Art Contemporani

L’ART
CONTEMPORANI
Joan Serra Domínguez
G5 Bloc 2 4T ESO
Història de l’Art
Ramon Pujolà
9/3/2015

L’Art contemporani
1
Índex
Impressionisme............................................................................pàg. 2
Museus més importants............................................................. 3
Una mica de cada autor............................................................. 4
Claude Monet...................................................................4
Auguste Renoir.................................................................5
Edgar Degas.....................................................................6
Berthe Morisot..................................................................7
Puntillisme.........................................................................................8
Postimpressionisme.............................................................................9
Una mica de cada autor..............................................................9
Vincent Van Gogh..............................................................9
Paul Gauguin..................................................................13
Henri Toulouse Lautrec.....................................................15
Fauvisme.........................................................................................17
Cubisme..........................................................................................19
Una mica de cada autor.............................................................21
Paul Cézanne..................................................................21
Georges Braque..............................................................22
Els Qatre Gats.................................................................22
Pablo Picasso..................................................................23
Expressionisme.................................................................................30
Edvard Munch..........................................................................30
Die Brücke..............................................................................31
Der Blaue Reiter.......................................................................32
Franz Marc.....................................................................32
Vasily Kandinsky.............................................................33

2
ISMES DEL SEGLE XX
Impressionisme
L’impressionisme és un moviment pictòric que agafa molta importància a l’any 1874.
Aquest moviment neix a França i destaca sobretot per la vessant de la pintura. Els
pintors propis d’aquest moviment mai pinten expressions ni emocions, sinó que tenen
com a objectiu de pintar la realitat lumínica, captar la fugacitat la llum. L’art en
aquesta etapa havia de captar els efectes de la llum sobre els objectes i sobretot els
paisatges.
Els impressionistes mai tindran a la paleta el color negre ja que el negre es totalment
el contrari a la llum, es a dir, rebutgen de clarobscur. Pinten amb pinzellades soltes i
estudien els colors fins al detall. Treballen a l’aire lliure utilitzant el terme pictòric Plein
Air1
.
En aquest moviment s’inventen els estris per poder anar a qualsevol lloc a pintar i
facilitar així la captació d’imatges en plena llum. Són estris imprescindibles:
- El cavallet: suport que s’utilitza per aguantar el llenç a una alçada mitjana
mentre que el pintor està treballant. El disseny més comú és el cavallet de
trípode i els cavallets amb marc en “H”.
- Tub: recipient on els pintors posen les seves pintures per poder-les transportar.
- Paleta: làmina prima de fusta de forma generalment ovalada on el pintor
disposa els colors per a pintar.
Durant l’impressionisme, s’organitza el Saló Oficial. El Saló Oficial era un saló
organitzat per l’estat on s’exposaven les obres dels pintors. Aquest saló tenia un jutjat,
bastant conservador, que decidia si un quadre pot ser exposat o no. La temàtica
principal del Saló Oficial
era la figura. Es diu que
en aquest espai hi havia
entre 3.000 i 5.000
quadres. S’acceptaven
pocs paisatges, els
jutges no els agradaven.
Els pintors
impressionistes no eren
benvinguts a aquest saló
ja que ells eren els que
els pintaven.
1 Terme pictòric que significa pintura a l'aire lliure
SalóOficial

3
Els impressionistes estaven farts que les seves obres no fossin acceptades. Els
impressionistes es reunien al Cafè Guerbois2
. En aquest cafè es va iniciar i es va
organitzar la Societé Anonyme des Artistes començant una revolució. Aquest grup
tenia com a norma passar del Saló Oficial. El dia 15 d’abril de 1874 els impressionistes
van fer una exposició al segon pis de la casa d’un
fotògraf anomenat Gaspard-Félix Tournachon3
, o
més conegut com a Nadar, al Boulevard des
Capucines a París. Per fer aquesta exposició es va
fer un catàleg de totes les obres que van presentar i
es va posar un preu per entrar. L’exposició valia un
franc. Aquesta exposició va ser un èxit perquè la
gent va veure la temàtica, les tècniques i tot els
quadres que pintaven els impressionistes. Tot i així,
l’exposició també va ser un desastre perquè van
rebre crítiques per tots llocs.
Cherivari4
va publicar una article anomenat
Impressionistes escrit per Louis Leroy mofant-se
del quadre anomenat “Impression soleil levant” de
Claude Monet. Rere aquesta crítica, la societat
anònima d’artistes adoptaran el nom
d’Impressionistes. Cal destacar que ells mai es
voldran fer dir impressionistes però la gent els dirà
així. La Societé Anonyme des Artistes seguiran fent
exposicions fins al 1886.
Els impressionistes es fixen en espectre òptic: la
descomposició de la llum que consisteix en fer
passar la llum per un prisma. Els artistes van decidir
quins eren els color per posar a la paleta i varen
escollir els colors primaris (vermell, groc i blau) ja
que amb aquests tres colors es poden obtenir tots
els altres. Per saturar utilitzaran el blanc. El negre no
el posaran ja que barrejant els colors primaris el
poden obtenir.
Museus més importants
Musée d’Orsay és un museu d’art
que es troba a París, França. Va ser
fundat el dia 1 de desembre del 1986
pel president François Mitter
(president de la República francesa
durant el 1981 i 1995). Abans que fos
2 Cafè parisenc on es feientertúlies i es bevienabsentes, licor que conté anís i determinadesherbes
3 Gaspard-Félix Tournachon és conegut com a Nadar ja que és el seupseudònim. La obra principal de Nadar és
PanthéonNadar on es recullentots seus retrats que haurien de servir de base de lesseves caricatures.
4 Diari oficialista de mentalitat conservadora
Catàlegde la Societé Anonyme des
Artistes
Boulevard des Capucines
Musée d’Orsay

4
un museu era la estació de ferrocarril d’Orsay. Aquesta estació, com que amenaçava
a pèrdues, es va decidir reutilitzar l’espai i ubicar-hi el museu l’any 1977. La iniciativa
la va portar Valéry Giscard d’Estaing (president de la República francesa durant el
1974 i 1981). És una edificació de vidre i de ferro molt lluminosa. Aquest museu
recopila obres impressionistes i postimpressionistes. També s’exposa fotografia,
cinema, escultura i arts decoratives.
Museu Marmottan és un museu d’art situat a París inaugurat al 1871. Té obres
impressionistes de Claude Monet, Berthe Morisot, Edgar Degas i Pierre-Auguste
Renoir.
Una mica de cada autor:
Els pintors que destaquen més en aquest moviment són: Auguste Renoir, Edgar
Degas, Camile Pissano, Paul Cézanne i Berthe Morisot tots ell de famílies
acomodades.
Claude Monet (1840 - 1926)
Ja de jove es va guanyar reputació com a caricaturista. Al
1871 Claude Monet decideix anar cap a Holanda fascinat
pels paisatges. La seva obra, que va ser exposada a
l’ampara de La Societé Anonyme des Artistes donarà nom
a aquest moviment: Impressionisme. Al 1890 anirà a viure
a Giverny on pintarà sobretot nenúfars. Al final de la seva
vida segueix pintant tot i tenir dificultats visuals.
La temàtica dels quadres de Monet són paisatges. Una
ubicació que utilitza Monet per pintar quadres de Plein Air
és el riu Sena: Monet es va comprar una barca per captar
la intensitat i fugacitat de la llum al riu. També es va
desplaçar fins
a.Argenteuil5
on va
pintar “Regates
d’Argenteuil” (1872).
La catedral de Rouen
també va ser un objectiu
per ell. La va pintar
durant molts mesos per
captar les diferents
tonalitats i intensitat de
llum depenent de l’hora
del dia: l’aparença de la
catedral varia segons
els canvis de llum.
Aquesta tècnica també
5Municipi francès que està al costat del riuSena
Claude Monet
“Regates d’Argenteuil”(1872). Muséed’Orsay

