Se ha denunciado esta presentación.
Se está descargando tu SlideShare. ×

TEMA 7. REVOLUCIO RUSSA

Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio

Eche un vistazo a continuación

1 de 103 Anuncio

Más Contenido Relacionado

Presentaciones para usted (20)

Anuncio

Similares a TEMA 7. REVOLUCIO RUSSA (20)

Anuncio

TEMA 7. REVOLUCIO RUSSA

  1. 1. TEMA 7. LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA i l’U.R.S.S. JOAN ANTONI VALLS i PAULO
  2. 2. ÍNDEX ÍNDEX 1. Rússia tsarista, un gegant amb peus de fang 2. Revolució de 1905 1. Situació entre 1905 i 1917 3. Revolució Febrer 1917: fase burgesa i governs provisionals 4. Revolució Octubre 1917: naixement de l’Estat Soviètic. 1. Dinàmica revolucionària (evolució i principals esdeveniments) 5. Guerra Civil, Comunisme de guerra i N.E.P. 6. C.C.C.P Naixement de l’Estat Comunista 7. L’Estalinisme a l’URSS (1924 – 1953) 1. Control total i terror estalinista 2. Col.lectivització econòmica: Plans Quinquennals
  3. 3.  La Revolució Russa de 1917 constitueix un dels fenòmens claus del segle XX perquè va suposar la transformació de l’Estat tsarista en un Estat comunista, que va portar a la pràctica les teories del socialisme científic de Marx.  Aquesta unitat resulta, a més, imprescindible per a conéixer els orígens de l’antiga URSS, que es va convertir en una de les grans potències mundials fins a la seua desaparició en 1991.  Començarem estudiant la situació a Rússia abans de la Revolució, on els conceptes claus seran el règim autocràtic, la societat agrària, l’escassa industrialització i la complexitat ètnica de l’Imperi.
  4. 4.  Posteriorment, ens aproximarem a la revolució de 1905, comprenent la situació social que va conduir a ella, i analitzant les exigències i reaccions dels diferents sectors socials.  Després aprofundirem en els esdeveniments de febrer de 1917, inici de la Revolució russa i final del tsarisme. Analitzarem els problemes del Govern provisional de Kerensky i com la reacció dels bolxevics va liderar la Revolució d’Octubre. Tractarem les mesures del marxisme-leninisme, així com la reacció que va portar a la guerra civil russa.  Finalment, estudiarem la Nova Política Econòmica (NEP) de Lenin i l’estructura de la Unió Soviètica sota la brutal dictadura de Iosif Stalin.
  5. 5.  Rússia continuava ancorada a l’Antic Règim. Durant el segle XIX el seu pes internacional va disminuir i els problemes interns es van agreujar. Aquesta situació va donar lloc a dos moviment revolucionaris, el 1905 i el 1917, any en què va desaparèixer el poder del tsar de manera definitiva.  La caiguda del tsarisme va significar l’inici dels canvis a Rússia. La revolució d’octubre, un dels esdeveniments més importants del segle XX, va crear un nou model de societat i d’estat. Però no va ser acceptat per tothom, i això va provocar una guerra civil.  El 1921 va començar una nova etapa. La Nova Política Econòmica pretenia millorar la producció i les condicions socials. La Constitució de 1923 va establir les bases del nou estat.  Amb la mort de Lenin (1924) es va obrir un període de lluites internes pel poder dins el PCUS. Al final es va imposar Stalin, que va crear una dictadura personal ferotge mitjançant la propaganda i la repressió.  En l’època de Stalin es va produir una gran transformació econòmica. Amb els plans quinquennals, l’URSS es va transformar en una gran potència industrial. Però, el costos socials van ser immensos.
  6. 6. La situació econòmica, política i social Els desencadenants 2.LA REVOLUCIÓ de la Rússia Tsarista DEL 1905 3.EL PROCÉS REVOLUCIONARI 1.LES CAUSES DEL 1917 La revolució burgesa LA REVOLUCIÓ RUSSA de Febrer El sistema polític, i econòmic i social LA FORMACIÓ La revolució proletària del primer estat socialista d’Octubre DE LA URSS 6.LA CREACIÓ DE 4.EL CONSELL DE LA URSS COMISSARIS (1922) DEL POBLE 5.LA GUERRA CIVIL i LA INTERVENCIÓ Les primeres mesures revolucionàries ESTRANGERA (1918-1921)
  7. 7. ÍNDEX ÍNDEX 1. Rússia tsarista, un gegant amb peus de fang 2. Revolució de 1905 1. Situació entre 1905 i 1917 3. Revolució Febrer 1917: fase burgesa i governs provisionals 4. Revolució Octubre 1917: naixement de l’Estat Soviètic. 1. Dinàmica revolucionària (evolució i principals esdeveniments) 5. Guerra Civil, Comunisme de guerra i N.E.P. 6. C.C.C.P Naixement de l’Estat Comunista 7. L’Estalinisme a l’URSS (1924 – 1953) 1. Control total i terror estalinista 2. Col.lectivització econòmica: Plans Quinquennals
  8. 8. =
  9. 9. Rússia abans de la revolució. Societat i Economia Població Russa 1914 Total 170 millons Rural 85% Pobres 75% Rússia era un immens imperi però molt arcaic i retrasat Tot i això, era la 5 potència en producció industrial i el tercer estat amb més obrers industrials del món.
