Presentació del poema "L'Aufàbrega", de l'"Intermezzo" de "Visions i Cants", de Joan Maragall. Batxillerat. 2.2. Literatura catalana. 2020-21.

1. L’aufàbrega
de Joan Maragall
Miriam Martín
2n de Batxillerat
2020-2021

2. ÍNDEX
Lectura del poema
Vocabulari
Recursos
Anàlisi
Contextualització
Estructura
Tema
Conclusió

3. L’AUFÀBREGA
Aquesta mata olorosa
de la nit de Sant Joan
llença flaire, silenciosa,
entremig de la bravada
de la nit incendiada
per tants focs que es van alçant.
Entremig dels núvols roigs,
el cel blau i les estrelles;
entremig dels crits de goig,
remoreig de fontanelles;
i entre el baf esbojarrant,
una flaire es va escampant
fresca, suau i candorosa:
les aufàbregues la fan;
són les mates oloroses
de la nit de Sant Joan.
Donzelles enamorades
d'un nuvi esdevenidor,
escabellen les aufàbregues
perquè facin més olor.
L'aufàbrega escabellada
és un encenser violent
que, llençant la flaire enlaire,
augmenta l'encantament.
Quina olor més fresca i forta
ara que els focs ja se'n van!
Sant Joan, obriu la porta
perfumada del Llevant!
I en el matí d'aures blanes,
l'aufàbrega trobarà
altres aromes germanes
que la nit fan oblidar.
1897
Aufàbrega: està escrit en català antic. Es refereix
a l’alfàbrega, que és una planta herbàcia molt
olorosa de flors blanques o rosades.
Fontanella: font petita.
Baf: vapor o gas.
Candorosa: que demostra senzillesa, candidesa.
Encenser: braser per a cremar encens.

4. RECURSOS
Aquesta mata olorosa
de la nit de Sant Joan
llença flaire, silenciosa,
entremig de la bravada
de la nit incendiada
per tants focs que es van alçant.
Entremig dels núvols roigs,
el cel blau i les estrelles;
entremig dels crits de goig,
remoreig de fontanelles;
i entre el baf esbojarrant,
una flaire es va escampant
fresca, suau i candorosa:
les aufàbregues la fan;
són les mates oloroses
de la nit de Sant Joan.
Donzelles enamorades
d'un nuvi esdevenidor,
escabellen les aufàbregues
perquè facin més olor.
L'aufàbrega escabellada
és un encenser violent
que, llençant la flaire enlaire,
augmenta l'encantament.
Quina olor més fresca i forta
ara que els focs ja se'n van!
Sant Joan, obriu la porta
perfumada del Llevant!
I en el matí d'aures blanes,
l'aufàbrega trobarà
altres aromes germanes
que la nit fan oblidar.
1897
Gran abundància d’adjectius, però cap en posició
d’epítet (olorosa, silenciosa, incendiada, roigs,
blau, enamorades, escabellada, violent, fresca,
forta, perfumada…).
Anàfora: repetició d’una o diverses paraules al
començament de dues o més frases, per reforçar
el seu sentit, o bé, per estructurar el poema.
Ús d’exclamacions.
Encavalcament: la frase sobrepassa el vers i
continua en el següent.

5. ANÁLISI
Poema de 32 versos.
Versos heptasíl·labs, per tant, d’art menor, i de rima consonant.
Estrofes dividides en una sexteta, un grup de deu versos junts, i quatre quartetes.
Contextualització
Aquest poema es situa a l’inici de l’estiu, concretament a la revetlla de Sant
Joan.

6. ESTRUCTURA
1a estrofa (1-6) : comença l'exaltació dels sentits físics del cos.
2a estrofa (7-16) : el poeta explicita l’ambient general, tant físic com emotiu. Aquest ambient està
impregnat per l’olor de l’alfàbrega, amb tota la seva càrrega simbòlica de significats diversos.
3a estrofa (17-20) : entren en escena les dones enamorades que volen assegurar-se un promès en
el futur, i que sacsegen l’alfàbrega perquè faci més olor.
4a estrofa (21-24) : el poeta ens explica que la planta és “un encenser violent”. La metàfora i alhora
hièrbole emfatitza els efectes de la planta.
5a estrofa (25-28) : Maragall torna a insistir en l’olor de l’alfàbrega.
6a estrofa (29.32) : comença un nou dia després de la nit de Sant Joan, i tot recupera el seu ordre
habitual: l’olor de l’alfàbrega haurà d’ocupar el seu lloc dins el gran concert d’olors del món diürn.

7. TEMA
L’olor de l’alfàbrega i la nit de Sant Joan.
L’alfàbrega representa tota la naturalesa.
El poema és l’expressió poètica de la impressió que l’olor de l’alfàbrega provoca en
el poeta, que la distingeix enmig d’una revetlla sorollosa.

8. Conclusió
L’alfàbrega és la mata que fa una flaire dolça i agradable, que té uns dons “divins” o
virtuts màgiques i que la nit de Sant Joan escampa la seva olor amb molta més força
que la resta de l’any.
Els nois enamorats regalen un brot d’alfàbrega a les seves estimades perquè l’alfàbrega
és també un símbol d’amor durador.
La intenció del poeta és exaltar el mon dels sentits que la natura desvetlla en els homes;
podem parlar de paisatge sensitiu, d’experiència alhora sensorial i espiritual.

9. GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ!