Presentació del poema "La ciutat llunyana", de Màrius Torres, a càrrec de l'alumnat de primer de batxillerat (1.2) de l'INS Isaac Albéniz de Badalona. Curs 217-18

1. Sebastian Lindo i Maria Sorribes
La ciutat llunyana
Un poema de Màrius Torres

2. Índex
1.Màrius Torres
2.Context històric i cultural
3.Tema del poema
4.Recursos estilístics
5.Mètrica
6.Anàlisi del poema

3. Màrius Torres
Màrius Torres (1910-1942) és considerat com un
dels poetes catalans més importants del segle
XX, part de la generació del 36 (grup de poetes
catalans durant la República). Va néixer en una
família benestant a Lleida el 30 d'agost de l'any
1910 i es va interessar des de jove per la
literatura. Es llicencià en medicina a la Universitat
de Barcelona, especialitzant-se en les malalties
de l'aparell digestiu.
Als vint-i-cinc anys, va emmalaltir de tuberculosi i
el desembre de 1935 ingressà al sanatori de
Puigdolena (Vallès Oriental) on pràcticament
passarà la resta de la seva vida.

4. El dia a dia al sanatori li permetia de cultivar
les seves aficions: llegir, escriure, tocar el
piano i passejar. Fou al llarg de l'etapa al
sanatori de Puig d'Olena quan la seva
trajectòria literària, iniciada com a distracció
mentre cursava els estudis de Medicina,
passà a ocupar el primer pla de la seva vida.
En aquest període l'autor es definía com “un
metge que fa versos”. Va morir als trenta-
dos anys el 29 de desembre de 1942.
La seva obra està molt marcada per la seva
malaltia, religiositat, la Guerra Civil, els valors
republicans, etc. Els seus dos poemes més
destacats són “Dolç Àngel de la Mort…” i “La
ciutat llunyana”, de la que ara parlarem.
Estàtua de Màrius Torres a Lleida

5. Context históric I
Aquest poema de Màrius Torres està situat entre la
dècada de 1930 i 1940.
En aquesta dècada a Catalunya i a Espanya va tenir
lloc: La segona República (1931-1936).
En aquest període van destacar personatges com
Francesc Macià o Lluis Companys.
La segona República era una etapa marcada per el
reformisme.
A Catalunya a l’any 1932 es va publicar l’estatut
d’autonomia durant el govern de Francesc Macià
(1931-1933).
Imatge de Francesc Macià,
fundador d’ERC.

6. Context històric II
A Espanya la Segona República va
començar el 12 d’abril de 1934 fruit de les
eleccions municipals amb victòria
republicana a la majoria de ciutats.
Llavors Alcalá Zamora ploclama la II
República i va exigir a Alfons XIII que marxés
d’Espanya.
Després de la marxa del rei s’assigna un
govern provisional format amb tots els
partits del Pacte de Sant Sebastià.
Imatge de la bandera
republicana

7. Context històric III
Tant a Espanya i a Catalunya es van posar en
marxa reformes urgents com la millora de les
escoles i del professorat.
Constitució de 1931: sufragi femení, societat laica i
democràtica, EGB,...
Van destacar figures com Manuel Azaña o Niceto
Alcalá Zamora.
Aquesta etapa es va veure afectada per la
depressió dels anys 30 als Estats Units que va
afectar la mineria i l’agricultura d’exportació.
Imatge de la constitució
espanyola de l’any 1931

8. Context històric IV
Aquesta crisi va afectar les reformes i va
intensificar la conflictivitat social.
Aquest període es va veure marcada per la
Guerra Civil Espanyola (1936-1939).
La II república va acabar-se el dia 1 d’abril de 1939
quan va acabar la Guerra Civil amb Francisco
Franco com a dictador.
Imatge de la ciutat de Guernica
devastada per l’aviació feixista l’any 1937

9. Poema

10. El poema: La ciutat llunyana
Ara que el braç potent de les fúries aterra
la ciutat d'ideals que volíem bastir,
entre runes de somnis colgats, més prop de terra,
Pàtria, guarda'ns: -la terra no sabrà mai mentir.
Entre tants crits estranys, que la teva veu pura
ens parli. Ja no ens queda quasi cap més consol
que creure i esperar la nova arquitectura
amb què braços més lliure puguin ratllar el teu sòl.
Qui pogués oblidar la ciutat que s'enfonsa!
Més llunyana, més lliure, una altra n'hi ha, potser,
que ens envia, per sobre d'aquest temps presoner,
batecs d'aire i de fe. La d'una veu de bronze
que de torres altíssimes s'allarga pels camins,
i eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins.