5
la va emprar pintant el
Parlament de Londres: la
boira i captar-la va ser
una gran motivació per.
Al final de la seva vida va
heretar la casa de
Giverny. Va fer-hi
construir un llac amb
nenúfars. Aquest llac
també va ser la seva font
d’inspiració(“Nymphéas”)
Auguste Renoir (1841-1919)
Va guanyar reputació amb la seva exposició individual a
una galeria de París a l’any 1883. Destaquem que durant
els últims vint anys va patir artritis però ell va seguir
pintant amb un pinzell lligat al braç. Es calcula que va
pintar més de quatre mil obres.
La seva obra més
representativa és “Le Moulin
de la Galette” (1876). Al molí
es feia un ball, es un
monument representatiu del
seu país. Encara existeix però
es un restaurant. En aquest
lloc es reunien molts artistes.
“Impression soleillevant” (1872). Va ser perprimer cop exposat a la exposició de la
Societé Anonyme des Artistes i ara està al Museu deMarmottan.És una pintura sobre
oli on Monet pinta ambunes pinzellades lliures i ràpides reduint els elements del
quadre. Utilitza colors complementaris i utilitza diferents temperatures de color.
Pinta elportde LeHavre. Monet va pintar amb immediatesa el que veia. Aquesta
pintura resumeix elqueelpintor veu, busca la impressió fugaç dela llum. Diuen que
Monet es pot haver inspirat amb el quadre “L’incendi del parlament” (1835) de
Turner.
”Nymphéas”.Museu Marmottan
Auguste Renoir
“Le Moulin de laGalette”(1876). Musée d’Orsay

6
Pinta paisatges i busca on cau la llum en objectes i
com hi esclata. És el que succeeix quan capta les
vestimentes de la gent. Un exemple és “El gronxador”
(1876), pintura del jardí de casa seva.
Les ombres no seran mai en blanc i negre, seran de
colors ja que el color de la ombra depèn d’on vingui.
Si la ombra és per exemple d’una paret vermella la
ombra que provocarà serà vermellosa, ni negra ni
blanca.
Edgar Degas (1834-1917)
Va ser pintor, dibuixant i escultor. Des de 1865 va ser
influenciat pel moviment impressionista. Cap al 1880
comença a perdre visió i comença a treballar amb l’escultura i
el pastel. Les seves obres varen ser valorades després de la
seva mort.
Degas va formar part de la Societat Anònima d’Artistes. Té
pocs paisatges i ell, al contrari dels impressionistes, prefereix
el taller i no l’atrau l’estudi de la llum natural. Entre els seus
quadres destaca “La classe de dansa” (1874). Edgar Degas
pinta la llum dels interiors i agafa la llum com si fos gas, es
pot percebre al quadre “La classe de dansa”.
És un pintor que viola una mica les
normes impressionistes com per exemple:
utilitza el negre i a les seves pintures fa
enquadraments fotogràfics i no acaba
de dibuixar les persones. Un exemple d’un
quadre amb un enquadrament fotogràfic
és “L’oquestra de l’Òpera” (1970) on els
caps de les ballarines surten tallats. Un
altre exemple és a la “L’absenta” (1876),
on la figura masculina queda un xic
tallada. Té molta capacitat de captar la
instant de moviment com és el cas de
les ballarines a “L’orquestra de l’Òpera”.
També fa quadres a l’hipòdrom i utilitza
colors pastel. S’interessa més per les
siluetes del genet i per les muntures que
no pas per la cursa. Un quadre d’exemple
de la temàtica de l’hipòdrom és “La
desfilada” (1866-1868).
“El gronxador” (1876). Musée d’Orsay
Edgar Degas
“L’oquestrade l’Òpera” (1970). Museé d’Orsay

7
Berthe Morisot (1841-1895)
És una pintora important perquè és de les primeres dones artistes. Pinta figures
femenines i fa que la llum vagi a les figures. Una obra important és el “Bressol” (1872).
“Bressol” (1872). Musée d’Orsay

8
Puntillisme
És una variant de l’impressionisme. És una tècnica de pintura que apareix per primera
vegada al 1883. És un impressionisme científic que també es pot dir divisionisme.
Els pintors es converteixen en científics. Donen fonament científic de manera simbòlica
amb el punt, el colors que s’utilitzen als punts són els primaris i depenent de la
distància entre ells faran un color o altre. Els quadres més importants són al museu
d’Orsay.
“Tarda de diumenge a l’illadel Grande Jatte” (1884-1886) Georges Seurat

9
Postimpressionisme:
Aquesta etapa pertany als artistes que venen després de l’impressionisme. És una
etapa que dura des de finals del segle XIX fins a principies del segle XX. Els artistes
van mes enllà de la superficialitat i voldran expressar els seus sentiments i la seva
visió de la realitat. Utilitzen el color com a eina bàsica per expressar-se i ensenyar
la seva visió de realitat. Alguns postimpressionistes utilitzaran la vesant racional i altres
utilitzaran la vesant del cos, la subjectivitat. Aquesta etapa reuneix artistes suprems
com per exemple, Vincent Van Gogh, Paul Cézanne, Paul Gauguin, Touluse-Lautrec
entre altres. Alguns postimpressionistes van ser impressionistes en temps anteriors i
per això de vegades es deixen influenciar per l’impressionisme però finalment
l’abandonen.
Vincent Van Gogh (1853-1890)
Neix al 30 de març de 1853 als Països Baixos. Les seves obres es troben al Museu
d’Amsterdam. Durant la seva vida nomes va vendre un quadre dels milers que en va
fer. Va patir esquizofrènia i es va suïcidar als 37 anys amb un tret al pit. Va ser
enterrat amb el seu germà Theo, que va morir un any després, al cementiri d’Auvers-
sur-Oise. La vida de Vincent es divideix en diferents períodes:
Període dels Països Baixos (1880-1885):
Ell estava a un poblet humil on la font de recursos era la mina i el camp de patates.
Ell era predicador. En aquesta etapa utilitza una gamma de colors reduïda però
encaixen amb la gent. Utilitza el negre i el marró. Vincent s’adona que s’ha d’apropar
a la gent i aleshores es posa al servei d’ells. Creu que si els pinta estarà més amb ells,
per sentir-se més a prop i així els coneixerà. Utilitza la pintura com a mitjà per ajudar a
la gent. Els quadres d’aquesta etapa són de temàtica costumista. Els quadres que
pertanyen més a aquesta etapa és “Menjant patates” (1885) i “Dona filant” (1881).
A Vincent van Gogh li apassiona el realisme de Jean-François Millet (1814-1875).
Millet és un pintor realista que va destacar sobretot en els quadres de camperols i
grangers. Millet veu un camp de blat d’una manera trista ja que el camp és el lloc on el
pagès ha treballat i s’ha deixat la pell treballant. Millet pinta com si el pagès fos la terra

10
i la terra fos el pagès. Millet descobreix que Vincent pinta obscuritat. Millet va pintar
“L’Àngelus” (1859-1888) i ”La migdiada” (1886).
Període a Paris (1886-1888):
L’impressionisme absorbeix a Vincent perquè aclareix la paleta (la torna més
lumínica). També aprèn l’art de dividir els tons i practica una pintura de pinzellada
solta amb la intenció de captar la llum.
A París hi ha Japonisme6
. El Japonisme es dóna a conèixer a França gràcies a les
exposicions universals. Vincent s’apassiona per Utagawa Hiroshige.
Finalment acaba marxant de París perquè al descobrir la llum la vol i la va a buscar.
També decideix marxar perquè no podia suportar el remordiment de viure a costa del
seu germà. Finalment decideix anar a Arles. En aquesta etapa pinta “El bulevard de
Clichy” (1887) i també “Un pont sota la pluja” (1887) pintura inspirada amb una obra de
Hiroshige.
6 El Japonisme va ser font d'inspiracióper a molts pintors que vandes de l’Impressionisme fins als Cubisme que
estavensobretot interessats per la asimetria i la irregularitat de l'art japonès. L’estil japonès es caracteritza per la
falta de perspectiva, llumsense ombres, les àrees planesde colors vibrants, la llibertat de composició en col·locar
els subjectes descentrats, organitzats en eixos diagonalsbaixos al fons, enla seva major part. Els japonesos pinten a
paper i fanestampes. Els pintors més importants que varendestacar més van ser Hiroshige, Hokusai i Utamaro.
“Menjant patates” (1885) És una pintura a l’oli pintada al1885. Està alMuseu van Gogh, Amsterdam. En aquest quadre Vincent
vol ensenyar quetoti les condicions queviula gent enaquesta població la gent encara no ha perdut la família i comparteixen el
menjar ambla làmpada d’oli que fa de nexe. Utilitza tonalitats fosques,tons marronosos i negres. La pintura està composta per
cinc persones. Encara queel quadrees moltfosc, les emocions decada persona queresideixena les cares brillen intensament.

11
Període d’Arles (1888-1889):
Durant l’any que dura aquest període va pintar al voltant de 1500 quadres. A Arles
va viure en solitari consumit pel treball febril, l’alcohol i el tabac. Va viure a la Casa
Groga. El color groc serà el color més important a aquesta etapa i va pintar
“L’habitació d’Arles” (1888). Aquest període va ser un moment personal i productiu.
La Casa Groga havia de ser un lloc de reunió, volia compartir vivències i pintura, però
finalment només va anar un artista, Paul Gauguin. Theo coneix a Gauguin, artista que
estava en banca rota, i decideix enviar-lo a la Casa Groga amb Vincent. Aquests dos
artistes eren molt diferents, un era terrenal i l’altre és espiritual, un surt a pintar quan
plou i l’altre de nit, un pinta quan fa vent i l’altre no ho fa. Aquestes diferències va
dificultar la convivència entre el dos artistes. Vincent en aquest període es va tallar
l’orella ja que, Paul Gauguin, va tenir relacions sexuals amb una prostituta que
“Gira-sols” (1888): És una pintura sobre l’oli
exposada alMuseuVan Gogh. Pinta els gira-
sols ja queaquests sónla llum i la llum és la
vida. Ala hora de dibuixar utilitza sobretot
grocs, taronges, marrons i verds. Els pètals
semblen 3D perquè Vincent va fer unes
pinzellades de les quals destaca la plasticitat
de la pintura. També utilitza pinzellades
fortes i agressives. Els gira-sols són energia
pura i espiritualitat ja que és la planta que
gira al voltant del sol.
“El bulevardde Clichy”(1887). MuseuVan Gogh
“Un pont sotala pluja”(1887). Al’esquerrade l’imatge és pot
veure l’obra de Hiroshige i a ladreta l’obra de VincentVan
“L’habitació d’Arles” (1888): és un quadre a l’oli que esta al Museu Van
Gogh d’Amsterdami també al Musée d’Orsay. Aquesta pintura destaca
perquè es la primera vegada queVincent té una habitació pròpia on va
viure-hi 1 any. Fa una perspectiva ambuna lleu torsió,pròpia de l’autor,
que reflecteixles seves idees sobrela pintura. En aquesta obra Vincent
utilitza colors plans i empastats. El color del cobra llit és el vermell, de
color lila les parets, les cadires i elllit decolorgroc cromat, els coixins i els
llençols groc llimona,la finestra verda,el blancdelmirall. Totes aquests
colors amb el principal objectiu de, com va dir ell,de: “Voldria expressar
amb aquests tons un repòs absolut”.

12
Vincent estimava. Vincent Van Gogh va regalar l’orella a la meuca. Just després
d’aquest esdeveniment es va auto retratar i pinta “Autoretrat amb pipa” (1889).
Vincent va pintar “Gira-sols” (1888) per arreglar i alegrar l’habitació per quan Gauguin
arribés a Arles. Destaquem també “Cafè de nit” (1888).
Període a Saint-Rémy (1889-1890):
Theo va a buscar a Vincent perquè té la
possibilitat d’ingressar-lo a l’Hospital de
Saint Paul. És un hospital portat per
monges. Les monges al principi de
l’estància no el deixaven pintar ni sortir
de l’edifici però després sí. En aquest
període Van Gogh pinta el que veu des
del pati i utilitzarà unes pinzellades
crispades, recargolades i bastant
denses. Els seus quadres no tenen un
fons neutre. Aquestes característiques
són evidència de les seves tensions i els
seus desequilibris. Pinta “Autoretrat”
(1890), “Lliris” (1890) i també “Nit
estelada” (1890).
Període Auvers-sur-Oise (1890):
L’hospital li dona l’alta mèdica. Ell surt però ple
de por per l’esquizofrènia. Theo li diu d’anar a
París amb ell però ell no vol perquè sap que ell
mateix no es responsable de les seves
accions. Aleshores Theo li recomana que vagi a
Auvers-sur-Oise amb el doctor Gatchet, un
metge homeòpata. El metge Gatchet també li
agrada pintar i és retratat molts cops. Vincent diu
que per fi té una amic i una persona que l’escolta.
Finalment, un dia, un pagès que passava per on
estava Vincent, el va veure pintar però quant ja
havia passat de llarg va sentir un tret. Vincent es
va suïcidar. Va morir dos dies després del tret. En
aquest període pinta paisatges d’Auvers com
“La catedral” (1890), “Camp de blat amb corbs”
(1890).
“Nit estelada” (1890):És una pintura a l’oli exposada al
Museu d'Art Modernde Nova York És un paisatge que
Vincent pinta quan esta l’hospital. Va pintar una zona
mediterrània amb xiprers, ametllers... Vincent vol
expressar els seus sentiments i vol representar
l’expressióque tenenles coses. El quadre és caracteritza
per haver-se pintat a base de taques de color.
“El doctor PaulGatchet”1890. Col·lecció
privada