  10. 10. Rússia abans de la revolució. Política L’oposició política, molt diversa, Rússia mantenia un règim era perseguida i reprimida semiabsolutista. El Tsar governava amb el suport dels nobles, l’església i l’exèrcit Destaquem els bolxevics o comunistes: Aspiren a fer una revolució obrera Lenin, Trostki, Stalin
  11. 11.  A) CAUSES ECONÒMIQUES  B) CAUSES SOCIALS  C) CAUSES POLÍTIQUES
  12. 12. 1. Causes de la Revolució 1905 El problema agrari La indústria El problema polític •Una agricultura •Monarquia absoluta •Escasa tradicional •Bases del poder •Depenent de capital •Decret d’abolició de estranger la servitud (1861), •Concentració geogràfica però pervivència d’un règim i grans empreses Exèrcit semifeudal •Penoses condicions Policia Govern •Reforma agrària dels obrers Església del tsar que no millorà vinculada per decret la vida dels camperols al poder (poca terra, cara, proletariat emergent endeutament) propagació d’idees socialistes burgesia reduïda, minoria majoria de oposició Polarització camperols i al règim tsarista aristocracia social latifundista obrers pobres
  13. 13. Agricultura arcaica, endarrerida i de subsistència: misèria, fam i mort. Industrialització tardana, feble, depenent del capital estranger i centrada a les grans ciutats → proletariat molt pobre LaIª Guerra Mundial afectarà més als pobres, agreujant les diferències econòmiques i socials i el descontent Repartiment molt desigual de la propietat:  tsar, església i noblesa tenen quasi tota la terra  pagesos sense terres pròpies (estructura feudal)
  14. 14. Classes altes propietàries: tsar, aristocràcia, esglèsia i escassa burgesia Societat quasi feudal, Escassa classe mitjana: poca demanda interna i grans diferències entre fortament polaritzada rics i pobres → dificultats per modernitzar el país Classes baixes molt nombroses i molt pobres: camperols pobres sobretot i el nou proletariat industrial de les grans ciutats Molt de poder i influència de l’església ortodoxa, que recolza els rics front els pobres Tradició de revoltes i protestes al camp i organització ràpida del nou proletariat a les ciutats → protestes DEMOGRÀFIQUES: es passa de 87 milions (1870) a 175 (1914) → superpoblació rural: el 80% de la població es dedica a l’agricultura i no hi ha prou menjar per a tots
  15. 15. Oposició al Tsarisme Oposició Reformista Oposició Revolucionària Nihilistes (s. XIX) Marxistes (de l'intel.lectualisme al terrorisme) P. Obrer Socialdemòcrata Rus (Plekhanov)1898 Populistes (Narodniki) Pro-camperols 1903 Terroristes Anti-occidentals Menxevics Bolxevics "Esserites" SR (1901) Martov Lenin (Kerenski)
  16. 16. Autocràcia tsarista: el tsar és un monarca absolut que té tot el poder i governa amb l’ajuda de la noblesa, l’església, l’exèrcit, la policia secreta i una burocràcia corrupta POLÍTIQUES Molta corrupció política i a l’administració Absència total de drets i llibertats individuals Pèssima política exterior Derrotes contra Japó (1904-05) Fort descontent del tsar Nicolau II
  17. 17. OPOSICIÓ POLÍTICA Anarquistes nihilistes (Kropotkin): partidaris del terrorisme dels camperols per acabar amb l’explotació Populistes o narodniki: partidaris d’una revolució social camperola que col·lectivitzara la terra Socialrevolucionaris o eserites (Kerenski): hereus dels anteriors, volen una societat col·lectivista, recolzats pels camperols pobres Partit Constitucional Democràtic o kadet (Milyukov): liberals capitalistes, partidaris d’una república parlamentària a l’estil occidental Partit Obrer Socialdemòcrata Rus (POSDR): marxistes que es basen en el proletariat industrial Menxevics o minoritaris (Plejanov, Martov): partidaris d’una revolució burgesa que donara pas a una societat capitalista abans de fer una revolució socialista
  18. 18. Menxevics, Martov, Plekhànov Partit obrer de masses Socialdemòcrates (cooperar amb la burgesia) Primer revolució burgesa, després proletària Bolxevics, Lenin Partit minoritari, revolucionaris professionals Cal preparar la revolució Trotski Lenin
  19. 19. El pensament de Lenin: Ideologia: marxisme La revolució democràtica i burgesa ha de portar a la revolució socialista Concepció del La revolució l’ha de dirigir una organització sòlida, moviment vanguàrda del proletariat. El Partit bolxevic revolucionari L’ha de controlar un partit únic (PCUS) que Idea de l’Estat estableixi una dictadura del proletariat Resultat el règim soviètic (URSS) El qual haurà d’estendre la revolució a altres països. (III Internacional)