11. Anàlisi del poema

12. Tema del poema
Durant el període de la seva producció poètica on passa moltes hores sense sortir
de la seva habitació del sanatori a més del tema de la mort, va fer ús del tema
patriòtic. La ciutat llunyana expressa el dolor per la destrucció del somni projectat:
una ciutat ideal que havien teoritzat a Catalunya. El títol d'aquest poema es
refereix a aquesta ciutat. La ciutat dels ideals, el model platònic d'arrel
noucentista, el que Torres anomena la ciutat llunyana.
A partir de la proclamació de la Segona República Espanyola el 1931, els catalans
havien confiat en obtenir un futur més ple i lliure. El poema va ser escrit un mes i
mig després que les tropes de Franco haguessin acabat d'ocupar el territori
català. L’autor sent una gran tristesa per l’enfosament de la seva ciutat i evoca
una ciutat ideal capaç de superar les adversitats.

13. Els dos quartets descriuen la seva ciutat enfonsada. La primera quarteta,
iniciada amb un ara parla de la derrota, de la ciutat ideal hipotètica que ara
només són somnis i apel·la a la Pàtria que protegeixi al seus fills, els catalans.
A la segona quarteta el poeta escriu sobre la veu pura de la Pàtria i
l'esperança que uns fills més afortunats algun dia crearan en el seu sòl la
ciutat ideal.
Els dos tercets són un crit d’esperança, perquè descriu una altra ciutat més
esplendorosa que evoca més esperança en una victòria. El poeta desitja
oblidar la ciutat derrotada i intueix una altra ciutat de futur per sobre del
temps presoners que es vivien. La veu d'aquesta nova ciutat serà de
bronze, metall noble que farà arribar ressons a tots els racons i portarà
ànim als cors i escalf als peus dels pelegrins, que són els catalans exiliats.

14. Recursos estilístics I

15. Recursos estilístics II
Ara que el braç potent de les fúries
aterra= Espanya(els enemics)
La ciutat d’ideals= Catalunya
Braços més lliures puguin ratllar el
teu sòl= els catalans del futur, als
catalans de nova generació
Peregrins = exiliats
La ciutat llunyana= ideals en els
quals els catalans havien confiat per
ser més lliures.

16. Mètrica
Aquest poema està dividit en dues parts: dos quartets i dos tercets.
És un poema compost per versos alexandrins (12 síl·labes) amb
l’esquema mètric ABAB CDCD EFF EGG amb rima consonant.
12A/12B/12A/12B// 12C/12D/12C/12D// 12E/12F/12F//
12G/12H/12H.
L’esquema rítimic és ABAB per als quartets, i CDD per als tercets
encadenats. És d’art major. Els quartets tenen rimes encadenades i
els tercets les tenen creuades.

17. ESTROFA 1
Ens parla que els catalans
tenien un projecte en ment
però aquests plans
s’ensorren per això el poeta
es refugia a la seva pàtria.
El poeta ens parla que a la
seva pàtria han arribat uns
estranys que no parlen la
seva llengua i això li provoca
incomoditat.
ESTROFA 2
ESTROFA 3
Ens parla de la necessitat de
recordar la història de
Catalunya per poder canviar
la situació de cara al futur.
Estrofa 4
El poeta anima als expatriats
llençant un missatge d’esperança
i d’ànim per continuar construint
el projecte.

18. Links imatges:
1.Francesc Macià
2.Bandera republicana
3.Constitució del 1931
4.Guernica

19. FI!