13
Paul Gauguin (1848-1903)
Va ser un pintor
impressionista.
Abans de ser
pintor estava
casat i tenia fills.
Va néixer a Perú,
però viatja a
París on coneix a
Pissano que
l’anima a pintar.
Gauguin es torna
pintor i
abandona tot el
que tenia
(família, casa,etc.). Va anar a Arles ja que Theo
(germà de Vincent van Gogh) el convida que vagi a
la Casa Groga. Amb Vincent tenia una relació
bastant tensa i quan Van Gogh es talla l’orella
decideix marxar d’aquella casa i viatja a les Illes
del Pacífic perquè està decepcionat del món
occidental. Va en busca de la innocència de les
“Camp de blatamb corbs”(1890): Potser quesiguiun dels quadres més famosos deVanGogh . En primer pla es potveure el punt
d’unió entreels tres camins que van a diferents direccions. Mostra una trialitat com si estigues confús i no sàpigues quefer. Entre
aquests camins trobemels camps deblatamb tota la seva esplendor enlluernat per la llum dela lluna. Casibéla meitatde la tela
està ocupada pel cel, un celfosc. El pinta com quelcom infinit que uneleva iens treu l’angoixa ambuna alliberació dels neguits,
però sembla que sigui elcontrari perquè amb aquests tons i la densitat de les pinzellades sembla el just el contrari. Amb la
manera de pintar, moltempastada, Vincentexpressa els seus sentiments: tristesa i deculpabilitat que sentia perla dura situació
en que es trobava el seugermà Teo. Vincentpinta aquest quadreanticipantelseu tràgic destí que en pocs instants tindria l loc.
“Pits amb flors roges”(1899). Metropolitan
Museum of Art . És un un quadre compost per
dues figures femenines que es perfilen a mode
de baixos relleus contra un fons decolorqueva
de diferents matisos de ver algroc. En aquesta
obra sembla que Gauguinabandonielcolor pla
per recrear-sea la bellesa del tema i gosar-se
amb una harmonia de color que poques
vegades ha sigut tan ben aconseguida.
“Autoretrat” (1893-1894)..Muséed’Orsay

14
persones, la puresa de la natura, autenticitat i l’exotisme.
Ell en aquest món es sent lliure i feliç i viu com un nadiu. En aquestes illes farà
quadres per exemple, “Pits amb flors roges”(1899) que quan els ensenya als
francesos, aquests es pensen que són prostitutes. Gauguin en veure, altre cop, la
reacció occidentals quan veuen els seus quadres encara s’enfada més. Gauguin tenia
el seu diari titulat “La vida d’un salvatge”. Quan va a viure a Taití ell diu que viu com
un salvatge, es a dir, que viu amb
autenticitat.
Paul Gauguin dóna manifest que la
cultura occidental és malaltissa
perquè a occident l’humà ha perdut
l’autenticitat. Intenta buscar quin ha
sigut l’error i arriba a la conclusió que
diu: si no ens haguéssim fixat en les
cultures clàssiques, Grècia i Roma,
tindríem mes facilitat per expressar-
nos, en canvi, si ens haguéssim fixat
amb alguna cultura més primitiva
(com per exemple els egipcis) seriem
més expressius i autèntics.
Aquesta teoria dóna fruit a
l’abstracció.
Gauguin en les seves obres utilitza colors plans, vius, purs i sense barrejar-los.
Normalment nega la pinzellada. Pinta fent vitralls en que el contorn es divideix, com
un trencaclosques. Al 1892 pinta “Mata mua” que significa: Hi havia una vegada. El
títol es refereix a que ell diu, hi havia una vegada que la gent podia tocar la flauta al
mig de la naturalesa, hi havia una vegada on érem totalment lliures... Gauguin en el
quadre “Arearea” (1892) capta tot l’encant d’un món primitiu encara no corromput per
la civilització. “Arearea” va ser molt criticat ja que va pintar un gos de color taronja,
però Gauguin pensa que cada artista veu els colors com l’artista els veu. Cada color
té un valor emocional, el que
vol Gauguin és expressar a
través de les seves obres els
seus sentiments i les seves
idees.
Utilitza el Sintetisme. A la
pintura “Ta Matete”(1892)
combina la sensació immediata
de la seva visió interior, una
visió exuberant i melancòlica.
Els gestos i els color de la pell
evoquen un primitivisme amb
una mica d’inspiració egípcia.
Els colors són sentimentals.
“Arearea” (1892). Musée d’Orsay
“Ta Matete”(1892). Musée d’Orsay

15
Henri Toulouse Lautrec (1864-1901)
Fill d’una família noble, una família aristòcrata. Les seves
obres estan a França, exactament al Museu de Toulouse
Lautrec. De ven petit pot gaudir d’una vida privilegiada.
Era nan, mesurava 120 centímetres. Quan tenia 9 anys va
caure d’un cavall i es va trencar els ossos de la cama. Els
seus ossos no es van soldar correctament i va haver de fer
molt repòs. Després d’haver fet el repòs va tornar a caure.
Això va provocar que no creixés en normalitat. De cintura
cap a dalt va créixer normal però de cintura cap a baix no.
Va estar molts anys reposant i el dibuix va ser el seu refugi.
Va ser menyspreat pel seu pare.
Destaquem que aquest pintor no té necessitat econòmica,
per tant no pintarà per necessitat de diners. Va anar a viure
a un barri bohemi i va tenir una vida bohèmia i va morir
alcohòlic. No va participar de l’impressionisme.
Pintà escenes del cabaret. Quan pinta ensenya París de nit. Per exemple dibuixa
“Dansa al Moulin Rouge” (1889-1890). Ell és de les primeres persones que pot tenir
una càmera fotogràfica. Pintava contra l’interès a l’ésser humà i volia captar la
simbologia d’aquests personatges. Volia pintar el caràcter psicològic de les prostitutes.
Es fixa amb Edgar Degas i les seves composicions fotogràfiques. L’interessa captar
l’interior de la gent i utilitza una pinzellada molt solta però amb els contorns una línia
ben seguida.
És una persona molt important amb els cartells ja que, abans que ell en fes, els
cartells no hi havia lletres. Lautrec és el pioner del cartellisme. Fa el primer cartell amb
el “Moulin Rouge” on apareix la ballarina Goulue i el senyor Valentin que li diuen Le
desossé. Gràcies a aquest cartell fa que el cabaret es torni el numero u. Va fer més
cartells com “Jardí de Paris”(1893) i “El Divan Japonais” (1893).
Henri Toulouse Lautrec
“Dansa al Moulin Rouge”(1889-1890).Museu d’Art,Filadelfia
“El Divan Japonais” (1893).
Metropolitan Museum ofArt

16
Una altre referència per Lautrec va ser l’art japonès ja que imita contorns ben
marcats, la utilització de taques de colors plans i el gust per la simplificació. La
signatura de Lautrec és inspirada amb els segells japonesos.