  20. 20. ÍNDEX ÍNDEX 1. Rússia tsarista, un gegant amb peus de fang 2. Revolució de 1905 1. Situació entre 1905 i 1917 3. Revolució Febrer 1917: fase burgesa i governs provisionals 4. Revolució Octubre 1917: naixement de l’Estat Soviètic. 1. Dinàmica revolucionària (evolució i principals esdeveniments) 5. Guerra Civil, Comunisme de guerra i N.E.P. 6. C.C.C.P Naixement de l’Estat Comunista 7. L’Estalinisme a l’URSS (1924 – 1953) 1. Control total i terror estalinista 2. Col.lectivització econòmica: Plans Quinquennals
  21. 21. Gener, el Diumenge Sagnant. La manifestació pacífica amb demandes de reformes polítiques i millores laborals, és reprimida durament Revoltes generals. Creació dels soviets Soviets: Juny. consells sublevació d’obrers en de la Marina fàbriques i (Potemkin) ciutats
  22. 22.  “Diumenge Sagnant”, antecedent i assaig de les revolucions posteriors  Brutal repressió policial d’una manifestació pacífica a St. Petesburg. Causes Derrotes russes en la guerra Dificultats econòmiques = + + PROTESTES anteriors contra Japó (1904-05) derivades de la guerra Manifestació pacífica a Sant Petersburg, reclamant reformes polítiques i socials Violenta repressió de l’exèrcit i la policia tsarista: més de 300 morts Les vagues i protestes de camperols, obrers, estudiants i soldats (Cuirassat Potiòmkin) s’estenen pel país Durant les protestes es creen soviets per tot el país, que dirigiran la lluita i les revolucions del 1917 El tsar Nicolau II, per frenar les protestes, convoca eleccions a la Duma o parlament (però no tindrà poder → pseudoconstitucionalisme) i promet llibertats i una reforma agrària que fracassarà.
  23. 23.  PRIMERA FASE Primera Fase Demandes populars Vagues gener – juny, 1905 9 de gener "Diumenge Sagnant" duríssima repressió (Tsar) provocarà Revolta total (cuirassat Potemkin, 14 Juny) Bolxevics (creació dels soviets d’obrers, soldats i camperols)
  24. 24.  SEGONA FASE: Demandes populars Vagues Soviet de Sant Petersburg Vaga General greu perill revolucionari en conseqüència El tsar Nicolau II publica el Manifest d'Octubre Accepta fer reformes: Duma Accepta sufragi universal ara bé Reformes més aparents que reals (no parla de la constitució)
  25. 25. Després de la Revolució de 1905, certa estabilitat a Rússia Teòricament, En la pràctica, Monarquia Parlamentària Tsar continua acaparant el poder (Duma sense poder efectiu) La situació econòmica millorà Baixa molt la conflictivitat social Aquesta situació canvià radicalment amb la Gran Guerra
  26. 26. Les derrotes de Rússia provocaren Grans pèrdues humanes Dos milions de morts el 1916 4 milions de ferits Misèria (carestia de vida, preus alts i sous baixos) Escassetat de productes de primera necessitat Tancament de fàbriques Desorganització i corrupció política (Rasputin) Aquesta situació provoca Rasputin Descontentament social i polític desprestigi encara major del Tsar
  27. 27. ÍNDEX ÍNDEX 1. Rússia tsarista, un gegant amb peus de fang 2. Revolució de 1905 1. Situació entre 1905 i 1917 3. Revolució Febrer 1917: fase burgesa i governs provisionals 4. Revolució Octubre 1917: naixement de l’Estat Soviètic. 1. Dinàmica revolucionària (evolució i principals esdeveniments) 5. Guerra Civil, Comunisme de guerra i N.E.P. 6. C.C.C.P Naixement de l’Estat Comunista 7. L’Estalinisme a l’URSS (1924 – 1953) 1. Control total i terror estalinista 2. Col.lectivització econòmica: Plans Quinquennals
  28. 28.  LA CAIGUDA DEL TSARISME Totes les que hem vist a l’apartat 1 L’incompliment de les promeses fetes pel tsar en 1905 CAUSES Derrotes militars La població reclama al tsar L’entrada en la Iª G.M. Gran quantitat de morts que abandone la guerra Fam, misèria, fred i morts Vaga general dels soviets d’obrers de Les vagues i protestes Els soldats recol- El tsar Petrograd, exigint pau, pa i terra (febrer) s’estenen per tot el país zen les protestes abdica Es forma un govern provisional liberal presidit per Luow i recolzat per liberals, menxevics i esserites, prometent llibertats polítiques, reformes socials i eleccions a una assemblea constituent (rev. burgesa) El nou govern es nega a abandonar la guerra i a El govern té el poder donar la terra als camperols i les indústries als Divisió obrers, com demanaven els soviets Els soviets tenen la força Bolxevics o majoritaris (Lenin, Trotski): partidaris d’una revolució socialista, sense necessitat d’una fase capitalista o burgesa intermèdia
