Estudio termografico de un chalet en aravell con aislamiento con celulosa

AUDITORIA TERMOGRÀFICA D’UN
XALET
Daniel Mateu Melcion

SITUACIÓ:

Aravell - Espanya

DATA:

Febrer 2012

CAPÍTOL:

ENERGÈTIC R+D

CODI:

Av. Meritxell, 30 P.B.
Andorra la Vella
Tel. 877420
Fax 860688
www.enginesa.ad

TITULAR:

NRJ11022A

ÍNDEX DE LA MEMÒRIA

1. OBJECTE

3

2. LEGISLACIÓ APLICABLE

3

3. METODOLOGIA D’ESTUDI

3

4. IDENTIFICACIÓ DE L’EDIFICI

3

5. DESCRIPCIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ DE CALEFACCIÓ

5

6. MILLORA DE L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE LA INSTAL·LACIÓ

5

7. VIDRES

6

8. DESCRIPCIÓ DE LA TECNOLOGIA TERMOGRÀFICA

6

9. ANÀLISI TERMOGRÀFICA

7

10. SOLUCIONS ALS PROBLEMES OBSERVATS

32

11. CONCLUSIONS

33

NRJ11022A_NRJMEM_0.doc

2/33

1. OBJECTE
L’objecte de l’auditoria termogràfica és identificar les fuites d’energia tèrmica, així com proposar i avaluar
actuacions de millora d’eficiència energètica de la instal·lació de calefacció.
Es tracta d’un habitatge unifamiliar anomenat xalet la Sabina, i situat al c/ de l'Alzina, Urbanització del Golf,
de la població de l'Aravell.
L’informe que aquí es presenta s’ha fet a partir del recull i processament de les dades obtingudes durant el
transcurs del treball de camp, a més de l’aplicació dels coneixements en l’àmbit de l’eficiència energètica que
aporta l’experiència dels tècnics redactors d’aquesta auditoria.

2. LEGISLACIÓ APLICABLE
La següent normativa és d’aplicació a l’edifici:
•

Codigo Tècnico de la Edificación.

•

“Reglamento de instalaciones térmicas en los edificios y sus instrucciones
complementarias”, aprovat pel Real Decreto 1751/1998 en data del 31 de juliol de 1998.

•

Normes UNE per instal·lacions tèrmiques en edificis.

•

Normes UNE per instal·lacions de calefacció i climatització.

•

Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques en els Edificis (RITE) R.D. 1751/1998 N (AENOR) amb les
seves ITE.

•

Reglamento e Instrucciones Técnicas de las Instalaciones de Calefacción, Climatización i Agua
Caliente Sanitaria. (IT.IC).

técnicas

3. METODOLOGIA D’ESTUDI
Per a l’elaboració d’aquest estudi s’ha seguit la següent metodologia:
•

Recull de dades de l’edifici, de les instal·lacions i de l’ús que se’n fa.
1.

Dades obtingudes durant el transcurs del treball de camp.

2.

Dades facilitades pels usuaris, dades generals de les instal·lacions, de consums i de
l’activitat desenvolupada.

•

Anàlisi i estudi de la informació recollida.

•

Identificació de les possibilitats de millora d’eficiència energètica, manteniment i funcionament.

4. IDENTIFICACIÓ DE L’EDIFICI
Nom de l’edifici:

Xalet la Sabina

Adreça:

c. de l'Alzina, Urbanització del Golf

Població:

Aravell

Ús de l’edifici:

habitatge unifamiliar

Persona de contacte:

Daniel Mateu

Telèfon:
Mail:


3/33

La situació de l’edifici està marcada en les fotos següents:

FIGURA 1.- POBLACIÓ ON ESTÀ SITUAT L’EDIFICI

FIGURA 2.- SITUACIÓ DE L’EDIFICI DINS DE LA POBLACIÓ


4/33

5. DESCRIPCIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ DE CALEFACCIÓ
La calefacció funciona amb una caldera de gasoil, una bomba de calor i una instal·lació solar. La distribució
de calor es fa per terra radiant i en alguns llocs per radiadors.
La bomba de calor s’utilitza bàsicament per donar fred a l’estiu a través del terra radiant.
La instal·lació solar té de dos dipòsits, per acumular el calor amb un aïllament d’escuma de poliuretà. Seria
interessant reforçar aquest aïllament amb una manta de llana de roca de 5 cm suplementaris.
La instal·lació solar consta de 10 col·lectors d’aproximadament 1.5 m2 cadascun
La caldera és de la marca FER, de 51,6kW i d’alta temperatura el que obliga a estar per sobre dels 65ºC
sempre que estigui en marxa, independentment de que hi hagi o no consum.
El control es fa per termòstats individuals per circuit, i cadascun actua sobre una zona de la casa.
El consum de gasoil és d’uns 3.100 litres anuals, per produir la calefacció i l’aigua calenta.

FIGURA 3.- CALDERA I COL·LECTORS SOLARS

6. MILLORA DE L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE LA INSTAL·LACIÓ
La recirculació d’aigua calenta, útil per tenir l’aigua ja calenta a l’aixeta al moment d’obrir-la, funciona 24h al
dia el que provoca pèrdues energètiques innecessàries avaluades en uns 150 litres/any de gasoil. Es proposa
la instal·lació d’un rellotge que faci recircular l’aigua calenta les hores en que es necessita als banys o cuina, i
desconnectant-la en hores nocturnes i diürnes en que no és necessari.
El gasoil de calefacció costa als voltants de 0,94 €/litre el que dona un preu del kWh tèrmic de 10.16 cent€.
El preu del kWh elèctric és de 15,8 cent€, mentre que el produït per bomba de calor és entre 4 i 5 cent€/kWh
tèrmic segons les condicions climàtiques.
Per aquest motiu és interessant utilitzar la bomba de calor existent sempre que doni potència suficient.
La bomba de calor actual té dos problemes. El primer és el soroll, que no permet la seva utilització en hores
nocturnes. El segon és que no dóna potència suficient per alimentar la casa quan fa molt fred.
Per tant, una alternativa a estudiar és la instal·lació d’una nova bomba de calor que pugui substituir la caldera
i deixar aquesta com a reserva.
Els avantatges de la bomba de calor respecte a la caldera són:
•

La caldera té un consum propi pel fet de ser de d’alta temperatura, és a dir cada vegada que la seva
temperatura baixa dels 65ºC es posa en marxa encara que no hi hagi demanda de calefacció ni
d’aigua calenta. Si la caldera funciona tot l’any, provoca un consum anual d’uns 700 litres de gasoil
que no tenen cap utilitat. En el cas de la bomba de calor, només funciona si hi ha demanda i per tant
no té aquest tipus de consum.

•

El preu del kWh tèrmic és menys de la meitat.


5/33

•

No té emissions contaminants.

•

Energèticament és molt més eficient.

•

El 2011 com cada any hi havia ajudes de la Generalitat per aquest tipus d’instal·lacions. No han
sortit les del 2012, però previsiblement també n’hi haurà.

El cost d’una bomba de calor d’aquesta potència és d’uns 19.000 €, el que donaria una recuperació de la
inversió entre 6 i 12 anys segons l’augment de preu del petroli. Cal tenir en compte que l’augment del preu de
l’electricitat és sempre moderat comparat amb les oscil·lacions de preu del gasoil.
La bomba de calor que es proposa és silenciosa i no molestaria a la nit.

7. VIDRES
Els vidres utilitzats són de dos tipus.
•

Els que porten vidre del fabricant de finestres, són dobles, 4/12/4, no baix emissius, amb un
coeficient tèrmic aproximadament de 2.8 W/m2K.

•

Els vidres que s’han canviat perquè es varen trencar durant la construcció són 8/8/8 o 8/8/6 segons
els casos amb tractament baix emissiu, el que els hi dona un coeficient tèrmic de 2 W/m2K, és a dir
tenen una pèrdua tèrmica de quasi el 30% per sota dels anteriors.

Si mai s’han de canviar vidres es podria encara optimitzar-ho més amb vidres dobles de més cambra d’aire
amb tractament baix emissiu i en alguns casos vidres triples baix emissius que poden arribar a coeficients de
0.6W/m2K.

8. DESCRIPCIÓ DE LA TECNOLOGIA TERMOGRÀFICA
L’anàlisi termogràfica permet identificar la temperatura superficial dels elements fotografiats, el que permet
detectar els problemes d’aïllament tèrmic o d’entrades d’aire que són en definitiva els causants del consum
energètic elevat en climatització.
Les imatges termogràfiques indiquen en una escala de colors aquestes temperatures. Aquesta escala està
adaptada a les temperatures concretes de cada termografia per tal de donar la màxima informació.

FIGURA 3.- EXEMPLE D’ESCALA DE TEMPERATURES
En l’exemple de la figura 4, les temperatures de la imatge van de 11.5ºC fins a 32.3ºC. Els colors càlids
(vermells fins a blanc) indiquen més temperatura, mentre que els colors freds (blaus) indiquen una
temperatura inferior.


6/33

9. ANÀLISI TERMOGRÀFICA
Els problemes que s’han detectat, són els que es descriuen en les següents termografies:

TERMOGRAFIA 1.- LA VÀLVULA DE DESGUÀS DEL DIPÒSIT TÉ UNA PÈRDUA CALORÍFICA DEGUT A
LA MANCA D’AÏLLAMENT TÈRMIC. CAL AÏLLAR-HO DE FORMA QUE PERMETI EL SEU ACCÉS EN CAS
DE MANTENIMENT

TERMOGRAFIA 2.- ALS TUBS D’ENTRADA I SORTIDA DEL DIPÒSIT D’AIGUA CALENTA S’OBSERVEN
PÈRDUES CALORÍFIQUES DEGUT A L'AÏLLAMENT INSUFICIENT


7/33

TERMOGRAFIA 3 I 4.- ALS TUBS DE LA SALA DE CALDERES HI HA PÈRDUES CALORÍFIQUES DEGUT
A UN INSUFICIENT AÏLLAMENT

TERMOGRAFIA 5.- A LES CONNEXIONS DE LA VÀLVULA DE TRES VIES ES VEUEN PÈRDUES
CALORÍFIQUES DEGUT A UNA MANCA D’AÏLLAMENT


8/33

TERMOGRAFIA 6.- EL GRUP HIDRÀULIC TÉ UN CORRECTE AÏLLAMENT TÈRMIC

TERMOGRAFIA 7.- LA BOMBA I VALVULERÍA DEL BESCANVIADOR DE CALOR TENEN PÈRDUES
CALORÍFIQUES DEGUDES A LA MANCA D’AÏLLAMENT TÈRMIC

TERMOGRAFIA 8.- LA CALDERA TÉ PÈRDUES CALORÍFIQUES PER LA SEVA PORTA, AL VOLTANT
DEL CREMADOR PER MANCA D’AÏLLAMENT I A TOT EL SEU VOLTANT EN MENOR PROPORCIÓ PER
TENIR AÏLLAMENT INSUFICIENT


9/33

TERMOGRAFIA 9.- ALS COL·LECTORS SOLARS NO S’OBSERVEN PÈRDUES SIGNIFICATIVES DE
CALOR

TERMOGRAFIA 10.- A L’ENDOLL S'OBSERVA ENTRADA D’AIRE FRED QUE CALDRIA SEGELLAR

TERMOGRAFIA 11.- A LA PORTA DE SORTIDA AL JARDÍ ES VEU UNA LLEUGERA ENTRADA D’AIRE
FRED QUE CALDRIA SEGELLAR I UN PONT TÈRMIC A LA CANTONADA DEL TERRA DIFÍCILMENT
SOLUCIONABLE


10/33

TERMOGRAFIA 12, 13, 14 I 15 .- A LA CUINA, AL DARRERA DEL CARTRÓ-GUIX (PLACOPLATRE) ES
VEUEN PONTS TÈRMICS EN LES GUIES DEGUT A AÏLLAMENT INSUFICIENT I MANCA TOTAL
D’AÏLLAMENT EN ALGUNS TRAMS ENTRE GUIES ON CALDRIA INJECTAR CEL·LULOSA