17
Fauvisme (1905-1908)
És el primer moviment avantguardista i el més important. Els artistes tenen un altre
cop una reacció diferent a l’etapa d’abans, no volen pintar la realitat. Els referents
d’aquest moviment són Paul Gauguin i Vincent Van Gogh. Aquest moviment i tots els
altres que duren per aquests anys estan en el seu millor moment i en el punt culminant
van finalitzar per culpa de la guerra mundial. Tot i així, aquest moviment va ésser
substituït pel Cubisme que dura del 1908-1914.
A París es fa el Saló de
Tardor l’any 1905, era un
saló alternatiu. Era una
exposició totalment
fauvista. Just al mig de
tots els quadres fauvistes
hi havia una escultura de
Donatello. Quan un crític
d’art francès anomenat
Louis Vauxceller va
entrar en aquest saló va
dir: “Donatello parmi les fa
uves” (Donatello entre les
feres). Aquest crític va
donar origen nom al
moviment, de fauves a
fauvisme.
Tenen molta creativitat i
moltes ganes de viure.
Els fauvistes transmetran
les ganes de viure
mitjançant el color.
Utilitzen colors purs tal
com surten del tub, tot
utilitzant principalment els
colors primaris i
complementaris. No
només transmetran amb
el color, sinó que també
amb la senzillesa del
dibuix. La temàtica
principal seran els
paisatges. El fauvisme és
un art de trencament de les perspectives i pinzellades. Volen crear i no imitar i
rebutgen l’anatomia, la perspectiva convencional, les proporcions clàssiques i el
modelat. El poble més important d’aquest moviment situat a la Costa Vermella era del
Rosselló a la Catalunya Nord, Cotlliure.
“El pont de Charing Cross” (1906) André Derain
“La dansa” (1909). Henri Matisse. Museu d’Art Modern, NovaYork

18
Tenien una passió per l’art negre-africà i els artistes van Àfrica en busca de la
autenticitat, la innocència igual que va fer Gauguin que marxa a buscar altres cultures.
Els artistes principals d’aquest moviment artístic són: Maurice Valminck, André Derain i
Henri Matisse (el més important). Vlaminck i André Derain eren companys i durant
una bona temporada varen compartir estudi i Matisse i Pisarro tenien una relació.
Henri Matisse va pintar el quadre de “La dansa” (1909) exposat al museu del MOMA i
“La musica” (1910) al Hermitage Museum, Sant Petersburg. Són uns quadres
plenament fauvistes encara que no estiguin pintats durant el període. Aquests dos van
ser molt criticats ja que la critica les qualificà d’art caníbal, es veia com una pintura
excessivament primitiva
“Panoràmica deColliure”(1905)

19
Cubisme
El moment més intens del cubisme va ser del 1907-1914. És el millor i més gran dels
moviments del segle XX. Canvien totalment el que s’havia fet fins ara, fan un art
completament nou canviant totalment la manera d’entendre els volums. Els volums
apareixeran fragmentats com un trencaclosques amb les peces mal posades, és a dir,
en lloc de representar les figueres des de un punt de vista l’artista la pintarà des de
moltes perspectives per tal de representar-la en un context més ampli. L’inventor
d’aquest moviment és Picasso.El cubisme es pot dividir en tres modalitats:
En el cubisme analític (1907-1912):
S’analitza l’objecte i es descompon la realitat per ser plasmada amb elements
geomètrics superposats. No és una realitat visual sinó que és una realitat del
coneixement que reconstrueix els objectes com es sap que són, no com es veuen.
S’utilitzen games reduïdes (el color s’apaga i s’utilitza grisos, ocres i verdosos) i les
ombres tenen colors neutralitzats i patrons complexos de formes planes. Picasso “Noia
amb mandolina” (1910).
“Noia amb mandolina” (1910) de Picasso “Vaixells de pesca” (1907) de Braque.Museu deBelles Arts de
Houston

20
Cubisme analític hermètic (1911-1912):
Els colors es limiten a la gama de torrats, és a dir, grisos i negres. Els objectes s’han
fragmentat tant que gairebé queden destruïts. Picasso utilitza per primera vegada el
collage perquè enganxa la reixeta de la cadira. Es posen grafies i números. Picasso
“Natura morta amb reixa de cadira” (1912). Braque “El portuguès” (1910).
Cubisme sintètic (1913-1914):
Aquest cubisme no es caracteritza per analitzar la realitat sinó que es caracteritza per
fer quadres utilitzant elements plàstics incloent també elements reals tracta de
sintetitzar. S’utilitza una gamma de colors una mica més rica. El collage i les
natures mortes7
guanyen protagonisme. El pintor substituïa els petits fragments per
plans més amplis. Picasso “Guitarra” (1913). Braque “Diari, ampolla i paquet de tabac”
(1914).
7 Gènere pictòric que consisteix en representar objectes en un espai determinat. També agafen el nom de
bodegons
Picasso “Naturamortaamb reixa de cadira”(1912).
“El portuguès” (1910) de Braque
“Guitarra”(1913) de Picasso “Diari, ampolla i paquet de tabac” (1914) de Braque

21
Paul Cézanne (1839-1906)
Va ser la base del cubisme. És un home que viu
gràcies als diners dels seus pares. No vol saber
res d’expressions ni de París. Va ser un artista
que pintava amb el cap. Es basava en que el món
s’ha de reduir a formes geomètriques simples.
Va viure a la seva ciutat natal d’Aix i a l’any 1861
va decidir fer una carrera artística a París.
Cézanne pintava natures mortes. En aquestes
pintures volia assajar el seu nou concepte de
pintura intentant recuperar el volum perdut pels
impressionistes. Un pintura exemplar de natura
morta és “Natura morta amb crani” (1895-1900).
L’any 1907 es va celebrar una gran
exposició retrospectiva de l’obra
d’aquest artista i va causar un gran
impacte en els ambients artístics. En
aquesta exposició va assistir Pablo
Picasso i Georges Braque.
Les últimes obres que pinta Cézanne
estan centrades a la muntanya de
Sainte-Victorie. Aquesta muntanya la
pintarà diversos cops des de diferents
perspectives. “Muntanya de Sainte-
Victoire, vista des de Bibémus”.
Paul Cézanne
“Muntanyade Sainte-Victoire, vista des de Bibémus”.Museu
d’Art de Baltimore
“Jugadors de cartes”(1890-92). És una pintura a l’oli quees troba al Museu d’Orsay.Cézanne va pintaraquestquadre emprant la
seva manera d’entendre el món, és a dir, utilitzant formes geomètriques simples com el cilindre, el con i l’esfera; per
descompondreles formes dela naturalesa. El color elva utilitzarcoma l’element clau a l’hora de definir les formes. Va utilitzar
tons de color blau, groc i vermell.Al quadre Cézanne proporciona una impressió i també una descripció del sentit intern de
l'acció.
“Natura mortaamb crani”(1895-1900)