  29. 29. la no solució de les l’oposició dels Soviets exigències socials cada vegada més esteses repartiment de terres el final de la guerra canalitza el descontent entre els camperols impopularitat
  30. 30. Petrograd, juny de 1917. La Pancarta diu “Fora els 10 Ministres Capitalistes/ Tot el poder al Soviet dels Treballadors, dels Soldats, dels Camperols i dels Diputas/ i als Ministres Socialistes/ Exigim que Nicolás II siga traslladat a la Fortalesa Peter- Paul.“ Petrograd, juliol 1917. Manifestació immediament després de que el govern provissional obrira foc amb ametralladores
  31. 31.  LENIN i LA PREPARACIÓ DE LA GRAN REVOLUCIÓ Lenin torna de l’exili i publica les “tesis d’abril”, demanant una revolució socialista (abolició de la propietat privada), l’eixida de la guerra i tot el poder per als soviets Partidari de fer més reformes, però sense revolució Protestes per Luov dimiteix i és substituït tot el país per l’esserita Kerenski Es nega a eixir de la guerra i ajorna les eleccions S’enfronta amb els soviets i els bolxevics Intent de colp d’estat del Kerenski necessita l’ajuda dels Es demostra la feblesa del govern general Kornilov (agost) soviets per a frenar el colp d’estat i el poder dels soviets Els bolxevics aproven dur a terme la revolució Els soviets de Petrograd i Moscou la recolzaran de manera immediata (10 d’octubre)
  32. 32. PODER OFICIAL PODER REAL Govern provisional de la EL El Soviet Duma, format pels DOBLE de Petrograd i de les diputats liberals PODER ciutats més importants (assemblees d’obrers, camperols, soldats..) Les negociacions culminen amb la formació del GOVERN PROVISIONAL DE LA REPÚBLICA presidit per Lvov i integrat per liberals (KDT) i un sol representant dels Soviets (Kerensky) recolçat en un principi pels socialistes
  33. 33. Les derrotes, el cansament i la misèria provoquen la revolta el febrer de 1917 Manifestacions i vagues Revolta militar Provoquen Abdicació de Nicolau II El poder passa a la Duma Es crea un Govern provisional de la República Amb el príncep Luov Rússia és una república democràtica burgesa Luov deixarà pas a Kerenski (SR) Reconeix drets i llibertats, es compromet a fer reformes No atura la guerra ni la misèria Paral·lelament, a Rússia es multipliquen els soviets
  34. 34. El govern burgès no dóna resposta a les reivindicacions populars El poble vol: Descontentament popular - Terres tensió, vagues - Millors condicions de vida - Sortir de la guerra Poder legal, del govern provisional Existeixen dos poders amb el suport dels SR i menxevics S’enfronta Poder real, els soviets controlen el carrer Assemblees de delegats dels pagesos, soldats i obrers amb el suport dels bolxevics
  35. 35. Ideologia: marxisme La revolució democràtica i burgesa ha de portar a la revolució socialista Concepció del La revolució l’ha de dirigir una organització sòlida, moviment vanguàrda del proletariat. El Partit bolxevic revolucionari L’ha de controlar un partit únic (PCUS) que Idea de l’Estat estableixi una dictadura del proletariat Resultat el règim soviètic (URSS) El qual haurà d’estendre la revolució a altres països. (III Internacional)
  36. 36. - Pau immediata - Terra per als camperols - Fàbriques sota control obrer - Poder als soviets - Rebuig al govern provisional - Col·laboració entre obrers i camperols Pau, pa i terres Tot el poder per als soviets
  37. 37.  LENIN i LA PREPARACIÓ DE LA GRAN REVOLUCIÓ
  38. 38.  LENIN i LA PREPARACIÓ DE LA GRAN REVOLUCIÓ “El pas del poder als soviets significa, hui, la insurrecció armada: renunciar a la insurrecció armada equivaldria a renunciar a la consigna principal del bolxevisme: “Tot el poder per als soviets”, i a tot internacionalisme proletari i revolucionari en general. Però la insurrecció armada és un aspecte especial de la lluita política sotmès a lleis especials, que han de ser profundament analitzades (...). Aplicat a Rússia i al mes d’octubre del 1917 vol dir (...) cercar i aïllar Petrograd, apoderar-se de la ciutat mitjançant un atac combinat de la flota, els obrers i les tropes: una missió que requereix habilitat i triple audàcia. Formar amb els millors elements obrers destacaments armats de fusells i bombes de mà per atacar i cercar els centres de l’enemic (escoles militars, centrals de telègrafs i telèfons,...). La consigna d’aquests elements ha de ser: “Abans morir tots que deixar passar a l’enemic”. El triomf de la revolució russa i de la revolució mundial depèn de dos o tres dies de lluita.” Carta de Lenin al Comité Central (8 d’octubre del 1917).
