1. CONFLICTECONFLICTE
J. Muner i J. Cañada
PERSONES:PERSONES:
actituds i
competències PROBLEMES:PROBLEMES:
bàsics i
secundaris
PROCÉS:PROCÉS:
expressió del
conflicte
2. DIAGNÒSTIC DEL CONFLICTE INTERPERSONALDIAGNÒSTIC DEL CONFLICTE INTERPERSONAL
J. Muner i J. Cañada
1. MORFOLOGIA:1. MORFOLOGIA: estructura, tipus i tipologia de
conflicte.
2. MOTIUS:2. MOTIUS: arguments, successos i barreres
3. MANEIG:3. MANEIG: actituds, competències i maneig
4. MANIFESTACIÓ:4. MANIFESTACIÓ: evolució, interacció entre les
parts i conseqüències del conflicte
3. MORFOLOGIA DEL CONFLICTE*MORFOLOGIA DEL CONFLICTE*
J. Muner i J. Cañada
1. ESTRUCTURA:1. ESTRUCTURA:
És la forma que pren el conflicte entre les parts
implicades.
DIAGNÒSTIC DEL CONFLICTE INTERPERSONAL
2. TIPUS DE CONFLICTE:2. TIPUS DE CONFLICTE:
Lloc on es localitzat el conflicte: PROBLEMA,
PROCÉS o PERSONES.
3. TIPOLOGIA DE CONFLICTE:3. TIPOLOGIA DE CONFLICTE:
Classificació dels conflictes segons el criteri:
problemes bàsics o de fons.
4. MOTIUS DE LES PARTSMOTIUS DE LES PARTS
J. Muner i J. Cañada
1. ARGUMENTS:1. ARGUMENTS:
Són les explicacions, el discurs i la narració que fan
les parts per explicar els seus conflictes.
DIAGNÒSTIC DEL CONFLICTE INTERPERSONAL
2. SUCCESSOS:2. SUCCESSOS:
Són els detonants: esdeveniments, fets i/o oblits,
que desencadenen el conflicte.
3. BARRERES:3. BARRERES:
Són els obstacles que frenen l’aparició del conflicte
en les relacions interpersonals.
5. MANEIG DEL CONFLICTE PER LES PARTS*MANEIG DEL CONFLICTE PER LES PARTS*
J. Muner i J. Cañada
1. ACTITUD DAVANT DEL CONFLICTE:1. ACTITUD DAVANT DEL CONFLICTE:
Reaccions que definiran el meu estil i afectaran la
manera com abordaré el conflicte.
DIAGNÒSTIC DEL CONFLICTE INTERPERSONAL
3. MANEIG DEL CONFLICTE:3. MANEIG DEL CONFLICTE:
La manera com han conduït, portat el conflicte les
parts i cadascuna d’elles.
2. COMPETÈNCIES SOCIO-EMOCIONALS:2. COMPETÈNCIES SOCIO-EMOCIONALS:
Habilitats per a gestionar i gestionar-me davant del
conflicte.
6. MANIFESTACIÓ DEL CONFLICTEMANIFESTACIÓ DEL CONFLICTE
J. Muner i J. Cañada
DIAGNÒSTIC DEL CONFLICTE INTERPERSONAL
3. CONSEQÜÈNCIES DELS CONFLICTES:3. CONSEQÜÈNCIES DELS CONFLICTES:
Efectes i conseqüències del conflicte en les
persones i en el seu entorn.
2. INTERACCIÓ ENTRE LES PARTS:2. INTERACCIÓ ENTRE LES PARTS:
Dinàmica relacional entre les parts segons la
intensitat del conflicte.
1. EVOLUCIÓ DEL CONFLICTE:1. EVOLUCIÓ DEL CONFLICTE:
Inicis, freqüència i presentació del conflicte al llarg
del procés.
7. MANIFESTACIÓ DEL CONFLICTEMANIFESTACIÓ DEL CONFLICTE
J. Muner i J. Cañada
DIAGNÒSTIC DEL CONFLICTE INTERPERSONAL
3. CONSEQÜÈNCIES DELS CONFLICTES:3. CONSEQÜÈNCIES DELS CONFLICTES:
Efectes i conseqüències del conflicte en les
persones i en el seu entorn.
2. INTERACCIÓ ENTRE LES PARTS:2. INTERACCIÓ ENTRE LES PARTS:
Dinàmica relacional entre les parts segons la
intensitat del conflicte.
1. EVOLUCIÓ DEL CONFLICTE:1. EVOLUCIÓ DEL CONFLICTE:
Inicis, freqüència i presentació del conflicte al llarg
del procés.
Editor's Notes
Tipus de conflictes ve determinat, principalment, pel nucli o locus del conflicte entès com el lloc on està centrat el conflicte entre les parts: objectius – contingut, drets – competències o actors – relació. El locus o localització assenyala el nucli del conflicte, mentre que el focus ens precisa l’objecte del conflicte. Ens focalitza el conflicte en allò que és l’objecte del conflicte; enfoca el conflicte en el sentit materialitzar-lo en un objecte que és el motiu de la disputa:
1. Problemes bàsics: recursos, identitat, poder, comunicació, valors i persones. Són les causes primàries de qualsevol conflicte.
2. Problemes secundaris: són qualsevol altra causa diferent de les primàries que motiven l’aparició de conflictes. Les parts les identifiquen i viuen com a problemes bàsics però per un observador extern no haurien de de causa de conflicte, i només tenen un significat en la definició de la relació de les parts en conflicte.
És a partir dels problemes bàsics que es desenvoluparà una tipologia de conflictes.
La gestió de conflictes s’orienta a la perifèria, és a dir, als detonants que provoquen l’aparició del conflicte. És difícil, des de la gestió de conflictes abordar el nucli del conflicte, és a dir, els problemes bàsics que l’estimulen, sense la participació de l’altre part.
La gestió de conflictes parteix de la iniciativa pròpia que individualment posem en joc per controlar un conflicte, però per controlar-lo perifèricament. Per entrar en el nucli des de la gestió de conflictes s’escau que l’altre inicïi un seguit de canvis com a conseqüència dels canvis que protagonitzar la part que fa esforços per controlar i contenir el conflicte.
En la resolució de conflictes les parts inicien un procés de canvi per afrontar el nucli del conflicte, és a dir, abordar els problemes bàsics que l’alimenten.