22
Georges Braque (1882-1963)
Braque va ser un
pintor i escultor que
va destacar al s.XX
francès. Abans de ser
cubista, les seves
primeres pintures
varen ser
impressionistes i
també va adoptar
l’estil Fauvista.
Braque va participar
també al Saló dels
Independents. Més tard va començar una gran
influencia de Paul Cézanne i va abandonar el
fauvisme. Va començar pintant paisatges de
l’Estaque.
Al cubisme, Braque redueix molt la gamma cromàtica. Pinta amb formes
geomètriques simples i participa a l’exposició retrospectiva de Cézanne on coincidirà
amb Pablo Picasso. Va realitzar un estudi intens de la llum i la perspectiva. Va
pintar paisatges de pobles en que reduïa la estructura arquitectònica en formes
geomètriques. “Cases de l’Estaque” (1908) i “Viaducte de l’Estaque” (1908).
Braque i Picasso pinten coses molt semblants sense haver-se conegut mai.
Els quatre gats:
A Catalunya, Barcelona Pere Romeu crea una
cerveseria que es deia Els Quatre Gats i va triar
aquest nom perquè en el passat va treballar en un
cafè parisenc anomenat Le Chat Noir (El Gat
Negre). També va posar aquest nom ja que el
cèlebre creador del cafè parisenc, Rodolphe Salis,
havia mort recentment.
Aquesta cerveseria ràpidament va ser a adoptada
com a lloc on els artistes feien tertúlia, activitats que
representa les inquietuds artístiques modernistes.
Les persones que van impulsar més aquest lloc de
tertúlia varen ser Ramón Casas, Pere Romeu, Pablo
Picasso i els amics Utrillo i Rusiñol.
Els Quatre Gats va ser també el primer número de
la revista que feia de portaveu de les inquietuds i activitats d’aquells homes vinculats
a la cerveseria.
Georges Braque
“Viaducte de l’Estaque” (1908). Museu Nacional
d’Art Modern, París
“Tàndem” (1897) de Ramon Casas. Surt
Ramon Casas i Pere Romeu en un
tàndem. És una pintura sobre l’oli
actualment exposada al MNAC (Museu
Nacional d’Art de Catalunya). Aquesta
pintura decorava la paret de Els quatre
Gats.

23
Pablo Picasso (1881-1973)
Va néixer a Màlaga. El seu pare era pintor d’ocells i
professor d’arts i oficis. Primerament, al pare li van donar la
feina a la Coruña i la família hi va anar a viure. Però més
tard, al pare li tornen a oferir feina però aquest cop a
Barcelona i la va tornar a acceptar.
Pablo Picasso va passar l’adolescència a Barcelona. Quan
Picasso tenia 15 anys va pintar “Primera comunió” (1896) i
va presentar “Ciència i caritat” a l’Exposicion Nacional de
Bellas Artes on li varen donar una menció honorífica.
Picasso i Carles Casagemas van
viatjar a París per primer cop a
l’any 1900. A París va quedar
captivat per la vida nocturna, per
les escenes de carrer i, com altres
artistes anteriors com (Auguste
Renoir, Toulouse-Lautrec, etc.)
també anava i va pintar el Moulin
de la Galette.. Picasso i el seu
amic es van instal·lar a un pis molt
petit on només hi havia un llit i
com que eren molt apassionats a
la pintura, quan un pintava l’altre
dormia i viceversa, així podien
dormir els dos tranquil·lament. Però
l’estada a París acaba quan Picasso
es posa molt malalt i el fan tornar a
Barcelona. Al 1901 Casagemas li va
passar una cosa molt greu al 1901,
la seva dona el va deixar i degut
aquest divorci ell es suïcida. Per a
Picasso, Casagemas era molt
important i es sentia culpable de la
mort del seu amic. Quan
Casagemas mor Picasso li fa un
quadre “La mort de Casagemas”
(1901).
Picasso és l´ home de les dones, va tenir moltes dones. Aquestes dones van ser
retratades i també van influenciar a les obres respecte a l’estat anímic. Olga Khokhlova
va ser la seva primera dona, es va casar i fins i tot van tenir un fill, Paulo. Però aquesta
relació nomes va durar 10 anys. La seva segona dona va ser Marie-Thérèse Walter.
Picasso la va pintar diferents cops però aquesta relació va acabar quan tingueren una
filla, Maria. Aquesta dona va ser important ja que va fer fotos a Picasso quan pintava el
Pablo Picasso
“Moulin de la Galette”(1900). Museu Guggenheim
“La mort de Casagemas”(1901).Museu Nacional dePicasso, París

24
“Guernica” però es van divorciar. Després d’aquest divorci Picasso es va enamorar de
Dora Maar.
La vida de Pablo Picasso es divideix en diferents períodes:
Període blau (1901-1904):
La època blava està molt carregada de dolor i tristesa.
En aquesta etapa Picasso era pobre, estava sol,
rememorant la mort del seu amic i això fa que estigués
trist i que visqués la part difícil de la vida, amb la misèria
i la desesperació. La època blava de Picasso és molt
dura i en els seus quadres són de fort contingut
sentimental i sobretot tenyits de blau. Apareixen
figures allargassades, abatudes amb expressió passiva i
apàtica. Homes i dones famèlics immergits sovint en
escenaris buits. Picasso en aquesta època va tenir
influències de Van Gogh i Gauguin sobretot en aspectes
psicològics, amb la simplificació de volums i de contorns
definits.
Època rosa (1905-1906):
Al 1904 Picasso s’enamora. Potser el
nom d’aquesta etapa degut a que
aquest color que recorda a l’amor i al
circ. En aquesta etapa Picasso
comença a pintar amb colors més
humans i més vius. La gamma de
colors es centrava principalment en
tons rosats, ataronjats i vermells.
Abandona el color blau. Les pintures
d’aquesta època ja són més vives. Els
personatges que va pintar Picasso en
aquesta etapa eren diferents dels de la
etapa blava ja que va sobretot pintar i
retratar membres d’un circ i de les
seves famílies. Per exemple dibuixa la
”Família de saltimbanquis” (1905).
Més tard va pintar “Les demoiselles
d'avignon” (1907). Ell creia que l’art ha
de partir d’una cosa més primària,
pintant d’una manera més senzilla com
per exemple, les màscares africanes.
“El guitarrista cec”(1903.Institut
d’art de Chicago
“Les demoiselles d'avignon”(1907):Exposat al MOMA. Picasso
tenia l’estudi a carrer Avinyó i en aquest carrer i havia molts
prostíbuls. Aquesta pintura a l’oli sobre tela representa una
escena del bordell del carrer d’Avinyó. Va pintar a aquestes
dones alcostatduna calavera però quanles va pintar va pintar
un natura morta enlloc de la calavera. El pinta de manera
cezanniana.Peralguns aquestquadresuposa el naixement del
cubisme.