  39. 39. Octubre de 1914 Febrer de 1917 Març-octubre de 1917 1917 Rússia entra Revolució Govern Provisional Revolució en la I GM burgesa (Lvov, Kerensky) proletària La fi del tsarisme No resolució Revolució de caire Agreuja la situació socialista dirigida miserable de la població i establiment de les demandes per intel.lectuals i Derrotes militars, d’un règim republicà Oposició dels Soviets obrers desercions, Resorgeixen Tesis d’Abril Assalt al Palau víctimes dels soviets Crisi política d’Hivern Desprestigi del Dualitat de poders Intent de cop Dimissió del règim tsarista de Kornilov Govern Provisional Vagues i manifestacions Formació d’un de protesta govern Repressió revolucionari amb membres dels Soviets
  40. 40. ÍNDEX ÍNDEX 1. Rússia tsarista, un gegant amb peus de fang 2. Revolució de 1905 1. Situació entre 1905 i 1917 3. Revolució Febrer 1917: fase burgesa i governs provisionals 4. Revolució Octubre 1917: naixement de l’Estat Soviètic. 1. Dinàmica revolucionària (evolució i principals esdeveniments) 5. Guerra Civil, Comunisme de guerra i N.E.P. 6. C.C.C.P Naixement de l’Estat Comunista 7. L’Estalinisme a l’URSS (1924 – 1953) 1. Control total i terror estalinista 2. Col.lectivització econòmica: Plans Quinquennals
  41. 41. Els soviets controlen l’ordre públic Sota la influència del partit bolxevic (Lenin) Provoca un cop d’Estat contra El govern provisional Comitè Militar Revolucionari (Trotski) Octubre 9, Lenin arriba a Sant Petersburg 10, Comité Central Bolxevic decideix fer insurrecció armada 16, es crea el Comitè Militar Revolucionari (Trotski) 24, Lenin s’instal·la a l’Institut Smalni seu Soviet de Sant Petersbug i del Comitè Central Bolxevic 25, dia del Segon Congrés dels Soviets Guàrdia Roja assalta el Palau d’Hivern (seu govern provisional) Èxit, revolta arreu del país
  42. 42. Èxit de la Revolució A l’octubre s’estableix una Dictadura del proletariat Govern dels Comissaris del Poble Lenin, president Trotski, afers exteriors Stalin, nacionalitats Rikov, interior Comença a legislar aplicant Tesis d’abril
  43. 43. Novembre, 1917 Eleccions a l’Assemblea Constituent anunciades pel govern provisional Desfeta bolxevic 9 milions de vots sobre 36 Nova Assemblea és social-revolcionària intenta refer els decrets d’octubre intenta controlar els soviets Lenin reacciona Tanca l’Assemblea És una institució burgesa que representa la falsa democràcia burgesa Comença la democràcia popular, dels soviets S’instaura un règim de partit únic Persecució sistemàtica de l’oposició, dissidència Txeca (policia política)
  44. 44.  4.1. Dinàmica revolucionària Els soviets de Petrograd i Moscou, dirigits pels bolxevics (Lenin i Trotski) comencen la revolució Els obrers armats, ajudats pels mariners de Kronstadt i la passivitat de l’exèrcit, assalten el palau d’hivern de Petrograd (25 d’octubre), detenen el govern provisional (excepte Kerenski) i es fan amb el poder El triomf de la revolució suposa el primer intent de construir una societat igualitària des de l’Estat (triomf marxista) i influirà en tot el món durant tot el segle XX
  45. 45. Abolició de les grans propietats privades, que passen a mans dels soviets de camperols Primeres Els obrers passen a controlar les fàbriques a través de les seues institucions mesures Nacionalització de la banca Lenin i els bolxevics controlen el poder a través del Consell de Comissaris del Poble Decret de nacionalitats: igualtat, sobirania i autodeterminació de tots els pobles de Rússia Negociar la pau amb Alemanya: pau de Brest-Litovsk (1918) → grans pèrdues territorials Les eleccions de novembre Trotski, al front de la Guàrdia Roja, dissol l’Assemblea Constituent en les guanyen els eserites la primera sessió → dictadura del proletariat bolxevic Problemes que ha d’afrontar el govern: ser acceptat per tots (oposició clandestina), adaptar el marxisme a un país endarrerit, negociar la pau amb pèrdues territorials, organitzar una economia desfeta i, sobretot, superar la guerra civil que va a esclatar, amb intervenció de potències estrangeres