11/33

TERMOGRAFIES 16, 17, 18 I 19.- A LA CUINA, AL DARRERA DEL CARTRÓ-GUIX (PLACOPLATRE) ES
VEUEN PONTS TÈRMICS EN LES GUIES DEGUT A AÏLLAMENT INSUFICIENT I MANCA TOTAL
D’AÏLLAMENT EN ALGUNS TRAMS ENTRE GUIES ON CALDRIA INJECTAR CEL·LULOSA


12/33

TERMOGRAFIA 20, 21 I 22.- AL DARRERA DEL CARTRÓ-GUIX (PLACOPLATRE) ES VEUEN PONTS
TÈRMICS EN LES GUIES DEGUT A AÏLLAMENT INSUFICIENT I MANCA TOTAL D’AÏLLAMENT EN
ALGUNS TRAMS ON CALDRIA INJECTAR CEL·LULOSA

TERMOGRAFIA 23.- AL DORMITORI ES VEU EL MATEIX DEFECTE QUE A LES ANTERIORS


13/33

TERMOGRAFIA 24, 25, 26 I 27.- EN EL DORMITORI ES VEUEN ELS MATEIXOS DEFECTES QUE A
L’ANTERIOR. CAL INJECTAR CEL·LULOSA I SEGELLAR AMB SILICONA ELS CABLES DELS ENDOLLS
JA QUE ENTRA AIRE EXTERIOR


14/33

TERMOGRAFIA 28 I 29.- EN AQUEST SOSTRE I PARET HI HA DEFECTES EN L’AÏLLAMENT ON
CALDRIA INJECTAR CEL·LULOSA


15/33

TERMOGRAFIA 30 I 31.- EN LA FINESTRA DEL BANY HI HA ENTRADES D’AIRE PEL TAPAJUNTS
PERIMETRAL, PER LA TAPA DE LA CAIXA DE PERSIANA I PER LA JUNTA ENTRE LA FINESTRA I EL
MARC. A MÉS HI HA MANCA D’AÏLLAMENT TÈRMIC DARRERA DEL CARTRÓ-GUIX A LA DRETA DE LA
FINESTRA


16/33

TERMOGRAFIA 32, 33, 34 I 35.- MANCA AÏLLAMENT DARRERA DEL CARTRÓ-GUIX D’AQUESTA
PARET. CAL INJECTAR-HI CEL·LULOSA. PER PROTEGIR LES RAJOLES ES PODRIA FER FORADANT
EL MORTER ENTRE LES PEDRES DE FAÇANA


17/33

TERMOGRAFIA 36.- A AQUESTA FINESTRA ENTRA AIRE EXTERIOR PEL TAPAJUNTS INFERIOR.
CALDRIA SEGELLAR-LO AMB SILICONA NEUTRA TRANSPARENT

TERMOGRAFIA 37.- A LA SOTA LA PORTA D’ENTRADA DE L’HABITATGE HI HA UNA FORTA ENTRADA
D’AIRE EXTERIOR QUE CAL SOLVENTAR AMB UN ELEMENT QUE AJUSTI MÉS QUE L’ACTUAL. AL
PERÍMETRE TAMBÉ N’HI HA I CALDRIA POSAR-HI UNA GOMA QUE FES DE JUNTA

TERMOGRAFIA 38.- A LA FINESTRA S'OBSERVA ENTRADA D’AIRE FRED PER LA JUNTA ENTRE LA
FINESTRA I EL MARC


18/33

TERMOGRAFIA 39.- AL MUR EXTERIOR HI MANCA AÏLLAMENT TÈRMIC DARRERA EL CARTRÓ-GUIX.
CAL INJECTAR-HI CEL·LULOSA

TERMOGRAFIA 40.- A LA FINESTRA DEL DESPATX HI HA ENTRADA DE FRED A TRAVÉS DEL
TAPAJUNTS DE LA FINESTRA I MANCA D’AÏLLAMENT DARRERA DEL CARTRÓ GUIX DE LA PARET
SOTA LA FINESTRA

