Publicidad
Publicidad

Más contenido relacionado

Publicidad
Publicidad

Els amants

  1. ELS AMANTS de V.A. Estellés
  2. Vicent Andrés Estellés Va néixer el 4 de setembre de 1924 a Burjassot (València). Amb 12 anys l’atrapa la Guerra Civil Espanyola. És autodidacte; i va tenir com a referents escriptors com: Ovidi, Virgili, Ausiàs March, Ramon Llull, etc. Mor el 27 de març de 1993 a València.
  3. ELS AMANTS • Aquest poema és com una mena d’una lluita entre dos amors diferents, salvatge i espiritual. En el poema es pot veure un gran amor, però és un amor amb gran passió entre dos amants que s’amaven molt “...del mati a la nit.”. Es tracta de l’autor i d’una dona a la qual estimava molt. Eren els millors amants que hi havia hagut a València “No hi havia a Valencia dos amants com nosaltres.”
  4. ELS AMANTS • Estellés descriu una visió molt sensual i alhora bastant quotidiana, com per exemple “...mentre vas estendre la roba.” • Des d’aquest moment Estellés comença a recordar totes les coses: “Tot ho recordo..; “Han passat anys, molts anys....”. • Al llarg de tot el poema, l’autor ens dóna una visó de l’amor que no era respectada en aquella època, sinó que el seu amor era brusc i salvatge com podem veure en aquest vers, “El nostre amor és un amor brusc i salvatge”, ja ha passat molt de temps des d’aquella època i ara només s’ha quedat amb els records. • A l’autor a vegades li venia el desig d’un amor amable i educat però no ho aconseguia: “Jo desitjava, a voltes, un amor educat...”.
  5. LA FIGURA RETÒRICA • Principalment és la hipèrbole, ja que en tot el poema l’autor fa una exageració de l’amor dels amants. Aquesta exageració és per veure en primer vers i també a l’últim“ No hi havia a València dos amants com nosaltres”. • Antítesi “matí” i “nit”, “ara… i després”. • Sinonímia en “brusc” i “salvatge”. • Exclamació retòrica a “Què voleu que hi façi!” • l’al·literació de “s” en el vers 4 “Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.” • Personificació de l’amor que “Es desperta, de sobte, com un vell huracà, i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny. I una altra figura que hi podem trobar és la vaguetat en “això i allò…”.
Publicidad