  46. 46.  4.2. ACTIVACIÓ DE LA MAQUINÀRIA SOVIÈTICA: CANVIS PROFUNDS - Expropiar la terra a Nobles, esclesiàstics i el tsar i repartir-les als soviets de camperols (gestió obrera) - nacionalitzar la propietat de tots els bancs Alguns russos - Traspassar la gestió de les empreses s’oposen I als soviets d’obrers (gestió obrera) esclata una GUERRA CIVIL - Signar la pau amb Alemanya que guanya - Canviar el nom i forma de l’Estat: L‘Exèrcit Roig. URSS, república federal - Establir la dictadura del Partit Comunista.
  47. 47. Decrets d’Octubre Decret sobre la Pau. Es negocia la pau de Brest-Litovsk (març, 1918) Decret sobre la Terra. Expropiar als terratinents i entregar-la als pagesos i comitès agraris (la terra però, és propietat de l’Estat) Decret sobre els deutes de l’Estat. No es reconeixen els deutes de l’estat tsarista ni del govern provisional. Decret sobre les nacionalitats. Es proclama el dret a l’autodeterminació. Decrets econòmics. Nacionalització de les fàbriques de més de cinc treballadors, del comerç exterior i de la banca.
  48. 48.  4.2. ACTIVACIÓ DE LA MAQUINÀRIA SOVIÈTICA: CANVIS PROFUNDS
  49. 49.  4.2. ACTIVACIÓ DE LA MAQUINÀRIA SOVIÈTICA: CANVIS PROFUNDS
  50. 50. ÍNDEX ÍNDEX 1. Rússia tsarista, un gegant amb peus de fang 2. Revolució de 1905 1. Situació entre 1905 i 1917 3. Revolució Febrer 1917: fase burgesa i governs provisionals 4. Revolució Octubre 1917: naixement de l’Estat Soviètic. 1. Dinàmica revolucionària (evolució i principals esdeveniments) 5. Guerra Civil, Comunisme de guerra i N.E.P. 6. C.C.C.P Naixement de l’Estat Comunista 7. L’Estalinisme a l’URSS (1924 – 1953) 1. Control total i terror estalinista 2. Col.lectivització econòmica: Plans Quinquennals
  51. 51. La firma del tratat de Brest-Litovsk Pel contrari, s’inicià una guerra civil amb Alemanya en 1918 no portà la amb implicacions internacionals pau a Rússia. • Els anteriors aliats de Rússia (britànics, • Creació de l’exèrcit francesos, roig per fer-los front estadounidencs) • Obtingueren la contraris a les mesures dels bolxevics, victòria en 1921 ocuparen part del territori rus i recolçaren els contrarevolucionaris (exèrcit blanc, organitzat pels generals tsaristes) que no obtingueren l’ajut dels camperols
  52. 52. Unió dels contrarevolucionaris en l’Exèrcit Blanc: tsaristes, propietaris, liberals, eserites,... CAUSES Descontent per les pèrdues de territoris i recursos en la pau de Brest-Litovsk Intervenció de països estrangers per l’eixida de Rússia de la Iª G.M. i el perill de “contagi revolucionari”: Gran Bretanya, Estats Units, França, Japó, Polònia i Txecoslovàquia. El recolzament popular, la formació d’un Exèrcit Roig ben preparat i comandat per Trotski i la major unió i concentració de les seues tropes donen la victòria als bolxevics després de tres anys de lluita Persecució de l’oposició política (tribunals especials) La guerra suposa: El comunisme de guerra com a política econòmica
  53. 53.  4.3. GUERRA CIVIL RUSSA [1918-1921]
  54. 54.  4.3. GUERRA CIVIL RUSSA [1918-1921]
  55. 55. Lenin imposa el règim soviètic La pau amb els alemanys (Brest-Litovsk) Els decrets sobre la terra L’abolició de l’Assemblea (Duma) Provoca una reacció antisoviètica Guerra civil (1918-1921 Exèrcit Roig (dirigit per Trotski) Contra comunistes Exèrcits Blancs Burgesia Tsaristes Liberals Anticomunistes Ajuda internacional
  56. 56. 5. Guerra Civil Russa (1918-1921)
  57. 57. Lenin aplica el “Comunisme de Guerra” Nacionalització indústria Socialització agrària - Camperols paguen en espècie - Les collites es venen a l’Estat - Es fixen preus màxims Disciplina laboral duríssima Trotski Creació de l’Exèrcit Roig