TERMOGRAFIA 41.- AL DARRERA D’AQUESTA PARET ES VEU MANCA D’AÏLLAMENT TÈRMIC. CAL
INJECTAR-HI CEL·LULOSA


19/33

TERMOGRAFIA 42 I 43.- A LA PORTA DE LLISCANT DE SORTIDA AL JARDÍ HI HA ENTRADA D’AIRE A
LA JUNTA. CALDRIA MIRAR SI S’HI POT POSAR ALGUN ELEMENT DE CAUTXÚ QUE PERMETI
AJUSTAR AMB MÉS PRECISIÓ

TERMOGRAFIA 44.- MANCA AÏLLAMENT TÈRMIC DARRERA DEL CARTRÓ-GUIX. CAL INJECTAR
CEL·LULOSA


20/33

TERMOGRAFIA 45.- DARRERA D’AQUEST FALS SOSTRE HI MANCA AÏLLAMENT. CAL INJECTAR

TERMOGRAFIA 46 I 47.- EN AQUESTES PARETS EXTERIORS, QUE SEPAREN LA TERRASSA DE LA
PLANTA SUPERIOR ES VEU UNA ENTRADA DE FRED PER MANCA D’AÏLLAMENT TÈRMIC. PER
SOLVENTAR-HO CAL AÏLLAR O BÉ PER L’INTERIOR, FENT UNA NOVA PARET DE CARTRÓ-GUIX AMB
15 CM, D’AÏLLAMENT TÈRMIC O BÉ PER L’EXTERIOR, QUE ÉS MÉS DIFÍCIL I CAR PERQUÈ ESTÀ
EMPEDRAT


21/33

TERMOGRAFIA 48.- A LA PARET EXTERIOR S’OBSERVEN ALGUNS PONTS TÈRMICS QUE SERAN
DIFÍCILMENT SOLUCIONABLES A MENYS QUE ES FACI UNA OBRA IMPORTANT

TERMOGRAFIA 49 I 50.- MANCA D’AÏLLAMENT TÈRMIC AL DARRERA DEL CARTRÓ-GUIX. CAL


22/33

TERMOGRAFIA 51.- ES VEU UNA ENTRADA D’AIRE FRED A LA FINESTRA I AL TAPAJUNTS. LA
FINESTRA CAL AJUSTAR-LA I AL TAPAJUNTS POSAR-HI UN CORDÓ DE SILICONA NEUTRA
TRANSPARENT


23/33

TERMOGRAFIA 52, 53 I 54.- AL DARRERA D’AQUESTA PARET ES VEU MANCA D’AÏLLAMENT TÈRMIC.

TERMOGRAFIA 55.- ALS VOLTANTS DE LA FINESTRA HI HA MANCA D’AÏLLAMENT TÈRMIC. CAL


24/33

TERMOGRAFIA 56 I 57.- A AQUESTA PARET A LA ZONA DELS ARMARIS S’HI VEU MANCA
D’AÏLLAMENT TÈRMIC AL DARRERA DEL CARTRÓ-GUIX. CAL INJECTAR-HI CEL·LULOSA



25/33

TERMOGRAFIA 59, I 60.- AL DARRERA D’AQUESTA PARET ES VEU MANCA D’AÏLLAMENT TÈRMIC.

TERMOGRAFIA 61.- EN AQUESTA FINESTRA HI HA ENTRADA D’AIRE PER LES JUNTES I PEL
TAPAJUNTS. CAL AJUSTAR LA FINESTRA I SILICONAR EL TAPAJUNTS


26/33



27/33

TERMOGRAFIA 63, 64, 65 I 66.- AL DARRERA D’AQUESTES PARETS ES VEU MANCA D’AÏLLAMENT
TÈRMIC. CAL INJECTAR-HI CEL·LULOSA


28/33



29/33

TERMOGRAFIA 68 .- ES VEU UNA ENTRADA D’AIRE EXTERIOR PER LA JUNTA SUPERIOR DE LA
FINESTRA QUE ESTÀ LLEUGERAMENT DOBLEGADA I CALDRIA ADREÇAR-LA. PER LA CANTONADA
INFERIOR DRETA TAMBÉ ES VEU FRED A TRAVÉS DE LA PARET DRETA DE LA FINESTRA PER
MANCA D’AÏLLAMENT, CAL INJECTAR-HI CEL·LULOSA


30/33


TERMOGRAFIA 70.- AL DARRERA D’AQUEST FALS SOSTRE ES VEU MANCA D’AÏLLAMENT TÈRMIC.


