·les de la dama en qüestió ("debanant i filant"; els participis de present creen un ritme més lent). L'evocació del final del dia ("nit") recorda el final de la vida. L’oposició futur / passat posa l'accent en la diferència entre la bellesa (tret específic dels joves) i la vellesa ("sereu", "direu" / “festejava", la dona era la musa del poeta, recordem-ho). El primer tercet i el primer vers del segon tercet contraposen la mort del poeta (camp lèxic de la mort, "davall terra" , "fantasma o ombra", "sense os " i " repòs") i l'edat d’Helena que lamentarà no haver-lo estimat en el present ("enyorant les amors que vàreu menysprear orgullosa"). Una declaració d'amor particular Prenguem tanmateix nota que Helena, a diferència del poeta (per ser anomenat al poema, per l'abundància dels pronoms personals de primera persona i possessius), no s'esmenta mai directament. Així, el poeta semblaria una mica narcisista: fins i tot parla amb la seva estimada (v. 4), parla de la seva celebritat (v. 5), que també és coneguda de la serventa). El poeta no va dubtar d’evocar la vellesa i la mort de manera cruel: "asseguda"(v. 2) "mig adormida " (v. 6 ) "sota la terra , i el fantasma sense os" (v. 9) i, especialment, "vella arrupida" (v. 11), que ja és molt més brutal que aquell "asseguda al costat del foc" del vers segon. La immortalitat poètica: el valor d’exorcisme d'escriure’n poesia Aquest poema pot suggerir com una mena de faula per les al·lusions a la mitologia i per la presència d'una moral → valor didàctic del poema (final de sonet ). La moralitat seria la següent: per a Helena, allò bo seria viure en el present i estimar Ronsard (quan encara no és massa tard) per evitar penediments innecessaris de després... La moral s'afirma pels imperatius " viviu ", "no espereu" i "colliu ara. La imatge del darrer vers és per recordar la fragilitat de la vida i oposa el present fugitiu ("avui" / vida ) amb un futur cert ("demà" / mort). . Per al poeta, només manté la memòria l’escriptura del poema (camp lèxic de temps tothora present al text), alhora que permet dibuixar immortal l'estimada.
  5. 5. 5 A favor del futur Quan tots dos serem vells / i grisos i_ensonyats, 12* no tindrem foc on arrupir-nos, car els focs 12 van apagant-se,_en l’aire tebi, sense_agror. 12* Viurem en cases com les d’ara, joves 10 5 més que nosaltres, amb replans llisos i_oberts 12* com un palmell de negre. Les recances, 10 com gotes de mercuri, lliscaran 10 irrepressibles, per a perdre’s en esquitxos 12 escala_avall. / I tu, no trobaràs 10* 10 mai prou nit en les ombres, prou records 10 en la llum d’oli blanc, mai no_estremida. 10* Del no passat, del no volgut, d’aquestes 10 coses deixades a mig fer, què podràs fer-ne? 12 El crit alt de reclam, / l’assumpció 10 15 del deute que no_es paga, però_es viu 10* del somni d’ésser ric / per a pagar-lo, 10 no fan per tu ni fan per mi. Viurem 10 entre quatre parets, / sense sortides 10 al passadís antic, / a la cultura 10 20 de la compleció / sempre possible. 10 Hi_haurà tan pocs possibles en nosaltres, 10* hi_haurà tan poc que no_hagi_estat, que no podem 12* perdre més temps, que no vull que te’m perdis 10 ni perdre’m de ser teu. / Vine, i_abraça’m. 10* Gabriel Ferrater Consultau fonts: 0008_Esquemes de literatura i preceptiva catalanes http://www.xtec.cat/~malons22/trobadors/metrica.htm sinalefa elisions Comentari formal «A favor del futur» és un poema que consta de dues seqüències estròfiques anisosil·làbiques no regulars (11+13 versos), composta amb versos decasíl·labs (de diferents patrons: lineal; clàssic 4+6, v.9; èpic o francès 6+4, vv. 14, 16, 18 19 i 20), dodecasíl·labs i un alexandrí (v. 1, potser com efecte d’intertextualitat també.) Per al còmput sil·làbic correcte cal tenir en compte certs fenòmens de sinalefa i elisió. Seguint l’estela del sonet XLIII de Ronsard, Ferrater fa una actualització —una lectura moderna— del tòpic del pas del temps (tempus fugit: “que no podem/ perdre més temps”, vv.21-23), o sobre la recança (vv. 6-11; vv. 12-20) del temps perdut per no haver viscut una història (carpe diem, collige virgo rosas): la que el jo poètic proposa de viure a la segona persona gramatical del poema. La figuració sembla plantejar sobre el negatiu del futur imaginat, com en el poema que retreu la inacció d’Helena, tota la frustració d’haver-se’n de penedir, contra la qual únicament hi ha l’antídot — en present imperatiu— de l’abraçada.
  6. 6. 6 Exercici Analitza la mètrica i l’estrofisme dels poemes trobadorescos següents, i proposa’n el teu comentari: A Si tots els dols, els plors i els marriments 2 , i les dolors, i el desconsol, i el mal que hi ha en el nostre món de falliments 3 , hom aplegués, farien curt cabal 4 davant la mort del jove rei anglès que deixa el mèrit amb acerbs 5 dolors, el segle, afeixugat i tenebrós, orbat 6 de joia, ple de tristor i ira. [...] Bertran de Born (...1159/1195-1215) Model: Es tracta d’una cobla medieval, extreta d’una composició del trobador, Bertran de Born, constituïda generalment per vuit versos, aplegats en quartets. Aquest cop, emperò, després del primer quartet encadenat (ABAB), segueix una seqüència estròfica amb versos blancs (5 i 8) i un apariat (6 i 7) Quant a la significació... 2 Estat de qui està abatut per la tristesa, la malenconia. 3 Falta moral 4 Sin. de recompte 5 Rigorosos 6 Privat B Tenc un desfici, ai, inclement, pel cavaller que m’ha servit. Massa l’he amat, m’ha malferit, vull que tothom en tengui esment. Ara veig que som traïda car no li he dat el meu amor. Per ell jo visc en plany i enyor en llit o quan vaig vestida. [...] Comtessa de Dia, trobairitz (s. XII-XIII) Vegeu: http://goo.gl/o0P4do

×