  58. 58. És un intent de l’Estat de controlar tota l’economia en mig d’una situació de guerra que el farà fracassar Nacionalització de les indústries de més de 20 treballadors, gestionades pels obrers Nacionalització del comerç i la banca Control de l’agricultura: col·lectivitzacions i control i distribució de la producció per part MESURES de l’Estat, a qual se li han de vendre les collites a un preu fixat Eliminació parcial de la moneda i supressió del dret d’herència Treball obligatori per a tots, augment de la jornada, limitació dels drets sindicals, mobilització militar dels obrers, control de l’absentisme,... Valoració negativa: s’imposa per la força, descendeixen les produccions (guerra), pugen els preus, torna la fam i s’enfonsa el comerç → descontent Protestes i revoltes contra el comunisme de guerra (mariners de Kronstadt) Lenin canvia la política econòmica en acabar la guerra (1921) → comença la NEP
  59. 59.  COMUNISME DE GUERRA (FAM, MORT i DICTADURA PROLETÀRIA)
  60. 60. Durant la guerra civil, Comunisme de Guerra Greus problemes econòmics El país arruïnat per Gran Guerra i Guerra Civil Lenin Cal recuperar l’economia del país, la instauració del comunisme fou massa ràpida NEP Pas enrere, cert compromís amb el capitalisme, fase transitòria per estimular la producció Estat manté el control econòmic i la propietat de les indústries bàsiques Es permeten el comerç i els beneficis privats
  61. 61. NEP Camperols usdefruit de les terres poden vendre terres i excedents (1921-1927) paguen impostos en metàl·lic Indústria la bàsica resta en mans de l’Estat desnacionalització d’empreses de menys de 20 obrers propietat privada millores laborals Banca, comerç exterior resten en mans de l’Estat Millora importantíssima de l’economia a tots els nivells La producció agrícola i industrial es multipliquen tornen als nivells prebèl·lics També alguns problemes, - augment dels preus - augment de les diferències socials
  62. 62. ÍNDEX ÍNDEX 1. Rússia tsarista, un gegant amb peus de fang 2. Revolució de 1905 1. Situació entre 1905 i 1917 3. Revolució Febrer 1917: fase burgesa i governs provisionals 4. Revolució Octubre 1917: naixement de l’Estat Soviètic. 1. Dinàmica revolucionària (evolució i principals esdeveniments) 5. Guerra Civil, Comunisme de guerra i N.E.P. 6. C.C.C.P Naixement de l’Estat Comunista 7. L’Estalinisme a l’URSS (1924 – 1953) 1. Control total i terror estalinista 2. Col.lectivització econòmica: Plans Quinquennals
  63. 63. Poder centralitzat Dictadura del en el Partit Comunista Constitució del 1918 proletariat (PCUS) (partit únic) Formació de la URSS en 1922 Estructura Constitució de 1924 LA URSS Federal amb dues cambres Nova Política Econòmica (NEP) 1921-1927 La mort de Lenin va obrir el debat sobre la successió i el caràcter de la revolució socialista posicions enfrontades entre Trostki i Stalin
  64. 64. 6. CCCP Naixement de l’Estat Comunista
  65. 65. 6. CCCP Naixement de l’Estat Comunista Victòria en la Guerra Civil, va possibilitar la creació de l’URSS 1922, Congrés dels Soviets Creació de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques Basada en els soviets Soviets - Triats cada 4 anys - Estructura piramidal: Local, Regional, República, Suprem l’URSS serà un règim de partit únic, PCUS
  66. 66. 6. CCCP Naixement de l’Estat Comunista Estructura federal 15 Repúbliques federals 1924, Constitució Òrgans de poder Soviet Suprem, delegats dels soviets de les repúbliques - Soviet de la Unió - Soviet de les Nacionalitats Presidium, - Escollit pel Soviet Suprem - Funciona quan no es reuneix el Soviet Suprem - Comitè executiu - President és el cap de l’Estat Consell de Comissaris del Poble - Triats pel Comitè Central del PCUS - President és com un primer ministre Cort Suprema de Justícia
  67. 67. 6. CCCP Naixement de l’Estat Comunista
  68. 68. SM
