MIREIA FRANCO GRAÑÉ
NAYARA EGEA RUIZ
1.3
CORRANDES D’EXILI

BIOGRAFIA
❏ Nom real: Joan Oliver i Sallarès
❏ Neix: 29 de Novembre 1899 a Sabadell
❏ Mor: 18 de Juny 1986 a Barcelona
❏ Poeta, dramaturg, narrador, traductor, director literari i periodista
català, considerat un dels poetes i dramaturgs més destacats de la
literatura catalana del segle XX.
❏ Es va exiliar a França i a Xile, que es on va escriure Corrandes d’exili,

CONTEXT HISTÒRIC
POSTGUERRA:
❏ Etapa posterior a la Guerra Civil espanyola.
❏ Repressió cultural.
❏ Repressió econòmica.
❏ Repressió política.
❏ Exili

TEMA PRINCIPAL
El tema principal del poema són la seva vivència i els seus
sentiments al exiliar-se i abandonar la pàtria que tant estimava, en
un moment important i greu per Catalunya.

ANÀLISI PER ESTROFES.
❏ PRIMERA ESTROFA: És una estrofa introductoria. De nit en silenci, tramunten
la carena.
❏ SEGON ESTROFA : Ampliació. Va acompanyat de l’estimada, a qui compara,
pel color de la pell, amb la Mare de Déu.
❏ TERCERA ESTROFA: descripció del moment del comiat per anar a l’exili.
❏ QUARTA I CINQUENA ESTROFA : Ens parla de què ha suposat per ell l’exili a
França: l’enyor.
❏ SISENA I SETENA ESTROFA : ens descriu concretament la zona d’on és ell, el
Vallès. Parla dels trets més importants i característics del seu poble.
❏ VUITENA ESTROFA: ens explica l’enyor que tindrà envers Catalunya i com la
recordarà somiant. Se sent orgullós de ser d’on és.

MÈTRICA
❏ CORRANDA: La corranda és una forma de canço popular
breu, generalment improvisada.
❏ Conjunt de versos heptasíl.labs:
❏ 3 estrofes de 5 versos varia la rima alternativa i
apariada
❏ 5 estrofes de 4 versos 2 tenen la rima creuada i els altres
2 rima encadenada.
❏ Rima consonant.
❏ Art menor.

Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir re…
Si la lluna feia ple
també el féu la nostra pena.
L’estimada m’acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya)
Perquè ens perdoni la guerra,
que l’esagna, que l’esguerra,
abans de passar la ratlla,
m’ajec i beso la terra
i l’acarono amb l’espatlla.
A Cataluna deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l’altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.
Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d’enyorança
ans d’enyorança viuré.
En ma terra del Vallés
tres turons fan una serra
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
“Com el Vallés no hi ha res”.
Que els pins cenyeixin la cala,
l’ermita dalt del pujol;
i a la platja un tenderol
que bategui com un ala.
Una esperança desfeta
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.
COMPARACIÓ
PERSONIFICACIÓ
ASÍNDETON
METÀFORA
HIPÈRBOLE
ANTÍTESI
RECURSOS LITERARIS

MOLTES GRÀCIES PER LA
VOSTRA ATENCIÓ