Literatura catalana medieval- TEORIA

1. LITERATURA POPULAR LITERATURA CULTA
Oral Escrita
Espontània Elaborada
Moltes variants Versions úniques
Col·loquial, dialectal Literari, culte, especialitzat
Anònima Autor conegut
Provisional, immediata Perenne, posteritat

2. ELS GÈNERES LITERARIS
Gènere: és un model de discurs literari estructurat, caracteritzat per unes
determinades convencions fixes i definides, però que han evolucionat segons el
temps i el lloc.
1. POESIA
-Culta
-Popular
ÈPICA Epopeia
Cançó de gesta
Romanç
Faula
LÍRICA Sonet, Oda, Elegia, etc.
2. NARRATIVA
-Culta
-Popular
NOVEL·LA
CONTE
RONDALLA
Memòries,
dietari...
3. TEATRE
-Culta
-Popular
TRAGÈDIA
COMÈDIA
DRAMA
4. ASSAIG Científic, històric, filosòfic...

3. Al mirador del castell
Blancaflor està asseguda;
amb una pinteta d'or
sos cabells pentina i nua.
Gira els ulls devers el cel
no veu estrella ninguna;
en girar devers la mar
hi veu traspuntar la lluna.
Les veles veu arriar
d'una nau qui n'és venguda;
mira devers el camí
i veu molta gent qui puja.
Veu venir un cavaller
qui va a cavall d'una mula;
sella i brida ne són d’or
i també les ferradures.
Un gran acompanyament
el senyor darrere duia
i de tan lluny com la veu
el cavaller la saluda.
"-Cavaller, bon cavaller,
si veniu de part de França
haureu vist el meu senyor
que Déu guardi de desgràcia."
"-L'he vist i l'he conegut
i amb ell tenc grossa amistança;
som dinat ans de venir
moltes voltes a sa taula."
"-Ara ja deu ser casat,
el Rei li donà una infanta.
Benhaja qui la mantén,
malhaja qui la hi ha dada.
Fa set anys que jo l'esper
com a dona ben casada;
set altres l'esperaré
com una viudeta honrada.
Si dins aquest temps no ve
seré monja consagrada:
me tancaré en el convent,
el convent de Santa Clara."
"-Senyora, jo fos de vós
no voldria estar tancada;
pot venir el vostre marit
a l'hora més impensada.
"Què faríeu, dama, vós,
si davant el véssiu ara?"
"-Faria els rosers florir
i les poncelles badar-se."
"-Senyora, idò ja ho podeu,
que davant el teniu ara."
Se daren tan fort abraç
i d'alegria ploraven.
Se giraren cel enllà
i els rosers aponcellaven.
ROMANÇ
DE
NA
BLANCAFLOR

5. HISTÒRIA
DE LA
LITERATURA
CATALANA
MEDIEVAL
(Segles XII-XV)

6. Imperi Romà. Any 150 d.C

8. Invasió musulmana de la
península:
Posterior reconquesta dels francs de
Carlemany:
• Any 732, batalla de Poitiers.
• Any 801, els francs ocupen Barcelona;
la frontera s’estabilitza 250 anys
(Catalunya Vella).
Naixement de la Marca
Hispànica.
Amb Carlemany es va prendre
consciència que la llengua que es
parlava havia evolucionat fins al
punt de convertir-se en una
llengua completament diferent.

9. CASTELLA
COMTATS
CATALANS
REGNE DE
LLEÓ

10. Català

11. Sicília 1282 Atenes 1303-1388
Nàpols 1443
Sardenya 1354
Catalunya Nova (Tortosa, Lleida, Fraga) 1148
València 1238
Mallorca 1229
Segles XIII-XV: L’expansió de la Corona catalano-aragonesa

26. 2. La literatura
medieval en
català
Segles XIII,
XIV i XV
Obres en
prosa de gran
qualitat
En català
Obres en vers
Poesia
trobadoresca
En occità

27. SEGLES XIII-XIV
Primers textos
Poesia: els trobadors
Ramon Llull, creador del català literari
Prosa historiogràfica: les Quatre Cròniques
Prosa moralitzant

28. 3. La prosa
medieval
S. XIII-XIV-XV
Temes
Prosa religiosa i
moral
Ramon Llull
Francesc Eiximenis
Sant Vicenç Ferrer
Van promoure la
doctrina i la moral
cristianes
La narrativa
històrica
Les cròniques de Jaume I,
Bernat Desclot , Ramon
Muntaner i Pere III el
Cerimoniós
Defensar la política
dels reis catalans
La prosa moral i
filosòfica
Bernat Metge
Va reflexionar
sobre debats
clàssics de la
cultura medieval
La immortalitat de
l’ànima, el bé i el
mal, l‘amor, la
dona…
La novel·la
cavalleresca
Curial e Güelfa i
Tirant lo Blanch
Superen la tradició
fantàstica i van
aportar
versemblança