  69. 69. 1924, mort de Lenin i lluita pel poder Trotski - Stalin Lenin emmalaltí el 1922, morint el 1924 Conflicte successori Es designà una troika: Enterrament de Lenin Kamanev, Zimoviev, Stalin En realitat la pugna era entre Trotski i Stalin
  70. 70. 1924, mort de Lenin i lluita pel poder Trotski Ideòleg brillant, teòric. Publicà Lliçons d’Octubre Partidari de la revolució mundial (impulsada pel Komintern i l’URSS) Denuncia la burocràcia i la NEP Demana més pressió sobre els pagesos i el control total de l’economia Stalin el va perseguir: 1927, deportat; 1929, expulsat; 1940, assassinat Home d’acció, polític pragmàtic Partidari de consolidar el socialisme en un únic país Gran coneixedor de les nacionalitats Secretari General del partit (1922) Membre de la Troika S’imposà a Trotski Acumulà tot el poder i instaurà una brutal dictadura Stalin
  71. 71. 1924, mort de Lenin i lluita pel poder Confederació de Repúbliques CREACIÓ DE LA URSS (1922) (Constitució de 1924) LENIN (+1924) STANLIN (+1953) Partit únic (PCUS) que Dictadura personalista monopolitza el poder de l’estat depuracions Política econòmica: NEP (sistema econòmic) col.lectivització agrària expansió industrial Repercussió internacional: plans quinquenals creació de la III Internacional (1919) Onades revolucionàries a Europa “Socialisme només en un país”
  72. 72. ÍNDEX ÍNDEX 1. Rússia tsarista, un gegant amb peus de fang 2. Revolució de 1905 1. Situació entre 1905 i 1917 3. Revolució Febrer 1917: fase burgesa i governs provisionals 4. Revolució Octubre 1917: naixement de l’Estat Soviètic. 1. Dinàmica revolucionària (evolució i principals esdeveniments) 5. Guerra Civil, Comunisme de guerra i N.E.P. 6. C.C.C.P Naixement de l’Estat Comunista 7. L’Estalinisme a l’URSS (1924 – 1953) 1. Control total i terror estalinista 2. Col.lectivització econòmica: Plans Quinquennals
  73. 73. FUENTE: www.profesionhttp://aprendersociales.blogspot.com/2007/06/alespcm.org
  74. 74. 7. Stalin, poder i control total
  75. 75. 7. Stalin, poder i control total L’ascens al poder 1917 Comissari de les Nacionalitats 1922 Secretaria general del partit 1925 Expulsió de Trotski L’estalinisme polític Dictadura personal creà un règim totalitari control de tot el poder (Estat, Partit, Exèrcit) Domini del Partit Comunista sobre l’Estat i la societat (amb el Politburó, dominat per Stalin) Socialisme en un sol país Primer accelerar la industrialització Culte a la personalitat Repressió Purgues polítiques (sobretot 1936-38)
  76. 76. 7. Stalin, poder i control total
  77. 77. L’estalinisme econòmic Planificació Eliminació del NEP, substituïda per Col·lectivització Planificació 1928, plans quinquennals enfortir economia soviètica autosuficiència impuls militar Estructura econòmica Planificació imperativa (5 anys) Es basa en Rebuig a l’autogestió obrera Autarquia El sector agrari finançava l’industrial Indústria pesant Inicialment, tot un èxit, a la llarga paralitza l’economia soviètic massa rígida, centralista, excessiva burocràcia... massa indústria pesant, poca indústria d’ús i consum
  78. 78. La indústria s’ha de basar Col·lectivització en una agricultura moderna, més productiva i controlada per l’Estat Al camp, creació dels sovkhoz i kolkhoz Kolkhozos cooperatives col·lectives entre 120 i 150 famílies Sovkhozos granges estatals producció especialitzada o investigació Col·lectivització comportà problemes - Desordre productiu (massa ràpida), 1932 Gran Fam - Oposició dels Kulaks (duríssima repressió) Agricultura sempre fou el taló d’Aquil·les de l’economia soviètica

Notas del editor

  • Estas fotografías ilustran perfectamente lo sucedido con Trotski una vez que Stalin se instaló en el poder. Trotski no solo fue obligado a exiliarse de la URSS sino que fue asesinado por hombres de Stalin en Méjico en 1940, además su figura histórica desapreció de la memoria histórica de la Unión Soviética, siendo de esta forma borrada literalmente de la Historia.

×