Presentació del poema "Els amants", de Vicent Andrés Estellés, a càrrec de l'alumna Elisabet Ibáñez. "Antologia de la poesia catalana". INS Isaac Albéniz. Badalona. Primer de batxillerat (1.1). Curs 2015-16.
Vicent Andrés Estellés
Va néixer el 4 de setembre de 1924 a
Burjassot (València). Amb 12 anys l’atrapa
la Guerra Civil Espanyola. És autodidacte; i
va tenir com a referents escriptors com:
Ovidi, Virgili, Ausiàs March, Ramon Llull,
etc. Mor el 27 de març de 1993 a València.
ELS AMANTS
• Aquest poema és com una mena d’una lluita entre dos amors diferents,
salvatge i espiritual.
En el poema es pot veure un gran amor, però és un amor amb gran passió
entre dos amants que s’amaven molt “...del mati a la nit.”. Es tracta de l’autor i
d’una dona a la qual estimava molt. Eren els millors amants que hi havia
hagut a València “No hi havia a Valencia dos amants com nosaltres.”
ELS AMANTS
• Estellés descriu una visió molt sensual i alhora bastant quotidiana, com per
exemple “...mentre vas estendre la roba.”
• Des d’aquest moment Estellés comença a recordar totes les coses: “Tot ho
recordo..; “Han passat anys, molts anys....”.
• Al llarg de tot el poema, l’autor ens dóna una visó de l’amor que no era
respectada en aquella època, sinó que el seu amor era brusc i salvatge com
podem veure en aquest vers, “El nostre amor és un amor brusc i salvatge”,
ja ha passat molt de temps des d’aquella època i ara només s’ha quedat amb
els records.
• A l’autor a vegades li venia el desig d’un amor amable i educat però no ho
aconseguia: “Jo desitjava, a voltes, un amor educat...”.
LA FIGURA RETÒRICA
• Principalment és la hipèrbole, ja que en tot el poema l’autor fa una
exageració de l’amor dels amants.
Aquesta exageració és per veure en primer vers i també a l’últim“ No hi havia a
València dos amants com nosaltres”.
• Antítesi “matí” i “nit”, “ara… i després”.
• Sinonímia en “brusc” i “salvatge”.
• Exclamació retòrica a “Què voleu que hi façi!”
• l’al·literació de “s” en el vers 4 “Han passat anys, molts anys; han passat
moltes coses.”
• Personificació de l’amor que “Es desperta, de sobte, com un vell huracà, i
ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny. I una altra figura que hi
podem trobar és la vaguetat en “això i allò…”.