29. 4. La poesia
medieval
Segles XII- XIII
Trobadors
catalans que
escriuen en
occità
.Guillem de Berguedà
.Guillem de Cabestany
Segles XIV- princ.
XV
Poetes
catalans:
barreja d’occità
i català
.Gilabert de Pròixita
.Andreu Febrer
.Jordi de Sant Jordi
Segle XV
Poeta que escriu en
català
.Ausiàs March

31. Primers textos conservats en
català
Fragment del Forum Iudicum
(llibre de lleis visigot).
són dels segles XII i XIII
Les Homilies d'Organyà.
Inclou vuit sermons que contenen part de
l'Evangeli.

32. (Trobadors, poetes, creadors)
Entre finals s. XI i el s.XIII
sorgeix a Occitània (sud de
l’actual França)
la poesia trobadoresca o
provençal.
Escrita en LLENGUA D’OC
LÍRICA TROBADORESCA
Assoleix tant prestigi que els
trobadors catalans adopten tant el
preceptes de la seva lírica com la
seva llengua.

33. La literatura trobadoresca
• Sorgeix a les corts occitanes al segleXII.
• Gaudí de gran prestigi i s'estengué per tota la
Romània.
• Els primers poetes catalans adoptaren la
llengua i tradició trobadoresques.
• Tenien gran prestigi : classe social
independent.
• Els poemes eren composats per ser cantats
• Es seguien les normes de l’amor cortès.
Trobadors: compositors Joglars: intèrprets.

49. La prosa historiogràfica: les 4 grans
cròniques
• Escrites entre el S. XIII i el XIV. Entre
la primera i la darrera hi van 200 anys.
• Finalitats generals de les cròniques:
 Justificar determinats fets o
actituds del rei.
 Explicar al poble accions
polítiques del rei. Per això
s'escriuen en llengua vulgar.
 Deixar constància per escrit d'uns
fets que per la mentalitat medieval
tenen un valor didàctic. El rei era
tot un model a seguir pels seus
súbdits.
 Escrites amb un to heroic. Intenció
d'exaltar el rei. Intenció patriòtica,
de cohesionar el país.

51. La prosa historiogràfica: Jaume I
• La més llarga. Escrita en dues
etapes pel monarca.
• Narra de manera autobiogràfica la
vida i gestes més importants del rei
(conquestes de Mallorca i
València, fets militars detalls de la
seva vida quotidiana).
• Aconsegueix un to verídic gràcies
a un llenguatge popular (refranys,
dites…) i de la llengua pròpia dels
personatges i forasters (castellà,
aragonès, francès, àrab.)

53. La prosa historiogràfica: Bernat Desclot
• Redacta pel tresorer Bernat
Escrivà
• Protagonista Pere II el Gran
• Narra el regant del
protagonista. Tracta 2
temes: Conquesta de Sicília
i invasió de Catalunya pels
francesos.

55. La prosa historiogràfica: Ramon Muntaner
• La millor i més emocionant de les 4
cròniques
• Abasta des de l’engendrament de
Jaume I fins la coronació d`Alfons el
Benigne.
• El protagonista és Muntaner.
• Posa èmfasi en les empreses militats
dels reis catalans. (patriotisme)
• Estil caracteritzat per l’ús de
procediment joglarescos i un
llenguatge viu i col·loquial.

57. La prosa historiogràfica: Pere III
• Escrita com a justificació
del seu regnat.
• Narra la reincorporació del
regne de Mallorca a la
corona i la guerra contra els
nobles rebels a valència i
Aragó.

58. La prosa religiosa i moralitzant
• El Cisma d’Occident (1378-1417) marcà la fi de l’Edat Mitjana. Crisi
espiritual. hi va haver l’existència de dos o tres papes simultanis (Roma,
Avinyó i Pisa). Divisió entre nacions, ordres religiosos i fidels.
• Compromís de Casp: 1412. mort de Martí l’Humà sense successió. El
successor seria Ferran d’Antequera, primer rei de la Corona d’Aragó que
pertanyia a una dinastia estrangera: els Trastàmara.
Francesc EIXIMENIS
Autor d’una enciclopèdia del
cristianisme Lo Crestià, que havia
de comprendre 13 llibres
Vicent FERRER
autor de nombrosos sermons.
Voluntat reformadora de costums
Anselm TURMEDA
exemple de la crisi ideològica per la
seva conversió a l’islamisme.
Obra:La disputa de l’ase.