31/33


TERMOGRAFIA 72.- EN AQUESTA FINESTRA HI HA ENTRADA D’AIRE PER LES JUNTES I PEL
TAPAJUNTS. CAL AJUSTAR LA FINESTRA I SILICONAR EL TAPAJUNTS

10. SOLUCIONS ALS PROBLEMES OBSERVATS
Per evitar pèrdues calorífiques dels tubs de calefacció i/o aigua calenta cal aïllar-los en tot el seu recorregut
amb 3 cm d'Armaflex i 5 cm de llana de roca volcànica tot al voltant dels tubs. La llana de roca pot envoltar
varis tubs, cosa que simplifica el muntatge
Cal fer atenció al fet que l'aïllament sigui continu en tot el recorregut, especialment en els punts amb
derivacions, valvulería, bombes, etc.
Cal injectar cel·lulosa a tots els punts on s’ha detectat manca d’aïllament tèrmic darrera del cartró-guix. Es pot
provar d’injectar foradant el morter entre pedra i pedra des de l’exterior, cosa que evitaria haver de tornar a
pintar les parets.
Les finestres cal ajustar-les mecànicament i segellar amb silicona neutra transparent les entrades d’aire de
les caixes de persiana i dels tapajunts. S’observa en general una manca de segellat entre premarc i finestra
el que provoca un pont tèrmic important.
A les caixes de persiana caldria que s’aïllessin totes les cares del seu interior menys la paret que dona a
l’exterior (5 cares) amb un màxim de 6 cm de poliestirè i sempre que hi hagi espai entre les paret i la pròpia
persiana.
Per solventar l’entrada d’aire fred de l’exterior segellant amb silicona neutra l’espai que queda entre els
cables i els tubs per on passen, i l’espai entre aquest tub i la cambra d’aire de la paret. Això cal fer-ho de
qualsevol punt de llum, endoll, interruptor o polsador que estigui a l’exterior de la casa, incloent timbres,
porters automàtics, etc. També s’ha de segellar en l’interior de les caixes de persiana i polsadors de persiana.


32/33

11. CONCLUSIONS
En relació a la instal·lació de calefacció es proposa posar un rellotge de recirculació de l’aigua calenta i
utilitzar sempre que es pugui la bomba de calor ja que la producció de calor costa per sota de la meitat.
També s’aconsella la instal·lació d’una bomba de calor silenciosa i de la potència adequada per donar la
calefacció i l’aigua calenta parant completament la caldera.
L’anàlisi termogràfica ha permès detectar les pèrdues d’energia tèrmica, ja sigui per entrada d’aire fred
exterior o per conducció /radiació a través dels diferents elements.
S'han observat entrades d'aire que s'han de segellar segons s'ha explicat en els capítols anteriors.
S'han detectat pèrdues tèrmiques per conducció per manca d’aïllaments tèrmics i s’ha descrit en cada cas la
solució a aplicar.
Les instal·lacions també perden energia tèrmica en els tubs de calefacció i d'aigua calenta, entre altres. És
convenient de reduir aquesta despesa augmentant l’aïllament tal com s’ha descrit.
Per millorar l’eficiència energètica cal incidir en tots aquests punts.

Realitzat: JLLM

Revisat / aprovat: Jordi Llovera Massana
Doctor Enginyer Industrial
Autorització núm: H/85/005
02/02/2012


33/33

Estudio termografico de un chalet en aravell con aislamiento con celulosa

Estudio termografico de un chalet en aravell con aislamiento con celulosa

Estudio termografico de un chalet en aravell con aislamiento con celulosa

Recomendados

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente(8)

Destacado

Destacado(8)

Similar a Estudio termografico de un chalet en aravell con aislamiento con celulosa

Similar a Estudio termografico de un chalet en aravell con aislamiento con celulosa(20)

Estudio termografico de un chalet en aravell con aislamiento con celulosa