25
La seva obra més important:
Guernica
El Guernica és un quadre a l’oli pintat sobre tela exposat al Museu Nacional d’Art
Reina Sofia. Va ser pintat al 1937 i encarregat pel Govern Republicà. És un símbol
de pau encara que, el que va dibuixar Picasso és la destrucció i la violència. Al quadre
no hi ha res militar, només va pintar les víctimes d’aquest atac. Aquesta pintura és el
símbol del nacionalisme basc ja que el nom d’aquest quadre prové duna població
basca anomenada Guernika.
Al 26 d’abril del 1937 a dos quartes de cinc de la tarda, un dia de mercat, la unitat de la
Legió Còndor8
va bombardejar la ciutat de Guernika. Abans del bombardeig es va dir
que l’objectiu principal de l’operació era fer volar un pont però el que en realitat volien
era enfonsar el nacionalisme basc. Fruit d’aquest bombardeig molta població civil
d’aquesta ciutat va morir.
A l’estiu del 1937 es va fer l’Exposició Universal d’Art i Tecnologia a París i
Espanya, tot i estar en guerra, es va presentar. Lluis Sert va dissenyar el Pavillon de
l’Espagne on només l’art espanyol va ser exposat ja que tecnològicament els
espanyols estaven molt malament, eren temps de Guerra Civil.
El Pavillon de l’Espagne era un establiment barat, construït de vidre i ferro. Al pavelló
van anar altres artistes com Joan Miró que va pintar “Pagès català en revolta”, Julio
González que va presentar “Montserrat”, Alexander va presentar la seva escultura
anomenada “Font de mercuri” i Pablo Picasso que va presentar el “Guernica” exposat
al pati cobert del pavelló.
Picasso no va començar a pintar-lo fins l’abril, no tenia cap cosa que l’inspirés. A l’abril
va anar a la manifestació de Guernica on va rebre cops dels policies pel carrer i, fins
i tot, al seu estudi. Rere de l’assetjament dels policies i el catastròfic bombardeig es va
inspirar, Guernica el va marcar.
8 La LegióCòndor era la unitat aviaciónazi més moderna del mónque va ser posada per Hitler a les ordres del
general Franco durant la Guerra Civil Espanyola.

26
El quadre es llegeix de dreta esquerra. Molta gent va demanar a Picasso que
expliqués el quadre però ell mai ho va fer.
El quadre està compost per nou figures que són animals, un brau i un colom, i
persones. El caos total està al centre del quadre, el centre és tot el dolor. Tot el quadre
està en una escenografia que es com una habitació.
1. És una figura femenina que representa a tota la gent oprimida per una
dictadura. La dóna expressa pànic, s’està cremant pel foc atrapada en una
estructura. Està desesperada i per això aixeca els braços.
2. És una figura femenina, una dona de camp amb els pits ben plens de llet. De
cintura cap a dalt no te roba i s’arrossega ja que està ferida. Sembla que es
vulgui escapar perquè sinó es cremarà com la primera figura. Treu el cap en
busca de la llum, està mirant a la llàntia de llum. Fa cara de sorpresa i està
bocabadada, veuen el caos.
3. És una figura d’una dona jove que de manera espectral surt de la finestra.
Treu la mà per il·luminar-se amb una llum doli. La llum d’oli és el símbol de
la tradició i de l’ambient rural. L’expressió facial també és de sorpresa ja que
veuen el caos que ha caigut del cel.
Figura 1
Figura 2

27
4. És el cavall. Té una llança que el travessa. El cavall està al llindar de la mort,
fent un renill. Té la llengua punxeguda. El cavall representa la població
massacrada. Picasso intenta fer pseudo collage amb unes línies petites que
imiten el diari. Aquesta última característica està dedicada a la fotògrafa.
5. L’únic home està al terra, és un combatent. L’home està mutilat i té un bat a
la ma i una flor representa l’esperança. L’home es deixa la vida. Al costat del
cap sense vida hi ha una ferradura que significa sort i es l’esperança.
6. És un brau que junt amb el toro és l’animal representatiu d’Espanya. El
brau és un animal molt noble, de casa seva, arrelat a la seva terra que menja i
pastura, és l’equilibri i la serenor que qualsevol persona voldria tenir. El toro
representa l’esperit del poble. Els ulls i a la cara reflecteix dolor fins i tot
tristor.
Figura 3
Figura 4
Figura 5

28
Hi ha un colom sobre una taula i té el cap alçat. El colom es el símbol de la
pau però aquest ha perdut la pau ja que és negre.
7. Figura femenina. Intenta consolar el seu fill. La mare està bramant al cel ja
que la destrucció ve del cel (bombardeig). Té els pits així per explicar les
seves penes.
8. Bombeta resplendent. Contraposa la llum d’oli de la figura número tres. És
l’ull de la raó. La tecnologia ha destruït i la bombeta és el progrés i aquest
progrés ha portat al caos i la destrucció total.
Figura 6
Figura 7
Figura 8
Colom

29
El quadre es va transportar molt i va fer molts viatges arreu del món. Cada cop que
es transporta el quadre s’ha de desmuntar i quan es desmunta es deteriora.
Quan el pavelló de Lluís Sert es va tirar a terra, el quadre en propietat de la República
Espanyola, es decideix fer un itinerari i anar-lo exposant a diferents llocs com per
exemple a les Illes Britàniques i a diferents ciutats importants. Però el quadre no tenia
èxit.
Després el quadre és enviat als Estats Units d’Amèrica exactament l’exposen al
museu del MOMA ja que el Guernica estava en perill ja que estava al costat de les
dictadures de Hitler i Mussolini, el Guernica és un símbol de pau. Durant els anys 50
es va passejar per Europa però al 1957 va tornar al MOMA per evitar tants trasllats.
Picasso no volia que el quadre estigués exposat a Espanya fins que el franquisme no
finalitzés i quan Francisco Franco mor es vol que el quadre retorni a Espanya. Però el
problema era que des de el 1939 va ser el quadre més important del MOMA i els
americans estaven totalment en contra i primer van dir que no el volien tornar. Però
després es va començar a negociar. Els americans primer van preguntar a quina
població l’exposaran si a Madrid, al País Basc, a Barcelona o fins i tot a França. Es va
decidir Madrid però el següent problema que van plantejar va ser a on de Madrid, els
espanyols el volien al Museu del Prado però els americans no ho volen degut a la
molta contaminació que podia malmetre la pintura. Finalment al 1981 es exposar-lo al
Caserón del Buen Retiro.
Al 1992 el quadre es porta al Museu d’Art Reina Sofia. El quadre està exposat en
una sala envoltada d’ altres sales que tenen relació amb el Guernica.
Cal fer menció, que a Bilbao el propietari del Guggenheim es un col·leccionista d’art
modern. I quan s’inaugura el museu s’exposen els millors quadres, menys el Guernica.
Museu d’Art Reina Sofia
Casrón del BuenRetiro

30
Expressionisme:
Aquest moviment neix a Dresden, Alemanya, pel grup Die Brücke. Volen
presentar l’angoixa i la soledat expressant els seus neguits de caràcter
dramàtic. És un moviment que sorgeix per primer cop a la vegada que
altres moviments, és a dir, mentre que a França hi ha per exemple el
Fauvisme i després el Cubisme a Alemanya hi ha l’Expressionisme.
Els quadres dels artistes expressionistes no tindran la necessitat que quedin
bé en una paret.
Edvard Munch (1863-1944)
Va començar com a impressionista a Oslo
però aquest diu que l’impressionisme és
superficial i que no li serveix per traduir el
neguit de la seva ànima, la pena, tot allò
estimat, les seves alegries.
Fa el quadre de “El crit” (1893) és una obra
marcada per la malícia i la mort i també
pinta “La nena malalta” (1885-1886) en que
representa la malaltia i la mort ja que les
morts del pare, la germana i germà quan ell
encara era
adolescent el van
marcar. Va pintar
“La
pubertat”(1894) on
la noia retratada té
una incomprensió
davant la realitat
ja que es sent
perduda davant el
canvi que significa
el pas de la
infantesa a l’edat
adulta.
Intenta traduir el neguit de la seva ànima i vol que a l’hora de pintar les
seves pintures els personatges semblin que senten de veritat.
Edvard Munch
“El crit” (1893). Galeria Municipald’Art d’Oslo ““La pubertat”(1894)

