ANTOLOGIA DE
POESIA CATALANA
JACINT VERDAGUER
Vora la mar
Llengua catalana
Antologia de poesia catalana
Anàlisi i traducció del poema
1er Batxillerat B
27 de gener del 2016
Isaac Albéniz
Paula Barrachina i Carla Barrientos

Antologiadepoesiacatalana
JACINT VERDAGUER
Dades biogràfiques de l’autor
Neix 17 de maig de 1845
Folgueroles, Osona
Mor 10 de juny de 1902
(als 57 anys) Vallvidrera,
Barcelona
Situat en el context de la
Restauració de 1874, en el
marc de la Renaixença
Exerceix com a poeta
romàntic i sacerdot
Obres més importants:
L'Atlàntida (1877)
Canigó (1886)
Mestre en Gai Saber,
després de guanyar en
nombroses ocasions el
certamen literari dels Jocs
Florals

VORA LA MAR
Poema datat el 10 de gener de 1883 a Caldes d’Estrac [Caldetes]
Antologiadepoesiacatalana

Contextualització
Antologiadepoesiacatalana
Renaixença
Recuperació de la
literatura catalana
a nivell europeu
Verdaguer pateix
una crisi personal
Moment de
recapitulació i de
dubtes
Publicat 12 anys
més tard (1895)
dins de l’obra Flors
del Calvari

Anàlisi del significat i figures
retòriques
Antologiadepoesiacatalana

Antologiadepoesiacatalana
Al cim d'un promontori que domina
les ones de la mar,
quan l'astre rei cap a ponent declina
me'n pujo a meditar.
Amb la claror d'aqueixa llàntia encesa
contemplo mon no-res;
contemplo el mar i el cel, i llur grandesa
m'aixafa com un pes.
Eixes ones, mirall de les estrelles,
me guarden tants records,
que em plau reveure tot sovint en elles
mos somnis que són morts.
Aixequí tants castells en eixes ribes
que m'ha aterrat lo vent,
amb ses torres i cúpules altives
de vori, d'or i argent:
poemes, ai!, que foren una estona
joguina d'infantons,
petxines que un instant surten de l'ona
per retornar al fons:
L’autor fa una reflexió. L’escena està
situada al capvespre.
Veu en present
La immensitat natural del paisatge
fa sentir petit a l’autor.
Veu en present
Anàfora
L’autor recorda amb malenconia
temps passats.
Veu en present
En aquesta estrofa ens vol
transmetre que els somnis els
podem fer molt rics però la vida
te’ls destrossa.
Veu en passat
L’autor ens diu que les coses són
efímeres, se’n van.
Veu en passat
Metàfora

Antologiadepoesiacatalana
vaixells que amb veles i aparell s'ensorren
en un matí de maig,
illetes d'or que naixen i s'esborren
del sol al primer raig:
idees que m'acurcen l'existència
duent-se'n ma escalfor,
com rufagada que s'endú amb l'essència
l'emmusteïda flor.
A la vida o al cor quelcom li prenen
les ones que se'n van;
si no tinc res, les ones que ara vénen
digueu-me què voldran?
Amb les del mar o amb les del temps un dia
tinc de rodar al fons;
¿per què, per què, enganyosa poesia,
m'ensenyes de fer mons?
Per què escriure més versos en l'arena?
Platja del mar dels cels,
¿quan serà que en ta pàgina serena
los escriuré amb estels?
Tot és fútil, de poca
importància.
Veu en passat
Hipèrbaton
L’autor afirma que les idees així
com la imaginació supera a la
realitat.
Veu en passat
Comparació
L’autor es troba buit.
Veu en present i en futur
Pregunta retòrica (Anacoenosi)
És la conclusió, defineix la
poesia com quelcom enganyós.
Veu en present
Pregunta retòrica
L’autor demana reunir-se amb
Déu eternament.
Veu en present i en futur
Pregunta retòrica

Mètrica del poema
Compost per deu estrofes.
Els versos decasíl·labs (10) es combinen amb els
hexasíl·labs (6) formant estrofes de quatre versos.
La seva rima és consonant, es basa en
10A/6b/10A/6b i és sempre llarg-curt.
Antologiadepoesiacatalana

Anàlisi de la veu poètica
• La veu poètica és el poeta mateix.
• En el poema no assenyala a qui s’adreça però nosaltres hem
arribat a la conclusió que li parla a la vida.
• Podem saber que la veu poètica és l’autor per les formes
gramaticals com ‘me’n pujo’ i més verbs en 1a persona del
singular.
• La intenció del ‘jo’ poètic és fer la seva reflexió i lament.
Antologiadepoesiacatalana

Identificació del tema o motiu essencial
Antologiadepoesiacatalana
La contemplació del paisatge com a instrument per
entendre's un mateix.
L'evocació del passat i la incertesa del futur.
La persecució d'un món ideal.
La caducitat i la insaciabilitat del temps.
La fal·làcia o engany de la creativitat poètica.

Conclusió
És un poema que conté resumidament tot el món poètic de
Verdaguer:
El triomf
La plenitud
La crisi
En remarquem sobretot, l'actitud romàntica:
• Confrontar-se amb la pròpia obra
 Demanar-se qui és ell
 Què és la poesia
 Quin és el sentit de tot plegat al costat de Déu
Antologiadepoesiacatalana