31
Die Brücke (El Pont)
És un grup de joves, format a Dresden al 1905,
que agafen Edvard Munch com a punt de
partença. Aquest grup està format per quatre
joves de famílies econòmicament benestants, que
abandonen els estudis i van a viure a un local. El
grup estava format per: Ernst Ludwing Kirchner,
Erich Heckel, Otto Mueller i Karl Schmidt-Rottluf.
Utilitzaven l’art com a mitja revolucionari. Són
unes persones que estan enfadades en el món
que viuen.
Die Brücke significa el pont i ells ho són, un pont
que serveix per canviar.
Pintaven de manera tosca i grollera, utilitzant
contrastos de colors per crear tensió, utilitzaven
pinzellades gruixudes i ràpides, de factura molt
descuidada com si no tinguessin tècnica.
Traçaven els contorns de manera angulosa i els motius de les seves obres no tenien
cap transcendència. L’objectiu era crear impacte visual.
Es senten molt alemanys i són bèl·lics, creien que per fer el món millor es necessària
la guerra però quan s’enrolen a la guerra ningú dels quatre la resisteix ni mentalment
ni físicament, és a dir, uns es van morir i
altres van quedar bojos.
Aposten per la xilografia9
ja que es una
tècnica que els va molt bé alhora de fer
moltes còpies de les seves obres. Ells
havien de repartir a cada soci una obra.
Aquest grup i els fauvistes tenen moltes
similituds però es diferencien principalment
per les pinzellades quadrades i anguloses
que utilitzen en contraposició de les línies i
contorns més corbs dels fauvistes.
D’aquest grup destaquem a Ernst Ludwing
Kirchner que pinta “Dos nus amb gibrell i
estufa” (1911). Kirchner volia trencar amb
allò de sempre, la burgesia.
9 Art de gravar a la fusta que consisteix a rebaixar i entallar amb gúbies i burins les parts de la superfície d'una
planxa de fusta que han de restar blanquesenl'estampa, tot deixant en relleula superfície llisa per a ésser tintada i
estampada sobre el paper.
Grup deDie Brücke
“Dos nus amb gibrell iestufa”(1911)

32
Der Blaue Reiter (El Genet Blau)
És un grup que neix al 1911 a Munic i es
desfà al 1914. El nom del grup significa El
Genet Blau. El nom del grup va ser decidit
pels dos fundadors, Franz Marc i Vasily
Kandinsky. Els dos tenen una passió pels
genets i pel color blau. També van posar
aquest no perquè el cavall porta al genet
amb força i velocitat i el genet condueix al
cavall. Amb aquesta frase volien dir que el
talent portarà l’artista a grans horitzons amb
força i velocitat però és l’artista que conduirà
al seu propi talent.
És un grup que no està sòlidament
organitzat, no tenien unes pautes estrictes.
Tot i no tenir pautes ells tenien
característiques en comú com per exemple:
trencar els esquemes de la societat donant
la llibertat d’expressió i de creació. Aquest
grup volia fer un univers paral·lel al que viuen en realitat per tal d’allunyar-se del
caos. La ràbia i el dolor els fa crear el seu propi univers sense reivindicació. Aquest
grup no només pinten sinó que també teoritzen.
Es volien donar a conèixer i van fer un llibre que es diu ”Almanach Der Blaue Reiter”.
El llibre era un recull dels seus quadres. Escrivien els seus pensaments vers als
animals, la seva filosofia. Creien amb l’art total. Al llibre hi ha art rus i també africà.
També estava format per un conjunt d’assajos d’Arnold Schoeberg de música
contemporània. Expliquen els seus gustos. El projecte consistia en que cada any en
ferien una edició però com que el primer va ser un èxit i es va exhaurir, van decidir que
al següent any farien una republicació. Malauradament l’any després de la republicació
va esclatar la guerra. Només es va arribar a fer una edició.
Franz Marc (1980-1916):
Pensava que l’ésser humà
és un corrupte i per posar-hi
remei fa el seu món
paral·lel (característica
bàsica del seu grup) no
corrupte per l’home on els
animals són els més
importants. Però no utilitza
l’animal per analitzar-lo sinó
que els vol perquè fan uns Franz Marc
Almanach Der Blaue Reiter
“Vaca groga”(1911)

33
moviments espontanis. Pensava que els animals revelaven una naturalitat originària i
primordial que l’home ha perdut. Animals per ell són innocents en un món ideal. Pinta
els seus valors emocionals utilitzant els colors. Es va haver d’enrolar a la guerra
involuntàriament. Entre els seus quadres destaquen “Guineu”(1911), “Vaca
groga”(1911), “Cavall blau I”(1911).
Vasily Kandinsky (1866-1944):
Era professor però als 40 anys ho va abandonar tot per pintar.
Va viatjar a París on es va influenciar pels moviments existents,
per exemple el Fauvisme. A París no entén res i es sent aïllat
aleshores va viatjar cap a Alemanya on coneix a Franz Marc. Al
1908 va entrar a l’estudi i va veure un quadre que el va fer
emocionar. Es va adonar que el quadre era seu però girat al
reves però mes il·luminat pel sol. Es va donar conta que als
seus quadres li sobren figures, no feien falta cap element
figuratiu. Ell deia que els quadres s’han d’entendre com si fos
música, com si fossin notes i deixar-te portar per les emocions.
Quan arriba la guerra s’entorna a Rússia.
Una simfonia de color: tothom es passeja lliurement
pel quadre. El color és un mitjà per exercir influència
directa sobre l’ànima, el color és una tecla i l’ull el
martell, l’ànima humana és el piano amb moltes
cordes i cadascú l’interpreta com ell vol. Tots són un
simfonia que en contes de escoltar-los veuen. S’ha de
llegir pels sentiments.
Les obres no tindran noms sinó que es dividiran en
impressions, improvisacions i composicions per
que així l’espectador buscarà el que ell vulgui i gaudint-la i interpretar-la al seu gust.
- Impressió: Es tracta de pintar un moment viscut. “Impressió –parc-” (1911).
- Improvisacions: són el més espontani. Es la vàlua expressiva. Es tracta de
pintar el que l’artista vulgui amb el ment en blanc. “Improvisació XIV” (1910).
- Composició: Música simfonies es el resultat d’una elaboració. Tot lo del quadre
ha de tenir sentit. “Composició VIII” (1923).
VasilyKandinsky
“Impressió –parc-” (1911)
“Improvisació XIV” (1910)
“Composició VIII” (1923)

Art Contemporani

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Viewers also liked

Viewers also liked (20)

Similar to Art Contemporani

Similar to Art Contemporani (20)

Art Contemporani